Un bitcoin, 237 euros
La moneda virtual apareix com a alternativa econòmica al sistema tradicional
Es tracta d'un model diferent al de divisa social com el que impulsa l'Ajuntament de Barcelona
Aquest dimecres s'inaugura un tercer caixer automàtic a Catalunya, situat a l'estació de FGC a plaça Espanya
Caixer de bitcoins de l'empresa Bitchain Foto: Bitchain
En un entorn de crisi econòmica i de formació de nous models monetaris, l'aparició del bitcoin com a moneda virtual s'afegeix a les alternatives que, en forma de monedes socials, comencen a prendre forma en la societat actual. Ara bé, el bitcoin no és una moneda de tipus social, com ara la que vol desenvolupar l'Ajuntament de Barcelona amb finalitats clares de promoció del comerç local, sinó més aviat és un sistema de pagament virtual que pot esdevenir una revolució en la manera en com es fan les transaccions comercials.
Però que és, concretament, un bitcoin? Per a Joaquim Fenoll, director tècnic de l'empresa BitChain, especialitzada en l'explotació de caixers automàtics de bitcoins, no es tracta més que "d'una moneda més", amb la particularitat que és "nadiua d'internet" i per tant té format "digital". En realitat es tracta d'un codi alfanumèric, concebut el 2009 pel japonès Satoshi Nakamoto i certificat pel protocol block chains que en garanteix l'autenticitat i n'impedeix la falsificació.
El secret de tot plegat està en el protocol block chains, "la tecnologia que sustenta bitcoin", perquè permet un sistema de registre que autentifica i assegura totes les transaccions –de fet, es pot utilitzar com si fos una oficina de patents- i que alhora s'ha convertit en "la xarxa descentralitzada més important del món", i per tant a prova de qualsevol caiguda d'internet fins al punt que hi ha experts que la consideren com la revolució més important des de la creació de la world wide web.
Ara bé, aquesta mateixa moneda, que té un valor de canvi fluctuant –consultat aquest dimarts a la tarda estava situat a 237,39 euros per un bitcoin- té un seguit d'avantatges sobre el diner tradicional, com el control de la deflació, gràcies a una producció limitada. "La intenció és crear-ne únicament 21 milions", assenyala, a través d'un procés a l'abast de qualsevol, però amb un cost monetari en hardware i consum elèctric. Quan s'exhaureixi la producció, que actualment és de 25 bitcoins diaris, "simplement augmentarà el preu", aclareix.
Diners en efectiu a internet
En l'aspecte pràctic, el bitcoin serveix per pagar transaccions on line amb l'avantatge, segons Fenoll, "que el codi no està vinculat a un perfil personal", i per tant és l'equivalent al diner en efectiu a internet pel que fa a la "discreció i independència", ja que no es poden rastrejar els "hàbits de consum" del seu usuari. A dia d'avui ja hi ha més de 150.000 comerços on line que accepten bitcoin, entre els quals el portal de viatges Destinia, el fabricant de hardware Dell, la botiga d'informàtica Newegg i el servei de cites OkCupid. Així mateix, Wikipedia accepta donacions en aquesta moneda. La intenció en un futur és implementar el pagament en bitcoin també al comerç tradicional.
A més, els bitcoins es poden comprar a través d'Internet, però una manera pràctica de fer-ho és a través de caixers automàtics, que permeten bescanviar diner en efectiu, és a dir bitllets d'euro en el nostre cas, per bitcoins que es descarreguen via aplicació i codis QR, però que també permeten el procés contrari, bescanviar bitcoins per euros. Segons l'empresa BitChain, que explota els caixers a partir de les comissions que cobra per cada transacció, això dóna un avantatge també a l'hora de canviar divisa estrangera, ja que permet viatjar amb bitcoins i canviar per la moneda local "amb l'estalvi de la comissió de les cases de canvi normals", molt superior a la dels seus caixers. BitChain compta actualment amb dos caixers a Catalunya, tots dos situats en centres comercials, un a El Triangle de Barcelona i l'altre al Gran Via 2 de l'Hospitalet de Llobregat, i a partir d'aquest dimecres un tercer situat al vestíbul de de l'estació de FGC a la plaça Espanya de Barcelona.
De fet, l'explotació dels caixers sustenta el model de negoci de Bitchain, que actualment en té sis d'instal·lats a l'estat espanyol i una Grècia, país on aquesta moneda permet evitar el control de capitals per a les transaccions a internet. Després d'uns mesos en funcionament, l'empresa assegura que genera prou volum de transaccions com per cobrir les despeses a l'espera que la moneda es popularitzi, des de la confiança "que estem en un camí que no té retorn" i la seguretat que la corba de creixement "augmentarà a mitjà termini", tot assenyalant que els bancs tradicionals els comencen a percebre "com una amenaça", precisament per la seva "independència del sistema bancari".
Risc d'especulació
En tot cas cal tenir present que el diner "no deixa de ser un acord entre els membres d'una comunitat", tal i com assenyala August Corrons, professor d'Estudis d'Economia i Empresa a la UOC i expert en monedes socials i complementàries, un acord que portat a l'extrem possibilita que fins i tot els bitllets d'un joc com el Monopoly "tenen el valor que li atorguen els jugadors durant la partida". En aquest sentit, el professor universitari veu "viable" una moneda com el bitcoin, per bé que no es tracta d'una moneda social, raó per la qual assenyala que un dels riscos inherents a aquesta moneda pot arribar a ser "el foment de l'especulació", en tenir una taxa de canvi variable. "Pot tenir un recorregut econòmic, encara que no el tingui des d'un punt de vista social", afegeix.
