dissabte, 23 d’abril del 2016

Barcelona s'omple de roses i llibres amb més de 6.000 parades




Barcelona s'omple de roses i llibres amb més de 6.000 parades

928 corresponen a espais per a la venda de llibres i 5.132 són per a la venda de roses





Barcelona s'omplirà aquest dissabte de roses i llibres amb motiu de Sant Jordi i l'Ajuntament ha autoritzat un total de 6.060 parades, de les quals 928 corresponen a espais per a la venda de llibres i 5.132 són per a la venda de roses.


Els dos districtes que compten un nombre més gran de parades són els de l'Eixample, on hi ha un total de 2.577 autoritzacions --2.104 per a roses i 473 per a llibres--, i Ciutat Vella, amb de 794 parades --544 per a roses i 250 per a llibres.

Com a novetat, les parades situades al districte de Ciutat Vella portaran una identificació en funció del producte que venguin --un llibre o una rosa--, que es faran amb un material impermeable per evitar que es facin malbé amb l'aigua de les flors.

A la rambla del Raval, entre les 10.00 i les 20.00 hores, una vuitantena d'entitats del barri mostraran la seva tasca al barri, així com la "diversitat i pluralitat" del teixit social, cultural, comercial i educatiu de la zona.

El públic podrà adquirir peces i materials artesanals fets pels usuaris de les entitats participants i gaudir de diferents activitats com tallers, contacontes, lectures, presentacions de llibres i actuacions musicals, entre d'altres.

Al passeig de Sant Joan continuarà especialitzat en parades dedicades a la literatura infantil i juvenil, en còmic i autoedició, i, a més, tindrà un escenari entre els carrers Ali Bei i Ausiàs Marc que acollirà diferents activitats com tallers, espectacles, exhibicions i xerrades.

dijous, 21 d’abril del 2016

Las 5 ciudades con el mejor clima del mundo para vivir

Las 5 ciudades con el mejor clima del mundo para vivir


98
Email
EL PERIODICO
  • Entre las 5 ciudades con el mejor clima del mundo para vivir están dos españolas
  • VER MÁS: Las 5 ciudades de España con el mejor clima
  • Te puede interesar:
    ¿En qué ciudad de este ranking te gustaría vivir?
    Ahora que ya conoces cuales son las mejores ciudades para vivir, dinos:
    Viña del Mar
    Con una temperatura máxima media anual de 18.2ºC y el promedio mínimo anual de 9.1ºC, y con sólo una ligera variación en la temperatura a lo largo de todos los meses de un año determinado, Viña del Mar, en la costa central de Chile, se ubica como el mejor lugar del mundo para vivir gracias a su clima. Influenciados por la corriente fría de Humboldt del Océano Pacífico, Viña del Mar tiene una temperatura máxima diaria promedio de  22.5ºC durante el mes más cálido, enero, con una media de noche de 14ºC en ese mes. El mes más frío en Viña del Mar, julio, experimenta una máxima media diaria de 14.4ºC y una mínima media de 6.6ºC. Mundialmente es conocida por sus playas de arena blanca y está libre de la amenaza de las tormentas severas y tornados, sin embargo, la niebla de vez en cuando envuelve toda la región. (Datos MSN Weather)
    1. Viña del Mar, Chile
    Y en el puesto número uno, tenemos una ciudad de Chile.
    Las Palmas
    Y ocupando el segundo lugar, se encuentra otra ciudad española, la ciudad más grande de las Islas Canarias, que se encuentran en el Océano Atlántico frente a las costas del sur de Marruecos. Las Palmas experimenta uno de los climas más saludables para los seres humanos en el planeta. La temperatura media diaria anual en Las Palmas es 21.1ºC, con una máxima diaria anual de 24.2ºC.  Los meses más calurosos en Las Palmas, agosto y septiembre, tienen una media diaria de 27ºC y sólo 151 mm de lluvia cae sobre Las Palmas en promedio cada año. Aunque Las Palmas cuenta con abundante luz del sol,  aire claro y poco viento, pero no está exenta de fenómenos meteorológicos severos. En 2005, la tormenta tropical Delta se abrió paso entre las Islas Canarias, causando daños considerables. (datos del aeropuerto de Gran Canaria. AEMET)
    2. Las Palmas de Gran Canaria
    casablanca, marruecos
    Fuertemente moderada por las corrientes frías del océano Atlántico, el clima de la costa noroeste de Marruecos experimenta poca variabilidad estacional. Según datos de la Organización Meteorológica Mundial, Casablanca en enero experimenta una maxima media diaria de 17.1ºC y una mínima media de la noche de 7,2ºC. El mes más caluroso, agosto, experimenta una máxima media diaria de 26,7 ºC y una mínima de 21.2ºC. Tan sólo 299,9 mm de lluvia cae en Casablanca, en promedio, durante diciembre, el mes más lluvioso. (Datos de la OMM)
    3. Casablanca
    Sassari, Cerdeña
    Foto de Castilsardo, en la provincia de Sassari
    Localizada en las orillas del Mar Mediterráneo en el norte de Cerdeña, Sassari experimenta uno de los climas más cómodos del planeta. La temperatura máxima media diaria de Sassari es 20ºC, y la temperatura mínima diaria media anual es de 12ºC. Agosto, el mes más caluroso, tiene una temperatura máxima diaria de 29.3ºC y una mínima media de 19.5ºC. El mes más frío en Sassari, enero, experimenta una máxima media diaria de 11.1ºC y una mínima de 5.4ºC. (Datos de ilmeteo.it)
    4. Sassari, Cerdeña
    barna
    Situado en el noreste de España y bañada por el  Mar Mediterráneo, Barcelona experimenta una temperatura máxima media de 20,3 ºC en el transcurso de un año. El mes más frío en Barcelona, ​​enero, tiene una media diaria de 9.2ºC. El mes más caluroso, agosto, experimenta una media diaria de 28.5ºC de temperatura. Barcelona tiene una humedad relativa moderada, y de 365 días al año tiene una media de 70 días de cielo despejado. (Datos procedentes de AEMET)
    5. Barcelona, ​​España


  • ¿Sabes cuáles? Nosotros te lo contamos en este ranking.dos ciudades españolas. para vivir, se encuentran las 5 ciudades con el mejor clima del mundo Ni mucho frío, ni mucho calor. Ni demasiada lluvia ni tampoco sequía, son algunos de los ingredientes que hace de una ciudad un lugar ideal para vivir. De hecho, entre

El deute de la Catalunya independent seria similar o inferior al d’Alemanya, Països Baixos i Finlàndia

País

El deute de la Catalunya independent seria similar o inferior al d’Alemanya, Països Baixos i Finlàndia

Un informe impulsat per Creiem en Catalunya explora com quedaria el deute català segons mètodes de càlcul diferents



Palau de la Generalitat
Un informe patrocinat pel fòrum empresarial Creiem en Catalunya explora diverses hipòtesis sobre el deute d’una Catalunya independent. David Ros Serra, economista i interventor d’administració local, i Pere Miret, economista i màster en anàlisi econòmica i finances i MBA, són els autors de l’estudi que calcula el deute de l’estat català segons els sistemes de càlcul del repartiment amb l’estat espanyol. La conclusió principal de l’estudi és que la Catalunya independent tindrà un deute entre el 50% i el 75% del PIB, una xifra inferior a la mitjana del deute dels estats europeus, el 87,2%.
La primera hipòtesi dels autors de l’informe és que el nou estat no assumeixi cap part del deute espanyol en cas de no voler negociar la transició. Malgrat que els autors descarten aquesta hipòtesi perquè estan convençuts que la comunitat internacional i els mercats no permetran que Espanya no negociï, calculen que el deute resultant seria del 33,5% del PIB. Si, a més, no es negociés l’assumpció del deute derivat del FLA, el resultat baixaria fins al 16%.
En segon lloc, Ros i Miret calculen el deute amb mètodes diversos que comptarien amb la negociació de l’estat espanyol. Expliquen que els criteris de repartiment del deute que s’empren habitualment són els de l’activitat econòmica, la població, la despesa feta, la inversió i el deute històric, a més del repartiment d’actius i passius. L’estudi diu que amb un repartiment d’actius i passius l’endeutament de Catalunya se situaria entre el 47,1% del PIB i el 73,2%.
Ací teniu la taula de càlcul de les hipòtesis estudiades pels autors de l’informe:
Taula de càlculs de deute de la Catalunya independent.
I conclouen que si es comparen aquestes hipòtesis amb la situació de l’endeutament de la resta dels estats de la UE, en un repartiment d’actius i passius, la Catalunya independent tindria un deute molt inferior a la mitjana de la UE, al Regne Unit i Àustria, i similar o inferior a Alemanya, els Països Baixos i Finlàndia.
Ací teniu una taula amb la classificació del deute dels estats europeus i la situació de la Catalunya independent en cada hipòtesi:
Deute estats europeus i una Catalunya independent.
L’informe conclou: ‘El deute que suporten avui els catalans pel fet de formar part de l’estat espanyol és superior al que tindrien en una Catalunya independent, sigui quin sigui el criteri que s’utilitzi per a repartir el deute.’ També considera que ‘el deute català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat, perquè fóra inferior a la mitjana dels països europeus i amb un estalvi entre un 30% i un 52 % en relació amb la situació actual dins l’estat espanyol’. Per aquest motiu, ‘Catalunya no seria un estat especialment endeutat, i podria començar la seva vida amb una economia sanejada’. Finalment, anuncia: ‘Amb el creixement del PIB, aquest percentatge disminuiria significativament.’



(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Les cambres austríaques diuen que Catalunya creix en ple procés d’independència

País

Les cambres austríaques diuen que Catalunya creix en ple procés d’independència

Diuen que tan sols quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català fins ara: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia



Cambres de Comerç Àustria
‘Catalunya registra el creixement econòmic més alt dels darrers nou anys.’ Amb aquest títol, el portal a internet de les Cambres de Comerç d’Àustria presenta una informació sobre el creixement econòmic de Catalunya. S’hi parla d’un creixement del 3,5% el 2015 i s’hi indica que és el més alt de l’estat espanyol. ‘Cal destacar que fins ara només quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia’, diu, i deixa clar que aquesta bona situació no es troba pas afectada pel procés cap a la independència.
Les cambres de comerç diuen també: ‘Aquesta evolució positiva de l’economia té un impacte directe sobre el mercat laboral; el 2015 consten un 3,5% més de persones assegurades que l’any anterior, fet que equival al creixement més gran des del 2006.’ I afegeixen: ‘L’augment es deu principalment a una taxa més elevada d’ocupació en el sector serveis.  No obstant això, la desocupació, situada entorn del 17,7%, continua essent el punt delicat de l’economia catalana.’
I continua: ‘En ple debat sobre la independència, Catalunya manté l’estatus de regió econòmicament forta i continua atraient els compradors estrangers. El desglossament del PIB per regió a l’estat espanyol mostra que Catalunya continua anant un pas endavant. El 2015 les exportacions també hi van créixer d’un 6,1% i van assolir els 64 milions d’euros, que per a Catalunya representa una xifra rècord per cinquè any consecutiu.’
I acaba així: ‘El desembre passat, el creixement arribà a ser del 6,9%. Segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat espanyol, això vol dir que Catalunya genera el 25,5% del total de les exportacions espanyoles. Pel que fa a les inversions estrangeres, el darrer any s’assolí un valor de 4.800 milions d’euros, considerada la millor dada des del 2010.’

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Hi ha hagut 107 referèndums d’independència al món i a nosaltres ens havia de tocar Madrid, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

Hi ha hagut 107 referèndums d’independència al món i a nosaltres ens havia de tocar Madrid…

«En 107 ocasions ciutadans de qualsevol part del món han pogut votar en referèndum si volien ser un estat independent o no»



Fotografia: Govern de la Generalitat.
Fotografia: Govern de la Generalitat.
Si això fos Òttawa el primer de novembre de 1979, Réne Lévesque i Pierre Elliot Trudeau segurament haurien tingut una reunió molt més que tensa, que només les portes tancades del despatx haurien aconseguit que no derivàs en un escàndol públic. Però haurien reconegut que tenien, tots dos, un problema polític a les mans i s’haurien posat d’acord a resoldre’l. Amb un referèndum, tal com va passar.
Si això fos Londres el 7 d’agost de 2013, Alex Salmond i David Cameron haurien anunciat plegats que, en vista dels resultats electorals, tots dos governs consideraven que hi havia un problema polític major entre Escòcia i la Gran Bretanya i que l’única manera de resoldre’l era fent que les urnes de l’antiga nació del nord parlassen en llibertat i amb plena claredat. Amb un referèndum, tal com va passar.
Si això fos el 27 de gener de 1999 s’haurien trobat a Nova York Bacharuddin Jusuf Habibie i Jose Ramos-Horta, sota l’auspici de les Nacions Unides. Haurien acordat que la situació ja no podia continuar com fins aleshores i que calia resoldre el conflicte entre Timor i Indonèsia. Amb un referèndum, tal com va passar.
Igual que en aquests tres casos, això d’ahir hauria pogut passar infinitat de vegades. El 1905 a Noruega, el 1918 a Islàndia, el 1945 a Cambotja, el 1946 a les illes Fèroe, el 1958 a totes les colònies africanes de França, el 1961 a Samoa, el 1967 a Puerto Rico, el 1969 a Papua Nova Guinea, el 1974 a Niue, el 1977 a Aruba, el 1990 a Eslovènia, el 1991 a Armènia i a Croàcia i a Estònia i a Kossove i a Lituània… el 1992 a Bòsnia i Montenegro, a Moldàvia i les illes holandeses del Carib el 1994, el 2005 al Kurdistan, el 2006 a Tokelau, el 2011 al Sudan del Sud, el 2014 a Sint Eustatius…
Si no m’he descomptat, i he fet els càlculs unes quantes voltes, des del 1846, quan Libèria va fer el primer referèndum d’independència, en 107 ocasions els ciutadans d’un territori han passat per les urnes per a ser preguntats en un referèndum si volien continuar essent membres de l’estat on vivien o si volien constituir un estat independent. Ho han fet a tots cinc continents i sota tota classe de governs i en tota mena de circumstàncies. I de vegades han dit que sí i de vegades que no. Però el problema sempre ha entrat en via de solució.
La diferència, lamente haver de dir-ho així, és que la reunió d’ahir entre Rajoy i Puigdemont va passar a Madrid…

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

dimecres, 20 d’abril del 2016

Sant Celoni és el poble català que compra més llibres de cuina

LECTURA

Sant Celoni és el poble català que compra més llibres de cuina

La capital del Baix Montseny també s'alça amb el títol de "hub de la ciència-ficció"

| 20/04/2016 a les 10:56h

Sant Celoni la quarta població de Catalunya més lectora. | @elsmatins
Sant Celoni és el poble de Catalunya que compra més llibres de cuina, segons es desprèn del llistat d'Amazon.es que ha elaborat amb motiu d'aquest Sant Jordi que ja tenim a tocar, després d'analitzar les vendes de llibres físics i desc¡àrregues de llibres electrònics dels últims dotze mesos.

Però Sant Celoni també es revela com el quart municipi català que més llegeix, segons les mateixes fonts, per darrera dee la població barcelonina de Sant Just Desvern, La Garriga i Barcelona. El top-10 de ciutats més lectores de Catalunya el formen per aquest ordre, Sitges, Sant Quirze del Vallès, Girona, Roses, Castelldefels i el Masnou.

També té especial rellevància el fet que la comarca del Vallès Oriental s'alça amb el títol de "hub de la ciència-ficció", ja que les dues localitats que més llibres compren d'aquest gènere són Sant Celoni i Cardedeu. El llibre més adquirit ha sigut la història d''Arthur al otro lado', una obra de fantasia on Arthur Conan Doyle intenta salvar el món de la màgia.

I també relacionat amb el Vallès Oriental és l'esperit emprenedor de La Garriga, ja que la segona població més lectora de l'any també té el títol de ser les que més llibres de negocis i economia ha comprat a Amazon.es.
Contingut relacionat

Còrsega, el proper rival de la selecció catalana?

Esports

Còrsega, el proper rival de la selecció catalana?

El migcampista de l'Arsenal Mathieu Flamini podria participar en aquest matx


El migcampista de l'Arsenal Mathieu Flamini.
El migcampista de l'Arsenal Mathieu Flamini.   |   Arsenal
La visita oficial que el president de Còrsega, el nacionalista Gilles Simeoni, va realitzar aquest dilluns al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també va tenir el seu moment futbolístic. El mandatari cors li va regalar al català una samarreta de "A Squadra Corsa" amb el número 7, "el del davanter dret, el que desborda", i el seu cognom estampat.
Segons explica Simeoni a Corse Net Infos, en la reunió es va parlar d'un partit entre la selecció catalana de futbol i la selecció corsa. "Intenarem que sigui possible en els propers mesos", assegura Simeoni.

Entre els jugadors destacats d'aquesta selecció corsa s'hi trobarien el migcampista de l'Arsenal Mathieu Flamini i el de l'Olympique de Marsella Rémy Cabella. També hi podria jugar l'exjugador del Sevilla Sébastien Squillaci, actualment al Bastia.

Mostra la imatge al Twitter
Remise du maillot de la à @KRLS : en projet, un match avec la Selection nationale de Catalunya