diumenge, 26 d’agost del 2018

Franco, la merda sota la catifa,per Jordi Barbeta

Hi ha fenòmens de la història d’Espanya que la fan diferent i són significatius: els dictadors són venerats i la monarquia revifada.
Els dictadors solen morir de mala manera. Hitler es va suïcidar. A Mussolini el van penjar cap per avall. A Stalin, segons les darreres versions, el van enverinar, i a Ceaucescu el van afusellar i després van ultratjar el seu cadàver i el de la seva dona. Franco, en canvi, va morir al llit, va ser enterrat amb tots els honors, i el seu cos encara roman momificat al mausoleu del Valle de los Caídos, junt al cadàver de José Antonio Primo de Rivera, líder falangista i fill del dictador Miguel Primo de Rivera. Ara el nou Govern socialista es planteja exhumar les despulles de Franco perquè les enterrin en un lloc menys solemne. I, el més inaudit, és que sembla que ho pensa fer “en secret” per “evitar les protestes”.
Espanya és el que és i si Franco no va acabar com la majoria de dictadors ha estat perquè tenia i continua tenint prou partidaris de la seva figura i del seu règim, que no són majoria però han demostrat ser poderosos i resistents. El general que va provocar una guerra civil amb un balanç d’un milió de morts i va imposar un règim dictatorial que va durar 40 anys, encara dona nom a centenars de carrers principals de pobles i ciutats. Tret de Catalunya i el País Basc, Franco i els líders del cop d’estat del 36 segueixen presents arreu. En molts casos, ajuntaments liderats per partits d’esquerres han canviat el nomenclàtor, però no han estat pocs els que han preferit evitar la polèmica.
Si Franco no va acabar com la majoria de dictadors ha estat perquè tenia i continua tenint prou partidaris de la seva figura i del seu règim
De monarquies n’hi ha hagut de més i de menys consolidades, però generalment quan els ciutadans es rebel·len contra el monarca pels seus abusos, aquest acaba amb el cap tallat com Lluís XVI o brutalment afusellat com el tsar Nicolau. El que no passa gairebé mai és que un cop ha caigut la monarquia aquesta revifi al cap dels anys. S’ha de dir gairebé mai perquè Espanya és el cas excepcional on la monarquia ha caigut dues vegades, però la integritat física dels monarques ha estat sempre respectada, i malgrat tantes vicissituds, el règim monàrquic s’ha tornat a imposar. La darrera vegada, la reinstauració monàrquica la va decidir el dictador Franco i va ser la condició sine qua non dels militars per tolerar l’anomenada transició democràtica.
Després s’ha pogut comprovar que els mateixos noms i cognoms que solien integrar la nòmina del que a la universitat anomenàvem “l’oligarquia franquista” segueixen al peu del canó liderant constructores, companyies elèctriques, bancs, asseguradores, i antics monopolis que copen l’Ibex35. Són les anomenades “elits extractives”, el concepte desenvolupat pels economistes Acemoglu y Robinson que fa referència a aquelles institucions polítiques, econòmiques, financeres, mediàtiques que concentren el poder en mans d'una elit reduïda que exerceix el poder sense a penes límits. És un lobby que elabora un sistema de captura de rendes que els permet, sense crear riquesa, detreure rendes de la major part de la ciutadania en benefici propi. El preu de la llum, els privilegis dels bancs i de les asseguradores, la construcció d’obra pública... És obvi que la reinstauració de la monarquia era fonamental per mantenir els negocis.
Si les coses que no passen enlloc passen a Espanya deu ser perquè a la societat ja li està bé que sigui així o que no troba els instruments per canviar el sistema. De fet, la regressió democràtica protagonitzada pels overns de Mariano Rajoy —integrat per cert per orgullosos “novios de la muerte”— ha tingut més suport popular que cap altre opció política. Tanmateix, quan ha caigut, el canvi torna a semblar estètic.
El trasllat de les despulles de Franco és una manera de fingir que ja no manen els mateixos
A conseqüència de l’autoritarisme i la repressió desfermada pels poders de l’Estat sobretot —però no només— contra el sobiranisme català i de la corrupció generalitzada del règim en el seu conjunt, el prestigi d’Espanya com a país ha caigut en picat i s’ha imposat un altre cop la màxima lampedusiana de canviar-ho tot perquè res (del que és important) canviï. En aquest sentit, el trasllat de les despulles de Franco és una manera de fingir que ja no manen els mateixos, però el Valle de los Caídos continuarà al seu lloc i a l’Ibex35 a penes Grífols i Inditex seguiran sent els pocs representants de l’economia que no depèn del BOE. I el més al·lucinant és que Ciutadans i el Partit Popular votaran en contra del decret d’exhumació... per no perdre vots franquistes!
Per aquest raonament podríem arribar a la conclusió que diu més de la realitat politicosocial espanyola que el dictador Franco tingui un mausoleu al Valle de los Caídos que no pas que l’amaguin en un altre lloc com qui amaga la merda sota la catifa perquè no sigui dit. Canta en Serrat que mai no és trista la veritat i que no té remei.

1939: la "neteja" falangista dels carrers de Catalunya

Barcelona, 1939. Font Arxiu Fotografic de Catalunya
Lleida, 1938. Font Institut d'Estudis Ilerdencs. Fons Porta
Lleida, 1938 / Font: Institut d'Estudis Ilerdencs. Fons Porta.
Lleida, 7 de gener de 1939. L’exèrcit rebel franquista, que havia ocupat la ciutat nou mesos abans, trencava el front del Segre i es posicionava a la riba esquerra del riu. Un escamot de falangistes que havien combatut amb els ocupants s’adreçava al cementiri de la ciutat (situat on, durant els nou mesos de front de guerra, havia estat zona republicana) i es lliurava a la profanació i destrucció de les tombes retolades en català. Únicament les retolades en català. Lleida seria la primera gran ciutat catalana ocupada (3 d’abril de 1938) i seria, també, la primera a patir la destrucció ferotge i sistemàtica de la simbologia catalana i republicana. Una maniobra de terror, en forma d’explosió d’odi que abastaria la totalitat de l’espai públic: carrers, places, camins, carreteres i cementiris. Els falangistes serien els comissionats per la Junta de Burgos —el govern format pels rebels i dirigit pel general Franco— per “depurar” l’espai públic de Catalunya.
Mural franquista (2). Font European Observatory on Memories
Mural franquista / Font: European Observatory on Memories.

La senyera, la primera víctima de la “neteja” falangista

La senyera de Catalunya, el símbol nacional de Catalunya, que onejava a tots els edificis públics municipals i autonòmics, seria la primera víctima de la “neteja” falangista. L’ocupació militar del país (1938-1939) es plasmava amb l’eliminació sistemàtica de la presència de la senyera a l’espai públic. La primera operació que portaven a terme els ocupants era assaltar l’ajuntament, símbol del poder municipal, i retirar la senyera de Catalunya. Plantar la bandera franquista —​convertida en bandera espanyola després del decret signat per Franco i Serrano Suñer del 2 de febrer de 1938— a l'asta de la balconada de l’ajuntament, era la culminació d’un ritual que pretenia escenificar no tan sols la conquesta militar, sinó també posar de relleu el nou paisatge de dominació. Les fonts gràfiques revelen que la Falange, en la seva qualitat de cos paramilitar, jugaria un paper destacadíssim en l’operació d’assalt als ajuntaments, d’eliminació de la senyera i de la seva substitució per les banderes franquista i falangista.

Mural franquista / Font: Xtec

Altres símbols catalans víctimes de la “neteja” falangista

La segona part de l’operació de “neteja” passaria per la substitució del nomenclàtor de carrers, places i edificis que devien el seu nom a la iniciativa dels ajuntaments democràtics de l’etapa republicana (1931-1939). No tan sols va desaparèixer qualsevol referència a la República i als valors de la democràcia, la llibertat i la catalanitat; sinó que també van ser ridículament castellanitzats els noms històrics que clavaven les seves arrels a l’època medieval. El nomenclàtor dels carrers catalans es va convertir en un macabre homenatge als militars colpistes més sanguinaris: Mola, Yagüe, Moscardó, Sanjurjo; i en la sublimació de les dues figures mediàtiques més rellevants del “Glorioso Alzamiento Nacional”: Franco i Primo de Rivera. I el rebateig del carrers dels nuclis històrics es va convertir en una funesta demostració d’odi a la llengua catalana que superava el ridícul més espantós. A Tarragona, per posar un exemple, el carrer del Llorer, lluny d’anomenar-lo del Laurel va ser convertit en la calle del Lloré (del verb castellà "plorar").
Reus, 1939. Font Fons Fotografic de l'Ajuntament de Reus
Reus, 1939 / Font: Fons Fotogràfic de l'Ajuntament de Reus.

Lérida, Gerona, Villanueva y Geltrú, Seo de Urgel

Naturalment la “neteja” falangista no es va aturar al nomenclàtor dels carrers. La cartellera de camins, carreteres, vies fèrries, rius, canals, estacions i ports que contenien la forma catalana i històrica —recuperada durant la II República— de Lleida, Girona, Vilanova i la Geltrú o la Seu d’Urgell —per citar alguns exemples— va ser literalment arrasada i, tot seguit, substituïda per la forma castellana imposada des de la Nova Planta borbònica de 1717. També en aquest cas serien els falangistes, des dels ajuntaments assaltats i ocupats, els responsables d’una campanya d’odi que associava directament qualsevol forma d’expressió catalana amb un desafiament als principis del règim franquista. També la relació que va començar a generar la nova administració franquista va adaptar aquesta operació de depuració a la seva maquinària: es va destruir tota la documentació que contenia impresos no tan sols símbols catalans i republicans, sinó també la que tenia editada la forma catalana dels pobles i ciutats de Catalunya.
Sitges, 1939. Serrano Suñer (conegut com el Cuñadísimo) lliura al general Yagüe (conegut com el carnisser de Badajoz) una senyera estelada retirada de l'espai public.
Sitges, 1939. Serrano Suñer (conegut com el Cuñadísimo) lliura al general Yagüe (conegut com el carnisser de Badajoz) una senyera estelada retirada de l'espai públic.

De “toilettes” a “miccionarios

La tercera part de l’operació de neteja entraria de ple en el món privat. Les autoritats franquistes van dictar una sèrie de disposicions (1938-1939) obligant a retolar els comerços i les fàbriques exclusivament en castellà. Quedaven terminantment prohibits —“so pena de severísimas sanciones”— no tan sols l’ús del català sinó també de qualsevol altra llengua diferent del castellà. Retolació externa, interna, documentació mercantil i publicitat. Després d’una brutal i terrorífica campanya d’inspeccions, no exempta d’amenaces i d’agressions, els rètols de les lleteries, dels forns de pa, dels cellers o dels ferrers de tall, desapareixerien sobtadament del paisatge urbà de Catalunya. I les tavernes i les cafeteries es trobarien en la paradoxal obligació de substituir la universal “toilette” pel pintoresc “miccionario”. També, de nou, serien els falangistes, la policia política i espiritual que actuava impunement al marge de qualsevol llei, fins i tot de la franquista, els responsables de l’extirpació de qualsevol expressió catalana al comerç de Catalunya.
Tarragona, 1939. Substitució de la senyera per la bandera espanyola. Font Alerta los pueblos. Vicente Rojo. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Tarragona, 1939. Substitució de la senyera per la bandera espanyola / Font: Alerta los pueblos. Vicente Rojo. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Club de Fútbol Barcelona, Lérida Balompié

La “neteja” falangista culminaria amb les entitats esportives. No cal dir que després de la Guerra Civil (1936-1939) una bona part del teixit esportiu del país havia desaparegut. Morts al front, assassinats a la rereguarda, forçats a l’exili i represaliats que es podrien, literalment, a les masmorres del règim franquista. Però, fins i tot en aquell paisatge de terror dominat per les tres “emes” (misèria, malalties i mort), l’activitat esportiva rebrotava. La Falange, que a través de les delegacions provincials tenia encomanada la missió de controlar l’activitat esportiva, s’esmerçaria a fons per depurar la cultura que restava de l’etapa catalana i republicana; i la primera mesura que activaria seria la d’espanyolitzar els noms dels clubs. No cal ni dir que la senyera i la megafonia en català serien proscrites, però en canvi, les astes dels estadis s’omplirien de banderes falangistes. I l'escenografia prèvia als partits seria convertida en un pretès aparell de propaganda i d’adoctrinament que, com una tenebrosa ventada de tardor, maldava per escombrar la democràcia, la llibertat, i la catalanitat: “netejar” els carrers de Catalunya.

Puigdemont en un col·loqui a Escòcia: ‘Mai no suspendria la declaració d’independència del 27 d’octubre’


El president Carles Puigdemont participa en el fòrum internacional Beyond Borders que es fa a Escòcia, amb el col·loqui que s’està duent a terme avui al migdia titulat ‘Where Now For Catalonia and Europe’. En el debat, que ha començat poc després de les dues del migdia, hora catalana, Puigdemont ha defensat la República catalana: ‘Mai no suspendre la declaració d’independència del 27 d’octubre’ i ha dit que per a la independència de Catalunya calen ‘persones, drets humans i respecte per a l’altre’.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
En el debat, Puigdemont també ha explicat la situació de l’estat espanyol, en què és legal homenatjar el dictador Francisco Franco al seu mausoleu, el qual rep diners públics. En canvi, però, un referèndum d’autodeterminació és il·legal. I ha afegit que ‘la majoria dels conflictes violents al món després de la Segona Guerra Mundial tenen l’origen en la negació del dret a l’autodeterminació de la gent’.
Puigdemont ha dit que sempre lluitarà per la llibertat i ha recordat que, quan el dictador Franco va morir, ell tenia 13 anys. ‘Així que sé què és viure sense democràcia’.


President @KRLS: Every day people legally pay homage to Franco’s mausoleum, Fundation Francisco Franco is legal and gets public money, duchess of Franco title is legal and renewed, etc. However calling for a self-determination referendum is ilegal

El president explica el conflicte polític català i com afecta el continent europeu en el primer viatge que fa a un tercer país d’ençà que va tornar d’Alemanya, després d’haver recuperat la seva condició de ciutadà europeu lliure.
El fòrum Beyond Borders és un esdeveniment cultural i polític centrat en l’intercanvi i el diàleg entre nacions, pobles i cultures. Enguany hi participaran acadèmics i diplomàtics reconeguts, especialment europeus i nord-americans, en els àmbits de la negociació internacional, la mediació, els refugiats i l’autodeterminació.
Considera correcta la postura del govern espanyol amb la demanda a Llarena
Abans de començar el col·loqui Puigdemont ha dit a TV3 que considera ‘correcta’ la posició del govern espanyol en la demanda contra el jutge Pablo Llarena a Bèlgica. ‘Ha fet el que havia de fer’, ha dit. El Ministeri de Justícia espanyol va deixar clar que si es persona en el procediment obert contra el jutge Llarena a Bèlgica, ho farà només per defensar la justícia espanyola però no ‘actes privats’ del magistrat.
En aquest sentit, Puigdemont ha recordat que el procediment que instrueix el magistrat no forma part de la demanda. A més, el president ha criticat el ‘corporativisme cec’ de les associacions de jutges i de fiscals espanyoles, que han exigit a l’estat espanyol que presenti i sufragui la defensa de Llarena a Bèlgica.

A CORRE-CUITA. (38).- Visca la Festa Major!-Sitges 2018.

Articles del Víctor


23-25.08.18
A CORRE-CUITA. (38).
Visca la Festa Major!-Sitges 2018.

Les Festes Majors d'arreu, en general si assemblen molt, alguns diuen que totes són iguals, però unes són més iguals que altres i aquests és el cas de la Festa Major de Sitges. Segurament d'aquest munt de paraules, frases , dades i records que he posat en aquest A CORRE-CUITA, hi mancarà molta cosa, i suposo que els nostres lectors, ho podrien incrementar moltíssim, ho farem en pròximes edicions, així i tot espero que ús agradi.

DIJOUS 23 D'AGOST - LA VIGÍLIA; DIVENDRES 24 D'AGOST - DIADA DE ST. BARTOMEU APÒSTOL, PATRÓ DE SITGES; DISSABTE 25 D'AGOST - VOT DE VILA A SANT LLI; DIUMENGE 26 D'AGOST; Pregó de la Festa Major de Sitges; Pregoner, Pregó Satíric; sons de gralles, amb una barreja d'olors, de colors, de gustos, de suors, de coneguts, d'amics, d'enemics, de barrets de palla, de cerveses,cerveses,cerveses,..., de copes de cava, de“xupitos”; d'ennuvolats, de grallers, d'ànima sitgetana, de cors festius, d'esperit col-lectiu; d'antics coneguts, de cartells de Sant Bartomeu;de xafarderies vàries, de tapes, d'apujades de preus; de balls populars, de tocs de gralla,i tocs de tambors; d'abillats de colles de diables;de tiradors de birra; de mòbils, de fotos antigues, de creus de Sant Jordi (bandera de Sitges) als balcons;de llaços grocs;de petons indiscriminats; d'esmorzars matiners; de color groc a dojo;de fotos perecederes; de copes de plàstic pel cava; de bars plens; de sons de picarols; d'alegries desmesurades; de botigues obertes; de records d'amics i moments que mai moren; L'Eco de Sitges especial; La processó de Sant Bartomeu; i de records amagats; d'espurnes indiscriminades; d'aparadors tapats; de gelats que és desfant; de gots de plàstic; de les Pizzes al“Don Pollo” i els durums ; de masses , carretilles i foc;Uns balcons curulls amb l'estelada, llaç groc, creu de Sant Jordi i el cartell de la FM; Grallers; Santa Tecla, Colles de grallers; Moixiganga; Canal BlauTV ; Samarretes grogues ;les Matinals; Bars, Restaurants, vermuts,i Picon; barrets, Colles de Diables; forans de fora, sitgetans fora vila; són endarrerida, molta calor; molta gentada, Focs artificials, Sant Bartomeu, Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla; Tabernacle de Sant Bartomeu; canelons i pollastre ,tapes, visitants i turistes, Pendonista, Agost, Cap de Colla; Cap de la Vila; Ofici, el Drac, Versos diabòlics, Color groc; Bastoners, Caps Grossos, Entrada de gralles o Grallers; Munió de gent al Cap de la Vila; Cartell de la FM; Setembre; Gegants: Gegants “Americanos” (Cubanitos); Gegants de la Vila; Gegants Moros,i Cabeçuts; Castells i castellers; Balls populars: De Cercolets,De Cintes, De Diables, De Gitanes ,De Panderetes, De Pastorets, De Bastons; Palmeres..., Gent de barra de bar; l'Àliga de Sitges, (que diuen porta les ales a l'inrevés); El Negre-Negre de Sitges; Respecte, la Colla Vella dels Diables; la Colla Jove dels Diables; crits, bots,i disbauxa; Rua, cercavila, desitxos de”Bona Festa Major...!!!”; Dinars de Festa Major; dinars per emportar : mocadors vermells; crits de ”Visca la Festa Major...!!!;“Gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró, Visca la Festa Major!”; Sant Bartomeu i Santa Tecla compatrons sitgetans; Traques; espardenyes emvetades, soroll de picarols,”La Colla del Cep”; taules familiars; balls clàssics, Casino Prado , Societat Recreativa El Retiro; barrets de palla, portants del Drac; sortida d'Ofici; Cercavila infantil, la Jove de Sitges; un Mòbil per persona, ”Un agost pels bars i restaurants”; moltes pubilles; balcons guarnits, colles de nois i noies amb les mateixes samarretes;La Festa Major de Sitges, una festa patrimonial d’interès nacional; Ràdio Maricel, Encesa de 21 morterets a la Platja de la Fragata; Repic de campanes; Havaneres, TRACA, lliurament de la bandera; trasllat de la imatge de Sant Bartomeu a casa del Pendonista; els darrers petards; i un xic de pluja, i no ens deixem els silencis, dels darrers dies, que al final s' agraeixen i molt.
Tot això que de debò ho he fet A CORRE-CUITA, i que segurament m'he deixat molta cosa al magí, per una altra vegada, i encara hi arribaré a temps a dir: Visca la Festa Major!
Víctor Lluelles i Cardona

dissabte, 25 d’agost del 2018

Nou desafiament de l’Aquelarre de Cervera: la lluita entre l’aigua i el foc

Aquelarre de Cervera (Fotografia: Marc Castells)
El nucli urbà de Cervera, a la comarca de la Segarra, es convertirà aquest cap de setmana en una ciutat llegendària plena de foc, bruixes, diables i més bèsties fogueres sorgides dels boscs, prats i castells màgics. Enguany s’hi incorpora l’element de l’aigua, que maldarà per enfonsar l’escenari principal de la festa, la plaça de la Universitat de Cervera.
Fins diumenge, al centre històric de la ciutat hi haurà diversos escenaris artístics i musicals que rebran els pilars artístics fonamentals de la festa: l’encesa de la Universitat, la baixada fins a la plaça de Cal Racó, el ball de la Polla, la invocació del Mascle Cabró i l’escorreguda del Mascle Cabró. A més enguany, com a novetat, es podrà visitar el bressol de la festa, el Carreró de les Bruixes. I afegim-hi encara els sis escenaris musicals on actuarà el cartell musical més potent de la història de l’Aquelarre, segons Marc Llorens, regidor de l’Aquelarre a la Paeria de Cervera.
Encesa a la plaça de la Universitat (fotografia: Marc Castells).
L’Aquelarre –’reunió de bruixes’– es fa d’ençà del 1978, quan un grup de joves de la ciutat va voler celebrar una festa diferent que capgirés les tradicions. De primer, era una festa situada només al carreró de les Bruixes, però va anar creixent d’una manera natural fins que ara fa vint anys la paeria se’n va haver de fer càrrec per poder delimitar una celebració que ja ocupava tot el nucli antic de la ciutat.
Durant els tres dies de l’Aquelarre, uns 30.000 visitants arriben en aquesta ciutat de 9.200 habitants. Això fa que tots els cerverins s’hi impliquin d’una manera o altra. ‘Un dels pilars de la festa és el teixit associatiu de la ciutat, amb cinc-centes persones al capdavant que treballen de franc’, diu Llorens. Si tots aquests voluntaris desapareguessin –afegeix–, l’Aquelarre també hauria de plegar.
De l’encesa de la Universitat fins a l’escorreguda del Mascle Cabró
Dissabte a la nit hi haurà l’espectacle principal de la festa, organitzat en els cinc actes fonamentals: l’encesa de la Universitat, la cercavila fins a la plaça de Cal Racó, el ball del drac Polla, la invocació del Mascle Cabró i l’escorreguda del Mascle Cabró. Tot i aquests actes tradicionals, cada any el fil conductor canvia. Enguany, el director artístic de l’espectacle ha decidit que la història giri al voltant del mite de l’illa de l’Atlàntida, una illa llegendària que se situarà a la plaça de la Universitat i que haurà de ser enfonsada pel món submarí. Un gran envit per a l’Aquelarre, una festa que crema fins a 450 kg de pólvora. ‘Serà un repte enfonsar una festa que es basa en el foc’, explica el regidor. La música en directe serà una altra de les novetats d’enguany. El so, l’hi posarà la Companyia Elèctrica Dharma.
Escorreguda de la cabrona (fotografia: Marc Castells).
‘Off (o els plaers culpables)’
Però divendres hi haurà l’espectacle de les Band Tokades, el grup de percussió femení que vol contrarestar l’excés de masculinitat del Mascle Cabró i feminitzarà la festa. Presentarà l’espectacle Off (o els plaers culpables) que reivindicarà els plaers de les dones que romanen silenciats i autocensurats. Band Tokades diu que serà un espectacle que provocarà, molestarà i alterarà el públic, perquè ja tenen aquesta intenció: despullar i mostrar tot allò que la societat no vol que s’ensenyi. L’espectacle de divendres també acabarà amb una escorreguda, però en aquest cas de la cabrona.
‘El cartell musical més potent de la història’
‘M’atreveixo a dir què tenim el cartell musical més potent de la festa de l’Aquelarre’, diu Marc Llorens. Enguany el cartell l’encapçala la Companyia Elèctrica Dharma, que actualment només toca en concerts molt concrets per reivindicar la llibertat dels presos polítics. A més dels concerts programats, també actuarà en directe en l’encesa a la plaça de la Universitat de dissabte.
A la ciutat hi ha sis espais musicals diferents, oberts per a tothom, en què actuaran també grups com ara Doctor Prats, Roba Estesa, Itaca Band i Ebri Knight. Així mateix, hi haurà grups de versions com ara The Pink Goats i Pastorets Rock i grups emergents locals, com Lasta Sanco.
Escenari de l’Aquelarre (fotografia: Marc Castells).
El Carreró de les Bruixes
L’escenari on va néixer la festa de l’Aquelarre tornarà a ser obert al públic, quaranta-un anys després. El Carreró de les Bruixes sempre havia estat tancat durant la festa per raons de seguretat, perquè és un carrer estret, fosc i sense sortides d’emergència. Enguany però, una companyia teatral de la ciutat, Grepp Teatre, engalanarà l’escenari, de manera què els visitants puguin visitar-lo i escoltar-hi l’origen de la festa de l’Aquelarre i els seus elements fonamentals.

La Fira del gran Boc
La Fira del Gran Boc
Tot i que la festa se centra en els espectacles nocturns, també hi ha un paraigua diürn de l’Aquelarre. La Fira del Boc és una de les fires esotèriques i alternatives més importants del sud d’Europa. Un centenar de firaires d’esoterisme, teràpies alternatives, lectura de mans, productes de proximitat, artesania i alimentació ocuparan els patis de la Universitat de Cervera, on també es faran tallers, conferències i petits concerts relacionats amb aquesta temàtica.
Aquelarret: L’aquelarre per als nens
L’Aquelarre de Cervera no és una festa pensada per a la mainada, ni pels horaris ni per la seguretat ni per la temàtica. Així i tot, els més petits també poden gaudir de la festa amb l’Aquelarret, la reproducció de la festa en petit. Durant tota la setmana els més petits del territori han participat en tallers i activitats que es materialitzaran en una cercavila infantil dissabte a la tarda. Començarà a les sis de la tarda a la plaça de la Universitat, on es reproduirà l’encesa que tindrà lloc hores més tard a la plaça, i continuarà fins a la plaça de Pius XII, amb la rebuda de l’Astarot Júnior, el lluïment dels grups i l’escumada final, que representarà l’escorreguda del Mascle Cabró, que també es podrà veure més tard a la plaça de Cal Racó.
Cercavila de l’Aquelarret (fotografia: Jordi Prat).
Si podeu llegir

Ja és en marxa el festival Cubelles Noir

cubelles noir platja rosa pixabay
El Festival Cubelles Noir de Novel·la Negra, que se celebra en aquesta localitat del Garraf, va obrir ahir la seva tercera edició. Aquest dijous al vespre, a Cubelles, va haver-hi la inauguració oficial i un dels plats forts, la taula rodona sobre "El món noir a casa nostra". També va haver-hi un acte amb testimonis dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i un homenatge a Manuel de Pedrolo, amb la projecció d'un documental sobre la seva obra. Aquest divendres han continuat els actes amb protagonisme de l'autor de l'Aranyó, tot aprofitant que és l'Any Pedrolo. El programa d'aquest festival inclou una trentena d'activitats entre el dijous 23 i el diumenge 26 d'agost, i aprofita el moviment que impera en aquesta localitat de platja durant l'estiu. Tots els actes són de lliure accés.
cubelles noir cartell
Els plats forts d'aquest divendres a la tarda són una taula rodona sobre futbol i literatura de lladres i serenos, una xerrada sobre la diferència entre la forma de matar dels homes i de les dones i un debat sobre l'origen de la novel·la negra a Catalunya. El dissabte, a més del tradicional "vermut negre", que se celebra cada migdia, acollirà el lliurament dels premis i la festa conseqüent; hi ha tres categories: millor novel·la negra escrita per una dona en català, millor novel·la negra escrita per una dona en català i millor personatge èpic de novel·la negra. També se celebrarà una taula rodona sobre el retorn del pulp i un debat sobre "La novel·la quinqui". El diumenge serà el dia més lúdic, on la taula rodona sobre la diferència entre els detectius reals i els ficticis es complementarà amb una "gimcana detectivesca" i amb microteatre.