L’aeroport de Barcelona - el Prat va
viure el mes de juliol el seu millor mes de la història. La
instal·lació va tancar el juliol amb 5,17 milions de viatgers. I això
que els dies 25 i 26 de juliol hi va haver vaga de Ryanair que va afectar milers de viatgers.
L’aeroport de Barcelona - el Prat va acabar el mes passat
amb 5.166.315 passatgers, un 2,5% més que el mateix mes de l’any
passat, que llavors va marcar el màxim de passatgers en
un sol mes (5,04 milions). L’agost sol ser el mes de més nombre de
passatgers, però a l’exercici anterior la instal·lació va fregar els
cinc milions (menor augment de l’esperat) a causa dels atemptats del 17-A.
En l’acumulat fins al juliol, l’aeroport barceloní assoleix 28.694.472 usuaris, un 5,7% més que fa un any en el mateix període.
Els passatgers de vols internacionals creixen un 2,8%, mentre que
el passatge nacional augmenta un 1,3%. En l’apartat d’operacions, al
juliol es van fer 32.593 moviments d’aeronaus, un 1,4% més que el mateix mes del 2017.
Pel que a càrrega es refereix, el mes passat es van transportar
15.476 tones de mercaderia, un 12,9% més que fa un any. Del gener al
juliol, s’han transportat 93.643 tones, un 12,8% més que en l’acumulat
de fa un any.
Xarxa d’Aena
Segons ha anunciat aquest dilluns el gestor aeroportuari Aena, l’aeroport espanyol amb més nombre de passatgers va ser el d’Adolfo Suárez Madrid - Barajas, que
va registrar durant el mes passat un total de 5.532.261 passatgers, la
qual cosa representa un increment del 8,7% respecte al juliol del 2017.
Després de Madrid i Barcelona es va situar en el Palma de Mallorca, amb 4.234.736 passatgers (+1,9%).
L’aeroport de Girona - Costa Brava tanca el mes
de juliol amb 310.267 passatgers, un 2,3% més que en el mateix període
de temps del 2017. Mentrestant, el de Reus va registrar 194.422 passatgers, un 0,9% menys.
Els taxistes de Barcelona faran una marxa lenta com a homenatge a les víctimes del 17-A
Aniran des de plaça Espanya i fins la Rambla
Les associacions de taxistes de
l’àrea metropolitana de Barcelona han convocat una marxa lenta divendres
17 d’agost com a homenatge a les víctimes de l’actac terrorista del
17-A en el seu primer aniversari. Els taxistes iniciaran el recorregut a
les 4 de la tarda des de la plaça Espanya i aniran fins a la Rambla, on
ocuparan tant el carril de pujada com el de baixada de l’artèria
barcelonina. També faran una ofrena floral i llegiran un manifest
‘dedicat a les víctimes i a aquells herois anònims’ que van ajudar
després de l’atemptat, segons han informat els taxistes.
El Parc Nacional d’Aigüestortes serà reconegut per la UNESCO per la qualitat del cel nocturn
Aquesta tardor rebrà el certificat Starlight
El Parc Nacional d’Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici rebrà aquesta tardor el certificat de la UNESCO
com a reserva i destinació turística Starlight per la qualitat del cel
nocturn que s’hi pot observar. Un reconeixement que se suma al que ja té
el Parc Astronòmic del Montsec pel mateix motiu.
El reconeixement, que engloba el Parc Nacional i deu pobles que el
rodegen, certifica, així, el territori amb una qualitat excel·lent del
cel per a l’observació astronòmica, i amb baixa contaminació lumínica
per a la preservació d’espècies nocturnes.
Festa major de Gràcia 2018: vint-i-un carrers guarnits i un miler d’activitats
Guia amb els actes més destacats de la festa
Després de les celebracions del bicentenari l’any passat, la festa major de Gràcia
arrenca amb una nova edició del 15 al 21 d’agost. Ja són dos-cents un
anys d’història que s’encaren amb més vitalitat de mai: enguany hi ha un
miler d’activitats programades i es guarniran un total de vint-i-un
carrers. Entre aquests, n’hi ha alguns que estan d’aniversari, com ara
el carrer de Verdi, que celebra quaranta anys de guarniment
ininterromput. També el de la Llibertat, que fa vint anys, i el de la
Perla, que en fa deu. Fotografia: Fundació Festa Major de GràciaLes novetats de dos-cents un anys de festa Encara que la festa sigui molt veterana, cada any presenta unes
quantes novetats. Una de les més destacades d’enguany és l’estrena de
l’Àliga de Gràcia,
una figura institucional que es presentarà el 15 d’agost durant el matí
de festa major. El 17 també es presentarà el recentment creat Esbart Vila de Gràcia en una jornada plena d’activitats a la plaça de Joanic.
Del pregó,
que serà el 14 d’agost, se n’encarregarà la doctora Elena Carreras, cap
d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Relacionada
amb la Vila de Gràcia des de l’adolescència, professionalment ha
protagonitzat fites mèdiques significatives com ara la reparació
prenatal del fetus amb espina bífida. Fotografia: Districte de GràciaEls carrers guarnits, el tret distintiu de la festa Un dels trets més distintius de la festa major de Gràcia són
els carrers guarnits. Es creu que el costum deriva de les enramades del
segle XIX arreu de Catalunya però a Gràcia la tradició ha evolucionat
molt i s’ha convertit en l’element més vistós de la festa major. Enguany
hi ha vint-i-un indrets guarnits entre carrers, places i passatges.
Tots ellls participaran en el concurs de carrers guarnits, que
desvetllarà els premis divendres 17 d’agost a la tarda. Se n’atorguen
tres als carrers més ben guarnits i també hi ha categories que valoren
la il·luminació, la portalada, l’element central, el sostre, els detalls
i la reutilització dels materials. Fotografia: Fundació Festa Major de Gràcia
Aquest és el llistat dels carrers guarnits del 2018:
Carrer de Berga: ‘Jungla Berga’
Carrer de Ciudad Real: ‘Totoro i els seus amics (El món de Miyazaki)’
Carrer de la Fraternitat de Baix: ‘e=v·t’
Carrer de la Fraternitat de Dalt ‘Vi Fratern My Friend’
Carrer de Jesús: ‘El món dels somnis’
Carrer de Joan Blanques de Baix: ‘Món d’abelles’
Carrer de Joan Blanques de Baix de Tot: ‘La Lello a Baix de Tot’
Carrer de la Perla: ‘Barcelona parc d’atraccions’
Carrer de la Llibertat: ‘Els sons rurals’
Carrer de Maspons ‘Viva México, Maspones!’
Carrer de Mozart ‘Mozart invaders’
Carrer del Perill ‘Vídeojocs Perill’
Plaça del Poble Romaní ‘Ederlezi’
Plaça de la Vila de Gràcia ‘La Vila dels monstres divertits’
Plaça de Rovira i Trias: ‘Sastreria i confeccions Rovira&Cia’
Carrer del Progrés: ‘Progrés és el més vital’
Carrer de Providència: ‘Providència i els seus amics’
Carrer de Puigmartí: ‘Aloha’
Carrer de Tordera: ‘Tardor’
Travessia de Sant Antoni ‘Olimp 54’
Carrer de Verdi del Mig: ‘Ave Verdi’ Fotografia: Fundació Festa Major de GràciaLa música, el gran reclam Com en qualsevol festa major, la programació musical és un dels
grans reclams. Tot i que els concerts multitudinaris de fa uns anys ja
s’han deixat de fer, a les festes de Gràcia hi ha un bon reguitzell de
propostes musicals d’estils ben diferents. De fet, donant una ullada a
la graella de programació de la web de la festa major hi ha més de
dos-cents cinquanta actes etiquetats en la categoria de musicals. I això
sense comptar la programació de cada carrer guarnit, que sol combinar
els vermuts musicals amb el cant coral, el karaoke o la música
enllaunada.
A grans trets, la programació musical s’estructura al voltant de les
places: la del Sol és dedicada a la música folk, la del Diamant al
swing, la de Joanic a les arts escèniques i a la del Poble Romaní es fa
molta rumba. Però en aquests indrets no solament es fan concerts: hi ha
classes obertes de Lindy Hop, tota mena de tallers familiars,
espectacles infantils… Fotografia: Fundació Festa Major de Gràcia
Tècnicament fora del barri de Gràcia però estretament lligat a la programació de la festa major també hi ha el Festigàbal.
El festival de música independent organitzat per la sala de concerts
Heliogàbal es farà als Jardins de la Sedeta el divendres 17 i el
dissabte 18 d’agost. Entre la programació, tota de franc, destaquen les
actuacions de Me and The Bees, l’Hereu Escampa, els valencians Jupiter
Lion i Za!. A més ambdues vetllades s’acabaran amb música de punxadiscs. La cultura popular, un dels pilars de la festa Si la Vila de Gràcia destaca en res, és en la riquesa i la
varietat de l’escena de cultura popular que té. A més la festa major és
una oportunitat única per veure-la tota en acció conjuntament. El dia
15, que és el dia gran, hi ha programats uns quants actes protocol·laris
protagonitzats pels gegants, el bestiari, els diables, els trabucaires,
els bastoners, els castellers… Fotografia: Fundació Festa Major de Gràcia
Entre la programació també destaca la diada castellera de la festa major
amb els Castellers de la Vila de Gràcia, Colla Joves Xiquets de Valls,
Xiquets de Reus i els Moixiganguers d’Igualada (el 18 a les 12.00 a la
plaça de la Vila). El correfoc,
dimarts 21 d’agost a les 20.30, gaudirà de la presència de totes les
colles de diables del barri i començarà amb la tabalada, seguirà amb la
lectura dels versots, es farà el correfoc infantil i finalment l’adult
(22.00).
A banda d’això també cal destacar la ‘xumetada‘,
una festa en què les bèsties de Gràcia recullen els xumets dels infants
(dia 16 a les 18.00 al carrer de Maspons) i la ‘convidada’, en la qual
els Gegants de Gràcia conviden una altra parella i que enguany serà
especial perquè en celebren el vinti-i-cinquè aniversari (dia 19 a les
11.00 a la plaça de la Vila). També hi ha tallers de dansa i de ball de
bastons, sardanes, cançó improvisada i concerts de folk, entre més. Fotografia: Fundació Festa Major de GràciaUna festa major més accessible i lliure d’agressions sexistes La Fundació de la Festa Major de Gràcia és una entitat amb un
marcat caràcter social que fa anys que intenta trencar barreres i fer
que la festa sigui accessible a tots els públics. Per aquest motiu el
programa disposa d’una audiodescripció per a persones amb discapacitat
visual. Com a novetat, enguany també es podrà escoltar una descripció
dels guarniments dels carrers per tal que es puguin imaginar com són
aquestes construccions populars i efímeres que són el principal atractiu
de la festa major de Gràcia.
Un any més, la festa major de Gràcia s’adhereix a la campanya de
festes majors lliures d’agressions sexistes perquè tothom en pugui
gaudir en igualtat de condicions i en llibertat. Hi haurà cartells i
xapes per tots els espais principals, el logotip de la campanya es podrà
veure a les barres, als tòtems d’informació i fins i tot al got
reutilitzable de la festa. A més a més, a la plaça Revolució hi ha el
punt d’atenció a les possibles víctimes d’agressions sexistes.
El Retaule de Sant Ermengol: la Seu d’Urgell torna mil anys enrere
Sant Ermengol fou el bisbe de la Seu d’Urgell des de l’any 1010 fins al 1035
Escena del Retaule de Sant Ermengol: El miracle de la pluja
Fins
dimarts, 7 d’agost, cada nit a les 22.30 el claustre de la catedral de
la Seu d’Urgell (Alt Urgell) tornarà a l’aspecte que tenia mil anys
enrere. Un centenar d’urgellencs participaran com a afeccionats en
aquest espectacle medieval, ple de llum i color, que escenifica
diferents episodis de la vida de Sant Ermengol, el bisbe de la Seu d’Urgell entre el 1010 i el 1035. El Retaule de Sant Ermengol
es va començar a representar l’estiu de l’any 1957. Després de gairebé
vint anys de representacions, hi va haver dues interrupcions
perllongades, una l’any 1975 i una altra l’any 1995. El 2004 es va
recuperar de nou i des d’aleshores es representa, cada any durant la
primera quinzena d’agost. Al Retaule es representen les escenes
del terror de l’any mil, de la batalla d’Albesa, de l’expedició a
Còrdova, de la Consagració, de la Canònica, de Cortiuda, del pagès cec,
de Llumeneres, de Seguici i del miracle de la pluja. Per poder
assistir-hi podeu comprar les entrades ací.
Durant el seu pontificat, Sant Ermengol es va convertir en el gran
promotor d’obres eclesiàstiques i civils a la Seu d’Urgell de l’època.
Va promoure la tercera catedral, l’església de Sant Miquel i nombrosos
ponts i camins que van dinamitzar el territori. De fet, va morir en
caure d’una bastida durant la construcció del pont que havia de
travessar el Segre en terres del Baridà,
en l’indret on actualment s’aixeca el poble de Pont de Bar. Només deu
anys després de la seva mort, va ser venerat com a sant pels habitants
de la Seu d’Urgell que l’havien admirat en vida.
Paluzie refusa la invitació de Colau a l’acte de commemoració del 17-A per la presència de Felipe VI
L'ANC se centra en l'acte dels Lledoners, on farà el seu propi homenatge a les víctimes i servidors públics
L’ANC no assistirà a la
commemoració oficial dels atemptats del 17-A a Barcelona. Ho ha mostrat
mitjançant el rebuig de la presidenta, Elisenda Paluzie, de la invitació
a l’homenatge de les víctimes que li havia feta arribar la batllessa
Ada Colau. Fonts de l’ANC ho han confirmat a l’ACN, tot afegint que el
motiu de l’absència de Paluzie i de tota l’Assemblea com a organització
respon únicament al fet de no voler coincidir amb el rei espanyol. I és
que l’entitat ha decidit de no acudir enlloc on assisteixi.
Per compensar aquesta decisió, l’ANC assegura que centrarà part de
l’acte convocat amb Òmnium durant la tarda del dia 17 a la presó de
Lledoners a homenatjar a les víctimes dels atemptats i a reconèixer la
feina dels Mossos d’Esquadra, la guàrdia urbana i el Servei
d’Emergències Mèdiques com a servidors públics.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Un acte d’homenatge als serveis públics La commemoració preparada per l’ANC serà davant de la presó
dels Lledoners com un gest al conseller d’Interior, Joaquim Forn, que hi
és reclòs. Tanmateix, i segons que ha dit
la seva parella, Laura Masvidal, no hi vol cap protagonisme. ‘És molt
conscient que l’homenatge és a les víctimes. És com ha de ser. A dins
farà el seu acte de record i prou. Ho vol separar molt de la política,
ha declarat Masvidal a RAC1. Tot i això el conseller agraeix el suport
de la gent.
Qui tampoc no vol cap mena de protagonisme és el major dels Mossos
d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, qui va demanar que no s’utilitzés la
seva imatge en la commemoració. En un comunicat
dels Mossos d’Esquadra, demanen als ciutadans que no participin en els
homenatges amb què es pretén de reconèixer la tasca del major al
capdavant del cos durant els atemptats.
