Coronavirus | Madrid intenta captar amb diners estudiants de medicina catalans
El Nacional Foto: Francisco Àvia / Hospital Clínic
Barcelona. Dijous, 19 de març de 2020
1 minut
El Ministeri de Sanitat està contactant amb estudiants de medicina catalans perquè s'incorporin als hospitals de Madrid, principal focus del coronavirus, segons ha avançat Público i ha pogut confirmar El Nacional amb fonts del Col·legi de Metges de Catalunya.
Diversos estudiants de medicina catalans han rebut trucades des del
ministeri oferint-los desplaçar-se a Madrid per treballar allà. A alguns
se'ls ubicaria en els hotels habilitats com hospitals, tractant
suposadament casos lleus i assegurant-los manutenció i pis. Tot i això,
aquells que han acceptat, no saben quan s'incorporaran ni si tindran
sou.
Aquesta acció del ministeri trepitja de ple les mesures que ja
s'estaven duent a terme a Catalunya per poder incorporar els estudiants
de medicina catalans als hospitals d'aquí en un moment de greu falta de
professionals.
Tot plegat, s'està fent a esquenes de la conselleria de Salut, que no
ha rebut cap tipus de comunicació oficial o avís al respecte. Fonts del
departament titllen l'acció, en declaracions a Público,
de "veritable irresponsabilitat tenint en compte la situació que es viu a
Catalunya per l’extensió del coronavirus que ens situa com un dels
principals focus de l’Estat".
L'excusa del ministeri
Salut apunta directament al Ministeri com a autor de les trucades, ja
que cap altra institució pot tenir accés a les dades dels estudiants
catalans o d'altres comunitats. Per tant, la possibilitat que fos la
conselleria de la Comunitat de Madrid estaria descartada. A més,
asseguren que la captació també s'estaria aplicant a altres comunitats
autònomes.
Des de la conselleria, s'ha traslladat el malestar per aquesta
iniciativa al ministeri que, tot i no confirmar la informació,
ha defensat que els estudiants estan a disposició per treballar a
Catalunya o a qualsevol altre lloc de l'Estat per voluntat pròpia.
El president Torra denuncia a la BBC la negativa del govern espanyol a confinar Catalunya
El president explica que la preocupació més gran del govern és evitar el col·lapse del sistema sanitari
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat entrevistat per la BBC per via telemàtica des del seu confinament a la Casa dels Canonges. El president ha denunciat la negativa del govern espanyol a confinar el Principat. ‘Els experts i científics que ens aconsellen diuen que la millor manera de frenar el coronavirus
és amb confinament domiciliari’, ha recordat, tot afegint que el govern
espanyol ‘diu que no cal’ i criticant que continuïn oberts els ports i
aeroports. ‘Aquesta no és la millor solució. Només estant confinats a
casa podrem guanyar aquesta lluita contra el coronavirus’, ha remarcat.
‘Ara mateix la nostra màxima preocupació és el sistema sanitari: el
cap de setmana i la setmana entrant es viuran moments crítics. Per això
resultem metges, treballem amb el sistema privat… el que sigui per
mitigar els efectes’, ha explicat.
Report diari sobre el coronavirus
Cada
nit a les 10.00 pots rebre al teu correu el resum del més important que
ha passat durant el dia relacionat amb el Covid-19 i informació
addicional d'interès.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina. Vicent Partal
Director de VilaWeb
Oriol Mitjà respon a una difamació d’El Periódico amplificada per Iceta
'He dedicat la meva vida a la defensa del dret de la salut a totes
les persones, sobretot les més pobres', ha escrit a Twitter
l'investigador
‘He dedicat la meva vida a la defensa del dret de la salut a totes les persones, sobretot les més pobres‘, ha etzibat l’investigador Oriol Mitjà a Miquel Iceta a Twitter. El primer secretari del PSC ha compartit a la xarxa social un article difamatori d’El Periódicoen què s’acusa l’investigador d’aprofitar la crisi del coronavirus 2019 per a fer política a favor del govern de Quim Torra.
‘La crítica del científic [al govern espanyol] apuntala el missatge de
fons: morim per culpa de Madrid. El cinisme, com el virus, no té
fronteres’, diu el text.
Ni es una
extensión del conflicto político ni estoy adherido a ningún partido. Soy
investigador, trabajo con las premisas de excelencia y constancia. He
dedicado mi vida a la defensa del derecho a la salud de todas las
personas sobretodo las más pobres https://bit.ly/2xRViPzhttps://twitter.com/miqueliceta/status/1240570614362132481 …
Cada
nit a les 10.00 pots rebre al teu correu el resum del més important que
ha passat durant el dia relacionat amb el Covid-19 i informació
addicional d'interès.
Aquests darrers dies, Mitjà, que encapçala el primer assaig clínic a Catalunya contra el coronavirus 2019, ha demanat la dimissió del comitè d’emergències espanyol per haver actuat tard i malament amb l’epidèmia. En aquest sentit, considera que l’expansió actual de la Covid-19,
que ja ha infectat més de 17.000 persones a l’estat, era evitable
garantint un confinament total com a la Xina o fent proves i aïllaments
en massa com ha fet Corea del Sud. [VÍDEO] Oriol Mitjà explica a la BBC l’assaig clínic català contra el coronavirus
Mitjà, que va ser una de les primeres veus a demanar la suspensió del
Mobile World Congress pel coronavirus, s’ha defensat dels atacs i ha
recordat que l’actual crisi sanitària no era cap ‘extensió del conflicte
polític’ entre Catalunya i Espanya. ‘No estic adherit a cap partit. Sóc investigador. Treballo amb les premisses d’excel·lència i constància‘, ha afegit. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut
Tanmateix, Emma Riverola,
articulista d’El Periódico, li ha dedicat un article, titulat
‘Cinisme’, en el qual escriu: ‘Sorprèn que algú de la seva
intel·ligència s’interni en el jardí polític. La seva adhesió pública a JxCat
ho fa més comprensible, però els seus errors previs a l’hora de
menystenir la capacitat destructora del virus haurien de convidar-lo a
la prudència. El govern de Torra
ha erigit Mitjà en el seu torcebraç al govern [espanyol]. La crítica
del científic apuntala el missatge de fons: morim per culpa de Madrid.
El cinisme, com el virus, no té fronteres.’ Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina. Vicent Partal
Director de VilaWeb
Un jurat només de dones japoneses tria 69 vins catalans entre els millors del món
560 jutgesses han estat les encarregades
d’avaluar els 4.333 vins de 29 països que han participat en l’edició del
2020 dels SAKURA Japan Women Wine Awards
per Ramon Roset
dimarts, 25 de febrer 2020 -
10:38h
VADEVI
Sakura Women Awards | A ホテル雅叙園東京 Hotelgajoen-tokyo
Els
SAKURA Japan Women Wine Awards són un premis que atorguen les dones de
la indústria vitivinícola japonesa als vins d’arreu del món que estan disponibles pels consumidors en supermercats, botigues de vi i portals on-line del Japó.
L’objectiu d’aquests premis és ampliar l’abast del consum de vi a les zones rurals del Japó i es caracteritzen perquè el jurat està format exclusivament per dones especialistes en vi,
entre les que s’hi troben sommeliers, enòlogues, docents, periodistes,
directores de food & beverage d’hotels i restaurants i compradores
de cadenes de botigues minoristes, empreses importadores i empreses
distribuïdores.
En
l’edició de 2020 han participat un total de 560 jutgesses que han
avaluat un total de 4.333 vins provinents de 29 països. D’aquests vins
presentats, 256 han estat guardonats amb el “Doble Or”, 957 amb Or i 836
amb Plata. Els vins catalans han aconseguit un total de 69
medalles de les 253 que han anat a parar a cellers de l’estat espanyol.
D’aquestes 69 medalles, 5 han estat “Doble Or”, 33 d’Or i 31 de Plata.
Els cinc vins catalans guardonats amb “Doble Or” són els següents:
Vins blancs:
Lignum Blanc 2018 del celler Albet i Noya (DO Penedès)
Vins negres:
Coma Vella 2014 del celler Mas d’en Gil (DOQ Priorat) Les Joveres de Margalef 2017 del celler Ronadelles (DO Montsant)
Vins Escumosos:
Tresor Reserva Brut 2017 del celler Pere Ventura (DO CAVA) Vilarnau Brut Reserva N.V. de les caves Vilarnau-González Byass (DO CAVA)
Els cellers catalans es preparen per una patacada econòmica encara incerta
El sector del vi català viu amb resignació la crisi del coronavirus mentre adapten la seva activitat a un escenari excepcional
per Ramon Roset/Margalida Ripoll i Ferrer
dimarts, 17 de març 2020 -
10:53h
VADEVI
La finca de Sant Miquel de Tremp de Torres on s'experimenta amb la pirene | Torres
Els
cellers catalans estan mostrant, com tot Catalunya, la seva bona
predisposició per aturar el contagi del coronavirus. De fet molt abans que es decretés el tancament oficial ja eren molt els que anunciaven que per “responsabilitat” anul·laven les activitats d’enoturisme i tancaven portes a les seves botigues.
Ara, com tothom, estan adaptant el seu funcionament a una situació nova, del tot excepcional que ha de permetre fer front a aquesta crisi que ningú sap quan s’acabarà ni quin és l’abast de les conseqüències econòmiques que pot comportar.
La majoria ho viu amb resignació, amb mesures sanitàries extremes i amb
poc marge de maniobra per idear plans de xoc per entomar un cop que
tothom intueix que serà important però ningú té clar fins a quin punt.
A Família Torres,
amb cellers i vinya a la DO Penedès, la DO Conca de Barberà, la DO
Costers del Segre, la DO Catalunya i a la DOQ Priorat estan fomentant el
teletreball en totes aquelles àrees que ho permeten. Les reunions es
fan per vídeo conferència, el Centre de Visites i els punts de
restauració estan tancats i en les àrees de producció i agrària estan
treballant amb totes les mesures de seguretat i la màxima precaució per
minimitzar el risc de contagi.
Així s’han sectoritzat els grups i establert jornades intensives per evitar que els grups de treball coincideixin,
respectant en tot moment les mesures de seguretat i intensificant la
neteja i desinfecció dels espais i aparells i material comuns. A partir d’aquest dimarts es faran controls de temperatura als treballadors quan s’accedeixi a les instal·lacions. Però aquestes mesures s’estudien i s’avaluen dia a dia per adoptar, si cal, noves, mesures.
Miquel
Torres Maczasseck explica en declaracions a Vadevi que “el flux de
transport no s’està interrompent i mantindrem la distribució mentre
sigui possible, però ja estem veient com moltes comandes s’estan
cancel·lant. A la Xina, per exemple, les vendes al mes de
febrer van caure estrepitosament però sí que van veure un repunt de les
vendes online. Potser passarà el mateix aquí, és difícil de dir”.
Al Celler de Capçanes adapten les mesures en funció de com evoluciona la situació
Al Celler de Capçanes a la DO Montsant també han establert el teletreball on és possible. Anna Casabona,
sommelier de l’equip comercial del celler explica a Vadevi que per les
feines del celler han creat dos equips de treball formats pel mínim de
persones imprescindible, que fan torns alternatius i durant aquests
torns s’apliquen totes les mesures de seguretat possibles.
Davant aquesta situació del tot nova intenten ser el més flexibles que poden “hem
servit les comandes pendents de la setmana passada, però de moment no
estem rebent comandes i si arribem veurem que fem. Anem decidint moment a
moment”, explica Casabona.
Vinyes del celler Espelt que es treballen amb totes les mesures de seguretat necessàries
Anna Espelt, enòloga i propietària del celler Espelt de Vilajuïga a l’Alt Empordà
també explica que ells ja van tancar el centre d’enoturisme i van
anul·lar totes les visites i tastos que tenien previstos. Pel personal
administratiu també han establert un pla de teletreball i al celler
també han reduït les operacions a les mínimes imprescindibles, d’igual
manera pels treball a la vinya. Amb to de resignació, l’Anna declara “estem
aprenent a conviure amb la incertesa. Després de patir els efectes del
temporal Glòria, ara ens toca gestionar les conseqüències d’aquest
virus” i també està convençuda que els costos econòmics seran elevats
pel celler.
Per Leo Gramona del celler Gramona de Sant Sadurní d’Anoia, el pitjor d’aquesta situació és la incertesa “estem intentant fer un pla d’empresa per veure com hem d’actuar si aquesta situació s’allarga”.
A Gramona també han tancar el seu centre d’enoturisme i cancel·lat tota
activitat presencial amb persones externes al celler. Tot l’equip
comercial treballa des de casa, donant especial suport als clients que
tenen més risc de patir de manera severa els efectes d’aquesta situació.
A Gramona també han tancar el seu centre d’enoturisme i cancel·lat tota activitat presencial
“A
Gramona tenim clar que haurem d’ajudar als clients, que per la seva
mida són més vulnerables a les conseqüències d’aquesta crisi” afirma el
responsable de vendes i màrqueting del celler. El personal administratiu
també treballen tots des de casa i a l’àrea de producció han deixat el
personal mínim per fer les tasques imprescindibles. “No tenim
comandes, i si n’arriba alguna en principi intentarem servir-la, sempre
prioritzant la seguretat dels nostres treballadors” explica amb
resignació.
La vinya resistirà el coronavirus
A
la vinya, la majoria de cellers treballen amb el nombre mínim de
persones necessari per cuidar els animals i fer els treballs de camp més
imprescindibles. A Família Torres han fet grups de treball per
les feines al camp evitant el contacte entre treballadors i només per
tasques imprescindible. I Miquel Torres entén que si es mantenen les mesures de seguretat i “sobretot el sentit comú” la collita no s’hauria de veure afectada.
Del mateix parer és Maite Esteve de Vins El Cep. “La collita no es veurà afectada però però en la part econòmica sí. Preparem-nos pel preu del raïm”
adverteix Esteve. A Vins El Cep estan treballant la vinya amb totes les
mesures de seguretat. La gent accedeix per separat amb el seu transport
i treballen guardant una distància mínima de dos metres en tot moment. “Aquestes mesures que poden canviar en funció de com evolucioni la situació” explica Esteve.
Les vinyes de Can Prats de Vins El Cep
El president del Col·legi i l’Associació d’Enòlegs, Joan Miquel Canals,
explica ara és el moment de fer treballs de plantacions, de col·locació
de trampes de confusió sexual o de fer els primers tractaments per
l’oïdi. Però tenint en compte que són tasques que es poden fer
sense contacte amb altres persones és poc probable que la vinya es
ressenti d’aquesta crisi.
Una crisi global
Família
Torres té una forta implantació a tot el món i ja assumeixen que a la
majoria dels mercats les vendes de vi disminuiran. “És una crisi global i l’impacte també ho és” afirma Miquel Torres però encara mostra una certa esperança per l’experiència xinesa que ja des del primer moment va afectar a Família Torres tal com explicàvem en aquest reportatge a l’inici de la crisi.
“Sabem que arribarà un moment en què el virus aquí també afluixarà però si volem que sigui aviat, hem de ser molt conscients de la gravetat de la situació i fer cas a les recomanacions dels governs”
explica Torres i afegeix que “valorem i confiem en la responsabilitat
dels nostres col·laboradors i que esperem que quan passi aquest malson,
hi hagi una recuperació tal com sembla que està passant a la Xina”.
Ara bé, tot i que “els esdeveniments van molt ràpid i no tenim una xifra tancada a dia d’avui, les pèrdues econòmiques seran importants” conclou.
Un
llibre reescriu la història del Park Güell entre 1822 i 1926, un fracàs
immobiliari que avui té l’accés restringit després de rebre milions de
visitants
Els medallons amb el nom del parc, tal com el va pensar Güell i el va materialitzar Gaudí. carles ribas
Don Eusebio Güell y Bacigalupi, propietario de la parte alta de la
finca de can Muntaner de Dalt y de la finca can Coll y Pujol, situadas
en la Montaña Pelada [...] deseando urbanizar los terrenos que
comprenden dichas fincas ha estudiado el plan que presenta al
Excelentísimo Ayuntamiento para su aprobación. […][...] Teniendo en
cuenta todo esto se ha proyectado como un parque en el que los paseos,
caminos y atajos servirán de calle, y en el que habrá jardines, bosques,
y demás servicios generales, y en el que se diseminarán las casas,
precisamente aisladas, rodeadas cada una de su jardín, y con sus paseos y
caminos particulares. Su nombre será Park Güell”. Eusebi Güell
(1846-1918) adreçava el 26 d’octubre de 1904 una memòria a l’alcalde de
Barcelona en què sol·licitava permís per urbanitzar els terrenys que
havia adquirit els anys 1899 i 1902, amb la idea de construir-hi
elegants cases aïllades, tancades per un mur i amb sistemes de
consergeria i vigilants propis; una mena de Moraleja a la barcelonina. A
l’expedient s’hi adjuntaven uns plànols signats per ell mateix com a
propietari dels terrenys i per Antoni Gaudí (1852-1926) com a arquitecte
del projecte. El més curiós és que el permís es demanava després de
quatre anys de treballs, en un moment en què Barcelona era una metròpoli
moderna i cosmopolita que superava el mig milió d’habitants i després
que el 1897 s’aprovés, per reial decret, l’annexió a Barcelona d’alguns
municipis del voltant.
ampliar fotoEscalinata del Park Güell amb motiu de la festa de la Unitat Catalana. 21 de maig de 1916.Carles Fargas i Bonell (AFCEC)
La catedràtica d’història de l’art Mireia Freixa i l’arquitecta Mar
Leniz han fet immersió en arxius i hemeroteques a la recerca de
documents, plànols i projectes, premsa escrita i col·leccions de
fotografies i postals, molts d’ells inèdits, per documentar la
construcció del parc i establir-ne una cronologia precisa des de 1822,
en què està documentada la primera venda de la finca Muntaner de Dalt,
fins que el Park Güell passa a ser de titularitat municipal i s’obre al
públic el 1926 (i no el 1922) per reescriure la història d’aquest gran
parc barceloní. El resultat de 10 anys de treball és El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926,
publicat pel Museu d’Història de Barcelona, amb aportacions
desconegudes, com que els fills de Güell van oferir el recinte a Alfons
XIII com a palau per a les seves estades a la ciutat, i que Gaudí va
desenvolupar una tasca inèdita com a escenògraf per a un Èdip Rei que
s’havia d’estrenar el 1909 a l’esplanada que es va aixecar, envoltada
del multicolor banc de trencadís, sobre el bosc de columnes de pedra. Un
projecte que, com altres relacionats amb aquest parc, pensat com una
utopia verda, no es va arribar a realitzar.
Primera urbanització
Abans que Eusebi Güell posés els ulls en aquests terrenys, ja havien
estat d’interès per a altres potentats. La primera notícia és de 1822,
quan Josep Maria de Càrcer ven a Pere Alexandre de Larrard 24 hectàrees,
una compravenda que s’acompanya d’un pla, el primer que es coneix i que
es reprodueix en el llibre de Freixa i Leniz, que documenten com va
canviant de mans a partir de les escriptures del Registre de la
Propietat, i de documents de l’Arxiu Municipal de Gràcia i del
Contemporani de Barcelona. És en aquests moments quan es produeixen les
primeres urbanitzacions.
Adquisició de les finques
Eusebi Güell a la Sala Hipòstila del Park Güell, a la revista 'La Esfera', del 31 de juliol de 1915.
El 1899 Eusebi Güell adquireix (mitjançant emfiteusi) la finca
Muntaner de Dalt —en aquells moments, i després de diverses
segregacions, de 13,85 hectàrees—, també anomenada Casa Larrard, al
terme municipal de Gràcia, localitat annexionada a Barcelona el 1897.
Tres anys més tard, el 1902, compra la finca de Ramon Coll i Pujol, de
3,18 hectàrees, a l’encara municipi independent de Sant Joan d’Horta. La
seva idea era urbanitzar la zona alta de la primera finca i crear el
Park Güell.
Un dels primers problemes que calia solucionar van ser els forts
pendents d’accés a la finca, a la part baixa, una zona fragmentada amb
molts propietaris, que van impedir fer l’entrada monumental que Güell
tenia al cap. Per això, el 14 de maig de 1900 va presentar un projecte
de modificació de les rasants dels carrers de la part baixa, que incloïa
la creació d’un gran viaducte; un projecte acompanyat de deu plànols
signats per Gaudí, que finalment no es va aprovar per la forta oposició
dels veïns. Al sud-oest de la finca cedeix uns terrenys i paga la
construcció d’una caserna de la Guàrdia Civil, que reclamaven els veïns i
que Güell veia necessària per als seus plans.
Dues cases de 60
La documentació administrativa ha permès fixar que, tot i que només
es van construir dos dels 60 habitatges previstos, es van segregar un
total de nou solars, entre 1901 i 1913, gairebé tots al voltant dels
1.300 metres quadrats. Les vendes han permès conèixer les dures
condicions imposades per Güell i Gaudí “amb la finalitat que els
compradors dels solars no perjudiquessin el veí”, en què, a més de
limitar els metres quadrats d’edificabilitat, s’havia de respectar
l’orografia, la vegetació i els camins, cosa que va fer que la majoria
de parcel·les tinguessin forma triangular. No hi havia limitacions
compositives.
ampliar fotoCasa
Larrard, abans de la reforma de Gaudí, al voltant de 1909. També s'hi
poden veure la Casa Trias i la Casa Gaudí ja acabades.MUHBA
De les dues cases construïdes, una és la de Francesc Gaudí, pare de l’arquitecte, que la va comprar el 1906. És la casa mostra,
segons han pogut establir les autores. Va ser la primera de les dues a
construir-se (des de 1963 allotja la Casa Museu Gaudí). L’altra va ser
la de l’advocat Martí Trias i Domènech, en un dels dos solars que va
comprar el 1902. A més de la casa que ja estava construïda a la finca
des de 1850 i que va ser cedida per Güell a Carles Mani, col·laborador
de Gaudí, el tercer veí del parc va ser el mateix Güell, que el 1902 va
abandonar la seva residència al carrer Nou de la Rambla i es va
instal·lar al parc, a l’anomenada Casa Larrard (després que Gaudí hi fes
unes reformes), on va viure fins que va morir el 1918.
Un parc urbanitzat
A les escriptures de segregació de les parcel·les apareix el terme parc urbanitzat
“a semblança dels que hi ha a Anglaterra”, explica Freixa. Es tractaria
d’un model de parc residencial que Güell va importar de la Gran
Bretanya: un recinte tancat amb usos exclusivament residencials, per a
cases envoltades de jardí destinades a la burgesia, amb infraestructures
i serveis privats comuns. “Un tipus de Regent’s Park”, prossegueix
l’experta, que en la seva obra ha insistit que no es tracta en cap cas
d’una “ciutat jardí”, una unitat autònoma d’habitatge i producció, ni
“evidentment d’una colònia industrial vinculada a una fàbrica, com la
Colònia Güell”.
Esperit noucentista
Güell va ser un defensor de la monarquia i dels ideals de la burgesia
catalanista, propers a l’ideari de la Lliga Regionalista. Fervent
seguidor dels principis polítics i culturals del noucentisme, que
defensava la necessitat de dotar Catalunya de les infraestructures
necessàries per construir una societat moderna. En aquest sentit, no va
dubtar a cedir el seu parc per a tot tipus d’actes patriòtics, com el Garden Party
que es va celebrar dins el I Congrés Internacional de la Llengua
Catalana, de 1906, o el gran banquet que es va oferir el 1916 a la Festa
de la Unitat Catalana, amb més de 5.000 comensals. Per això, les
autores, tot i considerar el Park Güell com una fita essencial del
modernisme, no dubten a adscriure’l dins de l’ideal noucentista, en un
moment en què el primer ja estava en descrèdit.
ampliar fotoFesta benèfica presidida per la infanta Paz i la seva filla, la princesa Pilar, el 19 de novembre de 1911.A. Merletti, imatge extreta de Nuevo Mundo, 99
Revisió cronològica
La revisió de les fonts i de les nombroses fotografies i postals ha
servit a les autores per ajustar la cronologia de la construcció, des de
les primeres explanacions del terreny el 1900; la urbanització de vies,
camins, viaductes i murs que es va dur a terme entre 1900 i 1905; la
realització del mur de pedra perimetral on es van instal·lar els
medallons de trencadís que repeteixen el nom del parc. També l’inici el
1906 de la construcció de la Sala Hipòstila (concebuda com una zona
recollida per ser usada com a mercat), que l’any següent ja disposava de
les 86 columnes d’estil dòric i que el 1909 es donava per acabada i
s’hi començaven a col·locar els mòduls de banc. En aquest moment pren
protagonisme Josep Maria Jujol, que en dirigeix la decoració a força de
recobrir-lo amb un magnífic trencadís “més enllà del que era
imaginable”, expliquen les autores.
Quan a la tardor de 1914 Güell entén que el projecte no era viable i
abandona la idea de fer la urbanització, coincidint amb la seva mala
salut i amb el traspàs dels negocis als fills, a més del començament de
la Primera Guerra Mundial, el banc i el parc ja estan acabats. “Només
faltaven la instal·lació del telèfon, un servei d’electricitat comú i el
clavegueram, però tota l’estructura viària i els grans espais estaven
acabats”, puntualitza Freixa, que remarca que el cessament dels treballs
coincideix amb els de la finalització de l’església de la Colònia
Güell, que Gaudí va visitar per última vegada el 3 d’octubre de 1914.
ampliar fotoGaudí ensenya el Park Güell als mariners del creuer xilè 'Ministro Zenteno', el 8 de setembre de 1907.Càtedra Gaudí
Fracàs immobiliari
Freixa i Leniz apunten les claus per entendre per què el parc no va
arribar a consolidar-se: el sistema restrictiu de les vendes de les
parcel·les i la incomunicació i llunyania del parc, sobretot quan el
tramvia previst no va arribar a funcionar. A això es va unir que es
trobava dins d’una zona molt popular, que contrastava amb l’elitisme que
es buscava darrere els murs, cosa que va fer que la naixent burgesia
barcelonina decidís instal·lar-se en una altra zona de creixement com
era l’avinguda del Tibidabo, que promovia un altre prohom de la ciutat,
el Doctor Andreu. Una burgesia a la qual li agradava épater amb l’espectacularitat de les seves cases, que no es veurien darrere un mur.
Malgrat que els números canten, les autores rebutgen del tot parlar
de fracàs. “Va ser un projecte immobiliari fallit”, aclareixen. I
destaquen que és una de les obres més importants de Gaudí i un dels pocs
treballs urbanístics que va realitzar, a més del seu caràcter d’“espai
per a l’oci i la cultura”. A més, fan valer l’alt rendiment econòmic que
van obtenir els hereus de Güell amb la venda per no parlar de fracàs.
Interior de la Sala Hipòstila amb els medallons de Jujol, 1920-1930.Àngel Toldrà (AFB)
De pagament el 1910
Güell obria el parc a actes multitudinaris de caràcter catalanista,
però hi ha constància que per accedir-hi es cobrava entrada. El 1910
Folch i Torres va escriure a la seva guia sobre Barcelona que els
“forasters” podien adquirir quatre entrades per dues pessetes. I el
1918, en un intent d’atreure el públic local, el terme emprat era el del
“visitants, és a dir que es cobrava a tothom.
Palau per a Alfons XIII
Després de la mort d’Eusebi Güell el juliol del 1918, els seus fills
van constituir el febrer del 1920 la societat Urbanització Güell per
gestionar el seu patrimoni urbanístic. Al maig, el primogènit, Joan
Antoni Güell, ofereix al rei Alfons XIII com a allotjament durant els
seus viatges a Barcelona els tres palaus que posseïa la família: el
Palau Güell, el Park Güell i la finca de les Corts, que va ser
l’acceptada. “No li van oferir la casa dins el parc, sinó el parc
sencer, de manera que Güell i la seva família ho veien com un tot,
malgrat que hi havia altres propietaris de terrenys”.
Venda i obertura
El febrer del 1921, després de no ser triada pel rei, els fills van
començar a negociar amb l’Ajuntament la venda de la finca per 3,5
milions de pessetes. Després de cinc anys de negociacions, diversos
estira-i-arronses i discussions a la premsa sobre la conveniència o no
de la compra, l’operació es va materialitzar al novembre del 1925 per un
import final de 3.170.000 pessetes. En aquest període la ciutat va
tenir cinc alcaldes i a Espanya dominava la dictadura de Primo de
Rivera, cosa que sens dubte va complicar tota l’operació.
La gran esplanada i la torre del Pavelló de Consergeria al fons, 1910-1029.Esteve Puig (AFB)
Obra total
Gaudí va treballar al Park Güell entre 1900 i 1914, en una de les
etapes més productives de l’arquitecte, ja que simultaniejava aquests
treballs amb els de la Torre Bellesguard, la Casa Batlló, la Casa Milà i
la Sagrada Família. També viatjava per supervisar les obres a la
catedral de Palma i les de la Colònia Güell i el Celler Güell, al
Garraf, amb la col·laboració de Francesc Berenguer. “Però només al Park
Güell Gaudí va ser urbanista, enginyer, arquitecte, dissenyador i
paisatgista, ja que va crear tot un sistema de viaductes, murs de
contenció, carrers i parcel·les, en les quals va emprar tècniques
constructives úniques”, assegura Freixa, que no dubta a qualificar Gaudí
de mediambientalista.
Obertura al públic
Tot i la gran difusió que la premsa va fer de les activitats que es
desenvolupaven al parc des del començament —banquets, festes infantils i
sardanes, i altres actes d’exaltació catalanista—, quan el parc obre
les portes els mitjans semblen obviar-ho. Les investigadores tan sols
han localitzat dues notes breus als diaris: “Dilluns quedarà obert i a
disposició el públic al Park Güell”, anunciava un rotatiu el 26 d’abril
de 1926, tot demanant als visitants respecte per les plantes i la
decoració i que s’abstinguin d’organitzar dinars i berenars o d’encendre
foc.
La nova data d’obertura que estableix el llibre endarrereix quatre
anys l’oficial, fins al punt que l’Ajuntament de Barcelona va anunciar
el 2012 que, per al centenari de l’obertura, el 2022, tindria a punt un
pla estratègic. Poc més d’un mes després d’obrir les portes, el 10 de
juny de 1926, Gaudí va morir arran de l’atropellament d’un tramvia. En
aquells dies l’arquitecte ja no vivia al parc: el 1925 s’havia
traslladat a la Sagrada Família per poder estar més immers en la seva
feina.
Del fracàs a morir d’èxit
Una de les raons que s’apunten del fracàs immobiliari del Park Güell,
ideat per Güell i Gaudí, va ser la seva llunyania de centre del
Barcelona i que, a la fi, no comptés amb una línia de tramvia. Però això
no ha estat problema perquè 3,1 milions de persones el visitessin el
2019 i el convertissin, després de la Sagrada Família (4,5 milions), en
el segon pol d’atracció turística de Barcelona. La majoria d’ells segur
que hi han arribat gràcies al Bus Güell, que connecta el parc (15
minuts) amb la parada de metro d’Alfons X, de la L4, o a l’autobús V19,
que té parada a la propera carretera del Carmel.
Les xifres són clares. El 2017 els sis edificis de Gaudí a Barcelona
(declarats Patrimoni de la Humanitat el 1984 i el 2005) van registrar
10,3 milions de visitants, superant amb escreix els 21 centres
gestionats per l’Ajuntament (6,9 milions); unes dades que han portat
Gaudí (com tot el modernisme barceloní) de ser injuriat a ser lloat i
reconegut, sense tenir, aparentment, límit.
Per evitar la massificació i garantir el bon ús i conservació
d’aquest espai, després d’arribar a xifres estratosfèriques de 9,5
milions de visitants, el 2013 l’Ajuntament va començar a cobrar entrada a
la zona monumental (1,7 hectàrees, el 9% de la superfície total) i a
limitar a 800 persones per hora la visita a aquesta zona única de la
ciutat, amb la intenció que no morís d’èxit. A la resta, la zona
forestal, l’accés continua sent obert.
L’ús intensiu a què es veu sotmès el parc fa que la seva conservació
sigui també intensa. De tal manera que el banc de trencadís ha hagut de
ser sotmès a una substitució de peces diverses vegades. L’última va
acabar l’abril del 2019, i va incloure, a més, la restauració de la
plaça de la Natura i la impermeabilització del sostre de la Sala
Hipòstila, després d’invertir-hi 1,2 milions d’euros provinents de la
venda d’entrades.
Què hauria passat si les 60 parcel·les en què Güell i Gaudí van
dividir el parc s’haguessin acabat construint? “El parc seria diferent,
però possiblement s’hauria conservat millor amb més elements originals,
ja que s’han hagut d’anar substituint a causa de l’ús intensiu”, rebla
Freixa.
La Sagrada Família veu "totalment compatible" completar el disseny de Gaudí i millorar el barri
La Junta Constructora es mostra "oberta al diàleg" amb el veïnat i l'Ajuntament per trobar la solució idònia
Una de les torres de la Sagrada Família | ACN
per ACN
Els responsables de la Sagrada Família han considerat aquest dijous "totalment compatible" acabar el temple tal com va ser planificat per l'arquitecte Antoni Gaudí
i millorar els equipaments i la qualitat de vida del veïnat. Una
representació de la Junta Constructora encapçalada pel director general,
Xavier Martínez, ha participat en la primera reunió per abordar l'execució del projecte de la façana de la Glòria. La seva construcció pot implicar reallotjar veïns del carrer Mallorca i enderrocar diversos blocs.
La delegació de la Junta Constructora ha recordat que en els darrers
temps s'ha arribat a "grans acords i consensos" i ha posat d'exemple les llicències urbanístiques o la cessió a l'Ajuntament d'un local de transició per a l'Agrupament Escolta Antoni Gaudí.
Durant la trobada, la Junta Constructora ha presentat uns plànols del
projecte que ha assegurat que van ser signats per Antoni Gaudí el 1916.
Els responsables del temple asseguren que el document "confirma" que la
voluntat de l'arquitecte era construir unes escales a l'entrada
principal. L'espai on anirien les escales està ocupat actualment per un
edifici residencial.
Els plànols, de consulta pública, confirmen per als representants de la
Junta Constructora la seva "màxima prioritat", construir la basílica
"tal com Antoni Gaudí la va planificar". A la trobada, impulsada per
l'Ajuntament de Barcelona, també hi han participat els regidors Janet
Sanz i Jordi Martí, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya,
l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, la Plataforma d'Afectats
per la Sagrada Família i SOS Monuments.
19.03.2020 18:12
