divendres, 23 de setembre del 2016

Cinc de les set millors universitats espanyoles són catalanes

classificació de centres

Cinc de les set millors universitats espanyoles són catalanes

La UAB és el campus més ben situat d'Espanya al Times Higher Education, seguida de la Pompeu Fabra i la UB

La classificació valora la projecció internacional dels centres i les seves publicacions                         

Cinc de les set millors universitats espanyoles són catalanes
JOSEP GARCIA
Una aula de pràctiques a la UAB.

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 22 de setembre del 2016 - 17:32 CEST
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és el campus universitari més ben valorat entre les universitats espanyoles que han sigut classificades en l’edició d’aquest any del Times Higher Education World University, una de les classificacions internacionals amb més prestigi al món en l’anàlisi dels centres d’estudis superiors, juntament amb la relació que elabora la universitat xinesa de Jiao Tong, ubicada a Xangai. En aquest últim rànquing també una universitat catalana, la UB, ha sigut la més ben classificada aquest any entre les espanyoles.
En el total de les 980 universitats analitzades, la UAB ocupa la posició 163 entre les millors. La segueix a poca distància la Pompeu Fabra (UPF), que se situa en el lloc 175. La de Barcelona (UB) arriba a la posició 201 i la Politècnica de Catalunya (UPC), al lloc 401, seguida de la tarragonina Rovira i Virgili (URV). Al marge de les catalanes, a Espanya figura com més ben valorada la Universitat de Navarra, en la posició 301. En total, 27 universitats espanyoles han sigut incloses aquest any al Times Higher Education. El número u del món l’aconsegueix la Universitat d’Oxford. Per primera vegada, un campus britànic supera els nord-americans, tradicionalment millors.

INFORMES ESMENTATS

Aquesta classificació valora el nombre de mencions que mereixen les publicacions realitzades per les diferents universitats, cosa que reflecteix l’impacte de la seva producció en investigació. En aquest aspecte, la UAB destaca sobre la mitjana mundial –de 48,3 punts–, ja que arriba als 86,7 punts. Sobre la qualitat de la investigació, aspecte que es fixa a partir del nombre d’articles publicats per un mateix investigador, així com el finançament d’aquesta investigació, la UAB se situa al lloc 209.
La Univertitat Pompeu Fabra supera en aquest punt la UAB, ja que ha sigut puntuada amb un 93,1 a l’analitzar la menció de les seves publicacions i estudis. La UB és valorada per aquest mateix aspecte, amb un 81, així com per la seva projecció internacional. La marca UB és una de les més conegudes internacionalment entre les universitats espanyoles. De forma global, la classificació Times Higher Education analitza la investigació, la docència, el percentatge d’ocupació que assoleixen els seus alumnes i la projecció internacional del centre.

Una ajuda per a l'elecció de centre

La classificació qualitativa de les universitats adquireix validesa quan es tradueix en una orientació pràctica per al potencial alumnat dels centres. Aquestes anàlisis incorporen prou dades per ser una eficaç eina, depenent també dels interessos personals de cada estudiant, a l’escollir un centre d’ensenyament superior en funció de la carrera que es pretén cursar. Aquestes investigacions disposen de totes les dades sobre les 24.000 universitats que existeixen al món, amb 6.000 a Europa i 84 a Espanya.
TEMES

La Sagrada Família es fortifica allhora que assalta les altures

BALANÇ DE LES OBRES

La Sagrada Família es fortifica allhora que assalta les altures

El temple doblarà el seu volum el 2020 quan la torre de Jesucrist hagi arribat als 172 metres

Només falta construir el 30% de l'obra arquitectònica de la basílica, que quedarà acabat el 2026                         

La Sagrada Família es fortifica allhora que assalta les altures

Dijous, 22 de setembre del 2016 - 21:18 CEST
EL PERIODICO                                           
La Sagrada Família està acabant les obres per protegir tot el seu perímetre amb una tanca de dos metres i mig d’alt amb l’objectiu d’augmentar la seguretat del recinte, ja que l’antiga reixa es podia escalar i permetia el pas d’objectes perillosos. Al finalitzar aquesta fase, també es millorarà el sistema de revisió de bosses a prop de les taquilles i el control d’accés a un temple que cada any rep gairebé quatre milions de turistes, el 18% procedent dels Estats Units, i només el 10% d’Espanya.
 
Barcelona, com altres ciutats europees, està en un nivell alt d’alerta davant un possible atemptat després dels atacs terroristes perpetrats des del 2015 a França i Bèlgica. «Són tota una sèrie de mesures per protegir els visitants. Actualment ja hi ha controls a l’entrar al temple, però ben aviat es milloraran per reforçar la seguretat», va declarar Jordi Faulí, arquitecte director i coordinador de les obres de la Sagrada Família, durant el balanç dels treballs que es va presentar ahir. Faulí va evitar mencionar la paraula terrorisme, però l’agost passat l’Estat Islàmic va incloure una imatge de la Sagrada Família en un fotomuntatge de possibles objectius occidentals, entre els quals també hi ha el Colosseu de Roma, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i la Torre de Pisa.

El 18% de visitants procedeixen dels EUA, i només un 10% d'Espanya

«En aquests moments ja s’ha executat el 70% de les obres del temple», va assegurar Faulí, que va destacar que l’any 2018 els barcelonins ja percebran el creixement de les sis torres centrals del temple, quan la de la Mare de Déu, de granit blavós com la capa de la verge, arribi als 13 nivells previstos abans d’arribar als 140 metres. La torre de Jesucrist ja ha iniciat el camí per convertir-se, el 2020, en l’edificació més alta de Barcelona amb 172,5 metres. «Al seu interior s’instal·larà una escala de cargol i un ascensor que arribaran fins al peu de la creu que la coronarà», va descriure Faulí, en referència a la que serà la gran talaia de la ciutat. Les torres dels quatre evangelistes, en aquests moments, fan 76 metres, i en tres anys arribaran als 135 previstos.
 
Per aixecar les torres amb garanties de resistència als sismes i a les ràfegues huracanades de vent, l’equip d’arquitectes que dirigeix Faulí ha adaptat un sistema constructiu, segons el director d’obra, pràcticament desconegut fins ara. «És el que es coneix com a pedra posttensada, que són uns grans panells de granit tensats amb barres d’acer. D’aquesta manera, la pedra es torna més resistent, i això facilita que sigui més prima i lleugera», va afirmar. De totes maneres, els panells pesen entre 7 i 24 tones, segons la torre a la qual pertanyin. Els panells s’agrupen formant un cercle, al qual s’afegiran més nivells.

SAGRISTIA

En aquests moments, la sagristia de ponent està gairebé acabada. «El 2015 ja es va beneir i s’utilitza com a tal, i des d’aquest any el visitant pot accedir al claustre i veure-la de prop», va recordar Faulí. Un altre avanç significatiu és que el pòrtic de la Passió també s’acaba aquest any. «El mes de juliol passat es van treure les bastides del cimaci. Només queda pendent la col·locació d’una creu i d’altres escultures», va assegurar.
 

La façana de la Glòria no començarà a edificar-se fins a l'any 2022

 El repte és finalitzar l’obra arquitectònica l’any 2026. A aquest objectiu la fundació destina 25 milions d’euros anuals, procedents de la venda d’entrades i de donacions. «Si seguim a aquest ritme –va afegir– i no fallen els ingressos, la construcció s’acabarà en aquella data. Només quedaran pendents qüestions artístiques, sobretot a la façana de la Glòria, que no es començarà a edificar fins al 2022».
 
«La Sagrada Família té 18 torres perquè la voluntat de Gaudí era arribar al cel. La visió del seu conjunt serà una experiència extraordinària», va remarcar l’arquitecte.

dimarts, 20 de setembre del 2016

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot

Fachin llança un nou desafiament buscant més protagonisme en el grup parlamentari

El líder del partit morat a Catalunya ja va amenaçar de trencar la coalició                         

Podem reobre el pols amb ICV pel control de Sí que es Pot
DANNY CAMINAL
Nuet, a primer línia, a la seu de Catalunya Sí que es Pot.

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 17:44 CEST
EL PERIODICO                                           
Després d’haver estat nou mesos pendent de lideratge, gestionat per una gestora arran de la dimissió de Gemma Ubasart, Podem busca ara guanyar protagonisme a Ca-talunya Sí que Es Pot. Reforçat després d’haver sigut elegit secretari general de la formació morada, Albano Dante Fachin aspira a tenir més pes en la coalició de l’esquerra alternativa. El portaveu adjunt de Sí que Es Pot, que ja va amenaçar el mes passat de trencar la coalició si no tenia més «visibilitat mediàtica», ha tornat a forçar el pols amb Iniciativa de cara a l’intens curs polític que s’acosta aquests pròxims mesos.
En l’ocasió anterior, Fachin es va encarregar d’airejar el descontentament amb un text a les bases en què assegurava que «la continuïtat de Sí que es Pot com a grup parlamentari podria tenir els dies comptats» si no es repartia les intervencions amb l’actual portaveu de la coalició, Joan Coscubiela (ICV). Malgrat que en aquesta ocasió el secretari general de Podem no ho ha divulgat a les xarxes socials, la lluita pel poder en la coalició torna a ser el cavall de batalla.
Si l’altra vegada el repartiment de les intervencions al Parlament era la principal font de preocupació per al portaveu adjunt de Sí que es Pot, el pes polític en l’organització del grup parlamentari es troba ara en el centre del debat. La convivència en la coalició no ha sigut senzilla des de bon començament, amb nombroses tibantors que semblaven haver-se anat llimant abans de l’estiu però que han tornat a la superfície amb el retorn a l’activitat parlamentària.
Joan Josep Nuet, líder d’EUiA (la tercera força de la coalició), prefereix treure importància a l’assumpte i no interpretar la situació com un pols entre Iniciativa i Podem. Això sí, reconeix que estan buscant fórmules per donar més pes a Fa-chin després d’haver sigut elegit nou cap dels podemistes catalans. «Volem reforçar i potenciar la figura d’Albano». En aquest sentit, ha explicat que el grup parlamentari està en ple debat sobre l’estratègia a seguir amb vista a aquest últim trimestre de curs, que es preveu intens amb la qüestió de confiança, els pressupostos i les lleis de desconnexió a l’horitzó. Entre la «pluja d’idees», que ha de cristal·litzar aquesta mateixa setmana, es troba la redistribució de tasques dintre de la coalició.

LA CONFLUÈNCIA A L’HORITZÓ

Aquest nou pols arriba enmig de la construcció de la confluència d’En Comú Podem, que començarà a teixir-se en les pròximes setmanes en un procés que hauria de cristal·litzar a finals de gener de l’any que ve amb el primer gran acte del nou subjecte polític.
Tant Iniciativa com Podem accepten que Barcelona en Comú (el partit d’Ada Colau, que va renunciar a formar part de Catalunya Sí que Es Pot) capitanejarà aquesta confluència, però aquesta lluita de poder demostra que la convivència en el terreny de l’esquerra alternativa no serà senzilla.

La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

NOU 'SKYLINE'

La Sagrada Família comença a pujar les cinc torres centrals

El 2017, quan es vegi l'esquelet de les sis torres centrals, el temple de Gaudí serà l'edifici més alt de tot Barcelona

El vídeo informatiu que explica com es comencen a construir aquest any les torres centrals.

Dilluns, 19 de setembre del 2016 - 20:01 CEST
Aquest any és significatiu en l'avanç de les obres de la Sagrada Família perquè comença la construcció de les cinc torres centrals que envolten la de Jesucrist, que es va començar a edificar l'any passat. Segons Jordi Faulí, arquitecte director de la basílica, és el repte més important a què s'enfronta el seu equip en els pròxims quatres anys.
El 2017 els canvis ja seran visibles i Barcelona tindrà un nou 'skyline', ja que el temple dissenyat per Antoni Gaudí serà, amb els seus 172,5 metres, el més alt de Barcelona, seguit de l'Hotel Arts i la torre Mapfre, que fan 154 metres d'altura. Només la muntanya de Montjuïc el superarà en altura, perquè, com deia Gaudí, "l'obra de l'home no ha de ser superior a l'obra de Déu".
L'edificació de la torre de Jesucrist es va iniciar l'any passat, i ara comença la torre de María, i la dels quatre evangelistes, que estaran acabades en quatre anys. La previsió és el 2020, encara que abans els visitants ja percebran l'espectacularitat de l'obra. I la finalització dels pinacles s'allargarà uns tres anys.
Amb motiu de les jornades de portes obertes convocades per al cap de setmana vinent, la Sagrada Família ha penjat al seu compte de Youtube un espectacular vídeo amb imatges en 3D en què es desvela el sistema de construcció adaptat pel seu equip d'arquitectes per aixecar les torres amb més rapidesa, seguretat i resistència. En el reportatge es mostra com quedaran les sis torres centrals del temple, que preveu estar acabat el 2026. Per construir-les, han utilitzat un moderníssim sistema basat en panells de cinc per cinc metres, encara que també hi ha altres mesures. "Estem treballant amb gran il·lusió per construir amb qualitat i bellesa", destaca Faulí.
Ja no queda ni una entrada de les 30.000 de lliure accés per visitar el temple durant els dies 23, 24 i 25 dins del programa de les festes de la Mercè. Via internet, aquest dilluns al matí s'han esgotat en 40 minuts.

divendres, 16 de setembre del 2016

L'aeroport de Barcelona duplica la seva oferta intercontinental en una década

UNA INFRAESTRUCTURA CLAU

L'aeroport de Barcelona duplica la seva oferta intercontinental en una década

Els experts afirmen que encara queda molt de camp per recórrer per al potencial del Prat

La Generalitat manté la reclamació d'una gestió individualitzada per augmentar la competitivitat

L'aeroport de Barcelona duplica la seva oferta intercontinental en una dècada
ALBERT BERTRAN
SALVADOR SABRIÀ / BARCELONA
Divendres, 16 de setembre del 2016 - 19:07 CEST
EL PERIODICO                                           
L’aeroport de Barcelona va sumant vols intercontinentals a la seva oferta de forma constant, i amb una certa acceleració en els últims anys. En una dècada (2005-2015), i malgrat la crisi econòmica, ha pràcticament duplicat la xifra de destinacions de llarg recorregut a les quals es pot accedir amb un vol directe des del Prat, i a la inversa, fins a arribar a la xifra de 32, a la qual l’any que ve se sumaran, com a mínim, tres destins nous més. A més a més, l’aeroport supera els rècords mensuals i anuals de transport de passatgers i s’està situant com un dels que més creixen de la seva categoria a Europa. No obstant, els experts adverteixen que encara queda molt per fer per al potencial de la infraestructura de Barcelona i el Govern de la Generalitat manté la seva reclamació d’una gestió individualitzada amb l’argument que amb els beneficis que obté, l’aeroport del Prat podria ser molt més eficient i respondre a una estratègia de creixement més orientada a les necessitats de Catalunya.
L’últim informe del Consell Internacional d’Aeroports d’Europa va situar Barcelona com el segon aeroport europeu que sobrepassa els 25 milions de viatgers a l’any amb un creixement més gran (12%) després del de Dublín (Irlanda), que millora les seves xifres un 13,4%. A més a més, també és el primer aeroport en nombre de destinacions europees connectades. Però a la vegada és el primer dels grans aeroports espanyols en percentatge de passatgers transportats en companyies de baix cost, el 66,6% en el conjunt del 2015. Aquest tipus de funcionament l’ha convertit en la infraestructura més rendible de tota la xarxa d’Aena, l’empresa que gestiona els aeroports espanyols.
L’increment d’oferta de vols intercontinentals ha tingut el seu efecte en la demanda: entre els anys 2005 i el 2015 s’ha passat de 345.000 passatgers anuals d’aquests vols directes, a 2.056.968, sis vegades més, segons dades del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). Però durant aquest període també s’ha incrementat, encara que en menys proporció, la xifra de passatgers de llarga distància d’origen i destí a Barcelona que han de realitzar una connexió perquè no hi ha vol directe: d’1,88 milions s’ha passat a 3,55 milions. Una demanda potencial a la qual aspira l’aeroport.
¿Aquestes dades del funcionament de l’aeroport barceloní compleixen les expectatives i les demandes de l’acte celebrat al IESE el 2007 en què una part significativa de les empreses catalanes i institucions van exigir un canvi de rumb al Prat i una gestió individualitzada? Segons un dels ponents d’aquell acte, el catedràtic d’Economia i ara diputat de Junts pel Sí Germà Bel, el creixement respon a l’atractiu turístic i econòmic de Barcelona, però no respon a canvis de gestió. Recalca, en aquest sentit, que les demandes que han anat fent les companyies són les que estan marcant l’activitat de l’aeroport i no una orientació estratègica d’aquest. Destaca que el Prat va obtenir l’any 2014 –les últimes xifres fetes públiques– uns beneficis de 340 milions d’euros, mentre que Madrid només en va obtenir 28, però tot es va gestionar com una xarxa única, i és per això que Barcelona no va poder utilitzar aquest marge, modificant tarifes per exemple, per fomentar la seva competitivitat.

FIXAR LES TARIFES

Pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, el balanç de l’aeroport demostra «el potencial que té» i constata que si tingués capacitat pròpia per realitzar una gestió individualitzada per fixar la seva pròpia política de tarifes i de 'slots' (les franges de temps d’utilització de l’aeroport per part de les aerolínies) podria ser molt més competitiu. «Els beneficis de l’aeroport de Barcelona i els de Madrid són molt diferents, però tots dos han d’aplicar les mateixes tarifes, i no es pot fer cap política diferenciada com flexibilitzar tarifes per atraure més companyies que ofereixin vols intercontinentals, per exemple». Ara, recalca, tots els beneficis del Prat van a una caixa comuna i les decisions d’inversió o d’estratègia les adopta un ens centralitzat. Rull destaca que la T-1 està concebuda per ser un nus de connexions per a vols de llarga distància, i no obstant ara companyies que oferiran aquests vols estan a la T-2. «Ja hi ha demanda per incrementar els vols intercontinentals –els citats 3,5 milions– i podria tenir molt més recorregut amb una gestió independent», recalca.
Jaume Adrover, director de l’empresa Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA), de la Cambra de Comerç de Barcelona, considera que una aspiració realista de Barcelona seria aconseguir les 50 destinacions intercontinentals, perquè això situaria l’aeroport en el grup de les 89 ciutats que es preveu que el 2032 coparan el 99% del trànsit de llarg radi a tot el món, segons les previsions d’Airbus. Ara, recalca Adrover, no estaria en aquest mapa, de manera que s’ha de saber actuar en aquest sentit. H