dilluns, 18 de novembre del 2019

TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado

El Departament de Nous Formats de TV3 estrenarà a principis de l’any vinent a la televisió catalana el programa sobre llengua El llenguado. L’espai el dirigeix Fúlvia Nicolàs i el presenten la cantant Yolanda Sey i l’actor Guillem Albà. Tractarà la qüestió del català amb un to distès i humorístic, amb voluntat de distreure l’espectador i trencar el mite que el català és una llengua difícil, segons indiquen des de la televisió. L’equip encarregat del nou espai, que compta amb l’assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal, acaba de filmar les escenes d’interior aquests dies. Són escenes que es roden dins d’un pis de caire industrial que enllaçaran amb les escenes d’exterior.
Nicolàs ha explicat aquest dijous que cada episodi es compon de dues parts fixes, en la primera s’investiga un tema relacionat amb el català i en la segona un dels dos presentadors viatja a un territori de parla catalana per fixar-se en el parlar dels seus habitants.
En aquesta segona part hi intervindran personatges com Roger Mas, Clara Peya o Anna Torrent, i es visitaran indrets com Andorra, Formentera, el Rosselló, l’Albera, la Marina Baixa, el Segrià, Menorca, el Matarranya o Barcelona.
A banda, ‘El llenguado’ té seccions com ‘El consultori del filòleg’ en què els parlants truquen en Pau Vidal per exposar-li dubtes lingüístics; ‘El mot merdós’, que defineix una paraula que pel que sigui no ha acabat d’agradar als presentadors, o les ‘Optimotes’, amb la col·laboració de l’equip de lingüistes de l’Optimot.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

dimarts, 29 d’octubre del 2019

Estelades al Camp Nou per protestar contra la sentència

Aprèn a torrar castanyes... i que quedin boníssimes!

Aprèn a torrar castanyes... i que quedin boníssimes!

Les castanyes són l'element imprescindible de la celebració de la Castanyada a Catalunya

Falten pocs dies per a la celebració de la tradicional Castanyada a Catalunya. De fet, és la nit del 31 d'octubre, vespra de Tot Sants, quan la tradicional festivitat se celebra a pobles i ciutat del territori. Però ja fa dies que els carrers fan olor de castanyes torrades. I és que aquest és un àpat tradicional de la tardor a casa nostra, i no és difícil de trobar paradetes arreu on adquirir-les ja torrades.
Ara bé, també les podeu preparar a casa. Especialment, la nit del 31 d'octubre, per servir un àpat tradicional d'aquestes dates.
Encara que sembli senzill, preparar unes bones castanyes torrades té el seu secret. Les podem preparar de tres maneres: de manera tradicional, amb foc de llenya; al forn, que és el més net si les fem a casa; o al microones, que és el més ràpid.
Us expliquem avui la manera tradicional, perquè és com queden més bones.
Les castanyes torrades són un àpat boníssim. Les castanyes torrades són un àpat boníssim.
El més important és triar unes bones castanyes. Quan ja les tenim, els hem de fer un tall, perquè no explotin en coure's, pel costat bombat del fruit i que vagi del cap fins a la punta. Un secret que ens explica Lupe Díaz, castanyera a Sant Cugat del Vallès des de fa gairebé quatre dècades, és posar-les en remull durant 30 o 60 minuts amb aigua amb molta sal.
Un cop fet tot això, cal posar-les a una paella castanyera (les que tenen forats), i ho posem al foc viu, però no massa fort. Durant la cocció, uns 20 o 25 minuts, les hem d'anar remenant constantment, fins que estiguin torrades, però no cremades.
Un cop cuites, emboliqueu-les en un drap de cotó perquè no perdin la calor, i així les podreu menjar durant una bona estona sense que quedin seques. Molt bon profit!

diumenge, 27 d’octubre del 2019

El temps, el vi, la solidaritat

ULTURA > VINYASERRA

El temps, el vi, la solidaritat

Arran de la pèrdua del celler Rendé Masdéu

El celler Rendé Masdéu després de la riuada del Francolí i la seva destrucció total.
La pèrdua del celler Rendé Masdéu per la fúria del riu Francolí ha fet prendre consciència a molts de com n’és de difícil de tirar endavant un celler, sobretot perquè el temps en el món del vi té un paper capital. Ja començant per la plantació d’una vinya, que requereix cinc anys de creixement abans no ofereix un raïm adequat per a elaborar un vi. Quan en planta una, el pagès pensa en la generació que el seguirà. Però també és llarg el temps mínim per a elaborar el vi, que requereix les quatre estacions per a néixer i va per anyades. I ja no parlem del valor de la criança, de l’envelliment dels vins (dos anys, tres, cinc, deu…).
La desgràcia de perdre un celler, tot el celler, fa prendre consciència de la importància determinant del temps, d’aquest intangible, a l’hora de tornar a aixecar el projecte. Ho explicava fa dos dies profundament abatut l’escriptor Joan Rendé, copropietari del celler Rendé Masdéu: ‘S’han perdut els béns materials, sí, però el món del vi té uns efectes intangibles que van més enllà dels materials: hem perdut la collita d’enguany i d’alguns anys anteriors. Hem perdut tot el vi i totes les ampolles que dormien al celler: bótes plenes, que feia anys que anaven guanyant un temps preciós, perquè la gràcia dels vins és el seu envelliment. I aquest temps no hi ha cap possibilitat que ningú ens el retorni. Un vi que s’ha d’esperar sis anys al celler per ser comercialitzat és un vi que té sis anys de vida. I això és irrecuperable.’
Totes les mobilitzacions contra la sentència
Vols rebre al teu correu totes les reaccions a la sentència i les mobilitzacions que es vagin convocant. Apunta't aquí.
Algunes ampolles del celler Rendé Masdéu recuperades d’entre el fang.
El temps en el món del vi és un temps llarg, dilatat, pres des de la lentitud. És doncs un temps extemporani. Perquè en la nostra manera de viure, aquest temps sembla que no hi tingui cabuda. Milan Kundera, en el seu assaig La lentitud, en què fa una reivindicació aferrissada per a recuperar la lentitud del viure, diu que hi ha un vincle secret entre la lentitud i la memòria, entre la velocitat i l’oblit.I per l’escriptora i periodista alemanya establerta a Nova York Andrea Köhler, autora d’Un temps regalat. Un assaig sobre l’espera, guanyar temps és guanyar qualitat de vida, guanyar llibertat. I assegura: ‘Quan es perd la noció del temps, es perden olors i gusts.’ Tot i que matisa: ‘Si bé hem adaptat els nostres sentits al tempo dels assalts, encara sobreviu la lentitud de les sensacions.’
I el teòleg portuguès José Tolentino Mendoça diu a Petita teologia de la lentitud: ‘En qüestions de temps, la vida és completament artesanal. No es pot reproduir en sèrie ni trobar-la feta en un altre costat. La vida requereix la paciència del terrissaire, que, per modelar una gerra que el satisfaci, en fa dues-centes només per entrenar el gest i l’habilitat, per a assajar la seva idea.’
Aquest temps lent, ple de paciència, de repetició, de prova i assaig, és un valor necessari i imprescindible que marca la vida del viticultor, que l’accepta, amb els seus pros i els seus contres. Joan Gómez Pallarès va més enllà i parla del vi i la immortalitat, recordant els clàssics: ‘Perquè és el producte de la terra que més s’acosta a la idea de continuïtat ininterrompuda, a aquella vinculació amb un treball que, a cada estació, requereix activitats concretes i específiques a la vinya, i que no paren mai.’
Segurament per l’esforç que requereix assolir aquest temps de lentitud en una societat com l’actual, per la presència d’aquest intangible irrecuperable quan perds el vi, la comunitat de l’Espluga de Francolí, poble on es troba el celler Rendé Madéu, i tota la comunitat vinícola, de la comarca de la Conca de Barbera i de tot el país, s’ha bolcat solidàriament a ajudar a reconstruir aquest celler familiar, nascut fa una generació i amb perspectives de continuïtat per a les generacions que arriben.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

dijous, 24 d’octubre del 2019

Així ressonen 'Els Segadors' a Hong Kong

Pinyons, els reis dels panellets i la castanyada

Pinyons, els reis dels panellets i la castanyada

El canvi climàtic i les plagues afecten directament el conreu d'un fruit que havia situat l'Estat espanyol com a líder al mercat mundial

Els pinyons són els reis dels panellets per la Castanyada | iStock
Els pinyons són els reis dels panellets per la Castanyada | iStock
Ens reunim per menjar o mengem perquè ens reunim? La resposta dependrà molt de la persona, però és innegable que tota tradició té arrelats un tipus de receptes, siguin dolces o salades. Per a aquestes dates, els reis són els panellets. No hi ha castanyada ni Tots Sants sense que n’hi hagi a taula. I malgrat que any rere any en veiem de nous, el més buscat sempre el mateix: el panellet de pinyons, ni el d’ametlles ni el de coco aconsegueixen superar-lo.
El preu del fruit sec com a matèria primera és sempre l’ingredient que més fa enlairar el cost del producte ja elaborat, especialment en el cas dels que duen el fruit del pi pinyer. Els més barats del mercat són els que provenen de la Xina, el Pakistan i Turquia, però difícilment es trobarà per sota dels 35 euros/kg als comerços, mentre que el que prové de Catalunya i de Castella i Lleó pot enfilar-se per sobre dels 55 euros/kg.

Recuperar la producció de pinyons

Catalunya té aproximadament 30.000 hectàrees dedicades al pi pinyoner que el 2017 van produir 30 tones de pinyons, segons les dades més recents recollides per l’Observatori Forestal Català. El registre va suposar un increment del 70% i el 100% respecte dels dos anys anteriors, quan la collita va assolir les 18 i 15 tones respectivament. Molt lluny de les 775 tones que es van recol·lectar fa 10 anys.
Catalunya produeix 26 vegades menys de pinyons que fa una dècada
Les causes del baix rendiment de les plantacions són dues: el canvi climàtic i la xinxa nord-americana, una plaga que s’alimenta de les pinyes i asseca el seu fruit. Però també s'ha produït una pèrdua de professionals i la necessitat de tecnologia que rendibilitzi la producció, tal com van explicar alguns dels experts que encapçalen GO Pinea.
Aquest projecte, integrat per organitzacions diverses de l’Estat espanyol com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), el Consorci Forestal de Catalunya, la Federació d'Associacions Forestals de Castella i Lleó o la Confederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Espanya, entre altres, vol promocionar el producte autòcton i reclamar millores per al conegut com “pinyó ibèric”, molt més preuat que el producte importat.
A tot això cal sumar-hi que el conreu del pi pinyer no està regulat com una activitat agrícola, sinó que és considerada una activitat forestal. Més enllà del que puguin recollir els professionals amb llicència o que tenen superfícies de cultiu, la resta és tot una recol·lecció il·legal i no registrada.
L’Estat espanyol és líder mundial en superfície amb 400.000 hectàrees dedicades al pi pinyer
En termes numèrics, el seu objectiu és recuperar les 600.000 hectàrees de pin pinyoner que hi havia arreu de l’estat fa una dècada - ara en són 400.000, encara líder en superfície - i tornar a situar Espanya i Portugal com els líders del mercat mundial. Ambdós països, van afirmar els promotors de Go Pinea en la presentació del projecte, ja no figuren en les estadístiques internacionals pel seu escàs volum productiu en comparació amb potències asiàtiques, especialment Turquia, nou líder en producció de pinyó mediterrani.

Buscar pinyó català o ibèric

El Maresme, el Vallès Occidental i la Selva són les principals comarques recol·lectores al Principat; a l’Estat espanyol, ho són les comunitats d’Andalusia i Castella i Lleó. Tot i això, la caiguda de la producció ha fet que de mica en mica es vagi distribuint arreu del territori català el conreu a través del mètode d’empelt, que consisteix a inserir un branquilló d’un pi pinyer adult en un de jove per millorar la producció del seu fruit. El resultat són unes pinyes més grans i amb més pinyons.
Una de les localitzacions que ha entrat recentment en el mapa com a punt clau per al cultiu d’aquest fruit sec és Girona. Precisament d’aquí surt la matèria primera dels envasos de pinyons del país que distribueix l’empresa M. Torras Rafi, o els de la marca Bon Preu, que tenen com a proveïdor la companyia Maria Teresa Llauradó. Montsant és una altra de les marques que comercialitza fruit provinent de Catalunya.
M. Torras Rafi, Maria Teresa Llauradó i Montsant comercialitzen pinyó català
Són poques les companyies que especifiquen al detall l’origen del producte, però hi ha prou consens respecte a la qualitat de l’esmentat “pinyó ibèric” com per enaltir que es tracta de matèria primera espanyola a l’envàs quan és el cas. La catalana Borges, la marca blanca d’El Corte Inglés, Frit Ravich - proveïdor també de la marca de Dia- i Jesús Navarro (Alacant), més conegut com a Carmencita, –sota el nom d’Hacendado de Mercadona- així ho fan.
Altres casos són el de Ducros, amb matèria primera de la Unió Europea, tal com diu el paquet; o el dels pinyons bio d’El Corte Inglés -distribuït per Aperitivos Medina (Madrid)- i Lidl, que provenen de la Xina i el Pakistan.
Més Informació
Galetes sanes i de km 0, la fórmula per recuperar el mercat
Poma, la fruita que comença bé el setembre
La llet que mamen els catalans

Discurs de Pau Casals davant l'ONU, en recollir la Medalla de la Pau el ...

dimecres, 23 d’octubre del 2019

Tsunami Democràtic es mobilitza pel Clàssic del 18 de desembre

Tsunami Democràtic ha cridat a mobilitzar-se el proper 18 de desembre, data final del primer Clàssic de la temporada. En una piulada aquest dijous al vespre, la plataforma ha considerat una victòria el canvi de data, que originalment coincidia amb la manifestació del 26-O de protesta per la sentència. "Guanyar sense baixar de l'autocar", ha celebrat.
Tot i això, el canvi de data no ha dissuadit la mobilització del Tsunami, que avisa que convocarà algun tipus d'acció el nou dia del Clàssic. De moment, però, no concreten més la convocatòria, tan sols asseguren que "ens veiem el 18 de desembre".
El Comitè de Competició ha confirmat avui la data final, després que decidís la setmana passada ajornar el partit en vista de la manifestació. La data escollida és la que volien tant blaugranes com madridistes, mentre que La Lliga volia que es jugués el 4 de desembre.
Tot i això, un dels problemes que sigui el 18 de desembre és que hi ha programats partits de la Copa del Rei. D'aquesta manera, el Barça, el Madrid i els seus rivals hauran de mirar els calendaris i acordar un nou dia.

dijous, 17 d’octubre del 2019

18-O, VAGA GENERAL

17.10.19
18-O, VAGA GENERAL

EL BLOC DEL VÍCTOR, conjuntament amb els seus 50 BLOCS MONOGRÀFICS, s'adhereix a la vaga general d'aquests divendres 18 d'octubre, per protestar per la injusta sentència del judici al Procés, i en suport als Presos Polítics i Exiliats, entre altres.

Víctor Lluelles i Cardona

La Lliga Democràtica es constitueix com a partit i Astrid Barrio n'assumeix la presidència

Procés català

La Lliga Democràtica es constitueix com a partit i Astrid Barrio n'assumeix la presidència

La politòloga serà la màxima referència provisional de la formació "catalanista no independentista" i l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch exercirà de secretari general

per Joan Serra Carné, 7 d'agost de 2019 a les 13:24
|

Astrid Barrio, al centre de la imatge, en un acte amb diputats al Parlament. | ACN
La Lliga Democràtica ja s'ha constituït com a partit polític. Així ho han fet públic els seus impulsors en un comunicat, en el qual es detalla que la formació estarà presidida -de forma provisional- per Astrid Barrio. La politòloga serà la màxima referència de la nova formació "catalanista no independentista" i l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch exercirà de secretari general.

El partit, que neix com a alternativa a les formacions impulsores del procés independentista, aplega dirigents i acadèmics de diferents sensibilitats, per bé que s'ubica en el centredreta. En el comunicat de fundació es detalla que la Lliga Democràtica pretén oferir als "catalans descontents, desconcertats i desil·lusionats amb els estèrils resultats del procés una opció política catalanista sense complexos", i apel·la al "diàleg" i el "pactisme" per afrontar una resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat.


El nou partit també es postula com a actor per "superar la política de blocs", per bé que dirigents que participen de la seva primera estructura organitzativa, com el mateix Bosch, ha tingut un paper rellevant en el bloc unionista forjat a Catalunya com a resposta a l'independentisme. Entre els càrrecs fundadors també hi figuren José Nicolás de Salas (vicepresident), Aitor Agea (secretari d'Organització) i Alex Miró (secretari de Finances). Les funcions assignades tindran un caràcter provisional fins a la celebració d'un congrés constituent de la formació.

El primer manifest de la Lliga Democràtica defensa construir un catalanisme que exerceixi el "ple respecte a la Constitució" i, alhora, treballi pel "desenvolupament de la singularitat de Catalunya" i "desplegui la seva màxima capacitat d'autogovern".

Malgrat que les intencions inicials dels impulsors del nou espai polític era la recuperació del votant "orfe" de l'antiga CiU, els fundadors de la formació han renunciat a ocupar un gran espai que vagi des del centre progressista fins a la dreta moderada, com havia fet la coalició liderada per Jordi Pujol. La nova Lliga, en canvi, se situarà en un centredreta més liberal que democristià, tot i que en el seu ideari hi haurà elements assumibles pel pensament de la democràcia cristiana. De fet, ja s'han començat a dibuixar grans eixos del programa de la formació: la política social (amb una defensa de la igualtat i els drets socials), la política econòmica (amb el suport a l'emprenedoria i el creixement) i el discurs mediambiental, que tindrà pes específic.

Spain's Catalan secessionists protest for third night

Protesters clash with police in Barcelona for second day

Protesters clash with police in Barcelona for second day

Séparatisme catalan : nouvelle nuit d'émeutes à Barcelone

dimarts, 15 d’octubre del 2019

Com funciona el codi QR de l’app del Tsunami Democràtic?

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Com funciona el codi QR de l’app del Tsunami Democràtic?

Tots els consells per fer funcionar la nova app del Tsunami Democràtic
QR app Tsunami
Després de l’èxit de les primeres mobilitzacions del Tsunami Democràtic després de fer-se pública la sentència contra el procés. L’organització va donar a conèixer un nou canal per comunicar-se amb la gent: una aplicació. ‘Servirà per coordinar i visibilitzar les accions fetes a tot el territori i que tothom pugui ser part del Tsunami’, asseguren. Fins ara, el Tsunami utilitzava Twitter i Telegram —on té més de 220.000 subscriptors— per comunicar-se. A part de la seva web, tsunamidemocratic.cat.
Molta gent ha tingut problemes per baixar-se l’app, instal·lar-la o amb el QR que serveix per activar-la. En aquesta notícia trobareu tot de consells per poder-la utilitzar.

Com instal·lar l’app del Tsunami?

El primer pas és descarregar-se l’app. Ho podeu fer aquí i aquí. De moment, l’app és només per a telèfons Android i, a més, no està disponible a Google Play. És per això que instal·lar-la és una mica més complicat del que estem acostumats. El primer que hem de valorar és quina de les dues versions de l’arxiu .apk hem de descarregar i instal·lar, segons el model del vostre telèfon.
Per a la majoria de telèfons cal descarregar la versió 1, però pels models més recents o d’alta gamma cal instal·lar la versió 2. Alguns d’aquests mòbils són: Samsung (Note 10, Note 10+, Note 9, Note 8, Galaxy S10, Galaxy S9, Galaxy S8, Galaxy S7, Galaxy S6), Google (Nexus 6P, Nexus 5X, Pixel, Pixel 2, Pixel 3, Pixel 3A), OnePlus (2, 3, 3T, 5, 5T, 6, 6T, 7, 7 PRO) o Huawei (P9, Mate 10, P20, Mate 20, Mate 20 Pro).
La web del Tsunami Democràtic ens ofereix dues versions per a instal·lar l’app.
Si no hem pogut entrar a la web principal perquè està col·lapsada o si ens han passat directament els arxius, ens hem de fixar en el nom de l’arxiu. La idea és la mateixa, però en comptes de dir ‘versió 1’ o ‘versió 2’ diu ‘ARMv7’ o ‘ARM64’. La majoria de telèfons han d’instal·lar l’arxiu ‘ARMv7’, però els models nous i d’alta gamma necessiten l’arxiu ‘ARM64’.
La web alternativa per a descarregar l’app del Tsunami fa servir una nomenclatura diferent.
Un cop heu descarregat l’arxiu, trobeu un darrer escull abans de poder instal·lar-lo. Per defecte, Android mira de protegir els telèfons davant de virus i més programari maliciós fent que només es puguin instal·lar aplicacions provinents de Google Play. És per això que quan intenteu instal·lar l’app del Tsunami us demanarà si voleu instal·lar aplicacions d’origen desconegut, opció que haureu d’activar. Cada telèfon és un món, però la casella que cal marcar serà similar a aquesta:
En alguns casos, pot ser que el telèfon no reconegui l’arxiu i ens digui que no pot instal·lar-lo. Per fer-ho, podem descarregar de Google Play un instal·lador d’aplicacions.

Com aconseguir un codi QR?

Quan l’instal·leu l’app us trobareu que heu de validar l’aplicació amb un codi QR. La diferència entre aquesta aplicació i el canal de Telegram és que aquest és un mètode de comunicació privat entre convocants i manifestants. En canvi, al canal de Telegram hi pot accedir tothom, inclosos agents dels cossos policíacs.
Per accedir a l’app del Tsunami necessitem que algú de confiança ens passi un codi QR que haurem d’escanejar. Com tot just s’acaba de publicar, de moment hi ha poca gent que en té, però a mesura que passin les hores i els dies s’aniran estenent entre la població.
Tsunami Democràtic: Totes les crides a la mobilització

Un cop hem accedit l’app què passa?

Quan hàgim pogut entrar l’aplicació, ens demanarà que indiquem la nostra disponibilitat i recursos a l’hora de mobilitzar-nos. Segons aquests paràmetres, ens proposaran unes accions o unes altres.



Alguns usuaris han tingut dificultats a l’hora de llegir el codi QR o que, fins i tot, un cop llegit l’aplicació registra un error i ens fa tornar-lo a llegir. De moment, el Tsunami Democràtic no ha fet cap comunicació sobre aquests errors, però VilaWeb ha pogut saber que cada codi QR té uns usos limitats, per això us podeu trobar en la situació que us passin un codi que ha funcionat algú però que a vosaltres no funcioni.
Tota la informació sobre les Marxes per la Llibertat
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

diumenge, 6 d’octubre del 2019

Aprofitar l’oportunitat per no malbaratar el somni. Per: Quim Torra, MHPGdeC

Poques hores, pocs dies abans de la sentència al dret d’autodeterminació de Catalunya, ens tornarem a mirar al mirall com a societat, com a país, com a comunitat que té el deure de preparar un futur millor per a si mateixa i per als seus fills. Així com el Primer d’Octubre ens va posar a prova i ens va ajudar a reconèixer-nos amb els nostres drets i una dignitat granítica, la sentència als governants i dirigents del referèndum ens crida a donar una resposta que ens faci millors, més forts i més lliures.

I aquesta és una responsabilitat de tots. Dels partits i dels governants, primer. Però també d’una societat que no espera que li diguin què ha de fer perquè ja s’ha apoderat i sap que té la custòdia d’uns drets civils, socials i polítics que té tot el dret d’exercir i fer respectar. Perquè aquest camí de llibertat i d’autoafirmació no l’hauríem fet si la gent no hagués pres consciència de la seva força quan actua de manera coordinada.

La sentència als nostres companys i companyes, jutjats per haver posat urnes ara fa dos anys, pot marcar un canvi de cicle. Pot obrir una nova etapa en què tornem a prendre la iniciativa, en què la repressió no ens porti a quedar acorralats i a la defensiva políticament. Una nova etapa en què tornem a la dinàmica de la confiança que ens ha portat als millors moments d’aquest procés emancipador. Una nova etapa en què la generositat i el sentit de país tornin a passar al davant de l’interès dels partits i les batalles per hegemonies que només servirien per a gestionar una autonomia vigilada i miserable.

No podem continuar pensant que cal gestionar aquesta autonomia permesa, que se’ns brinda com una concessió d’Espanya. La sentència ha de portar-nos a la recuperació de la dinàmica guanyadora, la que fa propostes de futur, la que debat com volem que sigui l’estat que anem construint. No eixamplarem cap base demanant permís i esperant que se’ns doni. Tan sols la defensa de la democràcia i de la voluntat popular ens pot portar al creixement d’una base de consens encara més àmplia. No es donaran mai les condicions per a alçar una República de dones i homes lliures si no la comencem a defensar cada dia des de les nostres responsabilitats.

Per això vull fer una crida ara que coneixerem de manera més clara que mai les limitacions democràtiques del Regne d’Espanya. Una crida als partits que volen un futur lliure per a Catalunya. Una crida a no abaratir el somni. A mirar l’horitzó per prendre les decisions del present. Ara no és moment de pensar en les eleccions que puguin venir. Hem de pensar en les futures generacions. És per elles que cal prendre les decisions d’avui. La qualitat dels nostres somnis d’avui determinarà la qualitat de vida que tindran els nostres fills i néts. I, sabent quins són els nostres somnis, cal que ara ens comprometem a fer-los possibles amb propostes concretes que retornin la confiança i la força a tothom. Hem de fer la República Catalana sense excuses i sense pors.

És ben possible que la societat catalana es torni a mobilitzar com mai per mostrar el seu rebuig a les sentències. Crido també la societat catalana a fer aquestes mobilitzacions com les hem fet sempre: amb civisme, respecte, de manera pacífica i determinada. No podem caure en cap cas en les provocacions que puguin arribar. Ja s’ha vist que els adversaris de la llibertat de Catalunya ens voldrien violents i agressius. I nosaltres sabem que l’única manera de guanyar aquest combat és en peu de pau i amb la fermesa de les conviccions democràtiques.

Hem recorregut camins difícils darrerament. No hem reculat, però no hem avançat com hauria calgut. I ara és el moment de reprendre el camí. Retornem a la confiança, sense enganys ni miratges, però sense renúncies ni pugnes estèrils. Ho deia Albert Camus: la llibertat no és res més que una oportunitat de ser millors. Aprofitem-la. Siguem lliures, perquè és l’única manera de guanyar la llibertat. És a dir, la independència.


Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Marc Màrquez, campió del món de MotoGP per sisena vegada

marc màrquez campió món
Marc Màrquez s’ha proclamat avui campió del món de MotoGP per sisena vegada en la seva carrera i quarta consecutiva. Avui Márquez només necessitava treure dos punts a Andrea Dovizioso i ho ha aconseguit. Després d’una lluita igualada amb Fabio Quartararo, a qui ha avançat en l’última volta, ha acabat el Gran Premi de Tailàndia primer.
Amb només 26 anys, el de Cervera continua fent història en guanyar el seu sisè títol de la categoria reina (2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019) i el vuitè de la seva carrera (125 cc el 2010 i Moto2 el 2012), i s’ha assegurat el primer lloc a falta encara de quatre proves pel final de temporada, cosa que fins ara només ho havien aconseguit Mick Doohan i Valentino Rossi.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
En un cap de setmana complicat, en què el català va sofrir una dura caiguda durant la primera jornada d’entrenaments lliures, els comptes eren clars: havia d’acabar per davant de Dovizioso i treure-li dos punts. Ahir va tornar a córrer i, tot i que va caure a terra un altra vegada, es va assegurar la tercera plaça de sortida.
El ‘poleman’ de dissabte, Quartararo (Yamaha), ha aconseguit defensar la seva posició de privilegi en l’arrencada de la prova d’avui a Buri Ram, i Márquez ha pujat una posició per posar-se darrere seu; ha arribat fins i tot a avançar-lo a la volta dos, però ha cedit després d’anar-se’n llarg en una corba. ‘Dovi’, mentrestant, anava quart.
El caràcter del campió ha sortit una vegada més a relluir; lluny de relaxar-se i tot i que sabia que amb aquesta posició li era suficient per revalidar la seva corona, ha iniciat una frenètica lluita amb el ‘rookie’ niçard, intercanviant-se voltes ràpides i aconseguint baixar de l’1:30 al traçat tailandès. Per darrere, Maverick Viñales (Yamaha) ha fet de cordó de seguretat, tercer, entre els dos aspirants al títol.
La carrera avançava i la glòria s’aproximava. Quan quedaven quatre girs, ha intentat per primer cop superar el francès, però ha estat llarg en la corba. No ha parat de cercar-ho i ho ha aconseguit al principi de l’última volta, quan ha confirmat el seu avançament i, encara que Quartararo no ha cedit i ha arribat a passar-lo, ha recuperat la seva posició fins a veure primer la bandera a quadres i proclamar-se campió del món.
Amb això, suma el seu novè triomf de la temporada, el 79 a categoria regna. Mentre Quartararo plorava desconsolat, veient com se li escapava una altra vegada la victòria de la mateixa manera, el de Cervera s’ha dirigit a fer la seva ‘performance’ tradicional de campió, en aquesta ocasió una taula de billar de la qual ha agafat la bola 8, en referència al seu nombre de títols del Mundial de motociclisme.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

dissabte, 5 d’octubre del 2019

L’ANC i Òmnium anuncien la resposta a la sentència: cinc marxes de tres dies

PAÍS > PRINCIPAT

L’ANC i Òmnium anuncien la resposta a la sentència: cinc marxes de tres dies

Les columnes recorreran 100 quilòmetres a peu en tres dies per confluir a Barcelona · Es convocaran en dimecres, dijous i divendres en funció del dia que es faci pública la sentència
L’ANC i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem espanyol. El dia que es publiqui la sentència, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, explicaran quan començaran les cinc marxes multitudinàries anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc ciutats diferents –Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona– i que aniran passant poble a poble per tot el territori fins a arribar a Barcelona.
Durant tres dies, es recorreran 100 quilòmetres, dividits en cinc etapes. El primer i segon dia hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, perquè s’arribarà a Barcelona al migdia. Cada etapa té aproximadament uns 20 quilòmetres. L’ANC té previst de convocar les marxes en dimecres, dijous i divendres en funció del dia que es faci pública la sentència.

Les marxes, inspirades en altres marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertats dels presos polítics, els exiliats, en contra de la repressió i per reivindicar el dret d’autodeterminació. La voluntat és implicar tot el territori, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.
Tothom qui hi vulgui participar només caldrà que s’hi uneixi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà a preu simbòlic esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de franc i prosseguir la marxa l’endemà, prèvia reserva a la web www.marxesperlallibertat.cat que s’activarà aquest vespre.

Concentracions quan surti la sentència

El mateix dia que el Tribunal Suprem espanyol faci pública la seva decisió, les entitats també convocaran concentracions a les 20.00 a diversos punts del Principat. Els detalls d’aquesta acció es concretaran pels canals oficials de l’ANC i Òmnium Cultural.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

divendres, 4 d’octubre del 2019

La Setmana d’Artesania homenatja el llegat de Gaudí amb més de cent activitats per tot Catalunya

SAGRADA FAMILIA FOTO AERIA - GENERALITAT
Sota el lema “artesania divina”, la Generalitat, a través d’Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), impulsa per vuitè any consecutiu la celebració de la Setmana d’Artesania de Catalunya, que tindrà lloc la setmana que ve, entre el 7 i el 13 d’octubre, amb un extens programa d’activitats a Barcelona i arreu del territori català.
La VIII edició se celebrarà la setmana vinent i per primera vegada compta amb una mostra internacional audiovisual dedicada als artesans
SAC Cartell 1
La Setmana d’Artesania de Catalunya és una iniciativa en què, a través de la divulgació, el coneixement i la participació, es vol fomentar els valors culturals i socials de l’artesania, la seva presència i coneixement tant a Catalunya com a l’exterior, promoure el talent i la creativitat, alhora que potenciar la professionalització i comercialització del sector.

I Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania

La mostra inclou en aquesta edició algunes novetats importants, com és la celebració de la I Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania que projectarà al MACBA una selecció de 12 peces nacionals i internacionals, formada per curtmetratges de ficció, animació, videoclips, videocreacions, spots i documentals, per tal de posar en valor l’artesà i la seva obra. Dues de les peces són inèdites, els documentals Smithsonian Folklife Festival: the catalan craftventure i Hand on glass.
Mostra Internacional d'Audiovisuals d'Artesania
Comissariada per Artesania Catalunya i el gestor cultural especialitzat en l’àmbit artesanal i audiovisual David Hierro, s’ha comptat amb la col·laboració del prestigiós festival d’audiovisuals sobre artesania de Londres, Real to Reel: The Craft Film Festival; de l’entitat de referència en la promoció de les empreses espanyoles artesanes, FUNDESARTE; de l’associació de professionals de tallers artesans d’àmbit estatal, Oficio&Arte; de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny, del doctor en Història de l’Art, cineasta i membre de l’A-FAD Jesús-Ángel Prieto, i del Barcelona Fashion Film Festival.

Visites excepcionals a obres d’Antoni Gaudí

Artesania Catalunya també programa quatre visites excepcionals ―amb Antoni Gaudí com a fil conductor―, de la mà de mestres artesans catalans que han intervingut en la construcció o recuperació de la Sagrada Família, la Casa Vicens, el Palau Güell i la fàbrica de ceràmica modernista i noucentista Pujol i Bausis, coneguda com La Rajoleta, de la qual es va nodrir no només Gaudí sinó també arquitectes com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner.
Visita guiada casa Vicens HQ 10
Visita guiada Casa Vicens
El motiu és donar a conèixer un dels vessants menys conegut de Gaudí, com és la dels seus treballs vinculats al món dels oficis artesanals. Fill de pare artesà calderer, Gaudí estudiava fins al mínim detall totes les seves creacions, integrant en l’arquitectura tota una sèrie de treballs artesanals, que ell mateix dominava a la perfecció: ceràmica, vidrieria, forja, o fusteria d’interiorisme.

Tendències i novetats en joia contemporània

Les tendències i novetats del sector també inclouran el món de la joia contemporània, d’àmbit nacional i internacional, a través de tres exposicions: “Nuda Vita”; “Fusión, Certamen de Joieria amb Vidre”; i “Insígnies de Mestre Artesà 2018”.
NUDA VITA - expo generalitat
Exposició "Nuda Vita"
Foto Fusión
Exposició “Fusión, Certamen de Joieria amb Vidre”
Totes tres exposicions formen part alhora del programa d’activitats paral·leles del certamen internacional JOYA Barcelona Art Jewellery & Objects, on Artesania Catalunya estarà present del 10 al 12 d’octubre al Disseny Hub Barcelona, amb un estand i la proposta de quatre artesans contemporanis.

Artesania en família a la plaça del Pi de Barcelona

El programa inclou també demostracions d’oficis i una jornada dedicada al públic més familiar, i arreu del territori català estan previstes més d’un centenar d’activitats, entre exposicions, tallers formatius i divulgatius i rutes.
El dissabte dia 12 a la plaça del Pi del barri Gòtic de Barcelona, Pau Jurado i Llorenç Guàrdia, guanyadors del Premi de Talent Emergent 2018 de la Generalitat, realitzaran la performance de la #tecnoaranya, una escultura cinètica motoritzada que recrea els personatges de mercaders ambulants.
Tecnoaranya
Performance de la #tecnoaranya
També es podrà gaudir dels Conta Contes dels Oficis artesanals, a través dels quals es vol explicar el repertori de famílies d'oficis artesans i de matèries primeres, amb diversos contes i imatges que ajudaran a imaginar, entendre i apropar l'artesania al món dels infants. Durant el matí també tindrà lloc un taller de Pirogravat de la mà de l’artesà Jordi Costa, i de titelles de la mà de Núria Mestres.
Per consultar més activitats de la Setmana d’Artesania de Catalunya:
http://www.setmanaartesaniacatalunya.cat/

*Imatge principal: La visita a la Sagrada Família és una de les activitats de la Mostra d'Artesania de Catalunya

dissabte, 31 d’agost del 2019

10 anys de l’espurna d’Arenys

Política

10 anys de l’espurna d’Arenys 

Els organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència opinen que sense aquest precedent no s’hauria produït l’onada de consultes posterior, ni el 9-N ni l’1-O

Responsabilitzen de “l’actual decepció de la gent” els grans partits polítics, “que no han sabut fer un front comú”

Les consultes van moure un milió de votants i 60.000 voluntaris
El 13 de setembre que ve es commemorarà el desè aniversari de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència, una fita històrica que va desencadenar una allau de consultes populars arreu de Catalunya, i que representa per al sobiranisme la veritable espurna que va encendre la flama independentista.
Els organitzadors d’aquella primera consulta ho tenen clar. Sense Arenys de Munt no hi hauria hagut ni l’ANC, ni el 9-N ni l’1 d’octubre. N’està especialment convençut Josep Manel Ximenis, una de les cares més visibles de l’organització d’aquella primera consulta, que en aquells moments era regidor de la CUP, el partit que va presentar la moció a l’Ajuntament que va fer possible la consulta. Actualment Ximenis és el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (Mapa) i no només està desvinculat de qualsevol partit polític (va ser alcalde per la CUP del 2011 al 2013 fins que una moció de censura d’ERC, CiU i el PSC el va fer fora), sinó que els responsabilitza –ho va tornar a fer durant la Universitat de Prada la setmana passada– “d’impedir que la societat catalana avanci cap a la independència”.
Per Ximenis, la consulta d’Arenys “va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista”. El 13 de setembre de fa deu anys “la gent va demostrar que units i ben organitzats podem desafiar l’Estat”. Aquesta “força de la gent, aquesta capacitat d’autoorganitzar-nos”, com destaca Ximenis, és la que va permetre que en només tres mesos la consulta arribés a 167 municipis, entre altres els primers de grans dimensions, com ara Sant Cugat del Vallès o Vic. I que en poc més d’un any, amb la sentència de l’Estatut pel mig, es repetís en 538 municipis més fins a arribar a Barcelona el 10 d’abril del 2011. Alfred Bosch, llavors portaveu de Barcelona Decideix, va definir tot el procés de “màgic” després de la consulta a la capital catalana i va expressar la seva confiança que “no ho esgarrem”.
Després hi va haver la consulta del 9-N del 2014 convocada per Artur Mas i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Però també el 155 i els empresonaments, entre altres els de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, responsables de l’ANC i Òmnium Cultural, respectivament, un veritable cop a l’ànima del moviment ciutadà més allunyat d’interessos partidistes. “La consulta d’Arenys va ser la demostració que un poble de forma pacífica i estratègicament organitzat pot fer el que vulgui”, assegura Carles Móra, en aquell moment alcalde per Arenys de Munt 2000, que precisament per haver viscut molt intensament aquell inici no amaga un cert desencant. “Jo vaig arribar a fer 80.000 quilòmetres, fins que els recursos es van esgotar. Visitàvem la gent porta a porta per aconseguir adhesions”, recorda Móra, que, com Ximenis i tants altres de la comissió organitzadora, va rebre amenaces de mort i moltes pressions, per exemple de la Falange, que va organitzar una marxa el mateix dia de la consulta per intentar que s’anul·lés la convocatòria. “Van ser dies difícils però hi havia molta unitat, molta il·lusió. Tothom va fer el que havia de fer i per això va sortir bé”, insisteix Móra, que afirma que ha tret com a gran lliçó d’aquell moment “que la solució està en mans del poble”.
Móra diu que és conscient que “la gent està espantada després dels empresonaments” i que també està “decebuda per la incapacitat dels partits independentistes de fer un front comú”, un fet “inexplicable”. Però, malgrat això, no dona res per perdut. Al contrari, està convençut que “cal fer un foc nou perquè aquells que es fiquin en política no defensin privilegis sinó que tinguin clar que la prioritat és el país i la seva gent”.
En aquest sentit, Móra anima la gent a manifestar-se aquest 11 de setembre. “Hi ha hagut una repressió molt forta i cal respondre. Ens hem d’entossudir en una desobediència pacífica però contundent. Ho vam demostrar a Arenys i ho podem tornar a fer”, destaca.
Per Anna Arqué, una de les impulsores de consultes posteriors, “la votació d’Arenys va agafar una dimensió nacional amb el moviment de les consultes que va arribar a un milió de votants, gràcies a 60.000 voluntaris i amb 300 observadors internacionals”. Sense aquesta allau de consultes, diu Arqué, “Arenys hauria quedat en una anècdota local”.

LES FRASES


La consulta va servir per superar les pròpies pors i per canviar l’estratègia independentista
Josep Manel Ximenis
regidor de la cup el 2009 i un dels impulsors de la consulta

Vam demostrar que un poble estratègicament organitzat pot fer el que vulgui
Carles Móra
alcalde d’arenys (arenys de munt 2000) el setembre del 2009

Sense la dimensió nacional que va agafar amb l’onada de consultes hauria estat una anècdota local
Anna Arqué
impulsora del moviment de consultes posterior

Si Arenys no hagués demostrat que es podia fer en l’àmbit nacional no s’hauria fet mai
Xavier Mas
organitzador de la consulta d’arenys

Reconeixement als represaliats per l’1-O


Des que es va organitzar la consulta d’Arenys, s’ha muntat un aplec anual al poble per commemorar l’efemèride. Els primers duraven dos dies, però de mica en mica es van anar reduint i els últims es concentraven en mitja tarda. Sempre, fins aquest any, s’havien muntat sense la implicació dels partits polítics, però en l’aplec d’aquest any les formacions polítiques s’hi han volgut implicar. Així ho explica el president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), Josep Manel Ximenis.
Aquest any, a les portes de la sentència per l’1-O, a banda de reconèixer la tasca d’Elisenda Paluzie, s’ha volgut que l’aplec tingui un reconeixement pels represaliats de l’Estat, tant presos com exiliats i altres damnificats, entre altres Roger Espanyol, explica Ximenis. Hi assistiran la germana de Toni Comín i la dona de Quim Forn.
L’aplec l’obrirà una actuació de les escoles de dansa del poble, i després hi haurà la intervenció del president, Quim Torra, l’homenatge, un sopar popular i un col·loqui amb advocats del procés. En la cloenda hi intervindrà Carles Puigdemont.