dimarts, 3 de gener del 2017

Els 100 anys del 'TBO', al Saló del Còmic

cita amb la historieta

Els 100 anys del 'TBO', al Saló del Còmic


Els 100 anys del 'TBO', al Saló del Còmic


    EL PERIÓDICO / BARCELONA
    Dilluns, 2 de gener del 2017 - 16:53 CET
    El 35è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que se celebrarà del dijous 30 de març al diumenge 2 d'abril a la Fira Montjuïc, se sumarà a la celebració del centenari del naixement de la mítica revista 'TBO' amb una gran exposició, que comptarà amb 100 originals de diversos autors i sèries d'aquesta publicació. A més, la mostra també serà un homenatge a Josep Maria Blanco, guanyador del Gran Premi del Saló de l'any passat i autor de referència del 'TBO'.
    El reconegut historiador i teòric del còmic Antoni Guiral és el comissari de la mostra 'Humor Blanco de TBO', que es dividirà en quatre grans apartats. El primer serà un recorregut cronològic per la història del 'TBO', des de la seva aparició el 17 de març de 1917 fins a l'última època publicada per Ediciones B entre el 1988 i el 1998.

    SÈRIES I AUTORS

    L'exposició tindrà una secció dedicada a les principals sèries de la revista com 'Los grandes inventos del TBO', 'La familia Ulises', 'Eustaquio Morcillón y Babali', 'Josechu el vasco' o 'Altamiro de la cueva'. Una altra recordarà els seus autors de referència com Opisso, Benejam, Coll, Arturo Moreno, Sabatés o Urda. El quart apartat de la mostra estarà dedicat a la brillant trajectòria de Josep Maria Blanco, especialment a les seves col·laboracions al 'TBO' com a continuador de 'La familia Ulises' a partir de 1968 o creador de sèries com 'Los Kakikus'.
    El novel·lista i cronista d'EL PERIÓDICO Javier Pérez Andújar, que va fer un memorable pregó de les últimes festes de la Mercè de Barcelona protagonitzat per la cultura popular i el còmic, escriurà per a l'exposició un emotiu text dedicat a l'univers del 'TBO', la revista que va donar nom als tebeos. A més, amb motiu del centenari de la publicació se celebraran conferències i taules rodones amb autors, antics treballadors de la publicació i reconeguts teòrics del còmic.

    EL LLIBRE

    També al març, coincidint amb l'efemèride, Ediciones B llançarà el llibre commemoratiu dels 100 anys del 'TBO', del mateix Guiral i del també tebeòleg Lluís Giralt.
    La venda anticipada d'entrades del Saló del Còmic començarà el dia 1 de febrer del 2017 exclusivament des de www.ficomic.com.
    El saló ha anunciat a més la renovació del patrocini de la Fundació Divina Pastora al premi a l'autor revelació, dotat amb 3.000 euros, que en anteriors edicions han rebut Lola Lorente, Oriol Hernández, Clara Soriano, Miki Montlló i Javi de Castro.

    Lleida registra el desembre amb menys hores de sol des de 1942

    Lleida registra el desembre amb menys hores de sol des de 1942

    La persistent boira obliga a desviar per tercera setmana consecutiva els vols de l'aeroport d'Alguaire


    Lleida registra el desembre amb menys hores de sol des de 1942

     

    EL PERIÓDICO / LLEIDA
    Dilluns, 2 de gener del 2017 - 19:15 CET
    Vint-i-un dies sense veure, gens ni mica, un raig de sol. Ni tan sols al migdia. El mes de desembre passat va ser el mes amb menys hores de sol des de 1942 a la ciutat de Lleida, per culpa de la persistent boira que afecta, de forma generalitzada, pràcticament tota la vall de l'Ebre.
    L'anticicló que fa dies que està instal·lat sobre la península Ibèrica encara no és el més llarg de la història meteorològica recent, però sí que ha aconseguit que l'heliògraf -l'aparell que mesura la insolació solar- de l'observatori de la capital del Segrià registrés al llarg del mes passat un total de 34 hores de sol, una dada molt inferior a la mitjana de 101 hores que són habituals al desembre. El rècord anterior era de 39 hores, el 1987.
    Aquest desembre hi va haver 26 dies de boira a Lleida, segons dades recollides per l'observador Armand Álvarez i confirmades pel Servei de Meteorologia de Catalunya (SMS-Meteocat). D'aquests 26 dies, 21 van ser de boira persistent, i no es va veure gens el sol, encara que no van ser consecutius.
    "L'estancament persistirà entre una setmana i 10 dies més, segons assenyalen els models de predicció", ha detallat aquest dilluns un tècnic del Meteocat a aquest diari. "En algunes zones, com Tàrrega, fa fins i tot la sensació que hi hagi nevat, perquè allà també hi ha temperatures molt baixes", indica el meteoròleg. A les Garrigues, per exemple, s'han recollit 5 litres d'aigua per la humitat.

    VOLS DERIVATS A REUS

    L'escassa visibilitat ha obligat a desviar, per tercera setmana consecutiva, els tres vols procedents del Regne Unit que l'operador turístic Neilson organitza cada dilluns a l'aeroport de Lleida-Alguaire. Els passatgers, esquiadors que arriben a Lleida però que tenen el seu destí final a Andorra, han aterrat finalment a Reus, des d'on han sigut traslladats al Pirineu en autocar.
    La situació ja està començant a fer enfadar les autoritats locals i els agents econòmics de la zona, que reclamen des de ja fa temps la instal·lació a l'aeroport lleidatà d'un sistema antiboira de més prestacions que eviti aquestes situacions que perjudiquen la imatge de la instal·lació aeroportuària. De moment, la Generalitat descarta la mesura pel seu elevat cost.

    Capítol 4 Com ens presentem al món? Un servei diplomàtic per a Catalunya


     
    Capítol 4

    Com ens presentem al món? Un servei diplomàtic per a Catalunya

    VilaWeb rep el 2017 amb una sèrie especial que explica com es procedirà a la proclamació de la república catalana. Avui us expliquem què ha de fer la república en l’àmbit internacional per ser un estat reconegut.

    03.01.2017
    Vilaweb

    Un aspecte clau de la creació d’una república és la projecció internacional.
    Segons la Convenció de Montevideo, per a ser un estat no cal ser reconegut per ningú, però és evident que un estat que ningú no reconeix és una anomalia.
    El reconeixement internacional, per tant, és una peça bàsica a l’hora de construir un nou estat. En el cas que Catalunya es faci independent d’acord amb Espanya, no hi haurà cap problema per al reconeixement de la major part d’estats d el món. Però si es fa sense acord amb Espanya, la situació serà més complexa perquè hi haurà estats que reconeixeran el nou estat i n’hi haurà que no.
    No és pas una situació insòlita. Al món hi ha 206 estats proclamats que controlen de manera efectiva el seu territori. D’aquests, 193 formen part de les Nacions Unides (però n’hi ha 6 que formen part de les Nacions Unides i que no són reconeguts per tots els altres estats). Dos estats tenen un estatut especial: l’ONU no els reconeix com a estats, però els permet de participar en algunes activitats. Són Palestina i la Ciutat del Vaticà. I hi ha sis estats més que són reconeguts per estats membres de l’ONU però no en formen part. Entre aquests, Kossove és reconegut per 110 estats membres de l’ONU mentre que la República Turca de Xipre només és reconegut per un.

    Europa és la peça clau

    Després de la proclamació de la independència de Catalunya, la batalla diplomàtica fonamental es lliurarà a Europa. La permanència de Catalunya dins la Unió Europea desbrossaria, sens dubte, el camí del reconeixement diplomàtic. A hores d’ara, sembla evident que un grapat d’estats membres de la Unió Europea (Dinamarca, Finlàndia, els tres bàltics, Eslovènia, Irlanda, el Regne Unit…) no s’oposarien d’entrada a la proclamació d’una república catalana i encara menys acceptarien l’expulsió de Catalunya de la Unió Europea. França serà l’estat més decisiu en el reconeixement de Catalunya.

    Per quins organismes cal començar?

    El manteniment dins la Unió Europea no solucionarà totalment el problema del reconeixement internacional, però el simplificarà molt. Fins que no s’arribi a cap acord amb Espanya, el ple reconeixement diplomàtic i la pertinença a les Nacions Unides serà un procés lent.

    Kossove, vuit anys després de la independència

    Vuit anys després de la independència, Kossove és reconegut per 110 estats membres de l’ONU i quatre més que no en formen part.
    A més, forma part de divuit organismes internacionals, entre els quals el Partenariat per la Pau de l’OTAN, el Banc Mundial o l’organització de la Francofonia.
    El Llibre Blanc de la Transició Nacional detalla l’estratègia que s’ha de seguir i deixa clar a quins organismes internacionals hauria d’incorporar-se la república catalana des del primer moment. Són aquests:
    – Sistema de les Nacions Unides. Un estat, tot i no ser membre de les Nacions Unides, pot formar part d’alguns organismes del sistema de l’ONU. Els primers passos s’haurien d’adreçar a integrar-se en aquests organismes, entre els quals hi ha la UNESCO, l’OMPI (propietat intel·lectual) i la UIT (telecomunicacions).
    – Dels organismes regionals, el més important i el primer a què és possible d’accedir és el Consell d’Europa.
    – I encara hi ha sis organismes internacionals més als quals la república catalana podria demanar una adhesió gairebé immediata: la Cort Penal Internacional, la Cort Permanent d’Arbitratge, l’Organització Mundial del Comerç, l’OCDE, l’Organització Internacional de les Migracions i la Interpol.

    Les ambaixades, motor de les relacions internacionals

    Les actuals delegacions de la Generalitat de Catalunya a l’exterior esdevindran ambaixades des del moment de la independència, però només podran fer-ne les funcions si l’estat on són reconeix diplomàticament la república. A part, Catalunya haurà de seguir una política d’obertura de noves ambaixades que s’hauria de centrar en:
    • –els estats que la reconeguin diplomàticament,
    • –els estats d’Europa i la Mediterrània,
    • –els grans estats clau del món des del punt de vista polític o econòmic.

    L’ambaixada nòrdica a Berlín reuneix en el mateix edifici les delegacions de Dinamarca, Noruega, Islàndia, Suècia i Finlàndia
    Avui dia la idea de tenir ambaixades a tots els països del món és antiquada i poc útil. Els països amb serveis exteriors més dinàmics i interessants, com ara els escandinaus o Nova Zelanda, tenen poques ambaixades, sovint les comparteixen en un mateix edifici amb uns altres estats i enfoquen molt bé on posen els esforços diplomàtics. Estònia, per exemple, només té 36 ambaixades a tot el món i Nova Zelanda, 47.
    Catalunya podria estudiar aquest mateix model per a compartir-ne amb Andorra, o bé proposar ambaixades ibèriques, juntament amb Andorra, Espanya i Portugal.
    Un possible mapa del desplegament de la diplomàcia catalana podria ser aquest:

    Els tretze estats que no són reconeguts universalment

    · República Popular de la Xina
    · República de Corea
    · República Democràtica Popular de Corea
    · Xipre
    · Armènia
    · Estat d’Israel
    · Estat de Palestina
    · Kossove
    · República Àrab Sahariana Democràtica
    · República de la Xina-Taiwan
    · Abkhàsia
    · Ossètia del Sud
    · República Turca de Xipre
    Aquests estats són reconeguts almenys per un estat membre de l’ONU. N’hi ha tres més que no reconeix cap membre de l’ONU: Abkhàsia, Ossètia i Somalilàndia.
    Cal tenir en compte, finalment, que la Generalitat ja té més de cent oficines econòmiques, turístiques i culturals a l’exterior. El mapa complet el trobareu ací.

    La guia VilaWeb del 2017: com es fa una república?

    País

    La guia VilaWeb del 2017: com es fa una república?

    VilaWeb publica fins l'endemà de Reis una guia especial que us explica com es pot crear un nou estat


    capcalera7
    VilaWeb ha elaborat una guia especial del 2017 per a explicar com es construeix una república. És dividida en set capítols que són els següents:
    Divendres 30 de desembre de 2016.
    1. Com es fa el pas? Referèndum i què més? Aquest capítol tracta de les condicions amb què es pot proclamar la independència d’un país. En el cas català, s’ha pres la decisió de fer-ho mitjançant la llei de transitorietat i un referèndum posterior. N’hi ha prou, amb això?
    Notícies del dia
    Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
    Dissabte 31 de desembre de 2016
    2. Per a ser un estat, què cal crear que no tinguem? És un repàs de les institucions i serveis que la Generalitat haurà d’instituir per a poder funcionar com una república, des de les duanes al banc central. També explica quin tractament rebran els actuals funcionaris de l’estat espanyol a Catalunya.
    Dilluns 2 de gener de 2017
    3. Les tasques fonamentals: el control del territori. Perquè la república sigui efectiva, hi ha una tasca principal: exercir el control del territori. Que el món vegi que el govern català té la potestat de dirigir la vida pública del país. Com es fa això? I, sobretot, com es fa si el govern espanyol no s’hi avé?
    Dimarts 3 de gener de 2017
    4. Un servei diplomàtic per a Catalunya. El reconeixement internacional és el pas definitiu de la creació de la república i això vol dir que cal establir un servei diplomàtic complet del nou país. Com es pot formar? Quins models de diplomàcia moderna i competitiva hi ha al món?
    Dimecres 4 de gener de 2017
    5. Soft power: Catalunya té molt poder. Els països moderns posen èmfasi en l’anomenat ‘poder tou’. Més que parlar de poder econòmic o militar parlen de capacitat d’atreure l’interès de les altres societats. En aquest terreny, Catalunya hi té molt a guanyar.
    Dijous 5 de gener de 2017
    6. No cal fer una Espanya en petit. La república catalana no ha de copiar, necessàriament, el funcionament ni els esquemes de l’estat espanyol. Us oferirem un seguit d’alternatives sobre com organitzar el govern, les institucions i el territori, que dibuixarien un país ben diferent.
    Dilluns 9 de gener de 2017
    7. Un país ben dissenyat. La construcció d’una ‘marca’ és com més va més important en un món globalitzat. El nom que tingui el país i el disseny de l’escut, el passaport i les matrícules dels cotxes diu molt del caràcter d’una nació. Us n’oferirem alguns possibles dissenys.
    La Guia VilaWeb 2017. Com es fa una república? ha estat elaborada per la redacció de VilaWeb, prenent en compte els treballs del Consell Assessor de la Transició Nacional, els projectes de constitució que s’han redactat i les opinions d’experts en cada tema.

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

    dilluns, 2 de gener del 2017

    Proposen una fórmula transitòria perquè Catalunya romangui a la UE

    País

    Proposen una fórmula transitòria perquè Catalunya romangui a la UE

    L'assessor del govern Pau Bossacoma ho exposa en un estudi titulat 'Secessió i integració a la Unió Europea'



    esteladaue
    Un estudi editat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) de la Generalitat de Catalunya diu que la UE podria optar per un ‘règim transitori’ per solucionar la qüestió de la permanència d’una Catalunya independent dins la comunitat europea.
    L’assaig ‘Secessió i integració a la Unió Europea’, recollit per Europa Press, és de Pau Bossacoma, assessor del govern en matèria d’estudis i coordinació de polítiques públiques, que desvincula el contingut de l’estudi de qualsevol responsabilitat de l’IEA.
    Notícies del dia
    Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
    Esmenta alguns precedents d’estats membres de la UE, com ara la reunificació d’Alemanya i la pèrdua de territori de França per la independència d’Algèria, per demostrar que les institucions europees s’han adaptat a canvis interns no prevists en l’ordenament jurídic de l’organització.
    Rebutja l’aplicació immediata de l’article 49 del tractat de la UE, que preveu ampliacions externes, i sosté la pertinència de l’article 48 per adoptar una ‘solució transitòria’ en el cas de Catalunya, perquè es tractaria d’una ampliació interna de la UE.
    Durant aquest règim transitori –diu–, Catalunya hauria de complir ‘els requisits i obligacions que imposa el dret de la Unió’, en referència a condicions estructurals com ara el sistema judicial, el banc central, els límits de deute i de dèficit públics i el control de la fronteres, entre més.
    ‘La manera i el context en els quals s’accedeixi a la independència són rellevants en termes de continuïtat en la Unió’, afegeix. Segons el document, una secessió pactada no presentaria dificultats, però la unilateralitat només seria acceptable després de l’esgotament de les vies negociades i constitucionals i amb el suport d’una majoria democràtica clara i sostinguda.
    Així mateix, diu que, en la fase posterior a la consolidació de l’estat català, els estats membres de la UE haurien de decidir per unanimitat si accepten o rebutgen la permanència de la nova república.
    ‘Compatibilitat’ entre secessió i integració
    L’informe veu compatible que un territori substatal (en aquest cas, Catalunya) s’independitzi de l’estat matriu (Espanya) amb el procés d’integració política i econòmica de la UE, i pronostica un possible interès de la UE a debilitar els estats grans perquè són els més reticents al procés d’integració i a la cessió de sobirania.
    ‘Ni el dret primari ni el dret derivat de la UE no contenen regles específiques que regulin ni limitin el dret de secessió interna dels territoris substatals’, diu. I remarca que el principi internacional de la integritat territorial té efectes en les relacions entre els estats, no pas en allò que ocorri dins cada estat.
    Recorda: ‘L’ampliació externa de la UE en les últimes dècades s’ha nodrit notòriament de les secessions de les ex-repúbliques soviètiques i iugoslaves.’ I deixa clar que les institucions comunitàries han validat i legitimat aquestes secessions, per la via democràtica, per a reconèixer-les i intentar integrar els nous estats a la UE.
    Un referèndum d’adhesió
    Segons l’estudi, els catalans haurien de decidir sobre una hipotètica permanència o un eventual ingrés a la UE mitjançant un referèndum d’adhesió, després de complir tots els requisits fixats per les institucions comunitàries, perquè segons l’autor 15 dels 28 estats membres actuals han fet servir aquest mecanisme.
    ‘Per què les nacions substatals europees no podrien reclamar l’ús del referèndum per reivindicar l’existència d’una nova sobirania i un nou poder constituent?’, es demana. En el procés posterior a una possible independència de Catalunya, els catalans tindrien garantida la ciutadania europea en aquesta fase transitòria i mantindrien els drets i obligacions que atorga la ciutadania europea a través de la nacionalitat espanyola perquè, segons l’article 11.2 de la constitució espanyola, ‘cap espanyol d’origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat’.

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

    A quina distància som de la independència?

    País > Principat

    A quina distància som de la independència?

    Cinquanta persones de referència en els àmbits d'actuació respectius responen numèricament a la qüestió següent: 'Del 0 al 100, en quin punt es troba Catalunya en el camí cap a la independència?'



    termometre-gener-ok
    L’avenç cap a la independència es pot mesurar amb dades objectives, amb fets consumats i amb passes superades del full de ruta, però també té una dimensió perceptiva i, per tant, subjectiva. El termòmetre de la independència és una bona eina per a determinar en quin punt som del camí cap a la creació de la Catalunya independent i poder veure els matisos de la diversitat d’opinions raonades. Hi participen cinquanta persones de referència en els seus àmbits d’actuació. Des de pensadors, escriptors, columnistes i analistes, a activistes destacats, passant per col·laboradors habituals de VilaWeb. Cadascú marca un punt entre el 0 (destrucció del país) i el 100 (independència) i raona breument per què creu que som en aquest punt.
    Aquest sondatge no té cap pretensió de ser científic, perquè encara no sabem quin final tindrà el procés ni quantes passes caldran per a completar-lo, però sí que servirà per a obtenir una percepció de l’estat d’ànim general. Per aquest motiu, la valoració es renovarà cada mes fins a arribar a la independència, perquè els lectors puguin percebre com es va avançant, en un any que es preveu definitiu.
    Alabajos, Pau – Músic 
    65% «Amb mesures com el trencament del diàleg i la politització de la justícia, l’estat espanyol ha provocat un abisme amb Catalunya. El procés serà més lent o més ràpid, però va dirigit cap a una única direcció.»
    Albinyana, Pep – Periodista
    70% «Em sembla que l’agulla imaginària pot apuntar a aquest nombre. I això no vol dir tan sols que ja s’ha fet més de la meitat del camí, sinó la part més costosa: s’ha arrencat i s’ha començat a impulsar un projecte amb tot en contra. Vist així, el 30% restant ha de discórrer amb més velocitat, per inèrcia i per la necessitat cada vegada més urgent de fugir d’un viatge al passat en què s’ha convertit la política espanyola.»
    Altaió, Vicenç – Escriptor i pensador
    100% «La gent que treballem en el món de la cultura som escèptics de mena i sabem que la voluntat és el motor de canvi. Ara mateix tenim la voluntat social, cultural i política, fet que no havia succeït mai. Per una altra banda, la voluntat transforma la realitat i aquesta és que la independència ja la tenim. Només ens falta administrar-la, i això és un problema jurídic.»
    Antich, Xavier – Filòsof
    51% «Hem passat un moment clau –que ja ens situa a l’altra banda: 51. I ho penso perquè s’ha generalitzat la sensació respecte a la seguretat que el referèndum es farà; hi ha un acord parlamentari bàsic sobre la llei de transitorietat jurídica; i som a prop del punt crític que legitimarà –amb un molt ampli suport: per la irracionalitat, la quantitat i la magnitud simbòlica dels processos judicials i repressius en marxa– la desobediència institucional.»
    Bertran, Lloll – Actriu
    80% «Pel que fa al govern, els partits que li donen suport i la majoria del poble de Catalunya, crec que la independència ja és a tocar. Però el monstre de Ponent i els botiflers de dintre casa, que fan servir tots els jocs bruts antidemocràtics que tenen a l’abast, encallen el procés. Sóc actriu amb tendència a l’optimisme i crec que farem allò que hem de fer. Tal com canta Cole Porter: ‘Let’s do it!’ Va, fem-ho!»
    Boatella, Dolors – Humorista
    40% «Si 0% és el 1714 i 100% sortir al balcó de la Generalitat a proclamar la independència, jo diria que som al 40%, que seria just abans del referèndum (el 50%). A l’anomenada zona de desobediència, trencant ous per fer truites i treballant el dia de la constitució. Del 50% al 100% s’hi pot arribar tot d’una, només cal una majoria de vots pel sí en unes eleccions democràtiques.»
    Bosch, Núria – Doctora en ciències econòmiques per la UB i membre del CATN
    70% «No s’havia estat mai tan a prop de la independència, però fa falta ampliar la base social que hi doni suport i legitimar-se internacionalment per fer el referèndum, principalment si no és acordat. Aquests dos aspectes són essencials i s’hi hauria de dedicar el màxim de recursos i esforç en l’any que comencem.»
    Burniol, Ramon – Membre de l’ANC del Berguedà
    65% «Hi havia el temor de no poder fer el referèndum i no tenir reconeixement internacional. Cada dia veiem més reconeixement exterior i el dubte ja no és si es farà el referèndum; el dubte és si el guanyarem. Els indecisos marcaran el desenllaç, i l’actitud de la CUP fa que els indecisos es plantegin seriosament si un nou estat pot ser viable i estable.»
    Calafat, Rosa – Lingüista
    60% «Fa deu anys l’estelada, com a símbol i referent, no s’havia socialitzat. I fa menys els nostres representants al parlament no eren ‘apallissats’ per la justícia espanyola. Potser el 40% restant, més que quantitativament, implica un salt qualitatiu.»
    Canal, Mireia – Membre de l’ANC del Berguedà
    70% «Perquè hem superat algunes proves molt complicades tenint les eines que tenim i hem aconseguit que persones d’ideologies molt diverses apostin per la independència i es mobilitzin per aconseguir-la. Però el procés dura massa temps i mantenir el grau de mobilització que hi ha hagut fins ara es fa difícil; també hem donat massa oportunitats a l’estat espanyol per a contraatacar amb les seves armes (justícia, serveis secrets, manipulacions del relat…).»
    Cardús, Salvador – Doctor en ciències econòmiques i membre del CATN
    85% «El que era molt difícil d’imaginar era que es produís un canvi tan substancial en la societat catalana i que anés a l’alça deu anys. El projecte s’ha consolidat, ningú no s’ha cansat. Falta el tram final, però haig de dir que l’últim 15% és molt costerut.»
    Casagran, Roc – Escriptor
    75% «Si això fos un partit de bàsquet, podríem dir que arribem als minuts finals amb un bon marcador, però ara ens cal determinació i fermesa perquè no ens tremoli el pols a l’hora d’acabar la feina. I necessitem que tot el pavelló doni suport a l’equip, perquè el club és de tots.»
    Codines, Rosa Maria – Presidenta d’Òmnium del Tarragonès
    75% «No superarem aquesta barrera fins que no hi hagi un torcebraç, i amb els esdeveniments actuals no el veig enlloc. Érem al referèndum i tornem a ser al referèndum. Fem voltes en una sínia. Per trencar aquesta barrera ens fa falta voluntat.»
    Colomer, Neus – Membre de l’ANC de Palafrugell
    75% «Aquests últims anys s’ha normalitzat la idea que la independència de Catalunya és possible. És normal parlar-ne i es tracta com un fet factible. Hem ampliat la base social fins a aconseguir de tenir un parlament amb 72 diputats favorables a la independència que ja treballen per assolir la plena sobirania nacional.»
    Coromines, Diana – Editora, escriptora i traductora
    75% «Si quan s’aprovin les lleis de desconnexió el govern espanyol continua negant-se a pactar un referèndum, tindrem un nou marc legal per a convocar-lo, legitimitat a ulls europeus per a fer-lo (no s’entén la negativa de deixar votar i encara menys la persecució de càrrecs electes) i molts números per a guanyar-lo.»
    Corrons, Jordi – President d’Òmnium Bages
    70% «Perquè hem fet molts passos. Hem provat molts camins i això és bo perquè el procés ha anat madurant. Ens falta un 30% i l’hem d’assolir en poc temps, si tot va bé, al setembre. Però sabem que podria accelerar-se si s’intensifica el ritme del procés de judicialització. No podem ser rígids i caldrà modelar l’estratègia i els temps, al ritme dels esdeveniments.»
    Cotarelo, Ramón – Catedràtic de la UNED
    75% «Per tres factors diferents: perquè l’independentisme es manté unit i no s’ha dividit; l’estat espanyol no té capacitat de resposta i el seu sistema polític és completament desintegrat; i perquè tothom a Catalunya i a fora s’adona que la independència és una possibilitat real.»
    Delgado, Manuel – Doctor en antropologia i professor de la UB
    90% «La meva confiança no rau en el resultat d’un referèndum, sinó en la brutalitat de l’estat espanyol a l’hora d’impedir-lo, cosa que desencadenarà els esdeveniments i el reagrupament de les forces democràtiques al voltant de l’única sortida: la independència.»
    Deulofeu, Joan – Membre de l’ANC de Palafrugell75% «La pressió político-judicial a què se sotmet Catalunya fa que tot plegat sigui força insuportable i tot plegat es precipiti. Modestament, crec que entre el maig i el juny veurem esdeveniments. Certament, el darrer tram és el més dur i complex.»
    Domingo, Jordi – Advocat i membre de Constituïm75% «Ho crec així perquè, malgrat la sensació d’avenços i retrocessos que de vegades es viuen, hi ha sempre quatre elements que romanen vigents i progressivament a l’alça: la persistència i perseverança de la gent; el compromís de la majoria política parlamentària; l’enorme feina ja feta des del CATN (Carles Viver); i la inestimable col·laboració del govern central.»
    Escriche, Lluís – Membre de l’ANC de Berga65% «No fem un procés, fem un camí (el camí cap a la independència), i el que ens falta per recórrer és la part més difícil, el camí s’estreny i fa pujada. El país veí ens ajuda, però, ens ajudaran els nostres propis polítics? N’hi ha que els veig prou convençuts, però, alguns altres… Ens manquen uns quants vots per assolir la majoria necessària.»
    Folch, Àngels – Membre del secretariat nacional de l’ANC
    80% «Hem recorregut més o menys quatre cinquenes parts del camí. La primera i la darrera fase són les més difícils i complicades. El primer any va caldre picar molta pedra i al darrer caldrà tenir el cap clar, molta serenitat i una bona dosi de determinació i coratge. Estic segura que ho tenim tot. Ni som en una sínia ni en un carreró sense sortida. Som al final d’un llarg camí.»
    Forcades, Teresa – Metgessa, teòloga i monja benedictina
    60% «Si el procés s’entén com un procés d’independència. Si el procés s’entén com un procés constituent, la meva puntuació és un 20%; pel que fa a l’organització popular, no hem avançat, més aviat hem retrocedit cedint tot el protagonisme a les institucions.»
    Gabancho, Patrícia – Periodista i escriptora
    75% «Perquè finalment hem passat del carrer a les institucions, que és l’última etapa del procés. Si no es perd la unitat, l’única direcció possible és anar endavant. I l’acostament estratègic als comuns els situa en una disjuntiva diabòlica: no es pot defensar el referèndum sense admetre el referèndum unilateral.»
    Gili, Eulàlia – Membre de l’ANC de Palamós
    50% «Hi ha un pacte per a assolir el referèndum pactat, però Rajoy ja ha deixat clar –l’última vegada, divendres– que això no passarà mai. No crec que arribem a fer el referèndum el mes de setembre. Ara mateix aquest és l’escenari. Tanmateix, les lleis de desconnexió i un possible nou atac a Carme Forcadell podrien ser un detonant i accelerar els esdeveniments. Som a l’avantsala dels moments decisius.»
    Giner, Roser – Autora del bloc ‘Chào ông Viêt Nam‘ de VilaWeb i membre de l’ANC
    95% «’Catalunya es constitueix en una república de dret, democràtica i social.’ Aquest és l’article primer de la llei de transitorietat jurídica. La majoria parlamentària va acordar de fer-la abans del 31 de desembre del 2016. I han complert. Hem anat junts per arribar on som avui, a un pas del cim.»
    Ibarz, Mercè – Escriptora, periodista i doctora en comunicació audiovisual per la UPF
    60% «Per resistir entre els votants i tirar endavant al parlament. Un suficient folgat, admirable. Hi falta més intensitat ciutadana i no crear-se més enemics a dintre. Dir més clar per a la majoria com s’arribarà a la independència des del punt de vista econòmic, i que aquesta pregunta no sigui considerada posar bastons a les rodes. Com ho farem amb tanta pobresa com tenim.»
    Isern, Joan Josep – Crític literari, escriptor i autor del bloc ‘Totxanes, totxos i maons‘ de VilaWeb
    75% «I pujant, és clar. L’anunci de la llei de transitorietat demostra que això va de debò i amb un calendari ben delimitat. Contra això, pretextos com la dèria dels comuns de pactar no se sap ben bé què o la mentida del ‘diálogo’ del PP no són més que pastanagues que cada vegada hi ha menys gent que se les creu.»
    Lázaro, Pilar – Membre de l’ANC d’Olvan
    80% «Ens trobem al tram final del procés, un de molt important. Hem organitzat molts actes i el públic és sempre el mateix i per tant no arribem a la gent que no està decidida i que és tan important en aquests moments. S’ha d’informar més bé, perquè que crec que no ho fem prou bé, i evitar el missatge de la por que l’estat utilitzarà sens dubte i que farà decantar aquest 7%-10% de votants que poden fer variar el resultat final.»
    Llombart, Jofre – Periodista
    48% «És el percentatge en què a hores d’ara se sap segur que votarien sí a la independència. Cal que sigui un 50% + 1. Fins que no s’asseguri aquesta xifra res més no tindrà sentit, de manera que caldria recordar els motius pels quals ara hi ha un 48% i fa deu anys amb prou feines era el 33%.»
    Lluís, Joan-Lluís – Escriptor
    62% «Anem encaminats, però l’any 2017 serà el més decisiu i el més difícil de tots. Ningú no és capaç de preveure-ho i fins i tot el pobre Nostradamus, si li haguessin demanat un pronòstic, hauria renunciat al seu ofici.»
    López Bofill, Hèctor -Escriptor i doctor en dret i professor de la UPF
    50% «Arribem al 50, i molt just, per a no ser depressius. Hi ha hagut una reculada respecte del full de ruta que va guanyar les eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya»
    Martí, Tomeu – Periodista
    80% «El 20% que falta caldrà posar-lo amb més mobilització popular i més fermesa i valentia dels polítics. I alguna truita, encara que s’hagin de trencar ous.»
    Martínez-Vernis, Núria – Poetessa
    70% «No havíem vist mai una cosa així. El moviment és molt potent, s’ha consolidat i la comunió de la gent té molta força.»
    Mesquida, Biel – Escriptor i poeta
    90% «Totes les energies de les persones que m’envolten i que s’expressen als mitjans de comunicació em fan pensar que som en aquest punt.»
    Murlà, Josep – Membre de l’ANC del Baix Empordà
    51% «El més difícil, fer arrencar el procés, ja s’ha fet. Ara cal guiar-lo cap al final somniat de la independència i, en la meva opinió, és a les millors mans. Vivim el tros d’història que molts catalans haurien desitjat viure. Deixem treballar els qui en saben.»
    Oliveres, Arcadi – Professor d’Economia a la UAB i activista
    37% «Encara falta acreditar una majoria clara de vots i crec que en el millor dels casos freguem el 45%-50% de sí a la independència. A banda, essent realistes, encara cal definir molt i molt què vol dir aquesta independència, resoldre molts interrogants, i explicar bé a les Espanyes què és això de la independència. I ho hem explicat molt poc.»
    Obrador, Pau – Sociòleg, geògraf i professor a la Universitat de Northumbria
    65% «Són molts que, mentre cridaven independència un 11 de setembre, es pensaven que ja ho teníem dins el sac. Però ha resultat que ni sabíem com es feia ni érem tants com ens pensàvem. Ens vam encisar en la nostra pròpia propaganda. Malgrat tot, sóc optimista perquè finalment tenim una estratègia clara per a arribar a la independència. Tanmateix, encara falten 200.000 votants. I els consensos pengen d’un fil.»
    Olid, Bel – Escriptora i presidenta de l’AELC
    51% «Ara sembla que tot costa molt, però igual que fa uns anys n’érem molt lluny i en poc temps hem avançat força, un dia farà el tomb i tot es precipitarà.»
    Otamendi, Martxelo – Periodista
    48% «Aquest és el percentatge de ciutadans que van votar a favor de les opcions netament independentistes en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya»
    Pasqual, Gemma – Escriptora i vice-presidenta de l’Associació Cultural del País Valencià
    80% «La judicialització de la política, amb casos com els de Joan Coma, Artur Mas, Irene Rigau o Joana Ortega, l’estat espanyol ens ajuda moltíssim.»
    Passola, Isona – Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català
    65% «Perquè crec que el projecte cap a la independència s’ha obert a més gent i s’ha recuperat la transversalitat que feia temps que no veia per enlloc.»
    Peretó, Juli – Bioquímic i professor de la Universitat de València
    90% «Depèn de moltes coses, però si continua l’espiral d’agressió contra els electes, ràpidament podria convertir-se en un 100%. Ara, si hi ha una pressió europea perquè s’estableixi un diàleg real –cosa que no crec–, llavors la projecció es rebaixaria. Però no hi ha dubte que tard o d’hora s’assolirà.»
    Pérez, Carmen – Sociòloga
    50% «Hi ha mobilització social, tenim una majoria parlamentària a favor de la independència i el 80% de la població és partidària d’un referèndum d’autodeterminació. Per tant, ara només falta fer-lo, guanyar-lo i aconseguir que el resultat sigui vinculant.»
    Pijoan, Gerard – Membre d’Òmnium Eixample
    60% «Crec que ja hem fet molt camí: mobilització ciutadana, societat civil organitzada, institucions i govern independentista. Però ens queden encara uns quants passos: el pressupost, crear les estructures d’estat, guanyar un referèndum vinculant a escala internacional i fer efectiva aquesta nova realitat, tant internament com internacionalment.»
    Pont, Albert – President del Cercle Català de Negocis
    65% «El 27-S vàrem arribar al punt culminant, jo diria que un 85%. No ens vàrem comptar bé o es va perdre el caràcter plebiscitari de les eleccions. Ara hem reculat, però es fan molt bé les estructures d’estat i la internacionalització del procés. Quan s’acosti el referèndum el tant per cent anirà creixent.»
    Sabartés, Delfí – Membre de l’ANC Bellaterra
    85% «1) Per l’assetjament continuat de l’estat que no deixa cap altra alternativa. I creixerà a mesura que avanci el 2017. 2) Desajustos i desavinences públiques entre JxSí i la CUP que perjudiquen l’avenç del procés. 3) Referèndum encara per fer i no guanyat. Molt probablement es guanyarà malgrat l’ambigüitat de dirigents de comuns, ICV i confluències; les bases crec que majoritàriament hi votaran a favor. Però encara poden passar moltes coses.»
    Solano, Xavier – Politòleg
    40% «El procés és una realitat i això és important. Ara, encara no hem arribat a mig camí. Recomanaria als polítics d’explicar millor a la gent per quina Catalunya (econòmica, social, política…) votaran en el referèndum –i això pren temps– i quines oportunitats apareixeran a conseqüència del resultat de la consulta (sigui quin en sigui el resultat). I, sobretot, els polítics farien bé de no tenir per segur mai que la població (o uns segments) votarà per una opció determinada.»
    Tubella, Imma -Catedràtica de comunicació i ex-rectora de la UOC
    75% «Perquè hi ha una majoria de la població molt transversal que la vol. Perquè hi ha una majoria parlamentària que hi dóna suport. Perquè hi ha un govern que treballa per fer-la realitat. I perquè l’adversari és intolerant i incapaç de trobar una solució política. No hi ha marxa enrere, però cal treballar intensament per avançar sense equivocar-nos en el 25% de camí restant.»
    Ustrell, Ricard – Periodista
    25% «En som lluny perquè votar en un referèndum no significa aconseguir la independència. És un pas més, necessari, però no el definitiu. No sentim propostes de quin país volem, en quina forma d’estat, i cal engegar un debat que torni a implicar la ciutadania. De moment, sabem les intencions de l’arc parlamentari en el camí cap a la independència però ens falta veure com es materialitza això. Calen fets tangibles. Ara hi ha més poesia que prosa. I declaracions que tornen a qüestionar si el referèndum s’ha de fer ara o més endavant encara ho allunyen tot molt més.»

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

    diumenge, 1 de gener del 2017

    El 2016 es tanca amb el 65% de webs en català, segons el Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC

    Cultura > Llengua

    El 2016 es tanca amb el 65% de webs en català, segons el Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC

    L'estudi indica que a webs d'Universitats o de Teatre i Dansa el català i és plenament present, mentre que a sectors com el de l'automòbil, la presència de la llengua cau al 6,1%



    navegacatala.jpg_1060407795
    Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics (WICCAC) ha fet públic el seu darrer Baròmetre sobre l’ús de la llengua catalana a Internet, on per primera vegada la presència del català ha arribat al 65% (concretament, 65,02%). Una evolució on destaca la plena presència de l’idioma als webs analitzats de l’àmbit de les ‘Universitats’ i de ‘Teatre i Dansa’, amb el 100%. Per contra, abaix de tot de la llista hi ja sectors com el de la ‘Neteja, Perfumeria, Cosmètica i Drogueria’ –on el català només està present en el 14,55% de webs-, ‘Electrodomèstics i Fotografia’ (14,47%) i el de l’Automoció, amb 5 webs en català de les 82 trobades, el que representa un 6,1%.
    L’històric del baròmetre del WICCAC revela un augment de la presència del català a Internet mes a mes. Si al gener del 2016 va ser del 64,19%, al desembre ja arribava al 65,02%. L’increment més accentuat es va produir entre els mesos de juny i juliol, amb un augment de 31centèsimes, de 64,57% al 64,88%.

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]