dimarts, 31 de gener del 2017

El pont del Diable sobre el Llobregat, un món de llegendes

Tasta el Vallès

El pont del Diable sobre el Llobregat, un món de llegendes

Destruït i construït diverses vegades, l'arc central del pont és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres

per Marta Maseras 12/01/2017 
ElMón                                               
Vista del pont del diable a Castellbisbal | Marta Maseras



Diu la llegenda que... "Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes" (Recull Joan Amades 1890-1959).

Més conegut com el pont del diable de Martorell, una bona part també pertany a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Construït a la part més estreta del riu Llobregat, el pont d'origen romà, cap al segle X aC, formava part de la Via Augusta, amb una llargada inicial de 130 metres i 10 metres d'ample, quasi horitzontal i de construcció senzilla, com es pot veure en els extrems del pont. Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Placa incorporada al pont del Diable | Marta Maseras


 
Ha estat reconstruït diverses vegades. Completament destruït per una crescuda de riu, el van reconstruir l'any 1143. Cap al 1283 es va iniciar a càrrec de Bernat Sellés una restauració d'estil gòtic. L'arc central és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres. Aquest pont ja no permetia el pas de vehicles, destinat només a pas d'animals. Cap a l'any 1768, va ser reformat per Juan Martín Cermeño. I finalment l'any 1939 va ser destruït per l'exèrcit republicà per evitar l'entrada de tropes franquistes. El pont que veiem ara quan passem per l'autopista és una reconstrucció del 1963, seguint l'estil gòtic.


A un costat, a la part de Castellbisbal, hi trobem l'Arc del Triomf, que dóna entrada al pont. Segurament n'hi havia un altre a l'altre costat, que no s'hauria conservat. Aquí veiem algunes plaques amb inscripcions romanes que indiquen les legions romanes que hi van treballar al pont (legio X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix).

Atents en passar el riu, el dimoni encara conviu entre nosaltres. Veritat o mentida..., el que sí que és cert, és que el Pont del Diable és de visita obligada.

Passejant per dalt del pont del Diable | Marta Maseras
 
Detall de l'arc central del pont del Diable a Castellbisbal | Marta Maseras
 
La llegenda del pont del Diable | Marta Maseras

dimecres, 25 de gener del 2017

Renfe transporta 117 milions de viatgers a Catalunya durant el 2016

Economia

Renfe transporta 117 milions de viatgers a Catalunya durant el 2016

El servei de rodalia de Barcelona ha tingut 108,3 milions de clients, un 1,6% més que el 2015



20160730182122.jpg
Durant el 2016, Renfe ha transportat 117 milions de viatgers als serveis de Rodalies de Catalunya, el que ha suposat la incorporació d’1,5 milions de nous clients. Gran part d’aquests passatgers, 108,3 milions de persones, han fet servir el servei de Rodalia de Barcelona. Aquesta xifra suposa un creixement de l’1,6% de clients respecte a l’any passat. Segons un comunicat de la companyia ferroviària, ‘aquest increment confirma la tendència positiva que ja es va produir l’any passat amb creixements constants superiors al milió de viatgers anuals d’utilització d’aquests trens’.
D’entre totes les línies destaca l’R2, amb 33,6 milions de viatgers i un creixement de l’1,2%, l’R4 amb 33,4 milions i un increment de l’1,6% i l’R1 amb 28 milions i una crescuda del 2%. A més, també cal ressaltar l’increment superior a l’1% del nombre de viatgers a les línies R15 i R16. Els viatgers del corredor Barcelona – Girona – Figueres també han incrementat, ho han fet en un 2,4% respecte a l’any passat, assolint els 5,3 milions de passatgers.
Pel que fa als índexs de puntualitats assolits, destaca la mitjana del 95% obtinguda al servei de rodalia els dos últims mesos de l’any, un cop es va eliminar la limitació temporal existent a l’Estació de França. Segons Renfe, en aquest període, la puntualitat a Regionals va ascendir al 80% una vegada es va adequar l’horari de les línies del corredor sud el 12 de novembre.
La majoria de viatgers utilitzen el tren fent un recorregut mitjà de 25 quilòmetres amb un temps de trajecte aproximat de 20 minuts. Diàriament més de 1.000 trens presten servei a Rodalies de Catalunya.Segons la companyia ferroviària, el nombre de viatgers de Renfe equival a: 91 milions de circulacions de cotxes, 2 milions d’autobusos, un estalvi d’1,33 milions de tones CO2, un estalvi de 470 milions d’euros en costos externs- dels quals prop de 200 corresponen al canvi climàtic i 110 a la contaminació atmosfèrica local.


[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dissabte, 14 de gener del 2017

La recta final del procés posa els funcionaris a la diana de l'unionisme

JA VEIÉ-HO  COM ´L'UNIONISME JUGA FORT....!!!

canal madrid: anàlisi

La recta final del procés posa els funcionaris a la diana de l'unionisme

Mariano Rajoy i Albert Rivera van sopar plegats amb els seus equips el passat dilluns a La Moncloa i, malgrat que amb tàctiques diferents, apunten els treballadors públics com a clau de volta per evitar que el Parlament tiri endavant les tres lleis de desconnexió

Puigdemont plantejarà a Rajoy la via pactada i seguirà amb el full de ruta previst si rep un altre «no»

| 13/01/2017 a les 12:12h
Mariano Rajoy i Albert Rivera, reunits en una imatge d'arxiu | Flickr PP
"La democràcia va de votar". La frase de Gabriel Rufián a l'últim programa de La Tuerka que presenta Pablo Iglesias no convenç PP i C's, que ja preparen les estratègies per afrontar el tram final del procés independentista i per fer avortar un encara hipotètic referèndum. Mariano Rajoy i Albert Rivera van sopar plegats amb els seus equips el passat dilluns a La Moncloa i –malgrat que aposten per tàctiques diferents- coincideixen a apuntar als funcionaris com a clau de volta per evitar que en els pròxims nou mesos el Parlament doni llum verda a les tres lleis de desconnexió i convoqui els ciutadans a pronunciar-se sobre la independència de Catalunya.

Rivera, molt crític amb la inacció de Rajoy durant el 9-N del 2014, ha emplaçat el govern espanyol a desplegar una campanya d'enviament de cartes com a mesura preventiva per evitar el referèndum. C's vol que l'executiu espanyol utilitzi l'administració i la justícia per redoblar la pressió sobre els funcionaris de la Generalitat advertint-los mitjançant la missiva de les conseqüències de desobeir les resolucions del TC. Objectiu: recordar que està en joc la seva carrera i impedir que –com va passar el 9-N- milers de funcionaris treballin com a voluntaris per fer possible la votació.
Rajoy rebutja operacions estridents, però mentrestant estreny el setge sobre els càrrecs polítics que han de donar cobertura institucional al procés

Rajoy, per la seva banda, rebutja operacions estridents, però mentrestant estreny el setge sobre els càrrecs polítics que han de donar cobertura institucional al procés –com Forcadell i els membres de la Mesa favorables a la consulta- i utilitza les resolucions dels tribunals per llançar advertències clares sobre el personal que administra, organitza i tramita les iniciatives encaminades a fer possible la desconnexió. El seu govern ja va incloure referències als funcionaris a la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional (TC) que permet els magistrats a suspendre o inhabilitar càrrecs públics que incompleixin les resolucions del propi tribunal, i des d'aleshores l'Advocat de l'Estat ha reclamat reiteradament al TC que faci menció expressa a les conseqüències dels incompliments.

A ulls de La Moncloa, aquesta estratègia ja ha obtingut èxits interessants com la renúncia del secretari del Parlament, Pere Sol, el setembre del 2016, poc després de rebre la notificació del TC per l'aprovació de les conclusions d'estudi del procés constituent. Dels set membres de la Mesa que van rebre personalment l'escrit del TC que els advertia de les conseqüències de la seva actuació, Sol era el més vulnerable, precisament per la seva condició de funcionari.

La Generalitat i els partits independentistes s'esforcen a contrarestar aquesta amenaça. Carles Puigdemont va assegurar aquest dijous a Catalunya Ràdio que "no es demanarà a ningú que desobeeixi" i l'executiu prepara la Llei de transitorietat jurídica que –malgrat la previsible suspensió automàtica per part del TC- ha de dotar els funcionaris d'una base per actuar al marge de la legalitat espanyola. El repte per al govern de Junts pel Sí és triple: desplegar un referèndum vinculant i amb garanties sense disposar de la llibertat de moviments de que va gaudir abans del 9-N i amb un executiu espanyol que ja té apresa la lliçó. I tot tenint en compte que La Moncloa disposa a més de la Llei de Seguretat Nacional que li permet fer-se amb el control dels Mossos en cas de necessitat.

Malgrat que Rajoy té la possibilitat de recórrer als mètodes que li demana Rivera, el president espanyol prefereix mantenir el nivell pressió actual

Malgrat que Rajoy té la possibilitat de recórrer als mètodes que li demana Rivera, el president espanyol prefereix mantenir el nivell pressió actual i evitar un enfrontament directe amb la Generalitat que torpedini encara més la credibilitat de "l'operació diàleg". Un cop més seva estratègia passa per no fer passos en fals, no donar oxigen a l'adversari i construir tanques que portin l'altra part a renunciar als seus postulats. En aquest cas l'objectiu és forçar els socis del govern de Junts pel Sí a desistir de mutu propi de la convocatòria del referèndum, fet que portaria a posar en stand-by el procés i convocar unes eleccions que obririen nous escenaris.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Puigdemont plantejarà a Rajoy la via pactada i seguirà amb el full de ruta previst si rep un altre «no»

Oriol March | 7 comentaris
12/01/2017

Quant costa portar un centenar de tancs a Catalunya?

LA CAIXA B  CONTRA CATALUNYA , COM EL 36

Quant costa portar un centenar de tancs a Catalunya?

Els nous contractes tenen una durada mitjana de 52 dies, el lloguer a Barcelona ha pujat un 65,7% en cinc anys i la Generalitat paga més de 300.000 euros per la vigilància de dos immobles buits... entre altres dades ocultes

| 14/01/2017 a les 12:20h

Especial: Les anàlisis de NacióDigital

Arxivat a: Política , anàlisi, 12 d'octubre, lloguer, temporalitat, La caixa B, exèrcit, tancs


«La caixa B» analitza el cost de transport material militar cap a Catalunya | Ministeri de Defensa

La crisi del sistema institucional actual exigeix medicina en forma de transparència. La ciutadania reclama poder saber més, que el coneixement estigui a l'abast de la seva mà i que les parets de l'administració siguin de vidre, com a via per recuperar la confiança i per avaluar millor les polítiques públiques. I el cert és que tant l'Estat com la Generalitat i, cada cop més, el món local s'estan posant les piles. Els barrots que abans protegien els estudis, les dades i els informes desapareixen progressivament, gràcies a les noves tecnologies i a una conscienciació política creixent.

Ara bé, això no implica que la ciutadania estigui més informada. "Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat", alertava ja fa temps el periodista Ramon Barnils. Imagineu ara amb el torrent d'informació que tenim, tot a tocar d'un clic! La feina del periodista, per tant, passa a ser sovint la de filtrar totes aquestes dades i construir-ne un relat. Una tasca de priorització que força a deixar enrere algunes xifres que, tot i fetes públiques, queden emboirades per la immensitat d'internet, ja sigui perquè es consideren secundàries o perquè han estat eclipsades per d'altres.

L'objectiu de "La caixa B" serà fer un tast cada dissabte d'algunes de les xifres i dades de la setmana que, tot i interessants, han passat desapercebudes, la majoria vinculades a la gestió pública que ens afecta directament. Fins i tot amb un repàs d'algunes de les contractacions públiques més curioses dels darrers dies, per ser més conscients de amb què es gasten els recursos els governants. I ja us avanço que les despeses i actuacions de l'exèrcit es trobaran sovint en el punt de mira, com es pot comprovar ja tot seguit.


125.000€ per dur tancs a catalunya

L'Exèrcit de Terra espanyol va quedar reorganitzat formalment l'1 de gener. Per raons oficialment operatives i d'eficiència, entre altres canvis, el Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62, amb base a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) i el Bruc, s'integrava a la Brigada Orgànica Polivalent Aragó I. Una reorganització complexa d'entendre per al personal civil que comporta, per exemple, que arribin un centenar de tancs a la caserna empordanesa. Un trasllat que, segons ha admès el govern espanyol en resposta a la diputada del PDECat Míriam Nogueras, costarà uns 125.000 euros a l'erari públic.

Molt o poc? Tot depèn de amb què es compari. Aquesta mateixa setmana, la conselleria de l'Interior ha licitat per una mica menys -108.568,99 euros- la compra de 22 fusells d'assalt per als Mossos d'Esquadra i l'Exèrcit de l'Aire ha contractat recentment per 184.730,01 euros un servei d'assistència per al desenvolupament i manteniment de les seves pàgines web. Lluny, en tot cas, dels 2,5 milions d'euros en fundes de cascos que està disposat a gastar-se l'Exèrcit de Terra, en un contracte licitat recentment.

3.837 militars el 12-O

La cabra de la Legió, Miura, davant dels reis d'Espanya. Foto: Europa Press


Seguint amb temàtica militar, l'última desfilada militar del 12 d'octubre va ser deslluïda: només van poder volar 25 dels 56 avions previstos, per raons metereològiques. Tot i això, segons una resposta del govern espanyol a Units Podem, van participar en l'acte fins a 3.837 efectius de les Forces Armades. Amb quin cost? Els que venien de fora de Madrid van rebre dietes per a la manutenció equivalents a tres dies i mig (quatre, per als de Ceuta).

51,8 dies per contracte

L'atur està caient paulatinament. Ara bé, com denuncien alguns partits i sindicats, a costa d'una major precarietat i temporalitat. Així, segons concreta l'executiu central a una pregunta del PSOE, la durada mitjana de les noves contractacions el primer semestre del 2016 va ser de 51,8 dies, un 37% menys que el 2006, quan era de 82,2 dies. El 26% dels nous contractes firmats fins el juliol de l'any passat eren d'una setmana o menys i el 37,9% d'un mes o menys. Potser part de la raó la podem trobar en el fet que, com també admet el govern espanyol -aquest cop a pregunta de Compromís-, el primer semestre del 2016 fins a 377.436 treballadors van ser contractats per ETT per ser cedits a empreses usuàries, una xifra un 24,5% superior al mateix període del 2015.

+ 65,7% cost del lloguer

Foto: Adrià Costa


Ja vam avisar a principis d'any: Barcelona està vivint una bombolla del lloguer. Un nou estudi -aquest cop, del portal de cerca de pisos Mitula- ho constata de nou, ja que, segons apunta, el cost del lloguer hauria pujat a la capital catalana un 65,7% en cinc anys, dels 892 euros de mitjana el 2012 als 1.478 aquest inici d'any. Un increment superior als d'altres ciutats de l'Estat, per bé que el preu a Palma ha crescut també més d'un 40% i a Madrid prop d'un 20%, en el mateix període.

84,5% antibiòtics inútils per faringitis

La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha generat polèmica amb la idea d'augmentar el cost del copagament de les medicines per als jubilats. Malgrat que l'anunci no pretenia resoldre aquesta qüestió, el cert és que l'excés de medicació és un problema de la societat occidental actual. Ho demostren nombrosos informes, un dels quals fet públic per l'institut de recerca IDIAP amb dades preses el 2015 a centres d'atenció primària d'arreu de l'Estat que indica que el 84,5% dels antibiòtics prescrits en casos de faringitis i el 69,8% dels prescrits en infeccions respiratòries del tracte inferior (com bronquitis o pneumònia) són innecessaris. Amb les conseqüències negatives per la salut que això comporta i sense comptar amb els casos d'automedicació...



I ara, algunes contractacions destacades que s'han obert a licitació o s'han adjudicat els últims dies:


7.989.993€

Quasi vuit milions d'euros és la quantitat que es gastarà el departament de Presidència per a la gestió i inserció d'anuncis a mitjans impresos relatius a campanyes de publicitat institucional i de redaccionals informatius, durant el 2017, a través d'un contracte adjudicat a Focus Media, SL. Són tan sols 4.000 euros més que l'any passat.

2.287.273€

Mantenir a ratlla els insectes i les rates de les clavegueres de Barcelona no és fàcil... ni barat. Li costarà quasi 2,3 milions d'euros durant dos anys a l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que ha contractat l'empresa Lokimica SA per a aquest servei, que haurà de vetllar per una xarxa de 1.648 quilòmetres.

303.062€

El manteniment de grans edificis no és una tasca senzilla, fins i tot quan aquests estan buits. I és que el Govern pagarà més de 300.000 euros a l'empresa Enerpro pel servei de vigilància permanent -24 hores al dia- a dos immobles desocupats propietat de la Generalitat, aquest 2017. Tenen més de 3.000 metres quadrats cadascun i es troben a la Rambla i al carrer d'Avinyó, a Barcelona.

242.000€

Us heu preguntat mai quan costen els recol·lectors de saliva que usa la policia per fer proves de detecció de drogues a la carretera? Si qui us ha aturat és la Guàrdia Civil, podeu estar fent gastar uns 4,84 euros a l'Estat, ja que aquest cos ha licitat la compra de 50.000 unitats per un màxim de 242.000 euros.

100.430€

Foto: Josep M. Costa


"Ja ha comprat la Grooooooooooossa!". Segur que aquest Nadal heu aplaudit o heu patit la campanya de la Grossa de cap d'any i, hàgiu pessigat algun premi o no, és possible que trobeu la famosa capgrossa que posa cara a aquest premi durant l'any, ja que la Generalitat està disposada a pagar fins a 100.430 euros pel disseny i implementació d'un pla de presència arreu del territori durant el 2017. Per cert, la producció del famós anunci de l'any passat va costar a l'executiu uns 243.016,4 euros. "I tu, què carai estàs esperant?".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)


Álvarez-Espejo ofereix mà estesa perquè l'exèrcit torni a participar al Festival de la Infància

3 comentaris

06/01/2017

dijous, 12 de gener del 2017

La correcció del CEO demostra que l’independentisme no decau

País > Principat

La correcció del CEO demostra que l’independentisme no decau

El politòleg Sergi Castañé explica com el canvi en la mostra del sondatge a partir del 2014 ha provocat una caiguda en picat que no és real



H_3145782.JPG
Creu que Catalunya hauria de ser una regió d’Espanya, una comunitat autònoma, un estat dins una Espanya federal o un estat independent? Aquesta pregunta s’ha anat repetint a totes les enquestes del CEO des del març del 2006, fet que permet d’obtenir una visió molt global de l’evolució ideològica del país i el gran impacte que ha tingut el procés. L’opció de la independència assolia el seu màxim -48,5%- el novembre del 2013. El nivell es va mantenir fins passat el 9-N del 2014, però el febrer del 2015 l’opció independentista patia una davallada de nou punts -9,1 per a ser més exactes-. Aquest fet va ser aprofitat per molts mitjans, sobretot els espanyols i els unionistes, com a prova irrefutable per afirmar que el procés estava en declivi, titllar de fracàs del 9-N i introduir la paraula suflé, que des de llavors ja no ha abandonat molts texts periodístics que parlen del procés.
Captura de pantalla 2017-01-07 a les 21.55.26Amplieu el gràfic ací.
A simple vista es tracta d’una davallada crítica, però té una explicació tècnica que el politòleg Sergi Castañé ens explica didàcticament a través d’uns gràfics. Per a entendre-ho, ens hem de situar al desembre del 2014. En aquell sondatge el CEO va fer una correcció en la mostra utilitzada fins aleshores i l’opció de l’estat independent en va sortir perjudicada respecte a les onades que hi havia hagut fins al moment. La modificació es va produir entre els nascuts a Catalunya, que fins llavors tenien un pes de gairebé el 80%, tal com demostra aquesta gràfica.
Captura de pantalla 2017-01-07 a les 18.34.08
A partir del sondatge del desembre es van començar a posar quotes en funció de l’origen, unes quotes que fins llavors eren inexistents perquè no es controlava quants nascuts a Catalunya i quants nascuts a fora hi havia. Normalment aquestes dades no es tenen en compte, però com que en la qüestió nacional l’origen és un aspecte tan sensible, una mostra desigual pot fer canviar considerablement el resultat. Ara es controla que com a màxim el 68% de la mostra siguin nascuts a Cataluna i així aconseguir un resultat el més representatiu possible.
I per què el CEO utilitza ara un 68%? Doncs perquè segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són el nombre de catalans nascuts a Catalunya que tenen dret a vot. I això vol dir que el CEO ara fa una mostra representativa, però no abans.
Si es corregeixen les onades anteriors del CEO d’acord amb el 68% que utilitza ara, es demostra que l’opció de l’independentisme no va assolir un tant per cent de suport tan alt el 2013 però de retruc, el descens no ha estat tan pronunciat, de manera que es pot afirmar que el procés ara mateix es troba en descans i no en descens. Aquest gràfic compara l’onada del CEO i amb la correció d’aquesta, de manera que el resultat canvia considerablement:
Captura de pantalla 2017-01-07 a les 22.05.44
Els pics de l’última etapa corresponen a tres moments clau que Castañé assenyala en aquest gràfic ampliat.
Captura de pantalla 2017-01-07 a les 18.32.37
Possibles conclusionsDe tot plegat se’n poden obtenir conclusions per a tots els gusts, però el cert és que amb les dades a la mà, el suport a un estat independent és el mateix que hi havia el desembre del 2014 -després del 9-N- i superior al juny del 2012, abans de la manifestació ‘Catalunya, nou estat d’Europa, que suposà un punt d’inflexió en el procés. Per altra banda, cal afegir que l’últim retrocés està marcat per la no aprovació del pressupost.
‘Les dades ens diuen que fa quatre anys que estem estancats en la mateixa xifra. Les dades que no estem caient com diu el CEO’, diu Castañé. I afegeix: ‘Estem estancats i en desgast. Però el desgast és normal perquè en tot moviment social hi ha un creixement inicial moderat, després un creixement exponencial i a continuació un període de consolidació amb un petit descans, on molta gent que arriba a la cresta es fa enrere. Però és normal en tot moviment social. Fins que no hi hagi més sondatges en les quals es consolidi una tendència creixent a la baixa, no podem dir que estem baixant’.
Castañé creu que és complicat generar una segona onada de creixement exponencial i que l’estancament pot ser fruit de la saturació. Però avisa que, ‘o es resol a curt termini, o pot anar a la baixa.’

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Constituïm presenta una proposta de constitució catalana al Parlament Europeu

Món > Europa

Constituïm presenta una proposta de constitució catalana al Parlament Europeu

Ramon Tremosa, Josep-Maria Terricabras i Liz Castro van participar també en la jornada de debats per a explicar el procés català · Tremosa destaca a VilaWeb l'interès que desperta el procés català a Brussel·les



WhatsApp Image 2017-01-11 at 19.08.57
La plataforma Constituïm va presentar ahir al Parlament Europeu la seva proposta de constitució catalana, en la jornada organitzada per ALDE, els Verds, els Conservadors i Reformistes Europeus i l’Esquerra Unida Europea. També hi van participar, entre més, els eurodiputats Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras, acompanyats de Liz Castro, per explicar el procés català.
Jordi Domingo, representant de Constituïm, va explicar la importància de comptar amb un text articulat per a afavorir la participació ciutadana en un referèndum, també la d’aquells que no volen la independència. Domingo va explicar l’experiència a VilaWeb: ‘Ha estat esplèndid. En totes les reunions hem detectat un extraordinari interès pel procés i hem estat molt ben rebuts per la resta d’europarlamentaris participants.’
WhatsApp Image 2017-01-11 at 18.59.47
Els representants del govern i el parlament flamencs es van mostrar especialment interessats en la qüestió catalana. Constituïm s’hi va reunir dimarts a Brussel·les, com també amb membres del parlament federal belga i el responsable de la comissió d’Afers Estrangers. En aquestes trobades, la plataforma catalana va aprofitar per lliurar-los un exemplar de la proposta de constitució catalana.
Sobre una possible declaració d’independència després del referèndum, Domingo explica que si els mitjans són democràtics, Europa no hi té res a dir. I sobre la capacitat d’adaptació europea, diu: ‘L’experiència demostra que la Unió Europea és capaç d’adaptar-se.’
Liz Castro, Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras expliquen el procés català
WhatsApp Image 2017-01-11 at 19.52.47
Al simposi, traduït simultàniament al català, hi van participar set eurodiputats de diverses nacions europees, amb l’objectiu d’exposar visions diferents sobre la manera com la UE ha d’encaixar políticament l’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles en ple segle XXI.
En representació catalana, Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras, acompanyats de Liz Castro, van explicar el procés a les dues-centes persones que omplien la sala de l’eurocambra. ‘Poques vegades l’any es veuen sales tan plenes a Brussel·les’, va dir Tremosa. ‘Es fan molts actes al Parlament Europeu i mobilitzar dues-centes persones està molt bé. Això demostra que la unió de catalans, bascos, flamencs, escocesos, gal·lesos… suma.’
Foto: Ramon Tremosa
Fotografia: Ramon Tremosa.
Captura de pantalla 2017-01-11 a les 21.44.14
Fotografia: Ramon Tremosa.
Un dels moments culminants de l’acte va ser la intervenció de Liz Castro. Durant vint-i-cinc minuts, va explicar com Catalunya havia arribat fins al punt on es trobava actualment i els assistents van dedicar-li una gran ovació.
A més dels eurodiputats, a la jornada hi van participar també acadèmics. Un dels més destacats va ser Nikos Skoutaris, professor de dret europeu a la Universitat d’East Anglia, convidat especialment per Tremosa i Terricabras. Va parlar de la capacitat d’adaptació de la UE a la independència de Catalunya o Escòcia. ‘La flexibilitat de l’ordre legal europeu pot ajudar a l’adaptació, però tot depèn de la voluntat política dels estats membres’, va dir. I va deixar clar que ‘la visió segons la qual la Unió Europea no pot adaptar-se a la secessió catalana o escocesa és contrària a allò que ha passat històricament’.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dimarts, 10 de gener del 2017

Puigdemont revalida el seu "compromís" amb el procés en l'aniversari de la seva elecció: "¡A fons i fins al final!"

Puigdemont revalida el seu "compromís" amb el procés en l'aniversari de la seva elecció: "¡A fons i fins al final!"

El president considera que és la millor manera de "correspondre a l'immens honor" que li va fer el Parlament avui fa un any

    Opinió

    EL PERIÓDICO / BARCELONA
    Dimarts, 10 de gener del 2017 - 11:56 CET
    Carles Puigdemont ha aprofitat, aquest dimarts, el primer aniversari de la seva elecció com a president de la Generalitat per revalidar el seu "compromís" amb el procés independentista que està impulsant el seu Executiu. I ho ha fet a través d'una de les vies que utilitza amb més agilitat: les xarxes socials.
    Així, en un apunt al seu compte de Twitter, Puigdemont assegura que "complir el compromís" de culminar amb èxit el procés -proclamat des de la tribuna del Parlament el dia de la seva investidura- "és la millor manera de correspondre a l'immens honor" d'avui fa un any, quan va ser elegit president amb els 62 vots de Junts pel Sí i 8 de la CUP.
    "¡A fons i fins al final!", diu Puigdemont, en una mostra més de la seva determinació i la seva ferma aposta per la independencia.



    Carles Puigdemont
    @KRLS
    Complir el compromís és la millor manera de correspondre a l'immens honor que em va fer el Parlament avui fa un any. A fons i fins al final!
  • Google+ 0
  • Más
  • Espanya continua creant-se enemics (ara a Letònia) .Per: Vicent Partal


    • Editorial
    • Vicent Partal
    Opinió > Editorial

    Espanya continua creant-se enemics (ara a Letònia)

    «Anhele veure la cara que faran Dombrovskis i el govern de Letònia quan Espanya els diga que –si us plau!– no facen cas del resultat del referèndum català»



    El-vice-president-de-la-CE-per-lEuro-i-el-Di--leg-Social-el-leto-Valdis-Dombrovskis-1
    Espanya, com és ben sabut, és un país peculiar. On s’ha documentat, per exemple, que hi ha unitats de la policia que reben ordres del govern per fabricar dossiers dedicats a empastifar polítics de l’oposició. I on hi ha mitjans que publiquen les filtracions d’aquestes unitats sense ni tan sols comprovar-les.
    Estan tan acostumats a fer aquestes coses, absolutament anormals en democràcia, que ja no ho troben lleig. I com que ni entenen que això siga lleig, lògicament ve un moment que, pretenent empastifar qui siga, trepitgen una línia vermella i es creen enemics de la manera més estúpida que hom puga imaginar.
    Ara els ha passat. Si ho recordeu, fa gairebé un any que la revista Interviú va publicar un article increïble, en què s’acusava el vice-president de la Unió Europea, el letó Valdis Dombrovskis, d’haver cobrat per unes declaracions amables amb el procés de Catalunya cap a la independència quan era primer ministre de Letònia. Les acusacions es basaven en un suposat informe de la policia espanyola que deia que els Pujol li havien pagat sis milions d’euros en compensació i que qualificava Dombrovskis de ‘corrupte’ i el considerava una persona que volia ‘fer mal a Espanya’. Aquell dia, profundament impressionat per l’abast de la bestiesa, vaig escriure un editorial que es titulava ‘Han d’estar molt desesperats per a organitzar xous com el de Dombrovskis
    Evidentment, la Comissió Europea ni tan sols en va fer cas. Dombrovskis va dir que allò era una bestiesa sense cap ni peus i ho va considerar un insult personal. Però, com és normal, a Letònia l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció es va aplicar a esbrinar si allò era cert. Finalment, ahir aquesta oficina va emetre un comunitat en què deia que, després d’haver investigat l’afer, no havia trobat cap indicació que això que diu la policia espanyola fos veritat i que, per tant, descartava rotundament de dur a judici l’ex-primer ministre.
    Anhele veure la cara que faran Dombrovskis i el govern de Letònia quan Espanya els diga que –si us plau!– no facen cas del resultat del referèndum català.
    P. D. No espereu pas cap rectificació ni d’Interviú ni de la policia espanyola ni disculpes de l’estat… No saben què és, això.

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

    S’ha mort el presitigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman

    Cultura > Lletres

    S’ha mort el presitigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman

    És l'ideòleg de la societat líquida



    Imatge en un primer pla de l'escriptor polonès Zygmunt Bauman, en una conferència de premsa a Barcelona el 16 de febrer del 2016.
    Imatge en un primer pla de l'escriptor polonès Zygmunt Bauman, en una conferència de premsa a Barcelona el 16 de febrer del 2016.
    El cèlebre sociòleg i filòsof polonès Zygmunt Bauman, ideòleg de la societat líquida, s’ha mort avui a noranta-dos anys. S’ha mort a Leeds, segons que ha informat la premsa polonesa.




    Gazeta Wyborcza
    hace 19 horas
    Zygmunt Bauman - najwybitniejszy polski socjolog i filozof. Twórca koncepcji płynnej nowoczesności.
    282
    121
    564



    Va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre el 1954 i el 1968. Aquell any, en una purga antisemita, va perdre la plaça de professor i va emigrar a Israel. D’ençà del 1971 vivia a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds, fins que es va retirar el 1990. Les seves primeres obres eren en polonès. A partir del 1972, va publicar els seus assaigs i estudis en anglès.
    El novembre del 2014, els dies previs al 9-N, Bauman va signar el manifest ‘Deixeu votar els catalans‘, juntament amb més personalitats internacionals, com ara Desmond Tutu, Adolfo Pérez Esquivel, Ken Loach, Noam Chomsky i Colm Tóibín. El manifest deia:
    «Aquesta exigència ferma de votar és el resultat d’una llarga sèrie de desavinences entre els governs de Catalunya i d’Espanya sobre el grau d’autonomia cultural, política i financera de què haurien de gaudir els catalans, malgrat els diversos intents que hi ha hagut d’arribar a una solució acceptable.
    Tal com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor manera de resoldre les disputes internes legítimes és emprar les eines de la democràcia. Evitar que els catalans votin sembla contradir els principis que inspiren les societats democràtiques.
    Així doncs, fem una crida al govern espanyol i a les seves institucions, així com als seus homònims catalans, a treballar conjuntament perquè la ciutadania de Catalunya pugui votar sobre el seu futur polític i que es negociï de bona fe d’acord amb el resultat.»

    Les obres de Bauman traduïdes al català són:
    Identitat. Converses amb Benedetto Vecchi (Universitat de València, 2005).
    Una aventura anomenada ‘Europa’ (Arcàdia, 2006).
    Noves fronteres i valors universals (CCCB, 2006).
    Els reptes de l’educació en la modernitat líquida (Arcàdia, 2007).
    Temps líquids. Viure en una època d’incertesa (Viena, 2007).
    Desconeguts a la porta de casa (Arcàdia, 2016).

    [Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]