dilluns, 22 de juliol del 2019

Toni Bou, campió del món de trial per 26a vegada

Toni Bou s'acaba de proclamar aquest diumenge campió del món de trial per 26a vegada. Suposa el títol número 13 a l'aire lliure per al pilot de Piera que s'ha imposat a la penúltima prova del campionat celebrada a França.
111a victòria de la seva carrera
El català, de 32 anys, "ha defensat la seva corona completant una temporada excel·lent" en la qual ha aconseguit set victòries, inclosa la d'aquest cap de setmana, ha destacat l'equip Repsol Honda en un comunicat.

No hay palabras ni emoticonos capaces de describir lo de @Tonibou_oficial.
Una auténtica leyenda del deporte español y mundial que ya acumula 2⃣6⃣títulos de Trial. ✌🏆
¡Felicidades Campeón!

El triomf d'aquest diumenge suposa la victòria número 111 de la seva carrera i certifica la seva hegemonia en la disciplina, ja que és la tretzena victòria seguida en un Mundial de trial.

diumenge, 21 de juliol del 2019

Llach planteja “l’Entesa Nacional" i un “Parlament constituent” convocat pels partits

Llach planteja “l’Entesa Nacional" i un “Parlament constituent” convocat pels partits

Un document intern del Fòrum detalla el full de ruta de l’entitat

Aquest proper dilluns, el president de la Generalitat, Quim Torra, es reunirà amb Lluís Llach, com a president del Consell Assessor per a l’Impuls del Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent. Una trobada que ha de servir per tal de lliurar al president un informe dels treballs duts a terme per l’òrgan a través de reunions sectorials i territorials. L’informe, al que ha tingut accés El Món, preveu la creació de “l’Entesa Nacional pel Debat Constituent” com un “òrgan sobirà i independent” i que els partits convoquin un “Parlament o Assemblea Constituent”.


Segons el document, i tal i com ha apuntat Llach, en diverses intervencions, preveu acabar la feina el Març de 2020, després d’un cronograma de tres fases. Una primera “d’Impuls” que acaba el proper setembre. Una segona de “debats ciutadans”, que s’hauran celebrat entre Octubre de 2019 i Febrer de 2020 a través de la web debatconstituent.cat ‘properament operativa’.  I una tercera, la del Fòrum Cívic i Social que seria convocat per un altre organisme “l’Entesa Nacional pel Debat Constituent” que seria un “òrgan sobirà i independent” format com una plataforma amb les “entitats més representatives del país” sorgides arran de les “enteses locals, comarcals i regionals”.


El pas següent previst és que Fòrum Cívic i Social, que encara s’ha de dissenyar el seu número de participants, “sintetitzarà els resultats dels debats” i “articularà en principis constituents tots aquells temes en els que hi hagi consens”. Així mateix decidirà com escriure els punts en què hi hagi “dissens”. Els àmbits materials són d’aquests debats són: elements constitutius; drets; participació política; organització territorial; règim econòmic; territori i seguretat. La següent etapa és que tots aquests principis posats negre sobre blanc seran lliurats de manera “solemne al Parlament de Catalunya”.

Ara bé, tot plegat no acaba aquí ni de bon tros. El document reflecteix a les primeres de canvi quin és l’objectiu principal del Fòrum: una “assemblea o Parlament constituent” convocat pels “partits polítics”. Concretament, el full de ruta estableix que el “resultat d’aquest procés ha de ser el d’establir unes bases constitucionals per al futur polític de Catalunya, que seran lliurades a les forces polítiques a qui correspondria convocar una Assemblea o Parlament Constituent”.

L’indult . Per: Andreu Barnils

Mail Obert

Andreu Barnils

OPINIÓ > MAIL OBERT
Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu
Amb relació als presoners polítics som uns quants que voldríem practicar una màxima que trobem bella i justa: exercir la crítica amb empatia. Personalment, no els puc tractar de la mateixa manera que la resta d’actors d’aquesta nostra història, per la senzilla raó que ells viuen tancats i jo, no. Punt final. Passa que continuen fent política i anant a llistes, i la feina del periodista és de fer-ne crítica. Punt final. És a dir, a mi, em resulta lamentable veure com hi ha gent que insulta, vexa, humilia i no empatitza amb gent que fa anys que són a la presó per haver organitzat un referèndum. Passa que, alhora, no em mamo el dit. I faig preguntes.
Per allò que em diu gent que ha visitat la presó, i per allò que em diuen gent que han participat en reunions d’alt nivell, i pel que llegeixo de gent informada, veig que els presoners, en aquest moment, no tan sols tenen una cosa al cap que es diu indult, sinó que aquesta cosa és part del debat entre els partits. No solament dels presoners. L’indult és una peça a tenir en compte en el moment de pensar en el govern Sánchez.
Amb aquest fet, jo trobo que tots plegats potser hauríem d’acceptar –potser, només potser– que nosaltres faríem exactament igual: voldríem un indult i evitar quinze anys de presó. Mira, doncs potser sí, tu. Aquesta frase té sentit. Alhora, també podem dir que és un error greu, molt greu, basar la negociació política del col·lectiu en els interessos personals dels presoners. I, si quan negocien, els presos tan solament miren per a ells i no per a tothom? El sí a Sánchez es fa pensant en tothom, o només en els presoners? I si resulta, quina vida nen!, que els presos i el col·lectiu no tenen els mateixos interessos? Potser, al moviment independentista, li interessaria de fer caure Sánchez, però, als presoners, no.
Jo no sé si qui viu pendent d’una sentència és la persona ideal per a conduir una negociació col·lectiva. Prou feina té per a ell, que a sobre hagi de pensar en tothom. Ara, potser passa cruelment al revés: i si el col·lectiu s’ha adonat que la repressió s’entén gràcies a la presó, que els presoners desperten simpaties a tot el món, i que tot això ajuda el moviment, que, per tant, la millor cosa que ens pot passar, al col·lectiu, és… una pena llarga per a ells? Res d’indult. Els presoners són ostatges del govern espanyol. Ho són nostres, també?
Aquests dies tan bèsties és quan ens hem de fer preguntes, per incòmodes que siguin: volen negociar ells, els presos, o som nosaltres que els posem al mig, i així no hem de negociar nosaltres? Volem negociar, o volem cedir, i per tant més val que ho facin ells? Per què posem a les llistes els presos, els votem de caps de llista, i després ens queixem si negocien ells? Els volem a les llistes, però no els volem negociant?
Les preguntes, com més normals i lògiques, millor: l’indult, el donaria gratis, el senyor Sánchez? O seria en canvi de penedir-se en públic i de frenar el moviment? Si l’indult ens afectés, a tots els altres, nosaltres també tenim vot? En quin punt?
Per últim: segur que Pedro Sánchez pot donar un indult? Qui ho diu? I si al final és un apoyaré més? Com ho sabem que l’indult arribarà, si Sánchez mana? En tenim proves? I si Sánchez enganya? I si el Deep State el colla? En fi, un indult, jo ja entenc que pugui anar bé per al pres. O no. Però, va bé per al col·lectiu? I per què els bascs han recomanat sempre deixar els presos de banda en les negociacions polítiques? Per què deu ser?

divendres, 19 de juliol del 2019

LE DAIM - Un film de Quentin Dupieux avec Jean Dujardin

The Lodge — Official HD Trailer — 2019

Sitges19- Mad Max

El Festival de Sitges mostrarà el moment més dolç del cinema fantàstic

Festival cinema fantàstic Sitges Ciència Ficció Pixabay

Del 3 al 13 d'octubre se celebrarà, a Sitges, la 52 edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i avui s'ha anunciat el que inclourà en una roda de premsa. Es celebra en un moment feliç per al cinema fantàstic, segons Àngel Sala, director del Festival, perquè està rebent molt públic generalista, a més a més dels fans del gènere que sempre l'han seguit. Explica, per exemple, que al Festival de Cannes moltes pel·lícules projectades (i premiades) podrien haver estat a Sitges, i ha anunciat que, de fet, alguna de les obres presentades allà es veuran a Sitges. Sala ha demanat excuses perquè moltes de les pel·lícules, tot i que ja contractades, no es poden anunciar, perquè encara estan en fase de postproducció (el programa tancat no es presentarà fins al setembre). Però ha afirmat que al costat dels films més sorprenents i innovadors hi haurà pel·lícules típiques del gènere.

Cap de cartell per definir

Encara no se sap quina pel·lícula obrirà el Festival, tot i que Sala ha anunciat que probablement serà una obra internacional. Se sap, en canvi, del cert, que Rob Zombie portarà a Sitges la seva darrera pel·lícula 3 from Hell, el retorn a la gran pantalla de la família Firefly, de Los renegados del diablo. També es podrà veure el thriller fantàstic Daniel isn't Real, una realització d'Adam Egypt Mortimer, un director que ja va portar anteriorment a Sitges Some Kind of Hate. Henry Jacobson estrenarà la seva opera prima, Bloodline, una pel·lícula que Sala assegura que és absolutament original i que sorprendrà. I els austríacs Severin Fiala i Veronika Franz portaran la seva obra The Lodge, que ja ha rebut una gran rebuda a nivell internacional.

Zombies a dojo

No faltaran els zombis. Fins i tot trobarem la Lupita Nyong'o en una pel·lícula d'aquest gènere, l'australiana Little Monsters, una divertida comèdia per a adults, amb nens i monstres. La nord-americana Larry Fessenden oferirà una revisió del mite de Frankenstein a Depraved. El ja clàssic Hideo Nakata portarà amb una pel·lícula de terror típicament japonès: Sadako. I finalment, es veurà a Sitges una pel·lícula de Quentin Dupieux que ja ha triomfat on s'ha vist: Le daim. Segons Sala aquesta pel·lícula d'un psicokiller, amb humor absurd, serà "una de les grans pel·lícules de l'any", i no només una de les grans pel·lícules fantàstiques de la temporada.

Quan les dones es llancen a la fantasia

Durant molt de temps el cinema fantàstic va ser un reducte de directors homes i espectadors homes. Sembla que la situació ha canviat radicalment. A Sitges hi haurà molta presència del cinema fantàstic en clau femenina, en paral·lel a l'increment de directores dins el gènere. Entre altres s'ha anunciat el debut darrera les càmeres de Pollyanna McIntosh, amb Darlin i la pel·lícula postapocalíptica Riot Girls, de la canadenca Jovanka Vuckovic.

La fantasia dibuixada

No hi faltarà l'animació, ja que aquesta continua tenint una gran importància dins el gènere fantàstic. Sala destaca una obra d'anime: Children of the Sea, d'Ayumu Watanabe. I es podrà veure, també, One Piece Stampede , basada en l'obra d'Eiichiro Oda. I un dels llibres de temàtica asiàtica més populars dels darrers anys, Les orenetes de Kabul, sobre l'ocupació de la ciutat pels talibans arribarà amb animació a Sitges de la mà de Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec.

Catalunya, present

Per banda del cinema català i espanyol, s'anuncia com a gran favorita Cuerdas, del català José Luis Montesinos. ISala també promet que el públic disfrutarà molt amb Ventajas de viajar en tren, una pel·lícula espanyola, però amb vocació i estàndars internacionals. Sala afirma que hi haurà una presència important de cinema llatinoamericà. I promet que sorprendrà Breve historia del planeta verde, de l'argentí Santiago Loza, en què es combina una trama LGTBI amb una intriga amb extraterrestres.

Obres atípiques

El cinema fantàstic més atípic apareixerà a la secció Noves Visions, destinada a les obres d'autor. Entre aquestes obres hi haurà Dogs Don't Wear Pants, del finlandès J-P. Valkeapaa, una obra que gira al voltant d'una relació sadomasoquista. I per als que tinguin molt temps, poden veure les quatre hores i mitja de The Halt, del filipí Lav Díaz, que se situa en unes Filipines del futur, malmeses per una erupció volcànica. A la secció Brigadoon s'hi presentaran també documentals de gènere fantàstic, entre els quals Deodato Holocaust, que explica la història del "mestre de l'horror" Ruggero Deodato, autor de l'impactant Holocausto caníbal. I a la secció de Retrospectives i Homenatges, un documental, Memory - The Origins of Alien, d'Alexandre O Philippe, recordarà Alien, el gran èxit del gènere.

Sitges fora de les sales

Sitges, com sempre, no només projecte cinema, sinó que organitza múltiples activitats associades al cinema fantàstic. Entre elles, un vespre i una nit dedicats a la música de pel·lícules fantàstiques. Com sempre, un dels plats forts serà la presència d'estrelles convidades, tot i que el programa en aquest camp no està encara gaire concretat. Àngel Sala ha cregut necessari destacar a Sam Neill, actor a La posesión, a El cor de la por i a Jurassic Park, que rebrà a Sitges un premi honorífic. Amb ocasió de la concessió es projectarà la seva pel·lícula favorita d'aquest gènere: La posesión.