Colau deixa la hisenda espanyola i signa un conveni amb la catalana per a la recaptació
L'Agència Tributària de Catalunya perseguirà des d'ara els imposts impagats del consistori
L’ajuntament de Barcelona ha signat un conveni amb l’Agència Tributària de Catalunya pel qual cedeix a la Generalitat la recaptació executiva dels imposts, és a dir, la persecució fiscal dels imposts impagats. Un servei que fins ara exercia l’agència tributària espanyola. Aquest conveni té una gran significació, perquè és un salt endavant per l’Agència Tributària de Catalunya, que incorpora el client de més envergadura, l’Ajuntament de Barcelona.
Amb la signatura del segon conveni, que renoven, tots dos organismes intensifiquen la col·laboració en matèria d’intercanvi d’informació tributària i prestació de serveis tributaris, en el marc de la xarxa Tributs de Catalunya. L’objectiu és cooperar en la lluita contra el frau fiscal i millorar el servei de finestreta única tributària per mitjà del qual, ja des del 2015, els barcelonins poden dur a terme gestions tributàries com ara sol·licitar informació o presentar l’autoliquidació i declaracions dels seus impostos —tant pel que fa als tributs locals com als que gestiona l’ATC— en qualsevol de les oficines de l’Ajuntament o de l’Agència. La novetat d’enguany és que se suma al servei de finestreta única la recentment inaugurada Oficina Territorial de l’ATC al Barcelonès Nord.
L’Agència Tributària de Catalunya amplia l’abast de la seva gestió recaptatòria, amb la signatura de convenis com aquest, que fa temps que va acordant amb diputacions i ajuntaments.
Ara fa un any, l’ATC va començar a fer la recaptació executiva dels impostos de la Generalitat -com el de successions i el de patrimoni-. Això li va permetre a l’administració catalana estalviar-se els 10 milions anuals que pagava a la Hisenda espanyola per aquesta feina.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
El parlament britànic crearà un grup sobre Catalunya amb els principals partits
L'All-Party Parliamentary Group on Catalonia inclourà diputats dels principals grups amb representació a la Cambra dels Comuns
El Parlament britànic farà oficial dimarts, 14 de març, la creació d’un grup de discussió sobre Catalunya. L’anomenat All-Party Parliamentary Group on Catalonia el formen vint diputats dels principals partits amb representació a la Cambra dels Comuns, des dels conservadors fins als laboristes passant pels liberal-demòcrates, el Partit Nacionalista Escocès (SNP) i el Partit Nacionalista Gal·lès, Playd Cymru. La iniciativa es va començar a gestar al desembre, quan el delegat de la Generalitat al Regne Unit, Sergi Marcén, va ser convidat a explicar el procés català a Westminster. El diputat de l’SNP George Kerevan, crític amb la judicialització del cas català, n’ha estat un dels impulsors.
Entre els membres de l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia hi ha sis diputats de l’SNP: George Kerevan, Douglas Chapman, Martin Docherty-Hughes, Margaret Ferrier, Chris Law, Tommy Sheppard. Per una altra banda, Lord Jones of Cheltenham, Lord Rennard i la baronessa Garden of Frognal hi seran els representants dels liberal-demòcrates. El Partit Nacionalista Gal·lès, Playd Cymru, hi aportarà dos diputats, Lord Wigley i Hywel Williams, tants com el partit conservador, que hi tindrà Sir David Amess i Pauline Latham. Hi haurà així mateix dos laboristes: el diputat Roger Godsiff i Chris Bryant. Els socialdemòcrates també hi seran presents, amb Mark Durkin i Margaret Ritchie. I cal afegir-hi encara una diputada independent, Natalie McGarry.
El grup es reunirà almenys dues vegades l’any i té l’obligació de restar obert a la incorporació de qualsevol diputat o senador britànic que hi mostri interès.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Us oferim un retrat particular de l’escriptor Josep M. Espinàs, avui que fa noranta anys
L'escriptor Josep M. Espinàs.
Retratem l’escriptor Josep M. Espinàs, avui que fa noranta anys. I el definim tot jugant amb el format de diccionari, que a ell tant li agrada, i aplegant entrades que en conjunt el poden caracteritzar, ens el poden acostar. El contingut de cada entrada s’ha confegit a partir d’entrevistes fetes durant la seva carrera o bé a partir de la seva obra, vastíssima: noranta llibres i aviat noranta-un, perquè prepara el volum Collita d’emocions, una tria de moments i personatges sorgits de la vintena de Viatges a peu que ha escrit. Segons la seva editora, Isabel Martí, el llibre podria sortir a principi de setembre, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.
Les cites entre cometes volades són extretes d’entrevistes. Les que van entre cometes baixes són tretes de les seves obres o d’uns altres textos publicats.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
AFORTUNAT “Al llarg de tots aquests anys he viscut l’atribució de tota mena d’intencions. Però m’he acostumat a acceptar-ho. Jo sé que no tinc certes intencions: sé que no he fet mai res per guanyar diners, que no he fet mai res perquè m’aplaudissin. Ara, em considero un privilegiat, això sí que puc dir-ho, perquè sense haver tingut intencions ni premeditar res, m’he pogut dedicar a un ofici que m’agrada, la gent m’ha acceptat en aquest ofici i així he anat vivint els anys, amb tranquil·litat de consciència. En aquest sentit em considero afortunat.” A PEU… Els viatges a peu de Josep M. Espinàs, pels Països Catalans però també per terres aragoneses, basques, castellanes i gallegues ocupen un conjunt de vint volums i són un gènere per si mateix. L’estudiosa d’aquests volums Elisabet Armengol diu: «El gènere que es va construint a poc a poc amb aquesta sèrie de viatges, tots ells bastant semblants, però a la vegada lleugerament diferents –ja sigui per les particularitats de l’indret o per les incidències i anècdotes que hi tenen lloc, que comporten diferents registres narratius– conformen segons l’autor una “col·lecció de narrativa inusual”, una “aportació modesta però fins ara inexistent –per la intenció i la continuïtat– en la producció de la literatura catalana”, que s’emmarca dins del gènere literatura de viatge, que a la vegada forma part de les escriptures del jo. (…) Espinàs expressa que per a ell els viatges a peu han representat un gran ensenyament a l’hora d’aprendre a respectar la diversitat humana, però sobretot una doble experiència: “el coneixement dels altres i la valoració exacta de nosaltres mateixos”.» Espinàs a peu per Aragó.ARTICULISTA El 23 d’abril de 1976 sortia el primer número de l’Avui, i Josep M. Espinàs hi començava a publicar un article d’opinió diari (tret del dilluns). De llavors ençà, s’ha passat quaranta anys escrivint i publicant cada dia una columna a la premsa. Primer al diari Avui i després a El Periódico. Abans ja havia col·laborat a la premsa, amb reportatges a la revista Destino i articles a El Correo Catalán. El seu primer article va aparèixer el 1949, quan tenia vint-i-dos anys. Avui, la suma dels articles que té publicats als diaris supera els 11.000. Espinàs és un articulista atípic, perquè fuig de l’anàlisi política, se centra en fets populars i quotidians, però sense deixar d’aportar-hi reflexions pròpies, de gruix. El llibre Una vida articulada recull la seva activitat com a columnista, amb voluntat d’antologia. Ell ha dit: «La meva addicció a l’article ha esdevingut tan escandalosa que em temo que ja no tinc la força de voluntat de plegar. Són molts anys…» BARÇA Es pot llegir a la web del Futbol Club Barcelona: El ‘Cant del Barça’ es va estrenar el 27 de novembre de 1974, dins els actes del 75è aniversari de l’entitat, abans del partit que culminava aquella efemèride. 3.600 cantaires, dirigits pel mestre Oriol Martorell, des de la gespa de l’estadi, van posar veu en públic per primera vegada al nou himne. La lletra l’havien escrita Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, i la música l’havia composta Manuel Valls. Ràpidament aquest himne es va fer molt popular, gràcies al ritme, al fet que és possible d’acompanyar-lo picant de mans, i a una lletra molt encertada, que resumeix els valors que s’associen al barcelonisme, especialment l’esperit d’acollida a tots els qui volen integrar-se en la societat catalana, i l’esperit de club, que ha de ser present en tota la massa social. CANÇONS INFANTILS En el llibre-disc Les 26 cançons infantils (La Campana), Josep M. Espinàs escriu: «S’havia aconseguit arrencar el moviment de la Nova Cançó. Eren els anys seixanta del segle passat. El moviment creixia perquè s’hi anaven incorporant nois i noies joves. […] Però hi havia una altra generació, la dels nens i les nenes de pocs anys. I quines cançons els arribaven? Algunes d’aire tradicional. […] Aleshores vaig pensar que es podia obrir un nou camí perquè les criatures s’afegissin al corrent de cançó en català que havien iniciat els grans. […] Aleshores jo estava vinculat a Concèntrics, l’empresa discogràfica que havia creat Ermengol Passola. […] Em va semblar que el desafiament era apassionant. Jo ja tenia l’ofici de fer cançons i podia intentar aplicar-lo a les cançons per als petits. […] La música l’havia de fer un músic professional que, a més, tingués una excepcional capacitat de construir, a partir de cada tema, un ritme i una melodia adequada. Francesc Burrull era aquest expert.» CAPELLETES LITERÀRIES “Jo crec que per a l’escriptor és bo tenir connexions fora de la seva pràctica d’escriptor per no tancar-se en ell mateix, per aprendre coses de la vida i després portar-les a la seva literatura. Jo no he connectat amb grups literaris, però ja des de molt jove. No feia com aquells poetes joves que anaven a casa del Riba, per exemple, per veure el mestre. No és que hagi tingut una falta de respecte, és que és el meu temperament. A mi m’avorreixen les discussions literàries. Jo tinc una penya que es reuneix cada setmana i entre aquests amics no n’hi ha cap altre d’escriptor. Hi ha un ginecòleg, un relacions públiques, un microbiòleg, un especialista en cinema, un dissenyador. Jo amb aquesta penya no parlo pas dels meus llibres.” DICCIONARI COROMINES “Sóc un gran admirador de Joan Coromines, el filòleg, el consulto sovint per plaer. Obro per qualsevol pàgina i trio una paraula. M’explica d’on ve cada paraula, què significa. Els orígens de les paraules sempre m’han interessat molt. Potser perquè em dic Espinàs, que la gent no sap que ve del Rosselló i l’espinàs és l’esbarzer. Però jo procuro no tenir punxes.” EDICIONS LA CAMPANA Josep M. Espinàs i Isabel Martí van fundar Edicions la Campana el 1985. L’escriptor i l’editora s’havien conegut un any abans a Enciclopèdia Catalana, on ell formava part del consell literari de Proa i ella hi feia de secretària. Els primers llibres que van editar foren títols de l’Espinàs: un primer recull d’entrevistes del programa Identitats, Aprendre a conviure, un segon volum d’Identitats i El teu nom és Olga, el més venut de la història de l’editorial. ESPAII TEMPS “L’espai per a mi és molt més important que el temps. El temps ens modifica d’una manera visible; en canvi no ens adonem de com ens modifica canviar d’espai. Som uns altres. El temps se’m fa evident. Tot passa en el temps. Els dies no tenen importància, perquè jo penso el temps present. M’interessa el temps com a producte que s’ha incorporat a la meva vida i a la meva experiència, no pas per fer discursos.” ESTIL “Amb els anys fas un aprenentatge: cada vegada amb menys paraules intentar dir més coses. Coses que no són transcendentals, però que reflecteixen la meva manera de veure les coses, la realitat, la gent. Es barreja l’apunt autobiogràfic amb la realitat que m’envolta. Amb la quantitat de llibres que he fet, si no anés depurant, em penso que no hauria arribat enlloc. […] Jo no he trobat una manera d’escriure, jo he tingut una manera d’escriure. En aquest sentit sóc fatalista. Jo no busco, m’he trobat sempre que les coses sortien com sortien. Potser perquè era l’única manera que podien sortir de mi. […] Jo no vaig decidir ser escriptor. La millor frase que m’han dit mai va ser una vegada fent un viatge a peu, essent a la Pobla de Massaluca (a la Terra Alta), una senyora em va dir: ‘A vostè no li diuen escriptor?’ Jo sóc una persona a qui diuen escriptor, no una persona que va voler ser escriptor. Són els altres els que m’han fet escriptor.” I al llibre El meu ofici, diu: «L’estil és una cosa molt delicada. Si el forces per pujar un graó en l’escala de la prestigiosa complexitat, el risc de frustració és considerable.» ÈXIT “He d’acceptar l’èxit, però no és una paraula que jo faci servir mai. No és del meu vocabulari familiar. Prenc la cita de Thomas Merton, que deia: Condicions per tenir èxit? Primer, tenir-ne ganes (els més pedants en diuen vocació). Després, tenir unes determinades aptituds. Determinades, perquè si en tens moltes, l’esforç que fas és mínim i no van endavant, i si no en tens cap, no ho pots fer. I en tercer lloc, que les circumstàncies no siguin massa desfavorables. No que sigui favorables sinó que no siguin excessivament desfavorables.” IDENTITATS Un programa d’entrevistes dirigit i presentat per Josep M. Espinàs, que es va emetre per TV3 entre el 1984 i el 1988. Espinàs va entrevistar les personalitats més significatives del món cultural català, en els gairebé cent capítols de la sèrie. Aquest programa el va fer molt popular. Entre els entrevistats: Salvador Espriu, Joan Coromines, Montserrat Roig, Pere Calders, Oriol Bohigas, Antoni Tàpies, Tísner, Carme Serrallonga, Eliseu Climent, Pere Duran Farell, Lluís Llach, Oriol Regàs, Joaquim M. Puyal, etc. INVENTARIS A Josep M. Espinàs li agrada de fer llibres d’inventari. N’ha escrits sobre els records de la seva infantesa; en forma de cartes, sobre la relació amb la seva filla Olga; a seixanta-cinc anys, sobre les jubilacions que ha anat practicant en el curs de la vida; a setanta-quatre anys, sobre els moments que salva en un ‘temps afegit’ de vida; sobre les relacions particulars que ha establert amb alguns escriptors destacats, sobre l’ofici, el fet de ser escriptor i d’escriure… Són llibres que formen un tot i que es poden llegir com unes memòries fragmentades. Espinàs amb la seva editora, Isabel Martí.ISABEL MARTÍ Editora de Josep M. Espinàs des del 1985. Tots dos, cofundadors de la Campana (‘It’s a bell’ – Isabel: Espinàs es va inventar el nom de l’editorial a partir d’aquest joc fonètic). En el llibre El meu ofici, parlant d’editors amb els quals havia treballat, diu d’Isabel Martí: «…per primera vegada, i quan ja havia publicat més de quaranta llibres, em vaig trobar amb una editora que llegia els originals, feia anotacions al marge del meu text, em proposava petits afegits o supressions. És a dir, algú que, en col·laboració amb l’autor, exercia el seu ofici d’editor. […] He acceptat sense dubtar el noranta per cent de les observacions que m’ha fet. He tingut, doncs, aquesta sort: trobar un editor que s’estima els seus autors, que els respecta i que treballa a favor de la qualitat dels seus llibres. Ni amb autoritarisme ni amb indiferència. Amb convicció. Sóc conscient del meu privilegi.» LECTORS Diu Espinàs: “No penso que hagi estat un dels escriptors més populars, però sí que puc ser un dels escriptors que té més fidels seguidors, perquè han trobat una mena de literatura, un estil, una manera d’explicar i han fet compatible aquesta literatura amb la seva vida, amb la seva experiència.” L’escriptor va dedicar un llibre a algunes cartes que havia rebut de lectors al llarg de la seva dilatada carrera d’articulista. És Entre els lectors i jo. Hi diu: «No hi ha dos lectors iguals. Les reaccions davant d’una frase, d’un títol o d’un article sencer són extraordinàriament diverses, encara que cada lector pensi que la seva valoració és la natural, la raonable. L’articulista sap que no. L’articulista sap, per experiència, que les interpretacions del que ha escrit són múltiples. Sovint rebem cartes amb algun comentari que no ens hauríem imaginat mai.» MORT “Jo en parlo de la mort, perquè és un fet evidentíssim, però no m’impedeix pensar en el dia a dia, en el minut, en el segon.” En el llibre La bella capitana, Espinàs parla de la mort com a fet natural, quotidià, repetit. Però ple de matisos. Escriu: «Hi ha morts que són estèrils. Són com un gra que cau de l’arbre en terreny inhòspit. Hi ha morts fecundes, que reneixen en els sentiments, en les idees dels altres. Morts que han deixat un petit rastre en uns llibres, en unes músiques, en unes pintures. Són les morts que han estat acollides pel pas del temps. La mort potser existeix perquè una nova vida pugui empènyer el món. No sempre és fàcil dominar els finals.» NÉSTOR LUJÁN Periodista, gastrònom, i escriptor, fou un dels grans amics d’Espinàs, a més de ser el seu cunyat. A Una vida articulada escriu, arran de la mort de Luján: «Has estat això, espiritual i sensual, un prodigiós barrejador de sucs de vida, l’home més allunyat del monolitisme, el més antipedant dels cultes, i la llibertat de la teva intel·ligència et feia dir que no suportaves la perfecció. Jo també ho crec: deixar-se endur per un batec arriscat d’entusiasme val més que assegurar-se un rigor esporuguit. Tota la vida has estat això, Nèstor, un desafiador incorregible i feliç.» Josep M. EspinàsNOVEL·LES I PROSES L’inici literari d’Espinàs va ser en l’àmbit de la ficció. Del 1953, amb Com ganivets o flames (premi Joanot Martorell) fins al 1968, va escriure nou novel·les, entre les quals va aconseguir el premi Sant Jordi per L’últim replà (1961). Després va dir prou i de llavors ençà s’ha dedicat als gèneres de no-ficció: els llibres de viatges, proses memorialístiques, de reflexió sobre temes actuals o intemporals, etc. Ell s’explica: “Literàriament no m’he penedit mai de res. Tampoc no he planificat mai res. Ha sortit el que ha sortit. Cert que vaig fer nou novel·les i vaig guanyar el premi Sant Jordi. I els editors volien publicar novel·les i els lectors les compraven. Semblava que havia de seguir aquest camí. Per què vaig deixar d’escriure novel·les? No ho sé. No em sap greu haver deixat la novel·la. Era una època que tampoc no hi havia prosa narrativa en català. Hi havia una preponderància de la poesia en la postguerra immediata. I era molt estrany que un noi jove català, que havia anat a l’escola en castellà, escrivís en català una novel·la. Però tampoc no ho vaig planificar. Ho he fet sempre tot així, com si fos fàcil. Per això no he tingut enveges, obsessions ni ambicions. A mi la literatura m’és fàcil, però no dic que sigui fàcil.” OFICI “Tots els textos que escric no els he planificat prèviament. Agafo una idea i començo a escriure i quan s’acaba, s’acaba. I oblido els textos immediatament. Formen part del passat. Tot el que escric és fet sense premeditació i no ho corregeixo mai. No sé corregir, perquè no estic segur de millorar-ho. Estic segur que el que em surt per primer cop és el millor que em pot sortir. Tot i que jo no sé mai si el que escric està bé. Aquest és el secret. Hi ha un subconscient que em diu que allò valia la pena escriure-ho i que deu tenir un interès. Però és allò. I tornar a pensar en una cosa que m’ha sortit seria com falsificar-me a mi mateix. La literatura és el com, no pas el què. […] I jo no aspiro a la perfecció. […] A mi no m’agrada patir. Si hagués de patir, tot escrivint, no escriuria. Per escriure, patir? No m’imagino patint pel meu ofici. Si una cosa no m’ha sortit d’entrada ho he deixat córrer. Patir no va lligat a l’ofici d’escriure.” Va dedicar el llibre El meu ofici al seu ofici d’escriptor. OLGA El teu nom és Olga és el llibre més venut dels noranta que ha publicat Josep M. Espinàs: 94.000 exemplars i traduït a vuit llengües. El llibre, dedicat a la seva filla Olga, que té síndrome de Down, és escrit en forma de cartes. Al començament d’aquest volum Espinàs s’adreça al lector: «Amb els anys he anat madurant el convenciment que la relació entre l’Olga i jo no era un afer estrictament privat, i segurament la meva condició d’escriptor m’ha empès a córrer el risc de passar la barrera. El risc és, sovint, l’amic que ens ajuda a fer amics, i voldria que totes les Olgues del món en tinguessin cada dia més. Per això les havia d’escriure, aquestes pàgines. I m’hauria sabut greu no arribar-hi a temps, perquè penso que si en aquest llibre hi ha alguna cosa vàlida és l’amor a la vida.» OLIVETTI A El meu ofici escriu: «Una de les gràcies que trobo a la meva vella Olivetti és que quan hi escric fa soroll. […] Quan tinc una idea clara, la sèrie dels petits sorolls s’accelera, és més rítmica. A vegades, dubto i m’aturo després de vuit o deu percussions. Normalment és un silenci curt. Si fos llarga, la pausa, voldria dir que allò que vull escriure encara no ho tinc prou madur. Aquests silencis de la màquina són fracassos temporals. Quan torno a sentir el tac-tac, tac, tac-tac-tac-tac, el soroll irregular em tranquil·litza, m’anima. És com si, quan pico la te, i la o, les lletres em parlessin. El meu teclat de palanques té vida. Pica sobre la cinta que va passant lentament. Aquest és el soroll del meu ofici..» I també explica en una entrevista: “Aquesta Olivetti m’ha acompanyat cinquanta anys. És un dels grans amics que tinc. I penso que no l’abandonaré mai. I si m’abandona ella, doncs què hi farem.” PIPA “Hi he fumat sempre. I realment m’ha acompanyat en tots els viatges a peu. Quan dubto, encenc una pipa i mentrestant penso. La pipa, per mi, és un instrument de treball, perquè és còmplice del que escric. […] La màquina d’escriure té un ritme i la pipa en té un altre. Les diferències són evidents, que la pipa separa i la màquina continua. Però sí que és cert que amb totes dues coses el món funciona i que estic en un món on jo també puc funcionar.” POPULAR “Sí que sóc un escriptor popular. Miro de ser rigorós amb les paraules, i en aquest cas popular vol dir conegut del poble. Però per una part petitíssima del poble sóc popular. Has de tenir en compte les proporcions. Sóc molt relativista amb tot això. Fa temps, quan anava pel carrer i em parava una persona i em deia: ‘Jo el llegeixo sempre’, em posava vermell i no sabia contestar amb naturalitat. Això m’amoïnava una mica. De jove he estat molt tímid. Això se m’ha curat amb l’edat. Però sí que tinc un cert punt de no voler presidir, de prendre un paper més discret.” POSTERITAT «Si he de ser franc, absolutament franc, la posteritat no l’he tingut mai en compte. […] En principi, la norma és l’oblit progressiu, i l’experiència demostra que, si la mort proporciona un cert prestigi notable, aquest prestigi és momentani. Si alguna cosa em preocupa una mica és la pre-posteritat, és a dir, no poder acabar el llibre que estigui escrivint. Perquè m’agrada començar i acabar. Que això és la vida.» PREDICCIONS “Ben poques coses que s’han predit han passat. Ben poques coses. Hi havia científics i tècnics que deien que el petroli s’acabaria el 1972. Després van dir el 2010. Ara ja parlen del 2050.” PUDOR “Els Espinàs tenim pudor a expressar els sentiments. Però això no crec que afecti els meus llibres, perquè en el moment que els escric no tinc pudor ni tinc res, perquè no sé què estic fent. Tinc al cap alguna cosa i intento trobar les paraules per explicar-la. I ho faig amb naturalitat i llibertat, sense haver-me programat per fer un llibre que tracti d’un tema d’una manera determinada. Això seria massa artificiós.” Espinàs a l’anterior redacció de VilaWeb, amb motiu dels seus vuitanta anys.
RECORDS“Jo recordo poc. Tinc imatges visuals. Els meus records són visuals. Sóc molt visual i això potser en la meva literatura es veu. De dates, en canvi, no en retinc mai cap. Jo no tinc records amuntegats de l’estil: ‘Quan tenia set anys…’ Quan jo tenia aquesta edat era molt petit, és l’única cosa que sé.”
SANT JORDIDurant 62 anys consecutius, per la diada de Sant Jordi, Espinàs ha presentat llibre nou i ha sortit al carrer, a signar exemplars, a trobar-se amb els seus lectors. Explica: “Una vegada, per Sant Jordi, se’m va atansar una noia i em va demanar que dediqués el llibre a la seva filla, que encara no havia nascut. No hi era, però ja li volia començar a fer una biblioteca. És curiós. Aquesta festa m’agrada, perquè veus la diversitat de lectors i et cures de qualsevol idea monolítica sobre el que sigui.”
SENY“Veure és opinar, perquè cadascú té la seva mirada i si ho escric d’una determinada manera, opino. I el lector sempre té una opinió del que fas. Aquest és el risc d’escriure, que els altres opinen, allò que has volgut i allò que no has volgut. I has de passar aquesta penitència. T’hi has d’acostumar i no enfadar-te. El l’ector estàa en el seu dret. De mi han opinat les coses més contràries. Que sóc un home de seny, per exemple. Ja sé que ho sóc en moltes coses, però faig coses que no són assenyades. De fet, no ho sóc pas un home de seny. Escriure poemes a l’adolescència, ja no és de seny; als quinze anys escriure una novel·la, ja no és de seny; a la postguerra escriure una novel·la en català, no és de seny. Després, decidir-se obrir camí amb la cançó, no és assenyat… He fet moltes coses a la vida que no són assenyades tal com s’entén seny: sigues prudent, calcula les coses bé i pren la decisió adequada.”
SETZE JUTGESTal com s’explica a la Viquipèdia: Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs. La seva missió era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l’ús del català cantant cançons contemporànies en la nostra llengua. Els primers membres, com Miquel Porter i Moix o Josep Maria Espinàs, van decidir retirar-se quan aparegueren cantants professionals. Varen començar cantant cançons pròpies i versions de cantants francesos, especialment Georges Brassens, un dels màxims exponents de la cançó protesta. Més tard, el cercle s’anà ampliant amb nous cantants: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs. El cantant Raimon també estigué vinculat al grup durant els inicis de la seva carrera.
VIDA I FESTADel llibre I la festa segueix, Espinàs comenta: “Mentre visquis, vius una festa. Viure és tan interessant! Anar pel carrer, pujar a un autobús, sentir què diu pel mòbil una noia, que deixa anar un crit i m’espanta… La vida és una cosa que no s’acaba mai si vas amb els ulls i les orelles ben obertes. I, per tant, la festa segueix, la vida segueix. Festa és un sinònim de vida.”
VERSOS“Jo sempre he escrit versos. Sóc una persona de les que encara fa versos, no poemes i encara menys, poemaris. Són versos d’ocasió. Conec la mètrica, la tècnica. I per a la penya que freqüento, cada any faig uns versos per Nadal, correctes, amb una mica d’ironia, em diverteix fer-ne. Ara, la poesia és secreta, encara que n’he publicat alguna. Jo he publicat dotzenes de versos en català a la revista Sábado gráfico, fent sàtira política. De jove vaig fer els versos d’adolescent corresponents. M’ha agradat sempre fer versos, i trobo que és interessant, perquè et dóna una disciplina tècnica. M’interessa molt la música a mi i m’agradaria que algun crític digués: ‘I la música d’aquestes proses està bé i per això de tant en tant les fa en vers’. L’accent per a mi compta molt. Potser la música que hi ha en cada frase meva, és el que fa que el lector s’hi senti identificat, perquè viu la música, no només la idea. El ritme, paraula clau.”
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
La independència, mig punt més a prop segons el termòmetre de VilaWeb
'Del 0 al 100, en quin punt es troba Catalunya en el camí cap a la independència?' Repetim, com cada mes, la mateixa pregunta a cinquanta persones de referència en diversos àmbits d'actuació
Aquest mes el termòmetre de la independència diu que hem recorregut un 71,68% del procés. Mig punt més a prop de la fita que el mes febrer. En conjunt, els participants creuen que som en un punt força estable, seguint una tendència lleugerament ascendent. L’augment de més de tres punts del mes passat va ser conseqüència de l’acord de pressupost entre Junts pel Sí i la CUP. En canvi, aquesta vegada els judicis del 9-N no han fet créixer tan accentuadament l’optimisme.
L’argument més repetit per a mantenir la puntuació i, fins i tot, augmentar-la, ha estat l’actitud de l’estat i la judicialització de la política. ‘L’estat espanyol i les seues circumstàncies cada vegada s’assemblen més a una fàbrica d’independentistes’, diu el cantant Pau Alabajos, una declaració que descriu un estat d’opinió generalitzat. Alabajos, Pau – Músic 67% «Durant el mes de febrer del 2017 els processos judicials han evidenciat claríssimament que a l’estat espanyol tothom no és igual davant la llei. Com diria Orwell, ‘tots els animals són iguals, però hi ha animals que són més iguals que uns altres’. El sistema judicial espanyol s’ha decantat per protegir els privilegis de la corona, eludint els indicis de corrupció que afecten la infanta Cristina i el cunyat del rei, Iñaki Urdangarin. En canvi, el mateix sistema judicial ha castigat el raper de Mallorca Josep Valtònyc amb tres anys i mig de presó pel fet de fer un rap contra la monarquia. I, per acabar-ho d’adobar, les urnes acaben també als tribunals: la màxima expressió de la democràcia posada en dubte en seu judicial. L’estat espanyol i les seues circumstàncies cada vegada s’assemblen més a una fàbrica d’independentistes» Gener 2017 (65%)Febrer 2017 (66%) Albinyana, Pep – Periodista 75% «Com sempre s’ha dit, les presses no duen cosa bona. I a més, tampoc no tenim cap necessitat de córrer. Hem arribat al 75% del camí, una miqueta més avant que fa dos mesos, però és que ja tenim la meta a la vista, amb l’únic entrebanc que ara li queda a la part contrària: confiar que això que volem és impossible, per més evidències que hi haja que ara la impossibilitat ja és no anar-se’n. Podem acabar l’últim tram sense córrer; millor sense córrer, que sempre hi ha el perill d’entrebancar-se. I potser encara, sense voler, seran ells que ens acostaran la meta, digueu-ne referèndum o digueu-ne DUI.» Gener 2017 (70%)Febrer 2017 (70%) Altaió, Vicenç – Escriptor i pensador 50% «Fins ara, en l’oscil·lació del combat polític, havia considerat que érem al cent sobre cent d’assolir la fi del procés: la legitimitat democràtica, el procés participatiu i la mobilització ciutadana, la feinada interna i la projecció internacional. Ara som per primera vegada a 50, a punt. Per una banda, els instruments clàssics de poder d’un estat vuitcentista en plena regla (que no menystenim) i, de l’altra, la voluntat de decidir lliurement. Cada dia més a prop.» Gener 2017 (100%)Febrer 2017 (100%) Antich, Xavier – Filòsof 55% «Durant el darrer mes, al meu entendre, no hi ha hagut variacions substancials ni remarcables que permetin de pensar que som més a prop o més lluny de la independència que ara fa un mes. Això no vol dir que alguns esdeveniments que hi han tingut lloc no siguin importants, sinó que no ho són, tal com ho veig, respecte de la pregunta que se’ns fa.» Gener 2017 (51%)Febrer 2017 (55%) Bertran, Lloll – Actriu 88% «Els judicis del 9-N deterioren la ja prou deteriorada democràcia de l’estat espanyol i impulsen la nostra victòria. Tal com, si fa no fa, diu Shakespeare a Hamlet, ‘Alguna cosa fa pudor de podrit a Madrit‘.» Gener 2017 (80%)Febrer 2017 (85%) Boatella, Dolors – Creativa 49,99% «Gairebé es pot sentir l’olor dels tancs entrant per la Diagonal. El referèndum (50%) és a tocar. Després dels últims judicis polítics i de l’èxit de l’operació diàleg amb el govern espanyol, crec que si s’obrís la consulta a tot Espanya, fins a Castilla-La Manxa votarien a favor.» Gener 2017 (40%)Febrer 2017 (49,9%) Bosch, Núria – Doctora en ciències econòmiques per la UB i membre del CATN 80% «Em mantinc. Els judicis del president Mas, Ortega i Rigau i també el de Francesc Homs crec que han fet augmentar la base independentista, però fins que no se’n sàpiguen les sentències no se’n pot fer una avaluació correcta de l’efecte, ja que segons quines siguin, el procés pot evolucionar d’una manera o altra. Els pròxims mesos són crucials.» Gener 2017 (70%)Febrer 2017 (80%) Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà 75% «Un mes de febrer amb molta activitat. El procés judicial contra Mas, Ortega, Rigau i Homs, ha servit per a unir les forces independentistes. Han tornat a insinuar noves proves de la corrupció del 3%, hi ha hagut nous escorcolls, han volgut sembrar el dubte amb les declaracions de Mas, han intentat fer veure que Puigdemont negociava a l’esquena de JxSí i de la CUP… Tot s’ha fet amb l’objectiu de dividir els partits independentistes, però aquesta vegada la reacció dels partits ha estat d’unió davant l’adversari comú. Això esvaeix dubtes dels indecisos sobre la cohesió i estabilitat del moviment. Les adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum i la proposta de modificar el reglament del parlament refermen la força de les accions.» Gener 2017 (65%) Febrer 2017 (70%) Calafat, Rosa – Lingüista 65% «Pens que els darrers esdeveniments omplen encara més de consciència col·lectiva l’asimetria que l’estat espanyol ens ha aplicat. Ara tanmateix ens resta aquest 40% que s’ha de remenar dins les golfes polítiques. Poc soroll, i documents d’estat catalans, redactats per nosaltres i per a nosaltres.» Gener 2017 (60%)Febrer 2017 (65%) Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà 77% «Els passos que fa l’estat espanyol crec que no li van a favor i fa la sensació que actua a la desesperada. Hem de ser conscients de les nostres forces i les de l’estat. Nosaltres tenim la raó, mentre que l’estat té els mitjans coercitius, econòmics i de comunicació. Això ens dificulta arribar a una part important de la població del nostre país. Enfront d’aquestes actuacions de l’estat, hem d’esperar que els qui encara no s’han afegit al nostre camí d’alliberament, s’adonin de què passa i ens hi acompanyin.» Gener 2017 (70%)Febrer 2017 (75%) Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN 85% «No ens hem mogut d’on som, que és molt. Anem acabant d’instal·lar el camp per a l’ascensió final, i cal assegurar la posició i esperar el millor moment. El 6 de febrer va mostrar que tothom era al seu lloc. El judici d’Homs servirà per a mesurar les dificultats de l’ascensió final. Les actuacions judicials recents confirmant el caràcter polític de les acusacions o les oportunes intoxicacions informatives sobre corrupcions hipotètiques, també són indicacions del clima. Ara mateix, no retrocedir ja és avançar. Però l’atac al cim no ha començat.» Gener 2017 (85%)Febrer 2017 (85%) Casagran, Roc – Escriptor 77% «Diria que continuem si fa no fa on érem, però m’imagino que hi ha un seguit de gestions enfocades a fer el referèndum que, per prudència, no es fan públiques per no facilitar la guerra bruta del govern espanyol. Em sembla que el gest de Nuet denunciant la persecució per motius polítics, tot i que ell no sigui obertament independentista, és una notícia molt bona pel que fa a la unitat dels demòcrates.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (76%) Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès 80% «Crec que som ben a prop perquè la situació judicial es va tornant insostenible. La majoria independentista que hi ha al parlament caldrà ha de prendre decisions fermes. Malgrat tot, penso que la línia vermella serà quan es processin els càrrecs electes, com la presidenta i els membres de la mesa. Ara ens cal serenitat, dignitat i molta esperança. La tenacitat per a aconseguir l’objectiu serà clau i, a més a més, hem de fer les coses ben fetes, sense cometre cap error.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (80%) Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora 80% «Mentre ens preparem per convocar el referèndum des d’una nova legalitat –situació molt diferent de la del 9-N, que era autonòmica–, s’enforteix, a mesura que avancen els judicis contra els nostres polítics i contra la democràcia, el múscul fonamental per a culminar el procés: la mobilització popular. Alhora, als parlaments i cancelleries d’Europa, sobretot al nord, segueixen de prop tot això que passa. Anem bé.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (80%) Colomer, Neus – Membre de l’ANC de Palafrugell 75% «Aquest últim mes s’ha intensificat l’agressivitat de l’estat, amb amenaces d’investigació i querelles als nostres parlamentaris, i multes a les entitats independentistes. Però tot això no ha fet sinó fer augmentar els nostres suports i fer créixer el descrèdit democràtic de l’estat. Si ens mantenim units, no ens posem nerviosos i no caiem en la provocació ho tenim a tocar.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (75%) Corrons, Jordi – President d’Òmnium Bages 80% «Aquestes darreres setmanes, l’independentisme, tant l’institucional com el de les entitats sobiranistes i el popular, demostra una solidesa i una maduresa de primer nivell a l’hora de respondre a les ofensives judicials, mediàtiques i polítiques orquestrades des de l’estat espanyol. Entrem en la fase decisiva del procés que ens ha de dur a fer el referèndum, i ara més que mai és important no cometre errors i mantenir la unitat d’acció.» Gener 2017 (70%)Febrer 2017 (75%) Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED 80% «No crec que hagi canviat res des del mes passat. Hi ha un compàs d’espera. Els processos judicials poden ser un accelerador o un fre. El govern central està movent-se i el bloc independentista dubta davant d’una decisió crucial: avançar el referèndum o no.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (80%) Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB 92% «La incomprensible actuació de l’estat espanyol beneficia l’avenç del procés. L’última mostra de la seva incompetència ha estat l’exclusió de Joan Josep Nuet de la querella, amb la impecable resposta del diputat de Catalunya Sí que es Pot. L’única esperança que té l’estat és mantenir el 52% que no va decantar-se per partits independentistes, una situació que pot fer el tomb quan els comuns no tinguin més remei que definir-se.» Gener 2017 (90%)Febrer 2017 (90%) Deulofeu, Joan – Membre de l’ANC de Palafrugell 85% «Els dos judicis del 9-N ens transmeten una imatge d’un TC barroer. Tampoc no es percep que la maquinària de l’estat estigui gaire fina en general, fent proves aquí i allà però sense denotar unes clares idees. Aquí també fem errors, naturalment, però anem fent el nostre camí amb una direcció clara, acabar les lleis de desconnexió i anar per feina. Potser expliquem massa coses. Continuo creient que serà difícil d’arribar al setembre.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (80%) Domingo, Jordi – Advocat i membre de Constituïm 85% «A mesura que passa el temps, tot va prenent la forma definitiva. El bloc independentista dóna exemple de compartir objectius més enllà de les diferències; la feina ben feta s’acumula inexorablement; des del punt de vista internacional no hi ha res que, de moment, grinyoli; el govern de l’estat posa cada vegada més en evidència –dins i fora– les seves pròpies mancances democràtiques i la més absoluta incapacitat de gestionar i resoldre el conflicte, maniobrar en termes democràtics i negociar com faria un veritable país democràtic. Tot se li ha escapat literalment de les mans. Ja no hi és a temps i això ens fa avançar. Ara només cal que la gent persistim i perseverem, tot preparant-nos per l’última escomesa final. La llei de transitorietat i el referèndum seran moments clau.» Gener 2017 (80%)Febrer 2017 (80%) Escriche, Lluís – Membre de l’ANC de Berga 70% «Continuem el camí sense defallir, però, tot i el cop de força del 6-F i de la discriminació ideològica de la ‘justícia’ de l’estat encausant només una part dels membres de la mesa del parlament, encara estem mancats de vots per a assegurar-nos la victòria al referèndum.» Gener 2017 (65%)Febrer 2017 (69%) Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC 84% «Aquest darrer mes hi ha hagut molt soroll. El soroll dispersa, atabala i pot causar confusió. I tinc la impressió que continuem més o menys o érem. Hem entrat fa dies en la fase de la incertesa. Cada dia es farà més difícil d’analitzar la situació. Cada dia que passa necessitarem més serenitat per a allunyar-nos del soroll mediàtic i poder valorar amb el cap fred i desapassionadament on som.» Gener 2017 (80%)Febrer 2017 (84%) Forcades, Teresa – Metgessa, teòloga i monja benedictina 70% (*) Gener 2017 (60%)Febrer 2017 (70%) Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora 77% «Repeteixo la xifra del mes anterior perquè hem d’anar amb compte amb la pretensió d’avançar a gambades en poc temps. El procés continua endavant però estem encara en el mateix tram de camí. I això és bo perquè significa que no reculem ni perdem forces, entre altres coses perquè els fets de cada dia –l’espectacle de la justícia, la manca de resposta política de l’estat– ens hi reafirmen. Tot va bé. Tothom és al seu lloc.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (77%) Gili, Eulàlia – Membre de l’ANC de Palamós 85% «Els judicis recents no fan sinó enfortir la unitat, tan necessària, i obrir els ulls als demòcrates no-independentistes. Potser ara la clau és actuar amb total determinació i sense complexos perquè es visualitzi un tsunami guanyador per assolir el 100%.» Gener 2017 (50%)Febrer 2017 (80%) Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC 97% «Ens hi anem aproximant. Aquest últim mes no ens hem mogut gaire. El ritme és el que és. El nostre parlament i els 72 diputats i el govern de la Generalitat continuen ferms i fent la feina. Un període en què s’han parat tots els cops i embats de l’estat del ‘reino de España’. I si finalment, com sembla, s’impedeix el referèndum, el xoc de trens serà ja un fet. Cal continuar eixamplant el teixit social i no ho farem sols, els fets d’aquest últim mes amb els judicis i possibles inhabilitacions acabaran la feina. Una vegada entri la llei de transitorietat al Parlament, els tres mesos vinents seran definitius. Som a l’últim tram.» Gener 2017 (95%)Febrer 2017 (97%) Ibarz, Mercè – Escriptora, periodista i doctora en comunicació audiovisual per la UPF 66% «Torno a dir que una cosa és fer el referèndum, una altra guanyar-lo i una tercera l’estat propi. En el termòmetre de la independència no veig ara mateix més temperatura amunt que la febre provocada per les bestieses de l’estat espanyol, d’una miopia democràtica esfereïdora. Si pitjor, millor? Tal vegada: la por, fora. Ara: si parlem de la voluntat democràtica de la ciutadania de decidir-se per la independència, no cal ser dels comuns ni compartir els seus idearis i giragonses analítiques per a sospitar que el fum que a tanta gent ens surt pel nas està cegant massa ulls, per dir-ho amb la cançó. Ni miopia democràtica ni ceguesa indepe: apamar. Ja ho sé, ja ho sé: a Catalunya sempre se li demana més, el màxim (com a les dones, quina creu). Però mira, per alguna cosa deu ser (potser provoca enveja civilitzadora, com les dones: que aquí també et pelen, eh). Fer un estat és avui més compromès que mai, no trobeu?» Gener 2017 (60%)Febrer 2017 (65%) Isern, Joan Josep – Crític literari, escriptor i autor del bloc ‘Totxanes, totxos i maons‘ de VilaWeb 84% «S’ha constatat una vegada més la incompetència de les institucions espanyoles per a entendre que passa aquí. Espanya mai no ens falla i aquest febrer ho ha demostrat novament: ha continuat la persecució dels tribunals contra els nostres polítics mentre que, paral·lelament, la mateixa ‘justícia’ espanyola alliberava membres de la família Borbó i els permetia que continuessin fent la viu-viu a Suïssa. La democràcia a Espanya s’ha fos. Ja no existeix. S’han instal·lat en el post-franquisme, i encara gràcies.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (80%) Lázaro, Pilar – Membre de l’ANC d’Olvan 83% «El camí és costerut. Hem passat uns dies confusos i suposo que això anirà in crescendo, però de moment tot resta igual. El poble continua responent quan cal. El 6-F ho va tornar a demostrar. No tinc tan clar que alguns polítics estiguin a la mateixa alçada.» Gener 2017 (80%)Febrer 2017 (83%) Llombart, Jofre – Periodista 53,3% «És el mateix percentatge que vaig posar ara fa un mes. No hi percebo cap canvi substancial. Sí que han passat coses però crec que des de fa temps les posicions no es mouen: els partidaris de la independència no han deixat de ser-ho i els qui s’hi oposen ho continuen fent. No s’ha fet cap avenç ni tampoc cap retrocés.» Gener 2017 (48%)Febrer 2017 (53,3%) Lluís, Joan-Lluís – Escriptor 69% «La pressió espanyola, com era previsible, s’intensifica. Barroera al punt just per a desviar una mica més la simpatia internacional cap a Catalunya.» Gener 2017 (62%)Febrer 2017 (67%) López Bofill, Hèctor – Escriptor i doctor en dret i professor de la UPF 70% «La repressió exercida per l’estat espanyol contra càrrecs electes pot desencadenar un moviment de protesta decisiu i una certa atenció per part de la comunitat internacional. El catalitzador d’un gest rupturista no vindrà tant de l’exercici de propostes democràtiques per part dels catalans –difícilment practicables en el context constitucional espanyol– com de la reacció als poders coactius de l’estat.» Gener 2017 (50%)Febrer 2017 (55%) Martí, Tomeu – Periodista 87% «Honestament tenc molts dubtes de si hem avançat o no. Els aparells de l’estat espanyol ha engegat tota la maquinària per generar confusió: aparell judicial perseguint els independentistes, filtracions de reunions i contactes, pressió mediàtica constant damunt els líders independentistes i guerra bruta contra persones i entitats de l’independentisme. I, malgrat tot això, veig clar que no hem retrocedit. L’independentisme ha aguantat prou bé tota aquesta pressió, però ara li caldrà fer un esforç de cohesió més gran que mai. Contra els atacs que s’acosten, cal assumir que, pel bé col·lectiu, alguns líders hauran de sacrificar-se, que avui, per fortuna, no vol dir ser afusellats sinó suportar persecució general i allò que als EUA en diuen Characterassassination. Malgrat els dubtes, situaré el procés en el 87%.» Gener 2017 (80%)Febrer 2017 (85%) Martínez-Vernis, Núria – Poeta 40% «El percentatge dins el meu cervell baixa. Ara diria un 40, i no per falta de voluntats sinó pels impediments, que en són molts, i semblen infranquejables. I no cal ambicionar uns terminis tan curts de celebracions de referèndums o declaracions d’independència.» Gener 2017 (70%)Febrer 2017 (50%) Mesquida, Biel – Escriptor i poeta 75% «Crec que hi ha una clara tendència per part del poder de l’estat central a tacar el procés de paranys. Els més clars són els jurídics, però també actuen amb mala fe en altres àmbits. Mentrestant, les posicions independentistes són cada cop més nítides, clares i ètiques per part d’aquells que creuen el que practiquen i practiquen el que creuen.» Gener 2017 (90%)Febrer 2017 (60%) Murlà, Josep – Membre de l’ANC del Baix Empordà 90% «Potser ho escric més amb el cor que no pas amb el cap, però vull creure que continuem avançant en el bon camí malgrat tots els entrebancs. Ara no podem defallir, després de tant temps de lluita. Cal preparar-nos per quan sigui el moment d’empènyer i de comprometre’ns tots. Ningú no va dir que seria fàcil.» Gener 2017 (51%)Febrer 2017 (85%) Obrador, Pau – Sociòleg, geògraf i professor a la Universitat de Northumbria 70% «El mes de febrer hem vist com Espanya accelerava el xoc de trens amb l’ajuda de fiscals i jutges. L’executiu s’ha menjat el poder legislatiu i el judicial en una operació que fa olor de cop d’estat. La judicialització del procés demostra l’extraordinària feblesa de la seva estratègia política. Tanmateix, no podem desestimar mai la seva força. De comandar en saben molt. Mentrestant des de Catalunya anem a pas de tortuga perquè volem fer les coses bé. Encara no tenim ni pressupost, ni llei de desconnexió ni hem començat la campanya del referèndum. Alerta que amb tanta cautela el tren no ens passi per damunt. Tanmateix, una cosa em fa ser optimista. La unitat i la convicció del sobiranisme és més gran mai. I és que Espanya no deixa aire per respirar. Entre Rajoy i el sobiranisme només hi ha terra cremada.» Gener 2017 (65%)Febrer 2017 (70%) Olid, Bel – Escriptora i presidenta de l’AELC 55% «La resposta injustificable de l’estat indigna també molta gent que no és independentista, alhora que uneix els que ja ho eren. És útil de tenir un enemic comú, ens concentra en l’objectiu principal i relaxa les batalles internes. Això només pot ser positiu.» Gener 2017 (51%)Febrer 2017 (51%) Oliveres, Arcadi – Professor d’Economia a la UAB i activista 37% «Crec que el comptador no s’ha mogut de lloc perquè encara no se saben les sentències dels judicis que han marcat aquest últim mes. Sobre els processos que veiem aquests dies, tinc la impressió que hi ha errors en totes dues bandes. El govern espanyol, perquè respon a la política amb judicis. I Mas, Oretega i Rigau, perquè s’han escapolit de la responsabilitat de 9-N. És una qüestió d’estratègia i si es vol mostrar el desacord amb la judicialització de la política, s’ha de mostrar desobediència en tots els actes.» Gener 2017 (37%)Gener 2017 (37%) Otamendi, Martxelo – Periodista 70% «Després dels dos judicis –el de Mas, Ortega i Rigau i el d’Homs–, és clar que el sentiment independentista en surt reforçat. I aquells que no el senten, també poden sentir-se agredits de veure que un polític pot ser inhabilitat per haver organitzat una consulta. Tinc la sensació que Madrid no va aturar la maquinària judicial a temps i ara se’ls ha escapat de les mans.» Gener 2017 (48%)Gener 2017 (65%) Pasqual, Gemma – Escriptora i vice-presidenta de l’Associació Cultural del País Valencià 75% «Com diu Martí i Pol, serem allò que vulguem ser… Però no ens ho faran fàcil. Han posat en funcionament tota la maquinària judicial, no serà un joc net. El poble català ha d’estar preparat, mantenir el cap fred i no abandonar l’objectiu.» Gener 2017 (80%)Gener 2017 (80%) Passola, Isona – Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català 70% «Continuem en un 70%. Durant aquest mes la judicialització política del procés ha fet encara més evident la manca d’interès d’Espanya per a dur a terme el projecte de diàleg. Arran d’aquesta clara negativa, cada vegada hi ha menys dubte que l’única opció que queda és tirar pel dret i fer el nostre camí cap a la independència.» Gener 2017 (65%)Gener 2017 (70%) Peretó, Juli – Bioquímic i professor de la Universitat de València 90% «No modifique la meua puntuació perquè l’escalada d’agressivitat mediàtica i judicial i l’absència de diàleg constructiu continua empentant costera avall el procés.» Gener 2017 (90%)Febrer 2017 (90%) Pérez, Carmen – Sociòloga 50% «En aquest últim mes, les coses més importants han passat dins les sales dels jutjats. Això ha contribuït a la mobilització d’una part –minoritària– de l’independentisme i segurament contribueix a constatar els dèficits democràtics de l’estat espanyol. No obstant això, en aquestes últimes setmanes no hi ha hagut cap avenç significatiu en el procés d’independència. Caldrà esperar l’aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum.» Gener 2017 (50%)Febrer 2017 (50%) Pijoan, Gerard – President d’Òmnium Eixample 65% «Mantinc la puntuació del mes anterior perquè en el procés cap a la independència no hem fet cap pas destacat. Tot i que hem vist certs indicis positius respecte de la consolidació de la majoria social independentista. Per exemple, els judicis del 9-N ens corroboren que no hi ha pacte possible amb l’estat. La persecució judicial dels anhels democràtics de la societat catalana pot acabar essent un dels elements que facin decantar els sobiranistes no independentistes cap al sí. I les amenaces d’intervenció per part d’alguns mitjans espanyols i certs partits polítics és la millor mostra que la independència és factible i, sobretot, que no saben com aturar-la.» Gener 2017 (60%)Febrer 2017 (65%) Pont, Albert – President del Cercle Català de Negocis 65% «Continuem en la Catalunya autonòmica. L’operació Catalunya i els processos judicials contra polítics catalans per la convocatòria del 9-N han fet impacte en la comunitat internacional perquè evidencien la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol. Però no implicaran un avenç significatiu en el procés cap a la independència fins que no tinguem les sentències fermes i decidim d’incomplir-les.» Gener 2017 (65%)Febrer 2017 (65%) Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra 87% «L’estat ha intensificat el to amenaçador i s’hi han implicat mitjans que, desacomplexats, ara són portaveus dels missatges de la caverna mediàtica espanyola. Són moviments clàssics per a guanyar el relat, de cara a l’interior i sobretot, de cara a l’exterior. Mentre no es convoqui el referèndum les agressions de l’estat i tots els mitjans espanyols creixeran per evitar que es convoqui. Des de Catalunya hi ha una certa pausa institucional malgrat els assetjaments judicials i els incompliments polítics de tota mena. Sí que es denuncien els fets, però en to moderat i de bona educació. També convé guanyar el relat d’acord amb els valors que han caracteritzat el procés i sobretot, treballar per tenir-ho tot a punt per quan calgui.» Gener 2017 (85%)Febrer 2017 (87%) Solano, Xavier – Politòleg 45% (*) Gener 2017 (40%)Febrer 2017 (45%) Tubella, Imma – Catedràtica de comunicació i ex-rectora de la UOC 77% «Més que avançar, ens consolidem a poc a poc. Sobretot, gràcies als errors d’un estat que prefereix la judicialització abans que el diàleg. De tota manera, crec que ens cal una gran coalició, amb vista al referèndum. La impossibilitat d’exercir el dret de vot legitima les nostres accions i ens dóna una base de suport molt àmplia.» Gener 2017 (75%)Febrer 2017 (75%) Ustrell, Ricard – Periodista 30% «Continuem amb la política passiva. Els judicis que hi ha hagut aquest mes influeixen i acceleren el batec, però fins que no deixin de portar les crosses el procés continua coix. No tenim clar quin serà el marc jurídic que permetrà de fer un referèndum. Tampoc no sabem del cert si la desobediència es preveu com una via més, real, per a impulsar-ho. Tant els qui defensen el sí com els qui defensarien el no: data, pregunta i a treballar!» Gener 2017 (25%)Febrer 2017 (28%)
(*) Teresa Forcades i Xavier Solano no han pogut participar en aquesta onada i per a fer el càlcul. Hem respectat la puntuació que van posar el mes passat. [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
08.03.2017 13:46 
Funcionalitat només per a subscriptors 
«Durant el mes de febrer del 2017 els processos judicials han evidenciat claríssimament que a l’estat espanyol tothom no és igual davant la llei. Com diria Orwell, ‘tots els animals són iguals, però hi ha animals que són més iguals que uns altres’. El sistema judicial espanyol s’ha decantat per protegir els privilegis de la corona, eludint els indicis de corrupció que afecten la infanta Cristina i el cunyat del rei, Iñaki Urdangarin. En canvi, el mateix sistema judicial ha castigat el raper de Mallorca Josep Valtònyc amb tres anys i mig de presó pel fet de fer un rap contra la monarquia. I, per acabar-ho d’adobar, les urnes acaben també als tribunals: la màxima expressió de la democràcia posada en dubte en seu judicial. L’estat espanyol i les seues circumstàncies cada vegada s’assemblen més a una fàbrica d’independentistes»
«Fins ara, en l’oscil·lació del combat polític, havia considerat que érem al cent sobre cent d’assolir la fi del procés: la legitimitat democràtica, el procés participatiu i la mobilització ciutadana, la feinada interna i la projecció internacional. Ara som per primera vegada a 50, a punt. Per una banda, els instruments clàssics de poder d’un estat vuitcentista en plena regla (que no menystenim) i, de l’altra, la voluntat de decidir lliurement. Cada dia més a prop.»
«Durant el darrer mes, al meu entendre, no hi ha hagut variacions substancials ni remarcables que permetin de pensar que som més a prop o més lluny de la independència que ara fa un mes. Això no vol dir que alguns esdeveniments que hi han tingut lloc no siguin importants, sinó que no ho són, tal com ho veig, respecte de la pregunta que se’ns fa.»