XIFRES DE RÈCORD

'La Marató' de TV-3 tanca amb 11.403.593 euros

Des del seu inici, el 1992, el macroprograma ha finançat 680 projectes d'investigació

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Divendres, 15 de maig del 2015 - 16.46 h
'La Marató', el macroprograma solidari de TV-3 que en la seva última edició va estar dedicat a les malalties del cor, va tancar el 31 de març el període de donatius amb una xifra d'11.403.593 euros, segons ha anunciat la Fundació La Marató. Així, la quantitat recaptada després de l'emissió de l'espai (8.864.016 milions), el 14 de desembre, s'ha vist incrementada en 2,5 milions.
A aquest marcador hi han contribuït les diferents fórmules de participació social en el projecte. Entitats i col·lectius de tota mena van organitzar 2.235 activitats populars per tot Catalunya, en què van participar un milió de persones i van sumar més de dos milions d'euros al marcador final. Un total de 2.312 voluntaris es van mobilitzar per atendre els prop de 70.000 donatius telefònics el dia del programa.

Àmplia campanya de sensibilització

Així mateix, el disc i el llibre de 'La Marató' van tenir també una gran acollida: de la 10a edició del compacte se'n van vendre gairebé
170.000 exemplars, i de la setena del llibre, 10.000. 'La Marató' va desplegar també una extensa campanya de sensibilització i
divulgació social sobre les malalties del cor, que va arribar a 210.000 joves d'entre 12 i 18 anys, a través de les 4.412 conferències impartides per 358 professionals de la salut.
Des de la seva primera edició, el 1992, els fons obtinguts pel programa pugen a 142.256.675 euros, dada que l'ha convertit en "un dels principals motors de la investigació científica de Catalunya, una eina de sensibilització i divulgació social sobre les malalties tractades i un estímul de la participació ciutadana", expliquen des de la Fundació. Des d'aquesta primera entrega, els diners recaptats han permès finançar 680 projectes d'investigació biomèdica sobre un ampli conjunt de malalties incurables.

La meitat dels joves espanyols, enganxats a la xarxa

El 8% es veuen atrapats per les xarxes socials com amb altres drogoaddiccions.El 46% reconeixen que han sentit «dependència» d'internet en algun moment 

EL PERIODICO

MANUEL VILASERÓ / MADRID

Dijous, 14 de maig del 2015

FERRAN SENDRA

La dependència d'internet i de les xarxes socials s'acarnissa amb els joves.

Molts pares estan convençuts que els seus fills passen massa hores connectats a internet. No és necessari portar a terme cap estudi per certificar-ho. És un comentari habitual entre els progenitors. El més xocant és que, tot i els conflictes que aquesta qüestió genera en les relacions familiars, gairebé la meitat dels joves admeten que els pares tenen tota la raó. El 46,3% reconeixen que en algun moment han sentit dependència i això els ha provocat la necessitat de desconnectar-se. I una porció més petita, però no menyspreable, un 7,9%, admeten sense embuts que estan enganxats a internet com podrien estar-ho a qualsevol altra drogoaddicció.
Les dades procedeixen d'una nova investigació portada a terme pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, un centre privat creat per la FAD (Fundació d'Ajuda a la Drogoaddicció), que aquesta vegada s'ha centrat en els joves de 16 a 20 anys. Són la generació que va néixer amb internet a casa i que ha viscut des de la pubertat l'explosió de les xarxes socials. L'estudi, denominat Joves en la xarxa: un selfie, és això, un autoretrat en què 800 joves descriuen quina és la seva relació amb el món virtual.
NI INGENUS, NI IGNORANTS / Gairebé cap d'ells concep la seva vida sense els recursos que els ofereix la web, però no són «ni ingenus, ni ignorants, disposen de la informació necessària sobre els riscos que comporta» la navegació, però els assumeixen «perquè aprecien més els seus avantatges», segons el director tècnic de la FAD, Eusebio Mejías. Un dels seus desavantatges és precisament que «enganxen» i «fan que deixis de fer altres coses divertides o necessàries», que et «quedis aïllat» o «provoquen que les persones s'acomodin i siguin més mandroses».
La percepció del que els passa als seus companys també és reveladora. Aquest percentatge que ronda el 8% d'enganxats confessos es transforma en un 41% quan als joves se'ls pregunta si veuen els seus amics bastant o molt dependents de les xarxes. És un comportament molt similar a l'observat amb els conductors quan se'ls pregunta si les seves actituds al volant són prudents i com veuen els altres. La resta sempre ho fa pitjor.
La dimensió del fenomen és quantitativament important. Només en la franja d'edat escollida per l'estudi, traslladant els percentatges a termes absoluts, uns 170.000 adolescents estarien enganxats a internet, mentre que més d'un milió haurien sentit en alguna ocasió aquesta sensació. Pel que fa al temps que passen navegant, el 65% arriba a considerar-lo «una mica excessiu» o «clarament excessiu». És clar que la gran majoria consideren que passen més temps del que necessiten davant les pantalles.
MÉS CIBERASSETJAMENT DEL QUE ES CREU / La coincidència dels joves amb l'opinió dels seus pares no es queda en l'excessiu temps dedicat a la xarxa. En la percepció del risc més greu, el ciberassetjament, 6 de cada 10 enquestats pensen que fins i tot és «més freqüent del que es creu». La seva freqüència seria molt alta a jutjar per les respostes obtingudes. El 58% considera que el ciberbulling o assetjament entre companys es dóna amb bastanta o molta freqüència, un 54% té la mateixa opinió de l'enviament d'imatges privades i compromeses i un 41%, de l'assetjament d'adults a menors. No superen, en canvi, el 22% els joves convençuts que aquestes situacions es donen amb poca freqüència. El director tècnic de la FAD va recordar que els actuals estudis sobre el ciberassetjament dibuixen un àmbit més reduït que potser s'hauria de revisar.
Els joves també saben perfectament que les xarxes faciliten la mentida i l'engany. En una escala d'1 a 10, la frase «les persones menteixen més que cara a cara» obté una puntuació de 7,42. També aproven de sobres afirmacions com les següents: «T'enganyen moltes vegades» (6,75), «resulta inevitable que persones desconegudes sàpiguen coses de tu» (6,87), «et sents més controlat» (6,6), «les relacions són més pobres, més limitades, que les que es tenen cara a cara» (6,67).
Davant d'aquests desavantatges, els joves aprecien igualment avantatges, com «la facilitat més gran de comunicació» (7,51), la constatació que «ajuden a lligar» (6,31) o el fet que «faciliten oportunitats laborals» (5,96) i d'oci (6,06). «Les xarxes són sobretot per a les persones d'aquesta franja d'edat un magnífic vehicle per crear i consolidar relacions, encara que sigui sobre diferents maneres de comunicació, amb normes diferents de les que coneixíem», segons Eusebio Megías.
Una pauta que es repeteix al llarg de totes les respostes és la diferència entre les opinions de nois i noies. La seva percepció dels riscos és més alta per part d'elles i també són més crítiques respecte a l'excés de dedicació i al fet d'estar enganxades. Una diferència que el director tècnic atribueix al fet que les dones se senten en un grau més alt víctimes potencials d'assetjament perquè el pateixen amb més freqüència, però no només a això. També es deuria a una diferent escala de valors en què la prudència, per exemple, té un paper més important entre les noies.

Notícies relacionades

• Una relació més madura

Els 10 museus i les 10 col·leccions més visitades a Catalunya el 2014

La Sagrada Família continua líder indiscutible com a atractiu turístic, però els dos rànquings revelen algunes sorpreses

ARA Barcelona | ARA 15/05/2015 17:19

Més de 23 milions de visitants van passar l'any passat pel conjunt dels museus i col·leccions de Catalunya, segons dades facilitades pels mateixos equipaments al departament de Cultura. Els museus van rebre 10,8 milions de persones, mentre que les col·leccions van registrar una xifra de 12,1 milions de visitants.

A Catalunya hi ha 115 museus amb 107 extensions i 391 col·leccions amb 30 extensions. La Sagrada Família continua líder indiscutible en les prioritats dels visitants, just per davant del Born, que supera dos 'hits' històrics com el Museu Dalí i el Museu del Barça.  

Aquests són els 10 museus més visitats:

1. Teatre-Museu Dalí: 1.534.961

2. Museu del Futbol Club Barcelona: 1.527.812

3. Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona: 1.230.708

4. Fundació Joan Miró: 1.091.468

5. Museu Picasso: 919.814

6. MNAC: 718.230

7. Macba: 324.425

8. Museu d'Arqueologia de Catalunya: 296.333

9. Museu Marítim de Barcelona: 248.989

10. Tresor de la Catedral de Girona: 247.735

 

Aquestes són les 10 col·leccions més visitades:

1. Basílica i Museu de la Sagrada Família: 3.260.880

2. Born Centre Cultural: 1.894.400

3. La Pedrera: 988.582

4. Casa Batlló: 915.357

5. CaixaForum: 775.068

6. CosmoCaixa BCN: 739.649

7. Museu d'Història de Tarragona: 559.685

8. Museu Egipci de Barcelona: 257.537

9. Museu de Cera de Barcelona: 199.420

10. Fundació Fran Daurel. Col·lecció d'Art Contemporani: 167.154

Dijous  07.05.2015  06:00

Autor/s: ACN

El món casteller comença una temporada amb més de 13.000 construccions en 1.200 actuacions

El nombre de castells de vuit que coronats el 2014 és el doble del de fa sis anys

VilawebLa temporada castellera ha arrencat aquest any amb més de 94 colles, 14 en formació, i més de 12.000 castellers en actiu. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) calcula que l'any es tancarà havent portat a plaça més de 13.000 castells en unes 1.200 actuacions i actes amb presència castellera. Des de principis d'any, ja s'han aixecat 2.040 castells, un 10% més que el mateix període de l'any passat. El creixement no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu, ja que el nombre de castells de vuit que es coronen és el doble del de fa sis anys. L'increment de colles fa, segons la CCCC, 'més necessària que mai' la prevenció de lesions per caigudes treballant per mantenir-ho entorn al 3%.
L'any 2009 es van aixecar 6.720 castells, mentre que l'any passat la xifra es va quasi doblar, assolint les 12.493 construccions. La popularització i el creixement del nombre de colles castelleres fa que sigui 'més important que mai' la prevenció de lesions. Així, actualment, el percentatge de caigudes es va tancar l'any passat en un 3%, després d'una caiguda progressiva els últims anys.
Concretament, l'any 1995, les caigudes suposaven un 7,5% del total de castells aixecats, una xifra que en sis anys s'ha reduït a la meitat, segons dades de la CCCC. En aquests quatre primers mesos de l'any, els de menys activitat, l'índex de caigudes ha estat del 2,2%.
Aquestes dades coincideixen amb l'obligatorietat, al setembre, que el pom de dalt (anxaneta, acotxador i dosos) de les colles castelleres universitàries utilitzin sempre casc, com ho fan la resta de colles castelleres. D'aquesta manera, es tanca un cicle iniciat fa 10 anys per trobar un casc que s'adaptés al món casteller, que s'ha anat implantant progressivament.
Així mateix, la CCCC impulsarà una edició en versió vídeo del fulletó 'Fem pinya' per insistir en l'aposta per la seguretat activa.
Més colles i castells de més dificultat
L'increment substancial del nombre de colles castelleres els darrers anys ha suposat, també, una major qualitat en els castells. Si es prenen com a mesura el nombre de castells de vuit aixecats, l'any 2009 se'n van coronar 412, mentre que l'any passat van ser 817. La temporada passada es van descarregar 208 castells de nou pisos per part de dotze colles, mentre que se'n van carregar sis de deu i només un va ser possible descarregar-lo.
Segons la CCCC, no és una tendència 'conjuntural, sinó estructural', motivada pel fort interès que suscita el món casteller.
Josep Maria Cortès, president de la CCCC, no augura 'cap castell especial' durant aquesta temporada, malgrat que reconeix que cada any hi ha alguna 'sorpresa' que les colles en actiu es 'reserven' per presentar durant l'any. Això sí, es mostra convençut que es tornarà a superar el 'rècord' registrat l'any anterior.
En aquesta línia, Cortès ha volgut deixar clar que entre les colles no s'estableix cap competició i, per això, considera 'impossible' fer una previsió de les construccions de gammes extra que s'aixecaran, en una temporada que, any rere any, s'allarga per davant i per darrera i que permet veure castells tots els mesos de l'any.

• 
• 
• 
• 

Dimarts  28.04.2015  19:07

Autor/s: ACN

Mas xifra en 3.000 milions d'euros el cost anual de fer funcionar un nou estat

Calcula uns guanys d'entre 12.000 i 15.000 milions als quals resta les despeses de funcionament i la solidaritat amb Espanya

VilawebEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha calculat que una Catalunya independent obtindria uns guanys d'entre 12.000 i 15.000 milions d'euros procedents del dèficit fiscal, als quals se li haurien de restar uns 3.000 milions que s'haurien de destinar a fer funcionar el nou estat i també una quantitat que serviria per mantenir un corrent de solidaritat amb l'estat espanyol.
Amb la xifra resultant, ha continuat Mas, es podria invertir en polítiques diverses, i una d'elles és la de cooperació. Tenint en compte que ara mateix aquest àmbit es mou en xifres modestes, ha dit, 'l'esforç seria fàcil de fer'. El president ha fet aquesta reflexió després de visitar la nova seu d'Oxfam Intermón.

• 

Dilluns  27.04.2015  15:54

Més llibres venuts en català que no en espanyol per Sant Jordi

Publicada la llista definitiva dels més venuts per Sant Jordi · Els llibres de Marta Rojals i Vicent Partal entren al rànquing final del Gremi de Llibreters

VilawebEl Gremi de Llibreters ha donat a conèixer avui les dades finals de les vendes del Dia de Sant Jordi. En total, al Principat es van vendre 1.530.000 exemplars, dels quals un 53,59% en català i un 46,41% en castellà. També s’ha registrat un increment en la facturació. Concretament, un increment del 6% que situa les vendes de llibres per Sant Jordi en els 20,35 milions d’euros. Editors i llibereters han celebrat aquestes grans números amb una copa de cava i vermut del Morro fi aquest migdia al palau March. 'No ens calia estudiar tant', de Marta Rojals (Sembra) i 'Desclassificat:9-N' de Vicent Partal (La Magrana) ocupen els llocs tres i deu respectivament en el conjunt de llibres de no ficció més venuts a Catalunya.
En aquesta mateixa categoria de no ficció, es mantenen les primeres posicions que es van anunciar. Xavier Sala i Martín lidera el rànquing amb 'És l'hora dels adéus?', seguit de Lluís Jutglar amb 'Olé tu!!!' i Marta Rojals. Francesc Torralba amb 'Córrer per pensar i sentir' és en quarta posició, seguit de 'Sàpiens. Una breu història de la humanitat', de Yuyal Noah, i 'Ja t'ho faràs', de diversos autors. 
Xavier Bosch consolida l'èxit
Tal com ja anunciava la llista procisional, la categoria de ficció està liderada per Xavier Bosch, amb 'Algú com tu', seguit d''El món blau', d'Albert Espinosa i 'Un any i mig', de Sílvia Soler.
Un dels canvis destacats entre el llistat inicial de més venuts i el llistat definitiu del Gremi de Llibreters és la caiguda de la llista de 'Un film (3.000 metres)' de Víctor Català, que hi havia entrat en cinquena posició.

No ficció:

1. 'És l'hora dels adéus' (Rosa dels Vents), de Xavier Sala i Martín
2. 'Ole tu!!' (Ara Llibres), de Lluís Jutglar Calvés
3. 'No ens calia estudiar tant' (Sembra) de Marta Rojals
4. 'Córrer per pensar i sentir' (Angle Editorial), de Francesc Torralba
5. 'Sàpiens. Una breu història de la humanitat' (Edicions 62), de Yuval Noah
6. 'Ja t'ho faràs!' (Cossetània), de diversos autors
7. 'En quarantena' (Columna) de Quim Morales
8. 'La formació d'una identitat' (Eumo) de Josep Fontana
9. 'Sucs verds' (Cossetània) de Carla Zaplana
10. 'Desclassificat:9-N' (La Magrana) de Vicent Partal

Ficció

1. 'Algú com tu' (Planeta), de Xavier Bosch

2. 'El món blau. Estima el teu caos' (Rosa dels Vents), d'Albert Espinosa

3. 'Un any i mig' (Columna), de Sílvia Soler

4. 'Cremeu Barcelona!' (Columna) de Guillem Martí

5. 'També això passarà' (Ara Llibres) de Milena Busquets

6. 'Strappo' (Ediciones B) de Martí Gironell

7. 'Mariona' (La Magrana) de Pilar Rahola

8. 'L'àguila negra' (Proa) de Joan Carreras

9. 'Homes sense dones' (Empúries) d'Haruki Murakami

10. 'Número Zero' (Rosa dels Vents) d'Umberto Eco

Podeu consultar el llistat complet (PDF) dels llibres més venuts per Sant Jordi 2015.

Núvol: La venda de llibres en català puja al 54% aquest Sant Jordi

• 

Palamós superarà per primer cop els 40.000 visitants en la temporada de creuers

Palamós superarà per primer cop els 40.000 visitants en la temporada de creuers

L'impacte econòmic a la Costa Brava i a les Terres de l'Ebre serà d'uns 3 milions d'euros

ACN , Girona | ND 24/04/2015 a les 21:58h

Els ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita rebran la visita de 43.000 viatgers durant la temporada de creuers, que s'inicia diumenge amb l'arribada del 'Seabourn Quest' al port palamosí. Serà la primera vegada que aquestes instal·lacions superin els 40.000 viatgers, el que suposa un increment del 4% respecte la temporada passada, amb 35 escales fins l'1 de desembre.

A Roses, que obrirà la temporada el 5 de maig, mantindrà les deu escales durant aquest any i rebrà uns 2.000 passatgers procedents de creuers de menys capacitat. A les Terres de l'Ebre, el port de Sant Carles de la Ràpita començarà l'activitat el 8 de juliol i serà l'escenari de sis escales i la visita d'un miler de persones.

Notícies relacionades

Barcelona va rebre més de 2 milions de creueristes de gener a novembre del 2014

Crítiques per la contaminació que provoquen els creuers a Barcelona

El creuer més gran del món atraca a Barcelona

Arriba a l'Ebre el primer creuer turístic

El mestral frustra l’arribada del primer creuer turístic a la Ràpita

Tremosa: «Espanya imposa un corralito aeroportuari a Catalunya»