Política

barcelona - 31 agost 2019 2.00 h 

 

10 anys de l’espurna d’Arenys 

Els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència opinen que sense aquest precedent no s’hauria produït l’onada de consultes posterior, ni el 9-N ni l’1-O

Responsabilitzen de “l’actual decepció de la gent” els grans partits polítics, “que no han sabut fer un front comú”

Virtudes Pérez - barcelona

Les consultes van moure un milió de votants i 60.000 voluntaris

El 13 de setembre que ve es commemorarà el desè aniversari de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència, una fita històrica que va desencadenar una allau de consultes populars arreu de Catalunya, i que representa per al sobiranisme la veritable espurna que va encendre la flama independentista.
Els organitzadors d’aquella primera consulta ho tenen clar. Sense Arenys de Munt no hi hauria hagut ni l’ANC, ni el 9-N ni l’1 d’octubre. N’està especialment convençut Josep Manel Ximenis, una de les cares més visibles de l’organització d’aquella primera consulta, que en aquells moments era regidor de la CUP, el partit que va presentar la moció a l’Ajuntament que va fer possible la consulta. Actualment Ximenis és el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (Mapa) i no només està desvinculat de qualsevol partit polític (va ser alcalde per la CUP del 2011 al 2013 fins que una moció de censura d’ERC, CiU i el PSC el va fer fora), sinó que els responsabilitza –ho va tornar a fer durant la Universitat de Prada la setmana passada– “d’impedir que la societat catalana avanci cap a la independència”.
Per Ximenis, la consulta d’Arenys “va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista”. El 13 de setembre de fa deu anys “la gent va demostrar que units i ben organitzats podem desafiar l’Estat”. Aquesta “força de la gent, aquesta capacitat d’autoorganitzar-nos”, com destaca Ximenis, és la que va permetre que en només tres mesos la consulta arribés a 167 municipis, entre altres els primers de grans dimensions, com ara Sant Cugat del Vallès o Vic. I que en poc més d’un any, amb la sentència de l’Estatut pel mig, es repetís en 538 municipis més fins a arribar a Barcelona el 10 d’abril del 2011. Alfred Bosch, llavors portaveu de Barcelona Decideix, va definir tot el procés de “màgic” després de la consulta a la capital catalana i va expressar la seva confiança que “no ho esgarrem”.
Després hi va haver la consulta del 9-N del 2014 convocada per Artur Mas i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Però també el 155 i els empresonaments, entre altres els de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, responsables de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament, un veritable cop a l’ànima del moviment ciutadà més allunyat d’interessos partidistes. “La consulta d’Arenys va ser la demostració que un poble de forma pacífica i estratègicament organitzat pot fer el que vulgui”, assegura Carles Móra, en aquell moment alcalde per Arenys de Munt 2000, que precisament per haver viscut molt intensament aquell inici no amaga un cert desencant. “Jo vaig arribar a fer 80.000 quilòmetres, fins que els recursos es van esgotar. Visitàvem la gent porta a porta per aconseguir adhesions”, recorda Móra, que, com Ximenis i tants altres de la comissió organitzadora, va rebre amenaces de mort i moltes pressions, per exemple de la Falange, que va organitzar una marxa el mateix dia de la consulta per intentar que s’anul·lés la convocatòria. “Van ser dies difícils però hi havia molta unitat, molta il·lusió. Tothom va fer el que havia de fer i per això va sortir bé”, insisteix Móra, que afirma que ha tret com a gran lliçó d’aquell moment “que la solució està en mans del poble”.
Móra diu que és conscient que “la gent està espantada després dels empresonaments” i que també està “decebuda per la incapacitat dels partits independentistes de fer un front comú”, un fet “inexplicable”. Però, malgrat això, no dona res per perdut. Al contrari, està convençut que “cal fer un foc nou perquè aquells que es fiquin en política no defensin privilegis sinó que tinguin clar que la prioritat és el país i la seva gent”.
En aquest sentit, Móra anima la gent a manifestar-se aquest 11 de setembre. “Hi ha hagut una repressió molt forta i cal respondre. Ens hem d’entossudir en una desobediència pacífica però contundent. Ho vam demostrar a Arenys i ho podem tornar a fer”, destaca.
Per Anna Arqué, una de les impulsores de consultes posteriors, “la votació d’Arenys va agafar una dimensió nacional amb el moviment de les consultes que va arribar a un milió de votants, gràcies a 60.000 voluntaris i amb 300 observadors internacionals”. Sense aquesta allau de consultes, diu Arqué, “Arenys hauria quedat en una anècdota local”.

LES FRASES

La consulta va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista

Josep Manel Ximenis

regidor de la cup el 2009 i un dels impulsors de la consulta

Vam demostrar que un poble estratègicament organitzat pot fer el que vulgui

Carles Móra

alcalde d’arenys (arenys de munt 2000) el setembre del 2009

Sense la dimensió nacional que va agafar amb l’onada de consultes hauria estat una anècdota local

Anna Arqué

impulsora del moviment de consultes posterior

Si Arenys no hagués demostrat que es podia fer en l’àmbit nacional no s’hauria fet mai

Xavier Mas

organitzador de la consulta d’arenys

Reconeixement als represaliats per l’1-O

Des que es va organitzar la consulta d’Arenys, s’ha muntat un aplec anual al poble per commemorar l’efemèride. Els primers duraven dos dies, però de mica en mica es van anar reduint i els últims es concentraven en mitja tarda. Sempre, fins aquest any, s’havien muntat sense la implicació dels partits polítics, però en l’aplec d’aquest any les formacions polítiques s’hi han volgut implicar. Així ho explica el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), Josep Manel Ximenis.
Aquest any, a les portes de la sentència per l’1-O, a banda de reconèixer la tasca d’Elisenda Paluzie, s’ha volgut que l’aplec tingui un reconeixement pels represaliats de l’Estat, tant presos com exiliats i altres damnificats, entre altres Roger Espanyol, explica Ximenis. Hi assistiran la germana de Toni Comín i la dona de Quim Forn.
L’aplec l’obrirà una actuació de les escoles de dansa del poble, i després hi haurà la intervenció del president, Quim Torra, l’homenatge, un sopar popular i un col·loqui amb advocats del procés. En la cloenda hi intervindrà Carles Puigdemont.

Acusados, crónica política de Cataluña

Un mapa cada dia: el cors és la llengua de dues illes, en realitat

MÓN

Un mapa cada dia: el cors és la llengua de dues illes, en realitat

El cors, una variant del toscà, és parlat també al nord de Sardenya

Per: Redacció

28.08.2019  21:50

Vilaweb

Un raonament simple fa que quan coincideix el nom d’un territori amb el d’una llengua tendim a equiparar-los. Però això no és pas tan automàtic. El cors, per exemple, no és únicament la llengua de Còrsega. Tal com s’observa al mapa, també és la d’una bona part de l’illa de Sardenya.

El cors és una llengua romànica que la majoria de lingüistes consideren una variant del dialecte italià toscà, amb fortes influències del sard. Es calcula que és parlat per unes 225.000 persones, que sovint l’usen tan sols oralment, i reserven l’italià o el francès per a l’expressió escrita.
A l’illa de Sardenya, conviu amb el sard i amb llengües com ara el català o el lígur. Per a saber-ne més, us recomanem l’article: ‘Sardenya, la nació de les cinc llengües‘.
I per a saber més coses sobre el cors podeu entrar en aquesta web del govern cors.

Un mapa cada dia

Una llengua que s’esvaeix (Xavier Deulonder i Camins)

OPINIÓ

Una llengua que s’esvaeix (Xavier Deulonder i Camins)

Per: Redacció

16.08.2019  08:31

Vilaweb

Joan Daniel Bezsonoff lamenta que, a la Catalunya Nord durant la segona meitat del segle xx, “la llengua de Ramon Muntaner s’ha evaporat com la boira d’un matí d’estiu” i, segons es desprèn d’un reportatge que va publicar diumenge passat el diari espanyol El País, això mateix s’esdevindrà en les properes dècades amb la llengua de Miguel de Cervantes a Gibraltar; des de l’inici de la sobirania britànica sobre el Penyal, confirmada en el Tractat d’Utrecht (1713), a Gibraltar ha continuat parlant-se sempre el castellà, només que, ara, els nens i els adolescents el rebutgen; així, parlen entre ells en anglès, es dirigeixen als seus avis en anglès, malgrat que aquests els renyin i els demanin que se’ls adrecin en espanyol, i admeten que així com els seus pares pensen en espanyol, ells pensen en anglès; resulta molt previsible, doncs, en quina llengua parlaran als seus fills quan, el dia de demà, comencin a tenir-ne. Les raons d’aquesta actitud s’atribueixen al desenvolupament de les xarxes socials, on, òbviament, l’anglès és una llengua molt més útil que el castellà —o el francès— i, també, al rebuig a les reivindicació per Espanya de la sobirania sobre el Penyal; abandonen el castellà, doncs, perquè hi veuen un vincle amb un país del qual no en volen saber res.
Si comparteixo el plany de Bezsonoff i, per això, faig tot el que crec que puc fer per evitar la desaparició del català a la Catalunya Nord amb l’esperança, a més, que, tot i que en futur llunyà que ja no aconseguiré veure, arribi un moment en què es pugui tornar a dir que a Perpinyà no cal preocupar-se pel francès perquè tothom hi parla en català, és perquè em sap greu —o, més aviat, em molesta— que a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans el català no hi sigui la llengua predominant, és a dir, la llengua útil i necessària per viure-hi i treballar-hi amb total normalitat. En canvi, que a Gibraltar es perdi l’ús del castellà tant se me’n dóna, exactament igual com a l’autor del reportatge de El País no es deu amoïnar gaire pel precari estat del català a València, Alacant i Oriola; al capdavall, tots coneixem el posicionament d’aquest diari respecte a la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
A més, ja em va bé que el castellà, la segona llengua més parlada del món segons la propaganda nacionalista espanyola, retrocedeixi, més que res perquè desitjaria que a l’àrea metropolitana de Barcelona comencés a haver-hi gent gran que renyés els seus néts per dirigir-s’hi en català; tant de bo, doncs, Puerto Rico es convertís en una societat angloparlant, el quítxua i l’aimara esdevinguessin les llengües nacionals de Perú i Bolívia, es declarés el guaraní única llengua oficial del Paraguai i a l’Argentina i a Mèxic establissin una gramàtica i ortografia pròpies, prescindint de l’estàndard general espanyol.
Estic segur que si dic que la República Catalana hauria de mirar d’eradicar el castellà de Catalunya a base de no considerar obligatori aprendre’l i estudiar-lo a l’escola, fins i tot molts catalanoparlants independentistes s’esgarrifaran, però, com podem veure, a les noves generacions de Gibraltar no els representa cap problema renunciar al castellà. Naturalment, també celebro que, avui dia, la llengua internacional sigui l’anglès en comptes del francès, com ho era ara fa seixanta anys, més que res perquè em sembla que, en cas contrari, la situació lingüística de la Catalunya Nord seria pitjor encara, que ja és dir; sort, doncs, que a l’antiga colònia francesa de la Louisiane, territori corresponent als actuals estats americans de Missouri, Illinois, Indiana, Louisiana, Arkansas, Mississippí i Alabama, s’hi va perdre l’ús del francès i, per això, avui dia, els EUA no són pas com el Canadà un país on el francès sigui llengua oficial.
Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com

Propostes

6 platges de la Costa Brava que et captivaran

Més de 200 quilòmetres de costa que no et deixaran indiferent

Cala Forcanera, a Blanes

per Redacció 12 d’agost de 2019 04:30

elMón 

Un dels indrets de referència quan es parla de platges catalanes és la Costa Brava, on trobar sol, arena, grans platges, petites cales, i indrets més íntims on gaudir de la natura. Una costa que abasta més de 200 km i que s'estén, seguint el litoral de nord a sud, entre Portbou i Blanes, incloent-hi les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.
Descobrim avui 6 d'aquestes platges per gaudir-ne aquest estiu:

Cala d'Aiguablava

Cala d'Aiguablava (Begur).

Situada entre Begur i Tamariu (Baix Empordà), té uns 70 metres de llarg i diverses cales al seu voltant. S'hi pot accedir a través del Camí de Ronda, en cotxe des dels pobles de Tamariu, Begur o Palafrugell o via mar.

Cala Foradada

Cala Foradada (Palamós).

Situada a pocs quilòmetres de Palamós, una de les curiositats d'aquesta cala és que compta amb una roca foradada que crea un petit pont natural. S'hi pot accedit caminant des de la platja del Castell o via mar.

La Cala Forcanera a Blanes

Cala Forcanera (Blanes).

Es troba al municipi de Blanes, i és una petita cala amb una platja d'uns 20 metres. Disposa d'una gran tranquil·litat, i aigua cristal·lina. Es pot accedir caminant des de Blanes o via mar.

Platja de la Gola de Ter

Platja de la Gola de Ter (Torroella de Montgrí).

Situada als afores de Torroella de Montgrí i entre els pobles de Pals i l'Estartit, és una de les platges més grans de les que podem trobar a la Costa Brava, amb sorra fina, i quilòmetres i quilòmetres de platja. Una platja ideal per als amants dels esports relacionats amb el Surf.

Platja de l'Illa Roja

Platja de l'Illa Roja (Pals).

És una de les platges més fotografiades de la Costa Brava per la singular roca vermella que divideix la platja en dos: 70 metres a una banda, i 30 a l'altra. Una platja ideal per als qui practiquen naturisme.

Sa Futadera

Sa Futadera (Tossa de Mar).

Situada a pocs quilòmetres de Tossa de Mar, la cala Sa Futadera és una meravella envoltada de natura típica de la Costa Brava. S'hi pot accedir caminant.

These Death-Defying Human Towers Build on Catalan Tradition | Short Film...

Societat

"Vaig comprar els plànols de la Sagrada Família perquè estaven a un preu regalat"

L'arquitecte dominicà Gerardo Pérez és un dels 14 compradors del projecte per copiar el temple barceloní

Un dels plànols de la Sagrada Família creat per un arquitecte britànic. | George Harding
Un dels plànols de la Sagrada Família creat per un arquitecte britànic. | George Harding 

 

elMón 

per Adrià Lizanda 02 d’agost de 2019 16:48

Gerardo Pérez és arquitecte i el fundador de Luxia Labs, un estudi d'arquitectura que dissenya projectes per als seus clients. L'estudi està situat a Santo Domingo, capital de República Dominicana, i és un dels 14 compradors dels plànols per reproduir la Sagrada Família que han estat a la venda a stoor.pro durant més d'una setmana.
Els serveis jurídics del temple en van exigir ahir, en un burofax a què ha tingut accés el TOT Barcelona, la retirada immediata perquè amb ells es podrien reproduir la "basílica, columnes, façana, torres, l'entrada, l'escalinata i part del claustre". Els propietaris de la web han vetat la venda de forma temporal fins que s'esclareixi el cas.
Més info: Un arquitecte ven una suposada còpia dels plànols de la Sagrada Família per internet
Pérez, però, ha estat un dels que ha aconseguit el projecte per construir-lo. "Vaig comprar els plànols perquè estaven a un preu regalat", justifica en una conversa telefònica amb aquest diari.
L'arquitecte dominicà argumenta que comprar el projecte per només 1.000 euros era una "bona oportunitat". Els co-fundadors de la plataforma stoor.pro, on es podien trobar els plànols -tot i que els han retirat de la venda temporalment-, xifren en dos milions d'euros el valor que podria tenir el projecte de còpia de la Sagrada Família, elaborat per l'arquitecte anglès George Harding.
"No hi ha forma de construir un altre edifici com la Sagrada Família", admet Pérez, desmentint així que tingui la intenció de construir una altra Sagrada Família amb els plànols. Argumenta que la complexitat de les obres i el cost serien molt elevats. A més, la interpretació de l'edifici que va fer Gaudí seria difícil d'emular.
El que pretén, precisa a aquest diari, és dissenyar projectes per als seus clients -la majoria grans constructores, segons afirma- inspirats en l'estil d'Antoni Gaudí. El fundador de Luxia Labs destaca la bellesa de les columnes del temple, i es mostra convençut que trobarà promotors interessats en un disseny que recordi a la Sagrada Família. "Tinc uns clients molt innovadors", es congratula, i explica que alguns d'ells estan interessats en el projecte.

Els plànols ja no estan a la venda

Davant la petició dels advocats de la Sagrada Família a la plataforma stoor.pro perquè retiri els plànols de la venda, els propietaris de la web han congelat el projecte temporalment per evitar noves vendes. En un burofax enviat pels serveis jurídics de la Sagrada Família al co-fundador del portal Aitor Arteta, al qual ha tingut accés aquest diari, els advocats afirmen que els plànols que estaven disponibles vulneren la revelació de secrets i els drets de propietat intel·lectual, ja que s'estan fent servir "la marca, patents, models i dissenys industrials propietat de la fundació" de la Sagrada Família. "Requerim la immediata retirada de l'oferta de venda del portal web", sentencien els serveis jurídics.
Si no eliminen el projecte de la venda, adverteixen, iniciaran "accions legals". A més, recorda que la Fundació Junta Constructora del temple expiatori de la Sagrada Família té la propietat física, intel·lectual i industrial del temple, així com de la vessant "empresarial", cosa que inclou reformes i construccions relacionades.
En cas que decidissin retirar els plànols definitivament i els serveis jurídics del temple aconseguissin la prohibició per distribuir-los, els propietaris del portal haurien de retornar els diners als compradors i anul·lar la compra. "Els compradors perdrien el dret a edificar o vendre de nou els plànols", detalla Arteta.

Barri de la Sagrada Família Urbanisme Sagrada Família

Societat

Un arquitecte ven una suposada còpia dels plànols de la Sagrada Família per internet

La plataforma on estan a la venda assegura que els advocats de la junta del temple han demanat la retirada del producte

Plànols per fer una suposada còpia del temple. | George Harding

elMón-TOT BARCELONA

 

per Adrià Lizanda 01 d’agost de 2019 11:08

Els plànols per construir una rèplica de la Sagrada Família, a la venda per 1.000 euros. Els ha elaborat l'arquitecte anglès George Harding i els ha posat a la venda al portal stoor.pro, que posa en contacte arquitectes i constructores per facilitar la promoció immobiliària. Els serveis jurídics del temple han exigit a la plataforma que retiri el projecte, que han estat comprats per 14 persones i estudis, segons informa el co-fundador d'stoor.pro Taig Mac Carthy.
L'arquitecte anglès ha creat uns plànols detallats amb tota la informació necessària per construir una còpia de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí. El projecte porta una setmana publicat a stoor.pro, i Mac Carthy admet que han rebut una gran quantitat de correus electrònics que s'han interessat pel projecte. D'altres, però, han criticat l'oferta.

Un plànol de la Sagrada Família. | George Harding

La Sagrada Família n'exigeix la retirada

Una de les respostes a l'oferta de l'arquitecte ha vingut dels advocats de la Sagrada Família, que han demanat la retirada de l'oferta, segons indica Mac Carthy. El portal, fundat per Mac Carthy i per Aitor Arteta, accepta els projectes segons la seva qualitat. En aquest cas, especifica Mac Carthy, els plànols són de qualitat i contenen molta informació. "L'únic que censurem és la qualitat, els projectes han de ser de qualitat elevada per ser acceptats", detalla Arteta.
El que sí que han fet ha estat contactar amb l'arquitecte que ha elaborat els plànols. Els responsables de la pàgina web han demanat un informe legal a Harding perquè asseguri que no incompleix la llei amb el projecte. En cas de no obtenir resposta, avisa Arteta, estaran obligats a eliminar els plànols i l'oferta. Arribats a aquest extrem, afegeix el co-fundador de la plataforma, haurien de tornar els diners als 14 compradors dels plànols.
Els plànols estan a la venda per 1.000 euros -amb el preu rebaixat, ja que l'inicial era de gairebé 3.000 euros- i inclouen tres GB d'informació. Amb els documents a la mà es poden construir 4.500 m2, i contenen plantes i seccions detallades que permetrien construir una còpia exacta de la Sagrada Família.

Els promotors podrien edificar un temple com el de Gaudí amb dos milions d'euros i en "pocs mesos" es podria començar, segons stoor.pro.
Fins ara els plànols han estat adquirits per 14 clients, un d'ells espanyol. Entre els compradors hi ha una constructora japonesa, dues nord-americanes, un estudi de l'Índia i tres particulars dels Emirats Àrabs Units.

Sagrada Família