diumenge, 24 de gener del 2016

El repte de viure sense aigua potable

PER AIXÒ, TAMBÈ, NECESSITEM LA INDEPENDÈNCIA...!!!

Dossier

El repte de viure sense aigua potable

Les aixetes de Senan ragen aigua amb nitrats i el poble no es pot pagar la solució

La petita població de Senan (Conca de Barberà) arrossega des de fa anys un problema de salubritat de l’aigua que raja de les aixetes de les cases. L’aigua té, històricament, un excés de nitrats i de sulfats que fa que no sigui adequada per al consum humà. Un problema que ells no poden resoldre per les limitacions pressupostàries d’un municipi d’una cinquantena d’habitants censats -només uns 15 hi viuen tot l’any- i que, de moment, no ha comptat amb la implicació de cap altra administració per garantir el subministrament, una carència impensable a la gran majoria de municipis catalans.
El problema de l’aigua de Senan ve de lluny. Els nitrats estan escampats pels camps que envolten el poble, una conseqüència de l’activitat agrícola de la zona. Els fertilitzants i altres productes químics que s’han anat acumulant són arrossegats per l’aigua de la pluja cap a les captacions, una dinàmica que perjudica la qualitat de l’aigua, que sense ser altament nociva, no és recomanable. Així ho manifestava una notificació que van rebre l’estiu passat a l’Ajuntament, en la qual el departament de Salut els advertia que l’aigua no era saludable i els amenaçava amb multes d’entre 3.000 i 60.000 euros. L’alcaldessa, Carme Ferrer, explica: “Ja érem conscients del problema, així com de la nostra incapacitat per posar-hi remei”. Però es queixa: “Ja que ens diuen que l’aigua no és bona, el que esperem és que ens ajudin a corregir el nostre problema”.
La solució al problema de l’aigua de Senan està sobre la taula i té ben definit quin seria el seu cost. Es tractaria de construir 4 quilòmetres de canonades per connectar el dipòsit del poble amb el pou que hi ha a l’Espluga Calba, cosa que els permetria disposar de l’aigua potable de la mancomunitat de les Garrigues. El projecte costaria 240.000 euros, una quantitat que està lluny de les possibilitats d’un municipi tan petit. “Esperem que algú ens ajudi -diu l’alcaldessa-. De moment l’ACA ens ha fet una memòria del cas i la Diputació ens ha fet un projecte a preu públic, que hem pogut pagar, però les obres no les podem finançar”, confessa. Carme Ferrer recorda que el problema ja va estar en vies de solució fa uns anys, quan l’Agència Catalana de l’Aigua els va concedir una subvenció. Però amb la fallida financera de l’ACA, aquells diners van quedar congelats i el projecte en un calaix.
Aigua embotellada, de l’Espluga
La falta d’aigua de boca suposa una gran incomoditat per als veïns de Senan. Estan conscienciats i, tot i que ningú ha demostrat que pugui provocar el desenvolupament de malalties de manera directa, saben que no és saludable. Per això, des de fa anys, han optat per beure només aigua embotellada. Però, com que al poble no hi ha cap comerç, no els queda més remei que comprar-la quan baixen a l’Espluga de Francolí, el municipi d’una certa envergadura que tenen més a la vora. Són nou quilòmetres per una sinuosa carretera, amb la dificultat afegida que la majoria dels veïns de Senan són gent gran, als quals els costa més carregar garrafes. Maria Guiu és una d’aquestes persones i es queixa: “És una gran molèstia, a més l’aigua de l’aixeta no és bona per a res, fa malbé la rentadora perquè té molta calç i quan et dutxes et deixa els cabells bruts”.
Carme Ferrer confia que gràcies a haver-se associat amb altres micropobles tinguin la força suficient perquè alguna altra administració els aporti el finançament que necessiten. “Associar-nos dóna visibilitat als nostres problemes i ens obre portes; esperem que la Generalitat, la Diputació, el consell comarcal o tots plegats ens ajudin”, diu l’alcaldessa, que reclama també un sistema de finançament estable per als micropobles com Senan. I afegeix: “Actualment financem els serveis als veïns gràcies a subvencions, però si un dia algú les retalla, ens quedaríem sense poder garantir els serveis més bàsics”.

Micropobles: desaparició, fusió o més ajudes?

PER AIXÒ, TAMBÈ, NECESSITEM LA INDEPENDÈNCIA...!!! 

Dossier


MICROPOBLES

Micropobles: desaparició, fusió o més ajudes?

Als pobles de menys de 500 habitants hi viuen el 2% dels catalans però custodien un terç del territori




N’hi ha 948. Aquesta és la xifra oficial de municipis que té Catalunya, després que l’any passat Medinyà (Gironès) se separés de Sant Julià de Ramis. Gairebé un miler és una xifra prou alta per defugir homogeneïtats, però la presència d’un ajuntament sí que és un tret comú de tots. Muntanyosos o costaners, agrícoles o industrials, governats per un partit o un altre, el que més marca la seva realitat és el volum de la població que acullen. Al capdavall, aquest és el factor que determina els ingressos que reben.
Dins d’aquest fenomen tan divers, són els pobles més petits, els micropobles, els que configuren una realitat paral·lela, allunyada dels focus. Des de la quietud dels seus carrers i dels seus paisatges, lluiten per sobreviure al despoblament massiu dels anys 60 i 70, tot fent de custodis de bona part del territori. Un parell de dades demostren aquesta disparitat.
Actualment, els municipis de menys de 500 habitants són un terç del total, i alhora ocupen un terç del territori català, i bona part dels recursos naturals. Per contra, només aglutinen un 2% de la població. Ara bé, alguna cosa s’ha mogut en els últims anys. Sigui per la recerca d’una vida més tranquil·la, per la millora de les comunicacions, per la pèrdua de l’estigma associat al fet de ser de poble o bé pel valor afegit dels productes de proximitat, el cert és que en els últims anys han aconseguit atreure nous habitants i, fins i tot, s’han rejovenit una mica. És cert que no a tot arreu ha passat igual, i que aquests augments de població s’han produït sobretot en municipis no tan petits. També és cert que els pobles pirinencs o els del sud de Catalunya continuen perdent població, però sí que es pot observar un canvi de tendència cada cop més consolidat.
Ho explica Maria Carme Freixa, presidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya, una entitat sorgida el 2008 amb la intenció “d’actuar com a lobi”. Des de l’associació, que és de participació voluntària, expliquen la seva creació perquè entenien que els interessos dels pobles més petits no estaven prou resguardats, tampoc a les associacions municipalistes tradicionals. “Quan es planifiquen les polítiques no es té en compte la nostra realitat”, assegura Freixa. No ho veu de la mateixa manera el professor de geografia de la UdL Jesús Burgueño, un dels vuit experts que van treballar en l’informe Roca de l’any 2001 que havia de posar les bases per a una reordenació territorial àmplia que, tot i que no tenia en els pobles més petits el seu principal objectiu, sí que en defensava la fusió per fer-los més eficients i, sobretot, per oferir un servei millor al ciutadà.
Una qüestió tabú
La reforma territorial altera l’equilibri entre partits polítics
Els canvis en l’administració són més complicats del que podria semblar a simple vista. Burgueño recorda que la llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovada el 2003, fixa dues condicions molt clares per a la creació de nous municipis: que tinguin més de 2.000 habitants i que tinguin com a mínim tres quilòmetres de franja de sòl no urbanitzable respecte als seus veïns. El Parlament, però, si ho considera convenient, pot saltar-se aquests preceptes. En els últims anys ho ha fet dos cops: a Medinyà i a la Canonja (Tarragonès). “Sempre és més grat crear, perquè suprimir té uns costos”, argumenta el geògraf, crític amb unes decisions que només responen a “dinàmiques locals”.
Burgueño, tot i que es nega a reduir el debat de la reorganització territorial als pobles petits i apunta a les comarques i sobretot a les diputacions -o vegueries- com el quemés hauria de canviar, lamenta que aquests canvis depenguin tant dels equilibris polítics de cada moment i de la necessitat d’agradar o no als governs de torn. Té un record una mica trist de com va acabar l’informe Roca, amb la impossibilitat de dur-lo a la pràctica, tot i que també dóna per fet que l’organització interna de Catalunya hauria de ser una competència exclusiva de Catalunya. Hi ha reformes que serien útils per a tothom i en què fins i tot coincideix amb l’Associació de Micropobles, com canviar el mecanisme de finançament dels consistoris perquè no només es tingués en compte la població, sinó que també s’introduïssin mecanismes per compensar la dispersió de la població o la grandària del terme.
Tornar al punt zero
L’informe Roca va fer-se el 2001 però no s’ha posat mai en pràctica
¿Cal que l’Ajuntament de Lleida formi part de la diputació provincial, quan el següent municipi més gran de la demarcació té 15.000 habitants? S’ho pregunta Burgueño, que advoca per canviar les quatre diputacions per vegueries, o fins i tot mantenint el nom original però fent-les més uniformes. A més, creu que els consells comarcals tindrien més sentit si fossin un verdader organisme de representació dels alcaldes, sense càrrecs designats pels partits. Sigui com sigui, la flexibilitat i l’estudi cas per cas haurien de ser la norma. Fusionar els tres ajuntaments de la Vall de Cardós en un de sol, exemplifica, no hauria de restar identitat.
Freixa, per la seva banda, veuria una derrota absoluta en la desaparició de qualsevol poble. Els considera la primera línia d’atenció al ciutadà, i veu els alcaldes com els primers interessats a donar la cara, sobretot en pobles en què tothom sap on viu i què fa. Creu que són els encarregats de resoldre els problemes reals enfront d’una administració que desconeix la seva realitat i que no la té en compte. A la pràctica ja mancomunen tots els serveis que poden per estalviar, com és la recollida d’escombraries, explica. “El discurs és bonic, però no és real”, replica Jesús Burgueño, que considera que la gestió pública requereix certa distància i que la proximitat també pot portar a pràctiques més aviat discrecionals. No és una qüestió d’estalvi, diu, sinó tan sols de fer l’administració més eficient amb la creació d’un gruix mínim de població.
Els pobles no s’abandonen
Els nuclis habitats són més d’un miler, amb realitats diferents
Tot i que en l’imaginari col·lectiu hi pot haver la idea que a Catalunya hi ha pobles abandonats, la realitat és que d’ajuntament no se n’ha perdut cap. Una altra cosa són els petits nuclis habitats, llogarrets o masies que han quedat sense gent, però que depenen d’algun poble més gran. “La Generalitat no pot deixar aquest tema”, urgeix Burgueño. Sense imposar res, però sí fent propostes i incentivant que hi hagi aquests canvis, perquè quan es produeixen demostren que són útils.
“Ja no hi ha tanta diferència entre viure en un poble o en una ciutat”, considera Freixa, que creu que cada cop més gent accepta que la qualitat de vida als pobles petits és més gran que a les ciutats.
¿És l’agrupació la seva garantia de supervivència? ¿Ho és deixar-los com estan? Custodis del territori i del llegat que representen segles d’història, els pobles més petits lluiten per sobreviure sense que el brogit de les grans ciutats permeti sempre escoltar la seva veu.

dissabte, 23 de gener del 2016

Catalunya, potència turística del Mediterrani

turisme

Catalunya, potència turística del Mediterrani

17 milions de turistes estrangers van visitar Catalunya el 2015, un 3,7% més que l'any anterior

França, amb cinc milions de visitants, és el principal mercat

La despesa mitjana per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia

Nd | 23/01/2016 a les 17:00h

Una parella de turistes fent-se un selfie a Montjuïc | Adrià Costa
Catalunya va tornar a demostrar el 2015 que és una potència turística. Segons les primeres dades de tancament elaborades per la direcció general de Turisme, el país va rebre més de 17,4 milions de turistes estrangers el 2015. Això suposa un 3,7% més que l’any anterior, amb 16,8 milions, i un 32,4% més que l’any 2010, quan van ser 13,2 milions.

Evolució turistes estrangers

13.013.514.014.515.015.516.016.517.017.5201020112012201320142015
Turistes Estrangers per milions
Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions Font: FRONTUR i EGATUR de l’IET
Més 17 milions de turistes es van gastar 15,6 milions d’euros durant els nou primers mesos de 2015, un 3,4% més que el 2014. La despesa mitjana per turista és de 899,3 euros per estada, 121 euros per dia.

Despesa segons el país de procedència

4,0003,5003,0002,5002,0001,5001,000500020142015
Resta d'Europa
Resta del món
França
Regne Unit
Estats Units
Alemanya
Itàlia
Rússia
Països Nordics
Països Baixos
Bèlgica
Despesa per milions d'eurosFont: FRONTUR i EGATUR de Turespaña.

França, Regne Unit i Alemanya, principals països de procedència 

França és amb diferència el principal país de procedència dels turistes que arriben a Catalunya, amb gairebé cinc milions el 2015. Seguit pel Regne Unit amb gairebé dos milions, Alemanya amb 1,3 milions i Itàlia amb 1,29 milions. 2015 hi ha hagut un significatiu augment d’un 25’9% dels turistes procedents dels Estats Units d’Amèrica, passant de 512.000 a 644.000. Mentre que els de Rússia han disminuït un 31%, de 833.400 visitants a 574.800 visitants.

La despesa total del turisme estranger va créixer durant el 2015 en un 3,4% respecte a l’any anterior. Pel que fa als països de procedència, cal destacar l’increment de la despesa dels turistes procedents del Regne Unit en un 10,4%, del mercat estatunidenc en un 12,6% i un significatiu increment dels Països Nòrdics (8,3%). La despesa ha disminuït en turistes procedents de Rússia en un 32,4% i d’Alemanya en un 17,9% respecte al 2014. Es va produir un bon comportament del mercat de la resta d’Europa i la resta del món on creix més la despesa que l’afluència.

Despesa dels turistes estrangers

10.010.511.011.512.012.513.013.514.014.515.015.516.0201020112012201320142015
Despesa total en milions d'euros
Nota: el mes de desembre de 2015 s’ha calculat a partir d’estimacions (*) Dades de gener a setembre del 2015

Amb aquestes dades el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, assegura que “Catalunya és una potència internacional turística de la Mediterrània. Un de cada quatre turistes que rep l’Estat, ve a Catalunya”, ha explicat en el marc de la Fira Internacional de Turisme, el FITUR de Madrid.
 
Turistes consultant una guia de Barcelona, davant la Casa Batlló. Foto: Adrià Costa

La llista dels 10 catalans més rics

La llista dels 10 catalans més rics

El propietari de Mango posseeix una fortuna de 4.500 milions d'euros

El propietari de Mango, Isak Andic, és el català amb una fortuna més gran del país i encapçala la llista de les deu persones més riques, segona la llista que elabora la revista Forbes, presentada a finals del passat any 2015. Andic té un patrimoni de 4.500 milions d'euros.
 El segon lloc de la llista l'ocupa Sol Daurella, de Coca-Cola Iberian, amb una fortuna de 3.700 milions d'euros. El tercer català amb una fortuna més gran és Víctor Grífols, de Laboratoris Grífols, amb un patrimoni de 2.600 milions d'euros.

Thomas Meyer, de Desigual, ocupa la quarta posició del rànquing, amb 2.500 milions, mentre que Antonio i Jorge Almirall, de farmacèutica Almirall, posseeixen una fortuna de 2.300 milions, ocupant la cinquena posició. La família Carulla, propietaris, entre d'altres, de l'empresa Agrolimen, tenen un patrimoni de 2.110 milions i són sisena al rànquing.

Josep Maria Serra Farré, accionista majoritari de Catalana Occident, és setè amb 1.800 euros, mentre que Demetrio Canceller, de Damm, és vuitè a la llista amb 1.600 milions. Tanquen el rànquing Manuel Lao de l'empresa del joc Cirsa amb 1.500 milions i la família Puig d'Exea Cosmètics amb 1.300 milions de patrimoni.

La Generalitat obre el descompte de la C-16 al trànsit de Manresa a Barcelona

DESCOMPTES A LA C-16

La Generalitat obre el descompte de la C-16 al trànsit de Manresa a Barcelona

La mesura que va anunciar ahir el Govern als polítics del Bages s'aplicarà, de moment, mentre durin les obres a la C-55

23.01.2016 | 11:44-Regió7
Els representants del Bages que ahir van acudir al departament de Territori i Sostenibilitat

Els representants del Bages que ahir van acudir al departament de Territori i Sostenibilitat

 
EDITORIAL
«Tanta insistència a ignorar punts crucials dóna raons fonamentades per pensar que no hi va haver cap interès a explicar-ho bé, sinó molt afany que l'operació semblés més atractiva del que és en realitat»
La Generalitat ha canviat de parer i ara anuncia que els descomptes de l'autopista també s'aplicaran a aquells vehicles que entrant a Sant Fruitós/Navarcles, Viladordis o el Pont surtin a Sant Vicenç /Castellbell i continuïn el seu trajecte cap a l'àrea de Barcelona o el Vallès per la C-55 (Monistrol de Montserrat) o la C-58 (Vacarisses). Regió7 va revelar dissabte passat que les excepcions que consten al decret excloïen dels descomptes els vehicles que feien el trajecte fora de la comarca del Bages o el que és el mateix, que els descomptes només s'aplicaven per als moviments a dins de la comarca entre Manresa i Monistrol de Montserrat, una mesura que si s'apliqués com està estipulada afectaria molt pocs usuaris.
Els responsables de l'aplicació del descompte del departament de Territori i Sostenibilitat, Ricard Font (secretari de Mobilitat) i Xavier Flores (director general d'Infraestructures), es van reunir ahir amb els representants del Consell Comarcal del Bages i del Consorci Viari per aclarir quina és la situació de la mesura aplicada a hores d'ara.
Els polítics bagencs van tornar de la conselleria amb bones sensacions, però amb cautela, perquè aquesta obertura del descompte als vehicles que tinguin origen o destinació a l'entorn de Manresa i vagin o vinguin de l'entorn de Barcelona o del Vallès de moment és provisional, mentre durin les obres a la C-55 (la previsió és que s'acabin el mes de febrer). I els polítics i les entitats del Bages, com recordava ahir el president de l'assemblea d'alcaldes, el republicà Ferran Estruch (alcalde de Cardona), "el que volem és la permanència de les reduccions en el peatge com queden a partir d'ara, mentre no hi hagi el que volem, que no és altra cosa que el desdoblament de la C-55 entre Manresa i el túnel de Bogunyà i la gratuïtat de l'autopista".

"Feia 34 anys que l´Ajuntament de Berga no pagava les factures a 30 dies"

"Feia 34 anys que l´Ajuntament de Berga no pagava les factures a 30 dies"

El regidor d'Hisenda de Berga, Francesc Ribera, explica a Regió7 les mesures introduïdes per reduir el deute

23.01.2016 | 08:16-Regió7
El regidor d´Hisenda de Berga, Francesc Ribera, al balcó consistorial

El regidor d´Hisenda de Berga, Francesc Ribera, al balcó consistorial

No generar deute, estalviar, no gastar més diners dels que es tinguin per sanejar les malmeses arques municipals de Berga que arrosseguen un deute total de 18,2 milions d´euros. Aquest és l´objectiu de mandat que s'ha fixat el nou govern de la CUP.
El repte l´entoma al capdavant de l´àrea d´Hisenda el regidor Francesc Ribera, que ha explicat a Regió7 les mesures que han aplicat per capgirar una situació econòmica que queda reflectida en aquests números: 14 milions d´euros de deute amb creditors a llarg termini, 4,1 amb els de curt termini. Al consistori li deuen 7,6 milions i, per tant, l´anomenat deute real és de 10,5 milions d´euros. Cal tenir en compte que, a tot plegat, cal afegir l´1,1 milions d´euros que el consistori ha hagut d´acceptar pagar del crèdit avalat a Inberga Tur i que sufragarà durant la propera dècada.
Una de les primeres accions impulsades ha estat la d´implantar el pla de tresoreria que per primera vegada enguany s´adjunta al pressupost municipal. «Això no es feia», ha dit el regidor. Aquest pla ha permès saber quins ingressos té cada mes el consistori i quines despeses, de manera que es pot preveure el balanç de cada mes i de què pot disposar i de què no per poder treballar amb previsió. D´aquesta manera s´ha començat el 2016 sabent que a final d´any hi haurà un paquet d´1,6 milions d´euros «que no ens els pagaran». Es tracta d´ajudes que la Generalitat deu al consistori i també de diners que no es cobraran de diferents impostos perquè hi ha un tant per cent de ciutadans que no els paguen. «Aquesta exercici no s´havia fet mai», diu el regidor. D´aquesta manera se sap que hi ha mesos que el consistori tindrà entre 350.000 i 400.00 euros de dèficit perquè tindrà més despeses que ingressos. «Ara estem treballant per veure com afrontem aquesta garrotada» i evitar que el deute se sumi a final de l´exercici.
Triar el gra de la palla
Per elaborar el pla de tresoreria s´han revisat 19.442 factures de 1.000 partides del pressupost i s´ha desglossat tot al detall. «Ha estat una feina de xinesos», confessa l´edil. Fruit d´aquesta dissecció s´han detectat disfuncions com que es pagava per coses que el consistori ja no utilitzava, com per exemple comptadors de la llum o assegurances d´immobles que no s´ocupaven. Francesc Ribera ha declarat que «ens ha sorprès la desatenció, la deixadesa en moltes coses» que ha atribuit als gestors polítics, al «poc control de la despesa» i la falta de voluntat de canviar les coses i no continuar fent-les com s´han fet«perquè sí» i no preguntar-se «moltes vegades per què fem les coses i si té sentit o es pot canviar» per tal de ser més eficients.
Fruit del pla de tresoreria s´han establert uns topalls de despeses «tothom té limitat per mesos i per partides» el que pot gastar. Només es gasta allò que es té al calaix, i no més. «Les compres es fan en base del que hi ha» 50.000 euros mensuals. Com a norma, si el dia 23 de mes s´han acabat els diners disponibles no es gasta res fins al dia 1 del proper mes.
Treballar per l´Ajuntament
Des de l´1 de juliol del 2015, poc després d´assumir el govern de Berga, l´executiu de la CUP va decidir que el consistori pagaria totes les factures que generessin a partir d´aleshores a 30 dies. «Feia 34 anys que l´Ajuntament de Berga no pagava les seves factures a 30 dies», assegura el regidor d´Hisenda.«Estem fent equilibris, passant-les magres per aconseguir això», indica. Fruit d´aquesta política «ara ens estem trobant que alguns empresaris ens estan trucant que volen tornar a treballar per l´Ajuntament. És una notícia significativa», palesa. Aquesta decisió també ha comportat estalvis perquè els proveïdors rebaixen els seus preus. La voluntat del govern és pagar les factures a proveïdors del primer semestre del 2015 per fer net d´aquell any. I posteriorment fer el mateix amb la resta fins a eixugar els 2,8 milions d´euros de factures pendents que explica es van trobar en entrar al consistori. Fins ara ja han aconseguit pagar-ne 300.000 euros.
Totes les mesures esmentades fan que el regidor Ribera opini que «a nivell d´organització hem fet una revolució. No sabem si funcionarà. El que sí sabem és que el sistema anterior, el de l´endeutament, no anava ni amb rodes».
No es faran inversions sense finançament
L'equip de govern de Berga no farà inversions per a les que no disposi del 100% del finançament extern per dur-les a terme aplicant la premissa de no endeutar-se i no gastar el que no té. I condicionat per la manca de recursos propis.
L'actual govern no vol repetir experiències com l´obra de la Torre de la Petita que van heretar de l´anterior govern de CiU que només tenia una part del finançament lligada. L´actual executiu de la CUP va optar per renunciar a les ajudes que s´havien aconseguit d´antuvi perquè el consistori no té recursos propis per afrontar el pagament de la totalitat de la inversió que calia escometre i que a més, havia d´avançar abans de rebre les subvencions concedides. Això deixant de banda que calia aconseguir-ne més per completar el finançament necessari. «No hi ha capacitat de fer-ho»-finançar una obra amb fons propis- «amb cap quantitat que sigui significativa» ha indicat el regidor d´Hisenda. Per això el pressupost d'inversions d'enguany està més condicionat que mai a aconseguir subvencions per la totalitat de l´import de les obres que s´hi han inclòs. Francesc Ribera explica que l'única administració que els permet treballar amb ajudes que paguin el 100% del cost d´una obra és la Diputació.
Ciència-ficció
El regidor d´Hisenda diu que amb un consistori amb un deute total de 18 ,2 milions d´euros «pensar en fer inversions està en el camp de la ciència-ficció». Hi ha afegit que «la situació és aquesta, intentarem que duri el mínim esforçant-nos per sortir del pou, no hi ha ni un duro». En aquest sentit ha exposat que el seu objectiu de mandat és acabar-lo el 2019 havent aconseguit «deixar la tresoreria resolta, no haver concret cap crèdit» llevat del del ministeri d´Indústria que és al 0% d´interès i té un any de carència. El regidor Ribera assegura que es pagarà amb l´estalvi generat pels canvis de llums convencionals pels de leds.
Molt ambiciós
Francesc Ribera ha explicat que «estem administrant una caixa buida». En relació a les crítiques de l´oposició de ser poc ambicioses, el regidor d´Hisenda en discrepa. «Fins ara el problema ha estat gastar sense pensar com ho pagaríem. Ara només gastarem el que tinguem. Crec que intentar pagar els 18 milions d´euros de deute total de l´Ajuntament és molt ambiciós. L´altre manera de fer»-l´endeutament-«és irresponsable». El responsable d´Hisenda hi ha afegit que «és fer un bon servei a la ciutat que torni a tenir independència econòmica, que deixi d´estar intervinguda». Ribera es refereix al fet que a causa del nivell de l´endeutament del consistori el govern central aplica «limitacions de contractació», de creació d´ens i de gestió del consistori en aplicació de la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l´Administració Local.

dilluns, 18 de gener del 2016

Una família de Pedralbes és 7,2 vegades més rica que una de Trinitat Nova

Una família de Pedralbes és 7,2 vegades més rica que una de Trinitat Nova

En un any, el barri més ric de Barcelona s'ha enriquit més i el més pobre s'ha empobrit encara més

Aquest cap de setmana s'ha conegut l'Informe de Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible (RFD) per càpita a Barcelona, corresponent al 2014. L'estudi indica que la renda familiar mitjana a la ciutat creix en un 1,1% i que les rendes mitjanes són majoritàries, tot i que amb menys presència -i més empobrides-, que abans de la crisi. Per districtes, Sarrià-Sant Gervasi és el que acumula una renda més alta i Nou Barris, la més baixa. De fet, vuit dels deu barris més pobres corresponent a aquest darrer districte. 
L'índex de Pedralbes se situa ara en 251,7 punts, alhora que Trinitat Nova torna a retrocedir i cau fins a 34,7. És a dir, que la renda del barri més ric és 7,25 vegades més que la més desafavorida. Els índex s'obtenen a partir dels ingressos i la despesa en termes absoluts així com de la combinació, en termes relatius, de diverses variables relacionades amb la situació laboral, nivell educatiu, la capacitat de consum i la situació patrimonial. Es calcula a cada barri centrant el valor de Barcelona en base 100.
Pel que fa a la distribució de la renda per districtes, la situació és molt semblant a la d'anys anteriors. Tant en posicions com en valors, els districtes revelen una gran estabilitat, mantenint-se Sarrià-Sant Gervasi i Nou Barris en les posicions extremes. En posicions intermèdies, les Corts -destacat en la segona posició-, l'Eixample i Gràcia per sobre de la mitjana, i Sant Martí, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sants Montjuïc i Sant Andreu, per sota, tots ells amb valors entre el 73 i el 80% de la mitjana i amb poc més de la meitat de la població de la ciutat. Destacable el creixement a Ciutat Vella, la renda del qual ha passat de la novena posició al 2007, a la sisena posició el 2014. Horta Guinardó passa de la sisena a la setena posició del rànquing de la riquesa dels deu districtes, mentre que Sant Andreu descendeix de la setena a la novena.

L'informe que es presentarà a la Comissió d'Economia i Hisenda de dimarts vinent recull que la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona ha virat lleugerament a l'alça durant 2014, després del descens dels darrers anys. Aquest augment del 1,1%, que l'ha situat en 19.335€, es sustenta en la millora de l'ocupació, de l'activitat empresarial, i de la situació econòmica general. L'informe també revela que les rendes mitjanes continuen sent majoritàries a Barcelona, però inferiors als nivells d'abans de la crisis. Així mateix es constata que les rendes baixes continuen per sobre del 35%, i les molt baixes per sobre del 15,5%.