Crida Nacional per la República
De CDC a la Crida: totes les marques sorgides de la implosió nacionalista
El nou moviment de Puigdemont culmina tres
anys i mig de reconversió en els quals la separació de CiU ha fet
aparèixer projectes disgregats, en els quals hi ha implicats actors clau
de l'espai convergent
La nova direcció de la Crida, aquest dissabte a Barcelona | Crida Nacional
"El projecte polític de la federació de CiU s'ha acabat". La frase de Josep Rull,
pronunciada amb un somriure,
va posar punt i final a tres dècades d'història. Feia tan sols unes
setmanes que CiU s'havia imposat -malgrat un retrocés en nombre de vots i
la pèrdua de Barcelona- en les eleccions municipals del 2015 i la
proximitat de les plebiscitàries obligava els partits a posicionar-se
sobre la independència. Convergència va apostar clarament per aquesta
via, mentre que Unió, encapçalada per Josep A. Duran i Lleida, va
desmarcar-se'n. L'espectre nacionalista estava punt d'implosionar.
De tot plegat en fa només tres anys i mig, però en aquest període s'han
succeït esdeveniments de tot tipus. Dues eleccions al Parlament,
un referèndum d'autodeterminació,
dos comicis al Congrés dels Diputats i una moció de censura després,
l'espai de l'antiga Convergència ha anat mutant i fragmentant-se.
L'últim projecte sorgit o impulsat per destacats actors de la formació
nacionalista és la Crida Nacional per la República, que
es va posar en marxa ahir al Centre de Convencions Internacional de Barcelona amb la tria de la
direcció i un
acte polític multitudinari.
El secretari general del nou projecte, Toni Morral, s'ha desmarcat de l'herència convergent i, en una entrevista
al programa El Suplement de Catalunya Ràdio
ha insistit que la Crida és una associació i que, en no ser "l'enèsima
refundació" de Convergència, les seves bases tenen tant a veure amb les
d'ERC com les de la CUP. Això sí: ha apuntat que, en funció de les
circumstàncies, aniran a les eleccions. No ha negat, tampoc, que Jordi
Sànchez prepari el salt com a candidat a les europees des de Lledoners.
En tot cas: quines han estat les marques i projectes sorgits de l'antiga
CDC? Com s'han relacionat entre elles? Quins són els protagonistes que
segueixen a primera fila?
1. Junts pel Sí
Després del trencament de CiU, a mitjans de juny del 2015, Artur Mas va
iniciar l'ofensiva final per bastir una llista unitària juntament amb
ERC i destacades personalitats de la societat civil. La fórmula acordada
amb Oriol Junqueras -que ho veia amb reticències fins a última hora- va
ser la de Junts pel Sí,
amb Raül Romeva com a cap de llista
i Carme Forcadell -expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)-
i Muriel Casals -presidenta d'Òmnium Cultural- com a números dos i tres
per Barcelona.
Convergència va situar, a banda de Mas -número quatre i candidat a la
presidència de la Generalitat-, dirigents com Neus Munté, Josep Rull i
Jordi Turull a la llista. Malgrat tenir la majoria absoluta com a
objectiu, Junts pel Sí
es va quedar amb 62 diputats i la pressió de la CUP va obligar l'expresident de la Generalitat
a fer un "pas al costat" en favor de Carles Puigdemont.
Mas, assenyalava el gener del 2016, pretenia dedicar-se a la refundació
de CDC i a posar en marxa una plataforma que mai va veure la llum.
2. Democràcia i Llibertat
Després de l'experiència de les plebiscitàries, ERC va desatendre les
peticions de fer una llista unitària a les eleccions espanyoles del 20
de desembre del 2015. Convergència hi va acudir en coalició amb
Demòcrates de Catalunya, hereus de la branca independentista d'Unió, i
Reagrupament, que va néixer com una escissió d'ERC i va acabar tenint
entitat pròpia. La coalició
es va anomenar Democràcia i Llibertat i va comptar amb Francesc Homs, exconseller de la Presidència, com a candidat.
A les eleccions espanyoles del 2015, l'antiga CDC hi va
acudir en coalició amb Demòcrates i Reagrupament; Mas va definir la unió
com la "llavor" d'un nou partit
Els resultats, però, no van ser els esperats. La coalició va obtenir
vuit diputats -la meitat que CiU quatre anys abans- i a Barcelona no va
passar de cinquena força. Aquesta vegada, això sí, mantindria la
capacitat de formar grup parlamentari. Mas es va referir en campanya a
Democràcia i Llibertat com "l'embrió" d'un nou partit, però la repetició
de les eleccions -Mariano Rajoy no va presentar-se a la investidura i
Pedro Sánchez no va aconseguir els suports necessaris- va obligar a
ajornar tots els plans.
3. Convergència
"Farem la campanya més convergent de la història", proclamava Homs en la
reedició de les eleccions espanyoles, celebrada el 26 de juny del 2016.
"Fer-ho bé [el procés] vol dir fer-ho a la manera convergent. Hi ha una
cultura de fer les coses que determina la millor manera d'anar
endavant", ressaltava Puigdemont en un míting a Figueres. La
reivindicació de l'ADN va ser un dels reclams de la campanya, que va
culminar amb els mateixos vuit diputats per a Homs però amb menys vots i
sense la possibilitat de formar grup parlamentari al Congrés dels
Diputats.
4. PDECat
Només dues setmanes després de les eleccions, el Centre de Convencions
Internacionals de Barcelona (CCIB) -el mateix lloc on s'ha fundat la
Crida- va acollir la posada en marxa del PDECat. En el primer dia del
congrés, els responsables de la refundació van posar dos noms sobre la
taula:
Catalans Convergents i Més Catalunya.
Cap dels dos va entusiasmar i es va posar en marxa una ponència
específica per proposar sigles. Es va acabar imposant Partit Demòcrata
de Catalunya (PDC), que va derivar en Partit Demòcrata Europeu Català
(PDECat) davant les traves d'Interior.
El nom no va ser l'única qüestió que va generar tensions internes.
L'enfrontament obert entre els sectors del partit va fer que Jordi
Turull renunciés a presentar candidatura a coordinador general i va
permetre l'ascens de Marta Pascal i David Bonvehí com a tàndem executiu
de la nova formació convergent. Mas es quedava com a president, amb
funcions representatives. Un càrrec que
del qual va dimitir a principis de l'any passat, quan quedaven tan sols uns dies perquè sortís
la sentència del cas Palau. Una sentència que va condemnar CDC i també Daniel Osàcar, extresorer del partit.
5. Junts per Catalunya
Puigdemont es va passar bona part del mandat a Palau assegurant que no seria candidat a la Generalitat. De fet,
va arribar a comunicar a Mas i a la direcció del PDECat que no es presentaria.
Un cop destituït pel 155, però, l'expresident de la Generalitat va
decidir liderar una llista. No volia, això sí, que tingués el segell
únic del PDECat, i es va posar a rastrejar perfils que li permetessin
una candidatura transversal. Va tenir, pràcticament,
plens poders. El fitxatge més rellevant va ser el de Jordi Sànchez, expresident de l'ANC i empresonat en aquell moment a Soto del Real.
Puigdemont va tenir plens poders per fer la llista de JxCat, d'on surten alguns dels dirigents més destacats de la Crida
Malgrat la voluntat de desmarcatge de les sigles del PDECat -cap dels
membres de la cúpula, des de Pascal a Bonvehí, passant per Munté-, va
ser la formació nacionalista qui va aportar el suport electoral,
logístic i econòmic. La meitat del grup parlamentari prové de l'antiga
CDC, però la resta són independents fitxats per Puigdemont. La
convivència entre les dues ànims no ha estat sempre senzilla, i la
fundació de la Crida també ha eixamplat la distància entre els sectors
del grup parlamentari. Dirigents clau de JxCat, com Albert Batet i Gemma
Geis,
s'han integrat a la direcció del nou moviment.
6. Crida Nacional per la República
L'anàlisi de la creació de la Crida seria incomplert si no es posés
damunt la taula en desenllaç del congrés fundacional, segons recalquen
dirigents del PDECat. A què es refereixen? "Hi va haver sectors,
enquadrats a l'entorn de Moment Zero [un corrent influent que feia
costat a Jordi Turull i a Miquel Buch com a caps visibles del partit],
que no van digerir bé el resultat", assenyalen. Les mateixes veus
indiquen que "no han parat fins a tenir el seu propi partit", en
referència a la Crida. Tot i això, altres fonts matisen que, des de
Moment Zero, la posició no és monolítica.
En un primer moment, el moviment tenia intenció d'aixoplugar tot
l'independentisme -del PDECat a la CUP, passant per ERC-, però només
l'antiga CDC es va mostra disposada a confluir. La Crida
es va registrar com a partit el 8 de gener,
però per ara té intenció de funcionar com una associació. En part, per
no entrar en conflicte amb el PDECat. Les ànimes sorgides de
Convergència no sintonitzen sempre la mateixa ona.
En el congrés constituent hi van assistir bona part dels dirigents claus
de Palau i consellers com Artadi, Borràs i Calvet -els tres a la
direcció-, a banda de Jordi Puigneró. Artur Mas, líder de CDC i
president del PDECat fins l'any passat, va preferir no ser-hi. La
direcció política de la Crida haurà de definir ara la relació amb els
hereus de Convergència, però té clar que -per ara- és una associació i
que, per tant, no hi ha d'haver cap problema a l'hora de militar en les
dues organitzacions.
Malgrat tot, des de la perspectiva dels organitzadors, es destaca que
només una membre de la direcció del PDECat -Montserrat Morante- forma
part de la cúpula de la Crida. La resta de perfils que no provenen de
les sigles nacionalistes venen, en bona mesura, de l'ANC en temps de
Sànchez i de l'independentisme civil.
De Convergents a Lliures
De l'espai de l'antiga Convergència n'han sortit dues propostes més. Es
tracta de Lliures, impulsada i presidida per Antoni Fernàndez Teixidó,
que anirà amb Manuel Valls a les eleccions municipals a Barcelona.
Dins de Lliures també hi ha Roger Montañola, exdiputat d'Unió, un
partit que després del trencament de CiU també va patir una implosió. En
el seu cas van sorgir Demòcrates de Catalunya, provinents del sector
independentista i que reivindiquen les essencies històriques del partit,
i també Units per Avançar, ara en coalició amb el PSC al Parlament de
la mà de Ramon Espadaler. De CDC també n'ha sortit Convergents,
impulsats per Germà Gordó i Teresa Pitarch, que participaran a les
eleccions municipals en solitari
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
07.02.2019 13:27
per 
