El malbaratament de menjar a les escoles arriba al Congrés
200.000 persones reclamen canviar la llei que impedeix reaprofitar aliments ja cuinats
Jordi Ribot Punti ICONNA
Dimarts, 18 d'octubre del 2016 - 22:06 CEST
EL PERIODICO
Una vintena de plats de sopa i una quantitat semblant de racions de pollastre amb guarnició sortiran d'aquí un parell de dies, empaquetats, congelats i etiquetats com cal, de les cuines d'un menjador escolar per ser repartides en un menjador social. Són les porcions que han sobrat del menú servit aquest dimarts als alumnes del col·legi Maristes Montserrat de Lleida i que seran consumits després pels usuaris de l'associació Arrels, que atén persones en risc d'exclusió social a la capital lleidatana.
“Aquí no es desaprofita res, tot i que hi ha aliments, com els que contenen ou i peix, de què hem de prescindir per raons sanitàries", explica Neus Mor, cap de serveis del col·legi, on diàriament se serveixen entre 700 i 750 dinars. "Tot s'aprofita, tret de si és menjar que s'ha servit al plat als alumnes, aleshores no es recicla”, aclareix.
Entre les aportacions dels Maristes i les de cinc centres educatius més de la ciutat, l'any passat es van recollir al voltant de 8.000 racions de menjar ja preparat a Lleida. No és aquesta l'única experiència que es porta a terme a Catalunya per reduir el malbaratament alimentari als menjadors escolars, també n'hi ha a l'àrea de Barcelona i al Vallès Occidental, però sí que potser és una de les més veteranes. "No sé exactament quant temps fa que vam començar, però deu fer uns quants anys, sí", diu Mor.
“I si el model és vàlid per a tots aquests llocs, si s'han creat protocols, amb l'autorització dels inspectors sanitaris, per garantir el reaprofitament del menjar sobrant en un bon nombre d'escoles, ¿per què no es pot fer igual a tot arreu?”, es pregunta Cristina Romero, una mare d'Empuriabrava (Alt Empordà), que aquest dimecres serà al Congrés dels Diputats entregant les gairebé 225.000 signatures que ha recollit, a través de la plataforma Change.org, per reclamar la revisió de la llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició, perquè els excedents de les cuines escolars puguin ser “reaprofitats o redistribuïts”, assenyala Romero.
“És un contrasentit que tots els aliments sobrants es desaprofitin, especialment en un moment com aquest en què fan tanta falta a molta gent”, va reflexionar Romero després que l'escola li confessés la quantitat de menjar que acabava als contenidors de residus. "¿Això és el que els volem ensenyar als nostres fills?", es pregunta la progenitora.
Les condicions perquè l'aliment es mantingui en bon estat passen perquè "arribi al seu destí a la temperatura adequada, és a dir, a més de 65 graus o a menys de 8 graus, si s'han de consumir abans de 24 hores". Si s'ha de menjar després d'aquestes 24 hores, el plat necessita una refrigeració per sota dels 4 graus. "Per això, un altre dels elements a tenir en compte és la proximitat, perquè si la redistribueixes a prop d'on s'ha cuinat disminueixes els riscos de transport", afegeix el tècnic, que forma part de la delegació que aquest dimecres viatja al Congrés.
EL PERIODICO
Una vintena de plats de sopa i una quantitat semblant de racions de pollastre amb guarnició sortiran d'aquí un parell de dies, empaquetats, congelats i etiquetats com cal, de les cuines d'un menjador escolar per ser repartides en un menjador social. Són les porcions que han sobrat del menú servit aquest dimarts als alumnes del col·legi Maristes Montserrat de Lleida i que seran consumits després pels usuaris de l'associació Arrels, que atén persones en risc d'exclusió social a la capital lleidatana.
“Aquí no es desaprofita res, tot i que hi ha aliments, com els que contenen ou i peix, de què hem de prescindir per raons sanitàries", explica Neus Mor, cap de serveis del col·legi, on diàriament se serveixen entre 700 i 750 dinars. "Tot s'aprofita, tret de si és menjar que s'ha servit al plat als alumnes, aleshores no es recicla”, aclareix.
Entre les aportacions dels Maristes i les de cinc centres educatius més de la ciutat, l'any passat es van recollir al voltant de 8.000 racions de menjar ja preparat a Lleida. No és aquesta l'única experiència que es porta a terme a Catalunya per reduir el malbaratament alimentari als menjadors escolars, també n'hi ha a l'àrea de Barcelona i al Vallès Occidental, però sí que potser és una de les més veteranes. "No sé exactament quant temps fa que vam començar, però deu fer uns quants anys, sí", diu Mor.
“I si el model és vàlid per a tots aquests llocs, si s'han creat protocols, amb l'autorització dels inspectors sanitaris, per garantir el reaprofitament del menjar sobrant en un bon nombre d'escoles, ¿per què no es pot fer igual a tot arreu?”, es pregunta Cristina Romero, una mare d'Empuriabrava (Alt Empordà), que aquest dimecres serà al Congrés dels Diputats entregant les gairebé 225.000 signatures que ha recollit, a través de la plataforma Change.org, per reclamar la revisió de la llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició, perquè els excedents de les cuines escolars puguin ser “reaprofitats o redistribuïts”, assenyala Romero.
MACARRONS EN UNA CARMANYOLA
Una cosa que aparentment no tindria per què tenir més complicacions, posar uns macarrons que han sobrat en una carmanyola en comptes de llençar-los a les escombraries, està prohibit actualment per la llei que regula les normes d'higiene per a l'elaboració, distribució i comerç de menjar preparat i la manipulació d'aliments. “Per motius higiènics i sanitaris, els aliments que han sigut cuinats en un lloc no poden ser després manipulats i traslladats a un altre, si no es prenen una sèrie de mesures a vegades massa exigents”, detalla la mare gironina, que va posar en marxa la campanya després d'assistir fa un any a una reunió sobre el servei de càtering a l'escola del seu fill.“És un contrasentit que tots els aliments sobrants es desaprofitin, especialment en un moment com aquest en què fan tanta falta a molta gent”, va reflexionar Romero després que l'escola li confessés la quantitat de menjar que acabava als contenidors de residus. "¿Això és el que els volem ensenyar als nostres fills?", es pregunta la progenitora.
REDUIR ELS RISCOS
Per no parlar de l'impacte ambiental que té aquest malbaratament, "tant pels costos de producció com pels d'eliminació", subratlla Joan Marc de Miquel, el tècnic especialista en seguretat alimentària que impulsa diversos projectes contra el malbaratament de menjar. El risc zero no existeix, admet De Miquel. "Però prenent una sèrie de prevencions, com per exemple eliminant els aliments de risc, aquest menjar pot arribar a altres persones", indica. Els aliments de risc són els que contenen ou, els derivats del marisc, els productes de pastisseria i els productes crus, que amb la congelació perden qualitat.Les condicions perquè l'aliment es mantingui en bon estat passen perquè "arribi al seu destí a la temperatura adequada, és a dir, a més de 65 graus o a menys de 8 graus, si s'han de consumir abans de 24 hores". Si s'ha de menjar després d'aquestes 24 hores, el plat necessita una refrigeració per sota dels 4 graus. "Per això, un altre dels elements a tenir en compte és la proximitat, perquè si la redistribueixes a prop d'on s'ha cuinat disminueixes els riscos de transport", afegeix el tècnic, que forma part de la delegació que aquest dimecres viatja al Congrés.
