dijous, 18 d’abril del 2019

I el 549è dia de presó, el deixen parlar volent-lo humiliar

Jordi Sànchez
En el seu 549è dia d’empresonament, Jordi Sànchez s’ha llevat amb una sorpresa. Li ho ha comentat al tècnic que li indicava com aniria la videconferència, des d’una habitació del centre penitenciari de Soto del Real presidida per una bandera espanyola i una fotografia del rei espanyol (com volent-lo humiliar) en connexió amb una sala de l’agència EFE plena de periodistes i la número dos per Barcelona de JxCat, Laura Borràs. Sànchez s’ha assabentat aquest matí de la resolució nocturna de la Junta Electoral espanyola: podria parlar des de la presó i esdevenir, per carambola, el primer candidat empresonat a fer-ho. La JEC havia acceptat abans que també ho fes Oriol Junqueras, en una altra conferència de premsa organitzada demà per l’ACN. ‘La Junta Electoral és sorprenent’, ha dit Sànchez, somrient, mentre es posava els auriculars. Un pupitre blanc, un mòbil per a connectar via Skype amb Barcelona i una càmera d’EFE a la sala de la presó madrilenya. Els presos polítics irrompien així en una altra campanya condicionada per una repressió normalitzada per la quotidianitat.
No volia parlar gaire del judici. Tampoc de la possibilitat d’un indult, perquè diu que només pensa en l’absolució. La seva condició de pres es reduïa a un estat temporal obligat i, la de candidat, a l’estat volgut i desitjat, malgrat tot. ‘La meva preocupació en aquests moments no és el meu indult, les mesures que hi podran haver si la sentència no és absolutòria. El que està en joc és qui seurà a negociar amb el PSOE i amb quina força ho farà’, ha argumentat. Des de Soto del Real, Jordi Sànchez ha volgut fer de candidat de JxCat el 28-A: deixar clar que no és només una fotografia en un cartell, una frase escrita en una carta que es llegeix sobre l’escenari d’un míting que mai no podrà trepitjar. La d’avui ha estat una de les escasses oportunitats que tindrà per a intervenir en viu en la campanya. I ha volgut deixar anar repetidament el mateix missatge: cal que JxCat sigui decisiva per a condicionar la investidura.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

‘Matisaria molt les línies vermelles que Pedro Sánchez diu que té’, ha dit, refusant la hipòtesi d’un pacte impossible amb el PSOE per la negativa dels socialistes espanyols a negociar un referèndum. Sànchez volia fer política adreçant-se a la gent per primera vegada des del 16 d’octubre de 2017, amb l’excepció de la intervenció inicial que va fer en el judici al Tribunal Suprem. El candidat de JxCat confia que, passats els interessos que condicionen les campanyes electorals, el dirigent del PSOE recuperarà el pragmatisme i s’asseurà a negociar, digui què digui ara. Sànchez considera que el PSOE no pot formar part del blocatge del conflicte sinó que haurà de desllorigar-lo i, a més, necessitarà un soci estable per a governar. ‘El referèndum formarà part de la solució’, ha sentenciat.
En canvi, l’estatut que ha abanderat com a proposta el president espanyol és una pantalla passada, segons JxCat. ‘Catalunya no necessita un nou estatut’, ha sentenciat Jordi Sànchez. Una pregunta darrere d’una altra, i el temps es feia curt. La conferència de premsa ha començat amb un final marcat des del principi, que ha impedit de formular totes les preguntes demanades: a dos quarts menys cinc d’una es tallaria la connexió. Gràcies a la tecnologia, amb el vist-i-plau de la JEC, JxCat i ERC poden intentar fer campanya des de la presó i els periodistes podem intentar fer la nostra feina en connexió amb el candidat. Però no és un format per a la repregunta, per al matís ni la cerca de la contradicció. Diu Sànchez que no donaran un xec en blanc al PSOE, però tampoc no concreta les condicions exactes per a facilitar-li d’entrada la investidura, ni els detalls sobre com ha de ser aquest referèndum més enllà d’exhibir la predisposició a negociar-ne la data i la pregunta. ‘No acceptarem que ningú posi restriccions per a dialogar’, hi afegeix.
Sànchez, tanmateix, ha deixat anar un altre titular. Pensa agafar l’escó al congrés espanyol i diu que Josep Rull i Jordi Turull també ho faran si són elegits candidats. Això vol dir que els tres diputats deixaran el Parlament de Catalunya i JxCat recuperarà tres dels vots que havia invalidat el jutge Pablo Llarena amb les suspensions dels seus drets, perquè entraran nous diputats. JxCat i ERC sumaran aleshores 64 escons, i els en faltaran els de Carles Puigdemont i Toni Comín. 45 minuts de conferència de premsa. Quan s’exhaurien i ja no hi cabia cap més pregunta, Leandro Amor, delegat general d’EFE a Catalunya, ha deixat que Sànchez tanqués la comunicació amb una conclusió. El candidat ha enregistrat l’espot que fins ara no li havien deixat fer. ‘Agrair el suport de tanta gent. Jo hi seré’, ha dit mirant a càmera. ‘Catalunya ha de tornar a estar al centre de les solucions i només depèn de vosaltres, els electors’. A la sala de periodistes, un llarg silenci.
Recupereu la conferència de premsa completa:

R.p telemática desde la cárcel de Soto del Real de Jordi Sánchez, candid...

dilluns, 15 d’abril del 2019

Observadors internacionals avisen que el Suprem ‘tendeix’ a escoltar només el relat de violència de les acusacions

Els observadors internacionals del judici contra el procés han destacat que durant la novena setmana del judici, en què sobretot han testificat funcionaris de les forces policíaques, el Suprem ‘tendeix’ a escoltar ‘únicament’ el relat de la violència al·legat per les acusacions i que se sustenta en les declaracions dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Des d’Internacional Trial Watch es critica la negativa del president de la Sala d’acceptar preguntes sobre si la ciutadania reunida als centres de votació exercia legítimament els seus drets fonamentals. Pels observadors, així es demostra una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa.
En aquest sentit, per aquest grup d’observadors, els testimonis de la darrera setmana han seguit insistint en el caràcter valoratiu de conceptes repetits com ‘hostilitat’, ‘por’, ‘tumult’ o ‘barricades humanes’. De la mateixa manera que ja van afirmar la setmana anterior, Internacional Trial Watch consideren que aquestes valoracions ‘subjectives’ que no relacionen els acusats amb els fets imputats sinó que serveixen per construir ‘artificialment’ un relat de violència. Pels observadors també demostren una concepció ‘molt restrictiva’ de l’exercici constitucional del dret de reunió que comparteixen les acusacions en la causa. Segons el grup d’observadors, amb les declaracions dels policies se segueix constatant una manca de proporcionalitat entre les proves i els càrrecs que busca l’acusació.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Els observadors també han criticat que es mantingui la limitació de confrontar els testimonis amb imatges de vídeo o altres proves perquè consideren que així s’impedeix que ‘aflorin’ possibles contradiccions i per tant, té efectes ‘directes’ sobre la valoració de la prova per part del Tribunal. Pels observadors, aquest fet dificulta la tasca de les defenses a fi d’evidenciar la credibilitat dels testimonis. Pel grup, la visualització a posteriori els farà perdre ‘capacitat probatòria’, ja que estaran descontextualitzats del moment en què els testimonis els situen en el temps i en l’espai. Segons els observadors, aquest efecte hauria de ser tingut en compte perquè des d’una perspectiva constitucional i del principi de major eficàcia dels drets, consideren, que l’intèrpret està obligat a afavorir la que possibiliti un exercir més ple dels mateixos sota pena d’incórrer en la seva vulneració, en aquest cas, del dret de defensa.
Per Internacional Trial Watch, també és preocupant que no es garanteix les garanties d’incomunicació dels testimonis entre si, que és ‘inexistent’, ja que tots han pogut escoltar i veure les declaracions dels anteriors. Pels observadors és un ‘afegit’ a la tasca de les defenses que mereixeria ampliar contradicció i poder verificar la seva credibilitat.
D’altra banda, els observadors també critiquen que les parts segueixen sense conèixer el calendari complet del judici, ni l’ordre dels testimonis, un fet que considera que entorpeix la preparació dels interrogatoris, amb un ‘debilitament’ a l’exercici del dret de defensa.

XR: la rebel·lió per a salvar el planeta comença avui


Es fan dir XR (Extinction Rebellion). Són grups de persones que consideren que la vida al planeta és al llindar de l’extinció i que cal rebel·lar-se per impedir-ho. Fan servir la resistència pacífica per a alertar contra allò que consideren un trencament de l’equilibri climàtic i per a aturar la pèrdua de biodiversitat, per tal de minimitzar el risc de l’extinció humana i el col·lapse ecològic. Avui, dilluns 15 d’abril, provaran de paralitzar Londres en l’acció més important que no s’han proposat fins ara. A Barcelona, València, Eivissa i dotzenes de ciutats d’arreu del món grups de suport procuraran d’estendre la rebel·lió a cada localitat.
L’acció d’avui a Londres es defineix com a resistència pacífica i començarà a les onze del matí. Aquella hora grups de manifestants intentaran interrompre el trànsit en punts estratègics de la ciutat com ara la plaça del Parlament, el pont de Waterloo, l’Arc de Marbre o el carrer d’Oxford. La voluntat és de blocar el trànsit de manera simultània i d’impedir el funcionament normal de la ciutat per tal d’alertar al govern britànic sobre la seva responsabilitat en la lluita contra l’extinció de la vida al planeta.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En suport d’aquesta acció els tres grups actius de XR als Països Catalans també han convocat accions. A Eivissa encara no és pública. A Barcelona consistirà en una concentració a Plaça Catalunya a les 18.30 en què demanaran de venir amb roba negra. A València la concentració serà mitja hora abans, a les 18.00, a la plaça de l’Ajuntament, i demanaran als participants que hi acudeixin amb plàstics per remarcar l’abast del problema i es farà una mascletada ecològica amb ampolles.

Les demandes del moviment XR

XR ha fet tres demandes al govern britànic que els grups locals intentaran adaptar localment. La primera és la declaració d’un estat d’emergència climàtic i ‘dir la veritat a la població’. La segona és reclamar la reducció dels gasos hivernacle a zero el 2025. La tercera és la creació d’una Assemblea Ciutadana sobre el clima i la justícia ecològica.
Entre els qui hi donen suport hi ha activistes i artistes com Noam Chomsky, Naomi Klein, Radiohead o Stephen Fry. L’actriu Emma Thompson ha declarat que ‘el nostre govern [el britànic] ha signat uns quants acords però ha trencat totes les promeses que hi havia fet. Ara és el moment de salvar el planeta com el coneixem, perquè no hi ha un planeta B’.
La intenció dels manifestants és no abandonar el carrer. Volen restar-hi en les localitzacions que han triat mentre sigui possible fent-hi tota mena d’activitats de protesta i conscienciació ciutadana.

Un moviment creat per desobeir

Extinction Rebellion es va crear al Regne Unit el maig del 2018 quan un centenar d’acadèmics varen signar una carta de suport al moviment. De llavors ençà, i mitjançant el grup Alçant-nos!, van anar fent accions de desobediència que inclouen la voluntat d’anar a la presó, inspirades en les accions del Comitè dels Cent als anys seixanta.
En la seva primera carta oberta van declarar que ‘el nostre govern és còmplice de no reconèixer que el creixement econòmic infinit del planeta, que té recursos finits, no és possible. El contracte social s’ha trencat i per això no solament és el nostre dret de rebel·lar-nos per defensar la vida sinó també la nostra obligació. Reclamem al govern que expliqui la veritat i demanem la creació d’una Assemblea Ciutadana que treballi amb els científics per desenvolupar de manera urgent un pla creïble per a la descarbonització total de l’economia’.
De llavors ençà el moviment ha fet accions de blocatge en edificis i espais públics, sempre pacífiques, però que han causat detencions de molts activistes. El 17 de novembre de 2018, en l’acció més important fins avui, unes sis mil persones van ocupar els ponts del Tàmesi durant hores, cosa que va causar un enorme caos de trànsit. Recentment, el primer d’abril, una dotzena de membres del moviment van entrar protestant a la Cambra dels Comuns durant el debat del Brexit.
L’acció d’avui, centrada en Londres, tindrà repercussions en 27 estats arreu del món, de Colòmbia a Nova Zelanda.

dissabte, 13 d’abril del 2019

S’ha mort Neus Català, supervivent dels camps nazis

S’ha mort a 103 anys Neus Català, supervivent dels camps nazis i un dels símbols de la lluita antifeixista. Afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i després al PSUC, va creuar la frontera francesa amb 180 nens quan els franquistes van entrar a Barcelona el 1939. Durant la guerra de 1936-1939 havia col·laborat en la custòdia de nens orfes.
Ja a l’exili, va lluitar a la Resistència francesa amb el seu marit. Ambdós van ser capturats pels nazis i enviats a camps de concentració, on ell va morir. Ella va estar al camp de  Ravensbrück (Alemanya) fins el 8 de maig de 1945. Després va tornar a França, on va seguir militant en organitzacions antifranquistes. En tornar a Catalunya, va militar al PCC i a EUiA i mai no va deixar de lluitar pels drets i les llibertats i contra el feixisme. Era l’última dona catalana supervivent d’un camp nazi.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Nombroses personalitats del món de la política i la cultura han lamentat la notícia i han reivindicat la dignitat i determinació de Català:





Catalunya està de dol. S'ha mort , una dona immensa, plena de vida i de dignitat. Un exemple de la lluita pels drets humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie. Gràcies per tant!

"No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic."

La Neus Català és morta. Ha estat el mateix dia que la Mercè Rodoreda. Als 103 anys i als seus Guiamets estimats. El cel, avui, és de plom, per la pèrdua. Gràcies per haver encarnat la dignitat i la determinació. Gràcies per ser una lluitadora per la llibertat. En pau descansi.

Estimada Neus. Et devem molt. El teu exemple de coratge, de dignitat, de dona comunista que no es vincla i el teu somriure que sempre t’acompanyava, malgrat la història. Et devem molt. També una República amable. Visca la terra lliure d’amenaces feixistes.

Descansa en pau, . Ara més que mai et durem a la memòria que alguns ens volen esborrar .

La deia que “preservar la memòria és un deure cívic”. Aquesta és la nostra obligació, no deixar caure en l’oblit el sacrifici d’una generació que va donar-ho tot per lluitar contra l’odi i per construir un món més lliure. Descansa en pau, Neus.

La millor manera per no repetir la història és no oblidar-la mai. Fins sempre Mai més, contra ningú. Antifeixistes Sempre!

Ha mort Neus Català, lluitadora antifeixista i supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Un exemple de lluita i de supervivència. Descansi en pau

Mientras un Gobierno le daba una medalla a Martin Villa aquí otro se la daba a Neus Català.

'No he plorat mai davant d’un nazi'

Si alguien merece un funeral de estado en este país es ella.

Que la tierra te sea leve.

Guardiola, millor entrenador del món segons la Federació Espanyola

Guardiola, millor entrenador del món segons la Federació Espanyola

El català ha estat considerat el tècnic més destacat de l'any en el 'World Soccer Congress', organitzat per la RFEF, la FIFA i l'empresa Palabe Consulting

elMón


Pep Guardiola, durant un partit del Manchester City. | EFE
La primera jornada del World Soccer Congress, un esdeveniment celebrat aquest divendres i dissabte a Barcelona i organitzat per la Reial Federació Espanyola de Futbol, la FIFA i l’empresa Palabe Consulting, ha finalitzat amb una entrega de premis que ha reconegut la tasca de Pep Guardiola al capdavant d’un Manchester City que no ha tingut rival a Anglaterra. El tècnic de Santpedor ha estat distingit com a millor entrenador de l’any en una cerimònia impulsada per la RFEF.

Guardiola no ha estat l’únic premiat. Entre d’altres, Gianni Infantino ha estat considerat com a “personalitat internacional de l’any”, el Milan ha rebut el guardó al “club del segle XXI” i el jugador de l’Espanyol Wu Lei ha estat considerat la “personalitat internacional de l'any del futbol asiàtic”. A més, la Fundació Johan Cruyff ha estat premiada per la seva contribució a les causes socials.

🏅 Premio @CongressSoccer al mejor entrenador del año: Pep Guardiola

📺 EN DIRECTO: http://www.rfef.es 

Enguany s’està vivint la segona edició del WSC Barcelona. La mateixa organització celebra “la confirmació de la creació d’un gran esdeveniment de referència en el sector esportiu mundial després de l’èxit de la passada edició, amb una cobertura mediàtica comparable als grans esdeveniments esportius”. “Espanya torna a ser l’epicentre del futbol mundial”, ha sentenciat la Federació Espanyola.

Lluís Puig apareix de sorpresa a l’Alguer i afegeix Itàlia a la llista de països on els exiliats es mouen lliurement

Lluis Puig Pino Tilloca
El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, es troba en aquests moments a l’Alguer, la ciutat de parla catalana de Sardenya, on ha anat a mantenir reunions culturals i polítiques i a participar en actes culturals. És la segona visita del conseller en un territori de parla catalana, després d’haver visitat Perpinyà al gener, en una visita que, com ara, no havia estat tampoc anunciada prèviament.
Malgrat que no hi ha cap euroordre activada contra ell, amb aquesta visita Puig obre una nova escletxa, perquè cap dels exiliats no havia estat a Itàlia. Recentment la consellera Clara Ponsatí també havia anat a Grècia. En el cas del conseller Puig hi ha, a més, una voluntat evident de ser present en tants territoris de parla catalana com li sigui possible.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Lluis Puig
El conseller Puig a davant la porta de l’ajuntament de l’Alguer.
VilaWeb ha pogut parlar amb el conseller Puig mentre ja era a l’Alguer.
Per què heu decidit d’anar a l’Alguer?
—He vingut a tenir algunes reunions de caràcter cultural i polític. Però sobretot tenia ganes de tornar a trepitjar terres de parla catalana. Ser a l’Alguer em motiva més sentimentalment. Anar a Itàlia, un estat on el govern a l’exili encara no havia entrat, és un pas més. Que el primer lloc d’Itàlia on entrem sigui l’Alguer és tan important com que el primer lloc de l’estat francès on vam entrar fos Perpinyà, on vaig anar al gener. Potser és sentimental o simbòlic, però per a mi és important. A França hi haurà anades, però la primera va ser a Perpinyà, i a Itàlia també hi haurà més viatges, però el primer haurà estat a l’Alguer.
Quina sensació heu tingut en arribar? 
—Una sensació fantàstica en veure el cel blau i un sol brillant. Tot això acompanyat de la cuina i el vi… Veritablement és casa. És Sardenya, però la part catalana. Poder parlar en català, francament, fa molta il·lusió. No sóc un expert en l’Alguer, però sóc a casa. Com quan baixàvem direcció a Perpinyà, que va sortir el sol després de dormir tota la nit. Et comences a apropar a casa. Som a l’abril i molta gent que em trobo a Bèlgica encara em parla de Perpinyà. És un fet simbòlic i hi ha gent que ho critica i diu que som romàntics o idealistes, però a mi Perpinyà encara em porta molt bon record, i més quan la gent m’ho recorda. Aquests passos que hem fet a l’exterior els hem fet en països de llengües i cultures diferents, però a mi personalment sempre m’ha agradat cuidar molt allò que diuen Països Catalans, territoris de parla catalana o com es vulgui dir. Per mi allà on es parla català hi ha temes a compartir. Dels quatre estats on es parla el català, he estat a Catalunya Nord i a l’Alguer. Em falta Andorra i els territoris que encara controla l’estat espanyol.

Què fareu durant aquest cap de setmana? 
—Aniré a veure una obra de teatre costumista que fan en alguerès i tindrem una reunió amb totes les entitats culturals de l’Alguer. Hi ha l’Obra Cultural de l’Alguer, relacionada amb Òmnium, una delegació de Plataforma per la Llengua, una delegació d’Òmnium, una del IEC… També participaré en un festival d’un poble pròxim que es diu Bauladu. És un festival de literatura, de la paraula, que es titula ‘Al voltant de la llar de foc’. I em trobaré amb el batlle d’aquest municipi. M’he reunit, a més, amb el responsable de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer, Gustau Navarro, en connexió amb Luca Bellizzi, que és el delegat del govern de la Generalitat a Itàlia. També vinc a explicar la situació de Catalunya i el que estem vivint, aquesta manca de llibertat i de dret a la llibertat d’expressió i el fet que els nostres companys siguin a la presó. La gent vol saber com va el judici i què passa a Catalunya un any i mig després. La intenció és explicar Catalunya al món, en definitiva. Com fan els casals catalans de Brussel·les, de Colònia, de Luxemburg, d’Amsterdam… I no només a Europa, també a altres continents. Aquestes entitats culturals amb què tants anys portàvem treballant, si abans ja eren importants, en aquest moment ho són el doble. Els vinc a dir que són les nostres ambaixades de la cultura, la pau i la cohesió social. El que fan ens ajuda a demostrar que estem dempeus i seguim treballant i fent les coses amb pau i serenor, sense insultar i sense cops de porra. Aquesta diàspora catalana a l’exterior ha tingut una rellevància més que important per a nosaltres en aquest últim any. Hem d’agrair-los el que fan i veure si podem fer més encara tots plegats.
Lluis Puig Pino Tilloca
El conseller Puig amb el president de l’Obra Cultural, Pino Tilloca.
Entre anar a Perpinyà i anar a l’Alguer què heu trobat de diferent?
—Marxar de Perpinyà en cotxe eren moltes hores, mentre que marxar de l’Alguer en avió són dues horetes. Seguim voltant per Europa com a ciutadans lliures sense cap problema. Si la justícia espanyola aixequés una ordre de cerca i captura internacional per tercera vegada i els sortís malament a Itàlia, seria un revés important. No deixaria de ser una ampliació dels països europeus en què han fracassat. No és que vingui a provocar-ho, però vinc conscient que la nostra tasca d’intervenció internacional implica també assumir riscos. He vingut amb les mesures de protecció necessàries, però alhora disposat a assumir més riscos.

Després d’aquest temps a l’exili, com és el fet de ser lliure d’anar a tot arreu menys a Catalunya?
—Ara ho focalitzo molt en la campanya electoral. Accepto anar a les llistes pel senat sabent que si guanyo i no puc acabar sent senador serà per culpa dels poders judicials, que m’impediran anar a recollir l’acta amb total normalitat. Per tant, que això es visibilitzi una vegada més. El 21-D ja vaig haver de renunciar-hi per tal que no es manipulessin les votacions al parlament. Després no han parat de perseguir els resultats electorals. Mai en la història de la democràcia europea la justícia ha arribat a interferir tant en la suma dels vots dels càrrecs electes. En el moment que ets un càrrec electe –que vol dir que t’han escollit els ciutadans– passes a tenir un estatus de respecte i protecció. A tot arreu menys a Espanya, on el poder jurídic continua interferint. Per què accepten els nostres companys de la presó ser caps de llista? O per què jo o el Jami Matamala acceptem de presentar-nos al senat? Per a refregar-los, dins de les seves pròpies institucions, la vergonya democràtica que executen en contra dels represaliats, sigui els que només estan amb querelles, sigui els que estan a la presó o els que som a l’exili. Hem d’aprofitar totes les plataformes democràtiques per tal de fer manifesta aquesta situació. Ja hem vist aquests dies com no permeten que els caps de llista puguin sortir a fer actes o fer cap acte dins la presó. Es visibilitza dia a dia. Si guanyés l’acta de senador, podria tornar si el tribunal de justícia corresponent retirés l’ordre de cerca i captura sobre la meva persona. Això no ho denunciem només a les eleccions, sinó arreu d’Europa on se’ns permet donar a conèixer la nostra situació.
És possible que el govern espanyol pressioni l’italià per aquesta visita? 
—És públic i notori el favor que ens fan les ambaixades espanyoles cada vegada que executen una ordre del senyor Borrell. Hi ha gent que ens comença a preguntar si el tenim en nòmina! Jo els dic que no… Als països normals, quan veuen l’actitud amb què la diplomàcia espanyola es belluga, se n’adonen que qui té un problema és Espanya. Fan anar la diplomàcia, les ambaixades i els cònsuls de manera barroera i poc elegant. Segurament deu ser el primer que s’estudia el primer dia de classe per a ser diplomàtic espanyol: com malmetre les relacions cordials entre països. No fa gaire van interferir a Mèxic perquè no es pogués fer una videoconferència del president Puigdemont. Arriben a uns nivells que al final són ells els qui queden retratats. La diplomàcia exterior espanyola queda tocada amb unes actituds incomprensibles.
Lluís Puig Gustau Navarro
El conseller Puig amb Gustau Navarro, a la delegació de la Generalitat a l’Alguer.
Amb aquest, ja són un bon grapat de viatges, com hi reacciona la gent? 
—Sortosament, cada vegada ens coneix més. Hi ha hagut declaracions a Portugal, declaracions de quaranta-un senadors de totes les regions de França, el manifest signat pel Consell Regional d’Occitània, declaracions a Itàlia, a Còrsega, a la regió flamenca de Bèlgica… Cada vegada els suports són més evidents, tant de polítics, com de premis Nobel o juristes. El suport és cada vegada més evident excepte en els països propers a Espanya, els veïns, que és amb qui més ens hem d’entendre. Les males formes de fer de la diplomàcia espanyola donen molta més credibilitat a la nostra paraula. Sobretot quan explico que la presidenta del parlament, Carme Forcadell, escollida democràticament, permet un debat al parlament i per això fa un any i mig que és a la presó… Això és una prova irrefutable davant de qualsevol país, assemblea d’ONGs, parlament polític o reunió privada, més enllà del que cadascú opini o la tendència que tingui, més esquerranosa, dretosa, lliberal, anàrquica o de centre. Aquest sol fet, sumat a la visió de la diplomàcia espanyola, ens dóna més credibilitat. Els diners que deu costar i totes les hores que dediquen a aquella societat que van crear per millorar la marca Espanya! Totes les seves ambaixades fent una operació anti-Catalunya contra nosaltres, que som quatre persones. Això vol dir vuit mans, quatre ordinadors, quatre telèfons i una webcam. No som més! No tenim una agència de publicitat, ni d’advocats ni diplomàcies. Nosaltres no gastem diners públics en difamar la marca Espanya. Mai no hem parlat malament d’Espanya. Són ells que es fan malbé el seu nom.