dilluns, 1 d’abril del 2019

«Tácito» Baena entra en escena



Judici de l'1-O

«Tácito» Baena entra en escena

El tinent coronel que va dirigir els informes de la Guàrdia Civil contra els líders independentistes i que suposadament carregava d'amagat a Twitter contra polítics i mossos declara avui al Suprem

per Sergi Ambudio, 26 de març de 2019 a les 06:00 |
Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil | RTVE
 
La desfilada d'agents de la Guàrdia Civil al Tribunal Suprem arriba aquest dimarts al seu punt àlgid. A partir de les 10h del matí, està citat a declarar com a testimoni Daniel Baena, l'home que va dirigir la instrucció policial sobre l'organització del referèndum de l'1-O. Els escrits que va elaborar el seu equips d'agents van servir de base per instruir la causa contra l'independentisme al jutjat 13 de Barcelona i a l'Audiència Nacional i han estat la principal font d'inspiració de la Fiscalia i del jutge instructor Pablo Llarena per construir el relat de la rebel·lió.

Malgrat la feinada que deu comportar ser el cap de la Policia Judicial de Catalunya en un context de tanta intensitat com la tardor del 2017, el tinent coronel de la Benemèrita també va aconseguir mantenir (presumptament) una intensa activitat paral·lela -i oculta- a Twitter. Rere el pseudònim "Tácito", carregava contra polítics, periodistes i agents dels Mossos d'Esquadra. ​L'interrogatori de les defenses serà, novament, clau. Els advocats dels líders independentistes maniobraran per desacreditar-lo.

La notícia de l'aventura tuitaire de Baena la va esbombar el diari Público. Baena s'amagava rere l'usuari @nmaquiavelo1984 -que ja no existeix-, es definia com a politòleg i es dedicava a increpar persones que apareixien a les diligències que ell mateix signava, com és el cas, per exemple, de Lluís Llach. També dispara contra periodistes, com ara Rebeca Carranco, d'El País, Mayka Navarro, de La Vanguardia o Anna Punsi, de La Ser; i contra mossos i algunes de les seves actuacions.


La notícia de l'aventura tuitaire de Baena la va esbombar el diari Público. Baena s'amagava rere l'usuari @nmaquiavelo1984 -que ja no existeix-, es definia com a politòleg i es dedicava a increpar persones que apareixien a les diligències que ell mateix signava, com és el cas, per exemple, de Lluís Llach. També dispara contra periodistes, com ara Rebeca Carranco, d'El País, Mayka Navarro, de La Vanguardia o Anna Punsi, de La Ser; i contra mossos i algunes de les seves actuacions.

Aquest n'és un exemple:


 
Táctico interpel·lant una periodista

Baena era dels pocs seguidors que té "Tácito" a Twitter. Segons explicaven els seus propis companys de feina, el tinent coronel sempre havia cultivat la seva presència a la xarxa social. Público es va posar en contacte amb Daniel Baena i ell va reconèixer que era Tácito a Twitter. Després, explica el diari, ho va anar matisant fins a desmentir-ho. Les defenses dels presos van demanar una prova per esclarir-ho, però el tribunal la va denegar.


 
Imatge del perfil de Twitter de Daniel Baena
 
Imatge del perfil de Twitter de Tàcito

divendres, 29 de març del 2019

El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, la xef amb més estrelles Michelin del món

CULTURA > GASTRONOMIA

El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, la xef amb més estrelles Michelin del món

‘Carme Ruscalleda. L’essència del gust’ explora la tasca de l’autora d’una cuina amb una gran projecció internacional que fusiona la tradició i l’avantguarda des dels seus inicis
La mostra ‘Carme Ruscalleda. L’essència del gust’ s’ha inaugurat aquesta setmana al Palau Robert de Barcelona, on es pot veure a la Sala 3 fins al 29 de setembre. Exhibeix la trajectòria de l’ambaixadora de la cuina catalana al món, ja que és la xef que acumula més estrelles Michelin. A través d’objectes, menús i fotografies, la mostra explora la tasca de l’autora d’una cuina amb una gran projecció internacional que fusiona la tradició i l’avantguarda des dels seus inicis.
La comissària de la mostra, Anna Alberni, explica que gran part de l’exposició és un rescat d’objectes que Ruscalleda tenia a casa o al seu estudi i que ajuden a entendre i definir com és la cuinera. Així el punt de partida de la mostra, que es dividiex en diversos àmbits, és una representació la botiga de Sant Pol on Ruscalleda va començar el seu projecte, abans d’obrir el primer restaurant. Tot seguit hi ha una cronologia que detalla la feina feta en els tres restaurants que ha tingut la cuinera: el Sant Pau de Sant Pol de Mar, el de Tòquio i el Moments de Barcelona.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En tercer lloc, el visitant troba un espai audiovisual que mostra el dia a dia a la cuina del Sant Pau. La idea és crear una experiència immersiva i que el visitant se senti com si fos al mig de la cuina, amb els seus moments de calma i el punts àlgids, plens d’estès. Finalment, l’exposició es completa amb un espai dedicat a l’obra de la cuinera. Primer hi apareixen ressenyats dotze productes que caracteritzen la cuina de Ruscalleda com ara el porc, el peix, els arrossos, els suquets, el pa amb tomàquet i la influència japonesa, entre més. I d’altra banda, hi ha dotze menús temàtics on la cuinera ha afegit la creativitat en les receptes tradicionals catalanes.

Recepta: Costelletes de conill amb puré i allioli

Ingredients:
(per a quatre persones)
de 8 a 10 costelles per persona
4 patates per a bullir
50 g de mantega
1 got petit de llet
sal, pebre
1 llimona
farina per a arrebossar
oli per a fregir
20 cirerols
Per a fer l’allioli:
1 gra d’all
un rovell d’ou
una molla de pa amb vinagre
sal i oli
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Elaboració:
Salpebrem les costelletes, les mullem amb un raig de llimona, les enfarinem i les fregim amb oli, en una paella.
Mentrestant, bullim les patates amb pell. Un cop cuites, les pelem i les passem pel passapuré, amb la mantega i la llet. I ho salpebrem.
Passem per la paella els cirerols amb un gra d’all.
Muntem el plat: el puré al mig, les costelletes al voltant, amb els cirerols, i en un cantó posem una cullerada d’allioli.

Recepta: els bunyols de la meva àvia

Ingredients:
250 g farina de força
mig sobre de Royal
3 ous
100 g de sucre
150 mg de llet
3 cullerades d’oli de gira-sol
ratlladura d’una llimona
una copeta d’anís
oli abundant per a fregir
sucre llustre
Elaboració:
En un bol, posem els rovells d’ou i el sucre i remenem fins que blanquegi. Hi afegim la ratlladura de llimona, la llet, l’oli, l’anís, la farina i el llevat Royal. Ho barregem tot i ho deixem reposar uns vint minuts. Després, hi afegim les clares a punt de neu en compte.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
En una paella fonda o un cassó, plena d’oli ben calent, anem fregint els bunyols, amb l’ajuda de dues culleretes. Una vegada ben daurats, els escorrem amb l’ajut d’un paper de cuina. Els col·loquem en una safata i, per acabar, els aboquem sucre llustre per sobre.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

La Ruta del Bacallà torna al bell mig de la Quaresma

Ruta Bacallà 2019
Som al bell mig de la Quaresma i una de les menges més tradicionals d’aquesta època és el bacallà. Aquest peix provinent de la mar del Nord és tan popular en la nostra gastronomia que hi ha desenes de receptes diferents per a cuinar-lo: amb samfaina, a la llauna, amb pebrot i tomata, amb truita, confitat, esqueixat, amb brandada… Sabent això, cada any per Quaresma a Barcelona es fa la Ruta del Bacallà, que impulsa el Gremi de Bacallaners de Catalunya, Estrella Damm i Bacallà d’Islàndia.
Comença aquest cap de setmana i s’allargarà fins al 14 d’abril, a les portes de Setmana Santa. En total hi participen vint-i-vuit restaurants de tot Barcelona i nou bacallaneries de la ciutat. Cada restaurant ofereix diversos menús en què el bacallà té el paper central: hi ha un menú degustació que consta de cinc plats i postres, un menú normal, mig menú pensat per als dies de cada dia i la possibilitat de degustar el bacallà en forma de tapa. Entre els restaurants participants n’hi ha de molt diversos: Semproniana, Casa Leopoldo, els Pescadors, Hoffmann… I per això els preus i els plats varien segons cada restaurant. Però tots tenen un element en comú: els plats de bacallà van acompanyats de la cervesa Inèdit d’Estrella Damm.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Sobre la programació de les bacallaneries, cada dissabte del cicle oferiran degustacions de bacallà in situ. Les dates són el 30 de març, i el 6 i el 13 d’abril i cada tastet val entre un euro i dos. En la ruta, hi prenen part un total de nou bacallaneries, algunes de les quals són situades en mercats de Barcelona: Bacallaneria Anguera Llobet (al Mercat de la Sagrada Família), Bacalalo, Perelló 1898 (al Mercat del Ninot), Pesca Salada Crusellas y Saladitos (amb parades als mercats del Clot, Carmel, Mercè i Vall d’Hebron).

Per què el bacallà és l’estrella de la cuina quaresmal?

La cuina quaresmal és un subgènere gastronòmic i el bacallà n’és el protagonista indiscutible. Però per què aquest peix i no qualsevol altre? Doncs perquè antigament si la gent vivia lluny del mar i volia guardar els preceptes de la Quaresma, era molt complicat de mantenir el peix fresc i en condicions òptimes. Per això el bacallà, que ve de la mar del Nord i que es conserva en salaó, ha estat tradicionalment un dels peixos més segurs de consumir. Això l’ha convertit en un producte molt arrelat a la nostra cuina i, gràcies a la Quaresma, també s’ha tornat molt versàtil.

dimarts, 26 de març del 2019

Ponents de prestigi per parlar de Sitges

Ponents de prestigi per parlar de Sitges

Recibidos
x

Butlletí Digital de L’Eco de Sitges redaccio@hydramedia.info a través de gmail.mcsv.net 

25 mar. 2019 13:42 (hace 22 horas)


para mí
IV Jornades Repensar Sitges (Hotel MiM Sitges)

Divendres 29 de març


9.45h. Obertura
Santi Terraza, president de Premsa de Sitges
Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges
Jordi Mas, regidor de Territori de l’Ajuntament de Sitges

10h Sitges: posicionament i estratègia
Philippe Castaing Camin, director general del Grup AEDCF
Elena Massot, CEO Vertix i presidenta de FemCat
Cristina Mestre, promotora de SiSitges
Malco Par, director general de Majestic Hotels Grup
Presenta: Ramon Hernández, director de Ràdio Sitges

10.45h Coffee break

11.15h Cannes: un cas d’èxit mundial
Aliki Heinrich, directora del Palais des Festivals Cannes
Xavier Duran, director general de la Fundació Sitges

12h Ciutat i identitat
Ada Parellada, cuinera
Carme Pinós, arquitecta
Jordi Bertran, gestor cultural i professor de la URV
Presenta: Jordi Castañeda, de Maricel TV

13h Identitat, territori i projecció: el Penedès com a pol de desenvolupament econòmic
Miquel Forns, alcalde de Sitges
Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès
Martí Carnicer, alcalde del Vendrell
Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
Presenta: Eva Martín, redactora en cap de L’Eco
 

Divendres 5 d’abril

16h. 5 x 11
Els onze candidats a les eleccions municipals del proper maig tindran cinc minuts cadascun per explicar un projecte transformador per al futur de Sitges
Presenta: Eva Martín, redactora en cap de L’Eco

17.30h Sitges: entre el conformisme i l’ambició
Isidre Also, conseller delegat de Node Garraf
Camil Roca, director creatiu executiu d’Ogilvy
Albert Sáez, periodista i professor la Universitat Ramon Llull
Ángel Sala, director Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya
Presenta: Bàrbara Scuderi, redactora de L’Eco

18.30h L’educació com a eix central en la construcció d’un nou país
Josep Bargalló, conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Presenta: Eduard Terrado, regidor d’Ensenyament

19.15h Cloenda

Entrada lliure.
Amb prèvia inscripció, enviant un correu electrònic a:
repensarsitges@lecodesitges.cat, indicant nom, DNI, municipi de residència i sessions a les quals teniu pensat assistir-hi.


Web
Web
Facebook
Facebook
Twitter
Twitter
Redacció
Pilar Franquet, 8
93 894 30 34
redaccio@lecodesitges.cat
 Administració i Comercial
Pilar Franquet, 8
93 894 53 75
publicitat@hydramedia.info
Butlletí Digital de L'Eco de Sitges | © 2015 Hydra Media

dilluns, 25 de març del 2019

Manual per conèixer els diferents tipus de vermut

Manual per conèixer els diferents tipus de vermut

Ara que estem preparant els Premis Vinari dels vermuts us convidem a distingir-los entre la seva elaboració, el color o la seva dolçor

elMón

D'aquí a ben poc es triaran els millors vermuts de Catalunya als Premis Vinari. Serà a Terrassa dia 11 d'abril. Si n'elaboreu, heu de saber que les inscripcions estan obertes i que es poden formalitzar seguint aquest enllaç.  Pels que sou consumidors, us expliquem quins són els diferents tipus, no només pel colors, sinó també per la seva elaboració, i el seu grau de dolçor.

Podem escollir entre:
  • Vermut roig o negre (Rosso): és el vermut català més tradicional, el que més es ven i serveix. De l’estil dels vermuts italians de Torí, és un vermut dolç i amb regust amarg de les herbes i plantes que s’utilitzen.
  • Vermut blanc: és el vermut blanc, aromàtic i dolcenc. Per a elaborar-lo, es parteix de vi blanc i una mescla d’herbes i plantes alpines i mediterrànies.
  • Vermuts reserva: també hi ha els gran reserva o edicions limitades de vermuts que fan un envelliment en bótes de fusta. La paraula “reserva” també Indica un estil concret de cada casa per elaborar aquest tipus de vermut, ja que no hi ha ni un mínim ni un màxim de temps que el vermut maduri en aquests recipients de fusta. Tenen una expressió més complexa, més aromes de fruits secs i regalèssia de pal, més  cos i sovint més grau alcohòlic.

També podem diferenciar els vermuts segons la seva dolçor:
  • Seran extra-secs (o extra-dry) ”), el seu contingut de sucres és inferior a 30 grams per litre
  • Secs, si contenen fins a 50g/l
  • Semi-secs, si el contingut de sucres està entre 50 i 90 g/l.
  • Semi-dolços, si contenen entre 90 i 130 g/l.
  • Dolços, si contenen més de 130 g/l

I també existeixen altres estils més innovadors com els vermuts rosats com el Montseta Rosat (guanyador dels Premis Vinari 2018), daurats, amb fórmules que marquen més un perfil “amarg” o amb maceracions especials d’algun botànic com el Miró & Paco Pérez Rojo Fusión que duu una maceració extra d’oliva arbequina (i va guanyar el premi al millor vermut innovador dels Premis Vinari 2017). I fins i tot, podem trobar vermuts que ens recorden més el vi amb què estan fets, com el Barbarosso i Barbabianco d’Alella, elaborats amb garnatxa negra i pansa blanca.