dimarts, 29 de gener del 2019

La Generalitat planteja una xarxa de trens regionals que connectin amb França

FGC
La Generalitat es planteja crear a partir del 2020 una xarxa de trens regionals de velocitat alta -fins a 200 quilòmetres per hora- per connectar Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida amb ciutats franceses com Perpinyà, Tolosa o Montpeller. Així ho va anunciar el president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font, en la conferència organitzada ahir a Girona per Ferrmed i Energie TGV.

Segons consta en la presentació del projecte, la Generalitat vol aprofitar la liberalització dels serveis ferroviaris, el 2020, per crear, en solitari o "preferentment" en col·laboració amb socis privats, aquesta xarxa de serveis regionals d'altes prestacions entre Catalunya i el sud de França.

La pròpia Generalitat assumeix que es tractaria d'un negoci "amb una gran inversió inicial" i un temps de maduració "lent", però creu que es podria aconseguir el punt d'equilibri en l'operació del negoci en un termini de sis anys i fins aleshores, estima que es generarien unes pèrdues de 3,94 milions d'euros anuals.

Això no obstant, Ferrocarrils de la Generalitat subratlla que una xarxa d'aquest tipus podria tenir un potencial de viatgers de 3,79 milions a l'any, i tindria la virtut d'enllaçar ciutats catalanes entre elles, i aquestes amb ciutats franceses, en temps de viatge "molt competitius" davant del vehicle privat.

FGC estima que els seus trens podrien connectar Barcelona i Girona en 40 minuts i la capital catalana amb Montpeller en 2 hores i 58 minuts, així com que s'enllaçaria Girona i Tarragona en 1 hora i 19 minuts, per exemple. Pel que fa al preu, calcula que un bitllet per a un viatge entre Barcelona i Montpeller o Tolosa se situaria entre els 30 i els 90 euros, en funció de la flexibilitat del passatger i de la categoria.

El diagnòstic de la Generalitat es basa en la tesi que "les empreses monopolítiques estatals no han articulat una oferta atractiva de serveis transfronterers de caràcter regional i de mitjana distància". Una xarxa d'aquest tipus permetria també "enllaçar l'aeroport de Barcelona, el de Girona i el de Reus configurant un veritable sistema aeroportuari", argumenta la Generalitat.

Puigdemont es reunirà amb parlamentaris d’Irlanda i serà rebut oficialment pel batlle de Dublín

puigdemont
El president Carles Puigdemont viatja avui a Irlanda. Puigdemont visitarà avui el senat del país i es reunirà amb senadors i diputats irlandesos durant el matí, així com amb el president del grup parlamentari d’Amics de Catalunya. La visita a Irlanda, de dos dies, també inclou l’endemà una recepció oficial a l’Ajuntament de Dublín per part del batlle de la capital irlandesa, Nial Ring.
A la tarda, el president farà una conferència al Trinity College, la universitat més prestigiosa del país, per a internacionalitzar el conflicte entre Catalunya i Espanya. El Sinn Féin va convidar Puigdemont al país, mentre que el Casal Català d’Irlanda ha contribuït a organitzar la conferència a la universitat, que porta el títol ‘Independència, Nacionalisme i Democràcia’, i que abordarà els processos d’Escòcia i de Catalunya, així com el Brexit.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
L’any passat, el ple municipal de Dublín va aprovar que s’hissés la senyera a la façana de la casa de la vila com a mostra de solidaritat amb Catalunya, contra la repressió policíaca del Primer d’Octubre i per a demanar l’alliberament dels presos polítics.
En viatges anteriors, Puigdemont ja ha visitat els parlaments del Regne Unit, d’Alemanya, de Baviera, de Dinamarca, de Finlàndia i de les Illes Fèroe, en els quals s’ha reunit amb diputats i senadors dels països respectius.

diumenge, 27 de gener del 2019

Recepta: Cigrons amb capipota

Recepta cigrons amb capipota.
Ingredients:
(per a 4 persones)
1 kg de capipota bullit
600 g de cigrons per a coure o 1 kg de cigrons bullits
1 tros de pernil d’uns 150 g
100 g de xoriç (si agrada)
1 ceba grossa
3 grans d’all
julivert
3 tomàquets grossos per a ratllat
1 gotet de vi blanc
oli, sal, pebre negre, pebre vermell, una fulla petita de llorer
Per a fer la picada:
80 g d’ametlles i avellanes barrejades (dotze de cada)
2 galetes Maria
Elaboració:
Posem els cigrons en remull durant dotze hores amb una mica de sal, abans de coure.
Després, fem bullir els cigrons un parell d’hores a foc mitjà, mirant que no deixin de bullir en cap moment.
En una cassola de ferro colat o de fang, amb un raig d’oli, sofregim els alls a trossets amb la ceba tallada fina. Quan la ceba sigui transparent, afegim el pernil tallat a trossets petits i el xoriç, també a trossets. Hi tirem el vi, i tot seguit els tomàquets ratllats i una fulla petita de llorer.
Mentrestant, rentem la careta i la tallem a trossos petits i l’afegim al guisat.
Un cop cuit, escorrem els cigrons (desarem una mica de suc) i els posem a la cassola.
Preparem la picada: en un morter posem un gra d’all, les avellanes, les ametlles, les galetes i una mica de julivert. Ho piquem tot i ho desfem amb una mica de suc dels cigrons. Tirem la picada al guisat. Ho salpebrem i ja ho podrem servir.

Receptaris que basteixen ponts: ‘Halar, cuina gitana de Catalunya’

Cuineres i cuiners de la comunitat gitana van cuinar els plats a la Fundació Alícia.
La gastronomia traça ponts culturals i emocionals com poques activitats socials de la humanitat són capaces de fer. La cuina és un camí que no acostuma a fallar mai per a la descoberta i fascinació, trencant prejudicis, cap a altres cultures. ‘Efectivament —diu Toni Massanés, director de la Fundació Alícia—, la cuina és allò que ens agrada de l’altre. I en aquest sentit, la gastronomia és com la música.’
La Fundació Alícia s’ha posat al davant d’un projecte apassionant, impulsat pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya: la creació d’un receptari de cuina gitana, que han titulat Halar, cuina gitana a Catalunya. Explica Massanés: ‘Bernat Valls, del departament, va impulsar un procés de reflexió amb la Fundació Alícia, per fomentar elements patrimonials del poble gitano, elements sobre els quals no acostumem a pensar, que vol dir més enllà de la música per exemple. I així va sorgir la idea d’elaborar el receptari. No és el primer llibre de cuina gitana que s’ha fet, però aquest volum sí que és únic i singular en el sentit que la cuina gitana s’entén com una part del corpus de la cuina catalana.’
Patrimoni culinari
‘La cuina reflecteix com han viscut i on han viscut les diferents comunitats gitanes establertes a Catalunya. Perquè en el receptari n’hi ha de diferents procedències dins de la península Ibèrica i també de comunitats amb una presència llarga i continuada a Catalunya. Per això el que vam fer és inventariar una part d’aquesta cuina, cercant els valors patrimonials a preservar, sobretot en un moment de trencament de la transmissió de la cuina familiar, de pares a fills, no només en les comunitats gitanes sinó en tota la societat.’
‘Entrevistes, grups de discussió, sobretot amb dones, també amb algun cuiner gitano, sobretot centrant-nos en l’àmbit familiar. I aquestes dones van venir a cuinar a la Fundació Alicia, amb nosaltres.’ I tot aquest treball es va acabar materialitzant en un receptari de trenta-quatre receptes, que s’han anat transmetent i incorporant al llarg dels sis-cents anys, els que fa que el poble gitano va arribar a Catalunya.
El treball patrimonial, és clar, també ha cercat si hi ha elements característics en aquesta cuina, senyals que es repeteixin, per marcar-los com a definitoris, maneres de menjar… Com diu Massanés en el llibre: «El menjar es troba al moll de l’os d’allò que ens defineix com a societats. I la cuina, que és l’art de fer el menjar, es caracteritza en cada comunitat per aquells ingredients emprats, per les maneres en què es combinen i es transformen per convertir-los en preparacions, per les maneres de menjar (i els usos, costums, calendaris i rituals), i per fi el significat compartit que té cada aliment i cada pràctica, les històries relacionades amb cada plat, els relats lligats a cada gest, els refranys i les dites que contribueixen a perpetuar la saviesa ancestral…»
Descobertes
Li preguntem a Toni Massanés què han après de tota aquesta recerca. Entre més, constata que per als gitanos seure la taula a menjar continua essent avui un fet molt important, sobretot en l’àmbit familiar, i que és envoltat també d’una idea festiva. Les portes sempre són obertes per oferir un cafè, per poder parlar. I sovint la sobretaula es fa amb música.
Per altra banda, també s’ha constatat que la cuina gitana incorpora les tradicions d’allà per on han passat els qui la fan, d’allà on s’han establert. Recullen la cuina d’on han passat i d’on són. Això vol dir que és una cuina permeable. De manera que a través de la cuina es trenca la idea tan arrelada que la gitana és una comunitat tancada. Doncs no ho pot ser tant si la seva és una cuina d’intercanvi i d’incorporació.
El llibre Halar, cuina gitana a Catalunya és com dèiem al principi, una eina molt útil i necessària de coneixement del poble gitano. Perquè tal com diu en el llibre Manuel Fernández Cortés, del Consell assessor del pla integral del poble gitano: «Després de sis-cents anys el poble gitano segueix sent, en molts sentits, un gran desconegut per al conjunt de la societat europea, i també per a la catalana. La imatge d’aquesta comunitat continua associada a prejudicis i estereotips que no permeten veure les innumerables contribucions culturals i socials del poble gitano. Contribucions que no només se centren en la música i la dansa, sinó que també arriben al cinema, a la poesia, a les arts plàstiques, a la participació social o al pensament filosòfic i científic.»
Estructura del receptari
El receptari s’ha dividit en quatre categories escollides segons la forma en què es mengen els plats: de cullera, de cullera i forquilla, de forquilla i ganivet i amb les mans. Explica el llibre que els menjars de cullera de la cuina gitana solen ser molt nutritius i dels quals s’aprofita tot. Són uns grans exemples de la cuina dels nostres avantpassats que han perdurat fins als nostres dies. Els menjars de cullera i forquilla podrien ser aquells que requereixen una forquilla de tant en tant per poder punxar els trossos de carn o peix que hi neden, sense menysprear la riquesa de les verdures, els llegums o els farinacis que els subjecten. Els plats de forquilla i ganivet comparteixen la característica de tenir ingredients principals, sobretot carnívors, enaltits per una cocció concreta que els fa esdevenir exquisits i capitanejar àpats vinculats a diades o celebracions. També s’ofereixen tres elaboracions amassades i/o menjades amb les mans, característiques d’èpoques concretes però que han traspassat diades per esdevenir menges comunes durant altres dates festives o diàries de la resta de l’any.
Destaca Manuel Fernández Cortés «el famosíssim potaje de bacallà que en tantes cases gitanes es hala la nit de Nadal, el cocido amb fonoll i sopa de pa, el brou de chicharros o mongetes vermelles, les gachas, l’escudella a la catalana amb col, l’arròs amb fesols vermells i fonoll, o les patates amb bacallà, són alguns dels plats típics de la cuina gitana que en moltes cases (gitanes i paies) se segueixen cuinant avui dia. També les migas, els nochebuenos, o els biñuelos, postres gitanes que es fan en moltes cases gitanes de Catalunya.»
Aquestes i altres receptes es troben explicades en aquest llibre, que Toni Massanés insisteix amb tota la raó que són cuina catalana, que formen part del nostre patrimoni.

Els caps de l’ocupació franquista anuncien públicament l'inici de la repressió

Els caps de l'ocupació franquista anuncien públicament l'inici de la repressió. Els caps militars de l'ocupació franquista a la plaça de Catalunya. Font The New York Times. Col·lecció Bellinogramme
Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i quan feia escassament un dia que les tropes franquistes havien ocupat Barcelona, els seus caps militars s’adreçaven a la població anunciant un decàleg de mesures que marcava el punt d’inici de la repressió del règim. Segons la premsa de l’època, el general Solchaga, cap de la IV Divisió de Navarra ―un dels cossos de l’exèrcit rebel que havia participat en l’operació d’ocupació de la ciutat― es dirigia a la població a través de Radio Barcelona i proclamava amenaçadorament que: “Yo os aseguro que la nueva España que renace, Una, Grande y Libre, la que os han traído nuestras tropas en la punta de sus bayonetas (...) no quiere más (...) que una Cataluña española”.
D’altra banda, el general Álvarez Arenas, nomenat capità general de Catalunya pel govern rebel de Burgos el dia de l’ocupació de Barcelona, signava i feia públic un ban que afectava la totalitat del territori català. L’article 12 d’aquell ban deia: “Quedan prohibidas todas las actividades políticas o sindicales que no se desarrollen dentro de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. (...) lo que sancionaría fulminantemente como el más grave delito de traición”. I el 13 deia: “Los insultos y agresiones a todo militar, funcionario público o individuo perteneciente a las Milicias que han tomado las Armas para defender la Nación (...) serán perseguidos en Juicios sumarísimos, aun cuando (...) no estuvieren aquéllos desempeñando servicio alguno”.
En l’article 14 del ban d’Álvarez Arenas es deia: “Los funcionarios, Autoridades o Corporaciones que no se presten a mi Autoridad (...) serán suspendidos de sus cargos, sin perjuicio de la correspondiente responsabilidad criminal, que les será exigida por la Jurisdicción de Guerra”. L’article 17 deia: “Se considerarán como rebeldes, a los efectos  del Código de Justicia Militar, y serán juzgados (...) los que celebren cualquier reunión, 'conferencia o manifestación pública sin previo permiso de la Autoridad (...)  y los que asistan a ellas (...); los realizados por medio de la Imprenta u otro medio de publicidad”. I el 19 deia “Los que pusieran en funcionamiento estaciones radioemisoras particulares, se considerarán rebeldes a los fines del Código de Justicia Militar”.

1939-2019: 80 anys que les tropes franquistes van ocupar Barcelona

Inici de l'ocupació franquista de Barcelona. Font Centre d'Informació de Catalunya
Barcelona, 26 de gener de 1939. Fa 80 anys. Efectius de la Legió espanyola, de la 105 Divisió marroquina i de la IV Divisió de Navarra i de la unitat motoritzada Littorio de l’exèrcit italià iniciaven l’ocupació de Barcelona. Les tropes de l’exèrcit rebel assolien un dels seus principals objectius militars: la presa de Barcelona, capital de Catalunya. Passaven pocs minuts de les set del matí i els carrers de la ciutat eren deserts. Sobre el sector majoritari de la població pesava el desànim per l’evolució d’un conflicte que la República estava perdent irremeiablement més per demèrits propis que pels encerts de l’enemic. I el desànim que generava la por, més per la previsible repressió que per cap altra cosa, d’un exèrcit ocupant que, en el decurs del conflicte, s’havia manifestat assedegat de sang i de venjança. Per a centenars de milers de barcelonins i de barcelonines aquell 26 de gener de 1939 va ser el dia més trist de la seva vida. Era l’inici d’una ventada gèlida que anticipava un llarg hivern de silenci i de mort: 38 anys.
Autoritats civils, militars i eclesiàstiques celebrant la victòria franquista. Font Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
Autoritats civils, militars i eclesiàstiques celebrant la victòria franquista / Font: Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

“El Llobregat puede ser el Manzanares”

Pocs dies abans (12 de gener de 1939) el govern de la República, en una maniobra que no ocultava la desesperació, havia decretat la mobilització de la pràctica totalitat de la població masculina: homes de 17 a 50 anys que havien de ser emplaçats al front de guerra, i funcionaris públics jubilats en tasques de logística. No obstant això, la premsa l’època revela que, fins a la vigília de l’ocupació franquista de Barcelona, hi havia un estat d’ànim general que convidava a cert optimisme. Però amb un llenguatge exageradament èpic, que si bé es podria justificar per la transcendència del moment, era sospitosament més proper al relat propagandístic que al periodisme informatiu. Al marge esquerre del Llobregat (en l’enèsim episodi de la batalla de Catalunya), l’exèrcit de la República hi havia situat les seves darreres forces, i un sector majoritari de la població de Barcelona, les seves darreres esperances. “El Llobregat puede ser el Manzanares”, resaven alguns titulars de premsa. Referit, naturalment, a la llarga resistència republicana de Madrid.

El Llobregat no va ser el Manzanares

El Llobregat no va ser el Manzanares perquè la Catalunya de la República va emprar ―i va sacrificar― bona part de les seves forces militars als fronts de l’Ebre i del Segre-Noguera, la línia geodèsica que la separa d’Espanya. La batalla de l’Ebre es va lliurar durant els quatre mesos finals de l’any anterior (25 d’agost de 1938 a 16 de novembre de 1938), i hi van morir entre 10.000 i 30.000 combatents republicans. I a la batalla del Segre, més intermitent però més llarga (4 d’abril de 1938 a 3 de gener de 1939), s’estima que hi van morir entre 5.000 i 10.000 combatents republicans més. Les xifres d’ambdues varien segons les presenti un investigador o un altre. Però en qualsevol cas, es pot dir que a Catalunya una de cada tres víctimes mortals del conflicte civil va perdre la vida als fronts de l’Ebre i del Segre-Noguera, i ho va patir en el decurs dels mesos immediatament anteriors a la caiguda de Barcelona. I a més, els rebels que havien necessitat nou mesos per saltar el Segre, trigarien només vint dies per arribar fins al Llobregat.

Brigada motoritzada Litarnia ocupant Barcelona. Font Ajuntament de Barcelona

Brigada motoritzada Littorio ocupant Barcelona / Font: Ajuntament de Barcelona

La Barcelona exhausta

El dia 26 de gener de 1939, el dia de l’ocupació franquista de Barcelona, els carrers de la ciutat estaven deserts. Ni tan sols la premsa diària va sortir. En canvi, els documents gràfics del moment revelen que, a poc a poc, a mesura que les tropes rebels ocupaven els principals carrers i places de la ciutat, una part de la població ―que els mateixos documents revelen molt minoritària― va sortir de casa entusiasmada. És difícil saber si aquelles persones eren les que George Orwell a Homenatge a Catalunya deia que havien passat el conflicte ocults, i no sense motiu ―sobretot durant el període de plom dels revolucionaris (setembre de 1936 a maig de 1937)―, o simplement era gent cansada de les privacions de la guerra i estaven convençuts (ingènuament o no) que amb Franco arribava la pau i l’abundància. En aquest punt és important destacar que, a Barcelona, el general Franco, cap dels rebels, passaria sobtadament a capitalitzar els èxits militars del seu exèrcit.
Cavalleria franquista inicia l'ocupació de Barcelona. Font Ajuntament de Barcelona
Cavalleria franquista inicia l'ocupació de Barcelona / Font: Ajuntament de Barcelona

“Tiempo habrá para volver sobre el pasado ignominioso”

L’escassa premsa que s’atreveix a sortir el dia 27, l’endemà de l’ocupació de la ciutat, o que van obligar a sortir a punta de pistola, revela el canvi dràstic del paisatge, però guanya definitivament la categoria de pamflet propagandístic. En la línia dels fulls volants que l’aviació franquista llançava sobre territori republicà amb el propòsit de desmoralitzar la població civil, i en un llenguatge de caserna, destaca la figura del general Franco i, en canvi, el seu exèrcit queda, reveladorament, en un segon i discret terme: “Barcelona para la invicta España de Franco”, titula en portada un dels rotatius de més tirada de la ciutat. I en aquell editorial a portada completa avisa de forma clara i diàfana: “Tiempo habrá para volver sobre el pasado ignominioso (...) ahora solo cabe (...) el deseo ardiente de servir a España, a la España inmortal, a la España eterna”. Més que un avís a navegants, una veritable declaració d’intencions: el tret de sortida (i mai més ben dit) de la repressió que, no tan sols planava sobre la societat sinó també a qui particularment es dirigia.

Cues de racionament. Dies immediatament posteriors a l'ocupació. Font The Spanish Civil War

Cues de racionament els dies immediatament posteriors a l'ocupació / Font: The Spanish Civil War

La justicia entra en la Audiencia... y en la ex-Generalidad”

La justicia entra en la Audiencia”, resa un altre dels titulars d’aquella premsa, i el text de la peça (si se la pot anomenar d’aquesta manera) relata que els llocs clau del temple de Iustitia (la deessa de la bena als ulls i de la balança romana) passen a ser dirigits per oficials de l’exèrcit franquista. Relata, també, que han tingut accés a una gran quantitat d’expedients instruïts per l’anterior administració i en un to que no té la més mínima intenció d’ocultar la set de venjança, parla d’“instigadores” i cita amenaçadorament “la justícia, desde luego, resplandecerá”. I en una altra d’aquelles peces s’informa: “A las cuatro y media de la tarde del día de hoy han sido tomados la ex-Generalidad y el Ayuntamiento (...) en la antigua plaza de San Jaime, por el capitán de la Legión, Víctor Felipe Martínez”. Amb el control dels fons documentals d’aquestes tres institucions passaven a tenir la informació precisa per desplegar la terrible repressió que s’iniciaria durant els dies immediatament posteriors.

“Vivíamos engañados y ahora vamos a empezar a ver claro”

El general franquista Yagüe, conegut amb el revelador sobrenom d'“el carnicero de Badajoz” i comandant de les tropes que havien ocupat Barcelona, segons la premsa, el mateix dia 26 proclamava a través de l’emissora ―naturalment, intervinguda― Ràdio Associació de Catalunya: “Vivíamos engañados y ahora vamos a empezar a ver claro”, és a dir, detencions, confiscacions, saquejos, empresonaments, tortures i execucions. El carnisser de Badajoz i arquitecte de la repressió franquista iniciàtica a Barcelona ―amb la inestimable col·laboració d’una xarxa de delators locals― posaria en marxa una terrible màquina de fabricació de falses acusacions construïdes per la policia i instruïdes per la justícia militar, que convertirien dotzenes de milers de barcelonins i barcelonines en depurats professionals ―que eren suplantats per “afectos al régimen”―, en desnonats de les seves cases ―que passaven a propietat dels “afectos al régimen”―, en reclusos de les terribles presons franquistes o en víctimes de les tortures o de les execucions sumàries.

Visita de Himmler a Barcelona (1940). Font Ajuntament de Barcelona

Visita de Himmler a Barcelona (1940) / Font: Ajuntament de Barcelona

Les sospites anteriors a l’ocupació es confirmen

Els dos anys immediatament posteriors a l’ocupació franquista de la ciutat serien la pitjor etapa de la repressió. El 19 d’octubre de 1940, 631 dies després de l’ocupació franquista, Antonio de Reparaz, cap superior de la policia franquista a la ciutat, reconeixia públicament que els cossos de seguretat del règim havien cursat “un voluminoso conjunto” de falses denúncies, oficialment anònimes (només oficialment) que “intentan saciar deseos de particular venganza, saldar viejos odios o satisfacer bajas pasiones”. Admetia que aquestes denúncies s’havien formulat “desfigurando los hechos” sense que la investigació policial, sospitosament, hagués “comprobado sus términos”. Però, en canvi, deixava clar que l’única cosa que el preocupava, a ell i al règim franquista, és que aquestes pràctiques minaven el crèdit de “nuestra sagrada Causa”. I concloïa la seva nota, de la mateixa forma que ho havien fet Yagüe o Martínez dos anys abans, i com ho farien tots els seus successors: “Viva España, Arriba España, Viva el Generalísimo Franco”.

dissabte, 26 de gener del 2019

La Crida es constitueix, el PDeCAT de mudança

La Crida es constitueix, el PDeCAT de mudança

Unes 4.000 persones funden el partit de Puigdemont i aproven la ponència política
La Crida Nacional per la República està celebrant aquest dissabte el congrés constituent al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB). Un congrés escollirà la seva direcció. Mestrentant, el PdeCAT fa mudances.

Al congrés s’hi presenten dues candidatures: l'encapçalada per Jordi Sànchez i Toni Morral, que aspiren als càrrecs de president i secretari general, respectivament, i la que formen l'advocat Jordi Ferrés Valcarce com a president i l'escriptor Oriol Izquierdo Llopis com a secretari general. Al migdia, els fundadors han avalat la ponència política que ha presentat un veterà de l’esfera convergent, l’etern líder de Llibergència, Marc Guerrero, en base les idees de Ferran Mascarell, Agustí Colomines i Josep Costa. 


La ponència política, després de rebre 179 esmenes, ha estat avalada per un total de 1280 vots a favor, 8 no i 13 en blanc. Com a punts forts del seu full de ruta estratègic rebaixar les expectatives del referèndum pactat amb l’Estat i no renunciar a cap via pacífica i democràtica per assolir la independència. La ponència política ha estat bastida a través de reunions territorials.

“Cal desplegar una estratègia per construir una Catalunya independent”, sostenen els documents fundacionals, defensant els mètodes “exclusivament pacífics i democràtics”. La Crida reivindica el “diàleg” amb l’estat espanyol per celebrar un referèndum acordat i adverteix que “mai” renunciarà a l’autodeterminació.


Avui també s’aprovarà la ponència organitzativa, després que la formació es registrés com a partit polític. Un document que refreda la integració de la militància del PDeCAT.

Una imatge del trasllat
Una imatge de les furgonetes del trasllat de la seu del PDeCAT | QS

Dues candidatures

L'exlíder de l'ANC es postula com a president i proposa que la secretaria general l'ocupi el diputat de JxCat Toni Morral. Sànchez vol incorporar al seu equip les conselleres Elsa Artadi i Laura Borràs, i el conseller Damià Calvet; el portaveu de JxCat, Albert Batet; la portaveu adjunta, Gemma Geis; el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, i l'exconsellera Marina Geli, entre d'altres. Formen la candidatura també l'extresorer de l'ANC Marcel Padrós; el catedràtic Josep Ferrer Llop; l'exsecretari nacional de l'ANC Jordi Pairó; l'alcalde de Montblanc (ERC), Pep Andreu; i el secretari d'Administracions Locals, Miquel Àngel Escobar. També s'hi suma la qui va ser candidata de JxCat el 21-D i portaveu dels presos quan estaven en vaga de fam, Pilar Calvo.

L'entorn d'Agustí Colomines ha presentat una segona llista que proposa l'advocat Jordi Ferrés Valcarce com a president i l'escriptor Oriol Izquierdo Llopis com a secretari general. Segons van explicar des d'aquest entorn, volen incorporar gent de la segona llista a la direcció, amb l'objectiu que sigui més transversal.

La Crida aprova ser un ‘instrument polític’ que es dissoldrà amb la independència

El congrés constituent de la Crida Nacional per la República ha aprovat esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que es compromet a dissoldre’s quan s’aconsegueixi la República Catalana. Els inscrits a l’assemblea han donat el seu aval a les ponències política i organitzativa. La Crida advoca per ‘constituir un moviment que es cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. També assumeix el compromís de dissoldre’s un cop s’arribi a la independència i manté que les adhesions han de ser individuals. ‘Sumem persones, no sigles’ és un dels lemes del congrés. La ponència organitzativa s’ha aprovat amb 2.125 vots a favor, 11 en contra i 63 abstencions. La majoria dels assistents també ha donat el vistiplau a la ponència política, amb 1.280 vots a favor, 8 en contra i 13 abstencions.
La Crida es compromet a treballar per a la proclamació de la República Catalana ‘mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. Apel·la a la unitat de l’independentisme i es funda sobre una base de ‘pluralitat ideològica’ que es concreta en l’existència de corrents organitzats. En l’àmbit estratègic, l’organització no renuncia a cap via pacífica per a instaurar la república ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. Malgrat això, prioritza el diàleg amb el govern espanyol. En cas que no fructifiqui en un ‘període prudencial’ que no acaba de concretar, intentaran forçar la negociació d’un referèndum amb accions de no-violència activa.
L’organització tindrà tres grans òrgans: l’assemblea nacional (equivalent al congrés), el consell de representants (consell nacional) i el govern de direcció política de la Crida. La direcció haurà de proposar a l’assemblea a quines eleccions considera que s’ha de presentar. Segons que han confirmat fonts de la Crida a VilaWeb, no és previst que la nova cúpula proposi avui a l’assemblea concórrer als comicis i, per tant, no hi haurà incompatibilitat immediata entre els associats que militin a altres partits, en un context de fortes tensions amb el PDECat. De fet, la ponència organitzativa estableix que s’ha de garantir als associats que puguin fer compatible la participació a la Crida amb la militància a altres partits i entitats.
Elsa Artadi i Miquel Àngel Escobar
Elsa Artadi i Miquel Àngel Escobar en la presentació de la candidatura de Jordi Sànchez a la direcció de la Crida Nacional per la República. Fotografia: Albert Salamé
Morral vol convertir la crida en una ‘eina clau’ per a la independència
Durant el matí, també s’han presentat les dues candidatures a la direcció, just abans de l’inici de les votacions. Toni Morral, que es preveu que surti elegit com a secretari general, ha presentat la llista de Sànchez. N’ha llegit una carta en què l’ex-president de l’ANC demanava suport a la seva candidatura perquè és un equip ‘ideològicament plural’ amb persones honestes i competents. Morral s’ha compromès ha treballar per a convertir la Crida en ‘una eina clau’ que portarà Catalunya a fer efectiu el mandat de l’1-O i a aconseguir la independència. Ha fet referència a l’agenda política dels pròxims mesos, marcada pel judici de l’1-O i les eleccions del 26-M, i ha garantit que la Crida es dedicarà a organitzar-se al territori i a créixer. Aquesta llista aplega el nucli fundador de l’organització i alguns dels pesos pesants de JxCat: Elsa Artadi, Gemma Geis, Albert Batet, Ferran Mascarell, Damià Calvet, Laura Borràs, Pep Andreu, Jordi Pairó, Miquel Àngel Escobar, Marcel Padrós, Assumpció Castellví, Montserrat Morante, Quim Jubert, Àngels Cabasés, Carmo Marques-Pinto, Irene Negre, Marina Geli, Josep Ferrer i Pilar Calvo.
La segona candidatura ha al·legat que no és ‘alternativa’ sinó que vol ser ‘complementària’ a la llista de Sànchez i Morral. Jordi Ferrés, que opta a la presidència, ha argumentat que s’havien d’obrir les llistes i permetre que tots els dirigents puguin ser escollits. Es vota en dues urnes: una per al president i el secretari general, que es voten conjuntament, i una altra per als 19 membres de la direcció. En aquest últim cas, guanyen els 19 noms amb més suports. Al costat de Ferrés, aquesta llista presenta Oriol Izquierdo a la secretaria general. La integren, a més, Francesc Xavier Almirall, Xavier Altadill, Jordi Céspedes, Joan-Ramon Colomines-Companys, Xavier Díez, Ricard Domingo, Santiago Jorge Dorca, Araceli Esquerra, Isabel Ferrer, Elena Fort, Montserrat Grané, Mireia Mercader, Abigaïl Monells, Ivan Ollé, Rosario Palomino, Noèlia Sànchez, Pilar Sentís, Gerard Sesé i Santiago Vilanova.
Neix amb uns 17.000 associats
Amb el naixement del moviment, els fundadors en passaran a ser associats. Segons les últimes dades de l’organització, en són 16.954. A més, unes 50.000 persones han signat el manifest fundacional. Tot i que no estava previst, ha intervingut en el debat organitzatiu Joan-Ramon Colomines-Company, que és un dels membres de la candidatura alternativa a la de Sànchez. Colomines ha criticat que en els estatuts de la Crida ‘hi ha mentalitat de partit’ quan aquesta havia de ser, ha dit, una organització ‘diferent’. Durant la presentació de l’informe de gestió de la coordinadora, Agustí Colomines també ha advertit que la Crida no pot ser un decorat on la gent que hi participa siguin figurants. Ha raonat que l’han de formar ‘persones actives’ que contribueixin a tirar-la endavant amb generositat. Colomines també  ha posat en valor l’existència de dues candidatures a la direcció perquè un congrés amb una sola llista és, al seu parer, Corea del Nord. ‘Tots els que entenguin el projecte des de les exclusions no són dels nostres’, ha sentenciat.
Ferran Mascarell, Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi.
Alguns dels membres de la futura organització de la Crida: Ferran Mascarell, Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi. Fotografia: Albert Salamé











Anàlisi: El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig
La Crida Nacional per la República celebra durant tot el dia el congrés constituent i començarà les seves activitats polítiques com a associació. L’organització escollirà la seva direcció, amb Jordi Sànchez a la presidència i Toni Morral a la secretaria general. El diputat de JxCat Eduard Pujol, que és el president de la mesa del congrés, ha subratllat que la Crida vol ser una ‘nova eina política’, un ‘moviment al servei de la política que arrenca l’1-O’. Ha reivindicat, a més, que suma sensibilitats diferents en un context d’excepcionalitat i ha carregat contra els que han volgut desacreditar-la. Pujol també ha recordat que ni Sànchez ni els presos polítics del PDECat podran votar en el congrés com a conseqüència del seu empresonament. Tampoc hi pot ser presencialment el president a l’exili, Carles Puigdemont.
A la tarda, es proclamaran els resultats de la votació de la direcció i hi haurà les intervencions polítiques de Sànchez, Quim Torra i Puigdemont.

El Consell per la República nomena Comín vicepresident

El Consell per la República nomena Comín vicepresident

L'organisme aprova engegar una missió d'observació del judici contra el procés sobiranista que estigui formada per un grup d'advocats internacionals

elMón

Toni Comín
Toni Comín | Europa Press
L'òrgan executiu del Consell per la República s'ha reunit aquest divendres i ha nomenat el conseller a l'exili Toni Comín com a vicepresident d'aquest organisme "amb funcions de direcció de l'equip tècnic i de coordinació entre els àmbits". En un comunicat, ha explicat que a la reunió hi han assistit el president a l'exili Carles Puigdemont i president del Consell; l'alcaldessa de La Garriga (Barcelona), Meritxell Budó; el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà; Comín; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el consellers a l'exili Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, i la jurista Neus Torbisco.

Han acordat la creació de cinc àmbits d'acció i les persones responsables: Acció Política, que estarà dirigida per Comín; Acció Jurídica, per Torbisco; Acció Internacional, per Puigdemont; Acció Cultural i Difusió, per Puig, i Coneixement i Estudis, també per Comín. El Consell per la República també ha aprovat engegar una missió d'observació del judici contra el procés sobiranista que estigui formada per un grup d'advocats internacionals "de reconegut prestigi".

A més, han iniciat els tràmits per redactar el reglament de funcionament intern i un altre règim electoral del Consell per la República que regularà les eleccions a l'Assemblea de Representants, i el desenvolupament de l'estructura tècnica que han d'executar els projectes dels diferents àmbits de treball. El Consell per la República és un òrgan d'entitat privada que va impulsar Puigdemont des de Bèlgica amb l'objectiu d'internacionalitzar el procés sobiranista.

La Crida aprova ser un ‘instrument polític’ que es dissoldrà amb la independència

El congrés constituent de la Crida Nacional per la República ha aprovat esdevenir un ‘instrument polític organitzat’ que es compromet a dissoldre’s quan s’aconsegueixi la República Catalana. Els inscrits a l’assemblea han donat el seu aval a la ponència organitzativa, que advoca per ‘constituir un moviment que es cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’. També assumeix el compromís de dissoldre’s un cop s’arribi a la independència i manté que les adhesions han de ser individuals. ‘Sumem persones, no sigles’ és un dels lemes del congrés. La ponència s’ha aprovat amb 2.125 vots a favor, 11 en contra i 63 abstencions.
L’organització tindrà tres grans òrgans: l’assemblea nacional (equivalent al congrés), el consell de representants (consell nacional) i el govern de direcció política de la Crida. La direcció haurà de proposar a l’assemblea a quines eleccions considera que s’ha de presentar. Segons que han confirmat fonts de la Crida a VilaWeb, no és previst que la nova cúpula proposi avui a l’assemblea concórrer als comicis i, per tant, no hi haurà incompatibilitat immediata entre els associats que militin a altres partits, en un context de fortes tensions amb el PDECat. De fet, la ponència organitzativa estableix que s’ha de garantir als associats que puguin fer compatible la participació a la Crida amb la militància a altres partits i entitats.
Amb el naixement del moviment, els fundadors en passaran a ser associats. Segons les últimes dades de l’organització, en són 16.954. Una de les responsables de la ponència, Anna Geli, n’ha exposat les bases. L’equip que n’ha dirigit el debat intern, que s’ha fet per via telemàtica, l’han format Gemma Geis, Germà Bel, Damià Calvet, Laia Flotats, Enric Blanes, Nuri Guillaumes, Miquel Àngel Escobar, Agustí Colomines i Josep Jover, a més de Geli.
Tot i que no estava previst, ha intervingut en el debat organitzatiu Joan-Ramon Colomines-Company, que és un dels membres de la candidatura alternativa a la de Sànchez. Colominas ha criticat que en els estatuts de la Crida ‘hi ha mentalitat de partit’ quan aquesta havia de ser, ha dit, una organització ‘diferent’.
Ferran Mascarell, Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi.
Alguns dels membres de la futura organització de la Crida: Ferran Mascarell, Marina Geli, Damià Calvet, Gemma Geis i Elsa Artadi. Fotografia: Albert Salamé
La Crida Nacional per la República celebra durant tot el dia el congrés constituent i començarà les seves activitats polítiques com a associació. L’organització escollirà la seva direcció, amb Jordi Sànchez a la presidència i Toni Morral a la secretaria general. També aprovarà el seu ideari. El diputat de JxCat Eduard Pujol, que és el president de la mesa del congrés, ha subratllat que la Crida vol ser una ‘nova eina política’, un ‘moviment al servei de la política que arrenca l’1-O’. Ha reivindicat, a més, que suma sensibilitats diferents en un context d’excepcionalitat i ha carregat contra els que han volgut desacreditar-la.
Anàlisi: El futur de la Crida: de la tensió amb el PDECat a les eleccions del maig
La Crida arrenca com un moviment que aplega persones amb l’objectiu de ‘proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics’.  Pujol ha recordat que ni Sànchez ni els presos polítics del PDECat podran votar com a conseqüència del seu empresonament. Tampoc hi pot ser presencialment el president a l’exili, Carles Puigdemont.
Morral vol convertir la crida en una ‘eina clau’ per a la independència
Durant el matí, també s’han presentat les dues candidatures a la direcció, just abans de l’inici de les votacions. Toni Morral, que es preveu que surti elegit com a secretari general, ha presentat la llista de Sànchez. N’ha llegit una carta en què l’ex-president de l’ANC demanava suport a la seva candidatura perquè és un equip ‘ideològicament plural’ amb persones honestes i competents. Morral s’ha compromès ha treballar per a convertir la Crida en ‘una eina clau’ que portarà Catalunya a fer efectiu el mandat de l’1-O i a aconseguir la independència. Ha fet referència a l’agenda política dels pròxims mesos, marcada pel judici de l’1-O i les eleccions del 26-M, i ha garantit que la Crida es dedicarà a organitzar-se al territori i a créixer. Aquesta llista aplega el nucli fundador de l’organització i alguns dels pesos pesants de JxCat: Elsa Artadi, Gemma Geis, Albert Batet, Ferran Mascarell, Damià Calvet, Laura Borràs, Pep Andreu, Jordi Pairó, Miquel Àngel Escobar, Marcel Padrós, Assumpció Castellví, Montserrat Morante, Quim Jubert, Àngels Cabasés, Carmo Marques-Pinto, Irene Negre, Marina Geli, Josep Ferrer i Pilar Calvo.
La segona candidatura ha al·legat que no és ‘alternativa’ sinó que vol ser ‘complementària’ a la llista de Sànchez i Morral. Jordi Ferrés, que opta a la presidència, ha argumentat que s’havien d’obrir les llistes i permetre que tots els dirigents puguin ser escollits. Es vota en dues urnes: una per al president i el secretari general, que es voten conjuntament, i una altra per als 19 membres de la direcció. En aquest últim cas, guanyen els 19 noms amb més suports. Al costat de Ferrés, aquesta llista presenta Oriol Izquierdo a la secretaria general. La integren, a més, Francesc Xavier Almirall, Xavier Altadill, Jordi Céspedes, Joan-Ramon Colomines-Companys, Xavier Díez, Ricard Domingo, Santiago Jorge Dorca, Araceli Esquerra, Isabel Ferrer, Elena Fort, Montserrat Grané, Mireia Mercader, Abigaïl Monells, Ivan Ollé, Rosario Palomino, Noèlia Sànchez, Pilar Sentís, Gerard Sesé i Santiago Vilanova.
A la tarda, es proclamaran els resultats de la votació de la direcció i hi haurà les intervencions polítiques de Sànchez, Quim Torra i Puigdemont.