'Possessor Uncut' de Brandon Cronenberg triomfa al Festival de Sitges
El Nacional Foto: ACN Barcelona. Dissabte, 17 d'octubre de 2020. 12:19 Actualitzat Dissabte, 17 d'octubre de 2020. 12:23
Temps de lectura: 3 minuts
La sanguinària 'Possessor Uncut' de Brandon Cronenberg, fill del popular director David Croneberg, ha estat la gran triomfadora de la 53a edició del Festival de Sitges en guanyar els premis a millor pel·lícula fantàstica a competició i millor director.
L'altre nom destacat és la francesa 'La nuée' de Just Philippot, que ha
guanyat el premi especial del jurat i la seva protagonista, Suliane
Brahim, el guardó a la millor interpretació femenina. La millor
interpretació masculina ha estat per Grégoire Ludig i David Marsais de
'Mandibules'. 'The Dark and The Wicked' ha rebut els guardons a millor
fotografia i una menció per l'actriu Marin Ireland. El gran premi del
públic a millor pel·lícula ha estat per 'La vampira de Barcelona' de
Lluís Danés.
Tasya Vos, la protagonista del film 'Possessor Uncut', treballa en
una organització secreta, que utilitza tecnologia d’implants cerebrals
per ocupar els cossos d’altres persones amb la finalitat de dur-les a
cometre assassinats. Aviat, la Tasya no només experimenta les seqüeles
d’aquesta cruel tasca, sinó que troba un hoste més complex que de
costum.
Brandon Cronenberg ha tornat a Sitges amb aquest thriller amb actors
de la talla d'Andrea Riseborough, Christopher Abbott i Jennifer Jason
Leigh. El 2012 Cronenberg va guanyar el premi al millor director
revelació a Sitges per 'Antiviral'. El 2019 va estrenar a la Setmana de
la Crítica de Canes el curt 'Please Speak Continuously and Describe Your
Experiences as They Come to You'.
'La nuée'
L'altre film destacat del palmarès és 'La nuée'. Per salvar la seva
granja de la fallida, una mare soltera cria llagostes comestibles, però
desenvolupa un estrany lligam obsessiu amb elles que la portarà a
enfrontar-se als pagesos de la regió i als seus propis fills, que ja no
la reconeixen. El seu director, Just Philippot, va destacar que
l'objectiu de la protagonista és treure profit de la naturalesa per una
bona raó. En aquest sentit, va assenyalar que quan ella destrueix la
naturalesa és una referència a com les persones destrueixen la
naturalesa i "després passen casos com la Covid-19".
El premi al millor guió ha estat per Márk Bodzsár, Juli Jakab i
István Tasnádi pel seu treball a 'Comrade Drakulich'. En aquesta edició
del Festival de Sitges també s'ha premiat a 'Mosquito State' a millors
efectes especials; Bingen Mendizábal i Koldo Uriarte, de la coproducció
catalana 'Baby', a la millor música. 'The Luggage' de Tsai Yi-fen ha
guanyat el premi a millor curtmetratge.
Enguany hi ha tres mencions del jurat: la primera, per l'actriu Marin
Ireland de 'The Dark and The Wicked', la segona, pel curtmetratge
'Rutina: La prohibición' i la tercera, per la directora de 'Relic',
Natalie Erika James.
En l'apartat de Noves Visions, ha guanyat el premi al millor
curtmetratge 'Luz Distante - Parte 1, Les deseventurades' de Santiago
Reale. Mentre que la Millor Pel·lícula Sitges Documenta ha estat 'Ivan, O
Terrível' de Mario Abbade. El premi al millor film Blood Window l'ha
rebut 'High Tide' ('Marea alta') de Verónica Chen i el premi Brigadoon
Paul Naschy al millor curtmetratge, per 'Horrorscope' de Pol Diggler.
Premi de la crítica
El premi de la crítica José Luis Guarner ha estat per 'Teddy' de
Ludovic Boukherma i Zoran Boukherma i el premi Citizen Kane a la
direcció revelació, per Jonathan Cuartas i el seu treball 'My Heart
Can't Beat Unless You Tell It To'.
'She Dies Tomorrow' ha rebut el premi Jurat Carnet Jove al millor
llargmetratge de gènere fantàstic; 'Seven Days War', millor pel·lícula
Anima't i 'Red Rover', millor curtmetratge Anima't.
Imatge principal: Roda de premsa del palmarès del Festival de Sitges / ACN
Passen les setmanes i lafesta del bolet sembla no tenir final. I segons sembla va per llarg en bona part de Catalunya. Això sí, en les cotes més altes, a l'Alt Pirineu,
on aquesta temporada està havent florides de bolets realment
espectaculars, la festassa té data de caducitat, ja que tan bon punt els termòmetres baixin dels zero graus els bolets s'acomiadaran molt probablement fins a l'any que ve.
Una boletaire, a punt de collir un bon grapat de rovellons / Frederic Verge
És per això que des d'ElCaso.cat volem recomanar un parell de zones de l'Alt Pirineu
on aquest cap de setmana podreu collir un bon munt de bolets. Recordeu,
però, que com a bons boletaires els boscos concrets no es poden
revelar.
Os de Civis, un poble preciós i envoltat de boscos on podeu trobar molts rovellons / Google Maps
Os de Civis, un poblet preciós envoltat de boscos fructífers
Si no heu anat mai a Os de Civis, acostar-s'hi amb l'excusa d'anar a buscar bolets serà un premi doble. I és que aquest petit poble de l'Alt Urgell, situat a 1.492 metres d'altitud i amb només 74 habitants censats, és una autèntica joia de l'arquitectura pirinenca. A més, té la particularitat que per accedir-hi haureu d'entrar a Andorra i tornar a sortir.
Una bona collita de rovellons, el cap de setmana passat a l'Alt Urgell / Frederic Verge
Més enllà de la seva bellesa arquitectònica i paisatgística, la zona d'Os de Civic és ara mateix un paradís per al boletaire, que amb una mica de traça podrà omplir el cistell de rovellons, camagrocs i fredolics amb facilitat.
No us perdeu els voltants d'Adrall: zona de bolets
Una altra zona que us volem recomanar per fer-hi una ullada és la dels boscos dels voltants d'Adrall,
un nucli de la Ribera d'Urgellet, molt aprop de l'aeroport Andorra - La
Seu. Com en el cas d'Os de Civis, el gran protagonista de la vostra
visita serà el rovelló, tot i que també podreu trobar altres tipus de bolets, com moixerons o rossinyols.
Una cassola amb rovellons recent cuinats amb all i julivert, un plaer per als sentits / Frederic Verge
Un excel·lent cap de setmana per buscar bolets pels boscos de Catalunya
A banda de l'Alt Pirineu, la baixada generalitzada de les temperatures, les pluges i la humitat dels
darrers dies fan que les altres zones clàssiques de bolets segueixin en
temporada alta, amb opcions de tot tipus per sortir a gaudir de la natura i omplir els cistells.
Per als preuats rovellons, podeu anar als boscos de pins del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Solsonès, el Ripollés, el Berguedà o el Montseny, i només per citar les zones més emblemàtiques.
També podeu buscar ja amb èxit escarlets i trompetes, en boscos humits de roures, alzines o castanyers . Els llocs recomanats serien el Montseny, el Corredor, el Bages i la Garrotxa.
Mai colliu un bolet que no conegueu al 100%
És un tòpic entre els boletaires més experts, i és del tot cert. Mai
heu de collir un bolet que no tingueu 100% identificat, ja que no paga
la pena jugar-se la salut per un bolet. A Catalunya hi ha 50 espècies verinoses de bolets i d’aquestes set són mortals.
La farinera borda és un bolet mortal que, quan acaba de néixer, s'assembla a l'ou de reig / ACN
Les intoxicacions més comunes són per haver consumit una farinera borda, que neix d'un ou d'una manera molt semblant a l'ou de reig; una Lepiota brunnoincarnata, semblant als fredolics; o una Galerina marginata, un bolet petit que creix damunt de les soques i les branques mortes dels pins.
Dilluns de la setmana passada vam seure davant del televisor il·lusionats per conèixer per fi el tancament de comptes del FC Barcelona,
més de tres mesos després del 30 juny, dia en què acabava l’exercici
2019/20. Però la decepció no es va fer esperar, perquè no vam poder
examinar els comptes complets, sinó que només vam veure algunes partides
que, entre ombres de dubte, ens va mostrar el directiu Jordi Moix Latas.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs totes les nostres històries al teu correu i avantatges exclusius per a subscritpors
La variable més rellevant de l’exercici 2019/20 és la facturació, que
ha caigut respecte la temporada passada en 135 milions d’euros i en
prop de 200 milions respecte al que s’havia pressupostat. Unes xifres
que encaixen prou bé amb allò que s’havia previst quan es feien
estimacions sobre els possibles efectes econòmics de la pandèmia. Com
que les despeses no han baixat en una magnitud similar sinó inferior, el
resultat de l’exercici ha estat una pèrdua molt elevada, de gairebé 100
milions d’euros.
Aquí cal fer la primera nota a peu de pàgina sobre la manca de
fortalesa del compte de pèrdues i guanys del club: la temporada passada
va caldre facturar 990 milions d’euros (una de les xifres més elevades
de l’esport mundial) per obtenir un benefici molt minso de 5 milions;
addicionalment, el pressupost de la temporada 2019/20 (elaborat quan no
es podia preveure l’arribada de la pandèmia) establia una facturació
rècord mundial de 1.047 milions d’euros, que retornava un petit benefici
d’11 milions. Aquest marge tan reduït representa un greu problema, tant
per la seva magnitud, com per la manera d’obtenir-lo, cosa aquesta
darrera que ara comentarem.
"La gestió de club excloses les vendes de futbolistes dona pèrdues de manera sistemàtica en els darrers anys"
La qüestió és que aquests beneficis tan escassos que s’obtenen no són
fruit de l’activitat ordinària com a club, sinó que afloren per la
compravenda de jugadors; en altres paraules, la gestió de club excloses
les vendes de futbolistes dona pèrdues de manera sistemàtica en els
darrers anys. Però encara hi ha més: hi ha motius en escreix per pensar
que algunes d’aquestes vendes han permès anotar-se un benefici a partir
d’uns preus de venda ficticis (casos Cillessen i Arthur), i no pas de mercat, amb el que el problema és encara més gros.
Amb tot, l’assumpte més preocupant és el del deute. Segons les dades
facilitades per Moix, referides només a deute financer, aquesta partida
ha passat de 554 milions (tancament 2018/19) a 820 milions (tancament
2019/20), el que implica un augment del deute inexplicable de gairebé el
50%. Aquesta xifra dels 820 milions ha fet saltar les alarmes entre els
opinadors de les xarxes, però cal que tenir en compte que es tracta del
deute financer, és a dir, no és pas el deute total de l’entitat, que se
situa molts esglaons per sobre.
Si donem un cop d’ull a les magnituds de la temporada 2018/19
(l’última de la què coneixem el tancament complet), trobarem el següent:
Deute a curt termini: 506 milions, dels quals
Deute bancari: 10,8 milions
Emissions de deute: 1,1 milions
Deutes amb personal esportiu: 161 milions
Altres deutes: 333 milions
Deute a llarg termini: 512 milions, dels quals
Deute bancari: 61,5 milions
Emissions de deute: 197 milions
Deutes amb personal esportiu: 70,5 milions
Altres deutes: 182 milions
Les emissions de deute (aquests gairebé 200 milions que indiquem) es
corresponen a quatre emissions de “senior notes” (un producte semblant
als bons) que van ser adquirides per entitats nord-americanes i
franceses. Respecte el deute bancari, als comptes del club de la
temporada 2018/19 s’hi indicava que “una entitat nord-americana” havia
concedit un préstec de 90 milions d’euros -dels que se n’havia disposat
40 milions a 30 de juny de 2019- per a la construcció de l’Espai Barça.
És molt rellevant tenir en compte que aquest préstec vencia l’agost de
2020, en un moment en què el club es trobava en una situació financera
asfixiant, de manera que caldria saber si va poder ser retornat o, per
contra, va ser absorbit per un altre préstec o bé va permetre el
prestador executar algun tipus de garantia.
Dels camps no inclosos dins aquest anomenat “deute financer” (el que
s’ha enfilat fins els 820 milions), els més rellevants són els deutes
amb personal esportiu (que, com hem vist, la temporada anterior havien
estat de 232 milions), proveïdors (la temporada 2018/19 era de 106
milions) i els pagaments pendents a hisenda (que estaven situats als 114
milions). D’aquesta manera, el passiu del club a tancament de la
temporada 2019/20 es pot situar per sobre dels 1.200 milions d’euros, si
és que aquestes partides que encara no coneixem s’han mantingut
constants respecte la temporada passada.
Tenint en compte que els mateixos gestors del club han suspès
l’assemblea de socis que havia d’aprovar aquests comptes, no sembla
existir ja cap motiu justificable perquè l’entitat continuï sense donar a
conèixer les seves xifres econòmiques als socis del Barça, que són els
veritables propietaris de l’entitat.
"No sembla existir ja cap motiu justificable perquè l’entitat
continuï sense donar a conèixer les seves xifres econòmiques als socis
del Barça, que són els veritables propietaris de l’entitat"
A l’espera de conèixer les dades completes -compte de pèrdues i
guanys i balanç de tancament- queda clar que la situació financera del
club és molt inquietant, fruit d’una combinació letal de nivell
d’endeutament molt elevat i incapacitat sistèmica per generar caixa (o
sigui, per guanyar diners). A tot això cal afegir-hi la sospita que
corre pels cenacles barcelonistes que el famós préstec que ha de
concedir Goldman Sachs per edificar l’Espai Barça (uns
800 milions, que un cop retornats hauran tingut un cost de 1.250
milions) hauria estat ja signat i disposat parcialment. Una
circumstància que tant de bo quedi en rumor perquè, de confirmar-se,
complicaria de manera extraordinària la supervivència del club, si més
no de la manera com el coneixem.
El 89% de la població demana de poder parlar en català amb els
ginys electrònics · Apple vol incorporar-lo a l'assistent Siri
Junts podem anar molt més lluny
Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va
començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si
aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor
diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho
possible?
Els assistents de veu comencen a
ocupar un espai central a la nostra vida digital. Als mòbils, als GPS
dels vehicles, rellotges o altaveus intel·ligents, ens hi adrecem cada
vegada més amb la veu. De fet, segons les enquestes, un 48% dels
ciutadans els fan servir normalment, sobretot a través del mòbil, i el 89% volen poder parlar-los en català.
Els catalanoparlants es troben amb una barrera: no poden utilitzar la
seva llengua i han d’utilitzar-ne unes altres. Un dèficit estructural
que arracona i margina la nostra llengua, i contribueix a la diglòssia i
la substitució lingüística. La situació és especialment preocupant en
aquells qui depenen d’aquests assistents, com ara cecs, minusvàlids o
persones d’edat avançada. Fa poc s’ha sabut que Apple pensa incorporar
el català al seu popular assistent Siri, present a la majoria dels seus
productes, des dels mòbils i tauletes, fins als rellotges i altaveus
intel·ligents. Repassem la situació en aquest sector i quins passos es
poden seguir per solucionar aquesta greu mancança per a la cultura
catalana.
La tecnologia involucrada en els assistents de veu
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) dominen el
nostre dia a dia, sobretot des de l’arribada dels telèfons
intel·ligents. Les interfícies informàtiques han experimentat una
evolució que es remunta, per al gran públic, als anys vuitanta del segle
passat. Inicialment els usuaris d’ordinadors s’havien d’enfrontar a la
temuda pantalla negra que demanava que escrivissin ordres no aptes per a
inexperts. Ràpidament es va passar a interfícies gràfiques en què, amb
ajuda del ratolí, només calia clicar a les opcions, unes accions més
indicades per a arribar al gran públic. Amb l’arribada dels mòbils i les
tauletes, el ratolí va ser substituït pels nostres dits, cosa que
juntament amb la difusió d’internet ha permès de popularitzar i fer
arribar la tecnologia informàtica a gairebé tota la població del
planeta. En aquest context, un dels últims passos ha estat la
incorporació de la veu, una manera molt més còmoda i natural
d’interaccionar amb les màquines, de manera que s’eliminin les últimes
barreres. El català s’ha incorporat amb cert retard a totes les
evolucions de les interfícies informàtiques. Gràcies en bona part a un
gran esforç de la societat civil i, en menor mesura, a les negociacions
d’institucions públiques amb les grans empreses informàtiques. De
moment, però, el català no arribat als assistents de veu.
‘La primera cosa que cal entendre és que els assistents tenen tres
potes tecnològiques’, explica a VilaWeb l’expert en tecnologies de veu
Joan Montané, membre de Softcatalà, l’organització que, amb vint-i-dos anys d’història, és possiblement la que ha fet més pel català en el món digital. La primera pota és passar la veu a text,
el reconeixement de la parla. L’aparell ha de transcriure la llengua
que parlem i passar-la a text. Ara per ara, no poden reconèixer
automàticament quina llengua, entre les diverses que existeixen, fem
servir, sinó que hem d’indicar-la abans a la configuració de
l’assistent. Un altre dels problemes estructurals a què s’enfronta el
català és que, per defecte, quan compren un dispositiu és configurat en
una llengua diferent del català –generalment castellà, francès o anglès.
Molt pocs usuaris en revisen la configuració i canvien al català, una
acció important perquè les companyies analitzen aquest paràmetre i el
tenen en compte a l’hora de desenvolupar productes. Un segon problema
afegit: no podem combinar llengües. Encara que fem servir una altra
llengua per adreçar-nos a l’assistent, aquest té problemes quan diem
noms en català, siguin persones de la nostra agenda per a trucar-los, o
poblacions i carrers als mapes per a arribar a un lloc –dues de les
seves principals aplicacions.
L’assistent d’Apple (Siri) és disponible en diversos productes de la marca, com ara els seus rellotges.
Una vegada transcrita la veu a text, entrem a la segona fase:
la computadora ha d’analitzar-lo per entendre’l i donar una resposta.
Possiblement aquesta és la fase més complexa des d’un punt de vista
tecnològic perquè la màquina ha de comprendre què diem i pensar en una
resposta adient. És el que es coneix com a processament del llenguatge natural
(NLP) i forma part d’una disciplina més àmplia, la intel·ligència
artificial. De fet, els experts insisteixen que la part important és la
d’assistent més que no pas la veu. Al cap i a la fi, un assistent de veu
és un robot, i allò que en determina la utilitat és si és prou
intel·ligent. Per a poder fer aquesta tasca, els dispositius han d’estar
connectats a internet, que és on resideix el robot. La intel·ligència
artificial requereix una potència de càlcul molt gran per al
processament del llenguatge i no es pot fer al mateix dispositiu. Cal
connectar-se a grans computadores i que aquestes retornin el resultat al
giny, que actua només com a terminal.
Per crear aquests robots, cal recopilar i analitzar prèviament un
gran volum de dades lingüístiques, sigui en format sonor com en la seva
transcripció. Cal dir que el processament del llenguatge ha progressat
enormement aquests últims anys amb la incorporació d’una nova
tecnologia, les xarxes neuronals. Aquestes xarxes són
un conjunt de capes que contenen models matemàtics desenvolupats gràcies
a les dades recopilades. Algunes d’aquestes capes (models) són
universals i es poden aplicar a qualsevol llengua. Això és positiu per a
llengües minoritzades perquè es pot aprofitar la feina feta per a
idiomes com l’anglès, i abaratir i facilitar una futura incorporació del
català als assistents. Però hi ha unes altres capes de les xarxes
neuronals que necessiten un desenvolupament específic per a cada
llengua, i la principal limitació és la disponibilitat de dades
lingüístiques. Si abans s’havien d’introduir als models totes les
combinacions possibles de paraules, ara les xarxes neuronals tenen
capacitat d’aprendre per si soles a partir d’uns quants exemples, sense
necessitat d’haver-ne de fer una recopilació exhaustiva. Tot plegat fa
que de moment els assistents de veu els desenvolupin les principals
multinacionals informàtiques i de telecomunicacions, perquè disposen de
la tecnologia, els recursos materials i els experts necessaris.
Amazon també té una línia de productes a què ha incorporat el seu assistent, Alexa.
Finalment, quan la nostra pregunta ha estat transcrita a text i
processada per la intel·ligència artificial, arribem al tercer i últim
pas. L’ordinador ha generat una resposta, que s’ha de traslladar a veu
per tal que l’usuari la senti. Això s’anomena síntesi de veu
(TTS). Al començament els usuaris notaven la diferència d’entonació
entre paraules, sense coherència fonètica dins una mateixa frase, però
aquests últims anys han millorat notablement, amb un resultat tan
natural com un humà. En conjunt, a hores d’ara i a escala comercial, el
català només és disponible en la primera fase, la transcripció de la
parla a text. Per a les altres dues no s’ha desenvolupat tecnologia
comercial, tot i que en l’àmbit de la síntesi de veu hi ha prototips.
El duopoli dels assistents de veu
Actualment al món hi ha una trentena d’assistents de veu, la majoria
sota llicències comercials –tancades–, però també de codi obert.
Corresponen a empreses de tecnologia, telecomunicacions i
especialitzades en serveis lingüístics. Malgrat tot, des d’un punt de
vista de la majoria de la població, a la pràctica hi ha dos grans
assistents: Siri d’Apple i l’Assistent de Google. En menor mesura hi ha
Alexa d’Amazon, Cortana de Microsoft, i els de Samsung i Huawei, i
Facebook també en desenvolupa un. Al nostre país, empreses com ara
Movistar també tenen assistents de veu. Tanmateix, en cap, ara per ara,
no es pot utilitzar el català. Fa pocs dies sabíem que Applemirava de contractar una persona
per a analitzar dades lingüístiques, cosa que hem vist que és
necessària per a desenvolupar els models. ‘No crec que amb una única
persona Apple pugui incorporar el català a Siri, perquè requereix molta
feina’, apunta Joan Montané. De fet, la companyia de la poma ja fa anys
que ha incorporat el català als seus productes. És una de les dues grans
companyies informàtiques que als seus sistemes operatius té dictat en
català, de manera que els programes poden incorporar allò que diem,
sigui com a notes, sigui en processadors de text.
Google també té un assistent integrat en els seus productes.
La segona companyia que incorpora el dictat en català és Google.
Tradicionalment ha estat una de les multinacionals més obertes amb la
nostra llengua. Però ara per ara no disposa del segon pas per al català,
el processament del llenguatge. Quant a la síntesi de veu, només la
trobem en productes com el seu Traductor
i és molt bàsica, amb un resultat gens natural. Google és una de les
companyies globals que produeix infinitat de productes i en què la
incorporació del català pot tenir un gran impacte. Tanmateix, té un
model diferent del d’Apple, que comercialitza els serveis exclusivament
en els seus productes. Google, en canvi, a banda d’incorporar-lo als
seus –mòbils, ordinadors, rellotges–, ven el programari a diversos
fabricants, com ara Samsung. I aquí topem amb un altre problema. En el
passat hem vist com diverses companyies que usen Android als seus
dispositius han tret el català tot i ésser disponible. És un problema
que es podria repetir si Google, finalment, desenvolupa un assistent per
a la nostra llengua.
Microsoft, per la seva banda, ha estat una de les
multinacionals més refractàries a incorporar el català als seus
productes i quan ho ha fet ha estat parcialment i subordinada al
castellà o al francès. Avui dia el seu assistent, Cortana, només és
disponible en tretze llengües i variants. Cal dir, però, que té un
impacte molt més reduït que no el de Google i Apple perquè actualment no
desenvolupa cap plataforma mòbil i ha optat per Android. L’altra gran
companyia és Amazon. Tradicionalment és la més hostil
al català i s’ha negat repetidament fins i tot a crear una versió en
català de la seva web. A banda els altaveus intel·ligents –que
competeixen amb Google i Apple–, cal tenir present que ofereix televisió
(Amazon Prime), un dels serveis on es poden introduir assistents de veu
per a trobar sèries i films. Caldrà veure si en un futur pròxim,
companyies del sector audiovisual com Netflix i HBO, o Samsung i LG amb
televisors intel·ligents, entren també en el món dels assistents de veu,
sigui directament, sigui amb productes d’altri, tot seguint el model
Google.
Què es pot fer per tenir assistents de veu en català?
Com hem vist, no hi ha cap impediment tècnic per tenir un assistent
en català. La tecnologia que els fa possibles té components que són
universals per a qualsevol llengua. Sí que cal, en canvi, desenvolupar
els recursos lingüístics específics per a cada llengua. Novament, no hi
ha cap raó tècnica que impedeixi de desenvolupar-los per al català.
Aleshores, per què no tenim un assistent de veu en català? Per diversos
motius. El primer és que les empreses se centren en les llengües amb més
parlants per rendibilitzar la seva inversió. També en les seves
llengües nacionals –és un sector dominat per països anglosaxons i la
Xina. És per això que ara per ara les multinacionals no desenvolupen els
recursos necessaris per a llengües com ara el català. Si aquests
recursos existissin, construir un assistent en català seria molt ràpid i
senzill. No hem de menystenir tampoc el component polític. En el
passat, filials espanyoles de grans multinacionals van blocar el català i
les matrius internacionals no hi tenien cap inconvenient.
Una línia a seguir seria la que ens indica Joan Montané: ‘Softcatalà
fa dues dècades que reclama que les administracions públiques creïn
recursos lingüístics lliures que puguin ser utilitzats per les
empreses.’ Alguns altres experts confirmen que això no seria gaire
difícil i que en gran manera ja s’ha fet. Es tracta dels milers d’hores
d’àudio dels arxius de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya.
Moltes subtitulades, de manera que les màquines podrien fer
l’equivalència entre l’àudio i el text –tècnicament són bases de dades
‘anotades’, un aspecte cabdal per a les xarxes neuronals. El problema és
que aquests recursos no són en format obert, la qual cosa permetria a
les empreses d’utilitzar-los lliurement. Al febrer, abans de la
pandèmia, la Generalitat de Catalunya, en unes jornades especialitzades, va informar que pensava avançar en aquesta línia.
Més enllà de les institucions públiques, una altra estratègia és
construir recursos lliures des de la societat civil. Els catalans tenim
una àmplia experiència en això, com ara la Viquipèdia i els projectes
que impulsa Softcatalà. Aquesta associació promou la col·laboració amb el Common Voice
de Mozilla, però cal dir que no hi ha grans projectes lliures ara per
ara. Així doncs, per tenir el català als assistents de veu cal una
combinació d’esforços: que els usuaris pressionin les empreses, voluntat
política de les administracions per a proporcionar recursos oberts i
negociar amb les grans multinacionals, i la societat civil per a
millorar aquests recursos. Podrem, finalment, el 2021 parlar en català
amb la torradora?
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
