dilluns, 28 de març del 2016

La direcció del PSOE proposa ajornar el congrés per elegir secretari general

La direcció del PSOE proposa ajornar el congrés per elegir secretari general

La cúpula del partit ja ha consultat els territoris i vol traslladar el conclave perquè no interfereixi en les negociacions de govern                         

EL PERIÓDICO / MADRID
Dilluns, 28 de març del 2016 - 18:38 CET
La direcció del PSOE ha proposat a les federacions socialistes ajornar el congrés que s'havia de celebrar el mes de maig per renovar la cúpula del partit, ha parlat amb els líders territorials i ha constatat que hi ha consens per traslladar la data, encara que la decisió s'haurà d'aprovar formalment a la reunió del comitè federal.
Segons fonts socialistes consultades per Europa Press, la direcció socialista vol ajornar un conclave, que s'havia fixat per als dies 21 i 22 de maig, dues setmanes després de la consulta a la militància, citada el 8 de maig si hi ha més d'un candidat a la secretaria general.
La data d'aquesta cita ha sigut motiu de pugna entre la direcció de Pedro Sánchez i les federacions crítiques -entre elles Andalusia- des de l'endemà de les eleccions del 20 de desembre. Aquell dilluns, la direcció va apuntar que podria anar més enllà del mes de febrer, quan s'havia d'haver organitzat, quatre anys després del que va elegir Alfredo Pérez Rubalcaba secretari general.
Aquesta previsió, unida a l'anunci del líder del partit de presentar-se a la reelecció, i al primer balanç que es va fer des de la direcció socialista dels resultats del 20-D, va irritar alguns dirigents de les federacions crítiques i va donar lloc als dies més difícils de Sánchez al capdavant del partit.

LA BARALLA

La baralla per la data del congrés es va emportar el comitè federal del 28 de desembre, en què es va fixar el full de ruta per a les negociacions de cara a la formació de govern. Aquest dia, encara que aquest assumpte no estava a l'ordre del dia i no es podia prendre una decisió, els líders del PSOE a Andalusia, Astúries i Castella-la Manxa es van mostrar partidaris de no ajornar el congrés i mantenir-lo al febrer.
La decisió es va prendre finalment el 30 de gener, també entre discrepàncies dels dos sectors del partit. L'objectiu de la direcció era convocar-lo per als dies 18 i 19 de juny, però aquest calendari no va convèncer els crítics, que el volien portar a principis de maig. Es va arribar a un consens i es va aprovar la data del 21 i el 22 de maig, amb la votació prèvia el dia 8 d'aquest mes.
Durant els últims mesos, el soroll al voltant d'aquest assumpte s'ha silenciat i, mentre el líder del PSOE negociava la seva primera investidura, no hi va haver veus que, en públic, abordessin aquesta qüestió i demanessin un moviment.

EL MOVIMENT DE DÍAZ

Però després que fracassés en aquest intent d'arribar a la Moncloa, i encara que Sánchez vol seguir tractant d'aconseguir suports per ser investit president, han ressorgit les mirades cap a la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, perquè opti a liderar el partit. I alguns ja demanaven que es mogués el calendari.
Tal com es va aprovar al gener, el calendari és complicat, ja que les candidatures s'han de presentar entre els dies 11 i 14 d'abril, quan Sánchez pot seguir negociant per intentar aconseguir els vots que li permetin ser president del Govern. En aquest moment, no se sabrà si s'ha de tornar a les urnes.
Abans de Setmana Santa, la cúpula del partit mantenia que el congrés es podia canviar i assegurava que es faria per consens, com va arribar a dir el secretari general. Però fonts de la direcció apuntaven que si algun territori el volia modificar, ho hauria de demanar. D'aquesta manera, s'hauria de retratar.
Finalment, la direcció ha fet el pas i ha proposat convocar un comitè federal per ajornar aquest conclave i evitar així el soroll intern, que pot deteriorar la imatge del partit.

Espanya compleix 100 dies sense govern

LA COMPLEXA INVESTIDURA

Espanya compleix 100 dies sense govern

Els partits encaren el mes decisiu per a la investidura després de batre el rècord d'interinitat

Si hi ha eleccions, l'Executiu de Rajoy podria estar més de vuit mesos en funcions                     

Espanya compleix 100 dies sense govern
                        

Opinió

Xavier Bru de Sala
Xavier Bru de Sala
Escriptor

Penitència per als polítics

Dilluns, 28 de març del 2016 - 16:43 CET
EL PERIODICO                                           
Cent dies sol ser el temps prudencial que es concedeix a qualsevol govern abans de començar a treure conclusions sobre la seva gestió. 100 dies es compleixen aquest dimarts des que els espanyols van encarregar al PP, el PSOE, Podem i Ciutadans que dialoguessin i arribessin a acords. I han estat tot aquest temps fent-ne cas omís, amb l'excepció del pacte entre Pedro Sánchez i Albert Rivera, que es va estavellar al Congrés per falta de suport. Liquidada la Setmana Santa, els partits han consumit el primer dels dos mesos de termini que tenen per desbloquejar la investidura i evitar la repetició de les eleccions, que es convocaran automàticament el 2 de maig si encara no hi ha president.


L'única cita que figura a les agendes públiques dels líders és la reunió que Sánchez mantindrà aquest dimecres amb Pablo Iglesias. No cal dir que, si no hi ha un gir radical en alguna de les posicions, les expectatives tendeixen a zero i la reunió podria ser només un nou episodi de les pressions creuades que mantenen el PSOE i Podem sobre quin dels dos bloqueja el "govern de canvi". Aïllar el partit morat és l'objectiu del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que apunta amb el dit a Mariano Rajoy com a culpable per preferir noves eleccions abans que desencallar la investidura, per exemple, oferint el seu cap.

Les claus

  • El calendari. Al ser el 2 de maig la data límit per elegir president, el ple d'investidura s'hauria d'iniciar com a molt tard el 30 d'abril perquè han de passar 48 hores entre la primera i la segona votació. Només si el candidat tingués assegurada la majoria absoluta a la primera podria esprémer els terminis fins al mateix 2 de maig.
  • Els tràmits. El Rei ha d'obrir una nova ronda de contactes amb els grups parlamentaris per proposar un nou candidat, però està esperant que avancin les negociacions per evitar una nova investidura fallida. El Monarca l'hi pot proposar qualsevol espanyol major d'edat.
  • El pols legal. Un Govern en funcions té competències molt limitades. No pot aprovar lleis ni sotmetre's al control del Congrés i el Senat. Els grups de l'oposició han recorregut al Tribunal Constitucional per intentar forçar l'Executiu a comparèixer a les Corts durant aquest període d'interinitat.
  • Les conseqüències. Si s'ha de tornar a votar, el 26 de juny el Govern farà mig any que estarà en situació interina i els terminis mínims posteriors per constituir les Corts i per a la investidura (a més amb l'estiu pel mig) podrien prolongar aquest escenari d'inestabilitat política fins als set o vuit mesos.
El partit taronja ha dedicat aquests dies de recolliment a reclamar al PP i al PSOE que es deixin de renyines i parlin d'una vegada. Rajoy té pendent una trucada telefònica a Sánchez, que es podria produir aquesta setmana, però que seria més erma que la reunió Sánchez-Iglesias, ja que el líder socialista segueix sense voler sentir parlar d'una 'gran coalició'.

EL PREDECENT CATALÀ

Des del 28 de setembre fins al 12 de gener, dia en què Carles Puigdemont va ser oficialment investit president de la Generalitat, van passar 106 dies. Tres mesos i mig en què des de tota mena de tribunes madrilenyes es van sentir i es van llegir mofes, acudits i exabruptes contra Artur Mas, Junts pel Sí i la CUP per la paràlisi política de Catalunya. La Moncloa superarà dilluns que ve, 4 d'abril, aquest registre de la Generalitat, i fa temps que va batre el rècord d'un Govern en funcions a Espanya: 62 dies (els que va trigar José María Aznar a aconseguir la investidura el 1996).
Dies abans de la investidura 'in extremis' de Puigdemont, el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, demanava "acabar amb l'esperpent", mentre que Rivera criticava el "mal espectacle que s'ha donat a la regió en els últims tres mesos". Des del 20 de desembre, el que no ha faltat en la política espanyola és espectacle: la negativa de Rajoy a intentar la investidura (mentre el PP valencià es convertia en una falla contínua per la corrupció), les reunions amb aires de comèdia d'embolics al Congrés entre PSOE, Podem i Ciutadans o el conat de guerra civil a la formació morada.
Després va arribar la primera investidura fallida de la història de la democràcia i l'actual impàs, que manté el Govern en funcions. ¿I què suposa exactament aquesta interinitat? "El Govern en funcions limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, i s'abstindrà d'adoptar, tret de casos d'urgència degudament acreditats o per raons d'interès general l'acreditació expressa de les quals així ho justifiqui, qualssevol altres mesures", estableix la llei del Govern. És a dir, el Gabinet de Rajoy no pot aprovar cap llei, ni sotmetre's al control del Congrés, encara que l'oposició està disposada a anar al Tribunal Constitucional per obligar alguns ministres a comparèixer a les Corts.

EL PODER DE LES ENQUESTES

Les enquestes van acabar desencallant la situació a Catalunya i van portar Mas a fer el pas enrere que li exigia la CUP. De moment, els sondejos publicats no auguren un mapa electoral espanyol gaire diferent en cas que es repetissin les eleccions, més enllà que Ciutadans podria prendre la tercera plaça a Podem. Però aquestes enquestes sí que detecten la creixent preocupació de la societat per la classe política, caldo de cultiu per a una caiguda de la participació en cas d'haver de votar una altra vegada.

Hi ha qui ironitza que amb aquesta interinitat no s'està tan malament. No hi ha més retallades i els corruptes de tots els colors van desfilant pels jutjats. Recorden alguns l'exemple de Bèlgica. Espanya està encara molt, molt lluny del rècord absolut que ostenten els belgues, que van estar ni més ni menys que 541 dies amb un executiu en funcions. Però si hi hagués eleccions el 26 de juny, el període d'interinitat es prolongaria almenys fins a mitjans d'agost. I ja serien vuit mesos. Per cert, durant aquells 541 dies sense govern a Bèlgica, lluny d'enfonsar-se el país, l'economia va créixer i l'atur va baixar.
  •                        
 

Els 8 presidents vius del Barça es reuniran a la llotja per acomiadar Cruyff en el clàssic

Els 8 presidents vius del Barça es reuniran a la llotja per acomiadar Cruyff en el clàssic

Bartomeu, Rosell, Laporta, Núñez, Carrasco, Gaspart, Reyna i Montal coincidiran al Camp Nou


  • Els 8 presidents vius del Barça es reuniran a la llotja per acomiadar Cruyff en el clàssic
  • Els 8 presidents vius del Barça es reuniran a la llotja per acomiadar Cruyff en el clàssic
    JORDI COTRINA
EL PERIODICO
MARCOS LÓPEZ / BARCELONA
Dilluns, 28 de març del 2016 - 17:48 CET
No hi faltarà ningú. El Barça juga dissabte un clàssic contra el Madrid per honrar la figura de Johan Cruyff, l'entrenador que va canviar la seva mirada sobre el futbol. L'home que va revolucionar un club perdedor i victimista i el va convertir, primer des del camp i després des de la banqueta, en un club guanyador, sense pors ni complexos. I tots els presidents vius del Barcelona es retrobaran a la llotja del Camp Nou en una imatge inusual, mai vista. Hi seran tots. En el clàssic de Johan. Josep Maria Bartomeu, l'actual dirigent blaugrana, compartirà la llotja amb Sandro Rosell, el seu predecessor, amb Laporta, el president que més va creure i va defensar la figura de Cruyff fins a convertir-lo en president d'honor del Barcelona, Josep Lluís Núñez, que el va portar com a entrenador el 1988, Joan Gaspart, Enric Reyna, Raimon Carrasco i Agustí Montal.
Primer, al saber-se la mort de Cruyff, van firmar una carta de manera conjunta, fet totalment inèdit en la història contemporània del Barcelona. "L'arribada de Cruyff va canviar la història del Barça perquè va contribuir a modificar de manera decisiva la seva mentalitat. Ens va fer aixecar el cap i veure que cap rival era invencible, que podíem aconseguir el que ens proposéssim", van escriure els vuit dirigents en un document per rendir tribut a l'entrenador holandès. "Cruyff va ser la icona que va explicar millor que ningú que el Barça és més que un club, sense complexos, implicats en la realitat i el moment social, disposats a anar sempre endavant", deien.
Els vuit presidents estaran tots junts dissabte al Camp Nou.

L'univers futbolístic de Johan Cruyff

L'univers futbolístic de Johan Cruyff

         EL PERIÓDICO              
La revista oficial de la Champions League (’Champions Matchday’) va descriure en un gràfic l'enorme influència de l'holandès en el futbol europeu que El PERIÓDICO ha pres com a base d'aquest informe
L'univers de Johan Cruyff


Adéu a la connexió l’Alguer-Girona: ‘Ryanair ja no és més santa’

Economia Món

Adéu a la connexió l’Alguer-Girona: ‘Ryanair ja no és més santa’

Aquest dissabte es fa l'últim vol entre Girona i l'Alguer · Un grup d'empresaris algueresos malda per reprendre la ruta amb unes altres companyies



L'Alguer, fotografiat per Paolo Calaresu.
L'Alguer, fotografiat per Paolo Calaresu.
Dissabte a les 13.20 sortirà l’últim vol de Ryanair de Girona cap a l’Alguer; i a les 15.00 sortirà el darrer en sentit contrari, de l’Alguer a Girona. Desapareix així l’únic vol regular que hi havia entre el Principat i la ciutat catalana de Sardenya. Aquests darrers dotze anys ha servit de punt d’unió entre tots dos territoris: ha transportat 100.000 passatgers anuals i ha fet créixer intercanvis econòmics, culturals i socials. ‘Justament ara que havíem recuperat el contacte, havíem fet xarxa i els algueresos havien pogut redescobrir Catalunya i el català, s’acaba tristament aquesta connexió natural’, explica Esteve Campus, president d’Òmnium Cultural de l’Alguer, en declaracions a VilaWeb.
L’Alguer, abandonada, però els empresaris es mouenLa ruta de Girona no és l’única que s’ha eliminat a l’Alguer: Ryanair només hi mantindrà aquest estiu nou rutes de les vint-i-una que hi tenia l’any passat; i al novembre deixarà d’operar totalment a l’aeroport de Fertília de l’Alguer. El motiu? De primer, Ryanair va argüir manca d’avions per a mantenir la connexió, però ben aviat les autoritats sardes van explicar que no era sinó una decisió estratègica de la companyia, en bona part motivada per l’augment de les taxes –d’un 40%– i la manca d’ajuts públics. Amb tot, és difícil d’atribuir a una única causa aquesta decisió. De fet, el govern sard pot ser sancionat per la Comissió Europea per haver concedit ajudes directes a Ryanair i no a través de publicitat, com han fet alguns altres territoris –Catalunya mateix. La incertesa sobre aquestes possibles sancions i la por de rebre’n de noves ha motivat també la reducció d’ajuts del govern sard a la companyia aquests darrers dos anys.
Sigui com sigui, alguna cosa ha canviat aquests dotze anys en què Girona i l’Alguer han estat connectades. ‘Els algueresos i els sards en general s’han adonat de la necessitat cultural i econòmica de mantenir una bona connexió amb Catalunya’, explica a VilaWeb Joan Elies Adell, delegat de la Generalitat a l’Alguer. Fins al punt que un grup d’empresaris algueresos ha reunit un fons d’un milió d’euros per a intentar que Ryanair o alguna altra companyia cobrís aquesta ruta. Aquests dies s’han intensificat les negociacions a diverses bandes per a cercar-hi una solució, i encara es mantenen, de moment sense èxit.
Per una altra banda, el dia 7 d’abril hi ha prevista a Roma una reunió entre el sots-secretari de Transports del govern italià, directius de Ryanair i el síndic de l’Alguer, Marco Bruno, que ja ha dit públicament que és urgent d’esmenar la situació. A l’Alguer calculen que la pèrdua de la ruta implicarà una baixada d’ingressos de 150 milions d’euros anuals per al sector turístic del nord-oest de l’illa.
Tot amb tot, per a Adell, la xarxa cultural de relacions entre catalans i algueresos teixida durant aquests anys no s’acaba amb Ryanair: ‘Ara serà més complicat de mantenir la relació, de moure turistes i artistes d’una banda a una altra, però s’han fet contactes i intercanvis sòlids que no es poden destruir tan fàcilment i que, amb vols o sense, romandran.’
Alternatives a RyanairA conseqüència de l’eliminació de la ruta, Grimaldi Lines ja ha anunciat que ampliaria a tot l’any la ruta per vaixell entre Barcelona i Porto Torres (a quaranta quilòmetres de l’Alguer), que fins ara només funcionava a l’estiu. Per via aèria les úniques comunicacions que restaran entre Sardenya i els Països Catalans són els vols d’Òlbia i Càller a Barcelona, de Vueling.
Ryanair, santa?‘Santa Ryanair, salva l’alguerès’, cantava Claudio Sanna (lletra i vídeo), l’any 2007, en una coneguda cançó que il·lustrava d’una manera tan simpàtica com real el paper fonamental, i molt probablement involuntari, que la companyia aèria irlandesa tenia a l’hora de fer reviure l’alguerès, el català de l’Alguer, connectant la gent de l’Alguer amb la resta de territoris de parla catalana. Sanna ho explicava, també, en aquesta entrevista en vídeo de VilaWeb, l’any 2008. De fet, ha estat durant aquests anys de connexió amb el Principat que s’ha obert el primer ple municipal en català (vídeo), s’han començat a fer circulars de l’ajuntament en la nostra llengua i, sense anar més lluny, s’ha establert a la ciutat la delegació del govern de la Generalitat, amb Adell al capdavant.
‘Potser Claudio haurà de canviar la cançó sobre Ryanair’, diu sarcàsticament Campus, que assegura que els versos del tema de Sanna són un reflex plenament real d’això que ha passat a l’Alguer aquests anys, en què la llengua s’ha revifat. La resposta la va donar Claudio Sanna mateix diumenge en un concert a Berga:  ‘Sense Ryanair, aquesta és l’última vegada que canto aquesta cançó’, va dir. Campus, des de l’Alguer, ho veu clar: ‘Ryanair ja no és més santa.’

El web internacional de Sant Jordi ja inclou activitats a una desena de països

Cultura

El web internacional de Sant Jordi ja inclou activitats a una desena de països

DIPLOCAT pretén donar visibilitat internacional a aquest esdeveniment amb l'ajut de xarxes socials



books&roses
A un mes exacte de la diada de Sant Jordi, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) ha activat un altre cop la pàgina web ‘Books and Roses’, ideada per donar visibilitat internacional a aquest esdeveniment. Es tracta d’una eina de diplomàcia ciutadana que té com a objectiu principal recollir i difondre les nombroses activitats que es fan per Sant Jordi fora de Catalunya, i explicar en què consisteix aquesta festa al públic que no la coneix.
El web incorpora un nou logotip, creat pel dissenyador Jordi Calvís. Aviat s’afegiran altres recursos gràfics com ara felicitacions electròniques, i s’activarà el perfil de DIPLOCAT a Instagram, on es penjaran algunes de les imatges vinculades a #BooksAndRoses.
Una de les fotografies publicades amb el hashtag #BooksAndRoses
Una de les fotografies publicades amb el hashtag #BooksAndRoses
L’any passat el web va recollir un total de cent trenta actes a més de cent ciutats. Enguany ja n’hi apareixen una desena, a ciutats com Londres, Roma, Washington i Ciutat de Mèxic, entre d’altres. L’anglès és l’idioma principal del portal, però també hi ha informacions en altres llengües.
S’organitzen múltiples activitats, des de conferències fins a presentacions de llibres, passant per concerts, parades al carrer i jocs florals. Hi ha activitats organitzades per l’Institut Ramon Llull, per les delegacions de la Generalitat, per les comunitats catalanes de l’exterior i per moltes altres entitats, algunes de les quals no tenen relació directa amb Catalunya. Qualsevol activitat relacionada amb Sant Jordi i oberta al públic és susceptible de formar part del calendari d’activitats del web.
La diada de Sant Jordi és única al món, i va associada a una sèrie de valors universals, simbolitzats en les roses i els llibres, que la fan especialment atractiva. És per aquest motiu que DIPLOCAT la considera una bona oportunitat per projectar Catalunya al món.

dimecres, 23 de març del 2016

El baròmetre polític d'Espanya d'EL PERIÓDICO, al detall i en obert

el mapa polític espanyol

El baròmetre polític d'Espanya d'EL PERIÓDICO, al detall i en obert

La suma del PP i Ciutadans es quedaria a només quatre escons de la majoria absoluta

El diari publica les dades i les tabulacions del sondeig del GESOP


  • El baròmetre polític d'Espanya d'EL PERIÓDICO, al detall i en obert
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimarts, 15 de març del 2016 - 20:11 CET
El baròmetre polític d'Espanya després de la no-investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, publicat aquest 10 de març, indica que el centredreta sortiria reforçat si es repetissin les eleccions. El sondeig del GESOP per a EL PERIÓDICO mostra que la suma del PP i Ciutadans es quedaria a tan sols quatre diputats de la majoria absoluta. El partit taronja guanyaria 20 escons al Congrés a costa d'erosionar la formació que lidera Mariano Rajoy. El partit de Rivera podria prendre-li el tercer lloc a Podem, que perd força en benefici d'IU. Per la seva banda, el PSOE mantindria el resultat del 20-D.
Segons l'enquesta, el tripartit PP-PSOE-Ciutadans és el pacte preferit pels espanyols. A més, gairebé la meitat dels votants populars creuen que Rajoy hauria de fer un pas enrere al partit. Del sondeig també se'n desprèn que el 60% dels espanyols culpen el president en funcions de la corrupció del PP.
Respecte a Catalunya, el moviment més significatiu que reflecteix l'enquesta és que Democràcia i Llibertat, la marca de CDC, encara no ha tocat fons i passaria de 8 a 6 o 7 escons. En canvi, Esquerra podria repetir els nou diputats actuals o fins i tot sumar el desè. En intenció directa de vot (el vot sense 'cuina'), En Comú Podem continua al capdavant, seguit del PSC i Ciutadans.

DADES I TABULACIONS

EL PERIÓDICO publica la base de dades i les tabulacions del baròmetre polític d'Espanya del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) d'aquest març. Com ja és tradició, i per contribuir a la transparència de les enquestes publicades al diari, EL PERIÓDICO difon les dades del sondeig al complet i en obert. Aquestes són les dades del baròmetre polític d'Espanya al març. I també les tabulacions del sondeig en format PDF.