L’argument principal per a desestimar-los és que aquesta ‘allau
documental no faria sinó endarrerir l’inici del plenari’. Els advocats
dels presos s’han queixat manta vegada de la dificultat d’accedir a la
documentació inclosa en el sumari, a part del fet que hi manquessin
coses tan fonamentals com les comunicacions dels Mossos durant el 20-S o
bé la resolució del tribunal superior de Slesvig-Holstein desestimant
l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. A més, en les nombroses
diligències que van demanar al tribunal, hi ha la queixa del mal
funcionament de l’anomenat ‘núvol virtual’ des del qual podien consultar
la documentació del sumari. Un núvol que té moltes dificultats de
funcionament i que va entrebancar molt la consulta. Però el Tribunal
Suprem diu que no és pas excusa perquè ‘durant la instrucció podien
haver anat mirant la documentació’.
La documentació desestimada
Heus ací una mostra, a tall d’exemple, de les proves que el
tribunal no ha volgut incloure en el sumari, i que haurien fet que la
instrucció de Llarena hagués de tornar a començar o, si més no, que
s’allargués un temps més i que el judici no pogués començar fins més
endavant:
—La incorporació al sumari de testimonis recollits al jutjat número
13 de Barcelona, a l’Audiència espanyola i al jutjat número 7 de
Barcelona.
—Proves mèdiques pericials sobre les lesions dels agents que van intervenir l’1-O, per a saber ben bé com se les van fer.
—Informació a la companyia Twitter sobre la identitat dels usuaris de
comptes @nmaquiavelo1984 i @JdanielBaena, gestionats per responsables
de la Guàrdia Civil que dirigien les investigacions.
—Dades sobre l’antiguitat de tots els membres de la sala penal del
Suprem per a saber per quins criteris s’havia designat Pablo Llarena
jutge instructor. En teoria, el sistema és rotatori. Es demanen aquestes
dades per si la designació de Llarena havia estat irregular, ateses les
sospites publicades en diversos mitjans, i, doncs, s’havia vulnerat el
dret fonamental de tenir un jutge ordinari.
—La inclusió de nombrosos vídeos del primer d’octubre.
—La petició al Ministeri de Defensa perquè informi si hi va haver
plans de contingència per a les unitats adscrites a la II Regió Militar
en relació amb l’1-O; si es va activar el pla de contingència anomenat
Cota de Malla de suport a les forces de seguretat de l’estat espanyol
per al mateix període de temps.
—El bescanvi de correspondència, al setembre, entre el conseller
d’Interior i el ministre d’Interior en relació amb el referèndum de
l’1-O.
—La petició a l’Ajuntament de Barcelona perquè certifiqui els danys ocasionats al mobiliari urbà durant el 20-S i l’1-O.
—Informació de l’ICS sobre el nombre de lesionats per la policia l’1-O, amb detall de diagnòstic clínic de cada cas.
—Que el Centro Nacional de Protección de Infraestructuras Críticas
informi de les resolucions adoptades en el seu àmbit competencial en
relació amb el primer d’octubre. És a dir, ‘si es van adoptar plans de
protecció d’infrastructures crítiques en relació amb el referèndum i a
quines administracions es van remetre aquests plans’. I que es
diferenciï allò que té a veure amb el nivell 4 d’alerta antiterrorista
amb el risc associat a la situació política d’aquell moment.
—Les actes del consell de ministres fets el 2017 en què es va debatre
la proposició al congrés de la declaració de l’estat de setge.
—Quines detencions van fer el primer d’octubre i per què?
—El percentatge d’efectius de Mossos, guàrdies civils i policies espanyols que disposaven d’arma llarga aquells dies.
—Els enregistraments de les càmeres de seguretat del Departament d’Economia el 20 i 21 de setembre de 2017.
—Material gràfic de la gent damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia.
—Que el Ministeri d’Interior informi dels criteris del dispositiu del
primer d’octubre sobre: distribució territorial, nombre d’agents
destinats a aquest dispositiu i criteri de repartiment, identificació
dels comandaments que van donar ordres per a atacar els col·legis; els
comandaments que van donar l’ordre d’aturar les actuacions violentes a
partir d’un determinat moment de la tarda.
—Els efectius policíacs que van participar en el dispositiu del 20-S,
tant uniformats com de paisà; el protocol de protecció i custòdia
d’armes de foc llargues que hi havia dins els cotxes de la Guàrdia
Civil.
—Petició perquè pèrits experts analitzin la literalitat de tots els
missatges, intervencions i discursos de Cuixart i Sànchez perquè
determinin si contenen cap mena d’incitació concreta a actes
insurreccionals violents.
—Les declaracions de Méndez de Vigo el 22 de setembre en què parlava
d’accions tumultuàries, anticipant la querella per sedició contra
Sànchez i Cuixart presentada poc després per la fiscalia de l’Audiència
espanyola.
Són tan sols alguns exemples de proves fonamentals per a
l’enjudiciament i que Llarena ni tan sols havia inclòs en el sumari. Les
defenses demanen que s’hi incorporin, però el Suprem ho desestima amb
els arguments que s’allargaria l’inici del judici, que no poden actuar
de filtre de la instrucció de Llarena i que si el jutge instructor ja va
denegar unes proves ells no les acceptaran pas en el sumari.
I qui són ells? Són els magistrats del tribunal que jutjarà els
presos polítics. La majoria són els mateixos que van admetre a tràmit la
querella de la fiscalia per rebel·lió i tenen contactes personals i
professionals amb el jutge Llarena. Per això se’n va demanar la
recusació, però va ser endebades. Un element més d’indefensió, de manca
de garanties i de vulneració de drets fonamentals.
Les peticions de diligències de les defenses contenen un
argumentari clar per a garantir tot de drets fonamentals que han estat
vulnerats. I la constatació que, una vegada i una altra, totes aquestes
peticions han estat desestimades ajudarà a bastir la futura demanda al
Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. Aquesta demanda
es presentarà una volta dictades les sentències, i amb un gran argument:
l’estat espanyol ha aplicat contra els dirigents independentistes
catalans un dret processal i penal d’excepció, ‘el dret penal de
l’enemic’.
