dimarts, 15 de novembre del 2016

La Conca mostra casos d'èxit de les seves empreses

Economia

15 novembre 2016 2.00 h

MONTBLANC

La Conca mostra casos d'èxit de les seves empreses

J.L.E

L'Oficina Jove de la Conca de Barberà, Concactiva, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) organitzen una nova edició del programa Som-hi! Tresors amagats. Casos d'èxit empresarial. Serà un col·loqui d'experiències emprenedores de la comarca que es farà avui, a dos quarts de set de la tarda, a la seu de Concactiva.
La jornada vol palesar que ni tota empresa d'èxit ha de ser tecnològica ni cal travessar l'oceà per aconseguir fundar una empresa viable. I en aquest cas, a la Conca de Barberà hi ha exemples que es podran conèixer de primera mà com ara Maletes Queralt, Lakakús o Succés, que no pertanyen al sector de l'alta tecnologia però que han aconseguit trobar el seu lloc al mercat. Els seus responsables explicaran el camí que han seguit i que pot servir d'inspiració per a altres emprenedors i empresaris. A més, Joan Torrent, professor de la UOC, farà una petita xerrada: Èxits i fra...casos oportuns. També es presentarà la ponència L'acceleradora d'empreses start-up Catalonia, a càrrec d'Ivan Utgé, coordinador de l'Acceleradora Catalunya Sud Start-up Catalonia.

L'Smart City Expo celebra la seva edició més gran

Tecnologia

L'Smart City Expo celebra la seva edició més gran

Del 15 al 17 de novembre, Barcelona acollirà a representants de 600 ciutats, 590 expositors i més de 400 ponents

La cimera sobre ciutats intel·ligents té enguany un enfocament especial dedicat a dotar de més poder als ciutadans

Redacció | 14/11/2016 a les 18:38h

Arxivat a: Tecnologia , SCEWC, tecnologies, Smart City Expo, ciutats intel·ligents

Edició de l'Smart City Expo de Barcelona del 2015 | Adrià Costa

Del 15 al 17 de novembre, l'Smart City Expo World Congress reunirà alguns dels majors experts en desenvolupament urbà del món. El recinte de Gran Via de Fira de Barcelona també acollirà a representants de les ciutats que estan liderant la transformació urbana a escala global combinant disciplines com la mobilitat, la tecnologia, eficiència energètica, el medi ambient, l'urbanisme i l'economia del coneixement.

El president de l'SCEWC, Ramon Roca, ha destacat que l'esdeveniment ha arribat a la seva consolidació. "La feina feta fins ara ens posiciona com a referència mundial en el terreny de les ciutats intel·ligents, sent un punt de reunió per a empreses i regions immerses en la transformació cap a millors urbs".

Les ciutats pels ciutadans

La cimera sobre ciutats intel·ligents té enguany un enfocament especial per dotar de més poder a les persones i fer que les metròpolis siguin més humanes. Per debatre aquests processos, representants de tot el món abordaran els objectius i transformacions del futur. A més hi assistiran delegacions governamentals de països com Àustria, Xina -que celebrarà un fòrum de desenvolupament de ciutats xineses en el marc de l'esdeveniment-, Corea del Sud, Dinamarca, Israel, Japó, Noruega i el Regne Unit, entre d'altres.

El programa congressual constarà de set eixos temàtics: Tecnologia, Societat, Governança; Sostenibilitat, Mobilitat, Seguretat i Innovació. Entre els més de 400 ponents que hi participaran, destaca una de les veus més influents en la indústria del BigData, Susan Etlinger, promotora de l'ús efectiu i ètic de les dades socials.

L'escriptor i estrateg polític nord-americà David Bollier, impulsor del moviment dels Commons que busca estendre un sistema de gestió de recursos basat en l'aprofitament de les tecnologies digitals; Parag Khanna, analista geopolític del panorama internacional; i Ellen MacArthur, una de les principals impulsores de l'economia circular i navegant retirada que va trencar el rècord mundial de la circumnavegació en solitari més ràpida.

Smart City Expo de Barcelona del 2015 Foto: Adrià Costa

Les novetats més tangibles

A la plaça de l'exposició, espai dedicat a mostrar les últimes tecnologies, es podran provar des del sensor més petit i innovador fins a una plataforma de gestió de dades urbanes capaç de predir quan hi haurà problemes de trànsit o un sistema de clavegueram que permetrà als gestors municipals anticipar-se abans d'una crisi.

Entre les solucions presents al saló també es mostrarà un fanal capaç d'il·luminar, monitoritzar el trànsit i la qualitat de l'aire, i recarregar vehicles elèctrics. A més es veuran diferents versions de vehicles de conducció autònoma o capaços de detectar aparcaments lliures a la ciutat mentre circulen i compartir la seva ubicació. Uns auriculars dissenyats per permetre a persones cegues moure's amb llibertat per la ciutat i un panell solar plegable capaç de desplegar-se tot sol, seguir al sol i emmagatzemar energia seran altres de les novetats.

Els organitzadors de l'Smart City Expo World Congress compten aconseguir enguany una major escalabilitat dels projectes i potenciar l'impacte global de l'exposició.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Ramon Casas, artista influït i influent

Cultura > Art i museus

Ramon Casas, artista influït i influent

‘Ramon Casas, la modernitat anhelada’ és l’exposició central de l’Any Casas i es podrà veure a partir de demà a Sitges

Per: Ester Estela

15.11.2016 02:00

Vilaweb

‘Casas no està exhaurit, en tenim per estona’ diu Ignasi Domènech, comissari de la mostra ‘Ramon Casas, la modernitat anhelada’. Aquesta és la idea principal de l’exposició central de l’Any Casas, que enlloc de concebre-la com una simple antologia s’ha preferit aportar noves mirades sobre el llegat del pintor. Per això la mostra, que s’inaugura demà al Cau Ferrat de Sitges, es planteja com un joc de miralls on les obres de Casas s’exhibeixen al costat de les de Singer Sargent, Picasso, Rusiñol, Toulouse – Lautrec o Sorolla. L’objectiu és visualitzar les influències, analogies i interessos comuns que van existir entre Casas i altres autors contemporanis.
Influït i influent
Quan tenia 15 anys, Ramon Casas va marxar a París a estudiar pintura. Això va fer que el seu estil s’impregnés directament de la tradició pictòrica francesa a través del seu mestre, Carolus –Duran. Però la seva permeabilitat artística no es va acabar aquí i va intercanviar idees i influències amb molts dels artistes de l’escena parisenca de finals del segle XIX: Toulouse – Lautrec, John Singer Sargent i sobretot el seu amic Santiago Rusiñol. Però el joc de miralls en l’obra de Casas no acaba aquí perquè el pintor va ser un important espill on es va reflectir la següent generació artística catalana. Tal com ha recordat el comissari de la mostra Francesc Quílez, Casas va tenir una influència molt clara sobre el jove Picasso, tant pel llenguatge i a la poètica com per l’admiració. Però Picasso no va ser l’únic: també hi ha Torres – Garcia i Romero de Torres, entre més.
Modernitat anhelada
Tot això és el que la mostra explica al llarg de cinc àmbits, que arrenquen amb l’etapa formativa de l’artista. Pel que fa al segon àmbit, denominat ‘La poètica de la multitud’, la mostra recull quadres i fotografies de crònica social, que retraten grans grups de ciutadans anònims, sense entrar en individualismes. El recorregut deriva cap al tercer sector, dedicat a la ‘Paradoxa de l’artista modern’, on s’hi poden veure obres de temàtica popular, amb constants escenes taurines i de la cultura del circ. La quarta secció se centra en el caire més bohemi de l’autor mostrant quadres desconeguts i centrats en finals de la dècada de 1890, quan s’inaugura la cerveseria ‘Els Quatre Gats’. Finalment, la mostra acaba amb un homenatge a la dona, combinant retrats que Casas va fer a l’alta burgesia amb quadres que mostren la dona emancipada i moderna, alhora que també s’exposen un conjunt de nus de l’època més lliure de l’artista.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dilluns, 14 de novembre del 2016

Les vicissituds i llegendes del pont del Diable sobre el riu Llobregat

Tasta el Vallès

Les vicissituds i llegendes del pont del Diable sobre el riu Llobregat

Destruït i construït diverses vegades, l'arc central del pont és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres

per Marta Maseras 14/11/2016
elMón

Vista del pont del diable a Castellbisbal | Marta Maseras

Diu la llegenda que... "Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes" (Recull Joan Amades 1890-1959).

Més conegut com el pont del diable de Martorell, una bona part també pertany a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Construït a la part més estreta del riu Llobregat, el pont d'origen romà, cap al segle X aC, formava part de la Via Augusta, amb una llargada inicial de 130 metres i 10 metres d'ample, quasi horitzontal i de construcció senzilla, com es pot veure en els extrems del pont. Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Placa incorporada al pont del Diable | Marta Maseras

Ha estat reconstruït diverses vegades. Completament destruït per una crescuda de riu, el van reconstruir l'any 1143. Cap al 1283 es va iniciar a càrrec de Bernat Sellés una restauració d'estil gòtic. L'arc central és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres. Aquest pont ja no permetia el pas de vehicles, destinat només a pas d'animals. Cap a l'any 1768, va ser reformat per Juan Martín Cermeño. I finalment l'any 1939 va ser destruït per l'exèrcit republicà per evitar l'entrada de tropes franquistes. El pont que veiem ara quan passem per l'autopista és una reconstrucció del 1963, seguint l'estil gòtic.

A un costat, a la part de Castellbisbal, hi trobem l'Arc del Triomf, que dóna entrada al pont. Segurament n'hi havia un altre a l'altre costat, que no s'hauria conservat. Aquí veiem algunes plaques amb inscripcions romanes que indiquen les legions romanes que hi van treballar al pont (legio X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix).

Atents en passar el riu, el dimoni encara conviu entre nosaltres. Veritat o mentida..., el que sí que és cert, és que el Pont del Diable és de visita obligada.

Passejant per dalt del pont del Diable | Marta Maseras

Detall de l'arc central del pont del Diable a Castellbisbal | Marta Maseras

La llegenda del pont del Diable | Marta Maseras

El rugbi mundial truca a la porta de Catalunya

Cugat Comas
10 de novembre de 2016
Rugby

Els aficionats bascos al rugbi estan d’enhorabona. Euskal Herria és terra de tradició i passió per l’ovalada i la setmana que ve l’Estadi d’Anoeta acollirà un ‘test match’ internacional entre les seleccions d’Estats Units i Tonga. El mes de novembre és sinònim de la “finestra de tardor”, nom amb el que es coneixen la sèrie de partits internacionals que es disputen i que ja van començar el passat cap de setmana.
Com que els compromisos de les seleccions no aturen el calendari dels clubs i el rugbi és un esport emergent per tot el globus alguns d’aquests partits no es juguen on pertocaria. Per exemple, Irlanda va guanyar per primer cop els All Blacks en 108 anys d’història compartida dissabte passat a Chicago. Tonga jugarà amb Estats Units a Sant Sebastià després d’enfrontar-se aquest dissabte a la selecció espanyola. La notícia és que, ben aviat, Catalunya podria emular el País Basc i ser seu de partits de nivell mundial.

El Camp Nou, ple en l’última final del Top14

Ja avançava el company Ferran Vital en notícia al diari Ara que Barcelona és una ferma candidata a acollir les finals europees del 2018. De moment és només una possibilitat però el Camp Nou i Montjuïc podrien presentar-se conjuntament com a seus de la Champions Cup i la Challenge Cup. La gran experiència de la final del Top-14 francès, el dia de Sant Joan d’aquest any, amb el rècord d’assistència registrat al coliseu barcelonista és el millor aval per les opcions catalanes. L’European Professional Club Rugby, explicava Vital, és la primera interessada en aquesta possibilitat que el calendari futbolístic habilitaria, ja que les finals de les dues competicions europees es jugarien un cop acabada la Lliga.

Cornellà-El Prat, també

Més enllà d’aquesta possibilitat de finals europees per l’any 2018, l’altra instal·lació futbolística que podria esdevenir camp de rugbi internacional és l’estadi de l’Espanyol, a Cornellà-El Prat. El propi club blanc-i-blau va signar fa quatre anys un conveni amb la Federació Catalana de Rugbi i un viatge del director de màrqueting de l’entitat a Twickenham fa un mes per veure l’Argentina-Austràlia que s’hi va disputar sembla remarcar la possibilitat que aquest camp entri en el circuit internacional, tal i com havia apuntat el diari Marca, i pugui acollir partits com aquest Estats Units-Tonga que es podrà veure a Anoeta.

L’estadi de l’Espanyol

La marca Barcelona

Sens dubte el potencial de la marca Barcelona, així com les pròpies característiques de tots tres camps són raons de pes perquè les federacions acabin apostant per Catalunya com a feu ocasional de grans partits de rugbi. Cal entendre que l’esport està en gran creixement de popularitat i que el sud d’Europa és un dels mercats on encara pot explotar més. A nivell de l’Estat espanyol, el rugbi viu també un bon moment de popularitat amb epicentre a Valladolid, capital de la disciplina amb dos equips punters i partits que han omplert fins la bandera el nuevo José Zorrilla, conegut popularment fa anys com “L’Estadio de la Pulmonía”.Un altre sector entusiasmat amb la possibilitat d’acollir esdeveniments internacionals és, òbviament, el turístic que va fer l’agost amb la darrera final del Top-14 i prop de 80.000 visitants francesos en ple pont de Sant Joan.
Fa anys, quan Argentina dubtava sobre si inserir-se en el Sis Nacions europeu o el Tres Nacions de l’Hemisferi Sud per a la competició anual més important de seleccions es va arribar a especular amb Barcelona com a seu fixe de l’albiceleste si reeixia l’opció del nord. No va ser així. I més enllà de la darrera final del Top-14, la USAP també ha jugat en tres ocasions a Barcelona sent la primera de totes, amb Montjuïc ple fins la bandera i guanyant a Toló als quarts de la màxima competició europea, la de més bon record.

L’USAP, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys

La història del rugbi perico

Si finalment Cornellà-El Prat esdevé seu d’algun partit internacional de rugbi es reprendrà una relació històrica com és la del rugbi i l’Espanyol com entitat. I és que el club va ser pioner en la introducció del rugbi a casa nostra acollint el 25 de maig de 1911 el primer partit, en el camp del Carrer Indústria, ple a vessar. El Patrie, un equip format per residents francesos a Barcelona, va guanyar els espanyolistes. Es dóna la circumstància, segons recullen les hemeroteques, que l’equip blanc-i-blau el formaven jugadors de la plantilla de futbol i atletes. Des del 1923 i fins el 1949 l’entitat va disposar de secció de rugbi en un dels episodis més desconeguts per la massa social perica.

dijous, 10 de novembre del 2016

Ferrmed exigirà a Espanya un pla definitiu per impulsar el Corredor del Mediterrani

El lobby empresarial assegura que la raó per la qual aquesta infraestructura no tira endavant és perquè l'executiu espanyol no hi creu

ESTHER HERRERA Brussel·les ARA 10/11/2016 18:04

Sortida des de Barcelona del primer primer tren de càrrega, el desembre de 2010 / MANOLO GARCÍA

El lobby empresarial Ferrmed, que lidera els esforços per posar en marxa la totalitat del Corredor del Mediterrani, ha lamentat aquest dijous en una conferència a Brussel·les els problemes per poder enllestir el principal tram de la infraestructura. I ha posat nom i cognoms al culpable: l’Estat espanyol.

“El drama és el govern espanyol”, que no ha escoltat ni a les organitzacions ni als governs regionals, ha assenyalat el secretari general de l'organització, Joan Amorós. Ara, però, amb el nou govern de Rajoy, tornarà a demanar al nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que en sis mesos presenti “un pla detallat” perquè el corredor pugui sortir endavant.

L'organització aprofitarà que s’ha nombrat nou ministre per reunir-se aviat i exigir un pla detallat en sis mesos perquè “tot l’ample internacional des de Barcelona fins a Almeria” estigui enllestit a partir del 2018, o “màxim 2019”. Un enllaç que permetria que Barcelona i València poguessin estar finalment connectades. “És una vergonya que les dues ciutats més dinàmiques d’Espanya no estiguin unides”. Amorós creu que és “essencial” la pressió d’aquestes ciutats, que s'ha materialitzat gràcies a les trobades entre la Generalitat catalana i valenciana.

A més, Ferrmed també ha valorat l’ajuda de la Comissió Europea, que és una de les institucions que dóna més suport al Corredor del Mediterrani. Va ser essencial el seu paper l’any 2011, quan Brussel·les va considerar el corredor com una infraestructura prioritària, en detriment del corredor central sempre anhelat per part de Madrid.

Amb tot, espera que el govern espanyol aquest cop reaccioni, però en cas negatiu creu que serà moment que “ tothom es mobilitzi” incloent-hi “el món empresarial, sindical i els governs regionals”. “Hem denunciat a Madrid infinitat de vegades i ho seguirem denunciant, però que no diguin que no hi ha tràfic, si no hi ha connexions”, ha advertit Amorós. L'organització també demanarà que el 2018 s’hagi elaborat un estudi per desdoblar la línia entre Tarragona i València, ja que els trens només poden circular en un únic sentit.

Segons denuncia Amorós el govern espanyol sempre ha estat reticent a potenciar el Corredor perquè “ tenen una concepció radial de l’Estat”. “El corredor mediterrani és l’únic no radial, ara estan treballant en el sud, amb Alacant i Múrcia, però per anar a Madrid”, lamenta, mentre “el tram que va de València a Barcelona està paralitzat”.

Per aquesta causa, els trens de mercaderies estan obligats a passar per Saragossa i Madrid per arribar a la capital catalana. “Poden dir que inverteixen en el Corredor, però inverteixen sobretot en el Corredor Madriterrani”, ha ironitzat Amorós.

Connexió amb França encara poc eficient

El Corredor té ja alguns trams, però les connexions amb França són deficients, tal i com lamenta Ferrmed. “La línia que tenim no connecta ni amb la terminal del Far [Alt Empordà], ni amb la terminal de La Llagosta, ni amb el polígon industrial del Prat de Llobregat, ni amb Seat, ni amb res. Només connecta amb el Port de Barcelona i encara malament. No hi ha connexions i això és gravíssim”, va explicar Amorós.

Amb tot, l'organització ha valorat que ara sembla que França sí que està fent els deures, “malgrat tot encara hi ha capacitat per fer passar els trens”. Amorós ha avançat que Ferrmed està en negociacions amb l’executiu francès perquè es desdobli la línia entre Montpellier i Perpinyà. Tot i així, les obres entre les línies de Nimes a Montpellier ja s’hauran acabat l’any que ve.