TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado

CULTURA > MITJANS DE COMUNICACIÓ

TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado’

El programa compta amb l'assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal

Per: ACN

14.11.2019  19:19

VILAWEB

El Departament de Nous Formats de TV3 estrenarà a principis de l’any vinent a la televisió catalana el programa sobre llengua El llenguado. L’espai el dirigeix Fúlvia Nicolàs i el presenten la cantant Yolanda Sey i l’actor Guillem Albà. Tractarà la qüestió del català amb un to distès i humorístic, amb voluntat de distreure l’espectador i trencar el mite que el català és una llengua difícil, segons indiquen des de la televisió. L’equip encarregat del nou espai, que compta amb l’assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal, acaba de filmar les escenes d’interior aquests dies. Són escenes que es roden dins d’un pis de caire industrial que enllaçaran amb les escenes d’exterior.
Nicolàs ha explicat aquest dijous que cada episodi es compon de dues parts fixes, en la primera s’investiga un tema relacionat amb el català i en la segona un dels dos presentadors viatja a un territori de parla catalana per fixar-se en el parlar dels seus habitants.
En aquesta segona part hi intervindran personatges com Roger Mas, Clara Peya o Anna Torrent, i es visitaran indrets com Andorra, Formentera, el Rosselló, l’Albera, la Marina Baixa, el Segrià, Menorca, el Matarranya o Barcelona.
A banda, ‘El llenguado’ té seccions com ‘El consultori del filòleg’ en què els parlants truquen en Pau Vidal per exposar-li dubtes lingüístics; ‘El mot merdós’, que defineix una paraula que pel que sigui no ha acabat d’agradar als presentadors, o les ‘Optimotes’, amb la col·laboració de l’equip de lingüistes de l’Optimot.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Estelades al Camp Nou per protestar contra la sentència

Actualitat

Aprèn a torrar castanyes... i que quedin boníssimes!

Les castanyes són l'element imprescindible de la celebració de la Castanyada a Catalunya

Preparar castanyes torrades és tot un art.

per Redacció 29 d’octubre de 2019 09:00

elMón 

Falten pocs dies per a la celebració de la tradicional Castanyada a Catalunya. De fet, és la nit del 31 d'octubre, vespra de Tot Sants, quan la tradicional festivitat se celebra a pobles i ciutat del territori. Però ja fa dies que els carrers fan olor de castanyes torrades. I és que aquest és un àpat tradicional de la tardor a casa nostra, i no és difícil de trobar paradetes arreu on adquirir-les ja torrades.
Ara bé, també les podeu preparar a casa. Especialment, la nit del 31 d'octubre, per servir un àpat tradicional d'aquestes dates.
Encara que sembli senzill, preparar unes bones castanyes torrades té el seu secret. Les podem preparar de tres maneres: de manera tradicional, amb foc de llenya; al forn, que és el més net si les fem a casa; o al microones, que és el més ràpid.

Us expliquem avui la manera tradicional, perquè és com queden més bones.

Les castanyes torrades són un àpat boníssim.

El més important és triar unes bones castanyes. Quan ja les tenim, els hem de fer un tall, perquè no explotin en coure's, pel costat bombat del fruit i que vagi del cap fins a la punta. Un secret que ens explica Lupe Díaz, castanyera a Sant Cugat del Vallès des de fa gairebé quatre dècades, és posar-les en remull durant 30 o 60 minuts amb aigua amb molta sal.

Un cop fet tot això, cal posar-les a una paella castanyera (les que tenen forats), i ho posem al foc viu, però no massa fort. Durant la cocció, uns 20 o 25 minuts, les hem d'anar remenant constantment, fins que estiguin torrades, però no cremades.
Un cop cuites, emboliqueu-les en un drap de cotó perquè no perdin la calor, i així les podreu menjar durant una bona estona sense que quedin seques. Molt bon profit!

El temps, el vi, la solidaritat

ULTURA > VINYASERRA

El temps, el vi, la solidaritat

Arran de la pèrdua del celler Rendé Masdéu

El celler Rendé Masdéu després de la riuada del Francolí i la seva destrucció total.

Per: Montserrat Serra

26.10.2019  21:50

Vilaweb

La pèrdua del celler Rendé Masdéu per la fúria del riu Francolí ha fet prendre consciència a molts de com n’és de difícil de tirar endavant un celler, sobretot perquè el temps en el món del vi té un paper capital. Ja començant per la plantació d’una vinya, que requereix cinc anys de creixement abans no ofereix un raïm adequat per a elaborar un vi. Quan en planta una, el pagès pensa en la generació que el seguirà. Però també és llarg el temps mínim per a elaborar el vi, que requereix les quatre estacions per a néixer i va per anyades. I ja no parlem del valor de la criança, de l’envelliment dels vins (dos anys, tres, cinc, deu…).
La desgràcia de perdre un celler, tot el celler, fa prendre consciència de la importància determinant del temps, d’aquest intangible, a l’hora de tornar a aixecar el projecte. Ho explicava fa dos dies profundament abatut l’escriptor Joan Rendé, copropietari del celler Rendé Masdéu: ‘S’han perdut els béns materials, sí, però el món del vi té uns efectes intangibles que van més enllà dels materials: hem perdut la collita d’enguany i d’alguns anys anteriors. Hem perdut tot el vi i totes les ampolles que dormien al celler: bótes plenes, que feia anys que anaven guanyant un temps preciós, perquè la gràcia dels vins és el seu envelliment. I aquest temps no hi ha cap possibilitat que ningú ens el retorni. Un vi que s’ha d’esperar sis anys al celler per ser comercialitzat és un vi que té sis anys de vida. I això és irrecuperable.’

Totes les mobilitzacions contra la sentència

Vols rebre al teu correu totes les reaccions a la sentència i les mobilitzacions que es vagin convocant. Apunta't aquí.

Algunes ampolles del celler Rendé Masdéu recuperades d’entre el fang.

El temps en el món del vi és un temps llarg, dilatat, pres des de la lentitud. És doncs un temps extemporani. Perquè en la nostra manera de viure, aquest temps sembla que no hi tingui cabuda. Milan Kundera, en el seu assaig La lentitud, en què fa una reivindicació aferrissada per a recuperar la lentitud del viure, diu que hi ha un vincle secret entre la lentitud i la memòria, entre la velocitat i l’oblit.I per l’escriptora i periodista alemanya establerta a Nova York Andrea Köhler, autora d’Un temps regalat. Un assaig sobre l’espera, guanyar temps és guanyar qualitat de vida, guanyar llibertat. I assegura: ‘Quan es perd la noció del temps, es perden olors i gusts.’ Tot i que matisa: ‘Si bé hem adaptat els nostres sentits al tempo dels assalts, encara sobreviu la lentitud de les sensacions.’
I el teòleg portuguès José Tolentino Mendoça diu a Petita teologia de la lentitud: ‘En qüestions de temps, la vida és completament artesanal. No es pot reproduir en sèrie ni trobar-la feta en un altre costat. La vida requereix la paciència del terrissaire, que, per modelar una gerra que el satisfaci, en fa dues-centes només per entrenar el gest i l’habilitat, per a assajar la seva idea.’
Aquest temps lent, ple de paciència, de repetició, de prova i assaig, és un valor necessari i imprescindible que marca la vida del viticultor, que l’accepta, amb els seus pros i els seus contres. Joan Gómez Pallarès va més enllà i parla del vi i la immortalitat, recordant els clàssics: ‘Perquè és el producte de la terra que més s’acosta a la idea de continuïtat ininterrompuda, a aquella vinculació amb un treball que, a cada estació, requereix activitats concretes i específiques a la vinya, i que no paren mai.’
Segurament per l’esforç que requereix assolir aquest temps de lentitud en una societat com l’actual, per la presència d’aquest intangible irrecuperable quan perds el vi, la comunitat de l’Espluga de Francolí, poble on es troba el celler Rendé Madéu, i tota la comunitat vinícola, de la comarca de la Conca de Barbera i de tot el país, s’ha bolcat solidàriament a ajudar a reconstruir aquest celler familiar, nascut fa una generació i amb perspectives de continuïtat per a les generacions que arriben.

Celler Rendé Masdéu

Francolí

riuada

temps

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Així ressonen 'Els Segadors' a Hong Kong

Som el que comprem

Pinyons, els reis dels panellets i la castanyada

El canvi climàtic i les plagues afecten directament el conreu d'un fruit que havia situat l'Estat espanyol com a líder al mercat mundial

Aida Corón 23.10.2019 05:30 h. Barcelona

VIAEMPRESA 

Els pinyons són els reis dels panellets per la Castanyada | iStock

Ens reunim per menjar o mengem perquè ens reunim? La resposta dependrà molt de la persona, però és innegable que tota tradició té arrelats un tipus de receptes, siguin dolces o salades. Per a aquestes dates, els reis són els panellets. No hi ha castanyada ni Tots Sants sense que n’hi hagi a taula. I malgrat que any rere any en veiem de nous, el més buscat sempre el mateix: el panellet de pinyons, ni el d’ametlles ni el de coco aconsegueixen superar-lo.
El preu del fruit sec com a matèria primera és sempre l’ingredient que més fa enlairar el cost del producte ja elaborat, especialment en el cas dels que duen el fruit del pi pinyer. Els més barats del mercat són els que provenen de la Xina, el Pakistan i Turquia, però difícilment es trobarà per sota dels 35 euros/kg als comerços, mentre que el que prové de Catalunya i de Castella i Lleó pot enfilar-se per sobre dels 55 euros/kg.

Recuperar la producció de pinyons

Catalunya té aproximadament 30.000 hectàrees dedicades al pi pinyoner que el 2017 van produir 30 tones de pinyons, segons les dades més recents recollides per l’Observatori Forestal Català. El registre va suposar un increment del 70% i el 100% respecte dels dos anys anteriors, quan la collita va assolir les 18 i 15 tones respectivament. Molt lluny de les 775 tones que es van recol·lectar fa 10 anys.

Catalunya produeix 26 vegades menys de pinyons que fa una dècada

Les causes del baix rendiment de les plantacions són dues: el canvi climàtic i la xinxa nord-americana, una plaga que s’alimenta de les pinyes i asseca el seu fruit. Però també s'ha produït una pèrdua de professionals i la necessitat de tecnologia que rendibilitzi la producció, tal com van explicar alguns dels experts que encapçalen GO Pinea.
Aquest projecte, integrat per organitzacions diverses de l’Estat espanyol com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Consorci Forestal de Catalunya, la Federació d'Associacions Forestals de Castella i Lleó o la Confederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Espanya, entre altres, vol promocionar el producte autòcton i reclamar millores per al conegut com “pinyó ibèric”, molt més preuat que el producte importat.
A tot això cal sumar-hi que el conreu del pi pinyer no està regulat com una activitat agrícola, sinó que és considerada una activitat forestal. Més enllà del que puguin recollir els professionals amb llicència o que tenen superfícies de cultiu, la resta és tot una recol·lecció il·legal i no registrada.

L’Estat espanyol és líder mundial en superfície amb 400.000 hectàrees dedicades al pi pinyer

En termes numèrics, el seu objectiu és recuperar les 600.000 hectàrees de pin pinyoner que hi havia arreu de l’estat fa una dècada - ara en són 400.000, encara líder en superfície - i tornar a situar Espanya i Portugal com els líders del mercat mundial. Ambdós països, van afirmar els promotors de Go Pinea en la presentació del projecte, ja no figuren en les estadístiques internacionals pel seu escàs volum productiu en comparació amb potències asiàtiques, especialment Turquia, nou líder en producció de pinyó mediterrani.

Buscar pinyó català o ibèric

El Maresme, el Vallès Occidental i la Selva són les principals comarques recol·lectores al Principat; a l’Estat espanyol, ho són les comunitats d’Andalusia i Castella i Lleó. Tot i això, la caiguda de la producció ha fet que de mica en mica es vagi distribuint arreu del territori català el conreu a través del mètode d’empelt, que consisteix a inserir un branquilló d’un pi pinyer adult en un de jove per millorar la producció del seu fruit. El resultat són unes pinyes més grans i amb més pinyons.
Una de les localitzacions que ha entrat recentment en el mapa com a punt clau per al cultiu d’aquest fruit sec és Girona. Precisament d’aquí surt la matèria primera dels envasos de pinyons del país que distribueix l’empresa M. Torras Rafi, o els de la marca Bon Preu, que tenen com a proveïdor la companyia Maria Teresa Llauradó. Montsant és una altra de les marques que comercialitza fruit provinent de Catalunya.

M. Torras Rafi, Maria Teresa Llauradó i Montsant comercialitzen pinyó català

Són poques les companyies que especifiquen al detall l’origen del producte, però hi ha prou consens respecte a la qualitat de l’esmentat “pinyó ibèric” com per enaltir que es tracta de matèria primera espanyola a l’envàs quan és el cas. La catalana Borges, la marca blanca d’El Corte Inglés, Frit Ravich - proveïdor també de la marca de Dia- i Jesús Navarro (Alacant), més conegut com a Carmencita, –sota el nom d’Hacendado de Mercadona- així ho fan.
Altres casos són el de Ducros, amb matèria primera de la Unió Europea, tal com diu el paquet; o el dels pinyons bio d’El Corte Inglés -distribuït per Aperitivos Medina (Madrid)- i Lidl, que provenen de la Xina i el Pakistan.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.

Accepto la política de privacitat

Més Informació

Galetes sanes i de km 0, la fórmula per recuperar el mercat

Poma, la fruita que comença bé el setembre

La llet que mamen els catalans

Discurs de Pau Casals davant l'ONU, en recollir la Medalla de la Pau el ...