S’ha mort Neus Català, supervivent dels camps nazis
Símbol de la lluita antifeixista, va lluitar a la Resistència
francesa i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück
S’ha mort a 103 anys Neus Català,
supervivent dels camps nazis i un dels símbols de la lluita
antifeixista. Afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades de
Catalunya i després al PSUC, va creuar la frontera francesa amb 180 nens
quan els franquistes van entrar a Barcelona el 1939. Durant la guerra
de 1936-1939 havia col·laborat en la custòdia de nens orfes.
Ja a l’exili, va lluitar a la Resistència francesa amb el seu marit.
Ambdós van ser capturats pels nazis i enviats a camps de concentració,
on ell va morir. Ella va estar al camp de Ravensbrück (Alemanya) fins
el 8 de maig de 1945. Després va tornar a França, on va seguir militant
en organitzacions antifranquistes. En tornar a Catalunya, va militar al
PCC i a EUiA i mai no va deixar de lluitar pels drets i les llibertats i
contra el feixisme. Era l’última dona catalana supervivent d’un camp
nazi.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Nombroses personalitats del món de la política i la cultura han
lamentat la notícia i han reivindicat la dignitat i determinació de
Català:
Catalunya està de dol. S'ha mort #NeusCatalà,
una dona immensa, plena de vida i de dignitat. Un exemple de la lluita
pels drets humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie.
Gràcies per tant!
"No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic."
La Neus
Català és morta. Ha estat el mateix dia que la Mercè Rodoreda. Als 103
anys i als seus Guiamets estimats. El cel, avui, és de plom, per la
pèrdua. Gràcies per haver encarnat la dignitat i la determinació.
Gràcies per ser una lluitadora per la llibertat. En pau descansi.
Estimada
Neus. Et devem molt. El teu exemple de coratge, de dignitat, de dona
comunista que no es vincla i el teu somriure que sempre t’acompanyava,
malgrat la història. Et devem molt. També una República amable. Visca la
terra lliure d’amenaces feixistes. #NeusCatala
La #NeusCatalà
deia que “preservar la memòria és un deure cívic”. Aquesta és la nostra
obligació, no deixar caure en l’oblit el sacrifici d’una generació que
va donar-ho tot per lluitar contra l’odi i per construir un món més
lliure. Descansa en pau, Neus.
Ha mort
Neus Català, lluitadora antifeixista i supervivent del camp de
concentració nazi de Ravensbrück. Un exemple de lluita i de
supervivència. Descansi en pau
Guardiola, millor entrenador del món segons la Federació Espanyola
El català ha estat considerat el tècnic
més destacat de l'any en el 'World Soccer Congress', organitzat per la
RFEF, la FIFA i l'empresa Palabe Consulting
elMón
per Redacció
13/04/2019
11:33
Pep Guardiola, durant un partit del Manchester City. | EFE
La primera jornada del World Soccer Congress, un esdeveniment celebrat aquest divendres i dissabte a Barcelona i organitzat per la Reial Federació Espanyola de Futbol,
la FIFA i l’empresa Palabe Consulting, ha finalitzat amb una entrega de
premis que ha reconegut la tasca de Pep Guardiola al capdavant d’un
Manchester City que no ha tingut rival a Anglaterra. El tècnic de Santpedor ha estat distingit com a millor entrenador de l’any en una cerimònia impulsada per la RFEF.
Guardiola
no ha estat l’únic premiat. Entre d’altres, Gianni Infantino ha estat
considerat com a “personalitat internacional de l’any”, el Milan ha
rebut el guardó al “club del segle XXI” i el jugador de l’Espanyol Wu Lei ha estat considerat la “personalitat internacional de l'any del futbol asiàtic”. A més, la Fundació Johan Cruyff ha estat premiada per la seva contribució a les causes socials.
Enguany s’està vivint la segona edició del WSC Barcelona.
La mateixa organització celebra “la confirmació de la creació d’un gran
esdeveniment de referència en el sector esportiu mundial després de
l’èxit de la passada edició, amb una cobertura mediàtica comparable als
grans esdeveniments esportius”. “Espanya torna a ser l’epicentre del futbol mundial”, ha sentenciat la Federació Espanyola.
Lluís Puig apareix de sorpresa a l’Alguer i afegeix Itàlia a la llista de països on els exiliats es mouen lliurement
El conseller de cultura legítim participa en actes i reunions amb les entitats alguereses
El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, es troba en aquests moments a l’Alguer,
la ciutat de parla catalana de Sardenya, on ha anat a mantenir reunions
culturals i polítiques i a participar en actes culturals. És la segona
visita del conseller en un territori de parla catalana, després d’haver visitatPerpinyà al gener, en una visita que, com ara, no havia estat tampoc anunciada prèviament.
Malgrat que no hi ha cap euroordre activada contra ell, amb aquesta
visita Puig obre una nova escletxa, perquè cap dels exiliats no havia
estat a Itàlia. Recentment la consellera Clara Ponsatí també havia anat a Grècia.
En el cas del conseller Puig hi ha, a més, una voluntat evident de ser
present en tants territoris de parla catalana com li sigui possible.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
El conseller Puig a davant la porta de l’ajuntament de l’Alguer.
VilaWeb ha pogut parlar amb el conseller Puig mentre ja era a l’Alguer.
—Per què heu decidit d’anar a l’Alguer?
—He vingut a tenir algunes reunions de caràcter cultural i polític. Però
sobretot tenia ganes de tornar a trepitjar terres de parla catalana.
Ser a l’Alguer em motiva més sentimentalment. Anar a Itàlia, un estat on
el govern a l’exili encara no havia entrat, és un pas més. Que el
primer lloc d’Itàlia on entrem sigui l’Alguer és tan important com que
el primer lloc de l’estat francès on vam entrar fos Perpinyà, on vaig
anar al gener. Potser és sentimental o simbòlic, però per a mi és
important. A França hi haurà anades, però la primera va ser a Perpinyà, i
a Itàlia també hi haurà més viatges, però el primer haurà estat a
l’Alguer.
—Quina sensació heu tingut en arribar?
—Una sensació fantàstica en veure el cel blau i un sol brillant. Tot
això acompanyat de la cuina i el vi… Veritablement és casa. És Sardenya,
però la part catalana. Poder parlar en català, francament, fa molta
il·lusió. No sóc un expert en l’Alguer, però sóc a casa. Com quan
baixàvem direcció a Perpinyà, que va sortir el sol després de dormir
tota la nit. Et comences a apropar a casa. Som a l’abril i molta gent
que em trobo a Bèlgica encara em parla de Perpinyà. És un fet simbòlic i
hi ha gent que ho critica i diu que som romàntics o idealistes, però a
mi Perpinyà encara em porta molt bon record, i més quan la gent m’ho
recorda. Aquests passos que hem fet a l’exterior els hem fet en països
de llengües i cultures diferents, però a mi personalment sempre m’ha
agradat cuidar molt allò que diuen Països Catalans, territoris de parla
catalana o com es vulgui dir. Per mi allà on es parla català hi ha temes
a compartir. Dels quatre estats on es parla el català, he estat a
Catalunya Nord i a l’Alguer. Em falta Andorra i els territoris que
encara controla l’estat espanyol.
—Què fareu durant aquest cap de setmana?
—Aniré a veure una obra de teatre costumista que fan en alguerès i
tindrem una reunió amb totes les entitats culturals de l’Alguer. Hi ha
l’Obra Cultural de l’Alguer, relacionada amb Òmnium, una delegació de Plataforma per la Llengua, una delegació d’Òmnium, una del IEC… També participaré en un festival d’un poble pròxim que es diu Bauladu.
És un festival de literatura, de la paraula, que es titula ‘Al voltant
de la llar de foc’. I em trobaré amb el batlle d’aquest municipi. M’he
reunit, a més, amb el responsable de la Generalitat de Catalunya a
l’Alguer, Gustau Navarro, en connexió amb Luca Bellizzi,
que és el delegat del govern de la Generalitat a Itàlia. També vinc a
explicar la situació de Catalunya i el que estem vivint, aquesta manca
de llibertat i de dret a la llibertat d’expressió i el fet que els
nostres companys siguin a la presó. La gent vol saber com va el judici i
què passa a Catalunya un any i mig després. La intenció és explicar
Catalunya al món, en definitiva. Com fan els casals catalans de
Brussel·les, de Colònia, de Luxemburg, d’Amsterdam… I no només a Europa,
també a altres continents. Aquestes entitats culturals amb què tants
anys portàvem treballant, si abans ja eren importants, en aquest moment
ho són el doble. Els vinc a dir que són les nostres ambaixades de la
cultura, la pau i la cohesió social. El que fan ens ajuda a demostrar
que estem dempeus i seguim treballant i fent les coses amb pau i
serenor, sense insultar i sense cops de porra. Aquesta diàspora catalana
a l’exterior ha tingut una rellevància més que important per a
nosaltres en aquest últim any. Hem d’agrair-los el que fan i veure si
podem fer més encara tots plegats. El conseller Puig amb el president de l’Obra Cultural, Pino Tilloca.
—Entre anar a Perpinyà i anar a l’Alguer què heu trobat de diferent?
—Marxar de Perpinyà en cotxe eren moltes hores, mentre que marxar de
l’Alguer en avió són dues horetes. Seguim voltant per Europa com a
ciutadans lliures sense cap problema. Si la justícia espanyola aixequés
una ordre de cerca i captura internacional per tercera vegada i els
sortís malament a Itàlia, seria un revés important. No deixaria de ser
una ampliació dels països europeus en què han fracassat. No és que
vingui a provocar-ho, però vinc conscient que la nostra tasca
d’intervenció internacional implica també assumir riscos. He vingut amb
les mesures de protecció necessàries, però alhora disposat a assumir més
riscos.
—Després d’aquest temps a l’exili, com és el fet de ser lliure d’anar a tot arreu menys a Catalunya?
—Ara ho focalitzo molt en la campanya electoral. Accepto anar a les
llistes pel senat sabent que si guanyo i no puc acabar sent senador serà
per culpa dels poders judicials, que m’impediran anar a recollir l’acta
amb total normalitat. Per tant, que això es visibilitzi una vegada més.
El 21-D ja vaig haver de renunciar-hi per tal que no es manipulessin
les votacions al parlament. Després no han parat de perseguir els
resultats electorals. Mai en la història de la democràcia europea la
justícia ha arribat a interferir tant en la suma dels vots dels càrrecs
electes. En el moment que ets un càrrec electe –que vol dir que t’han
escollit els ciutadans– passes a tenir un estatus de respecte i
protecció. A tot arreu menys a Espanya, on el poder jurídic continua
interferint. Per què accepten els nostres companys de la presó ser caps
de llista? O per què jo o el Jami Matamala acceptem de
presentar-nos al senat? Per a refregar-los, dins de les seves pròpies
institucions, la vergonya democràtica que executen en contra dels
represaliats, sigui els que només estan amb querelles, sigui els que
estan a la presó o els que som a l’exili. Hem d’aprofitar totes les
plataformes democràtiques per tal de fer manifesta aquesta situació. Ja
hem vist aquests dies com no permeten que els caps de llista puguin
sortir a fer actes o fer cap acte dins la presó. Es visibilitza dia a
dia. Si guanyés l’acta de senador, podria tornar si el tribunal de
justícia corresponent retirés l’ordre de cerca i captura sobre la meva
persona. Això no ho denunciem només a les eleccions, sinó arreu d’Europa
on se’ns permet donar a conèixer la nostra situació.
—És possible que el govern espanyol pressioni l’italià per aquesta visita?
—És públic i notori el favor que ens fan les ambaixades espanyoles cada
vegada que executen una ordre del senyor Borrell. Hi ha gent que ens
comença a preguntar si el tenim en nòmina! Jo els dic que no… Als països
normals, quan veuen l’actitud amb què la diplomàcia espanyola es
belluga, se n’adonen que qui té un problema és Espanya. Fan anar la
diplomàcia, les ambaixades i els cònsuls de manera barroera i poc
elegant. Segurament deu ser el primer que s’estudia el primer dia de
classe per a ser diplomàtic espanyol: com malmetre les relacions
cordials entre països. No fa gaire van interferir a Mèxic perquè no es
pogués fer una videoconferència del president Puigdemont. Arriben a uns
nivells que al final són ells els qui queden retratats. La diplomàcia
exterior espanyola queda tocada amb unes actituds incomprensibles. El conseller Puig amb Gustau Navarro, a la delegació de la Generalitat a l’Alguer.
—Amb aquest, ja són un bon grapat de viatges, com hi reacciona la gent?
—Sortosament, cada vegada ens coneix més. Hi ha hagut declaracions a
Portugal, declaracions de quaranta-un senadors de totes les regions de
França, el manifest signat pel Consell Regional d’Occitània,
declaracions a Itàlia, a Còrsega, a la regió flamenca de Bèlgica… Cada
vegada els suports són més evidents, tant de polítics, com de premis
Nobel o juristes. El suport és cada vegada més evident excepte en els
països propers a Espanya, els veïns, que és amb qui més ens hem
d’entendre. Les males formes de fer de la diplomàcia espanyola donen
molta més credibilitat a la nostra paraula. Sobretot quan explico que la
presidenta del parlament, Carme Forcadell, escollida democràticament,
permet un debat al parlament i per això fa un any i mig que és a la
presó… Això és una prova irrefutable davant de qualsevol país, assemblea
d’ONGs, parlament polític o reunió privada, més enllà del que cadascú
opini o la tendència que tingui, més esquerranosa, dretosa, lliberal,
anàrquica o de centre. Aquest sol fet, sumat a la visió de la diplomàcia
espanyola, ens dóna més credibilitat. Els diners que deu costar i totes
les hores que dediquen a aquella societat que van crear per millorar la
marca Espanya! Totes les seves ambaixades fent una operació
anti-Catalunya contra nosaltres, que som quatre persones. Això vol dir
vuit mans, quatre ordinadors, quatre telèfons i una webcam. No som més!
No tenim una agència de publicitat, ni d’advocats ni diplomàcies.
Nosaltres no gastem diners públics en difamar la marca Espanya. Mai no
hem parlat malament d’Espanya. Són ells que es fan malbé el seu nom.
Neix Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català
Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 25 de juny de 2017
1 minut
Tal dia com avui de l'any 1852, fa 165 anys, naixia Antoni Gaudí i Cornet, que en el decurs de la seva vida, en la seva faceta professional d'arquitecte, es convertiria en el màxim exponent del corrent artístic conegut com a modernisme català. Algunes fonts en situen el naixement a la casa pairal dels Gaudí, al carrer de Sant Vicenç, 4, de Reus. L'Ajuntament de la capital del Baix Camp hi va instal·lar una placa commemorativa. I altres fonts el situen al mas de la Calderera,
una casa de camp propietat de la família paterna de Gaudí des del
temps del rebesavi Josep Gaudí i Coll a mitjan segle XVIII, a Riudoms (Baix Camp), a cinc quilòmetres escassos de Reus.
Casa del carrer de Sant Vicenç, 4 (Reus) i mas de la Calderera (Riudoms) / Ajuntament de Reus/Viquipèdia
Sigui com sigui, Gaudí va ser batejat l'endemà de néixer a l’església Prioral de Sant Pere de Reus,
fet que no reforça cap de les dues tesis. Perquè, si bé és cert que la
casa pairal dels Gaudí és molt propera al temple parroquial, també són
vàlids els testimonis documentals que afirmen que la mare de Gaudí es
desplaçava cada dia a Riudoms per donar menjar als animals de corral que
tenien a la casa de camp. En qualsevol cas, totes les fonts
coincideixen que Gaudí va passar la infantesa i la primera joventut a
Reus, llavors la segona ciutat de Catalunya en volum de població i la
segona àrea industrial del país. Reus seria un referent importantíssim en l'obra de Gaudí.
A la família paterna de Gaudí eren calderers, una activitat molt
rendible en un paisatge econòmic dominat per la industria de la
destil·lació d'alcohols. Ho havien estat durant les quatre generacions
que precedien l'arquitecte. Gaudí, criat en un taller de caldereria,
afirmava que l'activitat ancestral de la família havia influït
decisivament en la seva obra. Com també afirmava que l'havien influït
els paisatges de l'entorn natural de Riudoms: la vegetació dels horts i dels boscos de ribera, característics de la regió del Camp de Tarragona, tindrien un protagonisme destacat en el l'estil personal que Gaudí va imprimir al moviment artístic del modernisme català.
S'obre al públic la Cascada de Gaudí al Museu de les Aigües
Gustau Nerín Foto: Fotos cedides per Agbar
Barcelona. Dimecres, 10 d'abril de 2019
2 minuts
El Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat obrirà el dissabte 13 les visites al públic de la reproducció de la cascada de Gaudí. Es tracta d’una reproducció fidedigna i a escala real de la font desapareguda, que l’arquitecte català va construir a Casa Vicens, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i que s'ha situat als jardins d'aquest museu d'Agbar. La
reconstrucció de la font s’emmarca dins del pla de renovació de
l’oferta museística del recinte. Per celebrar l’obertura oficial al
públic de la font, aquest dissabte totes les visites seran guiades. Es
realitzaran a les 12 h, 12.30 h, 13 h, 13.30 h, 17 h i 17.30 h (a les
hores en punt les visites seran en català i a les mitges, en castellà).
La visita, d’una durada de 30 minuts, explicarà la història de la
cascada i el procés de reconstrucció que s’ha dut a terme. L’entrada al
Museu de les Aigües aquest dissabte 13 d'abril tindrà un preu únic i
especial de 8 €. A partir del dia 13 hi haurà visites guiades a diari,
en horaris prefixats. Es podrà fer la reserva prèvia per correu electrònic.
La cascada és una obra feta de totxo, un material ben senzill a
l'època, i l'estructura és d'una gran simplicitat, però d'unes
dimensions molt grans: fa un quadrat de 10 x 10 metres, amb una escala
per sobre la cascada. Situada a 10 metres de la casa, servia per
preservar la intimitat de la casa d'estiueig dels Vicens i, alhora, per
refrescar l'habitatge als mesos de calor.
Reproducció fidel de l'original
Aquesta cascada s'ha construït a partir de 27.000 maons i 3.000
rajoles, que s'han fabricat artesanalment, d'un en un, tal i com es feia
en l'època de Gaudí. A la cascada no es li ha posat cap reforç
estructural, més enllà dels que ja hi havia a l'obra original de la Casa
Vicens. Per a fer aquesta obra es va construir una maqueta a escala,
que va permetre dissenyar els complexos arcs parabòlics de la font. Cal
tenir en compte que cada filera de totxos és diferent. S'han seguit al
peu de la lletra els plànols que es conservaven a l'Arxiu del Districte
de Gràcia (a la reconstrucció no s'hi han incorporat les modificacions
introduïdes posteriorment per Serra Martínez i s'ha respectat
estrictament el projecte de Gaudí).
13.04.2019 18:51
Premio 
EN DIRECTO: 
