MWC

Operar un intestí gros des del MWC

Barcelona acull la primera intervenció quirúrgica amb 5G liderada pel doctor Antonio de Lacy

Víctor Costa Cap de Redacció 28.02.2019 05:30 h. Hospitalet de Llobregat

 

VIAEMPRESA 

Barcelona acull la primera operació quirúrgica 5G durant el MWC | MWCapital

Operar a distància sembla fàcil amb 5G. Del somni a la realitat: Barcelona ha acollit la primera operació quirúrgica teleassistida amb 5G. I ho ha fet a ulls del món en el marc del Mobile World Congress (MWC) que se celebra al recinte de Fira Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat. En concret, la intervenció que ha tingut lloc a l'Hospital Clínic s'ha retransmès en temps real i davant un auditori ple a vessar (i amb les càmeres a punt) a través de la solució Telestration d'AIS Channel que permet a un cirurgià especialista guiar a distància i en streaming l'equip de metges que estigui dins del quiròfan.
Més info: Prohibit no parlar del Mobile World Congress
"La cirurgia ha avançat més en els últims 15 anys que en els passats 150 i és gairebé impossible seguir el ritme. Algú ha d'assumir el repte de fer arribar aquests avenços a tots els racons del planeta en temps real, i què millor que de les mans dels millors cirurgians del món", defensa Rod Menchaca, CEO d'Ais Channel. Amb precisió quirúrgica.

"Vigileu no toqueu els nervis"

En aquest cas, el gran protagonista ha estat el doctor Antonio de Lacy que des del MWC ha dut a terme una prova pilot amb una laparoscòpia per extreure una part de l'intestí gros a un pacient que es trobava al Clínic. Un projecte que s'emmarca dins del 5G Barcelona impulsat també per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, la fundació MWCapital i i2Cat, el CTTC, Atos i la UPC.

De Lacy: "La possibilitat de connectar quiròfans i cirurgians remotament és un pas més en la missió de democratitzar l'educació mèdica a escala mundial. No importa qui siguis o de quines possibilitats econòmiques disposis"

"És important no entrar amb molta profunditat per no lesionar l'uretra", ha assenyalat el doctor. Entre el públic es respirava una barreja de sorpresa i admiració alhora que De Lacy donava instruccions al seu equip i dibuixava una precisa línia a la pantalla per on havia de passar l'instrument quirúrgic. "Vigileu no toqueu els nervis", afegia evitant així qualsevol possible equivocació.
L'objectiu de tot plegat? Una cançó que cada cop sona amb més força: "Convertir Barcelona en un hub digital de 5G de referència europea".

Democratitzar l'educació mèdica

"La possibilitat de connectar quiròfans i cirurgians remotament és un pas més en la missió de democratitzar l'educació mèdica a escala mundial, amb els enormes beneficis sociosanitaris que això comporta. No importa qui siguis o de quines possibilitats econòmiques disposis, l'important és brindar la millor atenció possible a tots els pacients", assegura de Lacy que també és el cap del servei de cirurgia gastrointestinal del Clínic i impulsor de la solució Telestration.

Campistol: "Aquesta intervenció marca un abans i un després a la medicina. El Clínic sempre ha apostat per la innovació tecnològica i s'ha convertit en el primer hospital del nostre país en disposar de tecnologia 5G"

De fet, el quiròfan del Clínic que porta el nom d'Óptimus és considerat el més avançat del món ja que pot registrar en format audiovisual i des d'angles pràcticament impossibles tota l'activitat quirúrgica alhora que pot enviar aquesta informació en temps real a qualsevol lloc. I això suposa una gran innovació tant pel sector sanitari com pel seu gran impacte social.

Imatges de l'intervenció quirúrgia des del MWC fins a l'Hospital Clínic | Cedida

En aquest sentit, el CEO de l'Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, ha reivindicat que "aquesta intervenció marca un abans i un després en el món de la medicina. El Clínic sempre ha apostat per la innovació tecnològica i és un orgull que el nostre hospital s'hagi convertit en el primer del nostre país en disposar de tecnologia 5G". El somni continua...

El cirurgià connectat 5G

"Hem començat amb la cirurgia a distància i estem convençuts que el 5G, una tecnologia més ràpida i segura, ens ajudarà en el control remot que serà un pas molt important en els propers mesos o anys. És un nou escenari pels hospitals, el sistema sanitari i moltes altres coses", ha afegit. Es preveu que l'esperança de vida de les noves generacions arribi als 130 anys. Intel·ligència connectada a la salut.
Més info: El Clínic, el primer hospital amb un cirurgià remot
Tant és així que el cirurgià connectat 5G permet tractar la latència que és el temps que es triga d'un paquet d'una terminal a l'altra i que segons els expertes, és també "un factor crític en l'aplicació de solucions tecnològics dins el sector de la salut". Encara més: el 5G és sinònim d'alta definició, gran ample de banda, capacitat de resposta en temps real o grans quantitats d'informació. Aquest és precisament un dels grans mantres tecnològics que més es reivindica en temps de MWC.
Segons la directora de xarxa de Vodafone Espanya, Julia Velasco, "hem connectat persones i ara ens movem per connectar coses".

El llegat del MWC que salva vides

El CEO de GSMA, John Hoffman, que ha presenciat la intervenció des del públic al costat del president de la Generalitat, Quim Torra, i dels consellers Jordi Puigneró i Alba Vergés ha titllat l'operació de "revolucionària". Una revolució sanitària i tecnològica que han volgut captar centenars de càmeres d'arreu del món.
"La tecnologia 5G permetrà sincronitzar tots els dispositius necessaris per a la connexió simultània de diferents especialistes i millorar les condicions de qualsevol operació quirúrgica. Aquesta és una prova més que la tecnologia és cada vegada més rellevant, diversificant-se cap a nous sectors. La tecnologia és clau per a l'atenció mèdica, connectant-nos a tots d'una manera intel·ligent cap a un futur millor", ha afegit.

Grau: "És la primera vegada en la indústria que s'utilitza 5G per millorar la qualitat de vida de les persones"

De la mateixa manera, el CEO de MWCapital, Carlos Grau, ha recordat que "és la primera vegada en la indústria que s'utilitza 5G per millorar la qualitat de vida de les persones. El MWC vol deixar un llegat més enllà de ser la capital del mòbil aquests dies i per aconseguir-ho és crucial tenir un objectiu comú i una estratègia i una il·lusió compartida per tenir aquest tipus d'iniciatives a Barcelona".
Any 2019, vida nova: el cirurgià remot és cada cop més una realitat made in Barcelona cortesia de la tecnologia que ja salva vides. O almenys, ho intenta amb precisió quirúrgica.

CULTURA > CULTURA POPULAR

Els carnavals que no us podeu deixar escapar

Carnestoltes és una festa que s'expressa de maneres molt diverses a tot el país · Us oferim els deu carnavals més destacats

Per: Ester Estela

27.02.2019  14:00

Vilaweb 

Des d’avui, Dijous Gras, fins Dimecres de Cendra ens espera una setmana de carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del Rei Carnestoltes. És una festa molt arrelada al nostre país i es manifesta de maneres molt diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals, grans àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un seguit de personatges propis molt singulars.
Alaior. El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa, quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.
Banys d’Arles. Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma.

Godall. El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte.

Palamós. Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós.

Pego. El carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de Carnestoltes.
El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent
Sitges. El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra de la de la Reina.
Solsona. A la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.

Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.
Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge i els ‘coros’ del dilluns.

Vinaròs. La capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena: l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més, cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.

carnaval

CULTURA > GASTRONOMIA

Diccionari de la gastronomia carnavalesca

Botifarra d’ou, xató, truites, ranxos, fogassetes, greixoneres dolces...: recorrem el país a través de quinze menges

Per: Ester Estela

27.02.2019  14:00

Vilaweb

Carnestoltes és, sobretot, una festa guiada per la transgressió: durant una setmana els papers es capgiren, les normes es tornen més laxes i regna la disbauxa. Per Carnaval es poden transgredir les normes de moltes maneres –amagar el rostre rere una màscara, publicar bans satírics, jugar a ser un altre a través d’una disfressa–, però també per mitjà de la gastronomia. Per això el menjar és el protagonista en tants moments de la festa: comença amb un gran berenar, el Dijous Gras, i acaba amb l’enterrament de la sardina i els darrers banquets.
D’ací ve que el receptari tradicional sigui ben farcit de menges relacionades amb aquesta festa: botifarra d’ou, truita, coca de llardons, ranxo, greixoneres dolces, sardines… Però d’on prové tot aquest desfici pel menjar? Doncs del fet que antigament el Carnaval era un moment de laxitud i disbauxa abans de l’austeritat de la Quaresma, que, per contra, era un període de purificació i abstinència marcat per la religió catòlica que dura set setmanes. Antigament, entre Carnaval i Pasqua els creients feien ‘magre’ i seguien una estricta dieta en què la carn i els ous eren prohibits. Per això aquests dos productes són els reis de la dieta carnavalesca.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Botifarra d’ou. El producte estrella de la gastronomia carnavalesca al Principat és la botifarra d’ou, un embotit derivat de la botifarra blanca. De fet, la recepta és gairebé la mateixa, amb l’única particularitat que s’hi afegeix ou, que hi dóna el color groguenc característic. Tot i això, aquests darrers temps han aparegut receptes innovadores que la barregen amb productes de temporada com ara carxofa, calçots i tòfona. La tradició diu que s’ha de menjar el Dijous Gras, preferiblement acompanyada de truita.

Cassola de Carnaval. Pel Dijous Gras a Valls era tradicional de fer un arròs dolç amb crosta, una menja carnavalesca documentada a la ciutat des del segle XVIII. És un arròs que barreja diversos menuts de porc, com ara peus, cua i orella, amb una bona quantitat de sucre i canyella. Tot i que és una recepta que ha entrat en retrocés, els darrers temps es va recuperant com una part del patrimoni immaterial vallenc. La historiadora Pilar Vives n’explica la recepta, tal com la feia la seva tia Conxita.

Cassoletes. Per Carnaval l’arròs també és la menja estrella a Otos. La tradició diu que el Dijous Gras a la tarda cal anar-se’l a menjar al camp amb un grup d’amics o familiars. La mainada es disfressa i per tot el poble s’organitza una gran batalla de farina, anomenada enfarinà.
Cóc de brossat. El brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s’obté d’escalfar el xerigot quasi fins a l’ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s’empra més per a tota mena de postres. Una de les més tradicionals del Carnaval de Ciutadella és el cóc de brossat, una coca farcida amb aquest formatge que, juntament amb més delícies, es menja pel berenar de Dijous Llarder.

Coca de llardons. Per Carnaval triomfa la carn de porc i tots els derivats, i una de les maneres més freqüents de menjar llardons és amb la coca. Aquesta menja és molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels llardons i també té una textura especialment cruixent que li dóna el greix de porc bullit i premsat. Ara: els llardons també es poden menjar sols, per picar, o com a acompanyament d’alguns plats.

Ensaïmada de tallades. L’ensaïmada no ha de ser sempre dolça i en tenim el millor exemple en aquesta recepta típica del carnaval mallorquí. A la massa de sempre de l’ensaïmada s’hi barregen trossets de sobrassada i encarabassat, una melmelada feta a base de carabassa. És una recepta que explica molt bé els excessos de Carnaval perquè barreja l’ensaïmada, feta amb saïm (llard), i la sobrassada, feta amb carn de porc.
Fogasseta. Hi ha moltes variants del tradicional berenar de Dijous Gras. A les Terres de l’Ebre, sobretot a Xerta i Aldover, es mengen fogassetes. Són uns panets rodons farcits de truita, però no pas una truita qualsevol: sol combinar la carn de porc amb carxofes o alls tendres, dos productes de temporada. A més, tal com expliquen a Festes.org, aquest pa només es pot trobar als forns de la comarca una vegada l’any, per Carnaval.
Figa. ‘Fer la figa’ és un antic joc de carnestoltes consistent a enganyar la mainada fent-los creure que es poden menjar una figa seca que va lligada al cap d’una canya de pescar. L’infant que no ho pugui fer, ha de pagar penyora. El joc, que també es pot fer amb caramels, és documentat en diversos indrets del Principat, Catalunya Nord i les illes. Actualment, un dels llocs on té més seguiment és Torredembarra.
Greixonera dolça. A les Balears coneixen les festes de Carnaval com els ‘darrers dies’ i tant a Mallorca com a Menorca i Eivissa es consumeixen moltes greixoneres. N’hi ha de dolces i de salades. És un plat de reaprofitament que es fa amb ensaïmades endurides o restes de coca de patata. Això fa que els ingredients siguin similars als d’un púding, però amb una textura molt diferent, perquè en lloc de coure’s al bany maria es fa en una cassola de terra. Aquí en trobareu la recepta del restaurant Idò d. o. Balear.
Merenga. Vilanova i la Geltrú fa un dels carnavals més rics i lluïts de tot el país i pel Dijous Gra és tradicional de fer-hi la festa de la merengada. Aquesta celebració, que va sorgir per iniciativa d’un pastisser, consisteix a anar pel carrer amb galledes enormes plenes de merenga per empastifar qualsevol que trobem. Però la merenga no serveix únicament per empastifar-se: l’àpat tradicional del dijous gras vilanoví conté xatonada, diverses menes de truites, coca de llardons i merenga.

Porc. La carn de porc és la protagonista dels àpats de Carnaval arreu, en forma de botifarra, sobrassada, llardons… Però a Vic és especial, perquè pel Dijous Gras rosteixen un porc ral al mig de la plaça major. Aquesta festa és impulsada pel col·lectiu de cuiners Osona Cuina i vol recuperar el Dijous Llarder més festiu i popular. Per això durant tot el dia s’hi fan tot d’activitats: concursos de truites, degustació d’entrepans de porc rostit, un sopar de tapes…

Ranxo. Una altra característica de la gastronomia carnavalesca són els àpats comunitaris. Com que la festa s’escau a l’hivern, sovintegen els ranxos, les escudelles i les sopes. A més, moltes vegades és un costum amb reminiscències medievals, de quan els senyors feudals convidaven tot el poble a un gran àpat abans de l’austeritat de la Quaresma. El portal Festes.org té desenes de pobles identificats on se segueix aquesta tradició: Ponts, Verges, Castellterçol, Reus, Tarragona, Vidreres, Sant Feliu de Codines…
Sardina. Aquest peix blau és el protagonista d’un dels rituals més críptics del Carnaval: l’enterrament de la sardina. Tot i que és possible que tingui unes connotacions més sexuals que no pas gastronòmiques, aquesta festa marca el final del Carnaval. Per això el Dimecres de Cendra se sol tancar el període de gresca menjant sardines a la brasa o arengades, que és la versió salada d’aquest mateix peix.
Truita. Antigament el consum d’ous també era prohibit per la Quaresma i això fa que preguin un paper especial en la gastronomia carnavalesca. Els trobem presents en moltes menges –botifarra d’ou, cassola de Carnaval, greixoneres saldes…–, però sobretot en les truites. Aquest plat tan habitual del Dijous Llarder és molt versàtil, perquè admet tota mena de farcits. Alguns dels més tradicionals són les verdures de temporada i els derivats del porc, com ara botifarra.
Xató. A la zona del Penedès i del Garraf, el Carnaval és una festa molt arrelada i és tradicional de menjar-hi xató, un plat elaborat amb tot d’ingredients hivernals. És una amanida d’escarola que es complementa amb productes salats –tonyina, bacallà, anxoves i olives– i es condimenta amb una salsa especial protagonitzada per les hortalisses i la fruita seca. Però la recepta del xató, tot i semblar senzilla, té moltes variants i hi ha uns quant pobles que se’n disputen la paternitat. Ací trobareu les cinc receptes diferents que hi ha.

carnaval

VÍDEO | Judici procés | Jordi Cuixart | Intervenció completa

Actualitat

Trenta cellers catalans promocionaran els seus vins a Alemanya i als Estats Units

Serà a través del programa Catalan Wines d’ACCIÓ i aquest 2019 presentaran els seus productes a 400 importadors, restauradors, sommeliers i distribuïdors nord-americans i alemanys

elMón

VADEVI

per Redacció 23/02/2019 09:16

ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat– promocionarà 120 vins i caves als Estats Units i Alemanya aquest 2019 en el marc de programa Catalan Wines. En total, 30 cellers catalans presentaran els seus productes a 400 professionals nord-americans i alemanys amb l’objectiu d’impulsar la sortida exterior del sector vitivinícola català. Enguany es promocionaran un 17% més de vins i caves que l’any passat.

El programa Catalan Wines d’ACCIÓ consisteix en l’organització de tastos dels productes dels cellers catalans a diverses ciutats dels Estats Units i Alemanya destinats a professionals locals del sector com sommeliers, distribuïdors, restauradors i importadors. A més, s’ofereix assessorament personalitzat als cellers catalans a l’hora de definir l’estratègia de distribució, triar els millors productes a comercialitzar i definir la seva política de preus. Durant el programa també es dona suport als cellers en la preparació de materials promocionals i l’organització d’esdeveniments comercials, a més de facilitar contactes amb els professionals del món del vi als mercats on es dirigeixen.

Enguany, els cellers que participaran al programa Catalan Wines pertanyen a les denominacions d'origen Priorat, Penedès, Cava, Conca de Barberà, Catalunya, Montsant, Costers del Segre i Empordà. Els tastos s’organitzaran a Atlanta (Geòrgia), Portland (Oregó), Columbus (Ohio), Berlín i Munic. De fet, aquesta setmana s’han celebrat els esdeveniments a Berlín i Atlanta.

El vi i cava català al món

Les exportacions de vi i cava català es troben màxims històrics amb 624,8 milions d’euros exportats l’any 2018, xifra que representa un creixement del 2,8% respecte l’any anterior.

Pel que fa als països, Alemanya és la primera destinació de les exportacions catalanes de vins i caves (amb un volum de 106,6 milions d’euros exportats el 2018) seguida per Estats Units (84,5 milions d’euros). En total, els dos països acumulen més del 30% de les exportacions vitivinícoles catalanes. Bèlgica, França i el Regne Unit són els següents en el rànquing.

#catalan wine

PAÍS > PRINCIPAT

La indignació pel judici converteix la vaga general en un èxit

L'aturada aconsegueix un impacte notable i una mobilització de l'independentisme similar a la del 3-O

Per: Pere Martí

21.02.2019  21:50

Vilaweb

Milers de persones van omplir els carrers de tot Catalunya per protestar contra la vulneració dels drets fonamentals i el judici contra el procés. La vaga, convocada per la Intersindical-CSC, va tenir un impacte notable en diversos sectors i es va fer notar pels talls de les carreteres o vies de tren en molts indrets del país. Uns talls que van començar de bon matí. Segons que va informar el Departament d’Interior, a les deu del matí ja hi havia tallades la A-27 a Tarragona, la C-66 a Torrent, la N-II a Tàrrega, la C-13 a la Pobla de Segur, la N-260 a la Pobla de Segur, la C-35 a Santa Maria de Palautordera, la C-17 a Gurb, la C-16 a Berga, la N-152a a Puigcerdà, la C-60 a la Roca del Vallès, la N-260 a Lles de la Cerdanya, la C-242a la Granadella, la N-II a Sant Julià de Ramis, la AP-7 a Sant Julià de Ramis i la C-1412b a Isona i Dellà. N’hi va haver més. Com ara la marxa a peu que es va fer entre Banyoles i Girona, seguida per centenars de persones. Mentre la gent es mobilitzava, al Suprem espanyol continuava el judici contra els dirigents independentistes, que, com es va veure ahir al carrer, ha originat una onada creixent d’indignació, perquè cada dia és més evident la falsedat de les acusacions.

El portaveu de la Intersindical, Sergi Perelló, va explicar que el seguiment havia estat ampli a les universitats, al sector sanitari, als mercats municipals, als mitjans de comunicació, a l’ICS i a Mercabarna. La Generalitat va dir que el seguiment de l’aturada havia estat del 68% en el transport públic i a les universitats, un 29% a l’ensenyament i un 30% en el comerç. L’Ajuntament de Barcelona va afirmar que el 18% de la plantilla havia seguit la vaga. Com a dada significativa, Perelló va destacar que el volum de trànsit de l’àrea metropolitana de Barcelona havia baixat d’un 11,4%, molt a prop del 12% de la vaga del 2012, malgrat que la d’ahir no tenia el suport dels sindicats UGT i Comissions Obreres, que van optar per fer-hi boicot. Un dels sindicats que sí que donava suport a la protesta, la USTEC, va dir que el seguiment de la vaga a l’ensenyament públic havia estat d’un 50%.

‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras

Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol

Després dels talls de carretera de primera hora del matí, a migdia van començar les concentracions o marxes per tot el país. La concentració de Barcelona va ser la més nombrosa. Milers de persones van omplir la plaça de la Universitat, una escena que es va repetir a Girona –davant la delegació del govern–, a Tarragona i a Lleida, però també en ciutats mitjanes, com ara Igualada, on la plaça de l’Ajuntament es va omplir de gom a gom. A Figueres van ser els tractors que van ocupar el centre de la ciutat.
Acabada la concentració de la plaça de la Universitat de Barcelona, es van ocupar les vies de tren de Rodalia de l’estació de la plaça de Catalunya durant força estona. Els manifestants van aturar la circulació de les línies R1, R3 i R4 durant mitja hora. En acabat, ells mateixos se’n van anar, sense que calgués la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que sí que van intervenir amb força a l’exterior i en més indrets de Catalunya, amb enfrontaments que en alguns casos van acabat amb detencions. En el tall de carretera de la C-17 a Gurb, agents dels Mossos d’Esquadra van actuar contra els manifestants per a reobrir la circulació i hi hagué enfrontaments amb els vaguistes, un dels quals fou detingut. També van detenir un manifestant a Barcelona, en un tall a la cruïlla entre la Gran Via i el carrer d’Urgell. I encara foren detingudes dues persones més al peatge de la AP-7 a Tarragona, on els Mossos d’Esquadra van colpejar els manifestants amb les porres.

A la tarda, van continuar alguns talls, com el de la AP-7 a l’Ampolla, però l’activitat es va centrar en les concentracions convocades a les principals ciutats del Principat. La més nombrosa va ser la de Barcelona, que va recórrer el passeig de Gràcia des de la plaça del Cinc d’Oros fins a la Gran Via. Els organitzadors van donar la xifra de 200.000 manifestants. A la capçalera, una pancarta amb el lema ’21-F, vaga general: sense drets no hi ha llibertats’, portada pels principals dirigents de la Intersindical-CSC, per representants de més sindicats que hi donaven suport i per membres de la societat civil, com ara David Fernández, Martí Anglada, Anna Sallés i l’actriu Àngels Massip. Els representants dels partits polítics eren en una segona fila. Hi havia dirigents de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Les manifestacions de Girona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Badalona, Olot i més ciutats també van ser molt nombroses. En el cas de Girona va arribar a 70.000 persones, una xifra que superà la de l’aturada del 3 d’octubre de 2017, que va ser de 60.000.
Durant la jornada d’ahir, l’independentisme va demostrar que havia recuperat el nivell de mobilització al carrer.

Intersindical CSC

Jordi Sánchez

Sergi Perelló

ustec

Vaga general

El Nacional

Brussel·les

El Parlament Europeu prohibeix un acte de la Falange i Democracia Nacional

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019
2 minuts

La Falange i Democracia Nacional no entraran al Parlament Europeu. L'Eurocambra ha prohibit, finalment, un acte amb el president de la Falange i el vicepresident de Democracia Nacional que estava previst sota el títol "El futur de les forces patriòtiques a Espanya per a la unitat i la llibertat". El president del Parlament, Antonio Tajani, ha fet servir les mateixes raons que va utilitzar per suspendre l'acte dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra: la seguretat.
Concretament, Tajani creu que la presència d'aquestes formacions podria suposar una amenaça per la integritat del Parlament. Per tal de poder-ho prohibir, el president del Parlament Europeu s'ha basat en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2015 contra el mateix eurodiputat alemany del partit neonazi NPD Udo Voigt, que promovia l'acte. La sentència exposa que no hi ha cap dret incondicional per entrar al Parlament a fer propaganda política.
En una informació difosa pel mateix Parlament Europeu, recorda que l'article 22 de les regles de procediment internes confereixen al president els poders per garantir la seguretat general en els locals del Parlament per prevenir i aturar qualsevol pertorbació del funcionament adequat de les activitats parlamentàries i la salvaguarda de la integritat de la institució. També invoca a la jurisprudència d'un cas presentat el 2015 pel mateix eurodiputat Udo Voig, en què es confirmava que no existeix un dret incondicional d'accés a les instal·lacions al Parlament amb finalitats de propaganda política.
Tot i aquesta decisió, encara està per veure si finalment Vox podrà celebrar el seu acte el dia 6 de març. Ara per ara, tot i haver estat anunciada, no l'ha autoritzada encara el Parlament. 

Iván @ivanedlm

Una vez más, @vox_es haciendo lo que no hicieron otros ni cuando estaban en el gobierno ni cuando están en la oposición: explicar en el mismo #ParlamentoEuropeo que Cataluña es España y que en el #TribunalSupremo se juzga un golpe de estado. El #VotoUtil desde antes de llegar!

3,062

3:28 PM - Feb 18, 2019

Està previst, de moment, que a la conferència al Parlament Europeu hi intervinguin el secretari general de Vox, Javier Ortega; el portaveu a Catalunya, Jorge Buxadé, i la vicepresidenta de relacions institucionals a les Illes Balears, Malena Contestí. L'acte durà el nom de "Catalunya, una regió espanyola".

Ultradreta Tajani permet una conferència de Vox a l'Eurocambra sobre "el cop d'Estat" a Catalunya Cèlia Forment

Ultradreta Una eurodiputada gallega demana prohibir l'acte de Vox al Parlament Europeu El Nacional

• Falange
• Democracia Nacional
• VOX
• Parlament Europeu

FEM VAGA GENERAL

         FEM VAGA GENERAL

Especial Judici 1-O

L'independentisme civil, a la banqueta amb caire de revenja

Marchena, aliè a les condicions físiques dels presos, obre els interrogatoris dels Jordis, Forcadell i Santi Vila que veu com altres consellers expliquen coses més crues que les d’ell

ellMón

per Quico Sallés (Tribunal Suprem) 20/02/2019 23:23

Jornada maratoniana aquest dimecres al Tribunal Suprem. I dijous se n’albira una altra amb quatre megadeclaracions previstes: la del president d’Òmnium, Jordi Cuixart; la de l’expresident de l’ANC i president de JxCAT, Jordi Sànchez; la de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la de l’exconseller, Santi Vila. El president de la Sala Penal que jutja la causa especial 20907/2017, Manuel Marchena, vol enllestir ràpid les declaracions dels acusats. Per això ha citat per dimarts els primers testimonis. Artilleria pesada com Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaria o Artur Mas a més de Juan Ignacio Zoido.

Marchena, reaci a habilitar aquest divendres i el proper dilluns, ha posat la directa i en un dia ha fet declarar els consellers Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Fins passades les nou de la nit. Un horari que ha fet aixecar protesta de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez que aquest dijous haurà de declarar amb l’amenaça de 17 anys de presó. “Es lleven a les sis del matí, sense dutxar-se marxen a les 6:45, tenen tres quarts d’hora de camí fins que no arriben a quarts de vuit al Suprem… no garanteix les seves condicions”, ha assenyalat empipat Pina. El president de la Sala s’ha justificat al·legant que no volia un procés amb dilacions i que l’advocat de Mundó ha donat el vist i plau al seu interrogatori.


La jornada d’avui, però, no ha deixat sorpreses. Tots els exconsellers han seguit el seu guió però amb un punt en comú: un referèndum no és delicte i, sobretot, que la Declaració d’Independència era paper mullat. Però el que més ha sorprès a les defenses ha estat la insistència de les acusacions en intentar esgarrapar alguna prova o escletxa per acreditar la desobediència -més o menys assumida- i la malversació. Tots han apuntat que el referèndum es va fer gràcies al finançament privat. “No sé d’on van sortir les urnes”, confessaven tots.

Jordi Cuixart, en un moment del judici | Pool EFE Suprem

La prova o la confessió de la violència o el tumult la deixen per les testificals. Punt on entrarà Vox i on la majoria de policies -un ingent nombre- citats poden portar les mateixes respostes a la Fiscalia. A la sala de plens hi ha hagut de tot, debat, enganxades, crides a l’ordre, bronques lingüístiques i, fins i tot, plors com quan Borràs ha recordat que no va rebre la notificació del Tribunal Constitucional que suspenia la Llei del Referèndum perquè estava al velatori del seu pare.



Aquest divendres, però, les declaracions agafaran un caire possiblement diferent. El Suprem escoltarà els noms de pes de l’independentisme civil dels darrers anys. Persones profundament estigmatizades -gairebé odiades- per la caverna político-mediàtica de l’unionisme. Hi ha la temptació que seure Forcadell, Cuixart i Sànchez davant els togats és ensenyar un trofeu de caça. La canya que van rebre en el seu activisme tot i mantenir les seves posicions encara afegeix més valor a la psicopatia d’un Estat que fa un any i mig que els ha engarjolat. A tots tres, al Fiscalia els reclama 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió.



Sánchez i Cuixart estan entre barrots pels fets del 20 de setembre, precisament per pacificar els concentrats que van romandre hores i hores davant la seu d’Economia. La seva imatge enfilats d’alt dun cotxe de la Guàrdia Civil és una icona pels poders de l’Estat que van aprofitar una oportunitat, amb la imprescindible col·laboració d’una secretària judicial especialment motivada contra el procés, per parar un parany jurídic. La Fiscalia ho bateja de “successos violents”. A més, l’escrit de conclusions provisionals retreuen pensalment a Sànchez i Cuixart els seus discursos abradats per les Diades així com els identifica com a peça clau del procés cap a la independència. També els acusa d’alenar a les masses a actuar contra l’Estat o a protegir els col·legis electorals.



Amb Forcadell, l’Estat manté el to que amb Cuixart i Sànchez. La seva cotització política com a presidenta de l’ANC no ha estat païda per Madrid. Pesa el fet que Forcadell és un símbol i a més havia presidit la cambra catalana, malgrat el joc brut de certs partits polítics per fer trontollar l’ordre parlamentari. La Fiscalia l’acusa de permetre el debat de resolucions que entenen prohibides pel Tribunal Constitucional i també d’esperonar les gerancions d’independentistes al carrer. Curiosament, la resta dels membres de la Mesa encausats seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dormen a casa. Un cas com un cabàs atès que la figura de la presidència del Parlament no representa cap vot de qualitat en les decisions que s’han pres al llarg del procés. L’Estat li té ganes. Només cal veure com la biosfera mediàtica aplaudia amb desimboltura els paranys que els partits unionistes li posaven a la cambra catalana.


El primer a declarar, però serà Santi Vila. El conseller es mostra relaxat i tranquil, aquest dies al Suprem tot i que li reclamen set anys de presó per malversació. Fins i tot, ha visitat la biblioteca i no s’amaga de la premsa. Després de les declaracions de Quim Forn, Dolors Bassa o Meritxell Borràs està més asserenat. “T’imagines que el que han dit ho hagués dit en Vila?”, es comenta als passadissos del Convent de les Saleses. Al capdavall, Vila ja va explicar la nit del 25 d’Octubre el que molts consellers expliquen ara al Suprem. De ben segur, que el món polític s’hauria estalviat algun disgust.

#Carme Forcadell #Jordi Sànchez #Tribunal Suprem #Jordi Cuixart

VÍDEO | Judici procés | Oriol Junqueras | Intervenció completa

JUDICI PROCÉS | Marchena crida l'atenció al públic de la sala

El Nacional

Judici al procés

Vox intenta sense èxit prohibir el llaç groc a la sala del Suprem

Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 13 de febrer de 2019
1 minut

Quan encara no ha començat la intervenció de Vox, el lletrat de l'acusació popular Pedro Fernández ja ha posat el dit a la nafra i ha demanat que Jordi Sànchez es tregui el llaç groc perquè és un clar símbol ideològic.
I el president de la sala ha intervingut ràpid dient que el tribunal "es fa seva la doctrina del TEDH que té dos precedents en sentències de Bòsnia i Bèlgica de desembre del 2018, on es resol que es permet els símbols ideològics o religiosos".
"La sala no posarà cap objecció que portin cap símbol ideològic", ha dit Marchena.
Javier Ortega, l'altre advocat de Vox, va estar ahir durant tota la sessió lluint la bandera espanyola en un braçalet de la mà esquerra. Avui, però, no la duia.


Vox ha fet una intervenció curta i tècnica, i menys agressiva del que s'esperava. Un cop s'han estrenat al judici reclamant que li treguin el llaç groc a Sànchez, la resta ha estat de poc interès i reiteratiu.
Pedro Fernández ha exposat que "no hi ha hagut vulneració dels drets dels acusats", ni que "tampoc ha existit, en cap cas, la vulneració del dret a un judici imparcial". També ha dit que "la presència del Rei en aquesta sala no és pertinent" i ha recordat la inviolabilitat del Rei i ha assegurat que no pot ser testimoni en aquest procediment.
Pedro Fernández ha criticat la sentència del tribunal alemany que va decidir no extradir Puigdemont ni acusar-lo de rebel·lió.
Vox ha tancat la segona sessió. El tribunal es tanca a deliberar i convoca tothom per demà a les 10h. Primer exposarà com ha resolt les qüestions prèvies i després començaran les declaracions amb Oriol Junqueras.
Mira aquí la intervenció completa de Pedro Fernández:

JUDICI AL PROCÉS VÍDEO | Segueix el judici al procés: primera setmana El Nacional

Judici al procés Fiscal Cadena: "La sobirania del poble català no és possible" Gemma Liñán

Judici al procés Queralt recorda als fiscals dos principis bàsics de la jurisprudència El Nacional

Judici al procés Fiscal Zaragoza: "Pretenen transformar en víctimes de persecució qui vulnera l'ordre constitucional" Gemma Liñán

• Jordi Sànchez
• VOX
• CAS 1-O - JUDICI PROCÉS