Mor D'Artagnan, el mosqueter que va lluitar al costat dels catalans
Marc Pons Foto: Arxiu Departamental dels Pirineus Catalans
Barcelona. Dijous, 25 de juny de 2020
1 minut
Tal dia com avui de l’any 1673, fa 347 anys, moria a Maastricht (Províncies Unides dels Països Baixos), Charles de Batz-Montesquiu;comte d’Artagnani capità de la guàrdia dels Mosqueters
del rei Lluís XIV de França. Quasi dos segles després (1844), la seva
figura i la seva vida (en la realitat la d’un faldiller i un
busca-bregues temut i impopular), inspirarien Alexandre Dumas en la
creació de la novel·la Els tres mosqueters. En aquella novel·la seria l’únic personatge -dels quatre protagonistes- que estaria inspirat en una existència real.
La relació entre el veritable d’Artagnan i Catalunya remuntava a
1640. Durant la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), està
documentada la seva participació en diversos episodis d’aquell
conflicte. L’any 1642 va participar en el setge i alliberament catalanofrancès de Perpinyà (prèviament ocupada i literalment trinxada pelsTercios
de Castilla); i en la derrota del cos principal de la infanteria
hispànica a Cotlliure. A Perpinyà l’exèrcit catalanofrancès es va
apoderar de l’arsenal més gran dels hispànics.
També, està documentada la seva participació en la persecució i extermini de partides de soldats desertors hispànics (semiocults al Rosselló i a l’Empordà) que es sostenien delinquint. Durant aquesta etapa, d’Artagnan va servir Philippe de La Mothe-Houdancourt, amic personal del cardenal Richelieu i lloctinent de Lluís XIV
a Catalunya. I això el situaria a les operacions militars de La Granada
del Penedès, dels Quatre Pilans (Lleida), i de Montsó -totes durant el
1642-; que, també totes, es van saldar amb victòries catalanofranceses.
A partir de 1643, les fonts documentals situen d’Artagnan en diversos
fronts de guerra que la monarquia francesa tenia oberts arreu d’Europa.
D’Artagnan, nascut a Lupiac (a mig camí entre Tolosa de Llenguadoc i
Pau -a la Gascunya-) cap al 1611, va morir passats els 60 anys al setge
francès sobre la ciutat neerlandesa de Maastricht (1672-1673); i segons
algunes fonts va caure fulminat pels trets que li van disparar un grup de dones franctiradores que defensaven la ciutat des de la muralla.
Borràs: ‘La repressió no pot guanyar per incompareixença del rival’
Denuncia que la meitat dels diputats votaran el suplicatori sense
haver escoltat les seves al·legacions · ERC i la CUP tenen previst no
participar en la votació
‘La cambra aixecarà la immunitat perquè se’m jutgi per quatre delictes que no he comès’, ha dit la portaveu de JxCat, Laura Borràs, després que el congrés espanyol hagi debatut el suplicatori que ha cursat el Tribunal Suprem per jutjar-la per presumptes irregularitats comptables en l’Institut de les Lletres Catalanes.
Borràs
ha titllat el debat de ‘escenificació d’una activitat democràtica’
perquè ha estat a porta tancada i amb el 50% dels representants. ‘La
meitat dels diputats votaran de manera telemàtica sense haver escoltat
el dictament de la comissió de l’Estatut del Diputat i les meves
al·legacions’, ha lamentat.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
Així
mateix, ha explicat que malgrat que s’enfronta a 15 de presó, la
majoria dels diputats han preferit donar llum verda al Suprem i
atropellar el seus drets. ‘No vull ser absolta per la
bandera que represento, però tampoc no vull ser condemnada per les
sigles que represento’, ha declarat.
Finalment, també s’ha dirigit a ERC i la CUP,
sense mencionar-los, quan ha afirmat que ‘la repressió se la combat i
no se li permet vèncer per incompareixença del rival encara que el
combat estigui perdut d’avançada, perquè fer el correcte mai pot ser
irrellevant‘. Ambdós partits, conjuntament amb EH Bildu, tenen previst no participar en la votació del suplicatori.
ERC i CUP s'inclinen per no participar en la votació del suplicatori de Borràs
Nicolas Tomás Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 24 de juny de 2020
1 minut
A 24 hores de la votació, a porta tancada, del ple del Congrés dels
Diputats, encara no hi ha una posició conjunta de l'independentisme
sobre el suplicatori de Laura Borràs. Segons fonts
coneixedores de les converses, que encara duren, "la posició que està
generant més consens" és que ERC, la CUP i EH Bildu no participin de la
votació, com ja van fer a la comissió de l'estatut del diputat la
setmana passada. No obstant això, encara no donen les negociacions per
tancades.
El Congrés va fer dijous passat el primer pas per deixar Laura Borràs sense
immunitat. Amb els vots del PSOE, el PP, Vox i Ciutadans, la comissió
de l'estatut del diputat va aprovar el dictamen que demà serà votat per
la cambra i que avala el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem per
jutjar la portaveu de JxCat. ERC i EH Bildu no van participar a la
votació, mentre que JxCat i el PNB hi van votar en contra. Unidas
Podemos va abstenir-se. La sessió va celebrar-se a porta tancada, com
també passarà aquest dijous a l'hemicicle.
Acusada de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental per
suposats contractes irregulars al capdavant de la Institució de les
Lletres Catalanes (ILC), Borràs ha negat totes les acusacions des del
principi. "Ho dic des de ja: no sóc culpable. No he comès cap dels presumptes delictes dels quals se m'acusa",
va defensar fa dues setmanes. Carregada de material documental, va
denunciar un ampli "catàleg d'irregularitats processals" i una "absència
absoluta de fets susceptibles de ser perseguits penalment". Va
denunciar el que considera una “persecució política sense indicis de
delicte”.
El portaveu republicà Gabriel Rufián ja ha avisat que el futur de
Borràs "no depèn dels vots d'ERC", i que se'ls fa difícil triar entre
"anticorrupció i antirepressió". Per la seva part, els anticapitalistes han proposat a la portaveu de JxCat que deixi l'escó i així no serà jutjada pel Tribunal Suprem. Fonts anticapitalistes reiteren que mantenen aquesta via damunt la taula.
Cuevillas: ‘És possible que es-Satti fes explotar la casa d’Alcanar quan se n’anava’
L'advocat explica fil per randa en aquesta entrevista com es va
trencar la cadena de custòdia de l'ADN de l'ex-imam de Ripoll
Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), va posar-se en contacte amb Jaume Alonso-Cuevillas per demanar-li de conèixer Javier Martínez,
el pare del nen de Rubí assassinat a l’atemptat del 17 d’agost de 2017 a
la Rambla de Barcelona. Hi va accedir, i quan es va endinsar en la
causa va trobar molts caps per lligar, sobretot en la relació d’Abdelbaki es-Satti
amb els serveis secrets espanyols. I quan finalment, a començament
d’any, va poder accedir al sumari de la causa instruïda a l’Audiència
espanyola, va demanar ajuda a l’advocat Agustí Carles,
que va fer una immersió en la mar de documents conjuntament amb la gent
del despatx d’Alonso-Cuevillas. I es va adonar que hi havia massa
incongruències i massa dubtes per a poder afirmar que es-Satti era mort.
Perquè va comprovar que s’havia trencat la cadena de custòdia de les
mostres d’ADN que suposadament eren de l’imam i que encara avui són al
Marroc tot i que haurien de ser a Madrid. Per això Alonso-Cuevillas i
Carles demanen a l’Audiència espanyola que reobri el sumari i que
completi les dades que hi manquen. En parlem en aquesta entrevista.
—Heu demanat que es reobri el sumari. Hi teniu gaires esperances?
—Veient l’actuació de la fiscalia i el jutge d’instrucció mateix, hi
confio poc. Amb l’escrit que hem presentat, posem de manifest un seguit
d’indicis per a demanar la revocació del sumari. Són uns indicis que
podrien fer pensar que Abdelbaki es-Satti continua viu després de
l’atemptat i que hi ha una anàlisi d’un perfil genètic que no és
concloent. I tot això tenint en compte que no es volen investigar les
relacions amb el CNI… Nosaltres no farem una acusació que tingui per
objecte anar a buscar una indemnització. El Javier ja m’ho diu, perquè
res no tornarà la vida del seu fill; ell vol saber la veritat, què va
passar, i evitar que torni a passar.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants
del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.
—Qüestioneu que es-Satti sigui mort.
—Ho qüestiono amb els termes estrictes de la paraula ‘qüestionar’, és a
dir, que és possible que sigui mort. Amb això que hi ha a la causa no es
pot afirmar que ho sigui, perquè la cadena de custòdia de l’anàlisi del
perfil genètic té llacunes importantíssimes i hi ha veïns que van veure
com la furgoneta blanca se n’anava, hi ha tota la qüestió de
l’aeroport, que a les dues de la matinada [després de l’explosió
d’Alcanar] els nois de Ripoll van anar-hi, els nois de Ripoll que
tornen, el mòbil d’es-Satti tenia trucades de fins a tres minuts, de
manera que no eren simples intents de trucada, i l’accés a la bústia
morta s’ha geolocalitzat que s’havia creat des del domicili d’es-Satti o
a prop…
—Però aquest qüestionament de la mort d’es-Satti on ens porta? Pot obrir moltes teories conspiratives.
—Sí, i un ventall amplíssim. Per exemple, seria possible que fos
es-Satti qui va fer explotar la casa. Perquè sembla que hi ha dues
explosions, hi van trobar dos cràters. Els veïns van veure la furgoneta
circulant després de la primera explosió, com si l’hagués pogut detonar a
distància o amb un temporitzador. I la primera explosió sembla que és
la que provoca la segona.
—No és descartable, doncs, que ell fes explotar la casa de fora estant?
—No seria descartable que hagués volat la casa. Per què? Doncs aquí sí
que qualsevol explicació és una fabulació. Potser perquè ell mateix veu
que els fets s’han descontrolat i vol evitar la matança? I amb
coneixement o sense coneixement dels serveis secrets espanyols o d’algun
altre lloc? Tot això són hipòtesis. I hi ha tota la qüestió de
l’aeroport, dels vols, de les trucades…
—Però això que dieu és hipotètic.
—Sí, és hipotètic. No ho afirmo. Però ho han tancat sense prou certesa,
han volgut construir una hipòtesi oficial que aquest senyor és mort; no
han investigat la relació que tenia amb el CNI, si el CNI encara feia
seguiment d’aquesta cèl·lula fins a la vigília de l’atemptat, i hi ha
indicis que era així… Per tant, entre les responsabilitats de l’estat i
dels serveis de seguretat dels quals es-Satti era confident i que hi
havia rumors que podia passar una cosa així, doncs segurament hi ha una
negligència gran per part de l’estat. Nosaltres posem això de manifest, i
per això demanem que es revoqui la conclusió del sumari i que s’estirin
aquests fils.
—Els Mossos diuen clarament que les proves biològiques confirmen que es-Satti és mort.
—A mi em sap molt greu que el comissari [Eduard Sallent] pogués pensar
que això era un atac als Mossos, perquè no ho és. On hi ha hagut
disfuncions és en el curs judicial de la custòdia necessària per a les
proves biològiques que era responsabilitat de la policia espanyola. Els
Mossos el maig del 2018 demanen els informes finals dels biòlegs perquè
ells no en tenien la certesa. Ells fan molt bé la seva feina, van al
lloc del fet, analitzen i aconsegueixen aïllar en una runa dos perfils
biològics. El primer perfil era molt clar, però que el segon correspon a
es-Satti no és una feina que facin els Mossos ni que els correspongui
de fer. Respecte de la feina dels Mossos, cap crítica.
—Però el comissari en cap diu textualment que tenen la certesa que es-Satti és mort.
—Bé, ell en deu tenir la certesa moral. Però de l’anàlisi minuciosa de
la causa no se’n pot obtenir la certesa, perquè la cadena de custòdia ha
fallat i perquè hi ha molts indicis que apunten en sentit contrari. Per
tant, jo no la tinc, la certesa. Ell la pot tenir i segur que en les
paraules del comissari també hi havia una defensa de la feina dels
Mossos, que jo respecto i aplaudeixo. La feina que ells havien de fer la
van fer d’una manera impecable, i era aïllar les mostres dels perfils
biològics d’una casa enderrocada.
—Com hi arribeu, a aquesta conclusió? Quan és que veieu aquests indicis?
—Tot comença quan explorem la via de la possible negligència per part de
l’estat i dels serveis secrets espanyols en aquells atemptats. Quan ho
intentem, ens trobem informes del ministeri fiscal dient que no i un
seguiment del jutge del cas totalment acrític amb el que deia la
fiscalia. És a dir, gens d’interès a investigar-ho. I veiem que en el
processament el jutge no parla ni d’assassinats ni de temptatives
d’assassinat, res de res. Fins abans de tancar-se la causa no van
aixecar el secret de sumari, però passa molt temps fins que no hi tenim
accés real, perquè el procés triga molt fins que el pugen al núvol.
L’accés complet al sumari no el tenim fins a començament d’aquest mes de
gener. Hem demanat diligències d’investigació i ens han dit que no a
tot. És evident que hi ha un intent de no gratar, que hi ha una relació
amb els serveis secrets espanyols i que la justícia no té interès a
gratar-ho.
—Què us trobeu al sumari quan finalment el podeu consultar?
—A part la feina dels meus companys del despatx i meva, com que tot això
requeria una immersió tan gran, vaig posar-me en contacte amb l’advocat
Agustí Carles, que té l’experiència d’haver estat molts anys jutge
d’instrucció. Li vaig demanar que s’ho mirés amb els ulls d’un jutge
instructor, és a dir, què hauria demanat si s’hagués trobat amb una
investigació així. Es va tancar moltes setmanes amb el sumari, i hi ha
descobert moltes coses, com ara les revelacions del president de la
mesquita de Diegem (Flandes), que va declarar que durant els mesos que
es-Satti va estar-hi [entre gener i l’abril del 2016] l’havia sentit
parlar per telèfon en castellà i que li havia dit que parlava amb els
serveis secrets d’Espanya. També ha vist que hi ha un testimoni que
assegura que dies abans es-Satti parlafa amb un carnisser de la Ràpita, i
al costat d’aquesta botiga és on apareix aparcada la furgoneta després
de l’explosió; veïns que l’havien vist sortir, veïns que deien (i fins i
tot el supervivent de la casa) que allà hi havia quatre persones o
cinc, i després es van trobar dos perfils genètics.
—Un
dels perfils genètics és clar que era de Ioussef Aalla. I l’altre en
teoria d’es-Satti. Però això ho qüestioneu, dieu que es trenca la cadena
de custòdia de l’ADN que suposadament és de l’imam. Què voleu dir? —Ens trobem en aquest cas que els biòlegs van agafar totes les
restes dels cadàvers que trobaven a Alcanar i anaven fent, anaven
agafant l’ADN de cadascuna de les restes. Van arribar a la conclusió que
hi havia dos cossos. Hi havia un perfil 1 i un perfil 2. I van trobar
que Ioussef Aalla era un dels morts perquè ho van trobar acreditat amb
les mostres d’ADN dels seus germans. Aquest era el perfil 1. Explosió a la casa d’Alcanar on es preparaven els atemptats
—I els dubtes vénen amb el perfil 2?
—Sí. El perfil 1 sí que el tenien, però el segon perfil només deien que
coincidia amb unes mostres trobades en una gel·laba de color caqui
trobada a la casa d’es-Satti i en una llauna de Coca-cola que hi havia a
la furgoneta blanca de l’imam. Però mentre no poguessin dir a qui
pertanyia la gel·laba i la coca-cola no podien arribar a cap conclusió.
Primer van entrar els forenses d’Amposta, que eren els que van recollir
els trossos i els van enviar als biòlegs. Aleshores, els biòlegs van
anar separant, i quan ho van tenir separat en els dos perfils, van anar
al CODIS, al banc de dades de perfils d’ADN, a veure si amb aquelles
referències els sortia res. Aleshores, els biòlegs van veure que l’ADN
de la llauna i el de la gel·laba els quadrava amb el perfil 2. Però, és
clar, eren mostres dubitades, perquè no podien assegurar de qui era
aquell ADN.
—Si la gel·laba era a casa d’es-Satti…
—Però no es pot assegurar, i a sobre ens trobem que la gel·laba que era
caqui i de la talla 56, i no de la 52 que correspondria a es-Satti, quan
la pugen al CODIS hi diuen ‘gel·laba de color gris’. Es trenca la
cadena de custòdia. Això falla. Què ens queda? La Coca-cola, però és que
la llauna era en una furgoneta on havia pujat molta gent. Doncs ningú
no ho podia assegurar. Els biòlegs van quedar blocats aquí. És més, el
jutge el 22 d’agost del 2017, quan ordena l’empresonament de dos dels
implicats, assegura, sense cap prova biològica que ho avali, que s’ha
identificat es-Satti com un dels morts en l’explosió, i que l’altre
queda pendent de confirmació, quan justament era el contrari: el mort
confirmat era en Ioussef Aalla. Des d’aquesta afirmació, que es va
repetint en totes les següents resolucions, cap cos policíac es planteja
que l’imam pugui ser viu.
—Què feien per la seva banda els Mossos?
—Al setembre, van anar al jutge i els van dir que seria interessant
d’anar al Marroc i demanar l’ADN dels familiars d’es-Satti, i el jutge
ho va acceptar, va fer una comissió rogatòria al Marroc dient ‘recolliu
l’ADN del pare, la mare i els germans i envieu-me’l perquè pugui fer-ne
les comparacions. I fins aquí bé. El jutge fa l’encàrrec a dos
inspectors de policia espanyola, que acompanyen la policia marroquina,
se’n van al poble dels familiars i agafen l’ADN de la mare, d’un germà i
de la filla gran, major d’edat. I aleshores la policia diu al jutge que
ja tenen els ADN i el jutge els havia d’enviar a Madrid per a comparar
les mostres.
—I aquell ADN va arribar a Madrid?
—No. En comptes d’això, i tenint en compte que la comissió rogatòria en
cap moment no demanava als biòlegs del Marroc que fessin cap informe,
aquests es despengen dient que han fet la comparació entre l’ADN
recollit als familiars i les mostres que diuen que els havien enviat el
25 d’agost ‘trobades després de l’atemptat’. Però la pregunta és qui va
enviar la sol·licitud del 25 d’agost? És que ni els biòlegs catalans ni
els espanyols en cap moment no van dir que hi enviessin res. Mirem la
referència que hi ha, però cap número que hi apareix no es pot
relacionar ni amb un informe policial, ni biològic, ni amb una ordre
judicial. No coincideix amb res. El 25 d’agost qui va enviar això? I el
Marroc s’atribueix el dret de resoldre-ho. I diuen sí, és aquest, es
tracta d’es-Satti. Però si justament per això el jutge espanyol havia
fet una comissió rogatòria, perquè li enviessin a ell les mostres
obtingudes dels familiars.
—Quin problema suscita això?
—El Marroc no pot accedir directament al CODIS, com sí que fan els
països europeus. D’aquí ve la necessitat d’enviar les proves del Marroc
cap a l’estat, perquè siguin els metges forenses d’aquí i els nostres
biòlegs els qui facin l’informe. Perquè processalment tu pots interrogar
aquests metges. Al Marroc, no els pots interrogar. Doncs aquell
informe, que és un foli i mig, diu això, que aquestes mostres es
corresponen amb una sol·licitud rebuda el 25 d’agost, i en diu la
numeració. I comença a haver-hi tot d’errors. Perquè diu que correspon a
mostres recollides després dels atemptats. Les mostres no són de cap
atemptat, sinó del dia abans, de l’explosió d’Alcanar. I quan mirem la
numeració veiem que no correspon tampoc a cap informe forense ni de la
policia ni cap informe biològic. Aquesta numeració no existeix, no sabem
d’on ha sortit la petició que el Marroc diu que va rebre el 25 d’agost
amb les mostres.
—I els policies espanyols que hi van anar, què van fer? —Fan un informe dient ja hem pres l’ADN, el jutge l’enviarà a
Madrid. I quant a es-Satti, diuen que ningú no sap res i que els
familiars diuen que fa molts anys que no en saben res, cosa que és falsa
perquè ell cada mes enviava diners a la seva ex-dona per alimentar els
seus nou fills. No quadrava res. Doncs bé, els dos policies comissionats
tornen cap a Madrid confiats que l’ADN anirà també a Madrid i se’n
desentenen. El jutge se’n desentén i un dia els marroquins responen
dient que han donat compliment a la comissió rogatòria fent un informe
biològic i que les mostres obtingudes coincideixen amb la sol·licitud
del 25 d’agost. El jutge ho rep, i ho incorpora! Però que havia enviat
res ell el 25 d’agost? No. I és quan veiem que aquest home podria ser
viu.
—Les mostres d’ADN dels familiars d’es-Satti encara són al Marroc?
—Aquelles mostres imaginem que són desades al Marroc, no sabem on. És
que l’informe és d’un foli i mig, tot i que un informe d’ADN ha de tenir
un munt de referències i una llista llarguíssima comparativa. Però
aquests amb un full i mig van dir que havien aplicat una tècnica i que
arribaven a la conclusió que es tractava d’es-Satti. La pregunta és com
és que el jutge quan ho rep no els diu ‘i vostès per què caram fan
això?’. És una comissió rogatòria i no consta processalment que el jutge
donés cap ordre de canvi de la comissió, i per tant no sabem per què
van fer-ho. Aquí és quan diem que la cadena de custòdia queda trencada,
perquè al sumari ningú no ha donat l’ordre, i si no hi ha ningú que
digui que s’enviï una de les mostres obtingudes cap al Marroc s’ha
trencat la cadena de custòdia. A més, els biòlegs en l’informe forense
final del desembre del 2017 diuen a la jutgessa d’Amposta que no poden
confirmar qui és el perfil 2. I tanmateix la jutgessa al gener dóna
l’ordre que s’inscrigui al registre civil la defunció i que s’enterrin
les restes que han estat identificades com a restes d’es-Satti. Tot això
passava amb el secret sumarial. És a dir, només el fiscal tenia
coneixement d’allò que anava succeint. Abdelbaki es-Satti. Al fons, un cotxe malmès per l’ona expansiva de la deflagració a la casa d’Alcanar.
—Què en sabeu, de la relació que tenia es-Satti amb els serveis secrets espanyols?
—Sabem que rebia visites quan era a la presó de Castelló. Que, després
d’haver complert una condemna per tràfic de drogues, la seva expulsió
d’Espanya va ser revocada, una cosa insòlita. Sabem que el president de
la mesquita de Diegem diu que l’havia sentit parlar en castellà i que
es-Satti mateix li va dir que parlava amb els serveis secrets
espanyols, i que és normal que alguns imams hi tinguin contacte, també
li va dir que havia decidit de tornar a l’estat espanyol perquè a
Bèlgica se sentia vigilat i aquí fèia tot allò que volia… Tenim tots
aquests indicis.
—Però el sumari no la recull, aquesta informació? Què hi falta?
—Hi apareixen indicis, però ens impedeixen d’anar més enllà. Com que
ells d’entrada tanquen l’objecte del procés, que són els tres nois que
sobreviuen, i és per tinença d’explosius, pertinença a banda armada i
estralls, doncs diuen que els assassinats no són l’objecte d’aquest
sumari. I amb aquesta excusa ens ho tanquen tot. És clar, nosaltres
volíem saber per què el CNI parlava amb ell. De què parlaven? Suposo que
sempre s’empararan en secrets oficials. I creiem que és una línia que
una jurisdicció estrangera sí que investigaria, i arribaria fins on
pogués arribar.
—Per què penseu que hi ha aquest interès a no investigar?
—Penso que els serveis secrets hi tenen alguna responsabilitat. Si més
no, de manera negligent. Perquè si es-Satti era un confident i tenien
monitorada aquesta cèl·lula fins al final, crec que hi ha un interès que
no es grati en aquest punt. Amb els fets que tenim, d’especulacions
se’n poden fer moltíssimes. Sé que he de ser rigorós, i amb rigor dic
que aquest sumari és molt mal fet, perquè hi ha molts elements que
qualsevol jutge d’instrucció amb ganes de saber la veritat havia d’haver
estirat, i no s’ha fet. Això fa pensar que hi ha un interès a tapar-ho,
que sigui una cosa que passi ràpidament i amb el perfil més baix. Seria
possible que es-Satti fos viu i li haguessin facilitat una altra
identitat? Seria possible, però jo no ho puc afirmar de cap de les
maneres. És possible que sigui viu però que no li hagin facilitat una
altra identitat, o si més no des d’Espanya? Molt possible.
—I què més hi podeu fer?
—Ara, a part que hem de continuar tot el camí espanyol, i fer el judici,
el recurs d’apel·lació, de cassació, i portar-ho a Estrasburg si cal,
explorem, aprofitant la desgraciada circumstància que hi ha víctimes
estrangeres, intentar que això ho investigui alguna altra jurisdicció
estrangera. Aquí fem tot allò que hem de fer, ho posem de manifest i
seguim el recorregut, però de confiança en la justícia espanyola en
aquesta qüestió, entre molt poca i gens. Sí que volem fer una feina molt
rigorosa aquí que ens permeti després d’anar a la justícia europea. He
parlat amb diversos col·legues de països on hem analitzat que podria
tenir recorregut una acció d’aquesta mena. Però abans que es posin a
treballar necessitem fons.
—També demaneu la citació com a investigat de José Antonio Nieto.
—Amb tots aquests indicis posem de manifest aquest escrit, en què
demanem la revocació del sumari, i demanem una altra cosa. Hi ha un
reglament europeu vigent d’ençà del setembre del 2014 que regula la
venda de precursors d’explosius, i determina que cal tenir un control
estricte atesa la seva perillositat. I, per tant, l’estat espanyol, i
entenem que la competència directa era del secretari d’estat de
seguretat, aleshores José Antonio Nieto, que és qui hauria d’haver
regulat i haver pres les mesures necessàries, quan érem en un nivell 4
d’alerta antiterrorista. No pot ser que nosaltres puguem anar a comprar
aquests precursors explosius, sense cap impediment, que aquells nois
compressin una quantitat tan gran de material –hi ha havia entre 200 a
500 quilos d’explosius, segons els Tedax– si hi havia una normativa
europea que obligava a regular-ho, i quan sabem que són els tipus de
precursors que es van fer servir a Bèlgica i a París. Doncs hi ha una
negligència per part de l’estat, per no haver regulat, i negligència
perquè tot apunta que es-Satti era un confident i no és descartable la
hipòtesi que fos ell mateix qui fes explotar la casa d’Alcanar quan se
n’anava.
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Els productes de temporada marquen els àpats que es comparteixen la nit més màgica de l'any
La fruita dolça és una de les protagonistes d'aquesta època de l'any
per Redacció
Arriba la nit màgica de Sant Joan, i la tradició diu que, de postres, no hi pot faltar la coca de Sant Joan.
Però aquesta és una celebració en la qual és habitual reunir-se amb la
família o els amics i gaudir d'un bon àpat al voltant d'una taula. Això
sí: respectant enguany les mesures de seguretat per prevenir l'expansió
de la Covid-19.
En aquesta citagastronòmica, els
productes de temporada hi són ben presents. Mar i muntanya se citen a
taula, i és que amb l'arribada de l'estiu és època de gaudir del marisc, i del peix blau com el verat o les sardines, o uns bons llagostinsTampoc hi pot faltar la carn. Aquesta és època de
menjar pollastre, vedella, xai i conill. I els horts viuen en aquesta
època el seu moment de màxima esplendor, motiu pel qual les fruites i verdures
no poden faltar a taula. Enciams, tomàquets, cogombres i mongetes són
els protagonistes d'aquesta època, i ho podeu preparar de múltiples
maneres.
Per tancar l'àpat, no us oblideu de les fruitesdolces
i amb molta aigua de les quals ja se'n pot gaudir. Serviu cireres,
maduixes, prunes, o síndries, entre moltes altres varietats que podeu
trobar a les vostreI per acabar, que no falti la coca de Sant Joan! La podeu preparar a casa,
o gaudir de les múltiples opcions que ofereixen forns i pastisseries.
Òbviament, acompanyeu-la d'un bon vi dolç o ranci, o cava si ho
preferiu.
Bon profit!
Les revetlles enguany estan limitades per la situació generada per la Covid-19
Foguera de Sant Joan
per Redacció
Ha arribat un altre 23 de juny i, amb ell, la nit més màgica de l'any per excel·lència, la de Sant Joan. Una celebració, també coneguda com a Nit de les Bruixes,
que arriba amb el solstici d'estiu, sent una festa d'orígens pagans
fortament arrelada. Una nit que se celebra de diferents maneres arreu
dels Països Catalans, però sempre amb el foc com a protagonista.
Una celebració que enguany es veu alterada per la situació generada
per la Covid-19 i les mesures adoptades per frenar la seva expansió. Per
això, caldrà seguir una sèrie de recomanacions a l'hora de gaudir
d'aquesta nit màgica. Més info: S'acosta la nit de Sant Joan, atípica pel Coronavirus
Com dèiem, és una nit màgica en què se celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard, i que l'església Catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista.
A més, la festa té una sèrie d'elements i costums molt marcats i
simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant
Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.
L'origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part
del grup de festes solsticials, com Nadal. Amb una tradició que es
remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al
sol, a l'allargament del dia, pel solstici d'estiu.
Coca de Sant Joan
La Nit de Sant Joan hi ha diferents tradicions que perduren al llarg del temps. Les recordem.
Cosa de Sant Joan
La primera és la coca de Sant Joan. Una coca que pot ser de classes
diferents: confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons,
llardons o fruita confitada, i que es menja acompanyada amb vins dolços o
rancis. La coca deriva del tortell amb ous que es menjava antigament:
un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al
sol. Més info: Fem la coca de Sant Joan a casa!
Focs de Sant Joan
Un altre element que no hi pot faltar la Nit de Sant Joan són els
Focs de Sant Joan. Diu la tradició que el foc foragita els mals
esperits, purifica, protegeix i regenera. Durant la nit de Sant Joan,
les fogueres s'encenen quan el sol es pon i s'alimenten fins ben entrada
la nit amb tota mena d'andròmines combustibles.
La relació entre el foc i el solstici d'estiu ve de molt lluny: se
sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la
nit més curta de l'any encenent fogueres. Un ritual que ha perviscut amb el pas del temps.
Una variant de les fogueres de Sant Joan són les falles,
uns troncs que, en alguns pobles dels Pirineus, es baixen encesos a
collibè o rodolant per les muntanyes fins a la plaça, on s'apilen per
formar fogueres.
Els petards són una de les tradicions més sorolloses de la nit de Sant Joan
Els petards
L'altre element característic de la celebració són els petards. L'ús
de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant
Joan s'encenen i esclaten bengales, piules, traques i tota mena de focs
d'artifici, que aporten soroll i lluminositat a la festa.
Si teniu gossos a casa, cal que adopteu diferents mesures per
evitar-los el patiment que els provoca el fort soroll dels petards. Més info: Prepara el teu gos per evitar-li patiment amb els petards de Sant Joan
Ja ho diu el refrany: 'Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any.' Bona revetlla!
Puigdemont denuncia a la Comissió Europea el suport de Borrell als GAL
El Nacional Foto: Gtres
Barcelona. Dilluns, 22 de juny de 2020
1 minut
Els eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han preguntat a la Comissió Europea si està "informada" del "suport" de l'ara Alt Representant, Josep Borrell, al "terrorisme d'estat".
En una pregunta escrita a l'executiu europeu, els tres eurodiputats de JxCat denuncien la "participació" del govern de Felipe González en "la formació del grup de terrorisme d'estat GAL". A més, apunten que Borrell va fer "declaracions públiques de suport" després de les condemnes a l'exministre de l'Interior José Barrionuevo i a Rafael Vera i que "els va acompanyar a la presó com a mostra de suport".
En la pregunta escrita, els tres eurodiputats de JxCat demanen a la
Comissió Europea si han demanat a Borrell "retractar-se d'aquestes
mostres de suport" i si consideren que Borrell "comparteix els valors
fonamentals de la Unió Europea".
25.06.2020 11:56
Coca de Sant Joan
Els petards són una de les tradicions més sorolloses de la nit de Sant Joan
