diumenge, 26 d’abril del 2020

L’Escolania canta des del confinament (27 d’abril de 2020)

Miralls trencats .Per: Andreu Barnils

Ahir vam escoltar el president dels espanyols, Pedro Sánchez, afirmar que el turisme és una de les raons que explica l’alt nombre de morts per Covid-19 a l’estat espanyol (vídeo 0:44 i 51.20). L’home explicava que cinc grans països en nombre de morts per Covid-19 d’arreu del món (Estats Units, Itàlia, Espanya, França i Regne Unit) també són cinc dels països que reben més visitants. I té raó. Ho són. El problema d’aquesta tesi és que oblida Grècia, Portugal, o Alemanya, totes tres potències turístiques amb milions de visitants l’any i, a la vegada, llocs on la pandèmia s’ha controlat molt millor que no pas a Espanya. Lligar turisme amb pandèmia és un mirall trencat. La imatge cau de les mans.
Una altra tesi que circula aquests dies amb força és la que lliga la covid-19 amb les retallades. Ve a dir que els països que tenen un sistema sanitari robust, com Alemanya, han aguantat molt millor la pandèmia que no pas països amb sistemes sanitaris febles. Grècia torna a trencar aquesta tesi. Com pot ser que Grècia sigui un país amb pocs llits d’UCI i poca inversió en hopistals i, a la vegada, un dels països amb menys morts per Covid-19? Segons la OCDE els quatre països que han patit més retallades són Grècia, Islàndia, Portugal i Espanya. I només Espanya té una xifra alta de morts: Grècia (130), Islàndia (10), Portugal (880) i Espanya (22.900)
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.


Què explica, doncs, els morts a cada país? El sanitari de l’Hospital de La Corunya Guillermo Aldana, va recollir tots aquests miralls trencats i en va reconstruir una imatge clarificadora en un fil de Twitter de dimecres passat.
Amb dades de l’Organització Mundial de la Salut, i dels Ministeris de Sanitat de diferents països, i de la OCDE, el senyor Aldana va descartant motius: ni els diners que destinen a Sanitat, ni els llits d’UCI per habitant, ni tampoc la piràmide d’edat de la població expliquen el perquè  uns països tenen pocs morts per milió d’habitants, i uns altres molts. L’explicació es troba en el temps. El temps és clau. Els països que van confinar de pressa, i quan no tenien gairebé morts, són els que se n’han sortit: Grècia, Alemanya, Singapur, Noruega, Dinamarca, Txèquia, Portugal. Uns tenen molts llits UCI, altres menys. Uns dediquen molts diners a Sanitat, els altres menys. Però tots es van confinar quan tocava. En canvi, els països que es van confinar quan la pandèmia ja estava espargida, són els que han anat malament: Itàlia, Regne Unit, Espanya, França. Segons Aldana han funcionat les accions de Salut Pública , com saber confinar a temps.
Poques hores abans de la compareixença televisiva de Pedro Sánchez, el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) penjava una enquesta (pdf) sobre la Covid-19, amb dades molt interessants de l’opinió dels espanyols relativa a l’exèrcit, els experts, o la renda universal bàsica. I amb tres respostes demolidores pel govern PSOE-Podem. En primer lloc, només una minoria d’enquestats confien en el govern per a gestionar la crisi (35%) molt per sota dels sanitaris (90%), experts científics (80%), policia (76%) o militars (63%). En segon lloc, un 47% creu que a les eleccions vinents el govern actual veurà com els electors el penalitzen. Només el 15% creu que el reforçarà. I en tercer i definitiu lloc, quan es demana a la gent que digui quines són les qüestions clau per a sortir de la crisi, els enquestats dónen més importància a la responsabilitat de la gent i els descobriments científics, que no pas a la gestió del govern.
I potser tenen raó: de què ens serveix, el govern del PSOE i Podemos en aquests moments? Van fer tard en el seu moment i ara, bàsicament, gestionen el desastre de no haver sabut reaccionar a temps. El govern Sánchez va perdre un tren vital. I ara porta setmanes centralitzant la seva letal frustració. I mirant-se en un mirall trencat.



VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

Els Bombers troben un 33% més de persones mortes a casa durant el confinament

Els Bombers troben un 33% més de persones mortes a casa durant el confinament

Creu Roja alerta que la majoria la majoria de casos són d'avis que viuen sols i que ha perdut el contacte social

El nombre de persones que moren soles a casa ha crescut durant el primer mes de confinament un 33% respecte al mateix període de l'any passat. En concret, des del 13 de març fins al 14 d'abril d'aquest any, els Bombers s'han trobat 42 persones mortes al entrar al domicili. En canvi, en les mateixes dates de l'any passat, el nombre de defuncions era de 28, tot i que el de serveis que va fer el cos era més alt. La majoria d'aquests casos són de persones grans que viuen soles a casa. Des de Creu Roja alerten que el confinament afecta especialment aquest col·lectiu i per això demanen que l'entorn dels avis no perdi el contacte amb ells. De fet, des dels ajuntaments s'ha incrementat l'atenció telefònica a persones grans que viuen soles.
Durant el primer mes de confinament els Bombers han fet un total de 522 entrades en habitatges, alertats per veïns, serveis socials o d'emergència. Això són 27 menys que en el mateix període de l'any passat. En canvi, el nombre de persones mortes que s'han trobat a dins ha crescut. De les 28 del 2019 a les 42 d'aquest any. En la majoria de casos que el cos hagut d'anar a obrir un domicili s'hi han trobat una persona gran que viu sola. El problema amb el confinament és que aquests avis han perdut la xarxa social que tenien abans, un fet que preocupa als ajuntaments. Per això, la majoria de consistoris han començat a prendre mesures en aquest aspecte.

A tall d'exemple, a Girona l'Ajuntament ha fet un llistat de les persones més grans de 65 anys que figuren al padró i ha fet una ronda de trucades per tal de saber les seves necessitats, ja que les que fan ús dels Serveis Socials són "una part limitada". La regidora del ram, Núria Pi, explica que la feina es va fer amb voluntaris i gràcies a això van poder "desgranar" les necessitats que calia cobrir.

"N'hi ha que tenen família i una xarxa social activa. Aquestes no han necessitat l'assistència, en canvi, d'altres que també tenen família els ha afectat el fet d'estar moltes hores sols tancats a casa i els hem ofert suport psicològic. També n'hi ha d'altres que necessiten ajuda en necessitats bàsiques com baixar les escombraries o fer la compra", explica Pi. L'inconvenient més important que s'han trobat, però, ha estat en aquelles persones que estaven contagiades per la covid-19 i que es poden estar a casa perquè no requereixen anar a l'hospital. Pi assenyala que a l'inici "va costar més" treballar amb aquests avis, ja que no hi havia equips per donar el servei.

"Quan ens trobàvem amb persones contagiades es feia molt difícil oferir una atenció a domicili, perquè no hi havia el material adequat i costava molt trobar-ne. En canvi, en aquells avis que viuen sols però que no tenen coronavirus ha estat molt més àgil", assenyala la regidora.

Costarà sortir de nou

Des de la Creu Roja expliquen que el confinament genera "un major aïllament" en persones que estaven acostumades a tenir una xarxa social, encara que visquin soles. En aquest sentit, la tècnica de l'entitat del tercer sector, Verònica Hortas, explica que caldrà fer un treball posterior per tal que aquests avis tornin a tenir la iniciativa de sortir al carrer. "Conforme s'ha anat allargant el confinament i han aparegut més dades de persones que han mort ens hem trobat que ha crescut la ansietat, avis que han perdut la gana i que se senten més vulnerables pel fet d'estar sol", explica Hortas.

En aquest sentit, la tècnica de Creu Roja explica que moltes situacions quotidianes com visites de familiars o trobades amb els veïns que ara no es produeixen, són un punt de suport i de cert control. Per això, la tècnica de Creu Roja demana que "no es perdi el contacte" i la xarxa amb les persones grans que viuen soles durant el confinament. "Hem de tenir en compte que tornar a la normalitat per aquestes persones, que seran les últimes en sortir, serà un procés molt influenciat pel que han viscut durant aquest període", conclou Horta.

dissabte, 25 d’abril del 2020

Tatxo Benet: ‘Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic’


Tatxo Benet, en una imatge d'arxiu (Foto: Adiva Koenigsberg)
Tatxo Benet i Ferran (1957), soci de Mediapro i mecenes cultural, ha estat fa poc a l’UCI de l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha superat la Covid-19. El senyor Benet també és notícia perquè és a punt de reobrir la llibreria Ona, la històrica llibreria especialitzada en llibres en català que ha comprat. L’empresari no va poder inaugurar el nou local de 1.000 metres quadrats el 15 d’abril per culpa del confinament. De moment, preveuen d’obrir la botiga electrònica a final de maig, i Benet la vol fer competir amb Amazon. En aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb, Tatxo Benet parla, des de les golfes de casa on viu aïllat aquests dies, de la Covid-19, de la llibreria Ona i de la manera com la multinacional Mediapro, especialitzada en directes, s’ha adaptat al confinament. Benet, molt actiu al seu perfil de Twitter, també valora políticament el moment present.
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
Com us trobeu, després d’haver passat la Covid-19 a l’Hospital Clínic?—Em trobo bé. Continuo aïllat a les golfes de casa. Els metges consideren que és més prudent, per les analítiques i marcadors que m’han fet, que continuï aïllat tot i l’alta que em van donar. Tinc alguns marcadors elevats, no només del virus.
Esteu serè de cap?
—A l’Hospital Clínic no vaig perdre mai el coneixement ni em van sedar. Sóc una persona amb alta capacitat de concentració i sé focalitzar-me en allò necessari. Quan vaig veure que el pas següent a l’UCI era que m’intubessin vaig tenir clar que no ho havia de fer. Perquè sabia que, un cop t’intuben i et seden, la meitat se’n surt i l’altra meitat, no. Era un cara o creu. Vaig agafar una postura que m’anés bé, i vaig intentar convertir un acte reflex com és respirar (inspirar i expirar) en un acte voluntari i conscient. Hores i hores concentrat i serè de cap, sí. Em devia anar bé ser nedador.
Nedador?
—Jo faig natació de llarga distància. He travessat dues vegades l’estret de Gibraltar, he fet les catorze hores de Mallorca-Menorca. I el Capri-Nàpols. Tot això em va ajudar a l’hora de respirar concentrat i posar-hi de la meva part.
I de dins l’UCI, què més en recordeu?
—Bob Dylan. L’escolto molt. Ell acabava de treure una cançó nova, dos dies abans que m’ingressessin. Una cançó de 17 minuts, ‘Murder must foul.‘ Me la posava, sol a l’UCI, en l’altaveu de l’iPhone. M’acompanya en la respiració. Quan ja vaig estar millor, fins i tot vaig encendre la televisió, que tenia dins l’UCI. I també llegia molt.
I què llegíeu?
—Les memòries de Joan Margarit: Per tenir casa cal guanyar la guerra (Grup 62). I, després, un llibre força divertit sobre llengua, que és un tema que m’agrada: El castellà, la llengua del costat (Grup 62), d’Enric Gomà. Molt divertit. M’ho vaig passar bé, aquesta és la veritat. I ara vull llegir Boulder (Club Editor), d’Eva Baltasar, i Guillem (Ara Llibres), de Núria Cadenes. També m’agrada llegir la col·lecció Petits Plaers de Viena Editorial, narracions curtes que es llegeixen amb una o dues tardes. Clàssics del segle XIX i XX molt ben escollits i traduïts.
Heu comprat la llibreria Ona, especialitzada en llibres en català. Quan obrireu el nou local?
—La inauguració era prevista el 15 d’abril. Per tant, està acabada, tret de quatre detalls. I quan els comerços puguin obrir, decidirem què fem. Si ens diuen que podem obrir, però només entrant-hi la meitat de la gent, ens ho pensarem, que potser volem fer la inauguració més bonica. Sí que posarem en marxa la llibreria virtual, per internet. Volem que sigui molt potent. Hem fet un intent d’arribar per Sant Jordi, però no m’he volgut arriscar a obrir i que no funcionés bé. A mitjan maig, crec que obrirem. Vull que sigui molt potent. I assequible. I tindrem la mateixa infrastructura que Amazon, i per això el llibre et pot arribar al cap d’unes quantes hores.
Arreu del món?
—És clar que sí. Arreu del món. I sense problemes. I penseu que a Amazon no tens una manera còmoda de buscar llibres en el teu idioma. L’altre dia, vaig buscar ‘Pitarra‘, i la primera cosa que em va sortir van ser dues garrafes d’oli. No ens passarà. A tu et sortirà Serafí Pitarra. I quan hi entris, tindràs recomanacions. Amazon a mi no em recomana mai llibres en català. Mai de la vida. De fet, a Amazon la literatura catalana és dins l’espanyola. És una cosa molt estranya, això que fan. I en un clic tindràs el mateix servei que tens a Amazon.
La llibreria Ona clàssica només era de llibres en català. Ara també?
—Ara també. Serà de llibres en català. Però també mirem de tenir obres d’autors en català traduïts a altres idiomes, com l’anglès. Trobareu Mercè Rodoreda en anglès. En espanyol, no. No farem llibres en espanyol. Però davant hi ha la llibreria Laie, que us el vendran. Nosaltres serem llibreria especialitzada en català, com n’hi ha d’especialitzades en viatges. O angleses. Creiem que si comencem a oferir llibres en castellà, direm a la gent que el català no cal. Amb un idioma normalitzat, seria una altra cosa. Però no és el cas.
Metres quadrats de la llibreria?
—Mil metres quadrats. Hi ha la llibreria pròpiament dita. Després, la Bookeria, amb uns 15.000 llibres de segona mà que podreu agafar i tornar a deixar, i on hi haurà un escenari per a fer presentacions, concerts i el que calgui. Després, una àrea dedicada al llibre infantil i juvenil. I l’Ars Libris, un espai per al llibre com a objecte d’art. Peces que poden anar dels cinc euros als mil. I finalment, un apartat per a fer classes, seminaris i tallers amb la gent del Laboratori de Lletres.
Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
Sou soci i directiu de Mediapro, multinacional audiovisual. Com us ha afectat la Covid-19, a l’empresa?—Per nosaltres, una part molt important és produir esdeveniments en directe. Unitats mòbils. En això som una de les primeres empreses del món. Doncs, des de fa un mes i mig, no en fem cap. Cap. Fèiem tots els partits de totes les lligues de futbol d’Espanya, Portugal, Grècia, Turquia, Itàlia, Bolívia, Colòmbia, Xile, fins a setze països. Ha quedat a zero.
Mediapro també té telecomunicacions i satèl·lits. Això també s’ha aturat?
—Algunes coses sí, unes altres no. Perquè hem fet teletreball. Però no parlo de fer teletreball com els directius de banc, que des de casa es connecten amb l’ordinador de l’oficina i no tenen cap problema. Parlo de coses més complexes. Com fer un doblatge des de casa. O els operadors de continuïtat, que fan la feina des de casa. La gent que mira que els canals de televisió emetin allò que toca quan toca. Nosaltres tenim cent canals de televisió. I en fem la continuïtat, com el canal de la Fox, des de casa. O l’edició de programes. Per a nosaltres, parlar de teletreball és força més complex que per a uns altres.
Heu fet cap ERTO, a Mediapro?
—Hem fet un ERTO de 1.200 persones, d’una plantilla de gairebé 8.000 treballadors. Gent repartida per tot el món, tot i que bàsicament treballen a Catalunya i l’estat. Ja vam anunciar que l’empresa compensaria els companys afectats per l’ERTO perquè els qui cobren menys de 1.500 euros cobressin el 100%, i els altres el 75%. A més, els salaris superiors a 80.000 euros s’han retallat entre un 15% i un 25% el sou. I d’aquesta manera hem pogut equilibrar.
La lectura política de la Covid-19, quina seria, segons Tatxo Benet?
—Jo estic en contra que es facin retallades en sanitat, però estic segur que sense retallades, d’UCI tampoc no n’haguéssim tingut prou per a afrontar aquesta situació. Ha estat una situació molt excepcional. Però sí que crec que la situació es pot aprofitar políticament, i centrar-nos en quatre prioritats. Primera, destinar més diners a sanitat, tant en personal com infrastructures. Ara és el moment, i per als polítics serà malvist no destinar diners a sanitat. Segona: la investigació científica. Prendre-s’ho seriosament. En tercer lloc, educació, sobretot a partir dels tres anys. I la quarta porta: hem de ser més industrials. Fabricar coses aquí. Tenir coses aquí. Fer-ho. Ara és el moment d’invertir en aquestes àrees. El moment polític és ara.
Heu llegit l’editorial de Le Monde elogiant el federalisme alemany i criticant el centralisme francès?
—No. Ho faré. Sí que vaig veure uns articles a El País que feien grans elogis al model federal alemany. Una cosa és evident: Espanya, que tenia una estructura que podia haver convertit en federal, o aprofundir-la, o com a mínim mantenir-la, què ha fet en aquesta crisi? Ha agafat tot el poder cap al centre. En lloc de ser Alemanya, convertir-se en França. Ha estat la gran ocasió perduda per a la gent federalista. Aquest govern, que es diu federalista, fa miques tot el sistema autonòmic, que fa quaranta anys que existeix, per a ser centralista. Els federalistes no es creuen ni el model federal, ni el model autonòmic, ni res de res. És com aquell senyor que diu que és ateu i quan ha de morir es confessa. Vostè no ha estat mai ateu! Això implica que aquesta gent no ens diu allò que realment pensa. Recordeu la primera compareixença de premsa que van fer: les paraules que van fer servir van ser: ens convertim en comandament únic. ‘Mando único’. I el senyor Salvador Illa serà l’autoritat competent. ‘Autoridad competente’ és el que va dir Tejero el 23-F. Aquestes paraules són pur franquisme.
Al vostre perfil de Twitter us he vist indignat amb la censura del govern espanyol.
—Més que indignat, amb les paraules del general de la Guàrdia Civil (minimitzem les crítiques al govern). Més que indignat perquè després es descobreixi que, efectivament, havien enviat l’ordre a les comandàncies. I més que indignat per les gravíssimes paraules de Celaá, que demostraven un total menyspreu per la llibertat d’expressió. El que més em molesta és la poca reacció de la gent contra aquest atac a les llibertats de la gent. Els únics diaris que van posar a portada les paraules del general van ser El Mundo i la Razón, i no recordo si l’ABC també. I no les van posar per defensors de la llibertat d’expressió, que segurament no ho són, sinó perquè ja els anava bé per atacar el govern. Però ni El País, ni La Vanguardia, ni l’Ara, ni l’Avui, ni El Periódico no van posar a portada un escàndol tan gros com aquest: que l’estat major de la Guàrdia Civil digui que es monitoren les xarxes per minimitzar el clima contra el govern. Però què és, això? Això sí que ho trobo greu. Vol dir que els mitjans, i la població, ja no ho troben tan greu. Accepten que hi hagi un grau de control i restricció a les llibertats. Ho pagarem. Tot això va començar amb la retallada de llibertats amb el cas català. Allà es va començar a acceptar que la unitat d’Espanya estava per sobre de la constitució i que sí que es podien vulnerar la llibertat d’expressió, reunió i expressió. Em sembla gravíssim que no hi hagi hagut cap reacció dels mitjans de comunicació.
Tatxo Benet, en una imatge d’arxiu, al seu despatx de Mediapro (Foto: Adiva Koenigsberg)
He vist que heu fet una donació a l’hospital Arnau de Vilanova. Per què?—Coincidència. Això ve del meu germà gran, que hi ha estat ingressat. Per sort, ara és al Clínic i segurament sortirà la setmana que ve. Jo hi anava cada dia, o cada dos dies, i el personal de l’Arnau de Vilanova va ser magnífic. Vaig voler ajudar i fer-hi una donació. I em van dir que els feia falta l’aparell que fa radiografies portàtils. Amb aquest aparell no cal que el pacient vagi a Raig-X, i no es crea el coll d’ampolla esperant. Ho vaig viure personalment al Clínic. I va molt bé.
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

dimarts, 21 d’abril del 2020

S’ha mort Anna Rosselló, activista antifranquista i símbol de les protestes contra la sentència

Aquesta passada nit s’ha mort a l’edat de 96 anys Anna Rosselló, activista antifranquista i represaliada durant la dictadura, segons que ha informat el fotoperiodista Jordi Borràs. Els últims anys era habitual veure-la en manifestacions independentistes. Una de les últimes, a l’avinguda Diagonal de Barcelona durant la visita de Felipe VI, on lluïa una estelada i un cartell antimonàrquic.
Anna Rosselló, el segle de resistència que el menyspreu d’El Mundo no pot esborrar
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Rosselló, nascuda a Flix (1923), va conviure amb un entorn molt polititzat des del bressol. Els seus germans van lluitar amb l’exèrcit republicà i tots dos van ser condemnats per consells de guerra franquistes. Un va passar set anys a la presó i l’altre es va exiliar a Catalunya Nord.
Amb el seu marit Josep Travesset es van exiliar al Brasil i posteriorment van iniciar un periple per l’Amèrica del Sud i Central amb l’objectiu de conèixer les nacions ameríndies subjugades pel colonialisme espanyol. La família va recórrer més de 15.000 quilòmetres a cavall –amb un carruatge llit construït per ells mateixos– i a peu, com explicava aquest perfil de la seva figura.
El 1965, els Travesset i Rosselló van tornar a Barcelona. A les acaballes del règim, van intensificar l’activitat antifranquista, a la qual també es va afegir la seva filla, la Carme. Aquesta s’involucrà amb el PSAN provisional i va ser empresonada diverses vegades. El 1975, va ser torturada durant cinc dies a la comissaria de la Via Laietana.



VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal

dilluns, 20 d’abril del 2020

300 llibres per aquest Sant Jordi confinat

recomanacions llibres Sant Jordi 2020
Tots els llibres que han aparegut aquests primers mesos de l’any, publicats per arribar a Sant Jordi 2020 amb la màxima difusió, han quedat afectats pel confinament i el tancament de les llibreries. S’han estroncat presentacions, clubs de lectura, fires, festes… La venda de llibres ha caigut en picat, tot i que llibreters i editorials proposen fórmules diverses per a mantenir la venda de llibres: la majoria d’editorials i llibreries proposen la compra a l’avançada dels llibres per internet i recollir-los una vegada tornin a obrir les llibreries. Es poden comprar mitjançant la iniciativa Llibreries Obertes i la plataforma Libelista. Però hi ha més iniciatives, com la del grup Llegir en Català, que proposa d’obrir finestres, una campanya de comunicació conjunta per a difondre les novetats, i la de Comanegra, editorial que ha començat la campanya ‘Adopta una llibreria’. Hi ha editorials i llibreries que venen a la seva web i unes altres que proposen una venda de proximitat, de poble o de barri, per Sant Jordi.
Com comprar llibres aquest Sant Jordi 2020? 
Report diari sobre el coronavirus
Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Perquè el sector del llibre en català només se’n sortirà si els lectors comprem llibres en català. És per això que us oferim una extensa selecció de novetats, com en anys anteriors, perquè aquest 23 d’abril trieu i remeneu i no deixeu de comprar llibres. Enguany, més que mai.
Els llibres que es proposen són fonamentalment novetats editorials publicades des del gener. Però cal recordar que s’havien anunciat títols per Sant Jordi que han estat frenats pel confinament. Sobretot, els grups editorials han postposat les novetats dels seus autors més mediàtics, per engegar la campanya de promoció quan es pugui, en una situació més favorable, per exemple, pensant en la Setmana del Llibre en Català del setembre.
Títols que no es podran comprar ara per Sant Jordi són el del president Carles Puigdemont, M’explico. De la investidura a l’exili (la Campana); Seguiré els teus passos, de Care Santos (Columna); L’espia del ritz, de Pilar Rahola (Columna); El primer capità, d’Enric Calpena (Proa); Quan la nina ho va saber, de David Grossman (Edicions 62) i el premi Llibres Anagrama No sóc aquí, d’Anna Ballbona. També la nova novel·la de Lluís Llach, Escac al destí, i de Rafael Nadal, Mar d’estiu. Una memòria mediterrània, totes dues obres publicades per Univers, el nou segell d’Enciclopèdia Catalana.
10 TÍTOLS PER AQUEST SANT JORDI
Manuel Baixuli, Ignot (Perifèric)
Eva Baltasar, Boulder (Club Editor)
Raül Garrigasait, Els fundadors (Ara Llibres)
Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama, finalista de la EUPL prize, Llibres Anagrama)
Núria Cadenes, Guillem (Amsterdam)
Joan F. Mira, Tots els camins (Proa)
Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984)
Isabel-Clara Simó, El teu gust (Bromera)
Gemma Ruiz, Ca la Wenling (Proa)
Maria Climent, Gina (l’Altra Editorial)
BONA SALUT LITERÀRIA
Antoni Vidal Ferrando, Quan el cel embogeix (Adia Edicions)
Miquel de Palol, Mònica Mir (Angle Editorial)
Quim Español, Francesca (Edicions de 1984)
Lucia Pietrelli, Lítica (Males Herbes)
Sebastià Alzamora, Reis del món (Proa)
Joan Rendé, Ballaven el black bottom (Proa)
Empar Moliner, És que abans no érem així (Columna)
Sergi Pons Codina, Mal bon pare (Amsterdam)
Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Rosa dels Vents)
Mònica Batet, Dins del cor de Chopin (Empúries)
Cesc Martínez, Traça un perímetre (Llibres Anagrama)
Sílvia Gruart, En fals (Angle Editorial)
Anna Maria Villalonga, Els dits dels arbres (Bromera)
Maria Mercè Roca, Al final t’agradaré (Rosa dels Vents)
Daniel Palomeras, Fills de la terra dura (Comanegra)
Maria Carme Roca, A Bàrcino (Columna)
Jaume Ferrer Sancho, La perla ardent (Voliana)
David Vila, La revolta de Cramòvia i altres contes (Voliana)
M. Mercè Cuartiella, La font i els dies (Brau Edicions)
Gisela Pou, Tot menys la pluja (Capital Books)
Blanca Soler, Farem castells de sorra (Columna)
Elena Fora, Els silencis del carrer de l’Arc (Onada Edicions) 
PREMIS LITERARIS
Premis a obra inèdita de narrativa
David Castillo, El tango de Dien Bien Phu (premi Joanot Martorell, Edicions 62)
Carlota Gurt, Cavalcarem tota la nit (premi Mercè Rodoreda, Proa)
David Nel·lo, Les amistats traïdes (premi Sant Jordi, Òmnium i Enciclopèdia)
Laia Aguilar, Pluja d’estels (Josep Pla, Destino)
Vicent Usó, No sabràs el teu nom (premi de novel·la Ciutat d’Alzira, Bromera)
Núria Pradas. Tota una vida per recordar (premi Ramon Llull, Columna)
Jordi Nopca, La teva ombra (premi Proa de novel·la)
Carles Torres, Els cossos elèctrics (premi de novel·la curta Just M. Casero, Empúries)
Jaume C. Pons Alorda, Ciutat de Mal (premi Pin i Soler, Angle Editorial)
Premis a obra inèdita de poesia
Lluís Calvo, L’espai profund (premi Carles Riba, Proa)
Joan Duran i Ferrer, Nua cendra (premi Vicent Andrés Estellés, Edicions 3 i 4)
Ramon Boixeda, Les beceroles successives (premi Ausiàs March, Edicions 62)
Anna Gual, Ameba (premi Cadaqués a Rosa Leveroni, Llibres del Segle)
Jordi Llavina, El magraner (premi Marià Manent, Quadern de la Font del Cargol)
Premis a obra publicada
Enric Casasses, El nus la flor (premi d’Honor de les Lletres Catalanes, premi Lletra d’Or, Edicions Poncianes)
Martí Domínguez, L’esperit del temps (premi Millor Novel·la de l’Any, Proa)
Joan Benessiu, Serem Antàrtida (premi Ciutat de Barcelona i finalista dels EUPLPrize, Periscopi)
Marta Marín-Dómine, Fugir era el més bell que teníem (premi Crítica Serra d’Or, Ciutat de Barcelona i Amat Piniella, Club Editor)
Més d’un autor, Jo sóc vosaltres. Sis poetes de Síria. Traducció de Margarida Castells Criballés (premi Rafel Jaume de traducció, Pol·len)
TRADUCCIONS
Clàssics traduïts
Rainer Maria Rilke, Dues històries de Praga. Traducció de Ramon Farré (Adesiara)
Joseph Roth, L’Anticrist. Traducció de Pilar Estelrich (Adesiara)
Joseph Roth, Històries d’exili. Traducció de Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa (Pagès editors)
Aleksandr Puixkin, Eugeni Oneguin. Traducció d’Arnau Barios (Club Editor)
Franz Kafka, El castell. Traducció de Joan Ferrarons (Club Editor)
Samuel Beckett, Esperant Godot. Traducció de Josep Pedrals (Proa)
Dino Buzzati, El secret del Bosc Vell. Traducció de David Nel·lo (Males Herbes)
Ray Bradbury, L’home il·lustrat. Traducció de Martí Sales (Males Herbes)
Stefan Zweig, Una boda a Lió. Traducció de Tiana Puig (Quaderns Crema)
Menandre, El malcarat. Traducció d’Eloi Creus (Adesiara)
Literatura africana
Akwaeke Emezi, Aigua dolça. Traducció d’Albert Torrescasana (Periscopi)
Kopano Matlwa, Coconut. Traducció d’Elisabet Ràfols.Sagués (Sembra Llibres)
Literatura àrab
Alaa Al ASwani, Una república com si… Traducció de Jaume Ferrer Carmona (Edicions de 1984)
Literatura oriental
Yoshinori Noguchi, L’última lliçó (Comanegra)
Eileen Chang, Brasers. Traducció de Carla Benet (Club Editor)
Ogai Mori, La ballarina. Traducció de Marta Morros (Viena Edicions)
Han Kang, Blanc. Traducció d’Alba Cunill (Rata)
Ouyang Yu, Diari íntim d’un editor. Traducció de Jorge Salavert (Lletra Impresa)
Literatura francesa
Valérie Manteau, El solc. Traducció d’Elisabet Ràfols Sagués (Angle Editorial)
Maylis de Kerangal, Un món a l’abast de la mà. Traducció de Jordi Martín Lloret (Angle Editorial)
Françoise Sagan, Bon dia, tristesa. Traducció de Josep maria Pinto (Viena Edicions)
Hervé Le Corre, Sota les flames. Traducció d’Albert Pejó (Bromera)
Michel Bernard, Els dos remordiments de Claude Monet (Labreu)
Literatura italiana
Marco Missiroli, Fidelitat. Traducció d’Alba Dedeu (Angle Editorial)
Literatura portuguesa
Dulce Maria Cardoso, La vida normal (Més Llibres) 
Literatura germànica
Franz Werfel, Els quaranta dies del Musa Dagh. Traducció de Ramon Monton (Edicions de 1984)
Stefanie Kremser, Si aquest carrer fos meu. Traducció de Marina Bornas (Edicions de 1984)
Sarah Lark, L’any dels dofins. Traduït per Carlota Gurt (Rosa dels Vents)
Literatura russa
Borís Pilniak, Història de la lluna inapagada. Traducció de Miquel Cabal Guarro (Adesiara)
Aleksandr Kuprín, El braçalet de granats. Traducció de Laia Perales Galán (Viena Edicions)
Literatura hispànica
Chufo Lloréns, El destí dels herois. Traducció de Mireia Alegre i Imma Estany (Rosa dels Vents)
Literatura basca
Harkaitz Cano i Adur Larrea, El dia de les oques. Seguint els passos de Santi Brouard. Traducció d’Ainhoa Aranburu i Farriol Macip (Pol·len Edicions)
Literatura polonesa
Lana Bastasic, Atrapa la llebre. Traducció de Pau Sanchis (Pericopi)
Ignacy Karpowicz, Sonka. Traducció de Xavier Farré (Raig Verd)
Literatura anglosaxona
Ocean Vuong, En aquest món, per un moment som grandiosos. Traducció de Yannick Garcia (Llibres Anagrama)
Hernán Díaz, A l’horitzó. Traducció de Josefina Caball (Periscopi)
Sally Rooney, Gent normal. Traducció d’Ernest Riera (Periscopi)
Max Porter, Lanny. Traducció de Víctor Obiols (Rata)
Ian McEwan, La panerola. Traducció Ricard Vela (Llibres Anagrama)
Anthony Cartwright, La bretxa. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Lisa Taddeo, Tres dones. Traducció de Ricard Vela (Més llibres)
Lisa See, L’illa de les dones del mar. Traducció d’Esther Roig (Univers)
Miriam Toews, Elles parlen. Traducció de Carme Geronès (les Hores)
Literatura escandinava
Lars Mytting, Les campanes bessones. Traducció de Blanca Busquets (Amsterdam)
LITERATURA I HOLOCAUST
Charlotte Delbo, Cap de nosaltres tornarà. Traducció de Valèria Gaillard (Club Editor)
Yishai Sarid, El monstre de la memòria. Traducció de Roser Lluch (Club Editor)
Heather Dune Macadam, 999. Les primeres dones d’Auschwitz. Traducció de Jordi Cussà (Comanegra)
Renia Spiegel, El diari de la Renia. Traducció d’Anna Rubió, Jerzy Slawomirski i Neus Bonilla (Quaderns Crema)
Josep Hereu, Testimonis sense veu (Eumo)
RECUPERATS
Damià Huguet, Les fites netes (Adia Edicions)
Agustí Esclasans, Històries de la carn i de la sang (Males Herbes)
Agustí Bartra, Els himnes. A cura de D. Sam Abrams (Proa)
Montserrat Roig, L’hora violeta (Edicions 62)
Antònia Vicens, La santa (AdiA edicions)
Miquel Creus, Òpera Àcid (Males Herbes)
Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Llibres de l’Avenç)
Empar Moliner, T’estimo si he begut i altres contes (Columna)
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Edicions de 1984) 
LITERATURA JUVENIL
Selma Lagerlöf, El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia. Traducció de Lluís Solanes (Adesiara)
Joaquim Carbó, Quin joc més bèstia (Comanegra)
Joan Barceló, Viatge enllunat (Pagès Editors)
Ursula K. Le Guin, Un mag de Terramar (Raig Verd)
Jack London, La crida al bosc. Traducció Ferran Ràfols (l’Altra Tribu)
Judy Blume, La casa de l’Iggie. Traducció de Marc Donat (Viena Editorial)
Gianni Rodari, Les aventures d’en Cebeta. Traducció d’Àlvar Valls (Sembra Llibres)
Anne Fleming, La cabra. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Sembra Llibres)
MEMORIALÍSTIC
Ngugi wa Thion’go, Neix un teixidor de somnis. Traducció de Josefina Caball (Raig Verd)
Peter Handke, Infelicitat perfecta. Traducció de Marta Pera Cucurell (Llibres de l’Avenç)
Patti Smith, L’any del mico. Traducció de Martí Sales (Club Editor)
Maggie Nelson, Els argonautes. Traducció de Marina Espasa (l’Altra Editorial)
Claudia Durastanti, L’estrangera. Traducció de Martí Sales (l’Altra Editorial)
Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Llibres de l’Avenç)
Ponç Pons, Els ullastres de Manhattan (Quaderns Crema)
Manel Alonso i Català, Quadern de Ca Perla (Neopàtria) 
BARCELONA PROTAGONISTA
Toni Vall, Bocaccio. On passava tot (Columna)
El Perich, Un abric verd penicil·lina. Edició de Kap (Angle Editorial)
Marc Moreno, Escapisme (Més Llibres)
Marcel Fité, La veritable història del llibreter assassí de Barcelona  (Edicions de 1984)
Roger Bastida, La llarga revetlla (Columna)
Àngels Casas, Sidonie té més d’un amant (Univers)
Egar Illas, Pensar Barcelona. Ideologies d’una ciutat global. Traducció de Josep M. Sobrer (Apostroph)
VINTAGE
Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage. De l’home a la lluna a Pulp Fiction (Empúries)
Gemma Nierga i Jaume Figueras, El cine que ens va obrir els ulls (Rosa dels Vents)
NEGRA I CRIMINAL
Tuli Márquez, La mida dels nans (Més Llibres)
Margarida Aritzeta, Teori del Gall (Llibres del Delicte)
Ludmila Lacueva Canut, Scrap mortal (Apostroph)
David Marín, Appletown (Pagès Editors)
Josep Penya, La psicografia (Voliana Edicions)
Andrea Camilleri, Km 123. Traducció de Pau Vidal (Edicions 62)
Donna Leon, Amb l’aigua al coll. Traducció de Núria Parés Sellarés (Edicions 62)
Edmund Crispin, Crim a la botiga de joguines. Traducció de Jordi Vidal (Univers)
Gabriel Magalhaes, Restaurant caníbal (Pagès Editors)
Alan Parks, Gener de Sang. Sèrie Harry McCoy. Traducció de Xavier Zambrano (Univers)
Un-su Kim, Els planificadors. Traducció de Josep Pelfort Gregori (Univers)
Crims amb Carles Porta (la Campana)
Maria Carme Poblet, Els crims de la Pobla (Brau Edicions) 
CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTÀSTIC
Víctor Nubla, Metal·lúrgia (Males Herbes)
Més d’una autora, Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes)
Julià Guillamon, Joan Perucho i la literatura fantàstica (Empúries)
Joan Perucho (adaptació al còmic de Julià Guillamon i il·lustracions de Toni Benages), Llibre de cavalleries (Empúries)
Joan Perucho, Les històries naturals (Edicions 62)
Marc-Uwe kling, QualityLand. Traducció de Ramon Farrés (Periscopi)
Amal El-Mohtar i Max Gladstone, Així es perd la guerra del temps. Traducció de Lluís Delgado i Rosa Borràs (Mai Més)
Kameron Hurley, La Brigada Lluminosa. Traducció Anna Llisterri (Mai Més)
Sylvian Neuvel, El test. Traducció de Marina Espasa (Mai Més)
CALIDOSCOPI DEL PROCÉS
Oriol Junqueras, Parlant amb tu d’amor i llibertat (Ara Llibres)
Dolors Bassa i Montse Bassa, Carregades de raons. Pròleg de Carme Forcadell (Ara Llibres)
Magda Gregori, Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic (Pòrtic)
Santi Vila, Vèncer i convèncer (Pòrtic)
Jordi Borràs, La força de la gent (Ara Llibres), fotoperiodisme
Jordi Muñoz, Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés (Llibres de l’Avenç)
Antoni Bassas, La nació en portada (Rosa dels Vents)
Toni Cruanyes, Un dels nostres (Pòrtic)
Joan Bonanit, Història d’un crit (Comanegra)
Àlvar Valls, El dinovè protocol (Voliana Edicions) novel·la
Fermí Rubiralta, L’evolució independentista del catalanisme (Rafael Dalmau Editor)
Vicent Baydal i Cristina Palomo (coord.), Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo)
FEMINISME I PIONERES
Mireia Boya, Trencar el silenci (Ara Llibres)
Najat El Hachmi, Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62)
Gemma Pasqual, Viure perillosament (Comanegra)
Txell Feixas Torras, Dones valentes (Ara Llibres)
Cristina Genebat, Som iguals o no? Interpretant el feminisme (Rosa dels Vents)
Virginie Despentes, Vernon Subtex 2. Traducció d’Anna Casassas (Sembra Llibres)
Emilie Pine, Apunts personals. Traducció d’Ester Capdevila (l’Altra Editorial)
Sílvia Federici, Bruixes, caça de bruixes i dones. Traducció de Marta Pera Cucurell (Tigre de Paper)
Montserrat Roig, Som una ganga (Comanegra)
M. Àngels Cabré, El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya (Edicions 62)
Natza Farré i Gala Pont (il·lustracions), Que no t’expliquin contes! (Amsterdam)
Antoni Gelonch, 100 pioneres catalanes (Viena Edicions)
Antoni Furió (ed.), Quinze dones valencianes (Editorial Afers) 
DE PERIODISTES I DE PERIODISME D’INVESTIGACIÓ
Roberto Saviano, Petó ferotge. Traducció de Pau Vidal (Llibres Anagrama)
Alec Ash, Senyals de llum. La jove generació que construeix la nova Xina. Traducció d’Octavi Gil Pujol (Saldonar)
Santiago Vilanova, L’explosió de Capità Arenas (Apostroph)
Més d’un autor, Els invisibles. Un retrat obert i plural de la immigració (Edicions 62)
Julià Guillamon, Deu entrevistes (Comanegra)
Agustí Pons, Crònica al marge (Comanegra)
Ignasi Aragay, El món us espera (Empúries) 
DE LA GUERRA DEL 1936-39 I POSTGUERRA
Jordi Martí-Rueda, Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper)
Víctor Amela, Ens van robar la joventut (Rosa dels Vents)
David Gesalí i David Íñiguez, Catalunya any zero. Crònica visual de la desfeta (Angle Editorial)
Antoni Marimon Riutort, El triomf de Joan March (Lleonard Muntaner Editor)
Pelai Pagès i Blanch (dir.), Els maquis. La resistència armada contra el franquisme (Edicions 3i4)
Gemma Torres Delgado, La virilitat d’Espanya a l’Àfrica (Alfons el Magnànim i Editorial Afers)
Gemma Caballer, Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers (Gregal)
EMERGÈNCIES (climàtica, antifeixista, educativa, sanitària…)
Salvador Lladó, La bossa o la vida. El 99% contra l’emergència climàtica (Tigre de Paper)
Carola Rackete, És hora d’actuar. Pròleg de Pep Guardiola. Traducció de Carlota Gurt i Laura Obradors (Ara Llibres)
Salvador Macip i Chris Willmott, Viurem per sempre? Com la biomedicina ens està canviat la vida (Eumo)
Josep Lluís Micó, Maquinètica (Saldonar)
Adam Majó, Set de mal. Desxifrant el feixisme del segle XXI (Pagès Editors)
Alba Sidera, Feixisme persistent. Radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini (Saldonar)
Stellan Vinthagen, Una teoria de l’acció noviolenta (Pagès Editors)
Marion Muller-Colard, La intranquil·litat. Traducció d’Helena Cots (Fragmenta Editorial)
Alberto Prunetti, Amiant. Traducció de Pau Vidal (Tigre de Paper)
Cristian Olivé, Profes rebels (Rosa dels Vents)
Jaume Funes, Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix (Eumo)
Diversos autors, Pedagogies i emancipació (Arcàdia)
Teresa Hidalgo, Ni falda ni pantalons, jo. Educació transversal i atenció a la diversitat (Onada Edicions)
Sergi Castillo Prats,
La batalla per la sanitat valenciana,  (Alfons el Magnànim)
Jorge Ramos Tolosa, Palestina. Una història essencial (Sembra Llibres) 
REPENSAR EL SISTEMA
Costa Lapavitsas, L’esquerra contra la Unió Europea. Traducció d’Àngel Ferrero (Tigre de Paper)
Jodi Dean, Necessitem camarades. Traducció d’Anna Llisterri (Tigre de Paper)
Més d’un autor, La resposta liberal (Editorial Base)
George Politzer, Principis elementals de filosofia. Traducció i pròleg de Joan Palomares (Sembra Llibres)
PECATS CAPITALS
Oriol Quintana, La mandra (Fragmenta Editorial)
Marina Porras, L’enveja (Fragmenta Editorial)
Oriol Ponsatí-Murlà, L’avarícia (Fragmenta Editorial)
Adrià Pujol Cruells, La gola (Fragmenta Editorial)
Anna Punsoda, La luxúria (Fragmenta Editorial)
Jordi Graupera, La supèrbia (Fragmenta Editorial)
Raül Garrigasait, La ira (Fragmenta Editorial) 
DE RELIGIÓ I MÉS
Lluís Duch, Conceptes fonamentals d’antropologia i religió (Fragmenta Editorial)
Josep Maria Quintana, Lletres de combat (Pagès Editors)
Joan Bauzà i Bauzà, Dietari de canvis (Lleonard Muntaner Editor) 
TREURE LA LLENGUA I LLEGIR
Enric Gomà, El castellà, la llengua del costat (Pòrtic)
Pau Vidal, Corregir mata (Viena edicions)
Isidor Marí, Poesia, llengua i país. Una mirada des d’Eivissa (Lleonard Muntaner Editor)
Ralph Waldo Emerson, La confiança en un mateix. El poeta. Traducció de Cebrià de Montoliu i Miquel Angel Llauger (Ensiola)
Gustau Muñoz, La vida dels llibres (Editorial Afers)
Joan Margarit, Poètica (Empúries)
Laura Borràs, El poder transformador de la lectura (Ara Llibres)
Antònia Soler i Nicolau, Els mites grecs a les rondalles mallorquines (Documenta Balear)
RETORN A LA NATURA
Alexandre de Riquer, Poema del bosc (Adesiara)
Samuel Butler, Erewhon. Traducció de Victòria Gual (Adesiara)
Gary Snyder, Assaig sobre vida i natura. Traducció de José Luis Regojo Borràs (Quid Pro Quo)
Nil Barceló i Judit Roma (il·lustracions), Tornar a pagès. Manual pràctic d’horticultura (Edicions Sidillà)
PAISATGES, EN PLURAL
Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol Cruells, La vastitud (Labreu Edicions)
Perejaume, Fonts líquides i fonts lignificades (Tushita)
Robert Macfarlane, Sota terra. Un viatge a les profunditats del temps. Traduicció d’Alexandre Gombau
James Herriot, Totes les bèsties, petites i grosses. Volum II. Traducció de Mar Vidal (Viena Edicions)
Més d’un autor, Priorat en Persona (Vibop Edicions)
D’ART I D’ARTISTES
Josep Palau i Fabre, Estimat Picasso. Edició de Julià Guillamon (Galaxia Gutenberg)
Artur Ramon, Art trobat (Comanegra)
Joma, Polifem, el beverri (Vibop Edicions)
J.V. Foix, Noms propis: escriptors i artistes (Edicions 62 i Fundació J.V. Foix)
Martí Domínguez i fotografies de Jesús Císcar, Estudis d’art (Editorial Afers) 
DE MÚSICA I PARAULES
Mathias Malzieu, Una sirena a París. Traducció de Mireia Alegre (Rosa dels Vents), novel·la
Cesk Freixas, El desta de les paraules (Rosa dels Vents), poesia
Suu, Fauna o amor (Rosa dels Vents), poesia
Josep Igual Febrer, L’eternitat enamorada. Notes d’un diari 2016-2017 (premi Joan Fuster d’Assaig, Edicions 3i4)
Goethe, Egmont. Versió de Joan Lluís Bozzo (la Campana)
Margarida Hervàs, Parlant de música (Vibop Edicions)
Francesc Vicens Vidal, Diguem visca Sant Antoni! (Documenta Balear)
Josep Lluís Valldecabres, Poesia i música valenciana per a cor de veus blanques (Alfons el Magnànim)
MENJAR I BEURE
Fra Francesc Roger, Art de la cuina (Barcino)
Antoni Tugores, Cuina encara més econòmica. Receptes fàcils per a temps difícils (Documenta Balear)
Miquel Caldentey, La cuina del Tradicionari. Un recorregut pel calendari gastronòmic de Mallorca (El Gall Editor)
Vicent Marquès, Història de la cuina catalana i occitana Volum 2 (Edicions Sidillà)
Hélo-Ita, Taller de galetes (Mtm Editor)
Dra Montse Folch, 100 creences i mites sobre l’alimentació (Cossetània)
Elena Olesa, Rabassa morta (premi de novel·la curta Celler de Lletres, Saldonar)
Eduard Puig i Vayreda, Bodegons amb ampolla de vi (Vibop Edicions)
POESIA CATALANA
Vicent Andrés Estellés, Obra Completa VI (Edicions 3i4)
Jordi Cornudella, Tot Albucàssim (Vitel·la)
Manuel Forcano, A tocar (Proa)
Nicolau Dols, Feliç (Godall Edicions)
Mireia Vidal-Conte, Severa rosa (Lleonard Muntaner Editor)
Laura López Granell, Coratge (Godall Edicions)
Antònia Vicens, Si no dius fort el meu nom, em condemnes per sempre (Pagès Editors)
Àngels Moreno, L’agulla (Pagès Editors)
Laia Llobera, Llibre de revelacions (Labreu Edicions)
Esteve Plantada, Troncal (Labreu Edicions)
Míriam Cano, Vermell de Rússia (Labreu Edicions)
Mireia Calafell, Nosaltres, qui (Labreu Edicions)
Joan Pujol, Els poemes de Lepant (Barcino)
Jordi Larios, En vespres grocs (Eumo i Cafè Central)
Ivette Nadal, L’àngel i la infermesa del pensament  (Eumo i Cafè Central)
Isabel-Clara Simó, La mancança (Gregal)
Francesc Circuns Margarit, Vespres (Tushita)
Xavier Rius, Vivències (Tushita)
Jordi Torres Calvo, Dies malalts de pluja (Tushita)
Armand Escandell, Variacions amb repetició (Neopàtria) 
POESIA TRADUÏDA
William Wordsworth, El preludi. Traducció de Jaume C. Pons Alorda (Edicions de 1984)
Horaci, Odes. Traducció de Jaume Juan Castelló (Adesiara)
Margaret Atwood, L’alè misteriós. Poemes escollits 1965-2007. Traducció de Montserrat Abelló (Edicions de 1984)
Més d’un autor, Antologia lírica alemanya (1910-1960). Tria i traducció de Guillem Nadal Blanes (Documenta Balear)
John Ashbery, Autoretrat en un mirall convex. Traducció de Melcion Mateu (premi de poesia Nollegiu 2020, Llibres del Segle)
VilaWeb necessita el vostre suport
El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.
Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb