El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, la xef amb més estrelles Michelin del món

CULTURA > GASTRONOMIA

El Palau Robert dedica una exposició a Carme Ruscalleda, la xef amb més estrelles Michelin del món

‘Carme Ruscalleda. L’essència del gust’ explora la tasca de l’autora d’una cuina amb una gran projecció internacional que fusiona la tradició i l’avantguarda des dels seus inicis

Per: Redacció

28.03.2019  17:00

Vilaweb

La mostra ‘Carme Ruscalleda. L’essència del gust’ s’ha inaugurat aquesta setmana al Palau Robert de Barcelona, on es pot veure a la Sala 3 fins al 29 de setembre. Exhibeix la trajectòria de l’ambaixadora de la cuina catalana al món, ja que és la xef que acumula més estrelles Michelin. A través d’objectes, menús i fotografies, la mostra explora la tasca de l’autora d’una cuina amb una gran projecció internacional que fusiona la tradició i l’avantguarda des dels seus inicis.
La comissària de la mostra, Anna Alberni, explica que gran part de l’exposició és un rescat d’objectes que Ruscalleda tenia a casa o al seu estudi i que ajuden a entendre i definir com és la cuinera. Així el punt de partida de la mostra, que es dividiex en diversos àmbits, és una representació la botiga de Sant Pol on Ruscalleda va començar el seu projecte, abans d’obrir el primer restaurant. Tot seguit hi ha una cronologia que detalla la feina feta en els tres restaurants que ha tingut la cuinera: el Sant Pau de Sant Pol de Mar, el de Tòquio i el Moments de Barcelona.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

En tercer lloc, el visitant troba un espai audiovisual que mostra el dia a dia a la cuina del Sant Pau. La idea és crear una experiència immersiva i que el visitant se senti com si fos al mig de la cuina, amb els seus moments de calma i el punts àlgids, plens d’estès. Finalment, l’exposició es completa amb un espai dedicat a l’obra de la cuinera. Primer hi apareixen ressenyats dotze productes que caracteritzen la cuina de Ruscalleda com ara el porc, el peix, els arrossos, els suquets, el pa amb tomàquet i la influència japonesa, entre més. I d’altra banda, hi ha dotze menús temàtics on la cuinera ha afegit la creativitat en les receptes tradicionals catalanes.

cap de setmana

Recepta: Costelletes de conill amb puré i allioli

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: Costelletes de conill amb puré i allioli

Per als amants de la carn de conill

Per: Redacció

23.03.2019  21:50

Vilaweb

Ingredients:
(per a quatre persones)
de 8 a 10 costelles per persona
4 patates per a bullir
50 g de mantega
1 got petit de llet
sal, pebre
1 llimona
farina per a arrebossar
oli per a fregir
20 cirerols

Per a fer l’allioli:
1 gra d’all
un rovell d’ou
una molla de pa amb vinagre
sal i oli

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Elaboració:
Salpebrem les costelletes, les mullem amb un raig de llimona, les enfarinem i les fregim amb oli, en una paella.

Mentrestant, bullim les patates amb pell. Un cop cuites, les pelem i les passem pel passapuré, amb la mantega i la llet. I ho salpebrem.

Passem per la paella els cirerols amb un gra d’all.

Muntem el plat: el puré al mig, les costelletes al voltant, amb els cirerols, i en un cantó posem una cullerada d’allioli.

Costelles de conill

La cuina de la Neus

Recepta: els bunyols de la meva àvia

CULTURA > GASTRONOMIA

Recepta: els bunyols de la meva àvia

És temps de Quaresma

Per: Neus Cuscó

16.03.2019  21:50

Vilaweb

Ingredients:
250 g farina de força
mig sobre de Royal
3 ous
100 g de sucre
150 mg de llet
3 cullerades d’oli de gira-sol
ratlladura d’una llimona
una copeta d’anís
oli abundant per a fregir
sucre llustre

Elaboració:
En un bol, posem els rovells d’ou i el sucre i remenem fins que blanquegi. Hi afegim la ratlladura de llimona, la llet, l’oli, l’anís, la farina i el llevat Royal. Ho barregem tot i ho deixem reposar uns vint minuts. Després, hi afegim les clares a punt de neu en compte.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

En una paella fonda o un cassó, plena d’oli ben calent, anem fregint els bunyols, amb l’ajuda de dues culleretes. Una vegada ben daurats, els escorrem amb l’ajut d’un paper de cuina. Els col·loquem en una safata i, per acabar, els aboquem sucre llustre per sobre.

bunyols de l'àvia

La cuina de la Neus

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

La Ruta del Bacallà torna al bell mig de la Quaresma

CULTURA > GASTRONOMIA

La Ruta del Bacallà torna al bell mig de la Quaresma

Vint-i-vuit restaurants i nou bacallaneries de Barcelona participen en aquest cicle

Per: Redacció

28.03.2019  17:00

Vilaweb

Som al bell mig de la Quaresma i una de les menges més tradicionals d’aquesta època és el bacallà. Aquest peix provinent de la mar del Nord és tan popular en la nostra gastronomia que hi ha desenes de receptes diferents per a cuinar-lo: amb samfaina, a la llauna, amb pebrot i tomata, amb truita, confitat, esqueixat, amb brandada… Sabent això, cada any per Quaresma a Barcelona es fa la Ruta del Bacallà, que impulsa el Gremi de Bacallaners de Catalunya, Estrella Damm i Bacallà d’Islàndia.
Comença aquest cap de setmana i s’allargarà fins al 14 d’abril, a les portes de Setmana Santa. En total hi participen vint-i-vuit restaurants de tot Barcelona i nou bacallaneries de la ciutat. Cada restaurant ofereix diversos menús en què el bacallà té el paper central: hi ha un menú degustació que consta de cinc plats i postres, un menú normal, mig menú pensat per als dies de cada dia i la possibilitat de degustar el bacallà en forma de tapa. Entre els restaurants participants n’hi ha de molt diversos: Semproniana, Casa Leopoldo, els Pescadors, Hoffmann… I per això els preus i els plats varien segons cada restaurant. Però tots tenen un element en comú: els plats de bacallà van acompanyats de la cervesa Inèdit d’Estrella Damm.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Sobre la programació de les bacallaneries, cada dissabte del cicle oferiran degustacions de bacallà in situ. Les dates són el 30 de març, i el 6 i el 13 d’abril i cada tastet val entre un euro i dos. En la ruta, hi prenen part un total de nou bacallaneries, algunes de les quals són situades en mercats de Barcelona: Bacallaneria Anguera Llobet (al Mercat de la Sagrada Família), Bacalalo, Perelló 1898 (al Mercat del Ninot), Pesca Salada Crusellas y Saladitos (amb parades als mercats del Clot, Carmel, Mercè i Vall d’Hebron).

Per què el bacallà és l’estrella de la cuina quaresmal?

La cuina quaresmal és un subgènere gastronòmic i el bacallà n’és el protagonista indiscutible. Però per què aquest peix i no qualsevol altre? Doncs perquè antigament si la gent vivia lluny del mar i volia guardar els preceptes de la Quaresma, era molt complicat de mantenir el peix fresc i en condicions òptimes. Per això el bacallà, que ve de la mar del Nord i que es conserva en salaó, ha estat tradicionalment un dels peixos més segurs de consumir. Això l’ha convertit en un producte molt arrelat a la nostra cuina i, gràcies a la Quaresma, també s’ha tornat molt versàtil.

cap de setmana

Ponents de prestigi per parlar de Sitges

Ponents de prestigi per parlar de Sitges

Recibidos

x

Butlletí Digital de L’Eco de Sitges redaccio@hydramedia.info a través de gmail.mcsv.net

25 mar. 2019 13:42 (hace 22 horas)

para mí

IV Jornades Repensar Sitges (Hotel MiM Sitges) Divendres 29 de març 9.45h. Obertura Santi Terraza, president de Premsa de Sitges Joan Anton Matas, president del Gremi d’Hostaleria de Sitges Jordi Mas, regidor de Territori de l’Ajuntament de Sitges 10h Sitges: posicionament i estratègia Philippe Castaing Camin, director general del Grup AEDCF Elena Massot, CEO Vertix i presidenta de FemCat Cristina Mestre, promotora de SiSitges Malco Par, director general de Majestic Hotels Grup Presenta: Ramon Hernández, director de Ràdio Sitges 10.45h Coffee break 11.15h Cannes: un cas d’èxit mundial Aliki Heinrich, directora del Palais des Festivals Cannes Xavier Duran, director general de la Fundació Sitges 12h Ciutat i identitat Ada Parellada, cuinera Carme Pinós, arquitecta Jordi Bertran, gestor cultural i professor de la URV Presenta: Jordi Castañeda, de Maricel TV 13h Identitat, territori i projecció: el Penedès com a pol de desenvolupament econòmic Miquel Forns, alcalde de Sitges Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès Martí Carnicer, alcalde del Vendrell Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Presenta: Eva Martín, redactora en cap de L’Eco   Divendres 5 d’abril 16h. 5 x 11 Els onze candidats a les eleccions municipals del proper maig tindran cinc minuts cadascun per explicar un projecte transformador per al futur de Sitges Presenta: Eva Martín, redactora en cap de L’Eco 17.30h Sitges: entre el conformisme i l’ambició Isidre Also, conseller delegat de Node Garraf Camil Roca, director creatiu executiu d’Ogilvy Albert Sáez, periodista i professor la Universitat Ramon Llull Ángel Sala, director Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya Presenta: Bàrbara Scuderi, redactora de L’Eco 18.30h L’educació com a eix central en la construcció d’un nou país Josep Bargalló, conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya Presenta: Eduard Terrado, regidor d’Ensenyament 19.15h Cloenda Entrada lliure. Amb prèvia inscripció, enviant un correu electrònic a: repensarsitges@lecodesitges.cat, indicant nom, DNI, municipi de residència i sessions a les quals teniu pensat assistir-hi.

Web Facebook Twitter Redacció Pilar Franquet, 8 93 894 30 34 redaccio@lecodesitges.cat  Administració i Comercial Pilar Franquet, 8 93 894 53 75 publicitat@hydramedia.info Butlletí Digital de L'Eco de Sitges | © 2015 Hydra Media

Vermuts

Manual per conèixer els diferents tipus de vermut

Ara que estem preparant els Premis Vinari dels vermuts us convidem a distingir-los entre la seva elaboració, el color o la seva dolçor

elMón

per Ester Bachs 18/03/2019 10:20 | Actualitzat a 18/03/2019 12:17

D'aquí a ben poc es triaran els millors vermuts de Catalunya als Premis Vinari. Serà a Terrassa dia 11 d'abril. Si n'elaboreu, heu de saber que les inscripcions estan obertes i que es poden formalitzar seguint aquest enllaç.  Pels que sou consumidors, us expliquem quins són els diferents tipus, no només pel colors, sinó també per la seva elaboració, i el seu grau de dolçor.

Podem escollir entre:

• Vermut roig o negre (Rosso): és el vermut català més tradicional, el que més es ven i serveix. De l’estil dels vermuts italians de Torí, és un vermut dolç i amb regust amarg de les herbes i plantes que s’utilitzen.
• Vermut blanc: és el vermut blanc, aromàtic i dolcenc. Per a elaborar-lo, es parteix de vi blanc i una mescla d’herbes i plantes alpines i mediterrànies.
• Vermuts reserva: també hi ha els gran reserva o edicions limitades de vermuts que fan un envelliment en bótes de fusta. La paraula “reserva” també Indica un estil concret de cada casa per elaborar aquest tipus de vermut, ja que no hi ha ni un mínim ni un màxim de temps que el vermut maduri en aquests recipients de fusta. Tenen una expressió més complexa, més aromes de fruits secs i regalèssia de pal, més  cos i sovint més grau alcohòlic.

També podem diferenciar els vermuts segons la seva dolçor:

• Seran extra-secs (o extra-dry) ”), el seu contingut de sucres és inferior a 30 grams per litre
• Secs, si contenen fins a 50g/l
• Semi-secs, si el contingut de sucres està entre 50 i 90 g/l.
• Semi-dolços, si contenen entre 90 i 130 g/l.
• Dolços, si contenen més de 130 g/l

I també existeixen altres estils més innovadors com els vermuts rosats com el Montseta Rosat (guanyador dels Premis Vinari 2018), daurats, amb fórmules que marquen més un perfil “amarg” o amb maceracions especials d’algun botànic com el Miró & Paco Pérez Rojo Fusión que duu una maceració extra d’oliva arbequina (i va guanyar el premi al millor vermut innovador dels Premis Vinari 2017). I fins i tot, podem trobar vermuts que ens recorden més el vi amb què estan fets, com el Barbarosso i Barbabianco d’Alella, elaborats amb garnatxa negra i pansa blanca.

#Premis Vinari #vermuts

Puigdemont lliura a la presó de Neumünster un centenar de llibres traduïts a l’alemany

Puigdemont lliura a la presó de Neumünster un centenar de llibres traduïts a l’alemany

Després de la visita, farà una atenció als mitjans just davant del centre

Per: Redacció

25.03.2019  10:44

Vilaweb

Carles Puigdemont ha visitat avui matí la presó de Neumünster quan es compleix un any de la seva detenció a Schleswig-Holstein, a Alemanya. El líder de Junts per Catalunya ha entrat al centre penitenciari per donar un centenar de llibres d’autors catalans traduïts a l’alemany. Puigdemont va estar reclòs durant 12 nits en aquesta presó, del 25 de març al 6 d’abril del 2018, i ha decidit tornar-hi per fer un lliurament del centenar de llibres per a la biblioteca de la presó. Després de la visita, farà una atenció als mitjans just davant del centre acompanyat dels seus advocats, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas.

Carles Puigdemont

Detenció Puigdemont

Neumünster

Llista dels 41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

PAÍS > PRINCIPAT

Llista dels 41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

Denuncien la repressió de la qual són víctimes els representants polítics legítims i demanen la intervenció de l'estat francès

Per: Redacció

24.03.2019  19:09

Vilaweb

Una altra important mostra de suport a l’estat francès envers Catalunya. Aquesta vegada la iniciativa surt de quaranta-un senadors francesos de tots els grups amb representació que han signat una petició a favor respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya. Una solidaritat tranversal i que només n’exclou l’extrema dreta, sense representació a la cambra. La llista aplega 16 senadors socialistes, 13 de comunistes, 5 representants dels republicans, 4 dels verds i membres també de La República En Marxa del president Emmanuel Macron, de la Generació S i del Partit Radical.
El text denuncia la repressió de la qual són víctimes els representants polítics legítims, empresonats o exiliats, i demanen la intervenció de l’estat francès en el procés polític independentista. La iniciativa és promoguda pels senadors François Calvet, Michel Canevet, Ronan Dantec, André Gattolin, Pierre Ouzoulias i Simon Sutour.
En el text els signants destaquen que, com a europeus i francesos, se senten preocupats pels greus esdeveniments que es produeixen a Catalunya en el judici al Tribunal Suprem espanyol contra antics membres de la Generalitat de Catalunya, l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya i dirigents de les associacions catalanes.
Els senadors denuncien que la situació és un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques. En lamenten la gravetat i el fet que sigui subestimada a l’estat francès. Per això, fan una petició perquè França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions del diàleg i trobar solucions polítiques a un problema polític.
Aquest és el comunicat sencer traduït al català i la llista de signants:
«El nostre país és veí d’Espanya i la seva gran regió, Catalunya, amb qui compartim una llarga història.
Com a europeus i com a francesos, ens sentim concernits pels greus esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya. Al aquest moment en què s’esdevé el judici davant el Tribunal Suprem espanyol d’antics membres del govern regional català, de l’ex-presidenta del parlament català i de dirigents d’associacions catalanes, nosaltres, membres del Senat de la República:
–Exigim el respecte de les llibertats fonamentals i els drets de Catalunya, naturalment sense interferir en els problemes polítics d’un país veí i sense prendre partit en la qüestió de la independència de Catalunya;
–denunciem la repressió  de què són víctimes càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o obligats a exiliar-se per les seves opinions en l’exercici dels mandats encomanats pels seus votants;
–constatem que aquesta situació és una veritable violació dels drets i les llibertats democràtiques;
–lamenten que la gravetat d’aquesta situació sigui subestimada al nostre país;
–reclamem que França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions per al diàleg i per trobar solucions polítiques a un problema polític.
Michel AMIEL, senador de les Boques del Roine.
Cathy APOURCEAU-POLY, senadora del Pas de Calais
Eliane ASSASSI, senadora de Sena-Sant Denis
Esther BENBASSA, senadora de París
Maryvonne BLONDIN, senadora de Penn-an-Berd
Éric BOCQUET, senador del Nord
Martial BOURQUIN, senador de Dubs
Michel BOUTANT, senador de la Xaranta
Céline BRULIN, senadora del Sena Marítim
François CALVET, senador dels Pirineus Orientals (Catalunya)
Michel CANEVET, senador de Penn-an-Berd
Laurence COHEN, senadora de la Vall del Marne
Pierre-Yves COLLOMBAT, senador de Var
Cécile CUKIERMAN, senadora del Loira
René DANESI, senador de l’Alt Rin
Ronan DANTEC, senador del Loira Atlàntic
Marc DAUNIS, senador dels Alps Marítims
André GATTOLIN, senador de l’Alta Sena
Fabien GAY, senador de Sena-Sant Denís
Guillaume GONTARD, senador d’Isera
Michelle GREAUME, senadora del Nord
Claude HAUT, senador de Valclusa
Jean-Michel HOULLEGATTE, senador de la Mànega
Sophie JOISSAINS, senadora de Boques del Roine
Gisèle JOURDA, senadora de l’Aude,
Antoine KARAM, senador de la Guaiana
Joël LABBE, senador de Mor-bihan
Pierre LAURENT, senador de París
Marie-Noëlle LIENEMANN, senadora de París
Didier MARIE, senador del Sena Marítim
Marie MERCIER, senadora de la Saona i Loira
Michelle MEUNIER, senadora del Loira Atlàntic
Pierre OUZOULIAS, senador dels Alts del Sena
Angèle PREVILLE, senadora del Lot
Christine PRUNAUD, senadora de les Costes d’Armor
André REICHHARDT, senador del Baix Rin
Pascal SAVOLDELLI, senador de la Vall del Marne
Simon SUTOUR, senador del Gard
Sophie TAILLE-POLIAN, senadora de la Vall del Marne
Rachid TEMAL, senador de la Val-d’Oise
Jean-Claude TISSOT, senador del Loira.»

Puigdemont a Neumünster un any després del seu empresonament

PAÍS > PRINCIPAT

Puigdemont a Neumünster un any després del seu empresonament

Demà s'adreçarà als mitjans acompanyat dels seus advocats, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas

Per: Redacció

24.03.2019  21:46

Vilaweb

Carles Puigdemont ha arribat avui a Neumünster, a Alemanya, on va ser empresonat durant 12 dies arran de la segona ordre europea de detenció emesa pel jutge del tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. La vigília de l’aniversari de la seva detenció que va acabar suposant una de les grans derrotes judicials de l’estat espanyol, el president ha volgut agrair a la comunitat catalana de la zona el seu suport durant l’empresonament.

Carles Puigdemont ✔ @KRLS

Molt content de retrobar a Neumünster els diputats al Bundestag @Diether_Dehm i @ZaklinNastic de @dieLinke. Van estar al nostre costat i encara hi són. Danke!!

2.367

21:23 - 24 de març de 2019

Fins a Alemanya també hi han viatjat el vice-president del parlament, Josep Costa, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie o el president de la Diputació de Barcelona, Marc Castell que han assistit a un sopar amb diputats alemanys de Die Linke Diether Dehm i Zaklin Nastic.
Puigdemont farà una roda de premsa demà al matí davant de la presó de Neumünster. L’acompanyaran els seus advocats, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas. Abans, farà una donació al centre penitenciari d’un centenar de llibres de la literatura catalana, traduïts a l’alemany.

Carles Puigdemont

Neumünster

Pablo Llarena

Fa un any del dia més fosc: Puigdemont detingut a Alemanya

PAÍS

Fa un any del dia més fosc: Puigdemont detingut a Alemanya

Tercer i darrer capítol de la sèrie 'El cap de setmana més conmplicat del procés, un any després' · Demà es compleix l'aniversari d'un dels dies més convulsos del procés català

Per: Redacció

23.03.2019  21:50

Vilaweb

El dissabte 24 de març de 2018 un membre de la policia secreta finlandesa es va acostar al periodista de VilaWeb que, força inquiet, feia guàrdia just davant una de les portes d’embarcament de l’aeroport de Hèlsinki. El policia li va ensenyar la placa i li va dir: ‘Policia finlandesa, em pot dir vostè perquè està tan nerviós i camina sense parar de fa minuts? És sospitós.’ El policia finlandès va rebre una resposta que el va convèncer. I ja no va molestar més al periodista: ‘No pateixi, senyor policia. Sóc periodista, i ens han dit que el president de Catalunya, Carles Puigdemont, pujarà per aquesta porta d’embarcament cap a Brussel·les. Estic nerviós perquè faig guàrdia. Hauria d’arribar en qualsevol moment. Però Puigdemont no arriba.’
Ni va arribar. Aquell dissabte Carles Puigdemont no va agafar el vol cap a Brussel·les tot i que el seu entorn ho havia afirmat. Calia una maniobra per a despistar la premsa i la policia. Ningú amb el nom de Puigdemont va pujar per aquella porta d’embarcament. De fet, el president ja feia hores que era dins un cotxe anant cap a Brussel·les. Va ser la nit del divendres 23 de març quan va abandonar Finlàndia cap a la capital belga. L’estat espanyol havia activat l’euroordre per a detenir-lo (en castellà i prou, per cert, cosa que va permetre als amics finlandesos de demanar-la en anglès i de guanyar temps). L’euroordre es va activar durant la visita de Puigdemont al país nòrdic. Dijous havia visitat el parlament, divendres havia fet una conferència a la Universitat de Hèlsinki i, després d’una conferència de premsa en què va comentar la notícia del dia (Marta Rovira s’havia exiliat), la pista pública de Puigdemont es va perdre. Tothom demanava on era. Si algú ho sabia, no ho deia. Però la discreció no havia estat suficient i els serveis secrets espanyols havien seguit el Renault Space que, de Bèlgica, havia anat a recollir-lo (en una operació segurament il·legal en territori belga i que actualment és als tribunals). El diumenge 25 de març, a les 11.19 del matí, Carles Puigdemont era detingut a Alemanya, a la frontera amb Dinamarca, a Slesvig-Holstein. L’acompanyaven Josep Alay, Josep Maria Matamala i dos mossos d’esquadra. Demà es complirà un any d’un dels dies més convulsos del procés català. Poc temps després, Puigdemont entrava a la presó i el país entrava en xoc.
La detenció va ser rebuda amb eufòria per les autoritats espanyoles i amb tristesa absoluta a Catalunya. Madrid va presentar el cas com una jugada mestra i com la prova de la gran col·laboració entre els serveis secrets alemanys i els vint agents dels serveis secrets espanyols. Per això, van afirmar, Puigdemont no va ser detingut ni a Finlàndia ni a Suècia. Van esperar a tenir-lo a Alemanya, en territori amic. Els crítics de Puigdemont van acusar-lo de frívol, de jugar, d’arriscar massa i d’haver causat una detenció que el portaria a la presó, mentre que haver romàs a Bèlgica l’hauria salvat.
Però aquelles hores poca gent preveia que Puigdemont seria alliberat a Alemanya el 6 d’abril. Amb una fiança de 75.000 euros pagada per l’ANC, era alliberat davant l’astorament general. La jugada mestra dels serveis secrets espanyols ja no ho semblava tant com aquell fatídic diumenge 25 de març. De fet, amb el temps s’ha sabut que l’equip de Puigdemont considerava Alemanya un dels països més segurs per a rebre una euroordre, fins al punt d’haver calibrat la possibilitat d’establir-s’hi de bon començament, i no pas a Brussel·les. La legislació alemanya era considerada molt robusta per a afrontar-ne una. De fet, després s’ha sabut que pocs minuts després de la detenció de Puigdemont, el prestigiós advocat Wolfgang Schomburg, magistrat del Suprem alemany, agafava el cas i que les autoritats de la presó alemanya li van donar el tracte de president i el respecte degut. Res a veure amb Estremera. Però el diumenge 25 de març de 2018 les coses a Catalunya semblaven molt més negres, fosques, i tètriques que no van acabar essent per al president i el moviment independentista. Per al país, aquell dia va ser com una derrota total i definitiva. Semblava la fi. I al final, va ser un començament. Un altre començament. Demà, quan en farà l’any, el president català anirà fins a la presó de Neumünster a recordar-ho.

Carles Puigdemont

Barcelona presenta candidatura per a acollir el superordinador més potent d’Europa

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Barcelona presenta candidatura per a acollir el superordinador més potent d’Europa

És la primera vegada que la Comissió Europea cofinança superordinadors per competir a escala mundual amb els Estats Units, la Xina i el Japó

Per: ACN

24.03.2019  11:56

Vilaweb

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) presenta candidatura per acollir un dels superordinadors més potents que tindrà Europa el 2021. La convocatòria de la Comissió Europea, amb una aportació total de 250 milions d’euros, cofinançarà fins al 50% de dos o més supercomputadors entre les candidatures que es presentin. La del BSC compta amb el suport dels patrons del centre, que són la Generalitat, el govern espanyol i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i també s’hi ha sumat el govern de Portugal. En cas que el BSC fos un dels candidats seleccionats, serien aquestes administracions les que completarien el finançament del superordinador. És la primera vegada que la Comissió Europea cofinança infraestructures de supercomputació, un pas endavant per competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó.
Els superordinadors que funcionaran des de l’1 de gener del 2021 tindran com a mínim una capacitat de 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d’operacions de càlculs per segon. El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops, de manera que les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important, un canvi total en l’ordre de magnitud.
‘Aquests dos, com a mínim, nous supercomputadors seran els més potents d’Europa i se situaran entre la desena de màquines més potents del món, juntament amb les de la Xina, el Japó i els Estats Units’, afirma el director associat del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), Josep M. Martorell. 
El director associat del centre raona que ‘presentar aquesta candidatura és el pas natural següent en els anys que portem allotjant els MareNostrum, els nostres supercomputadors’ i afegeix: ‘Comptem amb les capacitats científiques i tècniques i els suports polítics i econòmics dels nostres governs i patrons per optar-hi’. A més, segons el full de ruta d’infraestructures, el BSC preveia renovar MareNostrum de cara al 2021 o 2022, de manera que aquesta convocatòria els ve com l’anell al dit. 
Tot i que de moment no es detalla el cost d’un superordinador amb aquesta capacitat de computació, sí que se’n pot acotar l’ordre de magnitud: desenvolupar-lo, instal·lar-lo i tenir-lo operatiu durant cinc anys estaria al voltant dels 200 milions. L’espai mínim per albergar el supercomputador és de 700 metres quadrats, que es repartirien entre la Capella Torre Girona i al nou edifici corporatiu, la construcció del qual es troba en el seu tram final. També es necessita una gran potència elèctrica, el 100% de la qual procediria d’energies renovables. 
El 4 d’abril s’acaba el termini perquè els estats membre interessats presentin candidatura i el 7 de juny està previst que s’anunciïn les entitats seleccionades. Durant el juliol, se signaran els acords per començar a fer efectius aquests projectes de supercomputació i serà abans del 31 de desembre del 2020 quan els superordinadors hauran d’entrar en funcionament. 

Per què és important la supercomputació 

Els superordinadors donen servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen processar grans quantitats de dades. ‘De l’astrofísica a la química, l’enginyeria, els materials i la sociologia’, destaca el director d’operacions del BSC, Sergi Girona, que afegeix que ‘la inversió en supercomputació té un llarg retorn per a la societat’. La supercomputació s’ha convertit en una eina imprescindible per desenvolupar recerca d’excel·lència; aconseguir millores en l’àmbit de la salut; obtenir prediccions climàtiques més acurades; crear nous materials o perquè la indústria sigui més competitiva, per exemple. 
Si al final la candidatura del BSC prospera, les tres administracions que de moment hi donen suport n’hauran de cofinançar com a mínim el 50%. ‘El projecte és tan important i de tan valor que a més de Catalunya i Espanya, també hi participa de manera activa Portugal’, recalca el director general de Recerca, Joan Gómez, en declaracions a l’ACN, que subratlla que el BSC és unade les infraestructures científiques i tecnològiques més importants de Catalunya, de l’estat espanyol i del sud d’Europa. 
Gómez incideix en la importància d’una supercomputació cada vegada més potent i se centra en la medicina personalitzada com a exemple: ‘L’escala de la recerca ha canviat absolutament. En l’àmbit de la salut, treballem amb tots els expedients de tots els pacients de tots els hospitals i centres de recerca. Totes aquestes dades circulen gràcies al BSC. La supercomputació permet el diagnòstic personalitzat i localitzar expedients de forma molt ràpida i segura’. 
El director general de Recerca resumeix que el BSC és ‘un centre de centres, un metacentre que ajuda a fer recerca a Catalunya, Espanya i Europa’ i assegura que donar suport a projectes de supercomputació és ‘estratègic’ per al ‘progrés’ i el ‘benestar planetari’. 
Fonts del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats consultades per l’ACN també destaquen la importància de la supercomputació i coincideixen a assenyalar que des de fa anys s’entén com una aposta estratègica més enllà dels diferents governs. Les mateixes fonts ressalten que la col·laboració amb la Generalitat en l’àmbit científic és ‘absoluta’ per tirar endavant projectes d’aquesta envergadura. 
Portugal té en la candidatura una participació del 10% que es traduirà, en cas que sigui seleccionada, en un compromís financer d’aquest nivell i en la disponibilitat de temps de computació corresponent, segons expliquen fonts del ministeri lusità consultades per l’ACN. Aquest compromís s’emmarca en una ‘col·laboració peninsular creixent’, en què el BSC dona suport a la instal·lació a Portugal d’un supercomputador més petit (peta-escala). Per al ministre de Ciència de Portugal, Manuel Heitor, aquesta ‘estratègia conjunta’ per a la instal·lació de grans infraestructures es traduirà, si prosperen les sol·licituds, en un augment ‘molt significatiu’ i ‘sense precedents’ de la capacitat de computació a disposició de la comunitats científiques i econòmiques dels dos països.

Una pugna global 

Els Estats Units, la Xina, Japó i Europa són els quatre grans actors internacionals en supercomputació i es troben immersos en una cursa per desenvolupar els superordinadors més potents. En els propers anys preveuen desenvolupar supercomputadors exaescala, és a dir, que arribin a un trilió d’operacions per segon (exaflop). Això significaria un nou salt exponencial, ja que els supercomputadors de 200 petaflops es consideren pre-exaescala. 
Precisament per no quedar enrere en aquesta cursa, la Comissió Europa va crear el 2017 la iniciativa EuroHPC, a la qual s’han unit 26 estats, per animar a les institucions líder en el sector a presentar propostes per acollir aquests supercomputadors. La iniciativa es concreta en aquesta primera convocatòria de cara al 2021 i n’hi haurà una segona el 2023, que servirà per cofinançar superordinadors exaescala. 
‘Els països europeus ens hem adonat que és molt complicat competir si no hi ha un gran nivell d’inversió en tecnologia, que difícilment cap estat membre pot assumir per si sol. Per això la Comissió Europea fa un pas endavant i decideix no només finançar la recerca en excel·lència, sinó finançar les infraestructures tecnològiques que la fan possible’, apunta Martorell. Segons les previsions, la Xina serà qui primer arribarà als supercomputadors exaescala, entre el 2021 i el 2022; els Estats Units ho faran el 2021; el Japó, entre el 2021 i el 2022 i Europa, el 2023.

Fa un any del dia més fosc: Puigdemont detingut a Alemanya

PAÍS

Fa un any del dia més fosc: Puigdemont detingut a Alemanya

Tercer i darrer capítol de la sèrie 'El cap de setmana més conmplicat del procés, un any després' · Demà es compleix l'aniversari d'un dels dies més convulsos del procés català

Per: Redacció

23.03.2019  21:50

Vilaweb

El dissabte 24 de març de 2018 un membre de la policia secreta finlandesa es va acostar al periodista de VilaWeb que, força inquiet, feia guàrdia just davant una de les portes d’embarcament de l’aeroport de Hèlsinki. El policia li va ensenyar la placa i li va dir: ‘Policia finlandesa, em pot dir vostè perquè està tan nerviós i camina sense parar de fa minuts? És sospitós.’ El policia finlandès va rebre una resposta que el va convèncer. I ja no va molestar més al periodista: ‘No pateixi, senyor policia. Sóc periodista, i ens han dit que el president de Catalunya, Carles Puigdemont, pujarà per aquesta porta d’embarcament cap a Brussel·les. Estic nerviós perquè faig guàrdia. Hauria d’arribar en qualsevol moment. Però Puigdemont no arriba.’
Ni va arribar. Aquell dissabte Carles Puigdemont no va agafar el vol cap a Brussel·les tot i que el seu entorn ho havia afirmat. Calia una maniobra per a despistar la premsa i la policia. Ningú amb el nom de Puigdemont va pujar per aquella porta d’embarcament. De fet, el president ja feia hores que era dins un cotxe anant cap a Brussel·les. Va ser la nit del divendres 23 de març quan va abandonar Finlàndia cap a la capital belga. L’estat espanyol havia activat l’euroordre per a detenir-lo (en castellà i prou, per cert, cosa que va permetre als amics finlandesos de demanar-la en anglès i de guanyar temps). L’euroordre es va activar durant la visita de Puigdemont al país nòrdic. Dijous havia visitat el parlament, divendres havia fet una conferència a la Universitat de Hèlsinki i, després d’una conferència de premsa en què va comentar la notícia del dia (Marta Rovira s’havia exiliat), la pista pública de Puigdemont es va perdre. Tothom demanava on era. Si algú ho sabia, no ho deia. Però la discreció no havia estat suficient i els serveis secrets espanyols havien seguit el Renault Space que, de Bèlgica, havia anat a recollir-lo (en una operació segurament il·legal en territori belga i que actualment és als tribunals). El diumenge 25 de març, a les 11.19 del matí, Carles Puigdemont era detingut a Alemanya, a la frontera amb Dinamarca, a Slesvig-Holstein. L’acompanyaven Josep Alay, Josep Maria Matamala i dos mossos d’esquadra. Demà es complirà un any d’un dels dies més convulsos del procés català. Poc temps després, Puigdemont entrava a la presó i el país entrava en xoc.
La detenció va ser rebuda amb eufòria per les autoritats espanyoles i amb tristesa absoluta a Catalunya. Madrid va presentar el cas com una jugada mestra i com la prova de la gran col·laboració entre els serveis secrets alemanys i els vint agents dels serveis secrets espanyols. Per això, van afirmar, Puigdemont no va ser detingut ni a Finlàndia ni a Suècia. Van esperar a tenir-lo a Alemanya, en territori amic. Els crítics de Puigdemont van acusar-lo de frívol, de jugar, d’arriscar massa i d’haver causat una detenció que el portaria a la presó, mentre que haver romàs a Bèlgica l’hauria salvat.
Però aquelles hores poca gent preveia que Puigdemont seria alliberat a Alemanya el 6 d’abril. Amb una fiança de 75.000 euros pagada per l’ANC, era alliberat davant l’astorament general. La jugada mestra dels serveis secrets espanyols ja no ho semblava tant com aquell fatídic diumenge 25 de març. De fet, amb el temps s’ha sabut que l’equip de Puigdemont considerava Alemanya un dels països més segurs per a rebre una euroordre, fins al punt d’haver calibrat la possibilitat d’establir-s’hi de bon començament, i no pas a Brussel·les. La legislació alemanya era considerada molt robusta per a afrontar-ne una. De fet, després s’ha sabut que pocs minuts després de la detenció de Puigdemont, el prestigiós advocat Wolfgang Schomburg, magistrat del Suprem alemany, agafava el cas i que les autoritats de la presó alemanya li van donar el tracte de president i el respecte degut. Res a veure amb Estremera. Però el diumenge 25 de març de 2018 les coses a Catalunya semblaven molt més negres, fosques, i tètriques que no van acabar essent per al president i el moviment independentista. Per al país, aquell dia va ser com una derrota total i definitiva. Semblava la fi. I al final, va ser un començament. Un altre començament. Demà, quan en farà l’any, el president català anirà fins a la presó de Neumünster a recordar-ho.

Carles Puigdemont

Eivissa és especial, també en la seva genètica

Un estudi revela que els eivissencs, com els bascos i els sards, són un exemple d’anomalia genètica

4 min. 22/03/2019 21:16

TONI POU

ARA.CAT 

• 

Els eivissencs no procedeixen dels fenicis que van ocupar l’illa al segle VIII aC. / GETTY

Primer van ser un grup d’intel·lectuals alemanys que a principis dels anys trenta fugien del nazisme (el filòsof Walter Benjamin, l’artista Raoul Hausmann i companyia). Després, alguns arquitectes catalans encapçalats per Josep Lluís Sert, que perseguien el mite de l’illa blanca. A finals dels seixanta, una gernació de hippies. Tots ells anaven a Eivissa a buscar un lloc especial, màgic, diferent de la resta del continent. El que no sabien ni els intel·lectuals alemanys, ni els arquitectes catalans ni els hippies de tot el món era que Eivissa és, efectivament, diferent en un sentit molt particular: segons un estudi recent dirigit per l’investigador Francesc Calafell, de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), els eivissencs són diferents de la resta de població del seu entorn a escala genètica. La diferència, a més, és tan significativa com la que presenten els habitants del País Basc i de Sardenya, considerats casos d’anomalies genètiques.

Quatre mostres sospitoses

La història d’aquest descobriment il·lustra perfectament com funciona la recerca. En un estudi exploratori de la genètica del Mediterrani de la península Ibèrica, Calafell i els seus col·laboradors es van adonar que hi havia quatre mostres molt diferents de la resta. En van analitzar la procedència i van descobrir que totes quatre procedien d’Eivissa. Sense dubtar-ho, van deixar de banda l’estudi inicial per aprofundir en l’abast i els motius d’aquella singularitat genètica que tot just treia el nas a les seves mostres. A continuació van analitzar la informació genètica de 105 voluntaris de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, juntament amb 189 mostres d’altres regions d’Espanya. Els resultats van corroborar que els eivissencs autòctons -amb els quatre avis illencs- eren genèticament diferents de la resta d’habitants de la Península. “Hem trobat un excés de zones del genoma amb les mateixes seqüències procedents del pare i de la mare, cosa que indica que el grau de parentiu dels illencs és més elevat que en altres regions”, destaca Calafell. A banda d’aquest resultat, a Eivissa es produeix un altre fet que reflecteix aquest parentiu: “Hi ha deu cognoms autòctons que porten un 20% de la població resident”, explica l’investigador. I això en una població de prop de 50.000 habitants, molts dels quals no són autòctons.

D’on provenen els eivissencs?

Per explicar aquesta singularitat es pot recórrer a la història de l’illa, que a diferència de les veïnes Mallorca i Menorca va ser conquerida pels fenicis al segle VIII aC. Però la genètica és tossuda: les anàlisis d’ADN antic que els investigadors han efectuat a partir de mostres de la necròpoli fenícia de Puig des Molins, datada de fa 2.500 anys, indiquen que els eivissencs actuals no tenen origen fenici. Els seus genomes també són molt diferents dels genomes dels habitants del nord de l’Àfrica, que van controlar l’illa després de la caiguda de Roma al segle V, com ho demostra l’anàlisi genètica que s’ha practicat a 157 mostres d’aquesta regió. D’on procedeixen, doncs, els eivissencs?

Per resoldre l’enigma, cal afegir una altra variable a l’equació: l’ecologia. Eivissa és l’illa més àrida de les Balears i això, històricament, ha imposat limitacions importants a la quantitat de població que podia sostenir. Així, Eivissa ha sigut sempre l’illa més feble davant d’atacs i epidèmies com les que es van produir al llarg dels segles XVI i XVII. Pirates berbers, malària, l’atac franco-otomà del 1536 i la pesta bubònica del 1652 van delmar la població de l’illa. I en una població reduïda, l’evolució del genoma pot estar fortament condicionada per l’atzar. En un exemple extrem, si en una població de cinc conills -dos de negres i tres de blancs- només tenen descendència els negres, els gens que porten la informació del color blanc desapareixen de la població. A parer dels científics, aquest efecte, conegut com a deriva genètica, ha condicionat l’evolució genètica dels eivissencs. “Això explica l’absència de trets genètics antics i la seva diferenciació, perquè la població actual descendeix d’un nombre reduït de supervivents”, aclareix l’investigador doctorand Simone Biagini, primer autor del treball.

“Dins la seva singularitat, a qui s’assemblen més els eivissencs és als catalans i valencians”, diu Calafell. Finalment, aquest fet ha conduït els investigadors a formular la hipòtesi que els eivissencs actuals són descendents dels catalans que van conquerir l’illa el segle XIII. “Qui més poden ser, sinó?”, es demana l’investigador.

Etiquetes

• Eivissa
• genètica