dimecres, 12 d’abril del 2017

El Festival de Sitges apadrina un màster de cine fastàstic a la UOC

Festivals i activitats Món Fantàstic 7 d'abril de 2017

7 d'abril de 2017 Redacció 0
Entre el professorat del nou curs hi ha el director i el subdirector del festival

RedaccióEl cinèfil

Estudiar més a fons el cine fantàstic serà possible el curs que ve gràcies a una nova iniciativa conjunta de la UOC i el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El màster portarà per nom Cinema fantàstic i ficció contemporània i, com és habiatual en la UOC, es podrà cursar a distància. El màster neix per formar professionals en l’anàlisi i desenvolupament de projectes audiovisuals de gènere fantàstic i altres gèneres de la ficció contemporània.
Els nous estudis estan pensats per a perfils professionals dels mitjans audiovisuals o graduats en comunicació audiovisual, cinema o titulacions relacionades que vulguin desenvolupar una carrera professional en els àmbits de l’anàlisi, la gestió, el desenvolupament o la comercialització de projectes de cinema o televisió de gènere. El màster, impartit majoritàriament en llengua castellana, tindrà una durada de dos anys repartits en 4 semestres i el període d’inscripció s’obrirà al llarg de les properes setmanes. La primera edició començarà, doncs, passat el 50è Festival de Sitges que tindrà lloc del 5 al 15 d’octubre. No és la primera vegada que el festival posa un peu a les aules. Des de fa tres anys un curs d’estiu, dirigit pel nostre col·laborador Jordi Ojeda, que va impartir-se a la Universitat de Barcelona primer i l’Escola Joso després servia de preparació i introducció al món fantàstic per estudiants que no tenien ganes de deixar les classes al juliol.

Segons ha explicat en la presentació del curs Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC “és clau que els professionals es reciclin i reinventin constantment perquè facin pel·lícules que sorprenguin, espantin, emocionin i entusiasmin els espectadors”. Així mateix, han de ser capaços de plantejar bons guions i dissenyar la preproducció d’un producte cinematogràfic. “Han de conèixer bé el mercat d’aquest gènere i ser capaços de detectar formes alternatives d’exhibició”, ha conclòs.

Un professorat molt “festivaler”

Segons ha explicat el director del Festival de Sitges, Àngel Sala “el lligam amb el món acadèmic és molt important pel certamen i més tenint en compte que el gènere fantàstic és cada com més important per la cinematografia catalana i espanyola i s’està obrint forat a grans festivals com el de Cannes, Venècia o Sundance. El màster està dirigit pel professor Jordi Sánchez-Navarro, que va ser subdirector del Festival de Sitges (2001-2004) i des de 2005 hi col·labora com a programador de la secció Anima’t. Compta amb la codirecció executiva de Mònica Garcia Massagué, subdirectora de la Fundació del Festival. A l’equip docent destaquen Àngel Sala, director del Festival de Sitges, i Mike Hostench, subdirector, entre altres noms vinculats al certamen. La signatura de l’acord que ha fet possible la creació del màster s’ha dut a terme aquest divendres 7 d’abril a la Fàbrica Moritz de Barcelona i l’han firmat l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el rector de la UOC, Josep A. Planell.

Autor

Redacció El cinèfil

'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a l’univers del cinema en tota la seva amplitud. El Cinèfil sigui una revista de cinema en xarxa i en català. Ens agrada definir-nos com una revista en xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. Ah, i tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Creu de Sant Jordi pel Festival de Sitges

RedaccióEl cinèfil

El seu 50è aniversari del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya no ha pogut tenir un millor regal per inaugurar l’efemèride. Aquest 2017 ha estat distingit per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi, guardó que es considera un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part del Govern català.
Segons explica el mateix festival en un comunicat els motius ha estat “la seva remarcable funció, en tant que primer festival de cinema fantàstic del món. És, també, el festival de cinema amb més prestigi internacional i ressò mediàtic dels que es fan a Catalunya i un dels més importants de l’estat espanyol”. Aquestes són les paraules amb les que la Generalitat ha argumentat la concessió de la Creu de Sant Jordi al Festival de Sitges, anunciada per la consellera de la Presidència, Neus Munté.

Àngel Sala, director del Festival, ha mostrat el seu entusiasme amb la distinció i ha destacat que “és un gran reconeixement a la feina d’un equip durant mig segle, des del grup de pioners que van iniciar el Festival en un moment molt difícil, passant després per diversos equips que l’han adaptat a les necessitats dels temps”. Sala ha afegit que “el reconeixement al cinema i, en especial, a la cultura del fantàstic demostra que Catalunya és una potència en cultura popular i que Sitges és, sens dubte, el certamen de referència internacional quan es parla d’un gènere líder en impacte mediàtic i indiscutible creador de tendències”. Per últim, Sala ha volgut recordar que “el reconeixement ho és a diversos nivells: a les institucions que l’han fet possible, a tots els col·laboradors privats, a una població com Sitges i a un públic fidel i incansable”.
També l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha mostrat la seva satisfacció per la mítica insígnia, “que suposa un dels reconeixements institucionals de major relleu per a un festival, nascut a Sitges, d’àmbit nacional i projecció internacional”. La Societat Recreativa El Retiro i el Casino Prado, que durant el festival actuen com a sales de cinema també reben aquest any el reconeixement de la Generalitat com a entitats amb un llarga trajectòria en el foment de la cultura i les activitats de caràcter lúdic del municipi de Sitges.

El Festival escalfa motors

Encara queden uns mesos per l’octubre però ja tenim força novetats sobre la que serà l’edició més especial del certamen que es recorda. Sitges 2017 guanyarà un dia més de festival i tornarà a inaugurar-se en dijous, com s’havia fet en edicions anteriors. La 50 edició del Festival se celebrarà entre el 5 i el 15 d’octubre i tindrà com a leitmotiv una de les referències del cinema de gènere: la figura de Dràcula. Encara no han transcendit els noms propis que tindrà el festival com a convidats però sí s’ha confirmat la presència del director Guillermo del Toro, que exercirà de padrí de Sitges 2017. El cineasta mexicà va inaugurar el Festival l’any 2006 amb El laberinto del fauno i va visitar el Sitges per primer cop el 1993, on va obtenir el premi al Millor guió amb Cronos, la seva òpera prima.

Per altra banda aquest abril també s’ha presentat un màster sobre cinema fantàstic que tindrà lloc a la UOC a partir del curs escolar vinent. Segons ha explicat Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC el curs “és clau que els professionals es reciclin i reinventin constantment perquè facin pel·lícules que sorprenguin, espantin, emocionin i entusiasmin els espectadors
Autor

Redacció El cinèfil

diumenge, 9 d’abril del 2017

Una oda a "la gula i l'embriaguesa", la millor tapa del 2017

Vida

Una oda a "la gula i l'embriaguesa", la millor tapa del 2017

Estrella Damm i el Gremi d'Hosteleria de Sitges entreguen el premi al Tastet del Reng de Balaguer, per la seva recepta "Gastrimargia"

per Arnau Garcia (Sitges) 09/04/2017

elMón

Els guanyadors del premi Tapa de l'Any 2017 | Estrella Damm

Una terrina de carn amb salsa barbacoa, xili, crema de mango, "terra de passa-ratos", llàgrima de iogurt, mel, espècies i escorça de wasabi. Aquests son els ingredients de la millor tapa de Catalunya de l’any 2017, que entreguen Estrella Damm i el Gremi d’Hosteleria de Sitges, elaborada al Tastet del Reng de Balaguer amb el nom de "Gastrimargia".

En un dinàmic concurs, en el qual els dotze finalistes de la tercera edició de l'esdeneviment han preparat en directe les tapes, el xef guanyador, António Jiménez, ha explica que el nom de la tapa representa el pecat capital de "la gula i l’embriaguesa". El motiu d'aquest nom és que "Gastrimargia" és un dels protagonistes d'una festa de Balaguer que combina els 'quintos' amb plats similars.

"Gastrimargia", del Tastet del Reng de Balaguer | Damm

12 finalistes entre 43 receptes

Més enllà de la tapa del Tastet del Reng, el jurat ha degustat fins a dotze tapes finalistes, entre un total de 43 degustacions presentades. El segon premi ha viatjat fins a Palamós, pel restaurant La Notaria, per la "Berlina cruixent de calamar en la seva tinta", una pasta a mig camí entre el donut i el bunyol farcit d’un producte sortit directament del mar, tal com ha explicat el xef Ivan Arbones.

El segon premi del concurs | Damm

El premi de bronze ha estat pel restaurant Axarquia, d’El Prat, que ha tingut com a representant de la seva recepta estrella el xef Tomás Rodríguez. La tapa es tracta d’un flamenquín, una espècie de canaló, amb la base feta d’un jarret de vedella desossat i farcit de crema de nyàmeres fumades, formatge brie i oli d’alfàbrega. Tot plegat, arrebossat amb panko i fregit.

El tercer premi de la tercera edició Tapa de l'Any | Damm

Les bromes de l'actor Quim Masferrer i el xef Nandu Juvany han dinamitzat un divertit acte, que ha tingut com a jurat a la sommelier Meritxell Falgueras, el periodista Mikel López Iturriaga, la restauradora Ada Perallada i Carles Tejedor, de la direcció gastronòmica a Oilmotion.

divendres, 31 de març del 2017

El Saló del Còmic descobreix l'univers de Gaudí a través de la historieta

Saló del Còmic

El Saló del Còmic descobreix l'univers de Gaudí a través de la historieta

L'exposició és un recorregut pel còmic "Els fantasmes de Gaudí", obra d'El Torres i de Jesús Alonso Iglesias, un dels millors còmics publicats el 2016

Els mateixos autors publicaran el proper mes d'octubre a Dibbuks una història inspirada en Goya

Redacció | 31/03/2017 a les 18:37h

Arxivat a: Cultura , Gaudí, saló del còmic, Goya, arquitectura, Dibbuks, Antoni Gaudí, pintura, art, Barcelona

L'univers Gaudí, també protagonista del Saló del Còmic | Saló del Còmic

L’exposició Gaudí entre vinyetes permetrà als visitants al 35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona conèixer l’obra del genial arquitecte a través de la historieta. La mostra és un recorregut pel còmic Els fantasmes de Gaudí, obra d'El Torres i de Jesús Alonso Iglesias, Premi a la Millor Obra del 2016 i publicat en català i castellà per l’Editorial Dibbuks.

L’exposició descobrirà el procés creatiu d’aquest còmic i alhora mostrarà diversos aspectes de l’univers d'Antoni Gaudí, un visionari de l’arquitectura, el disseny, el reciclatge, l’eficiència energètica, el co-working o la seguretat laboral. Gaudí entre vinyetes comptarà amb maquetes, eines i diversos objectes originals que complementaran el relat del còmic.

Jesús Alonso Iglesias i El Torres, autors de Els Fantasmes de Gaudí van enfocar la història cap al thriller en comptes de fer una biografia. Un cop de geni que ha comportat un gran reconeixement i prestigi als dos autors. Tot es desencadena quan l'Antonia, una caixera de supermercat, salva un home gran de morir atropellat i desencadena una sèrie de terribles esdeveniments als principals edificis construïts per Antoni Gaudí, on apareixen uns cadàvers amb unes mutilacions esfereïdores.

Dibbuks i l'aposta per Goya

Coberta de «Goya, lo sublime de lo terrible», de Dibbuks Foto: Dibbuks

Després de triomfar amb Gaudí, el duo del malagueny El Torres i el sevillà Fran Galán s'endinsaran en la vida i obra del pintor Francisco de Goya, que ha inspirat el còmic Goya. Lo sublime y lo terrible. L'obra, on el pintor interaccionarà amb personatges històrics com Manuel Godoy i la Duquessa de Alba, sortirà a l'octubre al segell editorial especialitzat Dibbuks

Segons detallava Ricardo Esteban, director editorial de Dibbuks en la roda de premsa de presentació, el còmic revisarà "el moment de bogeria i de pintures negres" de Goya, quan no sap si tot el que li passa en la seva ment és real o és imaginari. La història discorre sota una estètica "preciosista, goyesca i groga", omple de palaus amb aranyes penjant, i la seva publicació està prevista per al mes d'octubre, mentre el segell planeja el llançament –de moment posposat– de la faceta de Benito Pérez Galdós com a detectiu privat.

En la programació editorial de Dibbuks 2017, també hi destaca la "dramàtica i divertida" obra De tripas corazón, de Pozla, amb la història biogràfica de l'autor en la seva vivència com a pacient de la malaltia de Crohn. A l'abril, el segell publicarà Astrid Bromur. Cómo aniquilar al Ratoncito Pérez, de Fabrice Parme, una relectura sobre el famós ratolí, mentre que per a un públic una mica més gran, Dibbuks publicarà Valerosas, de Pénélope Bagieu, amb els dos lliuraments d'una sèrie de biografies de dones que "es van rebel·lar contra alguna cosa".

Una altra de les apostes destacades del segell serà el lliurament integral en un volum dels Dalton, d'Olivier Visoneau i Jesús Alonso, una obra que Esteban espera que tingui molt èxit. L'editor ha recordat que el passat mes d'octubre l'editorial Malpaso, amb seu a Barcelona, va adquirir el 70% de Dibbuks, una compra que s'ha fet efectiva aquest mes.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Surt a la llum la primera foto de joventut de Gaudí

3 comentaris

05/10/2016

El regidor d'Arquitectura insisteix que la Sagrada Família «no és de Gaudí»

Jordi Bes | 14 comentaris

04/10/2016

Descobreixen una obra de Gaudí en una església del centre de Gràcia

29/09/2016

El MNAC restaura dues vidrieres de Gaudí

2 comentaris

07/04/2015

Decomissen més de 21.000 souvenirs de Gaudí falsificats a Badalona

3 comentaris

09/03/2015

La Pobla de Lillet restaurarà el xalet dissenyat per Gaudí

dijous, 30 de març del 2017

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’

País > Principat

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’

Crònica del dinar que han fet la presidenta del parlament i el diputat de Junts pel Sí al Moment Zero

Lluís Llach i Carme Forcadell al Moment Zero al Born (fotografia: VilaWeb).

Per: Pere Cardús

30.03.2017 18:32

Forcadell i Llach; Llach i Forcadell. Probablement, dos dels càrrecs electes més populars –en el bon sentit de la paraula– que té Catalunya. Han dinat amb més d’un centenar de persones al Born Centre de Cultura i Memòria convocats per la gent de Moment Zero i El Punt Avui. Després del segon plat, s’han enfilat a l’escenari amb Xevi Xirgo, el director del diari, i han explicat unes quantes coses relacionades amb el referèndum, la persecució judicial contra polítics independentistes (i Forcadell) i la seva dedicació política i el seu convenciment.
La pregunta clau
Llach ha clavat la pregunta que s’ha de fer tot independentista quan algú posa en dubte les capacitats d’arribar a bon port: ‘Ens preguntem com ho farem per aplicar les lleis. Tenim parlament i govern independentistes. Però la pregunta que hem de fer és què faran ells per impedir-ho.’ I aquí és on el diputat de Junts pel Sí ha desenvolupat una argumentació que conclou que, si l’estat espanyol manté el mínim de democràcia –’que ja és poc’– actual, serà incapaç de frenar el referèndum i la independència. Què vol dir Llach? Que si l’estat no opta per una repressió encara més forta que l’actual, violant tots els principis democràtics imaginats, no té capacitat ni força intel·ligent per a impedir la independència.
Serà al setembre
Forcadell ha dit també que no tenia cap dubte que el referèndum es faria el setembre: ‘El procés va començar a les urnes i acabarà a les urnes.’ La presidenta del parlament i el diputat han assenyalat el setembre sense dubtar-ne gens. ‘Crec que serà al setembre perquè és quan estarem més preparats’, ha dit Forcadell.
El somriure, encara
L’actitud. La confiança. Aquests han estat dos conceptes que podrien condensar bona part de les intervencions dels dos convidats del Moment Zero d’avui. ‘És que guanyem la Copa, la lliga i la Champions i continuem anant al camp amb l’ai, ai, ai’, ha lamentat Llach. I tot seguit ha recordat les grans manifestacions, el 9-N i les eleccions guanyades per l’independentisme amb majoria absoluta. ‘Tot serà molt difícil, ja ho sabem. És clar que serà difícil. Però no podran aturar-nos. I encara és el moment de somriure. No estic d’acord amb els qui diuen que ja no hem de somriure. Encara és el moment de somriure.’
La persecució
La persecució judicial contra Forcadell també ha estat molt present en el dinar. ‘Ni les amenaces ni les intimidacions no faran que m’allunyi ni un mil·límetre del que he fet fins ara’, ha dit Forcadell. ‘Si el preu de defensar la llibertat d’expressió i d’actuació dels diputats és sentir-me controlada i perseguida, el pago amb molt de gust’, ha afegit. La presidenta del parlament ha deixat clar que el seu judici seria polític: ‘Em volen jutjar per allò que sóc i allò que penso. No per allò que he fet. Si ens jutgessin per allò que hem fet, els encausats seríem cinc i no quatre.’
En resposta a aquesta estratègica de càstigs judicials, Llach ha dit que podia assegurar que entre els dirigents polítics no trontolla ni l’ànim ni la convicció, ni els espanten les conseqüències que pugui haver-hi.
Ex-cantant, la tieta de Puigdemont i el president xofer
També han regalat algunes anècdotes. Especialment, Llach. ‘La idea d’acabar la carrera musical per iniciar una vida tranquil·la i diferent ha estat un fracàs. Però n’estic encantat. No em pensava que xerrar seria més cansat que cantar.’ O bé: ‘La tieta del president Puigdemont em va ensenyar a cantar, però no em va ensenyar a pentinar-me com ell.’ I encara: ‘Puigdemont em feia de xofer alguns dies durant la campanya de Junts pel Sí. Jo això de conduir…’ Per la seva banda, quan li han recordat la frase ‘President, posi les urnes’, Forcadell ha reconegut amb un to entre la queixa i la broma que aquella frase la perseguiria tota la vida.
Per tancar l’àpat, el moderador Xirgo ha demanat als dos convidats si podien donar cap consell a la gent que es pregunta què ha de fer aquests mesos que vindran. Forcadell ha demanat que ningú no tanqués mai els ulls davant les injustícies. I Llach ha dit: ‘No us deixeu esberlar les conviccions.’
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?

País > Principat

Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?

Us expliquem amb dades per què diem que, amb les dades del CEO, el sí guanyaria el referèndum unilateral

Per: Redacció

30.03.2017 18:14

VilaWeb ha publicat una notícia titulada ‘El referèndum unilateral tindria una altíssima participació i el sí guanyaria amb un 66%‘ i alguns altres diaris destaquen que el no guanya distància respecte del sí en la informació sobre l’últim baròmetre del CEO.
—Per què El País, El Periódico, La Vanguardia i Catalunya Ràdio diuen que el no supera al sí i VilaWeb diu que guanyaria el sí?
—Aquests diaris es refereixen al resultat d’una pregunta que ha fet el CEO en els últims baròmetres, que és: ‘Voleu que Catalunya es converteixi en un estat independent?’ El resultat de l’última enquesta és que un 48,5% diu que no i un 44,3% que sí. Des de fa mesos hi havia un cert empat tècnic entre el sí i el no en aquesta opció, amb un lleuger avantatge del no. En la pregunta es demana si hom vol que Catalunya esdevingui independent, sense cap referència a la resposta en cas que demà es convoqués un referèndum. I precisament aquesta és la pregunta que per primera vegada ha formulat el CEO: què votarien els catalans si demà es fes un referèndum convocat i organitzat per la Generalitat. I el resultat és aquest: el sí obtindria un 66% i el no, un 34%. La participació fóra d’un 73%.
—D’on traiem la dada del 66% del sí en el referèndum?
—La pregunta que formula el CEO és: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l’acord del govern espanyol, què faria?’ I les respostes són aquestes: un 43,3% diu que votaria a favor de la independència; un 22,2%, que votaria contra la independència; un 6,2% que votaria en blanc i un 1,7% que votaria nul. Hi ha un 20,7% que declara que no aniria a votar, i un 4,7% d’indecisos.

Amb aquestes xifres, el resultat és el següent: entre els que diuen que anirien a votar al referèndum, un 59% votaria a favor de la independència, un 30% en contra i prop d’un 8% en blanc o nul; i encara hi hauria un 6% d’indecisos. Aquestes dades s’han de convertir al format d’un referèndum, és a dir, se n’ha de descomptar els qui no saben encara què votarien (indecisos, però que aniran a votar) i els vots en blanc i nuls. Això significa un 66,1% de vots afirmatius i un 33,9% de vots negatius.
—Per què no comptem els vots blancs i els nuls?
—La llei de transitorietat marcarà com es comptabilitza el resultat del referèndum. Ara mateix ningú no sap si els vots blancs i nuls comptaran en el recompte o no. En el referèndum de l’estatut del 2006 sí que comptaven, però en la majoria dels referèndums sobre la independència, com per exemple el d’Escòcia del 2014, no. En el supòsit que comptéssim els vots blancs i nuls com a vàlids, el resultat seria: el sí, un 60,4%; el no, un 31% i el blanc, un 8,6%.
—Per què considerem cabdal aquesta dada en la nostra informació sobre el baròmetre del CEO?
—El CEO ha ofert dades sobre la resposta dels catalans en relació amb la independència de Catalunya. Des del 2005 formulava una pregunta amb quatre opcions: un estat independent, un estat federal dins Espanya, una comunitat autònoma i una regió d’Espanya. Fins a mitjan 2012, l’opció preferida era l’estat federal, però des d’aleshores l’opció de l’estat independent ha estat la majoritària.
A la segona onada del baròmetre del 2011 el CEO va incloure-hi una pregunta que demanava, més concretament: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?’ El resultat era molt favorable al sí. Però des del 2015 la pregunta va canviar i va passar a ser: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?’, més inconcreta i sense referir-se específicament a l’opció de vot en cas de referèndum imminent.
Com que pot ser que algú es declari favorable o contrari a la independència però es comporti d’una manera diferent en cas de poder votar en un referèndum, i com que allò que compta és el resultat del referèndum, VilaWeb s’ha estimat més de destacar el resultat de la pregunta concreta i directa. Alguns mitjans juguen a la confusió referint-se als punts de diferència entre el sí o el no com si es referissin a una pregunta sobre el referèndum, però, de fet, parlen d’una pregunta genèrica sobre la preferència política i arriben a amagar la dada concreta sobre el referèndum.
Vegeu com ho han destacat alguns altres diaris:
—El Periódico: ‘El no a la independència avança i s’imposaria al sí per quatre punts‘
—El País: ‘Els contraris a la independència superen de quatres punts els partidaris, segons el CIS català‘
—La Vanguardia: ‘El no a la independència supera el sí de quatre punts‘

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dimecres, 22 de març del 2017

El final de la Sagrada Família

Les difícils relacions històriques entre el temple i l’Ajuntament dificulten la culminació de l’obra

CATALINA SERRA / ELENA FREIXA Barcelona ARA 19/03/2017 00:00

364

Mes

29 Envia a un amic Imprimeix

"Oi que pels Jocs Olímpics hi va haver un acord pel qual administracions en mans de diferents partits van fer un pla de treball conjunt per les obres, que van suposar enderrocar moltes cases i traslladar milers de veïns? Doncs si llavors va funcionar, per què ara no es pot plantejar un pla d’acció similar per la Sagrada Família?” Esteve Camps, president delegat de la junta constructora del temple, ho diu, com una opinió personal, al final d’una llarga trobada en què ha insistit moltes vegades que l’aspecte urbanístic és un problema de l’Ajuntament i que ells prou feina tenen a acabar les obres al seu solar.

Un solar, cal dir-ho, que ha funcionat com un estat independent durant molts anys, fins al punt que a l’Ajuntament no hi havia entrat cap plànol fins aquest 2017. L’obra més emblemàtica de la ciutat, l’edifici més gran i que serà el més alt quan s’acabi la torre central de 172,5 metres s’ha fet sense que els inspectors municipals hagin revisat les obres. I això que avui fa 135 anys que es va posar la primera pedra. En tots aquests anys, les relacions entre el temple, propietat de l’arquebisbat de Barcelona, i els diferents consistoris municipals han variat en funció del seu color polític. Això no tenia gaire importància durant el franquisme, quan les obres es feien lentament a partir dels donatius dels fidels, però amb l’eclosió turística postolímpica la situació va canviar brutalment i les obres van patir una acceleració espectacular que va agafar la ciutat amb el pas canviat. L’objectiu de la junta és acabar tota la part arquitectònica el 2026, d’aquí nou anys, però encara no hi ha un pla clar sobre com culminar l’accés a la façana principal, que pot suposar l’enderrocament de pisos i la reubicació de centenars de persones.

“El problema és que els consistoris només duren quatre anys, i quan hi ha el canvi, el nou que arriba no vol saber res del que ha fet l’altre -explica Camps-. Els nous, i ho trobo lògic, volen estudiar el tema abans de prendre una decisió i, com que el tema és complex, quan ho tenen mig negociat hi ha un altre canvi”. Ell, de fet, explica que quan va accedir al càrrec fa sis anys, el seu antecessor, Joan Rigol, li va assegurar que ho tenia gairebé tot tancat amb el consistori socialista. Després, Camps va pactar un altre pla amb el govern municipal convergent, també fins a l’extrem que estaven a punt de convocar un concurs internacional. Però amb l’arribada dels comuns les negociacions han tornat a començar de zero. I aquí és on som.

L'interior de la basílica / PERE TORDERA

Els comuns diuen que de moment el tema urbanístic i el planejament de la part afectada per l’accés a la façana de la Glòria “no és prioritari”. Aquest és el mantra. Mentrestant, això sí, s’han decidit a posar ordre finalment a la construcció. I és que el mite que la Sagrada Família no tenia llicència d’obres és cert, tot i que el 1885 es va demanar un permís a l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals. No van obtenir resposta i per això la junta diu que les obres no són “il·legals” sinó que estan en una situació “anòmala”.

El novembre de l’any passat, l’Ajuntament i el temple van acordar crear una comissió tècnica de treball per “normalitzar” la situació amb un projecte d’obres que donés cobertura tècnica i jurídica a la llicència. Segons explica Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, fins ara ja s’han fet dues sessions de la comissió, i els equips tècnics del consistori i de la junta estudien no només el procés per tenir la llicència sinó també l’estat dels treballs que s’estan executant actualment. “La voluntat compartida és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres”, diu Sanz.

Espai sobre el creuer, a 60 metres d'altura / PERE TORDERA

“Quan tingui la llicència em diran què toca pagar, però cal tenir en compte que hi ha bonificacions en funció de l’acord amb la Santa Seu sobre la construcció de temples”, avisa Camps. El president delegat de la junta es revolta quan li recorden les acusacions que el temple no paga impostos. “Estem disposats a pagar tots els impostos que ens pertoquin per llei -diu-. Però l’IBI no l’hem de pagar perquè som una fundació, i l’IVA de les entrades tampoc perquè està ben clar a la butlleta que és un donatiu per a la construcció del temple, i això està certificat per l’Agència Tributària. El que sí que paguem és l’IVA de tot allò que venem a la botiga, i quan toqui pagarem la llicència”.

De fer-se càrrec del reallotjament dels veïns afectats tampoc no en vol sentir a parlar. Almenys de moment, fins que no hi hagi una negociació més clara sobre el tema. “És la Sagrada Família qui ha de tenir la iniciativa i moure peça si té interès a fer l’escalinata. Nosaltres, per ara, només ens centrem a regularitzar el tema de la llicència”, explica Montserrat Ballarín, regidora del districte i negociadora amb uns veïns que reclamen pacificar una zona aclaparada per l’allau de turistes. “La ciutat s’hi vol implicar i, encara que confiem en els arquitectes de la Sagrada Família, pensem que hi ha d’haver un control públic per part dels serveis tècnics municipals sobre el que està passant. I ara ells estan disposats a col·laborar”.

Obrers col·locant les balmes de bronze que decoren la cúpula de la sagristia / PERE TORDERA

Qui els espera amb candeletes és Daniel Mòdol, el regidor d’Arquitectura que va comparar el temple amb una mona de Pasqua -un símil, d’altra banda, que ja havia fet el mateix Dalí-. Mòdol explica que les futures actuacions en el temple hauran de passar per una renovada comissió municipal de qualitat arquitectònica que serà vinculant. No serà retroactiva, però, i només se centrarà en el que es faci en el futur en un temple que, per a ell, ja fa molts anys que va deixar de ser de Gaudí.

Però tant si hi ha acord final com si no, les obres no s’aturaran. Això és segur. “Podem acabar l’edifici el 2026 si es manté el ritme actual d’ingressos -diu Camps-. I ho podem fer tot a casa nostra sense necessitat d’ocupar més espai. Seria un disbarat, perquè es perdrà la perspectiva, però la basílica podria funcionar perfectament”, afegeix. Quan li demanaven quan s’acabaria el temple, Gaudí deia que el seu client, Déu, “no té pressa”. Els seus representants a la Terra, però, ja fa temps que en tenen. I molta. I no sembla preocupar-los si la ciutat no hi arriba a temps.

Per saber-ne més

Jordi Faulí: "Un cop acabada respondrà d’una manera clara al que Gaudí havia pensat"