diumenge, 7 d’agost del 2016

Què s’emporta Kilian Jornet a l’Everest?



Uns 'yaks' de camí al camp base de l'Everest (fotografia: Sharna Ward)
Uns 'yaks' de camí al camp base de l'Everest (fotografia: Sharna Ward)
Aquest estiu, Kilian Jornet s’ha marcat el repte més complicat i exigent del seu projecte Summits of My Life: batre el rècord d’ascens a la muntanya més alta del món, l’Everest (8.848 m). L’alpinista català és a punt de traslladar-se a l’Himalàia, però com tot viatger té un problema seriós amb l’equipatge. ‘Em podeu ajudar amb això?’, va escriure en un piulet acompanyat d’una foto de tot el material que s’emportava a l’Everest.

Mostra la imatge al Twitter
Time to pack my luggage for ...can you help me with this? @SalomonSports

L’equipatge de Jornet, malgrat que provarà de fer un ascens lleuger i minimalista (sense cordes fixes ni oxigen), no és pas poca cosa: esquís de muntanya, piolet, botes, botes d’alta muntanya amb grampons incorporats (dissenyades especialment per a aquesta expedició), sac de dormir, màrfega, abrics de plomes, diferents menes de guants, bastons, un llum frontal, crema hidratant i solar, una pala per a la neu, dues càmeres, cantimplores de mà, un mòbil, una placa solar portàtil per a carregar els dispositius elèctrics, una llibreta, roba esportiva i, evidentment, el passaport.

Ací podeu veure en detall les botes especials que li ha dissenyat Salomon per batre el rècord d’ascensió:


Mostra la imatge al Twitter
Ahead of @kilianj’s Everest expedition, we designed a prototype system to allow him to be light & quick.


La preparacióAbans d’anar-se’n a l’Himàlaia, Jornet i el seu equip han fet una estada en alçada als Alps per escurçar el període d’aclimatació quan arribin al Tibet. ‘Això ens permet d’estar més forts el dia d’encarar l’ascens. Si passes molts dies a la muntanya aclimatant-te, et vas debilitant’, explica. Aquesta energia extra pot marcar la diferència entre aconseguir la gesta o fer curt.
La ruta del rècord
Jornet i el seu equip han escollit una ruta poc practicada de la cara nord per intentar batre el rècord de velocitat. La sortida serà des del monestir de Rongbuk. Des d’allà, recorrerà uns 30 km abans d’arribar al camp base avançat de la cara nord, conegut per Zombie Camp (6.500 m), i, un vegada allà, encararà l’ascensió fins al cim. Segons les condicions meteorològiques, l’equip decidirà la ruta d’ascens: el corredor Norton o bé el Horbein.
Imatge del recorregut que farà Kilian Jornet (infografia extreta de Summits of My Life)
Imatge del recorregut que farà Kilian Jornet (infografia extreta de Summits of My Life)
El projecte Summits of My LifeSi Jornet aconsegueix de batre el rècord d’ascens de l’Everest, només li quedarà un repte per a completar el projecte de Summits of My Life: el Mont Elbrus (5.642 m). El 2013 va intentar establir un nou rècord d’ascens, però les condicions meteorològiques el van obligar a ajornar el repte. ‘Vam intentar l’ascens i a 300 metres del cim vam decidir de baixar, perquè les condicions eren molt dolentes: nevava i feia molt de vent. Valia més deixar-ho estar i baixar abans que el temps no empitjorés més’, va explicar poc després.

Tots els reptes de Summits of My Life (infografia extreta de la web del projecte)
Tots els reptes de Summits of My Life (infografia extreta de la web del projecte)

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
                   


dissabte, 6 d’agost del 2016

L’atac de la Legió Còndor als Països Catalans en quatre mapes

País

L’atac de la Legió Còndor als Països Catalans en quatre mapes

L'historiador Jordi Barra detalla l'acció de l'ajuda alemanya a Franco durant la guerra del 36-39 a l'atles 'La Legión Cóndor'



Captura de pantalla 2016-08-05 a les 17.43.12
L’historiador Jordi Barra ha treballat durant dos anys recopilant informació sobre la Legió Còndor. El resultat n’és el tercer volum de l’Atlas de la guerra civil española (Editorial Dau), que porta per títol el nom del contingent militar hitlerià que va respondre a la petició d’ajuda de Franco, La Legión Cóndor. A través de mapes –elaborats per Marc Ancochea– detalla acuradament la creació de la Geschwader 88, el nom en alemany; els moviments en cadascun dels fronts de la guerra del 36-39, el comiat homenatjat i el retorn dels serveis amb la Divisón Azul durant la Segona Guerra Mundial. Com explica Barra, la descripció de l’acció d’aquesta unitat i les conseqüències que va tenir fa que aquest no solament sigui l’atles de la Legió Còndor, ans també el de les víctimes.
El primer vaixell de la Legió Còndor va arribar a Cadis l’agost del 1936 i l’últim tornava a Hamburg el maig del 1939. Els alemanys hi van ser des del principi de la guerra al final i van tenir una funció decisiva en la victòria franquista. Els atacs des de posicions aèries i navals van fer que aquesta legió tingués 299 baixes i prou, una xifra molt més baixa que la del nombre de víctimes que va causar. Amb el llibre, que guarda un detall sorprenent en cadascun dels mapes i paràgrafs, Barra aconsegueix un dels seus reptes: incloure la llista de legionaris morts i situar sobre el terreny el lloc on van morir.
Aquesta col·lecció de mapes, proposta de l’historiador Víctor Hurtado, autor dels altres dos volums, La sublevación i Las Brigadas Internacionales, aconsegueix de crear un mapa inèdit dels bombardaments a Guernica i posar en un mapa els punts on la legió va entrenar 56.000 soldats franquistes, a més d’il·lustrar el nombre tan elevat de recursos alemanys destinats a salvar Franco.
Els mapes d’Acochea també permeten de veure quina va ser l’acció de la Legió Còndor als Països Catalans, on van morir més alemanys. Us l’expliquem en quatre mapes:
—Alacant, 28 i 29 de novembre del 1936
Els dies 28 i 29 de novembre del 1936, Alacant, on hi havia instal·lacions ben importants militars republicanes, va ser l’objectiu dels bombarders alemanys. Vint avions Junkers van destruir l’aeròdrom de Rabassa i els dipòsits de Campsa, bombardats, van cremar durant gairebé vint dies. Segons que explica Barra al llibre, s’ha especulat que aquest atac, gairebé simultani al de Cartagena, podia haver estat en resposta a l’afusellament el 20 de novembre de José Antonio Primo de Rivera.
Alacant gran
Alacant petit
—A la Batalla de l’Ebre, del 25 de juliol al 16 de novembre del 1938
La Legió Còndor va tenir una funció important en el contraatac a la Batalla de l’Ebre, quan els republicans havien travessat el riu i pretenien d’unir les dues zones republicanes. Durant uns quants mesos la Legió Còndor va bombardar tropes, ports i aeròdroms. Van atacar constantment passarel·les flotants i més sistemes que els republicans havien ideat per travessar el riu. Durant la batalla es van abatre 300 avions republicans, i 42 van ser abatuts per l’esquadrilla del capità alemany W. Mölders.
batalla de l'ebre
—Catalunya, del 23 de desembre del 1938 al 10 de febrer del 1939
El 1938, després de la Batalla de l’Ebre i amb l’exèrcit republicà molt desgastat, les tropes franquistes es van proposar de prendre la totalitat de Catalunya amb dos objectius molt clars: el port de Barcelona i la frontera francesa. Disposaven del suport de la Legió Còndor, que havia anat integrant pilots espanyols durant la guerra, i van atacar poblacions, aeròdroms, ports, vaixells i carreteres. Les carreteres cap a la frontera francesa van quedar col·lapsades de persones, soldats i autoritats que fugien. La Legió Còndor els atacava des de l’aire. Finalment, a Barcelona, el 21 de febrer els alemanys van assistir a la desfilada de la victòria.
Captura de pantalla 2016-08-05 a les 17.42.49
—Hidroavions a Pollença, del 9 de juliol del 1937 a l’1 d’abril del 1939
A Pollença es va instal·lar una esquadrilla de bombardament naval alemanya, l’Aufklärung am See, que els va permetre d’atacar amb eficiència la costa de Catalunya i el País Valencià. Van atacar poblacions, ports i vies de comunicació. Eren tan insistents amb el transport ferroviari que els van arribar a anomenar ‘els nois del tren’. Aquesta posició també els va permetre l’ocupació, el 1939, de Menorca.
Captura de pantalla 2016-08-05 a les 17.43.12
Tots els mapes formen part del llibre Atlas de la Guerra Civil Española. La Legión Cóndor (Editorial DAU).

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

Barcelona

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

L’edifici de Puig i Cadafalch es podrà visitar a partir de divendres des de la planta baixa i fins al terrat

El Palau Moja es converteix en la «caixa de ressonància» del patrimoni català

| 04/08/2016 a les 15:05h
El Palau de les Punxes es troba a l'Avinguda Diagonal 420 | ACN
La casa Terradas, coneguda popularment com a Casa de les Punxes, ja és un dels nous atractius modernistes de la ciutat de Barcelona. L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, obre les portes al públic aquest divendres després de romandre tancada els últims cent anys. Les visites a aquest Monument Històric Nacional –així va ser declarat l’any 1975- seguiran tres eixos: l’edifici, la figura del seu arquitecte i la llegenda de Sant Jordi.

Els visitants podran passejar per la planta baixa, la noble -on es narrarà la llegenda a partir d'una recreació audiovisual- i el terrat d’estil medieval. L’entrada valdrà 20 euros per la visita completa -14 pels barcelonins fins que acabi l’any- i la parcial costarà 12,50 euros.

La proposta cultural de la Casa de les Punxes oferirà dues tipologies de visites. Per una banda hi haurà la ruta Viu la llegenda de Sant Jordi, que permetrà un recorregut immersiu per la planta noble per viure, en primera persona a través d’audioguia, la relació de la llegenda de Sant Jordi amb el modernisme. Aquesta ruta també passarà pel terrat.

L’altre itinerari portarà el nom de Descobreix la Casa de les Punxes i anirà a càrrec d’un guia que desvetllarà els secrets de la història de la casa. Aquest recorregut permetrà entrar dins cada una de les Punxes i a totes les plantes de l’edifici.
 
Foto del terrat d'estil medieval del Palau de les Punxes Foto: ACN

dijous, 4 d’agost del 2016

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

País > Catalunya Nord

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

Walter Dintinger, pilot professional nord-català, fa una acció reivindicativa pel nom de la macro-regió



Captura de pantalla 2016-08-04 a les 10.41.19
La paraula ‘català’ escrita al cel amb les traces d’una avioneta. Això van poder veure ahir havent dinat els banyistes que eren a la platja de Canet de Rosselló. També ho van contemplar els nord-catalans i els turistes d’uns quants quilòmetres enllà. Es tractava de la reivindicació d’un pilot d’avionetes a favor d’incloure la denominació ‘català’ al nom de la nova macro-regió. El pilot és Walter Dintinger, un professional de l’aviació format a l’aeroport de Perpinyà. És un dels pocs especialistes en ‘skywriting’ que hi ha al món, juntament amb uns quants australians i nord-americans. Ací teniu el vídeo de l’acció i alguna fotografia compartida a les xarxes: 

Mostra la imatge al Twitter
Quel beau pays !❤️ @LIndep_perpi @usap_officiel @Usap

Els consellers regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, que formaran la nova macroregió francesa, van decidir a final de juny que s’anomenés Occitània. Ho van decidir així tenint en compte el resultat de la consulta ciutadana feta entre el 9 de maig i el 10 de juny, en què el nom d’Occitània va ser el més votat amb un 44,9% dels vots. Tot i la campanya feta per a defensar la denominació Occitània-País Català, aquesta opció va quedar en quarta posició i els consellers regionals no la van tenir en compte.
Ara, el nom triat en aquesta reunió no és vinculant, perquè haurà de ser validat pel consell d’estat. Aquesta decisió es pot allargar uns quants mesos,
El nom d’Occitània va ser el nom més votat per la ciutadania, però el resultat no és vinculant. De fet, la presidenta socialista del departament dels Pirineus Orientals (que es correspon amb Catalunya Nord), Hermeline Malherbe, en una entrevista al diari L’Independant es va mostrar contrària que el nom ‘Occitània’ fos el nom de la nova regió. Va dir que considerava que el nom no era adequat i va proposar que la nova regió es digués Occitània-Pirineus-Mediterrània. Tanmateix, ella mateix va rebutjar fa dies la proposta d’uns quants consellers que reclamaven canviar el nom del departament de l’actual Pirineus Orientals a País Català.
El col·lectiu ‘Sí al País Català!’, que reivindica la inclusió d’una referència a la catalanitat del territori al nom definitiu de la regió, no donava per perduda la batalla. Demanaven que es tingués en compte la seva proposta, per tal com van rebre el 12,15% dels vots (24.784) quan representen el 8% dins de la població total de la macroregió.
Després dels atemptats a Charlie Hebdo, Walter Dintinger va fer aquesta acció al cel:


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
 

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

País > Catalunya Nord

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

Walter Dintinger, pilot professional nord-català, fa una acció reivindicativa pel nom de la macro-regió



Captura de pantalla 2016-08-04 a les 10.41.19
La paraula ‘català’ escrita al cel amb les traces d’una avioneta. Això van poder veure ahir havent dinat els banyistes que eren a la platja de Canet de Rosselló. També ho van contemplar els nord-catalans i els turistes d’uns quants quilòmetres enllà. Es tractava de la reivindicació d’un pilot d’avionetes a favor d’incloure la denominació ‘català’ al nom de la nova macro-regió. El pilot és Walter Dintinger, un professional de l’aviació format a l’aeroport de Perpinyà. És un dels pocs especialistes en ‘skywriting’ que hi ha al món, juntament amb uns quants australians i nord-americans. Ací teniu el vídeo de l’acció i alguna fotografia compartida a les xarxes: 

Mostra la imatge al Twitter
Quel beau pays !❤️ @LIndep_perpi @usap_officiel @Usap

Els consellers regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, que formaran la nova macroregió francesa, van decidir a final de juny que s’anomenés Occitània. Ho van decidir així tenint en compte el resultat de la consulta ciutadana feta entre el 9 de maig i el 10 de juny, en què el nom d’Occitània va ser el més votat amb un 44,9% dels vots. Tot i la campanya feta per a defensar la denominació Occitània-País Català, aquesta opció va quedar en quarta posició i els consellers regionals no la van tenir en compte.
Ara, el nom triat en aquesta reunió no és vinculant, perquè haurà de ser validat pel consell d’estat. Aquesta decisió es pot allargar uns quants mesos,
El nom d’Occitània va ser el nom més votat per la ciutadania, però el resultat no és vinculant. De fet, la presidenta socialista del departament dels Pirineus Orientals (que es correspon amb Catalunya Nord), Hermeline Malherbe, en una entrevista al diari L’Independant es va mostrar contrària que el nom ‘Occitània’ fos el nom de la nova regió. Va dir que considerava que el nom no era adequat i va proposar que la nova regió es digués Occitània-Pirineus-Mediterrània. Tanmateix, ella mateix va rebutjar fa dies la proposta d’uns quants consellers que reclamaven canviar el nom del departament de l’actual Pirineus Orientals a País Català.
El col·lectiu ‘Sí al País Català!’, que reivindica la inclusió d’una referència a la catalanitat del territori al nom definitiu de la regió, no donava per perduda la batalla. Demanaven que es tingués en compte la seva proposta, per tal com van rebre el 12,15% dels vots (24.784) quan representen el 8% dins de la població total de la macroregió.
Després dels atemptats a Charlie Hebdo, Walter Dintinger va fer aquesta acció al cel:


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)


Quines són les poblacions del nostre país que envien atletes als Jocs Olímpics?

Quines són les poblacions del nostre país que envien atletes als Jocs Olímpics?

Barcelona, Terrassa, Palma, Sabadell i València, les cinc que n'hi envien més


El nadador Camille Lacourt té moltes opcions a medalla, per la delegació francesa
El nadador Camille Lacourt té moltes opcions a medalla, per la delegació francesa
Més d’un centenar d’atletes de tots els Països Catalans competiran a partir de demà als Jocs de Rio. Ho faran en les delegacions andorrana, espanyola i francesa, però també en algunes altres com ara les d’Eslovènia, Suïssa, el Brasil o Catar.
La ciutat amb més atletes serà Barcelona, que en supera la trentena, però la segona, curiosament, és Terrassa, que en té onze. Bàsicament la majoria de la selecció és d’hoquei herba. La tercera posició és per a Palma, que n’aporta vuit, seguida de Sabadell, amb set i València, sis. Castelló i Andorra, amb quatre esportistes cadascun, són les altres ciutats amb més representació.
A partir d’ací la llista és molt repartida. Poblacions com ara la Vila Joiosa, Amposta, Viladecans, Lleida, Banyoles, Sant Boi o Sant Cugat aporten dos esportistes mentre que hi ha moltes poblacions que n’aporten un i prou.
A Catalunya Nord es destaca la Cabanassa, d’on és el nadador Camille Lacourt, que aspira a aconseguir medalla. També hi competiran atletes de Perpinyà i de Banyuls.
A les Illes es destaca evidentment Manacor, per Rafa Nadal, però hi ha atletes també de Maó, Binissalem, Sóller, Pollença, Manacor i Formentera. De Formentera és Mateu Sanz, que competirà en vela amb la delegació de Suïssa.
Al País Valencià, entre més poblacions, envien atletes als Jocs d’Almoradí, l’Eliana, Torís, Alcoi, Benidorm, Santa Pola, Xàbia i de Borriol, el golfista Sergio Garcia.
A Catalunya, però, és on hi ha més poblacions amb atletes olímpics. N’hi ha de Mataró, Vilanova i la Geltrú, Palamós, Sarrià de Ter, Sant Feliu del Llobregat, el Masnou, Montgat, Girona, Ripollet, Figueres, Badalona, Vic, Sant Andreu de Llavaneres, Puigcerdà, Vila-seca, Parets del Vallès, Mataró, Os de Balaguer, Ascó i Matadepera.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)