Pobres més pobres
El 10,6% dels catalans estan en situació de pobresa extrema, pel 9,1% del 2013
Les entitats socials multipliquen les ajudes a l'estiu per ajudar els més desprotegits
ELISENDA PONS
TERESA PÉREZ / BARCELONA
EL PERIODICO
Dimarts, 9 d'agost del 2016 - 14:11 CEST
Els pobres cada vegada s'empobreixen més. Els experts de les organitzacions socials afirmen que hi ha un grup cronificat que es distancia més de la resta: és el de la pobresa extrema, en què s'ha enfonsat el 10,6% de la població de Catalunya, taxa que el 2013 era del 9,1%. Són famílies amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana de la població i com que la mitjana que perceben els catalans ha baixat en 100 euros, ara s'ha de ser més pobre per ser pobre. Teresa Crespo, presidenta de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), defineix així la situació: “La pobresa ara és més profunda, més extensa i més severa”. “Hi ha molta gent que s'està quedant al camí”, emfatitza Ferran Busquets, director d'Arrels. I la pobresa severa és l'últim esglaó abans de dormir al carrer. L'Administració no ha fet els deures perquè els acords del ple sobre la pobresa del Parlament celebrat al març “han quedat en paper mullat”, denuncia Crespo.
La Creu Roja, conscient d'aquesta situació crítica, acaba de llançar una campanya “més intensiva” al detectar en un primer programa d'ajudes la cronificació de la pobresa. “Les intervencions s'allarguen. No és fàcil sortir de la pobresa, està enquistada”, apunta Bassols. Per als mesos de juliol i agost l'entitat ha repartit 4.390 targetes per substituir les beques de menjador del període escolar i lots de productes bàsics a famílies vulnerables dels quals es beneficien 123.000 persones.
El panorama que s'entreveu des de Càritas Diocesana de Barcelona tampoc reconforta: ”Els que vénen diuen que no tenen res, ni feina ni subsidi ni prestacions”, afirma Mercè Darnell, responsable de Programes i Serveis de l'entitat. Càritas ha augmentat les ajudes el 35% des del 2009 i l'any passat hi va destinar 2,4 milions d'euros, dels quals 300.000 van ser en targetes d'aliments, amb què els beneficiaris poden comprar a les botigues on sempre ho han fet perquè, com apunta Darnell: “El més trist de caure en la pobresa és que no pots fer el que sempre has fet”. Per Darnell, s'han d'analitzar els ingressos de les famílies, però també les despeses (lloguer, subministraments…) per saber què els queda per passar el mes.
El 60% dels desocupats han superat els dos anys de desocupació, i això significa que ja no tenen prestació d'atur. Crespo lamenta la retallada de les ajudes socials i el viacrucis que ha de passar la gent per aconseguir-les. “Recorren diverses finestretes, quan n'hi hauria d'haver només una, per percebre unes ajudes que no arriben a 400 euros, i en totes han de demostrar que són pobres. I aquestes persones tenen dignitat, perquè ¿estem parlant d'un dret o de caritat?”, remata.
La fotografia que il·lustra aquesta campanya de sensibilització mostra la mirada perduda d'un sense sostre, d'un de sol, però a la ciutat hi ha 940 persones que estan com ell. El llenguatge que s'utilitza és “el de les campanyes turístiques”, però en aquesta ocasió és per alertar que la ciutat té “una realitat invisible que sovint ignorem tot i tenir-la davant els nostres ulls”. La campanya es reforça amb el lema ‘Barcelona, una capital amb una altra cara’ i amb una crida clara #despertaBCN!
Els pobres cada vegada s'empobreixen més. Els experts de les organitzacions socials afirmen que hi ha un grup cronificat que es distancia més de la resta: és el de la pobresa extrema, en què s'ha enfonsat el 10,6% de la població de Catalunya, taxa que el 2013 era del 9,1%. Són famílies amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana de la població i com que la mitjana que perceben els catalans ha baixat en 100 euros, ara s'ha de ser més pobre per ser pobre. Teresa Crespo, presidenta de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), defineix així la situació: “La pobresa ara és més profunda, més extensa i més severa”. “Hi ha molta gent que s'està quedant al camí”, emfatitza Ferran Busquets, director d'Arrels. I la pobresa severa és l'últim esglaó abans de dormir al carrer. L'Administració no ha fet els deures perquè els acords del ple sobre la pobresa del Parlament celebrat al març “han quedat en paper mullat”, denuncia Crespo.
REPARTIMENT DE MENJAR
Les entitats socials de més renom i altres amb menys visibilitat pública multipliquen esforços per atendre cada vegada més gent per la retallada de les prestacions socials, els magres salaris i la transmissió de la pobresa. Sobretot a l'estiu, quan "es reforcen les ajudes al desaparèixer les beques de menjador del curs escolar", apunta Carlota Bassols, responsable del projecte de targetes d'alimentació infantil de la Creu Roja. "A l'estiu atenem més gent perquè tanquen alguns menjadors socials", insisteix Paqui Sánchez, coordinadora de l'associació Amasdes, que té el seu camp de batalla als voltants de l'estació del Nord, on un grup de voluntaris reparteixen menjar, quatre dies a la setmana, divendres passat, 230 racions. Cada persona rep un plat de menjar calent, un entrepà, fruita, suc, pa i dolços. Aquesta és la quantitat individual: "Sabem que per a molts és l'únic menjar diari", apunta Sánchez.La Creu Roja, conscient d'aquesta situació crítica, acaba de llançar una campanya “més intensiva” al detectar en un primer programa d'ajudes la cronificació de la pobresa. “Les intervencions s'allarguen. No és fàcil sortir de la pobresa, està enquistada”, apunta Bassols. Per als mesos de juliol i agost l'entitat ha repartit 4.390 targetes per substituir les beques de menjador del període escolar i lots de productes bàsics a famílies vulnerables dels quals es beneficien 123.000 persones.
El panorama que s'entreveu des de Càritas Diocesana de Barcelona tampoc reconforta: ”Els que vénen diuen que no tenen res, ni feina ni subsidi ni prestacions”, afirma Mercè Darnell, responsable de Programes i Serveis de l'entitat. Càritas ha augmentat les ajudes el 35% des del 2009 i l'any passat hi va destinar 2,4 milions d'euros, dels quals 300.000 van ser en targetes d'aliments, amb què els beneficiaris poden comprar a les botigues on sempre ho han fet perquè, com apunta Darnell: “El més trist de caure en la pobresa és que no pots fer el que sempre has fet”. Per Darnell, s'han d'analitzar els ingressos de les famílies, però també les despeses (lloguer, subministraments…) per saber què els queda per passar el mes.
400 EUROS MENSUALS
Tenir una feina ja no serveix per reflotar les famílies de la pobresa. “Generem treballadors pobres amb salaris cada vegada més baixos. És gairebé una situació d'esclavitud”, assenyala Crespo. “¿Com planifiques la teva vida amb un contracte de treball per dies?", apunta Darnell, i explica l'oferta laboral que va rebre un refugiat per descarregar camions tots els dies del mes, 10 hores diàries. El salari: 400 euros mensuals. El panorama ha portat a un retrocés de la classe mitjana i ha fet que “una generació de xavals s'hagin quedat sense infància a causa de la pobresa”, segons Jaume Funes, psicòleg social.El 60% dels desocupats han superat els dos anys de desocupació, i això significa que ja no tenen prestació d'atur. Crespo lamenta la retallada de les ajudes socials i el viacrucis que ha de passar la gent per aconseguir-les. “Recorren diverses finestretes, quan n'hi hauria d'haver només una, per percebre unes ajudes que no arriben a 400 euros, i en totes han de demostrar que són pobres. I aquestes persones tenen dignitat, perquè ¿estem parlant d'un dret o de caritat?”, remata.
Campanya de sensibilització d'Arrels
La fundació Arrels ha llançat una campanya, coincidint amb la temporada més turística, per conscienciar la gent que a la ciutat hi ha persones que segueixen dormint al carrer. La iniciativa denuncia que hi ha una Barcelona que no figura a les rutes turístiques, que no es recomanarà mai als llibres de viatges i que no sortirà a les postals. És la Barcelona silenciosa i silenciada, l'altra cara de la ciutat, la de la gent que ho ha perdut tot i que només conserva el suport solidari de les entitats socials. Ells són la imatge que apareix a la campanya ‘Jo també sóc BCN’, de la fundació Arrels, amb què s'alerta que a Barcelona hi ha gent que dorm al ras un dia, un altre i el següent.La fotografia que il·lustra aquesta campanya de sensibilització mostra la mirada perduda d'un sense sostre, d'un de sol, però a la ciutat hi ha 940 persones que estan com ell. El llenguatge que s'utilitza és “el de les campanyes turístiques”, però en aquesta ocasió és per alertar que la ciutat té “una realitat invisible que sovint ignorem tot i tenir-la davant els nostres ulls”. La campanya es reforça amb el lema ‘Barcelona, una capital amb una altra cara’ i amb una crida clara #despertaBCN!
