14.08.2018 22:15
Catalunya no te rei, per això el poble català retrà homenatge a les víctimes del #17A amb tots aquells polítics i associacions que siguin #delpobleXalpoble.#NoTenimRei#CDRenXarxa
dimarts, 14 d’agost del 2018
Els CDR organitzen una marxa d’homenatge a les víctimes del 17-A
14.08.2018 22:15
dilluns, 13 d’agost del 2018
Qui és qui en la defensa jurídica de la cúpula del procés
Procés català
Qui és qui en la defensa jurídica de la cúpula del procés
La dimensió internacional del cas congrega advocats penalistes, especialistes en drets humans i encarregats de protegir presos d'ETA, excaps d'Estat i activistes
per 
Ben Emmerson, a la dreta de Puigdemont, és un dels advocats implicats en la defensa del procés | ACN
Per aturar-los -amb èxit, tenint en compte que el magistrat Pablo Llarena ja hi ha renunciat després de múltiples revesos-, l'independentisme s'ha posat en mans d'un equip nacional i internacional d'advocats que han batallat a Espanya, Bèlgica, Regne Unit, Alemanya i Suïssa per frenar els tentacles del Suprem. Aquests són els tretze protagonistes de la defensa jurídica de la cúpula del procés, pendent ara de quan arrenqui el judici a Madrid.
Jaume Alonso-Cuevillas
Jaume Alonso-Cuevillas, en una entrevista amb NacióDigital Foto: Adrià Costa
Els membres de l'anterior Govern, en veure que l'Estat es preparava per una ofensiva legal que podia desembocar en penes de presó, van contactar amb aquest advocat barceloní. El 12 de setembre, un cop presentada la querella de la Fiscalia General de l'Estat per desobediència, prevaricació i malversació arran de la convocatòria del referèndum, Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961) va assistir a una cita de l'executiu per exposar les línies de defensa, i immediatament va ser contractat. Des d'aquell moment, l'advocat ha saltat a primera fila, amb protagonisme en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, com un dels defensors principals de Carles Puigdemont. L'ha assessorat en tots els moviments -des de la possibilitat, finalment descartada, de tornar a Catalunya en campanya electoral, fins al procés judicial a Alemanya- i s'ha convertit en una de les veus més crítiques contra Pablo Llarena per la manera com el magistrat del Suprem ha portat la causa. També ha assessorat Josep Alay, director de l'oficina de Puigdemont, a qui es va detenir en tant que acompanyant del president a l'exili quan va ser frenat a Alemanya. La seva popularitat arriba al punt que fa xerrades arreu del territori. Ara, això sí, està de vacances.
Gonzalo Boye
Gonzalo Boye, un dels responsables de la defensa internacional dels encausats Foto: ACN
Els seus "ahí lo dejo" s'han convertit en una tendència a Twitter. Els fa servir cada vegada que intueix que hi haurà bones notícies judicials fora de les fronteres d'Espanya sobre alguna causa relacionada amb el procés. Va ser Jaume Asens, quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, qui va posar en contacte la cúpula del procés amb aquest advocat xilè de llarga trajectòria. Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile, 1965) ja era conegut per haver defensat Rodrigo Lanza -condemnat pel cas d'un urbà que va quedar tetraplègic explicat al documental Ciutat morta- i per haver passat per la presó arran d'una "ajuda logística" prestada a ETA, i s'ha encarregat de coordinar la part internacional de la defensa sobiranista. En els últims temps ha sumat Valtònyc, també exiliat a Bèlgica, com a client. En les seves intervencions públiques, l'advocat xilè és especialment dur contra la manera de funcionar de la justícia espanyola. En una entrevista a NacióDigital a mitjans d'abril, es mostrava convençut -com així va passar- que les extradicions contra líders sobiranistes es tombarien.
Andreu Van den Eynde
Andreu Van den Eynde, en una entrevista amb NacióDigital. Foto: Adrià Costa
És el coordinador de la defensa dels dirigents d'ERC i, per tant, porta personalment els casos d'Oriol Junqueras i de Raül Romeva. Andreu Van en Eynde (París, 1975) és un advocat de paraules contundents, com quan fa un mes va sortir al pas d'un hipotètic pacte de les defenses amb la Fiscalia: "Quan són innocents, pactar és absurd". Setmanes abans, quan hi havia la incertesa sobre si es formaria o no un Govern a Catalunya, va voler deixar clar que la incertesa "perjudicava els presos", com va resumir en una entrevista a NacióDigital. També ha fet declaracions apuntant que Llarena considera "il·legal" l'independentisme, i sosté que als dirigents privats de llibertat ja se'ls ha assenyalat com a culpables abans d'arribar al judici. Van den Eynde va néixer a París perquè és on el seu pare es va refugiar de la policia franquista. Els seus avantpassats, curiosament, són flamencs.
Marina Roig
Marina Roig és l'advocada de Jordi Cuixart Foto: ACN
"Això va per llarg", deia l'advocada de Jordi Cuixart un mes després de l'empresonament del president d'Òmnium Cultural i de Jordi Sànchez, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i ara una de les cares visibles de Junts per Catalunya (JxCat). Marina Roig, com la majoria dels seus companys, també ha tingut una presència notable en els mitjans de comunicació. Bona part de la línia de defensa es basa en demostrar que els atestats policials de les manifestacions del 20 de setembre de l'any passat "no reflecteixen la realitat". Com tots els advocats que col·laboren en la defensa de la causa, Roig té clar que el procés judicial obert al Suprem acabarà fent el camí cap al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), a Estrasburg. Abans s'havia de desplaçar sovint a Soto del Real, on Cuixart estava reclòs, i ara ho fa sovint a Lledoners, on hi ha els set homes presos polítics.
Jordi Pina
Jordi Pina, en roda de premsa Foto: ACN
És un dels penalistes que s'ha fet més conegut de Catalunya en els últims anys. Ha portat la defensa d'Irene Rigau per la causa del 9-N, però també la de Jordi Montull en el cas del Palau de la Música, que va desembocar en penes de presó per als principals acusats i amb una sentència contra CDC per finançament irregular. Jordi Pina porta ara la defensa de Sànchez, privat de llibertat des del 16 d'octubre de l'any passat, i també de Josep Rull i Jordi Turull, dos dels principals dirigents del PDECat empresonats. L'advocat ha protagonitzat un dels episodis més surrealistes dels últims mesos: el robatori del seu telèfon mòbil a la presó de Soto del Real. "Hi ha unes 70 o 80 guixetes i quan vaig sortir n'hi havia unes 30 o 40 que estaven tancades i l'única que van rebentar era la meva. No tinc cap teoria ni tinc cap explicació. El que sí m'han dit en el centre que és una cosa que no és gens habitual. Vull pensar que no té res a veure en que sigui l'advocat de Jordi Sànchez. Seria gravíssim", va indicar a Catalunya Ràdio. Pina ha incorporat temporalment al seu equip advocats internacionals per cobrir tots els flancs de la defensa.
Ben Emmerson
Ben Emmerson, en roda de premsa a Brussel·les Foto: ACN
"D'aquí a divuit mesos, quan Catalunya tingui la seva cadira a les Nacions Unides com a estat independent, espero poder parlar català amb fluïdesa", va exclamar Ben Emmerson (Kent, Regne Unit, 1963) al costat de Puigdemont fa només dues setmanes, quan el president a l'exili va poder tornar a la Casa de la República de Waterloo. Relator de les Nacions Unides per casos de drets humans i lluita contra el terrorisme entre el 2011 i el 2017, aquest advocat anglès va portar la defensa de Julian Assange durant el procés d'extradició reclamat per Suècia i també va col·laborar amb la dona d'Alexander Litvinenko, l'espia rus que va morir enverinat a Londres l'any 2006. El seu fitxatge, així com també el de Paul Bekaert, responia a la necessitat de disposar de persones amb experiència internacional en el camp dels drets humans per afrontar el procés judicial que s'obrirà un cop el Suprem -si així ho decideix- emet sentències condemnatòries contra la cúpula sobiranista.
Neus Torbisco-Casals
Neus Torbisco-Casals, la segona per la dreta, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
Doctora en dret i experta en drets humans, forma part de l'equip de Ben Emmerson, i ha coordinat les demandes de Sànchez i de Puigdemont davant l'ONU per tal que es respectessin els seus "drets polítics". "No hi ha cap precedent en què una democràcia occidental hagi estat avisada pel comitè dels Drets Humans que, o bé implementen aquestes mesures cautelars o, es produeix un dany irreparable d’un parlamentari", sostenia després que Llarena no deixés l'expresident de l'ANC abandonar Soto del Real -per segon cop- i sotmetre's a la investidura. "Potser, a les facultats de dret i a l'escola judicial que dirigeix la seva senyora [la de Llarena] doncs, haurien d'explicar més drets humans com a part de la formació integral d'un jutge en un estat democràtic", insistia en una entrevista a RAC1. Està en permanent contacte amb l'equip d'advocats catalans del president a l'exili.
Paul Bekaert
Paul Bekaert és l'advocat belga de Carles Puigdemont Foto: ACN
Va ser el primer advocat belga amb qui va contactar l'entorn de Puigdemont quan es va prendre la decisió de marxar a l'exili. Paul Bekaert (Kortrijk, Bèlgica, 1948), expert en processos d'extradició, va assessorar diversos membres de l'organització armada ETA que havien marxat d'Espanya davant dels processos judicials oberts. Establert a Tielt, un poble flamenc de menys de 5.000 habitants, des del primer moment va optar per una estratègia de confrontació amb les demandes del Tribunal Suprem, que va veure rebutjades les euroordres per part de Bèlgica. En tot moment ha volgut deixar clar que no se'l paga amb diner públic i ha estat interessat en carregar contra la justícia espanyola: "No me'n refio ni un pèl", va dir a principis de novembre, quan tot just arrencava l'exili i advertia que una detenció de Puigdemont el convertiria en un "màrtir". Ha estat en contacte permanent amb l'equip de Cuevillas i també amb l'entorn polític del dirigent sobiranista establert a Waterloo.
Aamer Anwar
Clara Ponsatí i el seu advocat Aamer Anwar a la sortida de la vista a Edimburg Foto: ACN
El seu gest portant-se el dit a la boca després d'una sortida dels jutjats escocesos s'ha convertit en la icona de la defensa de Clara Ponsatí. Aamer Anwar, advocat de llarga trajectòria en els drets humans i rector de la Universitat de Glasgow, ha centrat bona part de l'estratègia en recalcar que Ponsatí no tindria un "judici just" a Espanya, i en recalcar que a Europa "ja no es respecta el dret espanyol". En una jornada organitzada per la Universitat Catalana d'Estiu celebrada a Manresa, l'advocat escocès va assegurar que "Franco estaria molt orgullós" de la deriva de l'Estat. En el seu temps d'oci, és un fidel seguidor del Barça.
Christophe Marchand
Christophe Marchand és advocat de Comín i Serret Foto: ACN
Encarregat de la defensa de Meritxell Serret i de Toni Comín a Bèlgica, compta amb experiència internacional i té clients de primera fila, com és el cas Rafael Correa, expresident d'Ecuador. "Espanya reprimeix les minories i la dissidència", va assenyalar en una entrevista a finals de març al diari Le Soir. Christophe Marchand és l'impulsor de la demanda contra Llarena al país centreeuropeu, que l'hauria de dur a declarar davant d'un jutge belga el 4 de setembre. L'aparell judicial espanyol, però, ja hi posa traves: considera "improcedent" la sol·licitud. "Aquí ens podem defensar de manera adequada, a Bèlgica el poder judicial és independent", va assenyalar Comín en el moment d'anunciar la demanda contra el magistrat del Suprem en terres belgues.
Wolfgang Schomburg
Wolfgang Schomburg, advocat de Carles Puigdemont a Alemanya. Foto: Youtube
Quan Puigdemont va ser detingut a Alemanya, el seu entorn es va posar en contacte amb Wolfgang Schomburg (Berlín, 1948), advocat especialitzat en dret penal internacional, transnacional, drets humans i cooperació. Són àmbits que coneix des de diferents perspectives, ja que abans de dedicar-se a l'advocacia també ha ocupat càrrecs importants com a jutge i fiscal. Va ser el primer magistrat alemany al Tribunal Penal Internacional per l'ex Iugoslàvia i per Ruanda, i del 1995 al 2000 va ser jutge del Tribunal Federal de Justícia de Karlsruhe. Aquest és el tribunal suprem del país en matèria de jurisdicció ordinària, i l'última instància jurídica per a procediments civils i penals, per sobre de les audiències provincials. Un càrrec equiparable, en certa manera, al de Llarena. Va centrar els esforços -amb èxit- en evitar l'extradició per rebel·lió, finalment descartada per la justícia alemanya, que només va apreciar un delicte de malversació de fons públics. El Suprem va descartar extradir Puigdemont per aquest motiu i, finalment, va acabar retirant les euroordres.
Nico Krisch
Nico Krisch ha assessorat Jordi Sànchez com a advocat davant l'ONU Foto: ACN
Acadèmic especialitzat en dret internacional, Nico Krisch va aparèixer en escena en el moment en què Sànchez va demanar mesures cautelars a l'ONU per tal que permetés la seva investidura. La resolució de les Nacions Unides va ser favorable als interessos de l'aleshores candidat a la presidència de la Generalitat, però l'Estat no la va complir. Krisch va ser l'encarregat de presentar l'escrit davant l'ONU i, en una roda de premsa a Barcelona -al costat de Pina-, va voler deixar clar que Espanya estaria "violant" el Pacte Internacional de Drets Civils. De moment, l'Estat no ha rebut cap advertiment oficial. A banda de la feina legal al costat de Sànchez, l'advocat és codirector del Centre de Governança Global de l'Institut d'Estudis Internacionals de Ginebra.
Olivier Peter
Olivier Peter, advocat d'Anna Gabriel a Suïssa Foto: ACN
En el moment en què Anna Gabriel va decidir exiliar-se a Suïssa, es va posar en contacte amb aquest jove advocat suís -llicenciat el 2011- per tal d'abordar estratègies de defensa. Peter es va fer conegut per la defensa de vint presos d'ETA davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) i va aconseguir tombar la doctrina Parot. També va portar la defensa de dos detinguts de l'organització armada basca després de l'atemptat contra la T-4 de Barajas, els quals van rebre maltractaments. Va acabar aconseguint una indemnització de 50.000 euros per als demandants. Peter ha participat en fòrums a Catalunya acompanyat de Cuevillas, Boye i Torbisco-Casals.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
De Prat de la Riba a Puigdemont, la presidència perseguida
procés català
De Prat de la Riba a Puigdemont, la presidència perseguida
La majoria de màxims dirigents polítics de Catalunya en el darrer segle han estat víctimes de repressió i processaments per part dels poders de l'Espanya autoritària
per 
Companys i el seu govern després dels fets del 6 d'octubre de 1934.
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des
de l'eclosió del catalanisme polític al segle XIX, sota règims
dictatorials però també en etapes constitucionals, la relació entre
Espanya i les institucions catalanes d'autogovern ha estat conflictiva.
No només això: des del primer president de la Mancomunitat, Enric Prat
de la Riba, als presidents de la Generalitat restaurada, la majoria de
dirigents polítics que han encarnat la voluntat nacional de Catalunya
han patit, en formes diverses, processaments i persecució judicial. Prat de la Riba, el burgès empresonat
Enric Prat de la Riba (1870-1917), el polític i pensador que va sistematitzar el catalanisme modern després de Valentí Almirall, era un home d'idees burgeses i conservadores. Prat va ser un dels dirigents de la Lliga Regionalista, que va obtenir un clar triomf a Barcelona en les eleccions del 1901. Però la Lliga, tot i el seu caràcter moderat, era vista amb hostilitat des de l'estat, i els seus líders eren considerats potencialment sediciosos.
El febrer del 1902, una vaga general va paralitzar Barcelona, provocant la declaració de l'estat de guerra. Aquesta era una situació bastant habitual a la Catalunya de fa un segle. Va ser en aquest context de suspensió de drets constitucionals que La Veu de Catalunya, l'òrgan de la Lliga de la qual Prat era director, va publicar un article d'un mitjà de Perpinyà que es feia ressò d'un conflicte agrari a la Catalunya Nord. En el text hi havia una frase d'uns vinyaters referint-se a la possibilitat d'unir-se a Catalunya. Allò va ser suficient per ser considerat un escrit subversiu... Prat va ser detingut i empresonat. Ho va ser pocs dies, entre el 2 i el 7 d'abril, fins que el cas va ser sobresegut. Però Prat era un home de salut fràgil i l'estada a la presó, de condicions insalubres, li va deixar seqüeles i va haver de romandre en un sanatori a l'Auvèrnia durant un any.
La Mancomunitat, intervinguda
Prat de la Riba va ser també el primer president de la Mancomunitat, l'agrupació de les quatre diputacions catalanes que el govern espanyol va atorgar el 1913, després d'una dura batalla política. Prat i la majoria de forces catalanes van convertir l'organisme en una institució d'autogovern. Va ser una de les poques conquestes polítiques de Catalunya sense que es produís un canvi de règim a Espanya. El 1917, Prat va morir i el va succeir Puig i Cadafalch, també de la Lliga.
Però la Mancomunitat era objectiu a abatre pels sectors més reaccionaris de l'estat. El setembre del 1923, el general Primo de Rivera va donar un cop militar i es va imposar com a dictador, amb la benedicció del rei Alfons XIII. Primo era capità general de Catalunya i s'havia guanyat una imatge de sensible al catalanisme. Fins i tot Puig i Cadafalch va mostrar esperances de comprensió per part del general. La realitat aviat ho va desmentir. Primo de Rivera va imposar una política de castellanització i Puig i Cadafalch va dimitir el desembre de 1923.
Els governadors civils van designar nous consellers de la Mancomunitat i el dictador va proposar a la Lliga que s'integrés, domesticada, en un govern dominat per monàrquics fidels al règim. Primo de Rivera va designar l'espanyolista Allfons Sala per presidir la Mancomunitat. La Lliga, però, no va acceptar col·laborar amb la dictadura i Sala aviat va comprovar que el fet que els catalanistes no estiguessin al capdavant de l'organisme no suposava que Madrid fos més generosa en els traspassos de serveis. Al contrari. El 1925, finalment, la Mancomunitat va ser suprimida.
Macià, exiliat a Bèlgica
Qui seria el primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià, també va ser processat per motius polítics. En el seu cas, però, per fets molt diferents als de Prat. Macià, antic oficial de l'exèrcit espanyol, havia estat diputat a Corts i anà evolucionant cap a posicions independentistes. Amb la dictadura, va anar a l'exili a França, des d'on va preparar el 1926 un projecte d'invasió de Catalunya per Prats de Molló.
El pla va ser descobert per la gendarmeria francesa i Macià va ser processat, però a París, en un judici que va tenir un enorme ressò internacional. Fou condemnat a dos mesos de presó i després va marxar a Bèlgica, des d'on viatjaria per diversos països d'Amèrica Llatina abans de tornar a Brussel·les, on va rebre una acollida càlida per part de les autoritats i de la colònia catalana. Va tornar definitivament a Catalunya el febrer del 1931, després de la caiguda de la monarquia i l'establiment de la Segona República. Començava una nova etapa en què l'històric dirigent nacionalista va convertir-se en el primer president de la Generalitat contemporània.
Generalitat suspesa, president empresonat
El successor de Macià en la presidència, Lluís Companys, va enfrontar una greu crisi política durant el 1934. L'aprovació pel Parlament de la llei de Contractes de Conreu -una reforma agrària moderada, però que afectava els interessos dels grans propietaris agraris- va generar un plet entre la Generalitat i el govern espanyol, en mans de la dreta des de les eleccions de novembre de 1933. La Lliga, que estava a l'oposició, va aprofitar l'avinentesa per fer costat a Madrid contra l'executiu d'ERC i el conflicte es va dirimir davant el TC de l'època, el Tribunal de Garanties Constitucionals, que va rebutjar la llei.
El resultat de la crisi és ben conegut. La CEDA, el gran partit de la dreta espanyola, que no acceptava la República, va entrar al govern central que encapçalava Alejandro Lerroux, incrementant-se la tensió institucional. Així es va arribar al Sis d'Octubre, un episodi en el qual sempre s'ha menysvalorat el context internacional, amb una Europa en procés de feixistització (arribada al poder de Hitler a Alemanya, govern autoritari a Àustria, consolidació del feixisme a Itàlia, creixement de l'extrema dreta a França...). Companys, pressionat pels sectors més radicals d'ERC, va acabar proclamant l'Estat Català dins de la República Federal espanyola. Una insurrecció que va acabar a les poques hores amb el Govern detingut. El Tribunal de Garanties va jutjar Companys i els seus consellers, condemnats a 30 anys de reclusió, mentre l'autonomia era suspesa.
El febrer de 1936, la victòria del Front Popular a Espanya va suposar la recuperació de la Generalitat i l'alliberament de Companys, retornat al Palau com a president. Però a la història de Catalunya l'esperaven els pitjors dies. En uns mesos va esclatar la Guerra Civil. L'any 1938, així que les tropes revoltades van ocupar el primer bocí de terra catalana, Franco v derogar l'autonomia, "en mala hora concedida". Amb la derrota del 1939, vindria l'exili. Companys, detingut a França el 1940, havia de tornar per ser
processat i afusellat a Montjuïc.
Presidents a l'exili
L'assassinat de Companys va deixar la presidència de la Generalitat en mans de Josep Irla, titular de la presidència del Parlament, que com totes les institucions catalanes estava dispers per l'exili. Irla era un dirigent destacat del republicanisme gironí, d'idees federalistes i lliurepensadores. Va exercir la presidència fins al 1954, quan, ja malalt, va renunciar. Els diputats catalans a l'exili van elegir a l'ambaixada de la República espanyola a Mèxic, nou president: Josep Tarradellas.
Tarradellas, el dia que fou investit president de la Generalitat. Foto: Arxiu ND/MHC
Va ser Tarradellas, antic dirigent de La Falç, exconseller de la Generalitat i qui va dirigir la política catalana al costat de Companys durant la Guerra Civil, qui va encarnar la institució vençuda a l'exili. A Catalunya, alhora, sorgien i es consolidaven noves organitzacions polítiques, aliene a la institucionalitat republicana. Tarradellas ho va repetir en diverses ocasions: "Si Moro abans que Franco, seré enterrat aquí, a Saint-Martin-le-Beau". La perspectiva d'una desaparició enmig de l'oblit, sense cap reconeixement, l'empaitava. No va ser així, pe`ro per molt poc. La mort del dictador el 1975 i l'inici d'una transició a la democràcia van suposar la recuperació de les llibertats i el retorn de la Generalitat i de Tarradellas com a president. Va ser l'octubre del 1977, ara fa tot just quaranta anys.
El successor de Tarradellas, Jordi Pujol, guanyador de les eleccions del 1980, va tenir una presidència llarga en una autonomia recuperada, tot i els continus assetjaments del govern central en forma de lleis regressives i sentències del TC. Però Pujol ja havia tastat la presó, seguint el dramàtic destí de tots els presidents catalans. Va ser el 1960, quan va ser processat pels anomenats Fets de Palau, una acció de protesta contra el dictador amb motiu d'una visita a Catalunya. Artur Mas, el president que va governar entre el 2010 i el 2015, afronta també un procés per la consulta del 9-N del 2014.
Així, de Prat de la Riba a Jordi Pujol, quasi tots els màxims dirigents polítics de Catalunya han "complert" un trist designi d'una història que sembla voler equiparar la presidència a la repressió i la tragèdia. I així fins al president Puigdemont, que sembla debatre's amb resultat incert contra aquest destí.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
L'aeroport de Barcelona va registrar al juliol el millor mes de la història
AEROPORTS
L'aeroport de Barcelona va registrar al juliol el millor mes de la història
Un total de 5,17 milions de viatgers van passar per la instal·lació, un 2,5% més
L’aeroport de Barcelona - el Prat va acabar el mes passat amb 5.166.315 passatgers, un 2,5% més que el mateix mes de l’any passat, que llavors va marcar el màxim de passatgers en un sol mes (5,04 milions). L’agost sol ser el mes de més nombre de passatgers, però a l’exercici anterior la instal·lació va fregar els cinc milions (menor augment de l’esperat) a causa dels atemptats del 17-A.
En l’acumulat fins al juliol, l’aeroport barceloní assoleix 28.694.472 usuaris, un 5,7% més que fa un any en el mateix període.
Els passatgers de vols internacionals creixen un 2,8%, mentre que el passatge nacional augmenta un 1,3%. En l’apartat d’operacions, al juliol es van fer 32.593 moviments
d’aeronaus, un 1,4% més que el mateix mes del 2017.
Pel que a càrrega es refereix, el mes passat es van transportar 15.476 tones de mercaderia, un 12,9% més que fa un any. Del gener al juliol, s’han transportat 93.643 tones, un 12,8% més que en l’acumulat de fa un any.
Xarxa d’Aena
Segons ha anunciat aquest dilluns el gestor aeroportuari Aena, l’aeroport espanyol amb més nombre de passatgers va ser el d’Adolfo Suárez Madrid - Barajas, que va registrar durant el mes passat un total de 5.532.261 passatgers, la qual cosa representa un increment del 8,7% respecte al juliol del 2017.Després de Madrid i Barcelona es va situar en el Palma de Mallorca, amb 4.234.736 passatgers (+1,9%).
L’aeroport de Girona - Costa Brava tanca el mes de juliol amb 310.267 passatgers, un 2,3% més que en el mateix període de temps del 2017. Mentrestant, el de Reus va registrar 194.422 passatgers, un 0,9% menys.
Els taxistes de Barcelona faran una marxa lenta com a homenatge a les víctimes del 17-A
13.08.2018 16:13
Les associacions de taxistes de
l’àrea metropolitana de Barcelona han convocat una marxa lenta divendres
17 d’agost com a homenatge a les víctimes de l’actac terrorista del
17-A en el seu primer aniversari. Els taxistes iniciaran el recorregut a
les 4 de la tarda des de la plaça Espanya i aniran fins a la Rambla, on
ocuparan tant el carril de pujada com el de baixada de l’artèria
barcelonina. També faran una ofrena floral i llegiran un manifest
‘dedicat a les víctimes i a aquells herois anònims’ que van ajudar
després de l’atemptat, segons han informat els taxistes.
El Parc Nacional d’Aigüestortes serà reconegut per la UNESCO per la qualitat del cel nocturn
13.08.2018 12:21
El Parc Nacional d’Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici rebrà aquesta tardor el certificat de la UNESCO
com a reserva i destinació turística Starlight per la qualitat del cel
nocturn que s’hi pot observar. Un reconeixement que se suma al que ja té
el Parc Astronòmic del Montsec pel mateix motiu.
El reconeixement, que engloba el Parc Nacional i deu pobles que el rodegen, certifica, així, el territori amb una qualitat excel·lent del cel per a l’observació astronòmica, i amb baixa contaminació lumínica per a la preservació d’espècies nocturnes.
El reconeixement, que engloba el Parc Nacional i deu pobles que el rodegen, certifica, així, el territori amb una qualitat excel·lent del cel per a l’observació astronòmica, i amb baixa contaminació lumínica per a la preservació d’espècies nocturnes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)