dijous, 12 de maig del 2016

La FIFA, a punt d’obrir la porta a Gibraltar i Kossove

Societat Món

La FIFA, a punt d’obrir la porta a Gibraltar i Kossove

L'organisme futbolístic internacional podria admetre aquests dos territoris, tal com ja ha fet la UEFA



FIFA
Avui i demà es fa a Mèxic el congrés anual de la FIFA, que té damunt la taula l’ingrés de les federacions de futbol de Gibraltar i de Kossove com a membres de ple dret. Tots dos ja formen part de la UEFA: Gibraltar des del 2013 i Kossove des de la setmana passada.
El Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) va ordenar fa pocs dies a la FIFA que acceptés Gibraltar ‘de manera immediata’, mentre que a la reunió anual de la UEFA de la setmana passada Kossove fou admès com a cinquanta-cinquè membre de ple dret.
Abans-d’ahir, el consell de la FIFA ja va recomanar que a la reunió d’avui es reconeguessin aquestes federacions com a associades 210 i 211. Si finalment són acceptades, les seleccions respectives podrien participar en la fase classificatòria per al Mundial del 2018.
Espanya és un dels països que més s’ha oposat, infructuosament, a l’admissió de Gibraltar i Kossove als màxims organismes futbolístics mundials.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Quins són els horaris dels àpats i del son més saludables?

Quins són els horaris dels àpats i del son més saludables?

Els proposa la Iniciativa per la Reforma Horària



Captura de pantalla 2016-05-11 a les 16.36.08
L’entitat Iniciativa per la Reforma Horària ha començat a preparar l’anomenada Setmana dels Horaris, del 6 al 10 de juny, en què promourà accions per a difondre els avantatges econòmics, ambientals i socials de canviar els hàbits horaris de la nostra societat. Avui, per exemple, ha publicat una infografia per a explicar quins són els horaris més saludables.
La imatge proposa una jornada que comença cap a les set del matí, l’hora de l’esmorzar, quan el cos segrega cortisol. L’horari més saludable per a esmorzar és entre les 7.00 i les 9.00. De 9.00 a 13.00 és la franja horària de més capacitat cognitiva, quan la memòria funciona més bé, i l’horari més convenient per al dinar és entre les 12.30 i les 14.00. A partir d’aquesta hora, i fins les 16.00, hi ha una lleugera disminució de l’atenció, i, si fos possible, a algú li pot convenir una migdiada de vint minuts. A partir de les 17.00 i fins a les 20.00 hi ha el màxim de temperatura corporal, de força muscular, elasticitat i activitat càrdio-vascular. Entre les 21.00 i les 22.00 el cos comença a segregar melatonina. L’horari recomanable per al sopar és entre les 19.00 i les 21.00. Més tard d’aquesta hora es recomana d’evitar la llum intensa i l’ús d’aparells amb pantalla, i entre les 22.00 i les 23.00 entrem en la fase de la preparació del son. Cap a les 3.00 el cos assoleix la temperatura mínima i és quan hi ha els mínims reflexos; és l’hora en què podem cometre més errades i tenir accidents. És recomanable que els adults dormin unes vuit hores; els adolescents, nou; i els nens, entre deu i onze.

Mostra la imatge al Twitter
Quins són els horaris més saludables als àpats? Esmorzar: de 7h a 9h; dinar: de 12:30h a 14h i sopar: de 19h a 21h



(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dilluns, 9 de maig del 2016

Catalan exit plan


Catalan exit plan

In the past, moderates have dominated Barcelona’s testy relations with Madrid. This time, it could escalate.

Catalan president Carles Puigdemont at the Generalitat palace in Barcelona | Josep Lago/AFP via Getty Images
In the mind of Carles Puigdemont, Catalonia is already floating free from the rest of Spain.
The president of the Generalitat regional government came to power in January promising independence in 18 months, but says Catalonia is already “emancipated” from the tortuous political process that has deprived Spain of a government since inconclusive elections in December. On June 26, Spain will hold the first repeat elections in its modern democratic history.
“We don’t depend on them any more. The Spanish elections aren’t a decisive factor in the Catalan independence process,” the 53-year-old Catalan president told POLITICO in an interview.
Whether this process is irreversible, or just a ruse to negotiate more autonomy from Madrid, is an existential question for Spain and of vital strategic importance to the European Union: a cradle of Mediterranean culture, Catalonia’s 7.5 million people make up a sixth of the Spanish population and nearly a fifth of Spain’s economic output.
“We aren’t waiting any more. We are taking decisions” — Carles Puigdemont
Madrid is determined to keep the kingdom united, fearful also that a Catalan split would encourage the Basques, Galicians, Valencians and other independent-minded regions to go it alone.
Encouraged by Mariano Rajoy’s outgoing government, the Constitutional Court invalidated a 2014 referendum in which 80 percent of ballots cast favored independence, though turnout was very low as the main pro-unity parties boycotted the vote. In last September’s high-turnout Catalan election, 48 percent of votes, but an absolute majority of seats, went to secessionist parties, including Puigdemont’s center-right Convergencia.
From the day he took power after three months of coalition wrangling, Puigdemont said he has made it clear to Spain’s four biggest parties — now acting prime minister Rajoy’s conservative Popular Party, Pedro Sánchez’s Socialists, Pablo Iglesias’ far-left Podemos and Albert Rivera’s centrist Ciudadanos — that Catalonia has already embarked on its own separatist path.
“We aren’t waiting any more. We are taking decisions,” said the former journalist and ex-mayor of Girona.

Adéu to Europe?

The 18-month countdown that Puigdemont declared in January will culminate in elections for a constitutional assembly “for a future Catalan republic” where Spain’s King Felipe will no longer reign, but where the Spanish language and culture, and many residents who originate from elsewhere in the peninsula, will thrive alongside the Catalan speakers, he said.
Not, however, if the majority Spanish political forces opposed to independence can help it, including the Popular Party, the Socialists and Ciudadanos, the business-friendly party founded in Barcelona by Catalan-born Rivera a decade ago.
Albert Rivera, leader of Ciudadanos and Spanish presidential candidate in the June 26 election, and Inés Arrimadas, the party's leader in Catalonia
Albert Rivera, leader of Ciudadanos and Spanish presidential candidate in the June 26 general election, with Inés Arrimadas, the party’s leader in Catalonia | Pablo Blazquez Dominguez/Getty Images
Inés Arrimadas, Ciudadanos’ 34-year-old leader in the Catalan parliament, worries it could lead to the disintegration of Spain if there is “a breakaway referendum every six months regarding a different part of the country.”
Born far away in Andalusia’s Jerez de la Frontera, she took an interest in Catalonia as a girl, picking up a Catalan dictionary when she was 10 and moving there nearly a decade ago. Identifying herself as “Catalan, Andalusian, Spanish and European,” she singles out European Union membership as the biggest flaw in the nationalists’ argument.
“We don’t want to leave the European Union for even five minutes” — Inés Arrimadas, Ciudadanos
The way Puigdemont sees it, once Catalan breaks with EU member Spain, it will exit the EU by one door and come right back in through another because Brussels will be desperate to hold onto an economically powerful region at the heart of Europe’s culture and traditions.
“I see no reason why Europe shouldn’t make the same effort it is now making to convince the U.K. to remain in Europe,” said the president, contrasting the EU vocation of Catalonia’s “7.5 million European citizens” with Britain’s lack of enthusiasm. Dismissing the destabilizing impact of a Spanish breakup, he says the bloc is resilient: “The EU has an iron ill-health.”
The European Commission appears keen to remain above the fray. Puigdemont spoke to POLITICO during a visit to Belgium last week when he met the premier of the Flanders region — a nationalist who shares Convergencia’s separatist vision — but not Jean-Claude Juncker, whose spokesperson said there was no room in the diary of the Commission chief, nor any other commissioner.
Miquel Iceta, leader in Catalonia of Sánchez’s Socialists, said Puidgemont’s difficulties getting face-time with EU leaders was “a clear sign that nobody in Europe is going to favor a change of frontiers, especially one carried out unilaterally and illegally.”
Arrimadas, of Ciudadanos, says Brussels has made it abundantly clear that any region of an EU member country that chooses independence will automatically become a third country and have to re-apply for membership — “and we know that there are countries that take 10 to 15 years to get membership.”
“We don’t want to leave the European Union for even five minutes,” she told POLITICO by phone from Barcelona, citing the damage it would do to the Catalan economy, the frustration it would cause ordinary people, and how unjustified the whole independence push is given the high level of autonomy Catalonia already has in areas such as education, health and security.

Hardliners

Puigdemont advises against pre-empting how European countries will react “once Catalonia has taken a democratic decision,” adding that he trusts “in the democratic maturity of the Spanish people, who are today hugely more mature than their own political class.”
The coalition wrangling in Madrid wasn’t very edifying, but it was complicated by the Catalan question. The PP, Socialists and Ciudadanos all reject the challenge to national unity, which was one of the main factors that prevented Socialist Sánchez — who came second in December — from getting the support he needed from Podemos’ Iglesias, who said in February: “It’s necessary to have a referendum in Catalonia.”
Catalonia has been “the elephant in the room” in the Spanish coalition talks, Raül Romeva, the region’s foreign affairs chief, told POLITICO in an interview last month.
Rajoy’s conservatives have traditionally taken the hardest line. Puigdemont blames the PP’s influence for a 2010 constitutional court ruling that undermined Catalonia’s hard-won statute of autonomy, which the region lost under the dictator Francisco Franco, recovered when democracy was restored, and renewed in a 2006 referendum.
Former President of Catalonia Artur Mas stepped down in January to facilitate a deal with radical left independentists CUP. The image shows Mas and successor Puigdemont as the latter takes office on January 12 |  David Ramos/Getty Images
Former Catalan President Artur Mas stepped down in January to facilitate a deal with radical-left independentists CUP. The image shows Mas and successor Puigdemont as the latter takes office on January 12 | David Ramos/Getty Images
According to Puigdemont, that was the breaking point for moderate forces like Convergencia, which were previously willing to work with Madrid on more autonomy, rather than a divorce. “Thank you, constitutional court, it all started with you,” he said.
The Socialists and Ciudadanos promise to win back the Catalans by restoring dialogue if they lead or take part in a new Spanish government after June’s elections. Opinion polls currently put the PP in the lead but without their own majority again, meaning more months of coalition negotiations are likely to ensue.
“In the end, it was always the moderates who decided the outcome. I’m not sure about this time” — José Areilza, law professor
This worries Iceta of the Socialists. Every day that passes without clear advances for Puigdemont’s agenda, more Catalans will realize the separatist path is “doomed to failure,” he says. But at the same time, “the more time passes, the harder it gets” for the nationalists to negotiate anything less than complete independence. One Socialist proposal, for example, is a referendum across Spain on moving to a federal system, which would give Catalonia more autonomy.
José Areilza, a law professor at ESADE, a business and law school in Barcelona, sees tension growing inside the independence camp between pragmatic parties like Convergencia, who have proved willing to negotiate in the past, and hardliners including some nationalist leftists who are seen as a threat by the Catalan business community, and even oppose EU membership.
“Since the end of the 1970s, we have had a long tradition of pro-independence parties in Catalonia who demanded a lot, but in the end were pragmatic and sat down with the Spanish government to negotiate a better deal for the region and reach more autonomy,” said Areilza.
“In the end, it was always the moderates who decided the outcome,” he said. “I’m not sure about this time.”
Diego Torres in Madrid contributed to this article.

El papa Francesc fa servir el català per primera vegada a la web oficial del Vaticà

AL·LELUIA...!!!!

El papa Francesc fa servir el català per primera vegada a la web oficial del Vaticà

En la traducció d'una nota per agrair les pregàries que li arriben per les xarxes socials



Papa Lesbos
El papa Francesc ha utilitzat el català, per primera vegada, en un missatge difós a la web oficial del Vaticà. Així ho ha fet públic la web Catalunya Religió. En el marc de la Jornada de les Comunicacions Socials, el pontífex ha publicat una nota escrita a mà per agrair personalment les pregàries que li arriben a través de les xarxes socials.


L’escrit inclou un enllaç a la pàgina oficial del Vaticà on es tradueix la resposta a una trentena de llengües, entre les quals el català. ‘A tu, que des de la gran comunitat digital, em demanes benediccions i pregària, et vull dir: tu seràs el do preciós a la meva pregària al Pare. I no t’oblidis de pregar per mi i perquè jo sigui servidor de l’Evangeli de la Misericòrdia’, diu la nota.
Segons Catalunya Religió, el pontífex va abandonar el costum dels seus antecessors de felicitar el dia Nadal i de la Pasqua en desenes de llengües durant la benedicció ‘Urbi et Orbi’. Normalment només utilitza l’italià quan parla des de Roma o el castellà i l’anglès en els viatges. Amb el missatge d’aquest diumenge és primera vegada que el papa parla directament amb diversos idiomes entre els quals el català.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.) 


Mostra la imatge al Twitter

divendres, 6 de maig del 2016

ERC guanyaria les eleccions catalanes i CDC podria ser tercera força

ENQUESTA DEL GESOP

ERC guanyaria les eleccions catalanes i CDC podria ser tercera força

<span style=font-size:46px;line-height:46px;>ERC escombraria Convergència</span>

ERC escombraria Convergència

JOSE RICO / BARCELONA460
L'independentisme perdria dos punts però mantindria la majoria al Parlament


Gairebé la meitat dels votants de Junts pel Sí recolzarien Esquerra i només un de cada cinc Convergència

L'independentisme perdria dos punts però mantindria pels pèls la majoria al Parlament

ERC guanyaria les eleccions catalanes i CDC podria ser tercera força
                         
Dijous, 5 de maig del 2016 - 22:15 CEST
                                           
Mentre la política espanyola afronta resignada unes noves eleccions, a Catalunya, el procés viu un altre impàs enmig dels rancors entre Junts pel Sí i la CUP i dins de la mateixa coalició de CDC i ERC. En aquest context, si ara se celebressin eleccions al Parlament, partint de la premissa que la fórmula de JxSí no es repetiria, ERC obtindria una victòria clara i duplicaria els resultats de Convergència, que podria caure fins a la tercera posició.
El vot a Junts pel Sí en els comicis del 27-S es repartiria entre convergents i republicans, però aquests últims s’emportarien un tros més gros del pastís. Gairebé la meitat, el 45,5%, escollirien avui la papereta d’ERC, mentre que només un de cada cinc (20,9%) recolzarien CDC. Així ho reflecteix una enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO. Després de la investidura in extremis de Carles Puigdemont, quatre mesos de perfil baix en l’acció de la Generalitat a l’espera dels pressupostos i declaracions contradictòries sobre com i quan proclamar l’Estat català, l’independentisme mantindria la seva majoria absoluta en escons pels pèls, encara que retrocediria en vots. Del 47,8% al 45,4%. I de 72 diputats a un màxim de 70.
El treball de camp es va portar a terme del 18 al 22 d’abril, després que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) descartés promoure un altre Junts pel Sí en les eleccions generals del
26-J, decisió que va propiciar un nou estira i arronsa entre CDC, partidària de perpetuar la fórmula, i ERC, que rebutja de ple aquesta idea. La mateixa setmana hi va haver la reunió a la Moncloa entre Mariano Rajoy i Puigdemont, que va permetre intuir un cert desglaç en la relació.
ERC guanyaria les eleccions amb el 25,6% dels sufragis i 40-41 diputats. CDC es quedaria just a la meitat: 13,3% de les paperetes i 20-21 escons. La suma de tots dos, 38,9% i 60-62 parlamentaris, seria molt semblant a la marca de Junts pel Sí (39,4% i 62 representants). Es produiria amb això un tomb en l’equilibri de forces, perquè ara per ara els convergents copen el 50% dels diputats de JxSí (30) i els republicans, un terç (21).

Però el cop per a CDC encara podria ser més dolorós, ja que l’enquesta no li garanteix la medalla de plata. El partit d’Artur Mas i Puigdemont seria la quarta força en estimació de vot i la tercera en intenció directa (el vot sense cuina), encara que podria retenir la segona posició en escons.
CDC es disputa la plaça amb Ciutadans. La seva efímera aliança amb el PSOE li passa factura a Catalunya. Inés Arrimadas recolliria el 16,2% dels vots (un punt i mig menys) i 20-21 escons (avui en té 25). Seria l’única marca no independentista que perdria gas i la seva erosió permetria al PSC i al PPC recuperar una mica de vot emigrat. Tot i que Arrimadas consigna la fidelitat de vot més alta (63,9%), un de cada quatre electors que li van donar suport el 27-S ara està indecís: el 5,2% votarien el PPC i el 4,8%, el PSC.

ESQUERRA ALTERNATIVA

Els socialistes pujarien un punt (13,7%) i passarien de 16 a 18-19 diputats; els populars en sumarien mig (9,1%) i passarien d’11 a 12-13 escons. Entre tots dos se situaria l’esquerra alternativa. Sí que es Pot guanyaria tres punts i mig (12,3%) i passaria d’11 a 15-16 representants. El GESOP ha previst l’opció que la confluència sí que comptés en les pròximes eleccions amb l’aval d’Ada Colau. La coalició conservaria el 63,3% dels seus votants, encara que el 4,8% optarien pel PSC i el 2,7%, per ERC.
Però la marca que pateix més fugues és la CUP, un cop païda la seva aliança amb Junts pel Sí, que va comportar la investidura d’un president convergent tot i haver costat el cap de Mas. La meitat dels seus votants del 27-S seguirien confiant en ells, però el 20% se n’anirien a ERC i el 7% optarien per Sí que es Pot. El 22% estan indecisos. Amb això, els cupaires obtindrien el 6,5% dels vots (1,7 punts menys) i 7-8 diputats (avui en són 10).

Fitxa tècnica

-Empresa responsable: GESOP.
-1.600 entrevistes telefòniques efectuades del 18 al 22 d'abril.
-Univers: població a partir de 16 anys resident a Catalunya des de fa almenys un any.
-Mostra estratificada per districte a Barcelona i dimensió de municipi a la resta de Catalunya. Selecció aleatòria de les cases mitjançant quotes encreuades de sexe i edat.
-Les dades s'han ponderat d'acord al pes real de cada àmbit territorial.
-Error de la mostra: +/- 2,5% en el total d'entrevistes i +/- 5% en cada àmbit territorial per a un nivell de confiança del 95,5% i p=q=0,5.

Un desafiament a l’ANC, per Vicent Partal

Francisco Ibáñez, Frank Miller i ‘Vinyetes sobre rodes’ en un Saló del Còmic més gran que mai

Cultura

Francisco Ibáñez, Frank Miller i ‘Vinyetes sobre rodes’ en un Saló del Còmic més gran que mai

Del 5 al 8 de maig el saló ocuparà 45.000 metres de la fira de Barcelona



bon cartell salo
L’homenatge a Francisco Ibáñez, la visita de Frank Miller i l’exposició ‘Vinyetes sobre rodes’, els plats forts del 34è Saló Internacional del Còmic de Barcelona.  El saló, en un espai de 45.000 metres quadrats de la Fira de Barcelona, va obrir ahir i durarà fins diumenge.
El dibuixant Francisco Ibáñez, que compleix vuitanta anys, ha estat l’autor del cartell d’aquesta edició del saló i hom també li ha dedicat una exposició, en homenatge a la seva llarga trajectòria amb ‘Mortadelo y Filemón’. S’hi destaquen dues exposicions més: ‘Vinyetes sobre rodes’, dedicada a la presència dels vehicles rodats al món del còmic; i ‘Elles tenen superpoders’, dedicada a les superheroïnes. També hi ha una mostra sobre vinyetes de denúncia social que repassa temes com el moviment dels indignats, la corrupció política, l’emigració, el racisme i els desnonaments.
La llista d’autors estrangers que enguany passaran pel certamen és àmplia, i l’encapçala Frank Miller, l’autor que ha revolucionat el món de la vinyeta a tot el món, creador de títols com ara ‘Sin City’ o ‘300’. Miller signarà exemplars de la tercera part de ‘The dark knight’, i demà oferirà una conferència.
A l’envelat d’autors també hi ha referents del còmic actual, com ara Ben Bocquelet, creador de la sèrie d’animació ‘El asombroso mundo de Gumball’, i Marion Fayoll, autora d’un diccionari il·lustrat en què les paraules que comencen amb la mateixa lletra tenen la mateixa forma. També hi haurà Michele Rech, conegut per ‘Zerocalcare’, presentant ‘La profecía del Armadillo’.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)