L’historiador Jordi Barra ha treballat durant dos anys recopilant informació sobre la Legió Còndor. El resultat n’és el tercer volum de l’
Atlas de la guerra civil española (Editorial Dau), que porta per títol el nom del contingent militar hitlerià que va respondre a la petició d’ajuda de Franco,
La Legión Cóndor. A través de mapes –elaborats per Marc Ancochea– detalla acuradament la creació de la
Geschwader 88, el nom en alemany; els moviments en cadascun dels fronts de la guerra del 36-39, el comiat homenatjat i el retorn dels serveis amb la
Divisón Azul durant la Segona Guerra Mundial. Com explica Barra, la descripció de l’acció d’aquesta unitat i les conseqüències que va tenir fa que aquest no solament sigui l’atles de la Legió Còndor, ans també el de les víctimes.
El primer vaixell de la Legió Còndor va arribar a Cadis l’agost del 1936 i l’últim tornava a Hamburg el maig del 1939. Els alemanys hi van ser des del principi de la guerra al final i van tenir una funció decisiva en la victòria franquista. Els atacs des de posicions aèries i navals van fer que aquesta legió tingués 299 baixes i prou, una xifra molt més baixa que la del nombre de víctimes que va causar. Amb el llibre, que guarda un detall sorprenent en cadascun dels mapes i paràgrafs, Barra aconsegueix un dels seus reptes: incloure la llista de legionaris morts i situar sobre el terreny el lloc on van morir.
Aquesta col·lecció de mapes, proposta de l’historiador Víctor Hurtado, autor dels altres dos volums,
La sublevación i
Las Brigadas Internacionales, aconsegueix de crear un mapa inèdit dels bombardaments a Guernica i posar en un mapa els punts on la legió va entrenar 56.000 soldats franquistes, a més d’il·lustrar el nombre tan elevat de recursos alemanys destinats a salvar Franco.
Els mapes d’Acochea també permeten de veure quina va ser l’acció de la Legió Còndor als Països Catalans, on van morir més alemanys. Us l’expliquem en quatre mapes:
—Alacant, 28 i 29 de novembre del 1936 Els dies 28 i 29 de novembre del 1936, Alacant, on hi havia instal·lacions ben importants militars republicanes, va ser l’objectiu dels bombarders alemanys. Vint avions Junkers van destruir l’aeròdrom de Rabassa i els dipòsits de Campsa, bombardats, van cremar durant gairebé vint dies. Segons que explica Barra al llibre, s’ha especulat que aquest atac, gairebé simultani al de Cartagena, podia haver estat en resposta a l’afusellament el 20 de novembre de José Antonio Primo de Rivera.
—A la Batalla de l’Ebre, del 25 de juliol al 16 de novembre del 1938 La Legió Còndor va tenir una funció important en el contraatac a la Batalla de l’Ebre, quan els republicans havien travessat el riu i pretenien d’unir les dues zones republicanes. Durant uns quants mesos la Legió Còndor va
bombardar tropes, ports i aeròdroms. Van atacar constantment passarel·les flotants i més sistemes que els republicans havien ideat per travessar el riu. Durant la batalla es van abatre 300 avions republicans, i 42 van ser abatuts per l’esquadrilla del capità alemany W.
Mölders.
—Catalunya, del 23 de desembre del 1938 al 10 de febrer del 1939 El 1938, després de la Batalla de l’Ebre i amb l’exèrcit republicà molt desgastat, les tropes franquistes es van proposar de prendre la totalitat de Catalunya amb dos objectius molt clars: el port de Barcelona i la frontera francesa. Disposaven del suport de la Legió Còndor, que havia anat integrant pilots espanyols durant la guerra, i van atacar poblacions, aeròdroms, ports, vaixells i carreteres. Les carreteres cap
a la frontera francesa van quedar col·lapsades de persones, soldats i autoritats que fugien. La Legió Còndor els atacava des de l’aire. Finalment, a Barcelona, el 21 de febrer els alemanys van assistir a la desfilada de la victòria.
—Hidroavions a Pollença, del 9 de juliol del 1937 a l’1 d’abril del 1939 A Pollença es va instal·lar una esquadrilla de
bombardament naval alemanya, l’
Aufklärung am See, que els va permetre d’atacar amb eficiència la costa de Catalunya i el País Valencià. Van atacar poblacions, ports i vies de comunicació. Eren tan insistents amb el transport ferroviari que els van arribar a anomenar ‘els nois del tren’. Aquesta posició també els va permetre l’ocupació, el 1939, de Menorca.
Tots els mapes formen part del llibre Atlas de la Guerra Civil Española. La Legión Cóndor
(Editorial DAU).
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta
pàgina.)
06.08.2016 22:00 
