El Nacional

Salut

Aquests són els símptomes que poden indicar que pateixes cataractes

El Nacional
Barcelona. Dimecres, 22 de juliol de 2020. 07:48
Actualitzat Dimecres, 22 de juliol de 2020. 07:50
Temps de lectura: 2 minuts

Amb el pas dels anys, a l'ull es pot desenvolupar una opacitat al cristal·lí que es diu cataracta i que es forma quan les proteïnes dels ulls s'acumulen evitant que el cristal·lí enviï imatges clares a la retina. La retina converteix la llum que arriba a través de la lent en senyals que envia al nervi òptic, que al seu torn les transmet al cervell. Les cataractes poden originar-se per diverses causes, com una sobreproducció d'oxidants, la radiació ultraviolada, certes malalties com la diabetis o el glaucoma determinats tractaments com la radioteràpia o esteroides.
També existeixen diferents factors de risc a més de l'edat avançada, com l'abús d'alcohol o del tabac, l'obesitat, la hipertensió, lesions oculars, antecedents familiars o massa exposició al sol.
Aquests alguns dels símptomes que provoquen:

Boira als ulls

Les cataractes comencen a poc a poc. Al principi, els objectes semblen una mica borrosos, sensació que va augmentant a mesura que passa el temps. Existeixen tres tipus principals de cataractes que afecten diferents parts del cristal·lí: cataractes subcapsulars posteriors, cataractes nuclears en el centre de la lent i cataractes corticals en el lateral, que apareixen, com a petites ratlles.

Tecnologia aplicada a l'ull

La visió nocturna es veu afectada

A mesura que les cataractes van avançant, es van enfosquint. La visió nocturna es veu afectada i activitats com conduir es compliquen molt, per la qual cosa no és aconsellable fer-ho si es pateixen i no s'ha acudit a l'especialista.

La sensibilitat a la llum

La sensibilitat a la llum és un símptoma comú de les cataractes. Els llums brillants es poden tornar molt molestos, sobretot per als que pateixen les cataractes subcapsulars posteriors que comencen a la part posterior de la lent i bloquegen el camí de la llum.

Halos al voltant de la llum

L'opacitat de la lent pot provocar la difracció de la llum que ingressa a l'ull, el que al seu torn genera halos al voltant de les fonts de llum, que dificulten la visió. Aquesta és una altra raó per la qual activitats com conduir de nit, especialment quan hi ha fanals i fars, poden resultar perilloses.

Optometria

Llum groga

A mesura que avancen les cataractes, els grups de proteïnes que ennuvolen la lent es poden tornar grogues, la qual cosa provoca que la llum que entra a l'ull torni d'aquest color.

Visió doble

La difracció de l'opacitat del cristal·lí en una cataracta pot provocar portar a veure dues o més imatges d'un sol objecte. És el que es diu diplopia. A mesura que la cataracta creix, aquest efecte pot desaparèixer.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Salut Descobreixen una nova via per la qual els ulls es comuniquen amb el cervell El Nacional

SALUT Les migranyes retinianes: quan el mal de cap t'afecta un sol ull El Nacional

• Salut
• medicina
• Malaltia

Política

Puigdemont farà una conferència el 21 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu

La 52a edició porta el nom de 'Construir el país en llibertat'

 

Carles Puigdemont | ACN

elMón

per ACN 22 de juliol de 2020 10:25

El líder de JxCat i president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, farà una conferència el 21 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu que es fa a Prada. L'expresident participarà així en una de les jornades de la Universitat Catalana d'Estiu, que tindrà lloc entre el 16 i 23 d'agost. La 52a edició porta el nom de 'Construir el país en llibertat'.

El rebrot de Poblet.Per: Vicent Partal

Editorial

Vicent Partal

[Sempre dic el que pense i n'assumisc les conseqüències]

 

OPINIÓ > EDITORIAL

El rebrot de Poblet

«El 'rebrot de Poblet' hauria de servir per a asserenar i reforçar aquells que dubten tant i temen tant que el mal anar de la política puga desbaratar la força del moviment»

Per: Vicent Partal

20.07.2020  21:50

VILAWEB

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

 

 

Uns milers de persones es van concentrar ahir a Poblet per protestar contra la presència del rei espanyol al monestir on el seu avi es va negar a ser enterrat perquè ja sabia que deixaria de ser territori espanyol –llegiu l’interessantíssim testimoniatge de Pep Andreu sobre això.

Felipe de Borbó, aclaparat per la tronada política que s’abat sobre la monarquia, fa una ronda esquifida i temerosa per tot l’estat. Visites molt controlades, sense cap ambient multitudinari, absolutament encapsulades per la policia, pensades només per al No-Do. Les televisions espanyoles abstreuen la realitat i presenten el monarca com si fes una cosa normal, encara que de vegades la imatge siga tan poc normal com la que va oferir ahir, assegut amb un grup de monjos i prou.
Fins ara, aquestes visites, especialment al País Basc però també a València, havien rebut algunes protestes, però res que es puga comparar ni amb la gentada ni amb la decisió que es va veure ahir a Poblet i, en un altre sentit molt diferent, a Figueres, on es va inutilitzar la línia del TGV incendiant-ne les vies.
D’aquest episodi, em sobta la sorpresa que tot plegat ha causat en alguna gent, especialment entre alguns independentistes. Es veu que hi ha qui es creu la tesi que intenten de vendre, especialment, els socialistes, segons la qual la pandèmia ha posat fi al debat independentista a Catalunya.
Que la pandèmia ho fa tot difícil, a tothom, no ho qüestiona ningú. Però la realitat no es pot manipular tan barroerament sense que t’esclate a la cara al primer moment, com va passar ahir. Les Marxes per la Llibertat, la més ingent mobilització de l’independentisme des de la Via Catalana, van entrar a Barcelona el 18 d’octubre. La victòria a Urquinaona sobre la policia espanyola, la fugida dels agents humiliats, va ser el 20 d’octubre. L’acte del Consell per la República a Perpinyà va ser el 29 de febrer, fa només 142 dies. I després va arribar el confinament i els problemes derivats de la covid-19… Si la ciutadania catalana ha mantingut durant més de tres anys, ben alt, l’enfrontament al carrer, la confrontació per la independència, com voleu que això desaparega per un virus i prou, i a aquesta velocitat?
El ‘rebrot de Poblet’, deixeu-me passar aquesta mitja broma, si us plau, hauria de servir, com tantes coses abans, per a asserenar i reforçar aquells que dubten tant i pateixen tant, que tant de temor tenen que el mal anar de la política fins ara –i les detestables agressions dels Mossos d’ahir en tornen a ser un símptoma– puga desbaratar la força del moviment.
Recordeu –recordeu-ho aquests, sobretot– allò que ja va ensenyar en el seu moment el cèlebre periodista anglès Walter Bagehot, un dels pioners del setmanari The Economist. El 1867, Bagehot va publicar un llibre sobre el procés constitucional anglès i les diferències entre els incipients règims democràtics i les dictadures que regnaven arreu. I allà va explicar que al final tot depenia només de la persistència i de la determinació de la gent que era capaç de veure i de construir un futur millor. En el seu llibre va escriure que hi havia ciutadans dòcils, ciutadans que es deixaven governar fàcilment –’perquè la seua imaginació és feble’– perquè no sabien veure més enllà del que els deien que havien de veure. Per aquesta raó, matar la imaginació de la gent, capar la capacitat de mirar més enllà del gris dia a dia i fomentar el desànim, és sempre la base de totes les campanyes polítiques i mediàtiques dels poders. Preneu-ne nota.
PS. Avui Andreu Barnils entrevista el president Carles Puigdemont, arran de l’eixida demà del seu esperat llibre. Precisament, ahir Puigdemont va difondre el vídeo que havia enregistrat amb TV3 per si era detingut abans del referèndum. Mirar-lo fa pensar i posa dimensió al combat que ell, amb l’ajuda de Xevi Xirgo, explica en el llibre.
Avui també publiquem una entrevista de la directora de Nós Diario, María Obelleiro, a la dirigent del BNG i, per tant, cap de l’oposició al Parlament de Galícia, Ana Pontón. VilaWeb i Berria anem ampliant la col·laboració que sostenim fa anys, ara també amb els companys d’aquest diari gallec nascut fa pocs mesos i que s’ha consolidat ràpidament com una gran referència periodística al seu país.

Felipe VI

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

El Nacional

Nou partit

Puigdemont crearà Junts en un congrés telemàtic del 25 de juliol al 3 d'octubre

El Nacional
Barcelona. Dissabte, 18 de juliol de 2020. 13:02
Actualitzat Dissabte, 18 de juliol de 2020. 13:31
Temps de lectura: 2 minuts

El partit de Carles Puigdemont ha presentat aquest dissabte el seu nou logotip, imatge de marca, centrat en el nom Junts, i nova web, per anunciar que el congrés per convertir JxCat en una nova formació política serà totalment telemàtic, començarà el 25 de juliol i acabarà el 3 d'octubre.
Totes les persones que vulguin participar en l'acte del 25 de juliol podran inscriure's al web, junts.cat, per la qual cosa, la regidora de Barcelona Elsa Artadi i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, han fet una crida a participar "des del primer moment" als "centenars de milers de catalans que van fer possible l'1-O, aquells que han fet costat a JxCat, però també a aquells qui no ho han fet però consideren que la independència és inevitable".

Marta Madrenas en la roda de premsa telemàtica

Artadi i Madrenas han insistit repetidament en la seva crida, que comença apel·lant directament als 3.000 electes de JxCat, però inclou també una apel·lació implícita als votants d'ERC.

Primàries

El 3 d'octubre es tancarà ponència d'organització i política, l'esquema dels quadres de direcció i, a partir d'aquí, l'estructura territorial. Les primàries no es faran fins que no hi hagi una convocatòria electoral.
Artadi ha desvinculat aquest calendari de la data de les eleccions, tot i que ha insistit que és evident que enmig de la situació de crisi provocada pel coronavirus "es farà quan es pugui fer". "Si es convoquen eleccions ja actuarem en conseqüència", ha afegit.

Elsa Artadi en la presentació del congrés en roda de premsa telemàtica

El partit haurà de fixar en el congrés si accepta la doble militància. De moment Madrenas, ha explicat que no és usual aquest situació, però ha admès que ho haurà de resoldre el congrés.

Transversal

Madrenas ha descrit l'espai de JxCat com a ideològicament transversal en l'objectiu de la independència. "No estem tancats ni encotillats en una determinada tradició política sinó oberts a totes les tradicions polítiques sempre que cregui que la independència és l'única via per fer millor el nostre país".
Pel que fa el logotip, Artadi ha explicat que "permet homogeneïtzar les diferents maneres" com s'ha presentat aquestes marca els darrers dos anys i mig. L'ha descrit com a Junts amb imatge ascendent, amb "un color verd que evoca el Mediterrani i l'Europa que acull l'exili". També ha canviat la tipografia -"més femenina", segons ha dit-. "A partir d'avui i des del congrés que comença el 25 de juliol usarem aquest logo que permet diferenciar-nos més fàcilment", ha argumentat.

El nou logo de JxCat

El congrés telemàtic comença amb la pàgina web que avui han presentat, que anirà evolucionant, però que permet ja inscriure's. A partir d'aquest web, aniran participant els membres del nou partit i se'ls anirà convocant per als diferents debats i decisions que calgui anar adoptant.

Mesa del Congrés

El 25 de juliol s'escolliran elements com la mesa del Congrés, que permetrà donar el tret de sortida i iniciar el procés participatiu; acabarà amb l'aprovació de les ponències. Els grups sorgits del grup de 50 promotors inicials estan treballant amb la proposta de reglament. La voluntat de fer un procés obert és poder acabar amb tots els temes tancats un cop conclogui el congrés el 3 d'octubre. "És una manera innovadora", ha admès.
Artadi ha insistit que no se sortirà el dia 25 amb una nova direcció perquè cal abans un procés obert i democràtic, i s'ha d'aprovar un reglament participatiu.

• Junts per Catalunya

Camilleri és viu, per Pau Vidal

Mail Obert

Pau Vidal

OPINIÓ > MAIL OBERT

Camilleri és viu

Avui fa un any que es va morir el creador del comissari Montalbano. A Itàlia ho commemoren publicant el llibre que clou la sèrie, però nosaltres encara tenim teca ben bé per a un parell d’anys

Per: Pau Vidal

16.07.2020  21:50

VILAWEB

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

 

 

Tot Itàlia aguantant la respiració durant un any. I no pas per raons polítiques, que a això hi estan més que avesats, sinó a l’espera de Riccardino, ‘l’ultima indagine del commissario Montalbano’. Però no l’última en el sentit de la més recent, no. L’última última. L’episodi que Andrea Camilleri va decidir d’escriure l’any 2004 en assabentar-se de la mort del seu amic i inspirador Manuel Vázquez Montalbán i que finalment va arribar a les llibreries ahir. ‘Ja tenia decidit de resoldre el problema de la “serialitat”, un dilema molt comú als autors de negra –havia explicat l’escriptor supervendes en una entrevista–, fent envellir el protagonista al ritme del calendari, amb tots els canvis que això comporta, tant pel que fa al personatge com a l’època en què viu. Però després d’allò no em va quedar més remei que plantejar-m’ho en termes de superstició [Vázquez Montalbán i el marsellès Jean-Claude Izzo, també amic seu i traspassat l’any 2000, no van ser a temps d’alliberar-se dels respectius personatges, intenció que tots dos havien manifestat], de manera que se’m va acudir una via diferent per solucionar-ho.’

I aquesta solució és la que finalment, quinze anys després, també podrem saber els lectors. Com es clou definitivament la ‘gran epopeia’ de la novel·la de lladres i serenos més llegida del tombant de segle. Per exemple, si aquest poli antisistema finalment es jubila o bé plega abans d’hora, tip de la burocràcia estatal i la incompetència de les autoritats. I qui és aquest nen, en Riccardino, de qui fins ara no teníem notícia. I, naturalment, l’altre gran afer que divideix els montalbanistes: cedirà a la pressió de la Lívia per viure la vellesa en comú o, coherent amb la seva ineptitud per a la vida en parella, l’engegarà definitivament?

Butlletí de VilaWeb

Rebeu les notícies de VilaWeb cada matí al vostre correu

Bregats per l’èxit descomunal que els ha reportat l’obra camilleriana (desenes de milions d’exemplars venuts), els editors de Sellerio n’han llançat una doble versió: la novel·la normal i corrent i una de més gruixuda que contindrà el text original (enllestit finalment l’any 2005, quan ja tenia vuitanta anys, i des d’aquell dia custodiat en una caixa forta) més la versió revisada pel mateix autor el 2016, és a dir, amb… noranta! Luxes només a l’abast dels més longeus (i dels prolixos: en aquest impasse d’onze anys van ser publicats ni més ni menys que quinze títols de la sèrie. Un cada nou mesos).
A casa nostra també hi haurà bufetades per aconseguir un exemplar, però si hi esteu interessats sapigueu que a Barcelona el trobareu tant a Le Nuvole de Gràcia (aprofito per saludar el meu camell personal i propietària de la llibreria, ciao Cecì, i per recordar-li que me’n guardi un exemplar ben guardat) com a la nova La Piccola, a Sarrià. Per a la versió catalana, en canvi, encara caldrà esperar un parell d’anyets, perquè anem amb quatre o cinc títols de retard. Després de L’altre cap del fil, que acaba de sortir, i d’Exercicis de memòria (autobiogràfic), que apareixerà passat l’estiu, encara quedaran tres montalbanos més abans d’aquest. Tot això que hi guanyem.
Itàlia ha celebrat la publicació del llibre amb una marató de lectures públiques del text (la de la nit abans, que s’havia de fer a Palerm a les cinc de la matinada, la van suspendre a causa de les destrosses causades per la tromba d’aigua) en teatres de tot el país (a la pàgina del seu club de fans els apleguen. De passada podeu aprofitar-ho per fer-vos una idea de les dimensions del personatge, mesurades tant en obra pròpia com en recepció. Unes xifres inabastables per a gairebé cap altre escriptor, i no em refereixo només a royalties). Els actes d’homenatge a una de les poques persones que han portat felicitat col·lectiva a una nació tan castigada per la política es multipliquen. Avui mateix n’hi fan un a Perusa amb la presència (virtual) dels camilleròlegs més reputats. Però en aquest camp la comunitat lectora catalana no ha quedat mai enrere: som el tercer país, després d’Alemanya i França, que més literatura camilleriana importa (en vam parlar fa just tres anys, en ocasió de l’Aplec Mundial de Fans de l’escriptor); a les programacions de les biblioteques és un autor que no falta mai, i un servidor s’ha fet tips d’anar amunt i avall explicant les peculiaritats, i les dificultats, d’un estil narratiu en què el llenguatge ocupa un lloc més que protagonista. I aquest cop tampoc ha fallat. Abans-d’ahir la llibreria l’Altell de Banyoles va organitzar un final de festa per al club de lectura de la novel·la esmentada una iniciativa quasi pionera: un sopar montalbanià. Dic quasi perquè just abans del confinament, a finals de gener, la gent de l’Ateneu d’Olesa de Montserrat van tenir l’honor de ser els primers d’explotar aquesta combinació letal: novel·la més tiberi. Sabeu aquella sensació que teniu tot llegint els montalbanos, en aquell moment que el comissari arriba a casa i treu del forn la safata de pasta ‘ncasciata, o les sarde a beccafico, o el purpiteddru a strascinasali, o la pasta al niru di siccia, i se l’endú a fora al porxo i penseu: ‘Ai, qui ho pogués tastar!’, que ja sembla que en sentiu la flaire? Doncs aquesta és la idea. I a fe de Déu que els fogons de Can Xapes i Xarcuteries Margarit respectivament se’n van sortir. Camillerians del món, si Olesa i Banyoles han pogut, vosaltres també. Ja veieu si és fàcil: es programa una novel·la seva (en català n’hi ha una quarantena), es busca un xef valent i es fa el final de festa amb xeflis. I, si pot ser, s’hi convida el traductor, que amb una mica de sort (i de Nero D’Avola) us explicarà tafaneries d’aquelles que no es poden posar per escrit.
Bones lectures, doncs, a tothom, bon profit i llarga vida al summe.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

El Nacional

LLENGUA CATALANA

Un informe de l'ONU denuncia l'actitud de l'estat espanyol contra el català

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 16 de juliol de 2020. 21:34
Actualitzat Dijous, 16 de juliol de 2020. 21:37
Temps de lectura: 1 minut

La situació de la Llengua catalana ha arribat al Consell de Drets Humans de l'ONU. El relator especial sobre qüestions de minories, Fernand de Varennes, ha denunciat amb contundència l’actitud de l’Estat espanyol envers el català en el seu últim informe.
Durant la seva visita a Espanya, Varennes va detectar una desconnexió preocupant entre la condició de llengües cooficials i el grau real d’ús oficial. Segons exposa com a exemple en l'informe, els jutges i els agents de l'ordre o la policia nacional no estan subjectes a cap requisit de coneixement d'un idioma cooficial, ni tan sols quan exerceixen les funcions en una comunitat autònoma en la qual es parla aquesta llengua oficial.

Ús del català en els serveis públics

Per a l'elaboració de l'informe, Varennes va visitar personalment Catalunya el gener del 2019 i es va entrevistar amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que li va exposar la situació lingüística a Catalunya i les línies generals de la política i la legislació lingüístiques.
Franquesa va comentar-li els principals incompliments de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per part de les institucions de l’Estat espanyol. Per a Varennes, això genera un nombre considerable de queixes i la frustració, condueix a desafortunats malentesos i fins i tot a la denegació de l'accés als serveis públics o a la discriminació en aquest accés.

El català a l'escola

Pel que fa a l'educació, Varennes recull la preocupació existent a Catalunya i les Illes Balears per l’erosió gradual dels models d’immersió no segregats, que han aconseguit fins ara un domini efectiu de les dues llengües per part dels alumnes, sovint per sobre de la mitjana estatal pel que fa al castellà, segons apunta la Generalitat.
Per a Varennes, l’Estat espanyol té l’obligació de recollir dades del conjunt de l’Estat sobre les repercussions dels diversos models educatius per dissipar qualsevol preocupació sobre l’efecte en l’aprenentatge fluid del castellà en els models d’ensenyament en les comunitats en llengües cooficials, cosa que no fa des de 2010.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

29 de gener de 1716 La “Instrucción secreta”: el fiscal borbònic ordena la persecució de la llengua catalana Marc Pons

test d'història L'expansió de la llengua catalana Marc Pons

ANDALUSIA La indignació d'Altamirano per l'atac del govern andalús a la llengua catalana El Nacional

25 de novembre de 1882 El Centre Català proposa oficialitzar la llengua catalana arreu de l’estat espanyol Marc Pons

• ONU
• Llengua Catalana

El Nacional

29 de gener de 1716

La “Instrucción secreta”: el fiscal borbònic ordena la persecució de la llengua catalana

Marc Pons
Tarragona. Dilluns, 29 de gener de 2018. 05:00
Temps de lectura: 2 minuts

Tal dia com avui de l’any 1716, fa 302 anys, el fiscal del Consejo de Castilla (la institució que concentrava tot el poder de la monarquia borbònica hispànica), l’aragonès borbònic José Rodrigo y Villalpando signava, a la cort de Madrid, la “Instrucción secreta” i ordenava, al mateix temps, que fos enviada a tots els corregidores (governadors provincials) borbònics del Principat de Catalunya, per tal que s’executés immediatament. En aquell document s’explicava per què la persecució de la llengua catalana era una qüestió prioritària per a la monarquia borbònica hispànica, i es dictaven les instruccions que havien de portar a terme els corregidores per erradicar l’ús i el conreu del català en qualsevol àmbit de la vida publica catalana.
La “Instrucción secreta” del fiscal borbònic tenia el propòsit de fer extensiva la persecució de la llengua catalana més enllà del que pretenia el Decret de Nova Planta, publicat tretze dies abans, que prohibia l’ús del català en la nova i imposada administració borbònica: “Las causas de la Real Audiencia (l’òrgan de govern borbònic a Catalunya) se sustentarán en lengua castellana”. La “Instrucción secreta” deia literalment: “La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los Principes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza”.

Primera plana del Decret de Nova Planta

Però el fiscal Villalpando —i l’administració borbònica hispànica— no eren aliens a les dificultats que comportaria l’aplicació de la seva “Instrucción secreta”; i en aquell document es deia: “Pero como a cada Nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte, y se necesita de algún tiempo para lograrlo, más cuando el genio de la Nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. El dia de Sant Jordi de 2001, 285 anys després, el rei Joan Carles I de Borbó, proclamaria: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”.

 

 

Història Quan els catalans emigraven a les Espanyes Marc Pons

28 de gener de 1928 Mor Blasco Ibáñez, la figura més controvertida del valencianisme Marc Pons

• Nova Planta
• Felip V
• història