divendres, 31 de maig del 2019

Arrenca un Primavera Sound de rècord

Aquests dies, es fa a Barcelona un dels festivals de música més prestigiosos i amb més renom internacional de tots els que es fan a la ciutat: el Primavera Sound. Tot i que tècnicament el festival ja va començar dilluns, és amb l’arribada del cap de setmana que el ritme d’actuacions s’intensifica. En només tres dies, més de 200 bandes i artistes passaran per algun dels disset escenaris del Parc del Fòrum.
Alguns dels plats forts de la nit de divendres són Miley Cyrus, que actua en substitució de la rapera Bardi B; els clàssics de la dècada dels noranta Suede i la sempre exuberant Janelle Monáe. També es podrà sentir la particular actuació que oferirà Amaia, J i Manu Ferrón titulada ‘Él mató a un policía motorizado’. Pel que fa als músics locals, és aquest dia quan es podrà veure l’actuació de la cantant Pavvla.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
Dissabte és potser el dia amb més reclams del festival. S’hi concentraran les actuacions de Rosalía, James Blake, Solange Knowles, Jarvis Cocker, Primal Scream i Röisin Murphy. També hi haurà la reunió de Stereolab, la icona global de la música llatina J Balvin i el trap desencadenat de Rico Nasty. Aquesta tria és una bona mostra de l’actual cohabitació entre l’ànima pop-rock del festival i la progressiva entrada de músiques llatines i urbanes.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.

dimecres, 22 de maig del 2019

Munic acollirà el primer acte de la campanya per internacionalitzar la repressió de l'Estat

munich munic - pixabay
La plataforma Wereport, nascuda per internacionalitzar la repressió de l'Estat espanyol, ja té lloc, data i hora pel primer acte de la campanya de denúncia de la “vulneració de drets civils” que asseguren que es practica a Espanya. L'esdeveniment tindrà lloc a Munic aquest dijous a les set de la tarda.
Hi participaran Diether Dehm, diputat al Bundestag per Die Linke, Peter A. Kraus, catedràtic de Ciència Política a la Universitat d'Augsburg, Anand Torrents, coordinador del projecte Wereport, i Núria Tarrés, mare de l'Adrià Carrasco, activista dels CDR exiliat a Bèlgica.
D7AEoWaWwAA1jXo

Què és Wereport?

Diverses entitats socials van posar en marxa el passat mes de gener la plataforma Wereport, un projecte amb què volen denunciar internacionalment la “vulneració de drets civils” que asseguren que practica l’Estat espanyol, que acusen “d’assemblar-se a Turquia o Veneçuela”.
L’objectiu d’aquest projecte és engegar una campanya internacional de denúncia de la vulneració dels drets civils i polítics a Catalunya: "El dret a la representació política, el dret a la participació política, el dret a la llibertat d'expressió i fins i tot el dret a la pròpia integritat física, per no parlar del dret col·lectiu a l’autodeterminació són vulnerats a casa nostra", afirmen els creadors del projecte.

Nosotr@s, con Puigdemont

Nosotr@s,
con Puigdemont

Manifiesto de apoyo a la candidatura

del presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí,

promovido por ciudadanos del Estado español no residentes en Catalunya.
Ningún demócrata puede tolerar que se le impida tener una lista electoral que les represente y a la que quieran votar. La cosa ya no va de ideología, sino de democracia.
Ante situaciones extraordinarias se ha de reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretendía excluir, por razones políticas, al cabeza de lista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puigdemont, y al números dos y tres de la lista, Toni Comín y Clara Ponsatí, de las elecciones europeas, y eso no se puede tolerar.
Hay que determinar es si estamos a favor o en contra del “derecho a tener derechos” y si dicha categorización es también aplicable al president Puigdemont y sus consellers o no.
Los derechos humanos y también los civiles y políticos son patrimonio del conjunto de la sociedad y su defensa es obligación de todos. La equidistancia es complicidad y ningún demócrata debería ser cómplice de tales abusos. No existirá una sociedad igualitaria, justa y democrática si a todos no se nos reconocen y garantizan los derechos fundamentales.
El president Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí han desafiado el régimen del 78 como nunca se había hecho hasta ahora, poniendo sobre la mesa terminar con una transición inconclusa.
Puigdemont, Comín y Ponsatí representan la desfranquización de España para conseguir que España se comporte como una democracia europea, y es por esto que apelamos a todos los demócratas de España.
Que España respete el derecho a la autodeterminación supone que se comporta como una democracia plena, y que otras naciones del Estado tengan una oportunidad futura de ejercer su soberanía y decidir libremente sobre su destino. Y esto es de interés de todos los españoles, no sólo de los catalanes. Puigdemont, Comín y Ponsatí estan defendiendo la democracia en España.
Impedir que el president Puigdemont y los consellers Ponsatí y Comín se presentaran a las elecciones europeas vulnera también al derecho de todos los catalanes y españoles a votar libremente a quienes consideren oportuno y afecta a los derechos de todos porque estamos ante unas elecciones que son en circunscripción única y con la intención de impedir que ni siquiera la lista que ellos encabezan se pudiese presentar.
El objetivo de la Junta Electoral Central era silenciar a una parte importante de los electores catalanes y como demócratas lo tenemos que denunciar. Aquí la cosa ni va de candidatos ni va de partidos, simplemente va de democracia sí o democracia no.
Nosotros, como ciudadanos del Estado español, hemos decidido vencer el miedo, vencer la represión y denunciar esta violación de derechos fundamentales. Nosotros defendemos la libertad.
Las elecciones europeas son circunscripción única, cualquier ciudadano del Estado, viva donde viva, puede votar la lista del president Puigdemont, la candidatura Lliures per Europa (Junts). Estas elecciones se han convertido en un plebiscito entre la democracia o el autoritarismo. Por esto defendemos y apoyamos la candidatura del presidente Puigdemont, es quien más miedo les da. Nosotros, los ciudadanos, podemos dar voz  al presidente Puigdemont, Toni Comín y Clara Ponsatí con nuestros votos. Es fundamental que tengan voz en Europa, en el Parlamento Europeo, por la democracia, por la libertad.
Agustin Gainza. Economista. Bilbao
Alejandro Pacheco Yepes, diseñador. El Garaje Ediciones, loquesomos.org. Madrid
Antonio Galo Ibarrondo Gamboa. Hostelero jubilado. Bilbao
Antonio Rincon. Profesor. Redondela, Galiza
Anxela Pereira. Profesora. Vigo
Arantza Goyoaga. Periodista. Bilbao
Asier Fdez. de Truchuelo. Mecánico. Vitoria-Gasteiz
Bea Talegón. Abogada y periodista. Madrid
Beñi Agirre. Historiador, profesor de euskera. Gipuzkoa
Bráulio Amaro. Profesor. Vigo
Carmen Sorauren. Iruñea/Pamplona
Cristina Ridruejo. Traductora, miembro de Mujeres X la República. Madrid
Dionisio Pereira. Historiador. A Coruña
Dolores Varela Salgado. Profesora. Galiza
Eneko Egibar Artola- Albaitaria eta Politika Zientzietan Lizentziatua. Vitoria-Gasteiz
Fernando Ealo Bravo. Delineante proyectista jubilado. Bilbao
Fernando Sánchez Aranaz. Escritor, historiador. Araba
Francisco Cisneros Medina. Movilidad. Málaga
Gonzalo Boye. Abogado penalista. Madrid
Guillermo Canut Garramiola. Ondarroa. ExPresidente del Zazpirak Bat de Rosario (Argentina)
Gustavo Luca de Tena. Xornalista. Vigo
Henrique del Bosque. Profesor. Vigo
Humberto Astibia. Catedrático de la EHU/UPV. Iruñea/Pamplona
Ikel Castrillo Urrejola. Administrativo. Madrid
Iñaki Alonso Ruiz. Editor de LoQueSomos, miembro de las Consultas Republicanas de Madrid. Madrid
Iñaki Anasagasti Iturriaga. Electricista jubilado. Bilbao
Iñaki Arrondo. Soraluze(Gipuzkoa)
Iñaki Baseta Isundegi. Guarda forestal jubilado. Bilbao
Iñaki Elejalde. Farmacéutico. Vitoria-Gasteiz
Iñaki López Rentería. Licenciado en medicina, jubilado. Bilbao
Iñigo Larramendi. Economista. Vitoria-Gasteiz
Isabel Elbal. Abogada penalista. Madrid
Javier Vizcaya. Periodista. Jefe de prensa de Xabier Arzalluz. Bilbao
Jean-Marie Bidegainberry. Biarritz
Jesus Pérez de Viñaspre. Médico. Vitoria-Gasteiz
Jexux Agirresarobe. Baserritarra. Gipuzkoa
José Joaquín Odriozola. Gipuzkoa
José María Lara. Productor de cine. Madrid
José María Rous. Enginiero telecos. Collado Villalba - Madrid
Joseba Ealo Barrena. Licenciado en Ciencias Políticas. Bilbao
Joxan Jauregi Mindegia. Papergintzako langilea. Gipuzkoa.
Joxe Migel Agirre. Psiquiatra.  Vitoria-Gasteiz
Joxean Larrañaga “Urko”. Kantaria. Donostia.
Juan Manuel Rey de la Torre. Gestor laboral. Sevilla
Lourdes Gutiérrez Cano, diseñadora, Málaga
Luis Gereka. Médico. Donostia.
Luis Mª Martínez Garate. Ingeniero de telecomunicaciones. Escritor. Donostia.
Mª Ángeles Pérez Lamana. Iruñea/Pamplona
Mª Carmen Rekalde. Ilaskea/estudiante. Gipuzkoa
María Angustias Cortés Ortiz. Secretariado Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
María del Carmen Barrena Arizamendi. Administrativa jubilada. Bilbao
María Esperanza Silva Mendoza. Estudiante. Sevilla
Maria Luisa Fernández Clavo. Limpiedora. Utrera
María Xosé Rial Conde. Profesora. Vigo
Miguel Salazar. Pelotari. Markina. Miami
Mikel Ezkerro. Buenos Aires.
Mikel Sorauren. Historiador. Iruñea/Pamplona
Mireille Tumba. Docente. Madrid
Mohamed-Rida Lkhluf Ouaddana. Ingeniero de telecomunicaciones. Málaga
Montserrat Toll del Cacho. logopeda escolar. Madrid
Moraia Grau. Madrid
Nekane Alzelai. Irakaslea/Profesora. Donostia.
Omar Salcedo de la Torre. Estudiante. Sevilla
Pedro Ignacio Altamirano Macarron. Coordinador Federal Partido Somos Andaluces, Partido Andaluz. Málaga
Pedro Santana Montoya. Escritor. Málaga
Rafael Sanmartin. Periodista y escritor. Sevilla
Robert Knörr. Sacramento State University (CA)
Rosa Minguella. Madrid
Salvador Garcia Urbano. Presidente de la Asamblea Nacional Andaluza. Málaga
Victor Manuel Vaca Arcila. Empresario hostelero. Puerto de Santa María, Cádiz
Xabier Añua. Abogado. Primera Mesa de Herri Batasuna. Vitoria-Gasteiz
Xabier Garaloces. Responsable Relaciones Insitucionales Xuntos Actua. Galiza

dilluns, 20 de maig del 2019

L’extraordinària oferta de renovació que li hauria fet el City a Guardiola

L’extraordinària oferta de renovació que li hauria fet el City a Guardiola

Segons el ‘The Sun’, el conjunt de Manchester ha demostrat que confia en el seu projecte amb un suculent contracte per als pròxims cinc anys


El Manchester City sap valorar el que té. El conjunt masculí citizen ha completat una temporada històrica en aconseguir el seu primer triplet anglès (Premier, FA Cup i Copa de la Lliga) i fer-ho amb un estil de joc que ha tornat a meravellar a Europa i té molt clar que bona part de l’èxit es deu a l’aportació de Pep Guardiola. Tant és així que, encara que al català li queden dos anys més de contracte, a les oficines mancunianes ja s’està preparant un nou contracte per al de Santpedor.
Segons el The Sun, els dirigents del City li haurien fet una oferta de renovació al català molt més que suculenta. El club de Manchester vol ampliar tres anys més el seu vincle amb Guardiola i està disposat a pagar-li 114 milions d’euros per les cinc temporades que seurà a la banqueta local de l’Etihad Stadium si ho accepta. Anualment, l’extècnic del Barça i del Bayern passaria a cobrar gairebé 23 milions d’euros per curs, uns sis més dels que ingressa en l’actualitat.
El mitjà de comunicació en qüestió no ha informat sobre la reacció de Guardiola a la proposta, però la realitat és que el català sempre ha dit que al Manchester City se sent molt còmode i tranquil. Els directius sempre han confiat en ell més enllà dels resultats i només l’ombra de la possible expulsió de la Champions podria condicionar-ho tot negativament. Ell, en la roda de premsa posterior a la consecució de la FA Cup a Wembley, va deixar clares les seves intencions: “No sé quantes vegades ho haig de dir. No me n’aniré a Torí ni a Itàlia tot i la marxa d’Allegri de la Juventus. Estic satisfet treballant en aquest club amb la gent que hi ha aquí. Així és com em sento en l’actualitat, encara que el futbol canvia molt”.

Els presos fan penetrar al Congrés l'excepcionalitat política catalana

Rull, Sánchez, Turull Congres credencials EFE
Enmig de fortes mesures de seguretat i una expectació enorme, Oriol Junqueras, Josep Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull han entrat avui al Congrés per formalitzar la seva acreditació com a diputats. Els nous parlamentaris han arribat custodiats de la presó de Soto del Real i han realitzat tots els tràmits acompanyats en tot moment d'estreta vigilància policial. L'excepcionalitat catalana ha penetrat a les Corts espanyoles, que ara hauran de decidir què fan amb els seus nous membres després que el Suprem ha deixat clar que no pensa demanar el suplicatori i ha passat la pilota a la Mesa que es constituirà demà.
No se sabia ni com ni a quina hora arribarien, però passades les deu del matí, els quatre diputats electes s'han presentat a la sala Lázaro de Dou per formalitzar els tràmits. A l'interior hi havia en aquell moment l'exministre Rafael Catalá i el diputat d'IU Alberto Garzón.
Quan han sortit de l'ascensor els esperaven els diputats de JxCat, ERC i Bildu, que els han acollit amb aplaudiments i els han acompanyat a la sala. Entre d'altres, hi havia els republicans Gabriel Rufián, Joan Capdevila i Gerard Gómez de Moral; els membres de JxCat Laura Borràs, Míriam Nogueras, Sergi Miquel i Josep Lluís Cleries, i Jon Iñarritu i Marian Beitialarrangoitia de Bildu. També l'exdiputat i coordinador de les defenses de JxCat Francesc Homs.
Els presos no estaven autoritzats a fer cap reunió ni declaracions al Congrés. Únicament i exclusivament formalitzar la seva acreditació. Això no obstant, Junqueras ha aprofitat el moment per publicar un vídeo a través del seu compte de Twitter.
Dins de la sala, els nous diputats no s'han limitat a formalitzar les acreditacions. Els companys de grup els han portat cafè i entrepans de pernil del bar del Congrés.
Mentre els presos seguien els tràmits, s'ha tancat l'accés de la premsa al passadís que dona accés a la sala. A escassos metres, just al davant, es reunia la diputació permanent de la Cambra que, entre altres qüestions, ha de decidir sobre com es farà la constitució del Congrés de demà.
Els presos han rebut la seva cartera com a diputats i el material que els correspon per treballar, però ho han hagut de deixar tot als seus companys de grup perquè no els està permès introduir-ho a la presó. El Congrés no els ha lliurat ni l'ordinador ni el mòbil que han rebut la resta de membres de la Cambra.
En poc més d'una hora, un cop formalitzades les declaracions pertinents i després de fer la fotografia oficial, han acabat els tràmits i han tornat a desaparèixer per l'ascensor per on havien arribat.
"El que és lamentable, tenint en compte que tenen els seus drets intactes amb una acta que els garanteix la immunitat, és que hagin hagut de marxar per tornar a la presó de Soto del Real fins demà al matí quan tornin a l'hemicicle", ha lamentat la diputada Laura Borràs, en declaracions posteriors.

Pep Guardiola previews the FA Cup Final | PRESS CONFERENCE

L'exemplar resposta de Guardiola en ser preguntat pel triplet: "El femení ja ho ha fet"

Pep Guardiola té l'opció de fer una temporada històrica. L'entrenador català ja ha aconseguit la segona Premier consecutiva i la Copa de la Lliga, i aquest dissabte té una nova oportunitat per sumar un nou títol i fer el triplet domèstic. El Manchester City disputa aquest dissabte a les 18.00 hores la final de la FA Cup contra el Watford.
Si el City aconsegueix imposar-se a l'equip de Deulofeu, seria la primera vegada a la història que un equip pot guanyar tots els títols a Anglaterra. "La primera vegada en el futbol masculí, el femení ja ho ha fet", recorda Guardiola en la roda de premsa prèvia al matx.
I és que el Manchester City femení va guanyar en la temporada 2016/2017 el triplet domèstic amb la Women's Super League, la Women's FA Cup i la FA WSL Continental Cup.
barça femeni FCBfemeni
Women's Champions League El Barça vol reescriure la història a Budapest El Nacional
Rosales Portu Girona Espanyol EFE
Lliga Santander Què es juguen els 20 equips en l'última jornada? Albert Viladegut

diumenge, 19 de maig del 2019

El City de Guardiola destrossa el Watford i signa un triplet anglès històric (6-0)

Pep Guardiola no es cansa mai de guanyar. Aquest dissabte, el seu Manchester City s'ha proclamat campió de la FA Cup després de derrotar el Watford de Gerard Deulofeu gràcies als gols de David Silva, Kévin de Bruyne i Raheem Sterling i Gabriel Jesús per partida doble (6-0).
guardiola fa cup efe
EFE
Amb aquest triomf, el tècnic de Santpedor bat tots rècords d'Anglaterra, i és que fins ara cap equip havia aconseguit guanyar la Premier League, la Copa de la Lliga i la FA Cup en una mateixa temporada.
Silva obre la llauna
Guardiola ha sorprès a Javi Gracia, el seu homònim al Watford, i a la seva pròpia afició alineant Gabriel Jesús en la posició del Kun Agüero. En el darrer partit de la temporada, el punta argentí s'ha quedat a la banqueta juntament amb De Bruyne o Lero Sané.
L'encarregat d'obrir la llauna, però, no ha estat el davanter brasiler. David Silva ha marcat el primer gol del partit en el minut 26 després d'aprofitar una assistència amb el cap de Sterling. El Watford s'havia pogut avançar minuts abans gràcies a Roberto Pereyra, però Ederson ha aturat el seu xut i a partir d'aquest moment el duel s'ha tenyit de blau cel.
13 minuts. Aquest és el temps que ha tardat el City en tornar a batre Heurelho Gomes, aquest cop gràcies a Gabriel Jesús. El brasiler, sense gaire angle, ha perforat la porteria dels groc-i-negres fent valer una gran passada de Bernardo.
Festival skyblue
Amb el partit gairebé sentenciat, el Watford ha hagut d'arriscar per buscar l'empat i ho ha pagat molt car. El City de Guardiola és una màquina pràcticament perfecta i mai té pietat. Amb un joc de posició excels, el conjunt skyblue s'ha proposat guanyar el títol per la porta gran.
Quan s'havia disputat una hora de partit De Bruyne ha culminat un contraatac letal amb molta sang freda. En una jugada molt similar 8 minuts després, Gabriel Jesús ha tornat a mullar i ha enfonsat de manera definitiva el Watford. El City, però, volia més sang. En els minuts 83 i 87 Sterling s'ha unit a la festa amb dos dianes que ja són història de la competició, de Wembley i del futbol en general.
Guardiola suma el seu 27è títol -el 6è a Anglaterra- i demostra que, encara que alguns ho vulguin negar per ser independentista, és el millor entrenador del món.

divendres, 17 de maig del 2019

Desconcert a Madrid davant la moció sobre Catalunya del Bundestag

Pedro Sánchez Carmen Calvo Congres Diputats febrer 2019 EFE
La moció que debatrà el Bundestag i que reclama una mediació d'Alemanya i la UE en el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, presentada pel partit d'esquerres Die Linke, ha sembrat el desconcert a Madrid. Les institucions es passen unes a les altres la pilota per veure qui ha de reaccionar contra el debat que es produirà al Parlament alemany.
Segons informa el diari El País, aquesta situació ha provocat que fins ara Espanya no hagi presentat cap reacció concreta. Apunta que el govern espanyol va demanar fa dies al Congrés que protestés per carta davant el Bundestag, amb l'argument que el cas català és un afer intern, però la mesa de la cambra baixa espanyola, presidida per Ana Pastor, s'hi ha negat i ha argumentat que la competència és del ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell. Aquest, però, és candidat del PSOE a les europees, i pròximament abandonarà el càrrec, de la mateixa manera que farà Ana Pastor, que serà substituida previsiblement per Meritxell Batet.
L'estira-i-arronsa entre el govern i el Congrés espanyol ha durat dues setmanes, fins al punt que la carta ja estava redactada, però ha quedat en un calaix.
El diari afegeix que al final serà la responsable d'España Global, l'exdirigent d'UPyD Irene Lozano, qui viatjarà la setmana vinent a Berlín per mantenir contactes amb el ministeri d'Afers Exteriors alemany i el Bundestag, en un intent de contrarestar la moció procatalana.
Enmig d'aquest embolic, l'única gestió que ha fet fins ara Espanya és que l'ambaixador a Alemanya va enviar fa dies una carta a la presidència del Bundestag criticant la moció de Die Linke, que té el suport de les autoritats catalanes i de la presidència a l'exili. "M'agradaria evitar que el Bundestag alemany actui en base a fake news o mitges veritats manipulades, que el que busquen és danyar la reputació d'Espanya i la seva condició d'estat democràtic i de dret", deia la carta.
La missiva, però, fins ara no ha causat cap efecte en el Bundestag, que ahir va admetre a tràmit la moció, perquè entri en el debat en comissió.

dijous, 16 de maig del 2019

Arriba el temps de les cireres: les Festes de la Cirera que no us podeu perdre

festa cirera
Sucoses, brillants, de textura carnosa i amb un punt just de dolçor i d’acidesa. Les cireres són un dels productes estrella de la família de la fruita de pinyol. A més, com que no es poden fer créixer en hivernacles, només se’n poden trobar d’autòctones durant unes quantes setmanes a l’any i això fa que siguin una fruita molt esperada. Arriben al punt òptim de maduració entre els mesos de maig i juny i és per això que per aquestes dates proliferen per tot el país diverses fires i mercats especialitzats.
De cireres n’hi ha de molts tipus i es podria dir que gairebé cada arbre fa fruits diferents: n’hi ha que tenen un roig intens com la sang i també n’hi ha d’un color vermell ben viu. També se’n fan de més dolces i d’altres que són apreciades pel seu punt d’acidesa, de la mateixa manera que n’hi ha de molt carnoses i varietats amb una textura molt més lleugera. De fet, hi ha desenes de varietats de cireres. Algunes de les més freqüents són la Burlat, que són les més primerenques; la Starky Hardy Giant, una de les espècies més resistents; la Picota o la Sweetheart, que és de les darreres a sortir i serveix per a allargar la temporada.

Per tot el país també hi ha determinades zones que produeixen cireres amb un renom especial. Aquest és el cas de la comarca del Baix Llobregat, que tota sola conrea la meitat de les cireres que es consumeixen al Principat. També són molt conegudes les cireres de Ceret, que creixen al peu del Canigó; les de la Ribera d’Ebre, una zona amb una llarga tradició de fruita de pinyol; i les d’en Roca, que són una varietat provinent d’Arenys de Munt.

Festes i fires de la cirera 2019

Festa de la Cirera. Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat). 18 i 19 de maig.
Festa de la Cirera. Ceret (el Vallespir). 25 i 26 de maig.
Dia de la Cirera. Serra (Camp de Túria). 25 i 26 de maig.
Festa de la Cirera. Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). 31 de maig, 1 i 2 de juny.
Festa de la Cirera. Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). 31 de maig, 1 i 2 de juny.
Fira de la Cirera. Caudiel (Alt Palància). 1 i 2 de juny.
Fira de la Cirera. La Salzadella (Baix Maestrat). 1 i 2 de juny.
Festa de la Cirera. El Papiol (Baix Llobregat). 1 i 2 de juny.
Festa de la Cirera. Paüls (Baix Ebre). 1 i 2 de juny.
Fira de la Cirera. Bràfim (Alt Camp). 2 de juny.
Fira de la Cirera. Terrades (Alt Empordà). 2 de juny.
Festa de la Cirera de la Vall de Gallinera. Benissili (Marina Alta). 8 i 9 de juny.
Fira de la Cirera. Llers (Alt Empordà). 9 de juny.
Festa de la Cirera. Miravet (Ribera d’Ebre). 9 de juny.
Fira de la cirera d’en Roca. Arenys de Munt (el Maresme). 24 de juny.

Previsió de resultats per les europees.

ambFilosofia

Joan Juhé. Lectures i Reflexions

Previsió de resultats per les europees.

Anem a fer una anàlisi sobre els possibles resultats que es poden donar a les properes eleccions europees. Partim del mosaic de la població que resulta de l’encreuament dels eixos identitari i social. Adjudiquem les caselles d’acord amb els resultats del 28A tal com ja vam explicar:

Ens preguntem quins canvis es donaran cap a les europees. Què passarà a les diverses fronteres?. Per tenir-ne una idea més clara agafarem l’última enquesta del CEO. Cal dir que aquesta última enquesta és menys fiable de l’habitual ja que és feta sobre mil entrevistes i telefònicament. Farem l’encreuament entre record de vot el 28A i intenció de vot al Parlament europeu:

Les files indiquen a on (partits) van els vots de cada record de vot, i les columnes d’on, de quins partits segons record, s’obtenen els vots.
Els votants de la CUP (Front Republicà) proposem que tendiran a l’abstenció, però una part votaran Puigdemont i alguns altres ERC. Mirem-ho al quadre, la CUP es troba dins l’epígraf NS/NC/A, veiem que efectivament els seus vots van majoritàriament a l’abstenció, JxC (6,52%) i ERC (4,52%).
ERC només manté el 52,45% de fidelitat de vot, l’efecte Puigdemont comporta un 10,64% de traspàs cap a JxC. ERC obté vots en primer lloc de ECP (4,78%).
JxC manté una alta fidelitat de vot 82,49%, és a dir, no trapassa vot i en rep d’ERC (10,64%) i CUP (6,52%). He suposat que rep vots d’esquerra radical allunyats perquè considero que aquest sector prioritza la legitimitat democràtica per sobre del posicionament esquerra-dreta.
ECP: fidelitat, 51,26%, traspàs a ERC (4,78%) i PSC (3,48%), rep de CUP.
PP: fidelitat 73,73%, traspàs cap a C’s (6,43%).
PSC: fidelitat 63,03%, rep de ECP, cedeix cap a C’s, Podem i ERC
C’s: fidelitat, 55,74%, traspàs a PSC i Vox, rep de Vox, PPC, PSC
A partir d’aquí proposo el següent repartiment de les caselles:

Cosa que donaria (suposant l’abstenció igualment repartida):

És a dir, 50,82% pels partits independentistes. Recordem, però, que a les eleccions passades del 28A vam errar el FR, no per adjudicar malament les caselles, sinó per l’abstenció d’aquestes caselles. Si aquestes caselles opten, en un grau molt superior a la mitjana, per no anar a votar els resultats de JxC i ERC poden baixar uns 2 punts i, aleshores, no es superaria el 50%.
Intentem escatir-ho. Anem a comparar, segons l’enquesta, la declaració d’abstenció en aquestes caselles amb el conjunt general. Efectivament, globalment només el 3,37% declaren explicitament que no aniran a votar (deixem de banda els NS/NC); però a les caselles dels que es declaren «només catalans d’extrema esquerra», el 11,11% declaren que no aniran a votar. Per tant, hem de restar, i aleshores el vot independentista es quedaria al voltant del 48%. Convèncer els «només catalans d’extrema esquerra» que vagin a votar és la clau per superar el 50% en aquestes europees.

Enquesta Barcelona: Puigdemont guanyarà les eleccions europees

Puigdemont pantalla acte JxCat Sergi Alcàzar
La candidatura de Lliures per Europa (JxCat), encapçalada pel president a l'exili, Carles Puigdemont, serà la guanyadora de les eleccions europees a la ciutat de Barcelona. La llista d'Ara Repúbliques (ERC), que lidera el vicepresident empresonat, Oriol Junqueras, serà la segona més votada.
Aquest és el resultat d'una enquesta de Feedback per a ElNacional.cat en motiu de les properes eleccions municipals, i en la qual també s'ha demanat als enquestats qui votarien a les europees, que també se celebren el diumenge 26 de maig. El sondeig, de 800 entrevistes telefòniques, es va realitzar entre els dies 9 i 14 de maig, coincidint amb l'arrencada de la campanya electoral que aquest divendres arriba l'equador.
La majoria dels barcelonins triaran paperetes diferents per elegir els representants a l'Ajuntament i a Europa. Segons l'enquesta de Feedback, mentre que en el pols per l'alcaldia entre Ernest Maragall (ERC) i Ada Colau (BComú) el primer manté un lleuger avantatge, la pugna de les europees entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras es resoldrà a Barcelona a favor del líder de JxCat.
Lliures per Europa (JxCat) obté un 27,78% dels vots. Ara Repúbliques (ERC), un 22,62%. C's, encapçalada per Luis Garicano, queda en tercer lloc amb un 16,34% en un empat tècnic amb la llista del PSC-PSOE, liderada per Josep Borrell, que seria quarta, amb un 15,43%. La de Unidas Podemos-Catalunya en Comú, amb Ernest Urtasun, seria cinquena amb un 8,94%. Al sisè lloc quedaria el PP, liderat per Dolors Montserrat, amb un 5,34% de projecció de vot a l'enquesta, mentre que Vox recolliria l'1,53% dels vots dels barcelonins.

Tendència del resultat global

Malgrat que el resultat de les eleccions a l'Eurocambra es decideix no ja a nivell de Catalunya sinó de la circumscripció única que és tot l'Estat espanyol, el cert és que el resultat a Barcelona sol ser molt indicatiu de la tendència del global català. A les últimes europees, les del 2014, ERC va ser la llista més votada a Barcelona (21,77%) i a Catalunya (23,69%); l'extinta federació de CiU va ser segona, amb un 20,86% a la ciutat i un 21,84% a Catalunya. Això sí, ICV va ser tercera a la ciutat, amb un 12,62% i el PSC quarta força amb un 12,22, mentre que a Catalunya aquesta relació es va invertir, amb la tercera plaça per al PSC, amb un 14,29% i la quarta per a ICV amb un 10,31.

Valoració de candidats

Pel que fa al coneixement i valoració dels candidats al Parlament Europeu, el més ben valorat pels barcelonins és Ernest Urtasun, dels comuns, que rep una nota mitjana de 6,43 en una escala de 0 a 10. El segueix Oriol Junqueras, d'Ara Repúbliques, amb un 5,58 i Diana Riba, número dos de la mateixa llista, amb un 5,19. Tota la resta de candidats suspenen en la valoració. Pel que fa a l'índex de coneixement, els més coneguts són Carles Puigdemont (99,3%), Oriol Junqueras (98,4%) i el socialista Josep Borrell (95,8%).
Fitxa tècnica:
  • Àmbit: Barcelona.
  • Univers: Població major de 18 anys empadronada a Barcelona i amb dret a vot en unes eleccions municipals.
  • Mètode: Enquesta telefònica.
  • Mostra: 800 enquestes.
  • Quotes: Proporcionals a tres variables: (1) estructura per grups d’edat, (2) sexe i (3) control per districtes de la ciutat.
  • Condicions estadístiques: Marge d’error total possible de +3,53%, per una població infinita (cens de 1.161.140 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50).
  • Treball de camp: Les enquestes s’han realitzat entre el dijous 9 al dimarts 14 de de maig de 2019.