Les castanyes torrades són un àpat boníssim.
26.10.2019 21:50
Ens reunim per menjar o
mengem perquè ens reunim? La resposta dependrà molt de la persona, però
és innegable que tota tradició té arrelats un tipus de receptes, siguin
dolces o salades. Per a aquestes dates, els reis són els panellets. No hi ha castanyada ni Tots Sants sense que n’hi hagi a taula. I malgrat que any rere any en veiem de nous, el més buscat sempre el mateix: el panellet de pinyons, ni el d’ametlles ni el de coco aconsegueixen superar-lo.
El preu del fruit sec com a matèria primera és sempre l’ingredient que més fa enlairar el cost del producte ja elaborat, especialment en el cas dels que duen el fruit del pi pinyer. Els més barats del mercat són els que provenen de la Xina, el Pakistan i Turquia, però difícilment es trobarà per sota dels 35 euros/kg als comerços, mentre que el que prové de Catalunya i de Castella i Lleó pot enfilar-se per sobre dels 55 euros/kg.
Aquest projecte, integrat per organitzacions diverses de l’Estat espanyol com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Consorci Forestal de Catalunya, la Federació d'Associacions Forestals de Castella i Lleó o la Confederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Espanya, entre altres, vol promocionar el producte autòcton i reclamar millores per al conegut com “pinyó ibèric”, molt més preuat que el producte importat.
A tot això cal sumar-hi que el conreu del pi pinyer no està regulat com una activitat agrícola, sinó que és considerada una activitat forestal. Més enllà del que puguin recollir els professionals amb llicència o que tenen superfícies de cultiu, la resta és tot una recol·lecció il·legal i no registrada.
Una de les localitzacions que ha entrat recentment en el mapa com a punt clau per al cultiu d’aquest fruit sec és Girona. Precisament d’aquí surt la matèria primera dels envasos de pinyons del país que distribueix l’empresa M. Torras Rafi, o els de la marca Bon Preu, que tenen com a proveïdor la companyia Maria Teresa Llauradó. Montsant és una altra de les marques que comercialitza fruit provinent de Catalunya.
Altres casos són el de Ducros, amb matèria primera de la Unió Europea, tal com diu el paquet; o el dels pinyons bio d’El Corte Inglés -distribuït per Aperitivos Medina (Madrid)- i Lidl, que provenen de la Xina i el Pakistan.
El preu del fruit sec com a matèria primera és sempre l’ingredient que més fa enlairar el cost del producte ja elaborat, especialment en el cas dels que duen el fruit del pi pinyer. Els més barats del mercat són els que provenen de la Xina, el Pakistan i Turquia, però difícilment es trobarà per sota dels 35 euros/kg als comerços, mentre que el que prové de Catalunya i de Castella i Lleó pot enfilar-se per sobre dels 55 euros/kg.
Recuperar la producció de pinyons
Catalunya té aproximadament 30.000 hectàrees dedicades al pi pinyoner que el 2017 van produir 30 tones de pinyons, segons les dades més recents recollides per l’Observatori Forestal Català. El registre va suposar un increment del 70% i el 100% respecte dels dos anys anteriors, quan la collita va assolir les 18 i 15 tones respectivament. Molt lluny de les 775 tones que es van recol·lectar fa 10 anys.Catalunya produeix 26 vegades menys de pinyons que fa una dècadaLes causes del baix rendiment de les plantacions són dues: el canvi climàtic i la xinxa nord-americana, una plaga que s’alimenta de les pinyes i asseca el seu fruit. Però també s'ha produït una pèrdua de professionals i la necessitat de tecnologia que rendibilitzi la producció, tal com van explicar alguns dels experts que encapçalen GO Pinea.
Aquest projecte, integrat per organitzacions diverses de l’Estat espanyol com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Consorci Forestal de Catalunya, la Federació d'Associacions Forestals de Castella i Lleó o la Confederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Espanya, entre altres, vol promocionar el producte autòcton i reclamar millores per al conegut com “pinyó ibèric”, molt més preuat que el producte importat.
A tot això cal sumar-hi que el conreu del pi pinyer no està regulat com una activitat agrícola, sinó que és considerada una activitat forestal. Més enllà del que puguin recollir els professionals amb llicència o que tenen superfícies de cultiu, la resta és tot una recol·lecció il·legal i no registrada.
L’Estat espanyol és líder mundial en superfície amb 400.000 hectàrees dedicades al pi pinyerEn termes numèrics, el seu objectiu és recuperar les 600.000 hectàrees de pin pinyoner que hi havia arreu de l’estat fa una dècada - ara en són 400.000, encara líder en superfície - i tornar a situar Espanya i Portugal com els líders del mercat mundial. Ambdós països, van afirmar els promotors de Go Pinea en la presentació del projecte, ja no figuren en les estadístiques internacionals pel seu escàs volum productiu en comparació amb potències asiàtiques, especialment Turquia, nou líder en producció de pinyó mediterrani.
Buscar pinyó català o ibèric
El Maresme, el Vallès Occidental i la Selva són les principals comarques recol·lectores al Principat; a l’Estat espanyol, ho són les comunitats d’Andalusia i Castella i Lleó. Tot i això, la caiguda de la producció ha fet que de mica en mica es vagi distribuint arreu del territori català el conreu a través del mètode d’empelt, que consisteix a inserir un branquilló d’un pi pinyer adult en un de jove per millorar la producció del seu fruit. El resultat són unes pinyes més grans i amb més pinyons.Una de les localitzacions que ha entrat recentment en el mapa com a punt clau per al cultiu d’aquest fruit sec és Girona. Precisament d’aquí surt la matèria primera dels envasos de pinyons del país que distribueix l’empresa M. Torras Rafi, o els de la marca Bon Preu, que tenen com a proveïdor la companyia Maria Teresa Llauradó. Montsant és una altra de les marques que comercialitza fruit provinent de Catalunya.
M. Torras Rafi, Maria Teresa Llauradó i Montsant comercialitzen pinyó catalàSón poques les companyies que especifiquen al detall l’origen del producte, però hi ha prou consens respecte a la qualitat de l’esmentat “pinyó ibèric” com per enaltir que es tracta de matèria primera espanyola a l’envàs quan és el cas. La catalana Borges, la marca blanca d’El Corte Inglés, Frit Ravich - proveïdor també de la marca de Dia- i Jesús Navarro (Alacant), més conegut com a Carmencita, –sota el nom d’Hacendado de Mercadona- així ho fan.
Altres casos són el de Ducros, amb matèria primera de la Unió Europea, tal com diu el paquet; o el dels pinyons bio d’El Corte Inglés -distribuït per Aperitivos Medina (Madrid)- i Lidl, que provenen de la Xina i el Pakistan.
T'ha interessat aquest contingut?
Subscriu-te a VIA Empresa i rebràs al teu correu
electrònic les històries que et connecten amb la innovació, a més
d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
