divendres, 12 d’agost del 2016

Música, teatre i artesania al XXII Mercat Medieval de Guimerà

Cultura > Cultura popular

Música, teatre i artesania al XXII Mercat Medieval de Guimerà

Es destaca l’obra de teatre ‘Els primers homes’, sobre l’origen de la població



yacim_8663-Mercat medieval guimera2
Aquest vespre comença el XXII Mercat Medieval de Guimerà, que durarà tot el cap de setmana i aplegarà activitats per a adults i petits. Demà i diumenge s’hi podran trobar un centenar de parades amb productes propis de l’edat mitjana i una quinzena d’artesans que faran demostracions dels oficis de l’època com ara la forja, picapedrers, elaboració d’estris d’espart, macramé, cistelleria o treballs sobre pergamí.
A més, també hi haurà cercaviles, representacions d’escenes de vida medieval, actuacions de joglars i músics a la plaça Major, i espectacles teatrals i de circ. La companyia La Cremallera serà l’encarregada d’amenitzar la festa.
L’obra de teatre més destacada, que es representarà dissabte i diumenge a les 10.30, s’anomena Els primers homes i és escrita pel guimeranenc Roger Rosich. L’obra descriu l’origen de la població, a principi del segle XI, quan el cavaller germànic Wigmar va reconquerir la vall i hi van construir la torre de guaita per a protegir-se dels sarraïns. També es podrà visitar l’exposició de pintura sobre seda de Lourdes Déu, al museu La Cort del Batlle.
El tret de sortida, però, serà avui a les 20.30 hores amb el pregó, a càrrec de Josep M. Minguella, ex-jugador de futbol i intermediari del Barça. Nascut a Guimerà, Minguella va ser l’home que va dur al Barça estrelles com ara Maradona, Romario o Leo Messi.
Es tracta del 22è mercat que es fa, però des que es va recuperar la tradició i prou. La vila de Guimerà va rebre el dret de mercat setmanal el 1294 gràcies al rei Jaume II. Fou des de llavors quan va començar a créixer el poble com un nexe de trobada, d’intercanvis de mercaderies i de contractes.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Guia per trobar la “Catalunya rica” i la “Catalunya pobra” al mapa

Regressions
Reflexions amb dades
renda_municipis_thumb

Guia per trobar la “Catalunya rica” i la “Catalunya pobra” al mapa


Arran de la recentment divulgada festa de (part de) la “jet set” catalana a Cadaqués, en Joan Mena ha fet una piulada que ha aixecat força polseguera. Diu en Mena:
Després ha aclarit que la crítica “anava referida a l’elitisme excloent que desprèn la foto”:
Però, tot i l’aclariment, la contraposició implícita Cadaqués (Catalunya benestant) contra Badia (Catalunya real) és ben evident. I tot plegat m’ha fet pensar en aquelles altres declaracions de fa un temps d’en Josep Manel Busqueta en què, altre cop, es contraposava una suposada Catalunya metropolitana, treballadora i progressista amb una de rural, benestant i conservadora. En motiu d’aquelles declaracions d’en Busqueta, en Marc Sallas ho va explicar de la millor manera possible: “És la vella teoria de les dues Catalunyes, allò que alguns han anomenat ‘soleturisme’, és a dir, la tesi de la divisió ètnica de fons: els catalans de la ceba preocupats per les qüestions nacionals perquè tindrien les qüestions materials garantides i els catalans amb uns altres orígens preocupats fonamentalment per les qüestions materials, per la supervivència, sense preocupacions d’ordre nacional. La Catalunya catalana i socialment reaccionària i la Catalunya social i ‘a-nacional’.”
No sóc capaç d’explicar millor que el Marc Sallas per què aquesta concepció de les “dues Catalunyes” ha estat feliçment superada per l’esquerra independentista (i, de fet, com la superació d’aquesta concepció és ben bé al centre del corpus ideològic de l’esquerra independentista). Com que el ‘soleturisme’ és recurrent, però, sí que vull puntualitzar que aquesta concepció de la Catalunya metropolitana pobra contra la Catalunya rural benestant no s’aguanta des del punta de vista empíric.
Efectivament, l’Idescat recull dades sobre la renda familiar disponible dels municipis de més de 5.000 habitants (i totes les capitals de comarca). La renda familiar disponible mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi, i per tant és una bona mesura per comparar com de “benestants” són diferents municipis. A la figura de sota, he representat les dades que facilita l’Idescat per fer-ne més senzilla la interpretació.
renda_municipis
Figura 1. Renda familiar disponible en municipis de més de 5.000 habitants (i capitals de comarca) comparats amb la renda familiar disponible mitjana de Catalunya (100). Valors per sota de 100 (color rosa o blanc) corresponen a municipis amb menys renda familiar disponible que la mitjana de Catalunya, i valors per sobre (color verd) a municipis amb més renda familiar disponible que la mitjana de Catalunya. No hi ha dades pels municipis que apareixen de color gris.
Observem, doncs, com deia, que la concepció ‘soleturista’ d’una Catalunya metropolitana empobrida contraposada a una de rural benestant és errònia i que, de fet, la Catalunya metropolitana és, en general, més rica que no pas la rural. Per tornar a l’exemple del principi: la renda familiar de Badia del Vallès és un 85.5% de la mitjana de Catalunya (per sota de la mitjana i, efectivament, de les més baixes de l’àrea metropolitana), però la d’Alcanar, per exemple, és del 65.4%! I la de Roses un 67%! I la majoria de capitals de comarca tenen rendes familiars disponibles més baixes que Badia!!
Potser seria el moment que una certa esquerra abandonés aquest discurs que no només és perniciós sinó que, a més, i com veiem, és manifestament contrafactual.
Afegeix un comentari

Els nostres olímpics (Dia 7 – La prèvia)

Els nostres olímpics (Dia 7 – La prèvia)



12:30h – Sergio García
Golf: individual masculí


Segona jornada de la competició de golf, que inverteix l’ordre del primer dia en que Sergio García va acabar amb dos cops sota par i l’11è lloc a la classificació. L’objectiu passa per repetir o millorar actuació i esperar que el temps acompanyi la prova. D’aquí a dos dies ja es reparteixen les medalles: no es pot despistar.
Sergio Garcia

14:30h – Lois Maikel Martínez
Atletisme: Llançament de disc

Debuta l’atletisme als Jocs de Rio i un dels primers en començar a competir a l’estadi olímpic serà l’atleta del Playas de Castellón, nascut a l’Havana (Cuba) i establert des de fa 8 anys al País Valencià. En la seva segona participació olímpica aspira a classificar-se per a la final.
maikelmartinez

15:00h – Beatriu Ferrer-Salat
Hípica: Doma Clàssica / Gran Premi Especial

Per segon dia consecutiu l’amazona catalana tornarà a fer parella amb el seu cavall Delgado per intentar millorar la nota de la fase de classificació i accedir a la prova d’exercici lliure. Necessita acabar entre les 18 millors puntuacions. pot aconseguir-ho.
hipica

16:06h – Aina Cid i Anna Boada
Rem: Dos sense timoner

La Final A compta amb la presència de la jove parella barcelonina / ampostina disposada a plantar cara a algunes de les seves referents i, en definitiva, a les millors del món. Tot el que sigui competir de tu a tu amb les altres 5 parelles de la final serà una fita increïble per a Boada i Cid, que parteixen amb un diploma olímpic i a qui la lluita per les medalles, a priori, havia de quedar fora del seu abast. Són animals competitius.
CpWrOhZWEAACx3Q.jpg_large

15:50h – Pol Moya i Daniel Andújar
Atletisme: 800 metres

L’andorrà Moya arriba a Rio amb l’objectiu de fer el millor paper possible davant alguns dels candidats a podi com el polonès Lewandowski. Andújar, de la seva banda, opta a classificar-se per a les semifinals. El d’Almoradí, de 22 anys, competeix a la mateixa sèrie que Aman o Bosse.
andujar

18:05h – Jordi Xammar i Joan Herp
Vela: 470

La jove parella catalana afrontarà les mànegues 5 i 6 de la classe 470 amb l’objectiu de lluitar per situar-se entre els 10 primers i recuperar posicions a la classificació general. Han de tornar a afinar els detalls i lluitar entre els millors com ja van fer en la primera regata olímpica.
xammar herp

18:15h – Bàrbara Cornudella i Sara López
Vela: 470

A mesura que van disputant mànegues les cosines del maresme es troben més a gust a les aigües brasileres. Ahir, per exemple, ja van acabar una de les regates al top 8 de la competició. L’objectiu passa per continuar millorant i mantenir vives les opcions de disputar la medal race.
cornudellalopez

18:15h – Ivan Pastor
Vela: RS:X

El de Santa Pola afronta les tres darreres regates abans de la medal race situat a la 16a plaça de la general i sabent que no hi ha marge d’error perquè en una cursa va sumar 37 punts que l’obliguen a no fallar. L’accés a la cursa per les medalles (es classifiquen els 10 millors) és francament complicat: Pastor hauria de completar tres mànegues situat al top 10 per tenir esperances.
pastor

18:30h – Rafa Nadal i Roberto Bautista
Tennis: Torneig individual

Els quarts de final obren la primera porta cap a la lluita per les medalles al castellonenc i al manacorí. Nadal, que haurà de reservar forces per a la final de dobles masculina, jugarà contra el brasiler Thomaz Bellucci, que ha derrotat a rivals assequibles en rondes anteriors (Goffin, Cuevas, Brown). Bautista Agut, de la seva banda, s’enfronta a l’argentí Juan Martín Del Potro, el que va ser botxí de Novak Djokovic a primera ronda.
bautista

19:16h – Antonio Arroyo i Marc Sánchez
Natació: 1.500 lliures

La prova del fons en piscina és l’escenari en què competiran a la tercera sèrie el de Viladecans i el mallorquí que intentaran igualar o bé superar els seus millors registres personals. La classificació per a la final (no hi ha semifinals) és pràcticament una utopia.
sanchez

19:40h – Sílvia Navarro – Handbol

4a jornada de l’handbol femení i màxima igualtat al grup A, amb quatre seleccions empatades al capdavant amb dues victòries i una derrota. La selecció espanyola aspira a prendre avantatge amb el partit contra Romania, un dels rivals més assequibles del grup, però que ja ha donat una sorpresa a Rio.
navarro

21:00h – Helena Casas
Ciclisme en pista: velocitat per equips

Helena Casas farà el seu debut olímpic fent parella amb la basca Tania Calvo a la prova de velocitat per equips, en què han aconseguit una de les 8 places olímpiques. En una prova que es resoldrà amb la lluita per les medalles aquesta mateixa nit, Casas i Calvo han de fer el millor crono possible per mirar d’evitar el duel pel 7è lloc.
helena casas.jpg

21:30h – Marc López i Rafa Nadal
Tennis: Dobles masculins

Ha arribat la gran cita de la jornada: Marc López i Rafa Nadal juguen la final del quadre de dobles masculins contra la sorprenent parella romanesa formada per Mergea i Tecau, que han eliminat a argentins, brasilers o nord-americans per arribar fins a la gran cita del torneig. López i Nadal tenen medalla assegurada, però són favorits per a endur-se l’or.
nadallopez

22:00h – Selecció espanyola d’hoquei masculí

Darrer partit del grup A per a l’equip en què brillen jugadors com Roc Oliva, Xavi Lleonart, Quico Cortés o Àlex Casasayas. S’enfronten a la Gran Bretanya amb la tranquil·litat de saber que l’accés a quarts està garantit. Si guanyen o bé empaten, s’asseguraran la segona plaça de grup.
hoquei

22:45h – Selecció espanyola de bàsquet femení

Quarta jornada de la fase de grups i arriba el rival a priori més assequible per a l’equip que Alba Torrens està liderant a la pista cada partit d’aquests Jocs sota la direcció de Laia Palau. El Senegal encara no ha sumat cap triomf. Espanya ha de vèncer per mantenir opcions de lluitar per la segona plaça de grup, que ara mateix ostenta Canadà.
palau

01:50h – Competició de waterpolo masculí

En bona dinàmica després de les dues victòries consecutives contra els EUA i Croàcia, la selecció de Marc Minguell, Dani López Pinedo i companyia afronta el partit teòricament més assequible de la fase de grups contra França. Una victòria els obre de bat a bat la porta dels quarts de final. A les 15:20h hi haurà un autèntic partidàs entre Itàlia i la Croàcia de Xavi Garcia. Al grup A, el Brasil d’Adrià Delgado vol continuar el campionat de somni amb un nou triomf contra Grècia.
español

03:20h – Mireia Belmonte
Natació: 800 lliures

La darrera final de Mireia Belmonte als Jocs Olímpics serà la prova en què és la vigent subcampiona olímpica però en què no ha centrat esforços en els darrers temps. En aquest cas, l’accés a la final ja és un èxit per a la badalonina, que malgrat tot, intentarà plantar cara a les favorites i lluitar per apropar-se al tercer lloc de podi.
belmonte

Cinc milions de joves europeus no estudien ni treballen




Cinc milions de joves europeus no estudien ni treballen

Espanya és el tercer país de la Unió Europea on més ha crescut aquest col·lectiu en l’última década

Segons la Unesco, avui 12 d’agost, Dia Internacional de la Joventut, se celebra “el poder de la creativitat i l’impuls innovador que els joves aporten a totes les societats”. Les dades que va publicar ahir l’oficina d’estadística Eurostat, però, mostren un escenari molt dur per als menors de 24 anys de la Unió Europea (UE). Segons l’organisme, el 2015 uns cinc milions de joves comunitaris d’entre 20 i 24 anys ni estudiaven ni treballaven, un 17,3% del total en aquesta franja d’edat.
L’atur juvenil va empènyer Espanya a la sisena posició del rànquing de joves en aquesta situació, amb un 22,2%, empatada en la mateixa proporció amb Xipre. Itàlia, amb una taxa del 31,1%, és a dir, gairebé un de cada tres joves, encapçala una llista que lideren els països més perjudicats per la crisi econòmica. D’aquesta manera, el segon país amb més proporció dels denominats ni-ni és Grècia, amb un 26,1%, seguida de Croàcia (24,2%) i Romania (24,1%).
Les diferències estructurals que separen el sud i l’est de la UE dels socis comunitaris del nord també són visibles en aquestes dades. Els Països Baixos (amb un 7,2%), Luxemburg (8,8%) i Alemanya, Dinamarca i Suècia (tots tres amb un 9,3%) són els estats membres que registren les taxes més baixes.
Problema estructural
A banda d’estar entre els deu països amb més joves en aquesta situació, Espanya és el tercer soci comunitari on ha crescut més aquesta proporció en l’última dècada. Des del 2006 el percentatge ha passat del 13,2% al 22,2% actual, un increment de nou punts.
Aquest creixement només el van superar Itàlia, on la diferència s’eixampla en 9,5 punts, i Grècia, on va augmentar 9,3 punts. Per contra, en alguns dels països del nord, com Alemanya i Suècia, van aconseguir reduir el nombre de joves que ni estudien ni treballen, en un 5,9% i un 3,4%, respectivament.
Segons el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, aquestes dades tan sols són un reflex del problema estructural que perviu al mercat laboral espanyol. “En els millors anys l’atur juvenil a Espanya sempre ha continuat estant en nivells del 20%, no es pot atribuir només als efectes de la crisi econòmica”, explica. A més, l’acadèmic defensa que aquest tipus d’estadístiques contribueixen a estigmatitzar un segment de la població que sí que vol treballar. “No s’hi inclou quants d’aquests ni-ni estan buscant feina activament o si s’han apuntat a cursos no reglats”, comenta Montalvo.
Per a la UGT, aquesta tendència no mostra signes de canvi a Espanya, malgrat la caiguda continuada de l’atur. El sindicat va denunciar ahir que el nombre de joves que treballen o busquen feina va caure “dràsticament” respecte a l’any passat, ja que hi ha 353.800 treballadors actius menys d’entre 18 i 35 anys, segons s’extreu de les dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa. El sindicat considera que aquest descens es deu a l’extensió de “l’efecte desànim” a tots els trams d’edat, per la “falta d’oportunitats de feina i de formació”.
De fet, un estudi publicat ahir per Adecco revela que els joves espanyols són els més pessimistes respecte a la possibilitat de trobar la primera feina. L’informe recull que un 42,2% dels espanyols entre 18 i 30 anys creuen que no trobaran feina durant el primer any de cerca després d’acabar la seva formació.
Fracàs de la Garantia Juvenil
La publicació d’aquestes dades també posa en el punt de mira un dels programes estrella de la Unió Europea per acabar amb l’atur entre els joves d’entre 16 i 24 anys: la Garantia Juvenil. La UGT va recordar que al maig aquest pla només havia beneficiat 19 de cada 100 menors de 30 anys a Espanya, cosa que considera com un fracàs per a aquesta política comunitària.
En la mateixa línia, el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) criticava en un informe que, malgrat que la Garantia Juvenil ja té un any de vida, el nombre de sol·licitants continua sent inferior al 20% del total que s’hi podria inscriure. El CJE denuncia la falta de control sobre el tipus de contractes que ofereix el pla, que en moltes ocasions suposen “una precarització de l’ocupació juvenil”. En paraules de la presidenta del CJE, Julia Chica, els joves han passat a ser “el col·lectiu amb el risc més alt d’exclusió social”.

dimecres, 10 d’agost del 2016

Pobres més pobres El 10,6% dels catalans estan en situació de pobresa extrema, pel 9,1% del 2013

Pobres més pobres

El 10,6% dels catalans estan en situació de pobresa extrema, pel 9,1% del 2013

Les entitats socials multipliquen les ajudes a l'estiu per ajudar els més desprotegits                         

Pobres més pobres
ELISENDA PONS

Notícies relacionades

TERESA PÉREZ / BARCELONA
EL PERIODICO
Dimarts, 9 d'agost del 2016 - 14:11 CEST
Els pobres cada vegada s'empobreixen més. Els experts de les organitzacions socials afirmen que hi ha un grup cronificat que es distancia més de la resta: és el de la pobresa extrema, en què s'ha enfonsat el 10,6% de la població de Catalunya, taxa que el 2013 era del 9,1%. Són famílies amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana de la població i com que la mitjana que perceben els catalans ha baixat en 100 euros, ara s'ha de ser més pobre per ser pobre. Teresa Crespo, presidenta de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), defineix així la situació: “La pobresa ara és més profunda, més extensa i més severa”. “Hi ha molta gent que s'està quedant al camí”, emfatitza Ferran Busquets, director d'Arrels. I la pobresa severa és l'últim esglaó abans de dormir al carrer. L'Administració no ha fet els deures perquè els acords del ple sobre la pobresa del Parlament celebrat al març “han quedat en paper mullat”, denuncia Crespo.

REPARTIMENT DE MENJAR

Les entitats socials de més renom i altres amb menys visibilitat pública multipliquen esforços per atendre cada vegada més gent per la retallada de les prestacions socials, els magres salaris i la transmissió de la pobresa. Sobretot a l'estiu, quan "es reforcen les ajudes al desaparèixer les beques de menjador del curs escolar", apunta Carlota Bassols, responsable del projecte de targetes d'alimentació infantil de la Creu Roja. "A l'estiu atenem més gent perquè tanquen alguns menjadors socials", insisteix Paqui Sánchez, coordinadora de l'associació Amasdes, que té el seu camp de batalla als voltants de l'estació del Nord, on un grup de voluntaris reparteixen menjar, quatre dies a la setmana, divendres passat, 230 racions. Cada persona rep un plat de menjar calent, un entrepà, fruita, suc, pa i dolços. Aquesta és la quantitat individual: "Sabem que per a molts és l'únic menjar diari", apunta Sánchez.


La Creu Roja, conscient d'aquesta situació crítica, acaba de llançar una campanya “més intensiva” al detectar en un primer programa d'ajudes la cronificació de la pobresa. “Les intervencions s'allarguen. No és fàcil sortir de la pobresa, està enquistada”, apunta Bassols. Per als mesos de juliol i agost l'entitat ha repartit 4.390 targetes per substituir les beques de menjador del període escolar i lots de productes bàsics a famílies vulnerables dels quals es beneficien 123.000 persones.

El panorama que s'entreveu des de Càritas Diocesana de Barcelona tampoc reconforta: ”Els que vénen diuen que no tenen res, ni feina ni subsidi ni prestacions”, afirma Mercè Darnell, responsable de Programes i Serveis de l'entitat. Càritas ha augmentat les ajudes el 35% des del 2009 i l'any passat hi va destinar 2,4 milions d'euros, dels quals 300.000 van ser en targetes d'aliments, amb què els beneficiaris poden comprar a les botigues on sempre ho han fet perquè, com apunta Darnell: “El més trist de caure en la pobresa és que no pots fer el que sempre has fet”. Per Darnell, s'han d'analitzar els ingressos de les famílies, però també les despeses (lloguer, subministraments…) per saber què els queda per passar el mes.

400 EUROS MENSUALS

Tenir una feina ja no serveix per reflotar les famílies de la pobresa. “Generem treballadors pobres amb salaris cada vegada més baixos. És gairebé una situació d'esclavitud”, assenyala Crespo. “¿Com planifiques la teva vida amb un contracte de treball per dies?", apunta Darnell, i explica l'oferta laboral que va rebre un refugiat per descarregar camions tots els dies del mes, 10 hores diàries. El salari: 400 euros mensuals. El panorama ha portat a un retrocés de la classe mitjana i ha fet que “una generació de xavals s'hagin quedat sense infància a causa de la pobresa”, segons Jaume Funes, psicòleg social.

El 60% dels desocupats han superat els dos anys de desocupació, i això significa que ja no tenen prestació d'atur. Crespo lamenta la retallada de les ajudes socials i el viacrucis que ha de passar la gent per aconseguir-les. “Recorren diverses finestretes, quan n'hi hauria d'haver només una, per percebre unes ajudes que no arriben a 400 euros, i en totes han de demostrar que són pobres. I aquestes persones tenen dignitat, perquè ¿estem parlant d'un dret o de caritat?”, remata.

Campanya de sensibilització d'Arrels

La fundació Arrels ha llançat una campanya, coincidint amb la temporada més turística, per conscienciar la gent que a la ciutat hi ha persones que segueixen dormint al carrer. La iniciativa denuncia que hi ha una Barcelona que no figura a les rutes turístiques, que no es recomanarà mai als llibres de viatges i que no sortirà a les postals. És la Barcelona silenciosa i silenciada, l'altra cara de la ciutat, la de la gent que ho ha perdut tot i que només conserva el suport solidari de les entitats socials. Ells són la imatge que apareix a la campanya ‘Jo també sóc BCN’, de la fundació Arrels, amb què s'alerta que a Barcelona hi ha gent que dorm al ras un dia, un altre i el següent.

La fotografia que il·lustra aquesta campanya de sensibilització mostra la mirada perduda d'un sense sostre, d'un de sol, però a la ciutat hi ha 940 persones que estan com ell. El llenguatge que s'utilitza és “el de les campanyes turístiques”, però en aquesta ocasió és per alertar que la ciutat té “una realitat invisible que sovint ignorem tot i tenir-la davant els nostres ulls”. La campanya es reforça amb el lema ‘Barcelona, una capital amb una altra cara’ i amb una crida clara #despertaBCN!

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

Amenaza Yihadista

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

  • La basílica barcelonesa aparece en un vídeo de una de las productoras del EI en Libia junto a otros monumentos europeos

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família
Captura del vídeo difundido por la productora del Estado Islámico en el que aparece la 
LA VANGUARDIA 
El Estado Islámico ha señalado como uno de sus objetivos terroristas la Sagrada Família de Barcelona. Una de las productoras en Libia del grupo terrorista ha difundido una imagen en la que aparecen mezclados algunos símbolos del mundo occidental susceptibles de sufrir ataques de la organización yihadista.
En el montaje, aparece la basílica catalana junto a edificios tan representativos como el Big Ben de Londres, el Coliseo de Roma, la torre de Pisa, la estatua de la Libertad de Nueva York y el palacio de la Ópera de Sydney. Sobre estos iconos de la cultura occidental, la imagen coloca un avión de pasajeros para evocar los atentados contra las Torres Gemelas de Nueva York, el 11 de septiembre del 2001.
Precisamente, en este clima de alta tensión, una adolescente francesa de 16 años, residente en una población de la banlieue de París, ha sido detenida acusada de asociación de malhechores con fines terroristas. Según fuentes policiales, la chica estaba muy “radicalizada” y administraba un grupo de la plataforma de mensajería digital Telegram desde el que difundía propaganda en favor del Estado Islámico y animaba a cometer atentados terroristas en Francia, e incluso llegó a expresar su disposición a lanzar un ataque personalmente. La policía ha registrado el domicilio familiar en Melun y analiza el ordenador y el móvil de la joven, que no tiene antecedentes penales.

diumenge, 7 d’agost del 2016

Municipis del nord posen plaques de ‘Pays Catalan’, en protesta pel nom de la regió

País > Catalunya Nord

Municipis del nord posen plaques de ‘Pays Catalan’, en protesta pel nom de la regió

Augmenta el to de la campanya, que reclama una entitat administrativa pròpia per la Catalunya Nord



El Soler País Català François Soler
Primer va ser el batlle del Soler i senador, François Calvet, qui va decidir aquesta setmana que a totes les entrades del poble aparegués una nova placa amb la frase ‘Pays Catalan’. La seva iniciativa va ser seguida immediatament pel batlle de Pollestres, Daniel Mach. La capital del nord instal·larà també en totes les entrades per carretera un cartell amb la frase ‘La Catalane’, sota la senyalització bilingüe Perpignan/Perpinyà.

Diversos municipis de la Catalunya Nord han anunciat que estudiaran també la proposta, que apareix com una reacció al rebuig del nom Occitània-País Català per la nova regió, amb capital a Tolosa.
Des de que es va anunciar que el nom Occitània-País Català no seria el nou nom de la regió hi ha hagut una intensa reacció a la Catalunya Nord, de refús a la possibilitat que sigui inclosa en una regió que es digui simplement Occitània. El moviment ha estat criticat per alguns electes que l’acusat de fer ‘independentisme’ i de voler trencar les històriques relacions amb Occitània. Els partidaris de la campanya defensen que no només és una qüestió de noms sinó que caldria crear una entitat administrativa pròpia pels catalans que viuen a l’estat francès.
Pollestres País Català
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)