dijous, 12 de novembre del 2015

El prestigiós diari esportiu L’Équipe destaca els possibles èxits esportius d’una Catalunya independent

El prestigiós diari esportiu L’Équipe destaca els possibles èxits esportius d’una Catalunya independent

Quin lloc ocuparia Catalunya si aconseguís la independència en divuit mesos com volen els separatistes al poder al parlament? Amb aquesta pregunta comença una notícia del prestigiós diari esportiu francès L’Équipe, que tracta dels èxits esportius que podria obtenir una Catalunya independent. El text destaca que una quarta part de les medalles olímpiques espanyoles són d’esportistes catalans. I recorda que a Barcelona (1992) i a Londres (2012), els atletes catalans van obtenir 23 medalles del total de 104 de les de les seleccions espanyoles.
Així mateix, remarca els ‘punts forts’ de Catalunya en l’àmbit esportiu, com ara els germans Gasol, el pilot de motociclisme Marc Márquez i l’ex-gimnasta Gervasi Deferr, que va guanyar tres medalles –dues de les quals d’or– els anys 2000, 2004 i 2008.
L’Équipe ha fet aquest gràfic amb les medalles guanyades per atletes catalans amb l’equip espanyol als Jocs Olímpics, des del 1948 fins al 2012:


dijous, 29 d’octubre del 2015

Un mandat démocratique pour la Catalogne. Par Artur Mas

Le Monde.fr

Un mandat démocratique pour la Catalogne

Le Monde.fr |
image: http://s2.lemde.fr/image/2015/10/29/534x0/4799316_6_3a52_le-president-de-catalogne-le-26-octobre_255b5e49ed451636749a8fe8c6ba054f.jpg
Le président de Catalogne, le 26 octobre
Le président de Catalogne, le 26 octobre LLUIS GENE / AFP

Par Artur Mas

Le 27 septembre, les Catalans ont donné à leurs représentants élus un mandat démocratique clair pour entamer un processus politique responsable et négocié qui aboutira à la création d’un État indépendant pour la Catalogne. Les résultats de cette élection historique sont clairs : avec une participation record de 77,5 % des électeurs, les deux listes qui sont explicitement en faveur de l’indépendance ont remporté 72 sièges sur 135 et près de 48 % des suffrages. Les partis politiques qui sont explicitement contre l’indépendance ont reçu 39 % des suffrages. Les 11 % restants se sont répartis entre deux partis qui sont en faveur de l’autodétermination de la Catalogne, sans toutefois confirmer qu’ils appelleront leurs représentants à voter en faveur du « oui » ou du « non » si un référendum d’autodétermination a lieu. La victoire du « oui » est par conséquent indiscutable. De plus, elle est remarquable, compte tenu de la campagne de peur conduite par le gouvernement espagnol dans le but d’influencer le résultat du scrutin.
La victoire en faveur de l’indépendance est claire est sans équivoque, bien que le gouvernement espagnol ait suggéré que les partisans de l’indépendance avaient perdu. On peut s’étonner que le gouvernement espagnol, qui a empêché la tenue d’un référendum formel comme cela s’est fait en Écosse ou au Québec, interprète à présent les résultats de l’élection comme s’il s’agissait d’un référendum. Si le gouvernement espagnol souhaite compter les votes, cela peut être fait très simplement : le Président espagnol Mariano Rajoy n’a qu’à suivre l’exemple de David Cameron, qu’il admire tant, et autoriser l’organisation d’un référendum légal. Tant que cela n’est pas possible, nous continuerons sur notre voie actuelle. En tant que démocrates, nous nous devons d’honorer le mandat électoral qui nous a été accordé.

Partenaire fiable
Qu’en est-il donc pour l’avenir ? Tout d’abord, le Parlement de Catalogne nouvellement élu fera une déclaration solennelle pour marquer le début d’un processus politique qui se conclura par l’indépendance. Cette déclaration sera envoyée aux institutions espagnoles, européennes et internationales pour annoncer que la transition vers un État indépendant a commencé, et que les négociations à cette fin vont débuter. Nous ne souhaitons pas entreprendre ce processus seuls, mais préférons au contraire le faire main dans la main avec nos voisins et alliés, afin d’assurer une transition progressive et sans heurts.
La feuille de route que nous avons dressée établit un calendrier de transition sur environ 18 mois, au cours desquels le gouvernement de Catalogne concevra et construira les structures nationales nécessaires pour que la Catalogne puisse fonctionner en tant qu’État. La future République catalane sera semblable à l’Autriche et au Danemark en termes de taille, de population et de PIB. Elle constituera un partenaire fiable et responsable pour construire une Europe plus solide, plus unie et plus sûre. Le mouvement national catalan a toujours été profondément attaché au projet européen. Nous sommes également de fervents défenseurs du marché libre, et notre économie est déjà intégrée dans celles de l’UE et de la zone euro.
Avec le résultat des élections, nous avons reçu un mandat solennel de la part du peuple catalan, que nous mettrons en œuvre au cours des semaines et mois à venir. Au cours de cette période de transition, nous agirons avec la plus grande transparence et sous le regard des institutions de l’Union européenne. Par ailleurs, bien que le gouvernement espagnol soit jusqu’à présent resté intransigeant sur la question de l’indépendance catalane, il est clair qu’une transition sans dialogue n’est souhaitable pour personne. Par conséquent, nous sommes convaincus qu’en dialoguant de façon productive avec les institutions concernées en Espagne, en Europe et ailleurs, nous pourrons obtenir un résultat négocié positif qui profitera à toutes les parties.
Artur Mas est le président de la Catalogne

En savoir plus sur http://www.lemonde.fr/idees/article/2015/10/29/un-mandat-democratique-pour-la-catalogne_4799317_3232.html#sVf67W45lC5yV0Ku.99

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Permeteu-me triar una de les 5 perles de les 10 en 2 minuts




4a perla. La Fórmula 1, la gran ambaixadora de Catalunya als mitjans digitals. Un estudi elaborat per la consultora Sibilare per encàrrec de Catalunya Ràdio conclou que la fórmula 1 és el tema que més s’associa a Catalunya a les xarxes. S’han analitzat més de dos milions de notícies publicades en mitjans digitals de tot el món, 103 països en total, des de començament d’any. Segons els resultats, una mitjana de 215 mencions el dia fan referència a la fórmula 1, perquè a Catalunya es disputa el Gran Premi de Fórmula 1 i perquè el circuit porta el nom de Barcelona-Catalunya. La situació política és el segon tema que es relaciona més amb Catalunya a tot el món, seguit de Barcelona, el Barça, el ciclisme i el motociclisme.
CSRgt3rUYAE3e9l
L’estudi també diu que França és l’estat on més es parla de Catalunya, amb més de 53.000 mencions, seguit dels Estats Units, amb més de 33.000 mencions. Després vénen Veneçuela, amb més de 31.000 mencions, i Alemanya, amb 30.000.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Els edificis més emblemàtics de Barcelona obren portes pel festival ‘48H Open House’

casaPlanells-0657

Les torres venecianes, el Cercle del Liceu, l’hivernacle del Parc de la Ciutadella, la Torre Banc Sabadell, el refugi anti-aèri de la Plaça del Diamant… i fins i tot les clavegueres! Avui i demà més de 150 edificis d’interès arquitectònic de Barcelona i la rodalia obren les portes amb motiu del ‘48H Open House’, un festival internacional d’arquitectura que ja fa sis anys que es fa. Cada any s’incorporen edificis nous a la cita i aquest any es podrà visitar el Campanar de Santa Maria del Pi, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya o la Dessalinitzadora del Llobregat, entre més.
L’objectiu principal del ‘48H Open House’ és descobrir tota mena d’edificis amb un alt valor arquitectònic i per això el festival presenta una insòlita barreja que avarca palaus modernistes, cases unifamiliars de la postguerra, edificis rehabilitats i nous equipaments. Un dels grans pols d’atracció del festival és l’accés a indrets que habitualment no estan oberts al públic, com ara les Torres Venecianes de Montjuïc o els estudis d’artistes de l’antiga fàbrica Lehman.

Però el ‘48H Open House’ avarca més enllà de Barcelona i la ciutat convidada enguany es Sant Joan Despí. La vila ofereix la possibilitat de redescobrir l’obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va ser arquitecte municipal. Per això s’ha dissenyat un itinerari especial que inclou les visites a dos edificis que va projectar l’artista: la Torre de la Creu i Can Negre. Santa Coloma de Gramenet i Vilassar de Dalt també repeteixen la participació en el festival.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Un bitcoin, 237 euros

Un bitcoin, 237 euros

La moneda virtual apareix com a alternativa econòmica al sistema tradicional

Es tracta d'un model diferent al de divisa social com el que impulsa l'Ajuntament de Barcelona

Aquest dimecres s'inaugura un tercer caixer automàtic a Catalunya, situat a l'estació de FGC a plaça Espanya

.-Nd | 20/10/2015 a les 21:00h
 
Caixer de bitcoins de l'empresa Bitchain Foto: Bitchain

En un entorn de crisi econòmica i de formació de nous models monetaris, l'aparició del bitcoin com a moneda virtual s'afegeix a les alternatives que, en forma de monedes socials, comencen a prendre forma en la societat actual. Ara bé, el bitcoin no és una moneda de tipus social, com ara la que vol desenvolupar l'Ajuntament de Barcelona amb finalitats clares de promoció del comerç local, sinó més aviat és un sistema de pagament virtual que pot esdevenir una revolució en la manera en com es fan les transaccions comercials.

Però que és, concretament, un bitcoin? Per a Joaquim Fenoll, director tècnic de l'empresa BitChain, especialitzada en l'explotació de caixers automàtics de bitcoins, no es tracta més que "d'una moneda més", amb la particularitat que és "nadiua d'internet" i per tant té format "digital". En realitat es tracta d'un codi alfanumèric, concebut el 2009 pel japonès Satoshi Nakamoto i certificat pel protocol block chains que en garanteix l'autenticitat i n'impedeix la falsificació.

El secret de tot plegat està en el protocol block chains, "la tecnologia que sustenta bitcoin", perquè permet un sistema de registre que autentifica i assegura totes les transaccions –de fet, es pot utilitzar com si fos una oficina de patents- i que alhora s'ha convertit en "la xarxa descentralitzada més important del món", i per tant a prova de qualsevol caiguda d'internet fins al punt que hi ha experts que la consideren com la revolució més important des de la creació de la world wide web.

Ara bé, aquesta mateixa moneda, que té un valor de canvi fluctuant –consultat aquest dimarts a la tarda estava situat a 237,39 euros per un bitcoin- té un seguit d'avantatges sobre el diner tradicional, com el control de la deflació, gràcies a una producció limitada. "La intenció és crear-ne únicament 21 milions", assenyala, a través d'un procés a l'abast de qualsevol, però amb un cost monetari en hardware i consum elèctric. Quan s'exhaureixi la producció, que actualment és de 25 bitcoins diaris, "simplement augmentarà el preu", aclareix.

Diners en efectiu a internet

En l'aspecte pràctic, el bitcoin serveix per pagar transaccions on line amb l'avantatge, segons Fenoll, "que el codi no està vinculat a un perfil personal", i per tant és l'equivalent al diner en efectiu a internet pel que fa a la "discreció i independència", ja que no es poden rastrejar els "hàbits de consum" del seu usuari. A dia d'avui ja hi ha més de 150.000 comerços on line que accepten bitcoin, entre els quals el portal de viatges Destinia, el fabricant de hardware Dell, la botiga d'informàtica Newegg i el servei de cites OkCupid. Així mateix, Wikipedia accepta donacions en aquesta moneda. La intenció en un futur és implementar el pagament en bitcoin també al comerç tradicional.

A més, els bitcoins es poden comprar a través d'Internet, però una manera pràctica de fer-ho és a través de caixers automàtics, que permeten bescanviar diner en efectiu, és a dir bitllets d'euro en el nostre cas, per bitcoins que es descarreguen via aplicació i codis QR, però que també permeten el procés contrari, bescanviar bitcoins per euros. Segons l'empresa BitChain, que explota els caixers a partir de les comissions que cobra per cada transacció, això dóna un avantatge també a l'hora de canviar divisa estrangera, ja que permet viatjar amb bitcoins i canviar per la moneda local "amb l'estalvi de la comissió de les cases de canvi normals", molt superior a la dels seus caixers. BitChain compta actualment amb dos caixers a Catalunya, tots dos situats en centres comercials, un a El Triangle de Barcelona i l'altre al Gran Via 2 de l'Hospitalet de Llobregat, i a partir d'aquest dimecres un tercer situat al vestíbul de de l'estació de FGC a la plaça Espanya de Barcelona.

De fet, l'explotació dels caixers sustenta el model de negoci de Bitchain, que actualment en té sis d'instal·lats a l'estat espanyol i una Grècia, país on aquesta moneda permet evitar el control de capitals per a les transaccions a internet. Després d'uns mesos en funcionament, l'empresa assegura que genera prou volum de transaccions com per cobrir les despeses a l'espera que la moneda es popularitzi, des de la confiança "que estem en un camí que no té retorn" i la seguretat que la corba de creixement "augmentarà a mitjà termini", tot assenyalant que els bancs tradicionals els comencen a percebre "com una amenaça", precisament per la seva "independència del sistema bancari".

Risc d'especulació

En tot cas cal tenir present que el diner "no deixa de ser un acord entre els membres d'una comunitat", tal i com assenyala August Corrons, professor d'Estudis d'Economia i Empresa a la UOC i expert en monedes socials i complementàries, un acord que portat a l'extrem possibilita que fins i tot els bitllets d'un joc com el Monopoly "tenen el valor que li atorguen els jugadors durant la partida". En aquest sentit, el professor universitari veu "viable" una moneda com el bitcoin, per bé que no es tracta d'una moneda social, raó per la qual assenyala que un dels riscos inherents a aquesta moneda pot arribar a ser "el foment de l'especulació", en tenir una taxa de canvi variable. "Pot tenir un recorregut econòmic, encara que no el tingui des d'un punt de vista social", afegeix.

El Festival de Sitges tanca amb rècords d'assistència i de venda d'entrades

sitges 2015

El Festival de Sitges tanca amb rècords d'assistència i de venda d'entrades

Els ingressos per vendes augmenten un 23,1% respecte el 2014

Ángel Sala destaca "la interactivitat amb el públic, la seva implicació i la qualitat dels títols"

«The invitation», millor pel·lícula de Sitges en un palmarès molt repartit

| 20/10/2015 a les 18:01h
Festival de Sitges | Adrià Costa
El Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha tancat la 48a edició amb un increment molt substancial de les xifres corresponents a la venda d’entrades i al nombre d’espectadors. Segons dades recollides fins a la finalització del certamen, s’han venut un total de 77.955 entrades, corresponents a 63.405 entrades de sessions i 14.550 entrades d’abonaments, un 20,8% més respecte la passada edició, que en van ser 64.509.

Al mateix temps, l'edició 2015 del festival ha suposat un increment del 23,1% respecte el 2014 en el capítol d’ingressos per vendes. Aquestes dades suposen un rècord en els registres del certamen i deixen clara la consolidació i el creixement d'una proposta que compta amb un públic molt fidel i que sap enamorar nous adeptes.

El director de la Fundació organitzadora del Festival, Xavier Duran, ha fet una valoració molt positiva d’aquest 2015: “És un any en què s’han batut rècords d’assistència i de venda d’entrades. Ja des de l’inici, la prevenda d’abonaments i packs va marcar un bon ritme, fins arribar finalment a un increment del 95% respecte el 2014". L’assistència a totes les sales ha estat massiva i, per això, l'organització valora "molt positivament la presa de decisió respecte l’obertura d’una quarta sala, la Tramuntana, que es mantindrà de cara a properes edicions”.

Àngel Sala, director del festival, s’ha mostrat molt satisfet amb els resultats, tant els econòmics i com els de programació: “la interactivitat de la programació amb el públic i els convidats, la seva implicació i el nivell de consens respecte a la qualitat dels títols presentats en les diferents seccions són grans titulars en una edició que ha marcat una clara tendència del gènere cap al terror d’autor i l'heterodòxia del fantàstic en la seva capacitat per combinar-se, fins i tot fagocitar altres gèneres com és el cas del western”. 

divendres, 9 d’octubre del 2015

Les 15 millors actuacions castelleres del 2015

Les 15 millors actuacions del 2015

A manca de dos mesos de màxims, repassem les 15 diades de colles més importants

-Nd | Actualitzat el 07/10/2015 a les 10:43h

La Colla Vella descarregant el 4de9 sense folre a Vilafranca Foto: Rodrigo Sicilia

 
Qui ha fet de moment la millor actuació del 2015? Quines diadedes entrarien en aquest pòdium? Encara manca un octubre amb diades com la de Nova Atenes, Santa Teresa, Sants o Santa Úrsula, i un novembre amb Tots Sants i la diada de Minyons, entre d'altres, però és un bon moment per fer una mirada enrere, veure què han fet ja les colles en un curs espectacular i somiar amb el que encara ens poden regalar.

Aquestes són les quinze millors diades del 2015 a 7 d'octubre tenint en compte només tres construccions:
 
Colla Diada
Colla Vella dels Xiquets de Valls (Sant Fèlix) 4de9fa, 4de9sf, 2de8sf(c)
Colla Vella dels Xiquets de Valls (Tarragona) 4de9fa(c), 4de9sf, 3de10fm(c)
Castellers de Vilafranca (Sant Fèlix) 3de9fa, 3de10fm(c), 2de8sf(c)
Castellers de Vilafranca (Tarragona) 3de9fa, 3de10fm(c), 2de8sf(c)
Minyons de Terrassa (Sant Fèlix) 3de10fm, 5de9f, 2de9fm
Castellers de Vilfranca (El Catllar) 3de9fa, 2de9fm, pde8fm
Castellers de Vilafranca (L'Arboç) 3de9fa, 2de9fm, pde8fm
Castellers de Vilafranca (Reus) 3de9fa, 2de9fm, pde8fm
Colla Vella dels Xiquets de Valls (Firagost) 2de9fm, 4de9fa, pde8fm 
Colla Vella dels Xiquets de Valls (El Catllar) 2de9fm, 4de9fa, pde8fm 
Minyons de Terrassa (Terrassa) 5de9f, 2de9fm, pde8fm
Jove de Tarragona (El Catllar) 5de9f, pde8fm, 9de8 
Colla Vella dels Xiquets de Valls (Reus) 4de9fa, 2de9fm, 3de9f
Minyons de Terrassa (Barcelona 5de9f, 2de9fm, 3de9f
Colla Vella (Sant Joan), Vilafranca (Mataró) 2de9fm, pde8fm, 3de9f

En canvi, si tenim en compte els tres castells i el pilar, l'ordre d'aquestes varia en algunes posicions:
 
Colla Actuació
Colla Vella (Sant Fèlix) 4de9fa, 4de9sf, 2de8sf(c), pde8fm
Castellers de Vilafranca (Sant Fèlix) 3de9fa, 3de10fm(c), 2de8sf(c), pde8fm
Castelles de Vilafranca (Tarragona) 3de9fa, 3de10fm(c), 2de8sf(c), pde8fm
Colla Vella (Tarragona) 4de9fa(c), 4de9sf, 3de10fm(c), pde8fm(c)
Minyons de Terrassa (Sant Fèlix) 3de10fm, 5de9f, 2de9fm, pde8fm(c)
Minyons de Terrassa (Terrassa) 9de8, 5de9f, 2de9fm, pde8fm
Castellers de Vilafranca (El Catllar) 3de9fa, 2de9fm, 3de9f, pde8fm
Castellers de Vialfranca (l'Arboç) 3de9fa, 2de9fm, 3de9f, pde8fm
Castellers de Vilafranca (Reus) 3de9fa, 2de9fm, 3de9f, pde8fm
Colla Vella (Firagost) 4de9fa, 2de9fm, 3de9f, pde8fm
Colla Vella (El Catllar) 4de9fa, 2de9fm, 3de9f, pde8fm
Jove de Tarragona (El Catllar) 3de9f, 9de8, 5de9f, pde8fm
Xiquets de Tarragona (Santa Tecla) 2de9fm(c), 5de9f(c), 3de9f, pde8fm(c)
Castellers de Vilafranca (Mataró) 3de9f, 2de9fm, 4de9f, pde8fm
Castellers de Vilafranca (Vilanova) 3de9f, 2de9fm, 4de9f, pde8fm