dilluns, 14 d’agost del 2017

Els 10 'xiringuitos' empordanesos que has de conèixer

Surtdecasa Empordà
,
01/08/2017

Menjar i beure

Els 10 'xiringuitos' empordanesos que has de conèixer

De Portbou a Sant Feliu de Guíxols: si vols gaudir d'una copa davant de la Costa Brava empordanesa, aquestes són les nostres recomanacions

Foto: 

Cedida
El Sivana, a la platja del Grau de Pals
Amb aquest estiu especialment calorós, els xiringuitos empordanesos són excel·lents refugis per refrescar-se tot prenent un bon refrigeri a primera línia de mar. Oasis a les platges de la Costa Brava. Qui no ha somiat mai en una copa a la vora del mar, mentre enfonsa els peus a la sorra, sona bon reggae i es viu una posta de sol inoblidable? Com és sabut, tot això es pot fer realitat a l'Empordà, territori de surrealisme fet realitat. Vermuts memorables, vespres èpics i nits per l'eternitat. Quan es tracta de copes al costat del mar, l'Empordà té tots els ingredients per aconseguir la recepta més satisfactòria. Repassem 10 xiringuitos empordanesos que heu de conèixer!
© Xiringuito X
1. El Xiringuito X,  a Castelló d’Empúries
La millor manera d’exprimir fins al final una jornada a la Platja de la Rubina, dins el perímetre del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El Xiringuito X és un dels secrets més ben conservats del territori. Per prendre un mojito, per gaudir d’un concert, d’un bon DJ, de sardinades, de botifarrades. Davant del mar i sempre amb molt bon rotllo. I fins la matinada!
> Més informació
© La Gàbia dels Mussols
2. La Gàbia dels Mussols, a Sant Feliu de Guíxols
Amb tota la classe que aplega un espai com aquest, La Gàbia dels Mussols és una aposta clara per passar-hi de nit a fer una copa. També hi fan esmorzars, àpats i tapes, però a les nits, aquest espai del Baix Empordà aconsegueix traslladar als seus visitants a una altra dimensió. Descobriu-ho!
> Més informació
© Cala Jóncols
3. El Xiringuito de Cala Jóncols, a Roses
No us imaginàveu que un lloc com Cala Jóncols tindria un xiringuito de luxe? El paratge és perfecte: tot passat el Cap de Norfeu, vorejant la costa pel camí de terra que et porta a passejar per les cales més famoses del municipi: Monjoi, Calitjàs, la Pelosa i fins a arribar a Jóncols. El camí no és dels més fàcils però passar la nit allà valdrà la pena.
> Més informació
© Sivana
4. Sivana, a la Platja del Grau de Pals
Musclos a la donostiarra per la posteritat, patates braves memorables i el parmentier de patata cremós amb pop definitiu. Lluny del concepte de 'xiringuito' de platja amb cadires de plàstic desgastades pel sol, reggeton del més llatí i guiris bevent sangria com si no hi hagués demà, trobarem el Sivana a la Platja del Grau de Pals. Regentat per uns joves emprenedors bisbalencs, té tot el que un autòcton busca per passar una vetllada tranquil·la, amb bona música, bona teca (increïble) de la mà del reconegut xef Guillem Bargalló i bon ambient: molt bon ambient. Imprescindible fitxar-hi aquest estiu!
> Més informació
© Chiringuito Che
5. Chiringuito Che, a Sant Pere Pescador
Un d’aquells “xiringuitos” del qual no podràs marxar. Bons preus, bon rotllo, ambient harmoniós, decoració surfera, personal amable... Ideal per prendre-hi una copa quan es fa tard. Música en viu gairebé cada dia, al bell mig d’una ubicació privilegiada: la Platja de Sant Pere Pescador. La més llarga de l’Empordà!
> Més informació
© JoanJoc
6. El Vermut, a Aiguafreda, Begur
No podia ser en un altre lloc. Després que la cala Aiguafreda aparagués entre les 10 millors del planeta segons Sunday Times, sabíem que havíem de trobar un dels xiringuitos estrella en aquest paratge. Aquest espai és idíl·lic per dinars i sopars amb certa qualitat i, com no pot ser d'altra manera, per prendre una copa a la fresa mentre els teus ulls assaboreixen un dels paisatges més bonics de la Costa Brava.
> Més informació
© La Morruda
7. La Morruda, a L'Estartit
Cada racó de l'Empordà té els seus trets que el caracteritzen i el fan estar orgullós. El cas de l'Estartit són les famoses i atípiques Illes Medes. Així doncs, el 'xiringuito' presentat aquesta vegada té com a taló de fons aquestes reconegudes illes i un mar Mediterrani que és incomparable a qualsevol altre. Un espai perfecte per apropar-se a fer un dinar, un sopar o una copa fins a mitjanit.
> Més informació
© Va i Ve
8. Va i Ve, a L'Escala
Sorra fina i petites dunes envolten el 'Va i Ve', a la Platja del Riuet de l'Escala. Aquest és un lloc al costat del mar molt concorregut pels amants del windsurf i, també, pels turistes. Tot i així, si us trobeu en aquesta zona i us ve de gust un mojito al costat del mar, aquest 'xiringuito' us ho oferirà amb un servei exquisit.
> Més informació
© Ajuntament de Portbou
9. El Campaner, a Portbou 
Una canya de cervesa ben tirada a primera línia de mar, gaudint de tota la calma de Portbou. El municipi que reposa a l'extrem més nord de la Costa Brava, a tocar la frontera amb França. Un paratge característic que respira un aire diferent i únic. El que temps enrere va ser un gran destí turístic potenciat per l'estació de tren més propera a França, avui recorda el seu passat a mode de balneari parsimoniós. El xiringuito El Campaner n'és un clar exemple. No us perdeu els seus calamars i deixeu-vos endur per les peculiaritats del seu propietari!
> Més informació
© L'Onada
10.  L'Onada Txiringuitu, a Palamós
Aquest xiringuito, regentat per una família ben amable, és una delícia a primera línia de mar de la Platja de Palamós. És una parada obligada aquest estiu: proveu les seves gambes de Palamós, el peix fresc. Un bon lloc per degustar-les en el seu entorn més imminent. A més a més, algunes nits hi ha música en directe. Us hi sentireu com a casa!
> Més informació

divendres, 9 de juny del 2017

Com han explicat l’anunci del referèndum els mitjans espanyols?

Cultura > Mitjans de comunicació

Com han explicat l’anunci del referèndum els mitjans espanyols?


Tots han recollit la notícia i ho han acompanyat d'opinions i anàlisis especials



La premsa espanyola en bloc s’ha fet ressò de l’anunci de la pregunta i la data del referèndum del govern català. En alguns casos, en les respectives edicions digitals, la notícia ha quedat relegada en un segon lloc, per darrere de les eleccions britàniques, com és el cas d’El Mundo i La Razón. D’entre les notícies centrals de tots els mitjans, possiblement les més bel·ligerants són les de l’ABC, que qualifica el referèndum d’il·legal, i la d’El Confidencial, que parla de rebel·lió.

Opinions, interactius i editorialsA banda de la notícia de l’anunci de la data i la pregunta, tots els mitjans publiquen texts de suport en forma d’opinió, reportatge i editorial que carreguen durament contra el moviment del govern català. Un dels més contundents, el que ha escrit José Antonio Zarzalejos a El Confidencial: Fecha y pregunta para un “golpe de Estado” (evocación de 1931 y 1934). El periodista compara l’anunci del referèndum amb el ‘fracàs històric’ que van protagonitzar Francesc Macià i Lluís Companys el 1931 i el 1934, respectivament: ‘El president de la Generalitat sap, com sabia Macià el 1931 i Companys el 1934, que la seva iniciativa està abocada al fracàs, però en ell sembla Puigdemont i els que li secunden trobar sortida al laberíntic procés sobiranista que ha anat perdent adeptes i col·laboracions al llarg del seu desenvolupament’.
I insinua una resposta de força del govern espanyol que considera ‘necessària’: ‘Es tracta de provocar l’estat perquè mostri les seves facultats més desagradables –per necessàries que puguin ser– i poder armar un discurs victimista més endavant que redimeixi a aquests polítics insensats de la seva banalitat irresponsable’.
El Mundo, per la seva banda, ha elaborat un interactiu especial amb motiu del dia d’avui en el qual repassa els moments clau del procés, el qual titlla de ‘deriva secessionista’.
L’edició catalana d’El País ha publicat un editorial especial del seu director, Lluís Bassets, titulada Final de legislatura. Assegura, com s’intueix en el titular, que l’acte d’avui és el preludi d’unes eleccions anticipades perquè, segons que diu, ‘el referèndum no es farà’. I més tard ho repeteix: ‘Si no hi ha referèndum, que no n’hi haurà, no serà culpa seva’, en al·lusió a Puigdemont.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

L’anunci de la data i la pregunta del referèndum fa impacte en la premsa de tot el món

 Món

L’anunci de la data i la pregunta del referèndum fa impacte en la premsa de tot el món


Mitjans de tot el món es fan ressò de la data i la pregunta



L’anunci de la data i la pregunta del referèndum ha aixecat molta expectació al país, però també a l’estranger. Poc abans de dos quarts d’onze del matí, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comunicat la data –1 d’octubre– i la pregunta –’Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’. La premsa internacional no ha trigat gens a fer-se’n ressò. Us oferim un recull de mitjans de tot el món.
Le Monde: ‘El president del govern de Catalunya anuncia un referèndum l’1 d’octubre’
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

The Guardian: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència a l’octubre’

Al-Jazeera: Catalunya anuncia un referèndum d’independència l’1 d’octubre

Euronews: ‘Catalunya anuncia un referèndum d’independència’

The Washington Post: ‘El líder regional de Catalunya escull l’1 d’octubre per fer un referèndum per a separar-se d’Espanya, tot i l’oposició del govern central’

Reuters: ‘Catalunya farà el referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre‘

Miami Herald: ‘Catalunya apuja el to del desafiament separatista amb un referèndum l’1 d’octubre‘

La Repubblica: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum d’independència l’1 d’octubre’

Le Figaro: ‘Catalunya: referèndum independentista l’1 d’octubre’

The Nation: ‘Catalunya convoca un referèndum per a separar-se d’Espanya’ 

France Info: ‘Catalunya organitzarà un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre’

RTBF: ‘Catalunya anuncia un referèndum independentista l’1 octubre’

The New York Times: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre’

La Stampa: ‘El govern català: el primer d’octubre, referèndum d’independència’

Politico: ‘Catalunya farà un referèndum d’independència l’1 d’octubre’

Corriere della Sera: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum l’1 d’octubre’

Sputnik: ‘El president de Catalunya convoca un referèndum sobre la independència de la regió l’1 d’octubre’.

Libération: ‘Malgrat la prohibició, el president català anuncia un referèndum independentista l’1 d’octubre’

Irish Times: ‘Catalunya anuncia l’1 d’octubre com la data del referèndum d’independència’

BBC: ‘Catalunya planeja a l’octubre un referèndum d’independència desafiant Espanya‘

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dimarts, 25 d’abril del 2017

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya

Actualitat

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya


per Redacció 25/04/2017 
elMón                                               
Imatge del satèl·lit meteorològic Suomi NPP | Ara


El satèl·lit Suomi NPP que va llançar els Estats Units el 2012 és un dels anomenats polars, un satèl·lit que té la capacitat de poder capturar imatges molt més pròximes i precises. Ara, aquest satèl·lit sobrevola Catalunya al voltant de dos quarts de dues, tant al migdia com a la nit, hora local.
 


Per la seva banda, la NASA ha fet públic la intenció que a partir de finals d'any oferiran cada dia una imatge de satèl·lit poques hores després que sigui captada pel sistema. La imatge que s'ha fet pública aquesta setmana, ha estat la més detallada i precisa fins a la data d'avui. Una composició de diferents imatges obtingudes durant l'any 2016 que han tingut l'objectiu de mostrar-nos gràficament il·luminació artificial que generen els humans arreu del món. Cal destacar, que la resolució és tan alta, que s'identifica fins i tot, la il·luminació d'una autopista o d'alguns vaixells de pesca.

Una acció orientada a poder avaluar l'impacte dels períodes de vacances o els canvis relacionats amb migracions en una zona o ciutat concreta i també per avaluar els impactes de conflictes, de tempestes o terratrèmols. Cal esmentar, que la NASA ja va posar en marxa aquesta acció quan va donar lloc l'huracà Matthew a les àrees del Carib i Estats Units.

dimecres, 12 d’abril del 2017

El Festival de Sitges apadrina un màster de cine fastàstic a la UOC




El Festival de Sitges apadrina un màster de cine fastàstic a la UOC El Festival de Sitges apadrina un màster de cine fastàstic a la UOC

El Festival de Sitges apadrina un màster de cine fastàstic a la UOC

Festivals i activitatsMón Fantàstic 7 d'abril de 2017

7 d'abril de 2017 Redacció 0
Entre el professorat del nou curs hi ha el director i el subdirector del festival El Festival de Sitges apadrina un màster de cine fastàstic a la UOC

Compartir
Estudiar més a fons el cine fantàstic serà possible el curs que ve gràcies a una nova iniciativa conjunta de la UOC i el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El màster portarà per nom Cinema fantàstic i ficció contemporània i, com és habiatual en la UOC, es podrà cursar a distància. El màster neix per formar professionals en l’anàlisi i desenvolupament de projectes audiovisuals de gènere fantàstic i altres gèneres de la ficció contemporània.
Els nous estudis estan pensats  per a perfils professionals dels mitjans audiovisuals o graduats en comunicació audiovisual, cinema o titulacions relacionades que vulguin desenvolupar una carrera professional en els àmbits de l’anàlisi, la gestió, el desenvolupament o la comercialització de projectes de cinema o televisió de gènere. El màster, impartit majoritàriament en llengua castellana, tindrà una durada de dos anys repartits en 4 semestres i el període d’inscripció s’obrirà al llarg de les properes setmanes. La primera edició començarà, doncs, passat el 50è Festival de Sitges que tindrà lloc del 5 al 15 d’octubre. No és la primera vegada que el festival posa un peu a les aules. Des de fa tres anys un curs d’estiu, dirigit pel nostre col·laborador Jordi Ojeda, que va impartir-se a la Universitat de Barcelona primer i l’Escola Joso després servia de preparació i introducció al món fantàstic per estudiants que no tenien ganes de deixar les classes al juliol.
Sitges 50 anys
Segons ha explicat en la presentació del curs Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC “és clau que els professionals es reciclin i reinventin constantment perquè facin pel·lícules que sorprenguin, espantin, emocionin i entusiasmin els espectadors”. Així mateix, han de ser capaços de plantejar bons guions i dissenyar la preproducció d’un producte cinematogràfic.  “Han de conèixer bé el mercat d’aquest gènere i ser capaços de detectar formes alternatives d’exhibició”, ha conclòs.

Un professorat molt “festivaler”

Segons ha explicat el director del Festival de Sitges, Àngel Sala “el lligam amb el món acadèmic és molt important pel certamen i més tenint en compte que el gènere fantàstic és cada com més important per la cinematografia catalana i espanyola i s’està obrint forat a grans festivals com el de Cannes, Venècia o Sundance.  El màster està dirigit pel professor Jordi Sánchez-Navarro, que va ser subdirector del Festival de Sitges (2001-2004) i des de 2005 hi col·labora com a programador de la secció Anima’t. Compta amb la codirecció executiva de Mònica Garcia Massagué, subdirectora de la Fundació del Festival. A l’equip docent destaquen Àngel Sala, director del Festival de Sitges, i Mike Hostench, subdirector, entre altres noms vinculats al certamen. La signatura de l’acord que ha fet possible la creació del màster s’ha dut a terme aquest divendres 7 d’abril a la Fàbrica Moritz de Barcelona i l’han firmat l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el rector de la UOC, Josep A. Planell.

Autor
Redacció

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!