I el 549è dia de presó, el deixen parlar volent-lo humiliar
Crònica de la primera conferència de premsa de Jordi Sànchez des de Soto del Real
En el seu 549è dia d’empresonament, Jordi Sànchez s’ha llevat amb una sorpresa. Li ho ha comentat al tècnic que li indicava com aniria la videconferència, des d’una habitació del centre penitenciari de Soto del Real presidida per una bandera espanyola i una fotografia del reiespanyol
(com volent-lo humiliar) en connexió amb una sala de l’agència EFE
plena de periodistes i la número dos per Barcelona de JxCat, Laura Borràs. Sànchez s’ha assabentat aquest matí de la resolució nocturna de la Junta Electoral espanyola:
podria parlar des de la presó i esdevenir, per carambola, el primer
candidat empresonat a fer-ho. La JEC havia acceptat abans que també ho
fes Oriol Junqueras, en una altra conferència de premsa
organitzada demà per l’ACN. ‘La Junta Electoral és sorprenent’, ha dit
Sànchez, somrient, mentre es posava els auriculars. Un pupitre blanc, un
mòbil per a connectar via Skype amb Barcelona i una càmera d’EFE a la
sala de la presó madrilenya. Els presos polítics irrompien així en una
altra campanya condicionada per una repressió normalitzada per la
quotidianitat.
No volia parlar gaire del judici. Tampoc de la possibilitat d’un
indult, perquè diu que només pensa en l’absolució. La seva condició de
pres es reduïa a un estat temporal obligat i, la de candidat, a l’estat
volgut i desitjat, malgrat tot. ‘La meva preocupació en aquests moments
no és el meu indult, les mesures que hi podran haver si la sentència no
és absolutòria. El que està en joc és qui seurà a negociar amb el PSOE i
amb quina força ho farà’, ha argumentat. Des de Soto del Real, Jordi
Sànchez ha volgut fer de candidat de JxCat el 28-A:
deixar clar que no és només una fotografia en un cartell, una frase
escrita en una carta que es llegeix sobre l’escenari d’un míting que mai
no podrà trepitjar. La d’avui ha estat una de les escasses oportunitats
que tindrà per a intervenir en viu en la campanya. I ha volgut deixar
anar repetidament el mateix missatge: cal que JxCat sigui decisiva per a
condicionar la investidura.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
‘Matisaria molt les línies vermelles que Pedro Sánchez
diu que té’, ha dit, refusant la hipòtesi d’un pacte impossible amb el
PSOE per la negativa dels socialistes espanyols a negociar un
referèndum. Sànchez volia fer política adreçant-se a la gent per primera
vegada des del 16 d’octubre de 2017, amb l’excepció de la intervenció
inicial que va fer en el judici al Tribunal Suprem. El
candidat de JxCat confia que, passats els interessos que condicionen les
campanyes electorals, el dirigent del PSOE recuperarà el pragmatisme i
s’asseurà a negociar, digui què digui ara. Sànchez considera que el PSOE
no pot formar part del blocatge del conflicte sinó que haurà de
desllorigar-lo i, a més, necessitarà un soci estable per a governar. ‘El referèndum formarà part de la solució’, ha sentenciat.
En canvi, l’estatut que ha abanderat com a proposta el president
espanyol és una pantalla passada, segons JxCat. ‘Catalunya no necessita
un nou estatut’, ha sentenciat Jordi Sànchez. Una pregunta darrere d’una
altra, i el temps es feia curt. La conferència de premsa ha començat
amb un final marcat des del principi, que ha impedit de formular totes
les preguntes demanades: a dos quarts menys cinc d’una es tallaria la
connexió. Gràcies a la tecnologia, amb el vist-i-plau de la JEC, JxCat i
ERC poden intentar fer campanya des de la presó i els periodistes podem
intentar fer la nostra feina en connexió amb el candidat. Però no és un
format per a la repregunta, per al matís ni la cerca de la
contradicció. Diu Sànchez que no donaran un xec en blanc al PSOE, però
tampoc no concreta les condicions exactes per a facilitar-li d’entrada
la investidura, ni els detalls sobre com ha de ser aquest referèndum més
enllà d’exhibir la predisposició a negociar-ne la data i la pregunta.
‘No acceptarem que ningú posi restriccions per a dialogar’, hi afegeix.
Sànchez, tanmateix, ha deixat anar un altre titular. Pensa agafar l’escó al congrés espanyol i diu que Josep Rull i Jordi Turull
també ho faran si són elegits candidats. Això vol dir que els tres
diputats deixaran el Parlament de Catalunya i JxCat recuperarà tres dels
vots que havia invalidat el jutge Pablo Llarena amb
les suspensions dels seus drets, perquè entraran nous diputats. JxCat i
ERC sumaran aleshores 64 escons, i els en faltaran els de Carles
Puigdemont i Toni Comín. 45 minuts de conferència de premsa. Quan
s’exhaurien i ja no hi cabia cap més pregunta, Leandro Amor,
delegat general d’EFE a Catalunya, ha deixat que Sànchez tanqués la
comunicació amb una conclusió. El candidat ha enregistrat l’espot que
fins ara no li havien deixat fer. ‘Agrair el suport de tanta gent. Jo hi
seré’, ha dit mirant a càmera. ‘Catalunya ha de tornar a estar al
centre de les solucions i només depèn de vosaltres, els electors’. A la
sala de periodistes, un llarg silenci.
Recupereu la conferència de premsa completa:
Observadors internacionals avisen que el Suprem ‘tendeix’ a escoltar només el relat de violència de les acusacions
Internacional Trial Watch destaca la negativa de Marchena
d'acceptar preguntes sobre els drets que exercia la ciutadania davant
els centres de votació
Els observadors internacionals del judici contra el procés
han destacat que durant la novena setmana del judici, en què sobretot
han testificat funcionaris de les forces policíaques, el Suprem
‘tendeix’ a escoltar ‘únicament’ el relat de la violència al·legat per
les acusacions i que se sustenta en les declaracions dels agents de la
policia espanyola i la Guàrdia Civil. Des d’Internacional Trial Watch
es critica la negativa del president de la Sala d’acceptar preguntes
sobre si la ciutadania reunida als centres de votació exercia
legítimament els seus drets fonamentals. Pels observadors, així es
demostra una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional
del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa.
En aquest sentit, per aquest grup d’observadors, els testimonis de la
darrera setmana han seguit insistint en el caràcter valoratiu de
conceptes repetits com ‘hostilitat’, ‘por’, ‘tumult’ o ‘barricades
humanes’. De la mateixa manera que ja van afirmar la setmana anterior,
Internacional Trial Watch consideren que aquestes valoracions
‘subjectives’ que no relacionen els acusats amb els fets imputats sinó
que serveixen per construir ‘artificialment’ un relat de violència. Pels
observadors també demostren una concepció ‘molt restrictiva’ de
l’exercici constitucional del dret de reunió que comparteixen les
acusacions en la causa. Segons el grup d’observadors, amb les
declaracions dels policies se segueix constatant una manca de
proporcionalitat entre les proves i els càrrecs que busca l’acusació.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Els observadors també han criticat que es mantingui la limitació de
confrontar els testimonis amb imatges de vídeo o altres proves perquè
consideren que així s’impedeix que ‘aflorin’ possibles contradiccions i
per tant, té efectes ‘directes’ sobre la valoració de la prova per part
del Tribunal. Pels observadors, aquest fet dificulta la tasca de les
defenses a fi d’evidenciar la credibilitat dels testimonis. Pel grup, la
visualització a posteriori els farà perdre ‘capacitat probatòria’, ja
que estaran descontextualitzats del moment en què els testimonis els
situen en el temps i en l’espai. Segons els observadors, aquest efecte
hauria de ser tingut en compte perquè des d’una perspectiva
constitucional i del principi de major eficàcia dels drets, consideren,
que l’intèrpret està obligat a afavorir la que possibiliti un exercir
més ple dels mateixos sota pena d’incórrer en la seva vulneració, en
aquest cas, del dret de defensa.
Per Internacional Trial Watch, també és preocupant que no es
garanteix les garanties d’incomunicació dels testimonis entre si, que és
‘inexistent’, ja que tots han pogut escoltar i veure les declaracions
dels anteriors. Pels observadors és un ‘afegit’ a la tasca de les
defenses que mereixeria ampliar contradicció i poder verificar la seva
credibilitat.
D’altra banda, els observadors també critiquen que les parts
segueixen sense conèixer el calendari complet del judici, ni l’ordre
dels testimonis, un fet que considera que entorpeix la preparació dels
interrogatoris, amb un ‘debilitament’ a l’exercici del dret de defensa.
XR: la rebel·lió per a salvar el planeta comença avui
Activistes contra l’extinció intentaran aturar Londres amb suports
arreu del món, incloent-hi Barcelona, València i Eivissa
Es fan dir XR (Extinction Rebellion).
Són grups de persones que consideren que la vida al planeta és al
llindar de l’extinció i que cal rebel·lar-se per impedir-ho. Fan servir
la resistència pacífica per a alertar contra allò que consideren un
trencament de l’equilibri climàtic i per a aturar la pèrdua de
biodiversitat, per tal de minimitzar el risc de l’extinció humana i el
col·lapse ecològic. Avui, dilluns 15 d’abril, provaran de paralitzar
Londres en l’acció més important que no s’han proposat fins ara. A
Barcelona, València, Eivissa i dotzenes de ciutats d’arreu del món grups
de suport procuraran d’estendre la rebel·lió a cada localitat.
L’acció d’avui a Londres es defineix com a resistència pacífica i
començarà a les onze del matí. Aquella hora grups de manifestants
intentaran interrompre el trànsit en punts estratègics de la ciutat com
ara la plaça del Parlament, el pont de Waterloo, l’Arc de Marbre o el
carrer d’Oxford. La voluntat és de blocar el trànsit de manera
simultània i d’impedir el funcionament normal de la ciutat per tal
d’alertar al govern britànic sobre la seva responsabilitat en la lluita
contra l’extinció de la vida al planeta.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En suport d’aquesta acció els tres grups actius de XR als Països
Catalans també han convocat accions. A Eivissa encara no és pública. A
Barcelona consistirà en una concentració a Plaça Catalunya a les 18.30
en què demanaran de venir amb roba negra. A València la concentració
serà mitja hora abans, a les 18.00, a la plaça de l’Ajuntament, i
demanaran als participants que hi acudeixin amb plàstics per remarcar
l’abast del problema i es farà una mascletada ecològica amb ampolles.
Les demandes del moviment XR
XR ha fet tres demandes al govern britànic que els grups locals
intentaran adaptar localment. La primera és la declaració d’un estat
d’emergència climàtic i ‘dir la veritat a la població’. La segona és
reclamar la reducció dels gasos hivernacle a zero el 2025. La tercera és
la creació d’una Assemblea Ciutadana sobre el clima i la justícia
ecològica.
Entre els qui hi donen suport hi ha activistes i artistes com Noam
Chomsky, Naomi Klein, Radiohead o Stephen Fry. L’actriu Emma Thompson ha
declarat que ‘el nostre govern [el britànic] ha signat uns quants
acords però ha trencat totes les promeses que hi havia fet. Ara és el
moment de salvar el planeta com el coneixem, perquè no hi ha un planeta
B’.
La intenció dels manifestants és no abandonar el carrer. Volen
restar-hi en les localitzacions que han triat mentre sigui possible
fent-hi tota mena d’activitats de protesta i conscienciació ciutadana.
Un moviment creat per desobeir
Extinction Rebellion es va crear al Regne Unit el maig del 2018 quan
un centenar d’acadèmics varen signar una carta de suport al moviment. De
llavors ençà, i mitjançant el grup Alçant-nos!, van anar fent accions
de desobediència que inclouen la voluntat d’anar a la presó, inspirades
en les accions del Comitè dels Cent als anys seixanta.
En la seva primera carta oberta van declarar que ‘el nostre govern és
còmplice de no reconèixer que el creixement econòmic infinit del
planeta, que té recursos finits, no és possible. El contracte social
s’ha trencat i per això no solament és el nostre dret de rebel·lar-nos
per defensar la vida sinó també la nostra obligació. Reclamem al govern
que expliqui la veritat i demanem la creació d’una Assemblea Ciutadana
que treballi amb els científics per desenvolupar de manera urgent un pla
creïble per a la descarbonització total de l’economia’.
De llavors ençà el moviment ha fet accions de blocatge en edificis i
espais públics, sempre pacífiques, però que han causat detencions de
molts activistes. El 17 de novembre de 2018, en l’acció més important
fins avui, unes sis mil persones van ocupar els ponts del Tàmesi durant
hores, cosa que va causar un enorme caos de trànsit. Recentment, el
primer d’abril, una dotzena de membres del moviment van entrar
protestant a la Cambra dels Comuns durant el debat del Brexit.
L’acció d’avui, centrada en Londres, tindrà repercussions en 27 estats arreu del món, de Colòmbia a Nova Zelanda.
S’ha mort Neus Català, supervivent dels camps nazis
Símbol de la lluita antifeixista, va lluitar a la Resistència
francesa i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück
S’ha mort a 103 anys Neus Català,
supervivent dels camps nazis i un dels símbols de la lluita
antifeixista. Afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades de
Catalunya i després al PSUC, va creuar la frontera francesa amb 180 nens
quan els franquistes van entrar a Barcelona el 1939. Durant la guerra
de 1936-1939 havia col·laborat en la custòdia de nens orfes.
Ja a l’exili, va lluitar a la Resistència francesa amb el seu marit.
Ambdós van ser capturats pels nazis i enviats a camps de concentració,
on ell va morir. Ella va estar al camp de Ravensbrück (Alemanya) fins
el 8 de maig de 1945. Després va tornar a França, on va seguir militant
en organitzacions antifranquistes. En tornar a Catalunya, va militar al
PCC i a EUiA i mai no va deixar de lluitar pels drets i les llibertats i
contra el feixisme. Era l’última dona catalana supervivent d’un camp
nazi.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Nombroses personalitats del món de la política i la cultura han
lamentat la notícia i han reivindicat la dignitat i determinació de
Català:
Catalunya està de dol. S'ha mort #NeusCatalà,
una dona immensa, plena de vida i de dignitat. Un exemple de la lluita
pels drets humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie.
Gràcies per tant!
"No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic."
La Neus
Català és morta. Ha estat el mateix dia que la Mercè Rodoreda. Als 103
anys i als seus Guiamets estimats. El cel, avui, és de plom, per la
pèrdua. Gràcies per haver encarnat la dignitat i la determinació.
Gràcies per ser una lluitadora per la llibertat. En pau descansi.
Estimada
Neus. Et devem molt. El teu exemple de coratge, de dignitat, de dona
comunista que no es vincla i el teu somriure que sempre t’acompanyava,
malgrat la història. Et devem molt. També una República amable. Visca la
terra lliure d’amenaces feixistes. #NeusCatala
La #NeusCatalà
deia que “preservar la memòria és un deure cívic”. Aquesta és la nostra
obligació, no deixar caure en l’oblit el sacrifici d’una generació que
va donar-ho tot per lluitar contra l’odi i per construir un món més
lliure. Descansa en pau, Neus.
Ha mort
Neus Català, lluitadora antifeixista i supervivent del camp de
concentració nazi de Ravensbrück. Un exemple de lluita i de
supervivència. Descansi en pau
Guardiola, millor entrenador del món segons la Federació Espanyola
El català ha estat considerat el tècnic
més destacat de l'any en el 'World Soccer Congress', organitzat per la
RFEF, la FIFA i l'empresa Palabe Consulting
elMón
per Redacció
13/04/2019
11:33
Pep Guardiola, durant un partit del Manchester City. | EFE
La primera jornada del World Soccer Congress, un esdeveniment celebrat aquest divendres i dissabte a Barcelona i organitzat per la Reial Federació Espanyola de Futbol,
la FIFA i l’empresa Palabe Consulting, ha finalitzat amb una entrega de
premis que ha reconegut la tasca de Pep Guardiola al capdavant d’un
Manchester City que no ha tingut rival a Anglaterra. El tècnic de Santpedor ha estat distingit com a millor entrenador de l’any en una cerimònia impulsada per la RFEF.
Guardiola
no ha estat l’únic premiat. Entre d’altres, Gianni Infantino ha estat
considerat com a “personalitat internacional de l’any”, el Milan ha
rebut el guardó al “club del segle XXI” i el jugador de l’Espanyol Wu Lei ha estat considerat la “personalitat internacional de l'any del futbol asiàtic”. A més, la Fundació Johan Cruyff ha estat premiada per la seva contribució a les causes socials.
Enguany s’està vivint la segona edició del WSC Barcelona.
La mateixa organització celebra “la confirmació de la creació d’un gran
esdeveniment de referència en el sector esportiu mundial després de
l’èxit de la passada edició, amb una cobertura mediàtica comparable als
grans esdeveniments esportius”. “Espanya torna a ser l’epicentre del futbol mundial”, ha sentenciat la Federació Espanyola.
Lluís Puig apareix de sorpresa a l’Alguer i afegeix Itàlia a la llista de països on els exiliats es mouen lliurement
El conseller de cultura legítim participa en actes i reunions amb les entitats alguereses
El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, es troba en aquests moments a l’Alguer,
la ciutat de parla catalana de Sardenya, on ha anat a mantenir reunions
culturals i polítiques i a participar en actes culturals. És la segona
visita del conseller en un territori de parla catalana, després d’haver visitatPerpinyà al gener, en una visita que, com ara, no havia estat tampoc anunciada prèviament.
Malgrat que no hi ha cap euroordre activada contra ell, amb aquesta
visita Puig obre una nova escletxa, perquè cap dels exiliats no havia
estat a Itàlia. Recentment la consellera Clara Ponsatí també havia anat a Grècia.
En el cas del conseller Puig hi ha, a més, una voluntat evident de ser
present en tants territoris de parla catalana com li sigui possible.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
El conseller Puig a davant la porta de l’ajuntament de l’Alguer.
VilaWeb ha pogut parlar amb el conseller Puig mentre ja era a l’Alguer.
—Per què heu decidit d’anar a l’Alguer?
—He vingut a tenir algunes reunions de caràcter cultural i polític. Però
sobretot tenia ganes de tornar a trepitjar terres de parla catalana.
Ser a l’Alguer em motiva més sentimentalment. Anar a Itàlia, un estat on
el govern a l’exili encara no havia entrat, és un pas més. Que el
primer lloc d’Itàlia on entrem sigui l’Alguer és tan important com que
el primer lloc de l’estat francès on vam entrar fos Perpinyà, on vaig
anar al gener. Potser és sentimental o simbòlic, però per a mi és
important. A França hi haurà anades, però la primera va ser a Perpinyà, i
a Itàlia també hi haurà més viatges, però el primer haurà estat a
l’Alguer.
—Quina sensació heu tingut en arribar?
—Una sensació fantàstica en veure el cel blau i un sol brillant. Tot
això acompanyat de la cuina i el vi… Veritablement és casa. És Sardenya,
però la part catalana. Poder parlar en català, francament, fa molta
il·lusió. No sóc un expert en l’Alguer, però sóc a casa. Com quan
baixàvem direcció a Perpinyà, que va sortir el sol després de dormir
tota la nit. Et comences a apropar a casa. Som a l’abril i molta gent
que em trobo a Bèlgica encara em parla de Perpinyà. És un fet simbòlic i
hi ha gent que ho critica i diu que som romàntics o idealistes, però a
mi Perpinyà encara em porta molt bon record, i més quan la gent m’ho
recorda. Aquests passos que hem fet a l’exterior els hem fet en països
de llengües i cultures diferents, però a mi personalment sempre m’ha
agradat cuidar molt allò que diuen Països Catalans, territoris de parla
catalana o com es vulgui dir. Per mi allà on es parla català hi ha temes
a compartir. Dels quatre estats on es parla el català, he estat a
Catalunya Nord i a l’Alguer. Em falta Andorra i els territoris que
encara controla l’estat espanyol.
—Què fareu durant aquest cap de setmana?
—Aniré a veure una obra de teatre costumista que fan en alguerès i
tindrem una reunió amb totes les entitats culturals de l’Alguer. Hi ha
l’Obra Cultural de l’Alguer, relacionada amb Òmnium, una delegació de Plataforma per la Llengua, una delegació d’Òmnium, una del IEC… També participaré en un festival d’un poble pròxim que es diu Bauladu.
És un festival de literatura, de la paraula, que es titula ‘Al voltant
de la llar de foc’. I em trobaré amb el batlle d’aquest municipi. M’he
reunit, a més, amb el responsable de la Generalitat de Catalunya a
l’Alguer, Gustau Navarro, en connexió amb Luca Bellizzi,
que és el delegat del govern de la Generalitat a Itàlia. També vinc a
explicar la situació de Catalunya i el que estem vivint, aquesta manca
de llibertat i de dret a la llibertat d’expressió i el fet que els
nostres companys siguin a la presó. La gent vol saber com va el judici i
què passa a Catalunya un any i mig després. La intenció és explicar
Catalunya al món, en definitiva. Com fan els casals catalans de
Brussel·les, de Colònia, de Luxemburg, d’Amsterdam… I no només a Europa,
també a altres continents. Aquestes entitats culturals amb què tants
anys portàvem treballant, si abans ja eren importants, en aquest moment
ho són el doble. Els vinc a dir que són les nostres ambaixades de la
cultura, la pau i la cohesió social. El que fan ens ajuda a demostrar
que estem dempeus i seguim treballant i fent les coses amb pau i
serenor, sense insultar i sense cops de porra. Aquesta diàspora catalana
a l’exterior ha tingut una rellevància més que important per a
nosaltres en aquest últim any. Hem d’agrair-los el que fan i veure si
podem fer més encara tots plegats. El conseller Puig amb el president de l’Obra Cultural, Pino Tilloca.
—Entre anar a Perpinyà i anar a l’Alguer què heu trobat de diferent?
—Marxar de Perpinyà en cotxe eren moltes hores, mentre que marxar de
l’Alguer en avió són dues horetes. Seguim voltant per Europa com a
ciutadans lliures sense cap problema. Si la justícia espanyola aixequés
una ordre de cerca i captura internacional per tercera vegada i els
sortís malament a Itàlia, seria un revés important. No deixaria de ser
una ampliació dels països europeus en què han fracassat. No és que
vingui a provocar-ho, però vinc conscient que la nostra tasca
d’intervenció internacional implica també assumir riscos. He vingut amb
les mesures de protecció necessàries, però alhora disposat a assumir més
riscos.
—Després d’aquest temps a l’exili, com és el fet de ser lliure d’anar a tot arreu menys a Catalunya?
—Ara ho focalitzo molt en la campanya electoral. Accepto anar a les
llistes pel senat sabent que si guanyo i no puc acabar sent senador serà
per culpa dels poders judicials, que m’impediran anar a recollir l’acta
amb total normalitat. Per tant, que això es visibilitzi una vegada més.
El 21-D ja vaig haver de renunciar-hi per tal que no es manipulessin
les votacions al parlament. Després no han parat de perseguir els
resultats electorals. Mai en la història de la democràcia europea la
justícia ha arribat a interferir tant en la suma dels vots dels càrrecs
electes. En el moment que ets un càrrec electe –que vol dir que t’han
escollit els ciutadans– passes a tenir un estatus de respecte i
protecció. A tot arreu menys a Espanya, on el poder jurídic continua
interferint. Per què accepten els nostres companys de la presó ser caps
de llista? O per què jo o el Jami Matamala acceptem de
presentar-nos al senat? Per a refregar-los, dins de les seves pròpies
institucions, la vergonya democràtica que executen en contra dels
represaliats, sigui els que només estan amb querelles, sigui els que
estan a la presó o els que som a l’exili. Hem d’aprofitar totes les
plataformes democràtiques per tal de fer manifesta aquesta situació. Ja
hem vist aquests dies com no permeten que els caps de llista puguin
sortir a fer actes o fer cap acte dins la presó. Es visibilitza dia a
dia. Si guanyés l’acta de senador, podria tornar si el tribunal de
justícia corresponent retirés l’ordre de cerca i captura sobre la meva
persona. Això no ho denunciem només a les eleccions, sinó arreu d’Europa
on se’ns permet donar a conèixer la nostra situació.
—És possible que el govern espanyol pressioni l’italià per aquesta visita?
—És públic i notori el favor que ens fan les ambaixades espanyoles cada
vegada que executen una ordre del senyor Borrell. Hi ha gent que ens
comença a preguntar si el tenim en nòmina! Jo els dic que no… Als països
normals, quan veuen l’actitud amb què la diplomàcia espanyola es
belluga, se n’adonen que qui té un problema és Espanya. Fan anar la
diplomàcia, les ambaixades i els cònsuls de manera barroera i poc
elegant. Segurament deu ser el primer que s’estudia el primer dia de
classe per a ser diplomàtic espanyol: com malmetre les relacions
cordials entre països. No fa gaire van interferir a Mèxic perquè no es
pogués fer una videoconferència del president Puigdemont. Arriben a uns
nivells que al final són ells els qui queden retratats. La diplomàcia
exterior espanyola queda tocada amb unes actituds incomprensibles. El conseller Puig amb Gustau Navarro, a la delegació de la Generalitat a l’Alguer.
—Amb aquest, ja són un bon grapat de viatges, com hi reacciona la gent?
—Sortosament, cada vegada ens coneix més. Hi ha hagut declaracions a
Portugal, declaracions de quaranta-un senadors de totes les regions de
França, el manifest signat pel Consell Regional d’Occitània,
declaracions a Itàlia, a Còrsega, a la regió flamenca de Bèlgica… Cada
vegada els suports són més evidents, tant de polítics, com de premis
Nobel o juristes. El suport és cada vegada més evident excepte en els
països propers a Espanya, els veïns, que és amb qui més ens hem
d’entendre. Les males formes de fer de la diplomàcia espanyola donen
molta més credibilitat a la nostra paraula. Sobretot quan explico que la
presidenta del parlament, Carme Forcadell, escollida democràticament,
permet un debat al parlament i per això fa un any i mig que és a la
presó… Això és una prova irrefutable davant de qualsevol país, assemblea
d’ONGs, parlament polític o reunió privada, més enllà del que cadascú
opini o la tendència que tingui, més esquerranosa, dretosa, lliberal,
anàrquica o de centre. Aquest sol fet, sumat a la visió de la diplomàcia
espanyola, ens dóna més credibilitat. Els diners que deu costar i totes
les hores que dediquen a aquella societat que van crear per millorar la
marca Espanya! Totes les seves ambaixades fent una operació
anti-Catalunya contra nosaltres, que som quatre persones. Això vol dir
vuit mans, quatre ordinadors, quatre telèfons i una webcam. No som més!
No tenim una agència de publicitat, ni d’advocats ni diplomàcies.
Nosaltres no gastem diners públics en difamar la marca Espanya. Mai no
hem parlat malament d’Espanya. Són ells que es fan malbé el seu nom.