Festa major de Gràcia 2018: vint-i-un carrers guarnits i un miler d’activitats
Guia amb els actes més destacats de la festa
Després de les celebracions del bicentenari l’any passat, la festa major de Gràcia
arrenca amb una nova edició del 15 al 21 d’agost. Ja són dos-cents un
anys d’història que s’encaren amb més vitalitat de mai: enguany hi ha un
miler d’activitats programades i es guarniran un total de vint-i-un
carrers. Entre aquests, n’hi ha alguns que estan d’aniversari, com ara
el carrer de Verdi, que celebra quaranta anys de guarniment
ininterromput. També el de la Llibertat, que fa vint anys, i el de la
Perla, que en fa deu. Fotografia: Fundació Festa Major de GràciaLes novetats de dos-cents un anys de festa Encara que la festa sigui molt veterana, cada any presenta unes
quantes novetats. Una de les més destacades d’enguany és l’estrena de
l’Àliga de Gràcia,
una figura institucional que es presentarà el 15 d’agost durant el matí
de festa major. El 17 també es presentarà el recentment creat Esbart Vila de Gràcia en una jornada plena d’activitats a la plaça de Joanic.
Del pregó,
que serà el 14 d’agost, se n’encarregarà la doctora Elena Carreras, cap
d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Relacionada
amb la Vila de Gràcia des de l’adolescència, professionalment ha
protagonitzat fites mèdiques significatives com ara la reparació
prenatal del fetus amb espina bífida. Fotografia: Districte de GràciaEls carrers guarnits, el tret distintiu de la festa Un dels trets més distintius de la festa major de Gràcia són
els carrers guarnits. Es creu que el costum deriva de les enramades del
segle XIX arreu de Catalunya però a Gràcia la tradició ha evolucionat
molt i s’ha convertit en l’element més vistós de la festa major. Enguany
hi ha vint-i-un indrets guarnits entre carrers, places i passatges.
Tots ellls participaran en el concurs de carrers guarnits, que
desvetllarà els premis divendres 17 d’agost a la tarda. Se n’atorguen
tres als carrers més ben guarnits i també hi ha categories que valoren
la il·luminació, la portalada, l’element central, el sostre, els detalls
i la reutilització dels materials. Fotografia: Fundació Festa Major de Gràcia
Aquest és el llistat dels carrers guarnits del 2018:
Carrer de Berga: ‘Jungla Berga’
Carrer de Ciudad Real: ‘Totoro i els seus amics (El món de Miyazaki)’
Carrer de la Fraternitat de Baix: ‘e=v·t’
Carrer de la Fraternitat de Dalt ‘Vi Fratern My Friend’
Carrer de Jesús: ‘El món dels somnis’
Carrer de Joan Blanques de Baix: ‘Món d’abelles’
Carrer de Joan Blanques de Baix de Tot: ‘La Lello a Baix de Tot’
Carrer de la Perla: ‘Barcelona parc d’atraccions’
Carrer de la Llibertat: ‘Els sons rurals’
Carrer de Maspons ‘Viva México, Maspones!’
Carrer de Mozart ‘Mozart invaders’
Carrer del Perill ‘Vídeojocs Perill’
Plaça del Poble Romaní ‘Ederlezi’
Plaça de la Vila de Gràcia ‘La Vila dels monstres divertits’
Plaça de Rovira i Trias: ‘Sastreria i confeccions Rovira&Cia’
Carrer del Progrés: ‘Progrés és el més vital’
Carrer de Providència: ‘Providència i els seus amics’
Carrer de Puigmartí: ‘Aloha’
Carrer de Tordera: ‘Tardor’
Travessia de Sant Antoni ‘Olimp 54’
Carrer de Verdi del Mig: ‘Ave Verdi’ Fotografia: Fundació Festa Major de GràciaLa música, el gran reclam Com en qualsevol festa major, la programació musical és un dels
grans reclams. Tot i que els concerts multitudinaris de fa uns anys ja
s’han deixat de fer, a les festes de Gràcia hi ha un bon reguitzell de
propostes musicals d’estils ben diferents. De fet, donant una ullada a
la graella de programació de la web de la festa major hi ha més de
dos-cents cinquanta actes etiquetats en la categoria de musicals. I això
sense comptar la programació de cada carrer guarnit, que sol combinar
els vermuts musicals amb el cant coral, el karaoke o la música
enllaunada.
A grans trets, la programació musical s’estructura al voltant de les
places: la del Sol és dedicada a la música folk, la del Diamant al
swing, la de Joanic a les arts escèniques i a la del Poble Romaní es fa
molta rumba. Però en aquests indrets no solament es fan concerts: hi ha
classes obertes de Lindy Hop, tota mena de tallers familiars,
espectacles infantils… Fotografia: Fundació Festa Major de Gràcia
Tècnicament fora del barri de Gràcia però estretament lligat a la programació de la festa major també hi ha el Festigàbal.
El festival de música independent organitzat per la sala de concerts
Heliogàbal es farà als Jardins de la Sedeta el divendres 17 i el
dissabte 18 d’agost. Entre la programació, tota de franc, destaquen les
actuacions de Me and The Bees, l’Hereu Escampa, els valencians Jupiter
Lion i Za!. A més ambdues vetllades s’acabaran amb música de punxadiscs. La cultura popular, un dels pilars de la festa Si la Vila de Gràcia destaca en res, és en la riquesa i la
varietat de l’escena de cultura popular que té. A més la festa major és
una oportunitat única per veure-la tota en acció conjuntament. El dia
15, que és el dia gran, hi ha programats uns quants actes protocol·laris
protagonitzats pels gegants, el bestiari, els diables, els trabucaires,
els bastoners, els castellers… Fotografia: Fundació Festa Major de Gràcia
Entre la programació també destaca la diada castellera de la festa major
amb els Castellers de la Vila de Gràcia, Colla Joves Xiquets de Valls,
Xiquets de Reus i els Moixiganguers d’Igualada (el 18 a les 12.00 a la
plaça de la Vila). El correfoc,
dimarts 21 d’agost a les 20.30, gaudirà de la presència de totes les
colles de diables del barri i començarà amb la tabalada, seguirà amb la
lectura dels versots, es farà el correfoc infantil i finalment l’adult
(22.00).
A banda d’això també cal destacar la ‘xumetada‘,
una festa en què les bèsties de Gràcia recullen els xumets dels infants
(dia 16 a les 18.00 al carrer de Maspons) i la ‘convidada’, en la qual
els Gegants de Gràcia conviden una altra parella i que enguany serà
especial perquè en celebren el vinti-i-cinquè aniversari (dia 19 a les
11.00 a la plaça de la Vila). També hi ha tallers de dansa i de ball de
bastons, sardanes, cançó improvisada i concerts de folk, entre més. Fotografia: Fundació Festa Major de GràciaUna festa major més accessible i lliure d’agressions sexistes La Fundació de la Festa Major de Gràcia és una entitat amb un
marcat caràcter social que fa anys que intenta trencar barreres i fer
que la festa sigui accessible a tots els públics. Per aquest motiu el
programa disposa d’una audiodescripció per a persones amb discapacitat
visual. Com a novetat, enguany també es podrà escoltar una descripció
dels guarniments dels carrers per tal que es puguin imaginar com són
aquestes construccions populars i efímeres que són el principal atractiu
de la festa major de Gràcia.
Un any més, la festa major de Gràcia s’adhereix a la campanya de
festes majors lliures d’agressions sexistes perquè tothom en pugui
gaudir en igualtat de condicions i en llibertat. Hi haurà cartells i
xapes per tots els espais principals, el logotip de la campanya es podrà
veure a les barres, als tòtems d’informació i fins i tot al got
reutilitzable de la festa. A més a més, a la plaça Revolució hi ha el
punt d’atenció a les possibles víctimes d’agressions sexistes.
El Retaule de Sant Ermengol: la Seu d’Urgell torna mil anys enrere
Sant Ermengol fou el bisbe de la Seu d’Urgell des de l’any 1010 fins al 1035
Escena del Retaule de Sant Ermengol: El miracle de la pluja
Fins
dimarts, 7 d’agost, cada nit a les 22.30 el claustre de la catedral de
la Seu d’Urgell (Alt Urgell) tornarà a l’aspecte que tenia mil anys
enrere. Un centenar d’urgellencs participaran com a afeccionats en
aquest espectacle medieval, ple de llum i color, que escenifica
diferents episodis de la vida de Sant Ermengol, el bisbe de la Seu d’Urgell entre el 1010 i el 1035. El Retaule de Sant Ermengol
es va començar a representar l’estiu de l’any 1957. Després de gairebé
vint anys de representacions, hi va haver dues interrupcions
perllongades, una l’any 1975 i una altra l’any 1995. El 2004 es va
recuperar de nou i des d’aleshores es representa, cada any durant la
primera quinzena d’agost. Al Retaule es representen les escenes
del terror de l’any mil, de la batalla d’Albesa, de l’expedició a
Còrdova, de la Consagració, de la Canònica, de Cortiuda, del pagès cec,
de Llumeneres, de Seguici i del miracle de la pluja. Per poder
assistir-hi podeu comprar les entrades ací.
Durant el seu pontificat, Sant Ermengol es va convertir en el gran
promotor d’obres eclesiàstiques i civils a la Seu d’Urgell de l’època.
Va promoure la tercera catedral, l’església de Sant Miquel i nombrosos
ponts i camins que van dinamitzar el territori. De fet, va morir en
caure d’una bastida durant la construcció del pont que havia de
travessar el Segre en terres del Baridà,
en l’indret on actualment s’aixeca el poble de Pont de Bar. Només deu
anys després de la seva mort, va ser venerat com a sant pels habitants
de la Seu d’Urgell que l’havien admirat en vida.
Paluzie refusa la invitació de Colau a l’acte de commemoració del 17-A per la presència de Felipe VI
L'ANC se centra en l'acte dels Lledoners, on farà el seu propi homenatge a les víctimes i servidors públics
L’ANC no assistirà a la
commemoració oficial dels atemptats del 17-A a Barcelona. Ho ha mostrat
mitjançant el rebuig de la presidenta, Elisenda Paluzie, de la invitació
a l’homenatge de les víctimes que li havia feta arribar la batllessa
Ada Colau. Fonts de l’ANC ho han confirmat a l’ACN, tot afegint que el
motiu de l’absència de Paluzie i de tota l’Assemblea com a organització
respon únicament al fet de no voler coincidir amb el rei espanyol. I és
que l’entitat ha decidit de no acudir enlloc on assisteixi.
Per compensar aquesta decisió, l’ANC assegura que centrarà part de
l’acte convocat amb Òmnium durant la tarda del dia 17 a la presó de
Lledoners a homenatjar a les víctimes dels atemptats i a reconèixer la
feina dels Mossos d’Esquadra, la guàrdia urbana i el Servei
d’Emergències Mèdiques com a servidors públics.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Un acte d’homenatge als serveis públics La commemoració preparada per l’ANC serà davant de la presó
dels Lledoners com un gest al conseller d’Interior, Joaquim Forn, que hi
és reclòs. Tanmateix, i segons que ha dit
la seva parella, Laura Masvidal, no hi vol cap protagonisme. ‘És molt
conscient que l’homenatge és a les víctimes. És com ha de ser. A dins
farà el seu acte de record i prou. Ho vol separar molt de la política,
ha declarat Masvidal a RAC1. Tot i això el conseller agraeix el suport
de la gent.
Qui tampoc no vol cap mena de protagonisme és el major dels Mossos
d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, qui va demanar que no s’utilitzés la
seva imatge en la commemoració. En un comunicat
dels Mossos d’Esquadra, demanen als ciutadans que no participin en els
homenatges amb què es pretén de reconèixer la tasca del major al
capdavant del cos durant els atemptats.
Prop de Hollywood.Gran exposició a la Filmoteca de Catalunya.Dels cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau. ( 1 de 2).
De nou torno a recuperar les Recordances Cerverines, i aquesta vegada ho faig, perquè fa uns dies i de retom veig a TV3 o en el 33, que parlaven d'una exposició antològica que hi havia a la Filmoteca de Catalunya,- això ho vaig saber més tard- , d'un o uns fotògrafs sobre cinema, - i tampoc no ho vaig entendre, ni guipar gaire bé- però el que si vaig veure -de passada - fou la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, on l'actriu italiana anava abillada de Gimena de la pel.licula El Cid o una cosa així, i estava fumant en un descans,- precisament aquesta foto és el cartell oficial de l'exposició,- després comprovà que m' havia errat. Però el que sí que em passà, de cop i volta pel magí, i em preguntà: “ No serien pas els Gómez Grau, els fotògrafs del carrer Major de Cervera, que des de fa anys es dedicaven al món del cinema...i molt al de Hollywood...?”, cosa que comentà als altres estadants que miràvem junts la tv., i així em quedà el dubte. Però dies després tornaren ha passar l'anunci a TV3, i ho poguè veure en una certa tranquil-litat,-fixant-m'hi més- encara que era curtíssim, i d'aquesta manera comprovà, - com havia intuït ,- i que evidentment, ho vaig endevinar, ja es tractava dels germans cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, que es veu que anys enrere havien donat el seu fons fotogràfic a la Filmoteca de Catalunya, ara una vegada inventariat i digitalitzat el material donat, fan una macro exposició i que durarà del 7 de juny fins al 16 de setembre.
Sí que eren en Claudi i Frederic Gómez Grau que des dels voltants dels anys 60 o abans, es dedicaren a fer fotos de cinema, principalment a Foto Fixa ( Unes fotos que en aquelles èpoques, es feien en blanc i negre, i que servien per al muntatge de les pel-lícules i/o principalment per posar a les cartelleres i així la gent sabia de que es tractava la pel-lícula en qüestió- l'ara film-). A partir d'aquí van fer tota una sèrie de fotogràfies dedicades al món de cinema, i és el que hom i de reüll , vegué a TV3, - i per cert la fotografía en blanc i negre de la Sofia Loren, que hom digué, que anava abillada de la Gimena d' El Cid. Doncs no ho era l'aturada que feia la Loren, era de la pel-lícula La caiguda de l’Imperi romà, del productor Samuel Bronston, com ho era El Cid. A partir d'aquí quedà pensatiu, recordant temps d'enrera i variats a Cervera, hi pensà: “Puc escriure sobre això...”.
Fou llavors, quan se'm posaren en marxa de nou, de debò, una part de les neurones on hi tinc les Recordances Cerverines, i expremer-me aquestes a partir dels Gómez Grau veig claríssim el que narraré, i és això:
“Hom que és fill del Carrer Major de Cervera, concretament de Cal Massot,97, al pis de dalt de la casa pairal ara anomenada Fundació Casa Dalmases (que un altre dia en parlarem).És per això que encara era molt jove, conegué ambdós germans fotògrafs Claudi i Frederic Gómez Grau, ja que la casa familíar, així com el seu estudi-botiga estaven davant per davant,-em sembla- hi ha uns centenars de metres d'on jo vivia, al final de les voltes a má dreta en direcció a la Pl.Major, ara prop del Museu-Casa Duran i Sampere, i del Museu Marc Màrquez.”
“Al Claudi Gómez Grau ,no el vaig conèixer pas molt, ja que era 13 anys més gran que en Frederic i jo era un xic,i a més fou el primer que marxà a fer de foto-fixa al món del cinema, diuen que fou fitxat pel Samuel Bronston,i quede jovenet havia fet documentals de la Segarra i de Cervera, i el que no sé si havia participat en el rodatge de “El Judas”, dirigida per l'Ignacio F. Iquino, amb actors de la Passió d'Olesa, o bé a “La Pecadora”, del mateix director i rodada una mica a Cervera mateix”
“ Al seu germá Frederic el coneixia molt més, ja que vivia a la carretera de Tàrrega, un lloc on en unes èpoques glorioses hi anava a jugar, molt i molt , amb l'amic Francesc Bravo (traspassat el 1995), la filla d 'en Frederic, la Montserrat Gómez (un amor meu, platònic de joventut ), i la Maria del Carme Estany,( que ens hem tornat a trobar, ara de grans), i altres que no em passem pel magí. De fet, recordo força, - i d'això ja fa molts anys, als voltants dels 60 -, quan tota la família del Frederic,- amb el meu amor platònic juvenil inclòs-, es traslladaren a Madrid per treballar de fort a l'indústria del cinema i sobretot a l'americana que sobretot es rodava a la Meseta, hi ha Esplugues City , per allò d'estar “Prop de Hollywood ”.
Prop de Hollywood. Fotografies de Claudi i Frederic Gómez Grau, la nova exposició de la Filmoteca.
Partint del títol de l'exposició, entre altres coses farem un resum, de la mostra dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, així d'aquesta manera:
El passat7 de juny és va inaugurar a Filmoteca de Catalunya, l'exposició que porta per títol Prop de Hollywood, i que està feta a partir d'una mostra representativa d'un fons de més de 6000 fotogràfies de cinema dels fotògrafs cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau, i que aquests germans cediren a aquesta entitat catalana. A una inauguració,on hi hagué gran presència familiars dels fotògrafs.
Continuará.
Fins a la següent que continuarem les Recordances Cerverines, dedicades als cerverins Claudi i Frederic Gómez Grau.
Els nou Govern Sánchez, comença a ensenyar la poteta.
Aquest divendres 8 de juny, és el primer Consell de “Ministras y Ministros”, comandat per Pedro Sánchez, ho fa amb un reguitzell de Ministr@s, que de moment semblen triats per acontentar, o bé prendels-hi els vots, una mica a tothom: a les dones,- però menys a les feministes-; al PP, a Ciutadans (Cs); a la Societat Civil Catalana (SCC); a l'Ibex 35, etc.
Una de primeres les decisions que ha pres el nou executiu respecte a Catalunya i que la nova portaveu Isabel Celáa, ho ha dit en la conferència de premsa posterior al primer Consell de Ministr@s, fou la confirmació de la fi de la intervenció econòmica de la Generalitat vinculada al 155, - cosa que ja havia fet el Govern català en formar el nou Govern, i que per ells era el principi-, però en canvi el Dret a decidir , digué que no el tenen a l'agenda, - i crec, que no li tindran mai-, ja que aquest cap de setmana ho han dit en tres entrevistes a diaris: la ministra d'Administracions Territorials, Meritxell Batet;la vicepresidenta, Carmen Calvo;conjuntament amb el ministre de Foment José Luis Ábalos, i que tots ells, han deixat ben clar que “no hi ha res a negociar”sobre un referèndum, encara que sia pactat. Sembla que no és casualitat que de cop tres ministr@s del nou executiu de Pedro Sánchez han sortit avui a dir "no" al dret d'autodeterminació de Catalunya , del que alguns diuen que els causa pànic.
Alguns Ministr@s, avui Josep Borrell.
I com diguérem dies enrere, farem un petits anàlisis dels nous Ministr@s, que semblem més de centre que altra cosa,-encara que sí féssim la mitjana no sé pas que en sortiria-. Començarem pel primer que va sonar a un càrrec , ho sigui el flamant Ministre d'Exteriors, l'inefable Josep Borrell, aquell que durant la Campanya de les eleccions del passat del 21-D, va dir: “Que calia “desinfectar” Catalunya”, i que diuen, que ara és més proper a Societat Civil Catalana, o a Ciutadans (Cs), que no pas al PSOE. I precisament per això el diari alemany Telepolis, semblant a Politico, dels EUA, “relaciona Josep Borrell,amb l'”ultranacionalisme” espanyol, dient que és un error posar al davant del nou ministeri d'Exteriors un socialdemòcrata, que també és un “nacionalista de dretes””, i ho considera una tria molt contradictòria. Respecte a les relacions amb Catalunya aclariex que no són“missatges bons per construir un consens contra l'escalada de tensions ”, també comenta que:“El PSOE i Pedro Sánchez té el govern minoritari més dèbil d'Europa”. I no fa gaire Josep Borrell digué que:“Catalunya està al caire d'un enfrontament civil”, vinga ha posar llenya al foc, en cada govern tè d'haver-hi un cridaire.
De d'altres Ministr@s en parlarem més endavant “A corre-cuita”.
“Sí que ens ho podíem pensar...!!!”, sé que he fet uns petits canvis en la introducció de l'altre dia, quan deia que: “No ens ho podíem pensar mai...!!!”, i era de debò, però il-lusos de nosaltres sí ens pensàvem que l'encantador de serps, que és el flamant presidente Pedro Sánchez, abans que li sortís, “Cara” a la Moció de Censura, ens tornava a dir:“Escoltaré Catalunya”, sí , potser l'escoltarà, però segurament no en farà ni punyeter cas, ja que sabem, que com sempre han fet, l'estil del PSOE no canvia, i és molt més sibil-lí, aquest són d'aquells que té l'endinyen sense fer soroll. No ho fan, com aquest del PP, que actuen, i han actuat “com un cavall dins d'una xatarreria”, hi dic tot això, quan fa poca estona que han jurat/promès el nou/vell Govern del vell/nou Pedro Sánchez, un home jove que ha fet tots els papers de l'auca, i un dia es va jugar al Pòquer una Moció de Censura, quan només tenia un farol, i li va sortir bé. Això sí ajudat per una colla d'il-lusos (Des de l' Units Podem (67), Compromís (4), ERC (9), PDECat (8), EH Bildu (2), Nova Canàries (1), i el PNB (5)),- però sobretot als independentistes/nacionalistes (ERC (9), PDECat (8), EH Bildu (2) i el PNB (5)), que han anat de “guai”, i els hi han llevat la cartera a la primera de canvi-, sé que volien fer fora en Rajoy.M,- cosa lògica i legal, però és pensavem que aquests nou inquilí de la Moncloa seria una joia, i potser sí, però serà la “Joia de la Corona”, només cal veure el Govern que s'ha muntat, un Govern Espanyol, Espanyol, que pretén ser més que paritari (11 dones) i (6 homes), fet de cara a la Galeria, amb “Ministras, i Ministres”, més que vells, del que molts i moltes, per no dir la majoria, podrien tenir el càrrec en un Govern que hi ha part del PSOE, fos del PP, Ciutadans (Cs), Societat Civil Catalana (SCC),Vox, etc., -I sinó pels seus actes, accions, escrits, tuits, i atacs a Catalunya , etc, els coneixereu-, tambè ha repartit càrrecs , -amb bon rotllo- per les teles la Quatro,Telecinco, ho podia fer, també, de la Trece (abans 13TV), la Ultraespanyolista tele de la Conferència Episcopal, -on, també, amb bon rotllo-,l'ara Presidente Pedro Sánchez, hi va participar de tertúlia, - i no passa re, tots tenim un passat, i s'ha de treballar-. Tot això sense desglossar gaire els components d'aquest govern que ho farem amb paciència en propers escrits. És per això, que crec, que si ens pensem que hi haurà grans canvis, sobretot en el tema català, crec que metafòricament, ens podem fotre l'“Harakiri”.
..............
“Harakiri”. Així s'anomena en japonès el suïcidi ritual d'obrir-se el ventre d'un tall, pràctica emprada pels samurais.
Aquest és un escrit fer d'una tirada i “A corre-cuita”, en faré més.
11.08.2018 01:55
