Ras i curt
Jordi Badia i Pujol
17.01.2020 21:50
El
català, com totes les llengües, té mots de significat semblant, però
amb unes certes diferències, de vegades molt petites. La precisió és un
aspecte de la llengua que paga la pena de mantenir, com ja vam explicar
en un altre article.
El català fila prim
Avui veurem deu grups de paraules amb diferències de significat, que sovint són objecte de confusió . Som-hi.
—Aquella esportista fa més de dos metres d’alçada (‘dimensió vertical d’un cos, especialment d’una persona’). Alçària té un significat semblant, però tant s’aplica a persones com a animals i a coses.
—Em fa por l’altura. Ara som a l’altura del carrer de Guimerà (‘distància vertical des d’un punt a un altre de referència’). També es pot emprar figuradament, amb el sentit de ‘grau d’identificació o de comprensió’: Crec que no has estat a l’altura de les circumstàncies.
—Som exactament a 2.000 metres d’altitud (‘distància sobre el nivell del mar’).
—Aviat haurà passat tot (‘d’aquí a poc temps’ o ‘al cap de poc temps’).
—Sí que t’has llevat d’hora. Demà no vinguis d’hora; vine cap a migdia (‘a una hora poc avançada’).
Aquests són els usos específics de cada mot, però de vegades es barregen.
A més, tinguem present que en alguns parlars aviat també es diu prompte (sobretot al País Valencià) o prest (a Mallorca). I d’hora també es pot dir enjorn (País Valencià) o dejorn (a Mallorca).
—Si no em bec un cafè no em desvetllaré. Quan sento segons quins comentaris se’m desvetlla la curiositat (‘treure la son’ o bé ‘suscitar’).
—No ha volgut revelar el secret (‘fer públic’). Amb aquest significat, també podem fer servir destapar: Finalment s’ha destapat l’afer.
Aquesta confusió ve de l’evolució de dos mots llatins: el castellà velar és fruit del llatí vigilare (‘vigilar’, ‘vetllar’), però també de velare (‘velar’, ‘cobrir amb un vel’).
—Quan vas presentar la proposta, et va donar suport (‘sostenir, fer costat’).
—La biga recolza en aquestes parets. Plegueu les cadires i recolzeu-les a l’armari (‘descansar o fer descansar sobre un suport’). El verb recolzar també té sentit figurat, com a sinònim de fundar-se, basar-se: La sospita recolza en diversos indicis.
De la mateixa manera, hem de distingir els significats de recolzament i suport: La biga té un recolzament molt sòlid en aquesta paret. Necessitava el suport de dos terços del parlament.
Per a no errar, podem pensar en una escala i una paret: l’escala recolza en la paret i la paret dóna suport a l’escala.
—De seguida que m’he emprovat aquella brusa m’ha agradat (‘posar una peça de roba per veure si escau’). El lloc destinat a emprovar-se una peça de roba s’anomena emprovador, i no pas provador: Vés a l’emprovador del fons i emprova’t aquestes camises.
—Abans de comprar-me aquell auto, el vull provar (‘avaluar alguna cosa’ o bé ‘intentar’).
—Si no tastes els espinacs no sabràs si t’agraden (‘apreciar el gust d’un aliment’).
—Escolta això que et dic; si no, no te’n recordaràs. Està distret; em sembla que no t’escolta (‘parar atenció per entendre sons’).
—No et sento prou bé. Parleu després de sentir el senyal (‘percebre sons per mitjà de l’oïda, sense, necessàriament, posar-hi atenció’).
Fa anys, un col·lega, professor de ciències, em va demanar que li expliqués aquesta diferència. Quan vaig veure que ja gairebé l’havia entesa, li vaig dir: ‘Els nostres alumnes, generalment, ens senten, però molts no ens escolten.’
—Aquest músic té una oïda excel·lent (‘sentit que ens permet de percebre els sons’). Com que és un sentit, podem fer el paral·lelisme amb vista, tacte, olfacte…
—Té mal d’orella. Es va fer una lesió a l’orella interna (‘òrgan auditiu’). En aquests exemples, no podem canviar orella per oïda, però, en canvi, el diccionari ens permet d’eixamplar el significat d’orella i envair el d’oïda: Té una orella excel·lent (com també diríem Té un nas molt fi).
—L’incendi ha originat un gran perjudici material. S’exclama dels perjudicis morals que li ha causat la competència (‘dany causat a algú o a alguna cosa’).
—Si vols ser imparcial te l’has d’escoltar sense prejudicis (‘opinió preconcebuda d’algú o d’alguna cosa’).
—Van instal·lar la tenda en aquell planell (‘terreny pla i elevat’).
—Demà em portaran els plànols de la casa nova. Mira bé al plànol per on has de passar (‘mapa o dibuix d’una superfície, un edifici, etc.’).
En compte de plànol també podem dir pla. De fet, l’Enciclopèdia Catalana dóna prioritat a pla (com havia fet Pompeu Fabra) i deixa plànol com un sinònim complementari (en segon pla). El diccionari de l’Institut ho fa a l’inrevés.
—Tinc la mainada malalta: quin tràfec! A l’estiu els tràfecs diaris són més passadors (‘afer que porta molta feina o molts maldecaps’).
—L’han detingut per tràfic de droga. Ha augmentat el tràfic de productes agrícoles entre aquests dos països (‘comerç, intercanvi de mercaderies’).
—El primer de setembre el trànsit torna a ser normal (‘pas de vehicles o de persones per una via pública’). El doctor Gabriel Bibiloni defensa que, amb aquest significat, també es pugui fer servir tràfic, en concordança amb la major part de llengües de l’entorn.
De dubtes de precisió, n’hi ha molts més. Un altre dia hi tornarem.
El català fila prim
Avui veurem deu grups de paraules amb diferències de significat, que sovint són objecte de confusió . Som-hi.
alçada-altura-altitud
Molta gent es pensa que alçada és ‘més català’ que no altura, però no és cert. Tenen significats diferents: específicament, l’alçada (i l’alçària) és una dimensió, aplicable a éssers o objectes; i l’altura, una distància (com l’altitud).—Aquella esportista fa més de dos metres d’alçada (‘dimensió vertical d’un cos, especialment d’una persona’). Alçària té un significat semblant, però tant s’aplica a persones com a animals i a coses.
—Em fa por l’altura. Ara som a l’altura del carrer de Guimerà (‘distància vertical des d’un punt a un altre de referència’). També es pot emprar figuradament, amb el sentit de ‘grau d’identificació o de comprensió’: Crec que no has estat a l’altura de les circumstàncies.
—Som exactament a 2.000 metres d’altitud (‘distància sobre el nivell del mar’).
aviat-d’hora
No sempre són fàcils de diferenciar, aquests dos mots. Provem-ho:—Aviat haurà passat tot (‘d’aquí a poc temps’ o ‘al cap de poc temps’).
—Sí que t’has llevat d’hora. Demà no vinguis d’hora; vine cap a migdia (‘a una hora poc avançada’).
Aquests són els usos específics de cada mot, però de vegades es barregen.
A més, tinguem present que en alguns parlars aviat també es diu prompte (sobretot al País Valencià) o prest (a Mallorca). I d’hora també es pot dir enjorn (País Valencià) o dejorn (a Mallorca).
desvetllar-revelar
Hi ha molta gent que, per influència del castellà, desvetlla coses que s’haurien de revelar. Vegem-ho amb exemples:—Si no em bec un cafè no em desvetllaré. Quan sento segons quins comentaris se’m desvetlla la curiositat (‘treure la son’ o bé ‘suscitar’).
—No ha volgut revelar el secret (‘fer públic’). Amb aquest significat, també podem fer servir destapar: Finalment s’ha destapat l’afer.
Aquesta confusió ve de l’evolució de dos mots llatins: el castellà velar és fruit del llatí vigilare (‘vigilar’, ‘vetllar’), però també de velare (‘velar’, ‘cobrir amb un vel’).
donar suport – recolzar
La confusió d’aquests termes ve d’una causa lloable: evitar el castellanisme apoiar. Però convé de diferenciar-ne els significats, perquè allà on el castellà presenta una solució, el català en presenta dues.—Quan vas presentar la proposta, et va donar suport (‘sostenir, fer costat’).
—La biga recolza en aquestes parets. Plegueu les cadires i recolzeu-les a l’armari (‘descansar o fer descansar sobre un suport’). El verb recolzar també té sentit figurat, com a sinònim de fundar-se, basar-se: La sospita recolza en diversos indicis.
De la mateixa manera, hem de distingir els significats de recolzament i suport: La biga té un recolzament molt sòlid en aquesta paret. Necessitava el suport de dos terços del parlament.
Per a no errar, podem pensar en una escala i una paret: l’escala recolza en la paret i la paret dóna suport a l’escala.
emprovar-provar-tastar
En castellà, probar té tres significats afins que en català demanen tres mots diferents. Vegem-ho:—De seguida que m’he emprovat aquella brusa m’ha agradat (‘posar una peça de roba per veure si escau’). El lloc destinat a emprovar-se una peça de roba s’anomena emprovador, i no pas provador: Vés a l’emprovador del fons i emprova’t aquestes camises.
—Abans de comprar-me aquell auto, el vull provar (‘avaluar alguna cosa’ o bé ‘intentar’).
—Si no tastes els espinacs no sabràs si t’agraden (‘apreciar el gust d’un aliment’).
escoltar-sentir
Si els meu avis, nats al tombant del segle XX, poguessin sentir converses del 2020, se’n farien creus, de la confusió que hi ha entre aquests dos verbs. Sou dels qui confoneu escoltar i sentir? Doncs penseu en la diferència que hi ha entre veure i mirar: per a veure una cosa no cal posar-hi voluntat; per a mirar-la, sí.—Escolta això que et dic; si no, no te’n recordaràs. Està distret; em sembla que no t’escolta (‘parar atenció per entendre sons’).
—No et sento prou bé. Parleu després de sentir el senyal (‘percebre sons per mitjà de l’oïda, sense, necessàriament, posar-hi atenció’).
Fa anys, un col·lega, professor de ciències, em va demanar que li expliqués aquesta diferència. Quan vaig veure que ja gairebé l’havia entesa, li vaig dir: ‘Els nostres alumnes, generalment, ens senten, però molts no ens escolten.’
oïda-orella
Hi ha qui confon l’orella amb el pavelló auditiu i anomena oïda la part interna de l’òrgan. Però això no va així. Parem bé l’orella:—Aquest músic té una oïda excel·lent (‘sentit que ens permet de percebre els sons’). Com que és un sentit, podem fer el paral·lelisme amb vista, tacte, olfacte…
—Té mal d’orella. Es va fer una lesió a l’orella interna (‘òrgan auditiu’). En aquests exemples, no podem canviar orella per oïda, però, en canvi, el diccionari ens permet d’eixamplar el significat d’orella i envair el d’oïda: Té una orella excel·lent (com també diríem Té un nas molt fi).
perjudici-prejudici
Per la semblança formal, hi ha gent que confon aquests dos termes, de significat ben diferent:—L’incendi ha originat un gran perjudici material. S’exclama dels perjudicis morals que li ha causat la competència (‘dany causat a algú o a alguna cosa’).
—Si vols ser imparcial te l’has d’escoltar sense prejudicis (‘opinió preconcebuda d’algú o d’alguna cosa’).
pla-plànol-planell
Ací tenim un cas d’ultracorrecció en cadena. Segons Joan Coromines, vam copiar el francès plant i en vam dir plano. Tot seguit, perquè no semblés castellà, hi vam afegir una ela (plànol). Però com que encara ho semblava, molts en van començar a dir planell. El cas és que planell ja volia dir una altra cosa… Endrecem-ho:—Van instal·lar la tenda en aquell planell (‘terreny pla i elevat’).
—Demà em portaran els plànols de la casa nova. Mira bé al plànol per on has de passar (‘mapa o dibuix d’una superfície, un edifici, etc.’).
En compte de plànol també podem dir pla. De fet, l’Enciclopèdia Catalana dóna prioritat a pla (com havia fet Pompeu Fabra) i deixa plànol com un sinònim complementari (en segon pla). El diccionari de l’Institut ho fa a l’inrevés.
tràfec-tràfic-trànsit
Aquestes tres paraules tenen significats acostats, però no iguals. Parem-hi esment:—Tinc la mainada malalta: quin tràfec! A l’estiu els tràfecs diaris són més passadors (‘afer que porta molta feina o molts maldecaps’).
—L’han detingut per tràfic de droga. Ha augmentat el tràfic de productes agrícoles entre aquests dos països (‘comerç, intercanvi de mercaderies’).
—El primer de setembre el trànsit torna a ser normal (‘pas de vehicles o de persones per una via pública’). El doctor Gabriel Bibiloni defensa que, amb aquest significat, també es pugui fer servir tràfic, en concordança amb la major part de llengües de l’entorn.
De dubtes de precisió, n’hi ha molts més. Un altre dia hi tornarem.
Teniu dubtes?
Si teniu cap dubte o suggeriment, podeu escriure directament a aquesta adreça de correu: jordi.badia@partal.cat.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
L’arquitecte
Oriol Bohigas celebrarà noranta-cinc anys el 20 de desembre, el cantant
Raimon, en actiu fins fa ben poc, en farà vuitanta el 2 de desembre, i
pocs dies després, el 23 del mateix mes, farà seixanta-cinc anys de
l’actuació de Louis Armstrong & His All Stars al Windsor Palace de
Barcelona, una sala inaugurada el 1946 on, tres anys abans del concert
d’Armstrong, havia actuat Maurice Chevalier i que, com es veurà més
endavant en aquest mateix resum, va acollir també grans esdeveniments
cinematogràfics.
El
17 de juny de 1895 –farà, doncs, cent vint-i-cinc anys– Jacint
Verdaguer va començar a publicar la sèrie d’articles ‘En defensa
pròpia’, i el 30 de novembre farà cent anys exactes de l’assassinat de
Francesc Layret, advocat laboralista i defensor dels drets dels
treballadors.
