diumenge, 28 d’agost del 2016

Diada 2016: L’ocupació dels trams de les cinc manifestacions, a dues setmanes de l’Onze de Setembre

País > Principat

Diada 2016: L’ocupació dels trams de les cinc manifestacions, a dues setmanes de l’Onze de Setembre

Hi ha uns cent mil inscrits entre les mobilitzacions de Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona



Captura de pantalla 2016-08-09 a les 11.29.38
Manquen tan sols dues setmanes per a l’Onze de Setembre, i la mobilització d’enguany, organitzada per l’ANC i Òmnium, compta amb uns cent mil inscrits. Aquestes entitats, conscients que aquesta xifra és inferior a la que voldrien, han fet una crida als ciutadans a mobilitzar-se en massa per a empènyer cap a la fase de resolució del procés independentista. L’any passat, en aquesta mateixa data, els inscrits a la manifestació de la Meridiana eren més del doble que no ara, sumant les manifestacions de Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona.
A Barcelona, dels vuit trams que hi ha, el que queda a tocar del parc de la Ciutadella, a la part de baix del passeig Lluís Companys, ja té una ocupació alta. El següen tram, el que arriba fins a l’Arc de Triomf, té una ocupació mitjana, però els altres trams del passeig tenen l’ocupació baixa.
apuntbcn
Dels 10 trams de Berga, n’hi ha un amb ocupació alta, dos amb ocupació mitjana, i els altres amb ocupació baixa.
apuntberga
A Lleida, dels deu trams que hi ha, un té l’ocupació mitjana, un altre té poca ocupació i els altres tenen una ocupació baixa.
apuntlleida
A Salt, dels sis trams que hi ha, n’hi només un amb l’ocupació mitjana, un altre amb poca ocupació i els altres quatre amb ocupació baixa.
apuntsalt
A Tarragona, dels deu trams que hi ha, tan sols el que queda a baix de tot de la Rambla Nova té una ocupació mitjana; tots els altres tenen ocupació baixa.
apunttarragona
Vegeu l’evolució de l’ocupació dels trams en totes cinc ciutats en aquest mapa interactiu:

Aquest és el vídeo informatiu de la mobilització que ha fet l’ANC:

Tota la informació sobre la mobilització de la Diada en aquesta guia informativa.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

a punt 11S2016

divendres, 26 d’agost del 2016

Una investidura cada cop més fallida

Investidura

Una investidura cada cop més fallida

El “no” reiterat de Pedro Sánchez al líder del PP bloqueja l’estratègia de Mariano Rajoy

Guerra de nervis entre les forces polítiques espanyoles

El debat d'investidura de Rajoy començarà dimarts 30 a les quatre

| 25/08/2016 a les 20:39h
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | Flickr PP
Les negociacions entre el PP i Ciutadans avancen enmig de tot tipus d'esculls. Aquest vespre, la direcció del partit taronja s'ha donat 48 hores de marge per arribar a un acord o donar per trencades les converses. Les reiterades negatives del PP a les diferents propostes dels d'Albert Rivera (eliminar les diputacions, el contracte únic, el sistema de primàries o els avenços per actuar contra la corrupció) han deixat Ciutadans en una posició de gran feblesa.

I si Sánchez no cedeix?

Ciutadans s'ha posat tot sol en un jardí de sortida difícil. Les eleccions no els van anar gaire bé. Obrir-se massa aviat d'una abstenció a un possible vot positiu a Rajoy va ser un moviment que ara es revela erroni. Presoners de la seva obertura, potser creient que la direcció del PSOE acabaria avenint-se a una abstenció, ara comproven que Sánchez està enrocat, convençut que només pot bunqueritzar-se en un "no" rotund com a última trinxera contra la pressió dels barons. Si el PSOE no afluixa, Ciutadans pot acabar cedint davant del PP en solitari, amb el desgast que això comporta.

Els presidents del Congrés, sotmesos al seu partit

Finalment, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha fixat l'hora de l'inici de la sessió d'investidura: serà a les quatre de la tarda del dimarts 30 d'agost. D'aquesta manera, el candidat, Mariano Rajoy, exposarà el seu discurs i la sessió es tancarà fins a l'endemà, dimecres 31, en què els grups d'oposició respondran a l'aspirant. A la tarda o al vespre es farà la primera votació. Com que no es preveu que Rajoy obtingui la confiança de la cambra, la segona votació serà el 2 de setembre (cal un marge de 48 hores entre les dues votacions).

El format és exactament el mateix que el que decidir el socialista Patxi López, aleshores president de la cambra, pel debat d'investidura frustrada de Pedro Sánchez. L'1 de març a la tarda va pronunciar el seu discurs i fins a l'endemà dia 2 no van pujar a la tribuna els diversos grups. El Partit Popular va protestar durament, titllant López d'actuar al servei dels interessos del seu partit per donar el màxim protagonisme a Sánchez en la primera sessió.

Com a presidenta del Congrés, Pastor té la potestat d'assenyalar com ha de desenvolupar-se el debat i fixar l'hora. Però tots els grups de l'oposició han criticat el canvi de parer del PP. Per Pastor, la decisió ha deixat en evidència el seu paper com a responsable de la cambra. En altres democràcies, la figura de president del Parlament gaudeix de credibilitat i no és inhabitual veure el president de la cambra actuant amb relativa independència. A Espanya, els presidents del Congrés solen subordinar-se als interessos de l'executiu. Així ha estat, amb poques excepcions, des de la transició, quan el 1979, amb motiu de la investidura d'Adolfo Suárez després de les eleccions generals d'aquell any, Landelino Lavilla, que presidia el Congrés, es va negar fins i tot que hi hagués un debat previ.

Guerra psicològica entorn el Nadal

Ha estat de les coses més surrealistes dels darrers dies. L'amenaça de celebrar terceres eleccions el dia de Nadal, el 25 de desembre, en cas que Rajoy no obtingui la investidura, pretén posar contra les cordes el PSOE de Pedro Sánchez. En efecte, el dia de la primera votació, 31 d'agost, comencen a córrer els terminis de dos mesos perquè el rei dissolgui les Corts, el 31 d'octubre, i s'engeguin els motors d'una nova campanya electoral.

Però la imaginació també treballa aquest estiu i el PSOE ja ha anunciat que presentarà amb caràcter d'urgència una proposició de llei orgànica per reformar la llei de règim electoral (LOREG) de manera que es reduís el temps de campanya electoral a una setmana. D'aquesta manera, les eleccions podrien ser el 18 de desembre. Podem ja ha dit que donarà suport a la proposta socialista, que s'hauria de votar en el ple de les Corts. Ha estat una manera ràpida de respondre a la pressió del PP. És clar que el més curiós ha estat que la possible reforma ha estat animada des de l'àmbit mediàtic. Des d'"El Español", Pedro J. Ramírez ho havia suggerit i ha aplaudit la decisió socialista de reformar els terminis.

La cimera del G-20 pel mig

Perquè no falti cap ingredient per envoltar el debat d'investidura de més incerteses, es
dóna el cas que els dies 4 i 5 de setembre hi ha la cimera del G-20. A on? A la ciutat xinesa de Hangzhou. Això vol dir que Rajoy ha d'agafar l'avió el dia 3. En el cas hipotètic que Rajoy fos finalment investit el 2 de setembre, el BOE es veuria obligat a publicar el seu nomenament de manera immediata i el nou president prendre possessió de manera precipitada tot corrent cap a Barajas. Però ningú creu que el bloqueig es resolgui abans de la cimera del G-20. Rajoy haurà de volar cap a la Xina com a president en funcions.
 

Així es va omplint, tram per tram, l'acte descentralitzat de la diada de l'Onze de Setembre

Així es va omplint, tram per tram, l'acte descentralitzat de la diada de l'Onze de Setembre

Hi haurà mobilitzacions simultànies a Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga. Ja hi ha més de 100.000 inscrits


Per cinquè any consecutiu, la diada de l' Onze de Setembre pren un caràcter reivindicatiu a favor de la independència de Catalunya. L'ANC i Òmnium Cultural han organitzat un 11-S descentralitzat en cinc ciutats, on es produirà una acció simultània encara per determinar. Segons ha comunicat aquest dimecres la mateixa entitat, ja hi ha 100.000 inscrits. Tot i que la xifra és més petita que l'any passat per aquestes dates, l'organització assegura que "creix el ritme" d'inscrits durant la setmana. 
Els cinc eixos del nou estat català
La mobilització serà a les 17.14 hores a cinc ubicacions diferents:
  • Barcelona: al passeig de Sant Joan, de l'Arc de Triomf a la Diagonal
  • Tarragona: a la Rambla Nova
  • Lleida: a la riba del riu Segre
  • Berga: al passeig de la Pau
  • Salt: al passeig dels Països Catalans
Cada ciutat té un significat diferent que correspon a un dels cinc eixos bàsics d'un eventual estat català. Salt és la república de la solidaritat i de la diversitat; Berga, la de la cultura; Tarragona representa un país en xarxa i de progrés; Lleida, l' equilibri territorial, i Barcelona apel·la a la república de les llibertats.
44 trams distribuïts en cinc ciutats
Com és habitual en les mobilitzacions de l'ANC i Òmnium, les manifestacions es divideixen en trams per assegurar una distribució homogènia dels participants. Aquest cop, hi ha 44 trams repartits entre les cinc ciutats. L'ocupació dels trams és la següent:
  • Barcelona (8): sis trams amb ocupació baixa, un amb ocupació mitjana i un altre amb ocupació alta.
  • Tarragona (10): nou trams amb ocupació baixa i un amb ocupació mitjana.
  • Lleida (10): vuit trams amb ocupació baixa, un amb poca ocupació i un altre amb ocupació mitjana.
  • Berga (10): set trams amb ocupació baixa, dos amb ocupació mitjana i un amb ocupació alta.
  • Salt (6): quatre trams amb ocupació baixa i dos amb poca ocupació.
Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web o per telèfon, i de forma individual o en grup. El sistema atribueix un tram d'una de les cinc ciutats en funció de la comarca on viu el participant.
El doble significat del lema "A punt"
El lema d'aquest any és "A punt", que significa que Catalunya "ja està preparada" per ser un estat independent i que "el punt final" del procés independentista cada dia està més a prop. Així doncs, si l'any passat el punter que va recórrer la Meridiana posava l'èmfasi "en el camí, en la direcció", aquest any el focus està en "el final, la destinació i l'arribada".

Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors

Economia

Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors

La cadena manté l'activitat normal i afirma tenir molts inversors interessats



Captura de pantalla 2016-08-24 a las 13.52.45
L’empresa propietària de la cadena d’electrodomèstics Miró ha anunciat que presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a tota la plantilla, 339 persones a tot Espanya, que preveu reduir si troba compradors, ha informat en una carta al comitè d’empresa.
La missiva exposa que la companyia espera ‘poder arribar a acords amb tercers’ que permetin que part de les botigues i la seu central de l’empresa puguin ser adquirides amb la possibilitat que part del seu treballadors puguin veure’s desafectats de l’acomiadament col·lectiu, ha publicat Economia Digital.
Miró, propietat del fons suís Springwater Capital a través de la societat Kabaena Directorship, plantejarà l’ERO en el marc del concurs de creditors que ha presentat a començament d’agost als jutjats de Barcelona.
El director general de Kabaena Directorship, Matteo Buzzi, ha explicat a Europa Press que aquest ERO és un ‘pas necessari’ pel concurs de creditors, però que el seu projecte és de continuïtat del negoci.
Ha destacat que les botigues Miró i el portal de venda en línia mantenen i mantindran la seva operativa normal, i que estan parlant ‘amb molta gent’ interessada a donar continuïtat a una marca potent en el seu segment.
Alhora, ha incidit en la voluntat de ‘salvaguardar el màxim numero de llocs de treball possible’ malgrat l’escenari complex que suposa un concurs de creditors.
Springwater Capital va adquirir Miró en plena liquidació a final deL 2014, i ara busca un nou comprador després de no haver aconseguit els seus plans de reflotar la companyia, amb mesures que incloïen un ERO en marxa per a 119 treballadors.
L’ERO va ser acordat amb els sindicats a començament de juny per a les esmentades 119 persones a tot Espanya, la quarta part d’una plantilla integrada per 430 treballadors, per reestructurar-se i centrar la seva activitat a Catalunya i Balears.


Us pot interessar

AQUELARRE DE CERVERA

dimecres, 17 d’agost del 2016

Una grallera s’atreveix a tocar ‘Els Segadors’ en ple Valle de los Caídos

Uncategorized

Una grallera s’atreveix a tocar ‘Els Segadors’ en ple Valle de los Caídos

Roser Olivé explica que ho va fer en homenatge a tots els catalans que hi són enterrats



Captura de pantalla 2016-08-16 a les 13.31.58
La grallera Roser Olivé es va atrevir a tocar ‘Els Segadors’ en ple Valle de los Caídos i ha compartit el vídeo a les xarxes, que s’ha convertit en viral en poques hores. L’acció la va dur a terme divendres en el transcurs d’un viatge a Madrid i amb la intenció d’homenatjar tots els catalans que hi són enterrats.
Segons que ha explicat a VilaWeb, no va ser gens fàcil. En un principi volia interpretar l’himne a la porta del temple, molt a prop de la tomba del dictador, però en va desistir per no crispar els ànims dels presents. ‘Me’n vaig allunyar una mica i vaig cercar l’enquadrament perquè es veiés la creu’. Després de tocar la gralla durant gairebé un minut, Olivé va desar ràpidament l’instrument i se’n va anar. ‘Ressonava molt i la gent se’m va començar a acostar. Tremolava’, confessa la mestra grallera de l’escola El Tecler de Tarragona.

Vegeu el vídeo ací:

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

divendres, 12 d’agost del 2016

Música, teatre i artesania al XXII Mercat Medieval de Guimerà

Cultura > Cultura popular

Música, teatre i artesania al XXII Mercat Medieval de Guimerà

Es destaca l’obra de teatre ‘Els primers homes’, sobre l’origen de la població



yacim_8663-Mercat medieval guimera2
Aquest vespre comença el XXII Mercat Medieval de Guimerà, que durarà tot el cap de setmana i aplegarà activitats per a adults i petits. Demà i diumenge s’hi podran trobar un centenar de parades amb productes propis de l’edat mitjana i una quinzena d’artesans que faran demostracions dels oficis de l’època com ara la forja, picapedrers, elaboració d’estris d’espart, macramé, cistelleria o treballs sobre pergamí.
A més, també hi haurà cercaviles, representacions d’escenes de vida medieval, actuacions de joglars i músics a la plaça Major, i espectacles teatrals i de circ. La companyia La Cremallera serà l’encarregada d’amenitzar la festa.
L’obra de teatre més destacada, que es representarà dissabte i diumenge a les 10.30, s’anomena Els primers homes i és escrita pel guimeranenc Roger RosichL’obra descriu l’origen de la població, a principi del segle XI, quan el cavaller germànic Wigmar va reconquerir la vall i hi van construir la torre de guaita per a protegir-se dels sarraïns. També es podrà visitar l’exposició de pintura sobre seda de Lourdes Déu, al museu La Cort del Batlle.
El tret de sortida, però, serà avui a les 20.30 hores amb el pregó, a càrrec de Josep M. Minguella, ex-jugador de futbol i intermediari del Barça. Nascut a Guimerà, Minguella va ser l’home que va dur al Barça estrelles com ara Maradona, Romario o Leo Messi.
Es tracta del 22è mercat que es fa, però des que es va recuperar la tradició i prou. La vila de Guimerà va rebre el dret de mercat setmanal el 1294 gràcies al rei Jaume II. Fou des de llavors quan va començar a créixer el poble com un nexe de trobada, d’intercanvis de mercaderies i de contractes.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Guia per trobar la “Catalunya rica” i la “Catalunya pobra” al mapa

Regressions
Reflexions amb dades
renda_municipis_thumb

Guia per trobar la “Catalunya rica” i la “Catalunya pobra” al mapa


Arran de la recentment divulgada festa de (part de) la “jet set” catalana a Cadaqués, en Joan Mena ha fet una piulada que ha aixecat força polseguera. Diu en Mena:
Després ha aclarit que la crítica “anava referida a l’elitisme excloent que desprèn la foto”:
Però, tot i l’aclariment, la contraposició implícita Cadaqués (Catalunya benestant) contra Badia (Catalunya real) és ben evident. I tot plegat m’ha fet pensar en aquelles altres declaracions de fa un temps d’en Josep Manel Busqueta en què, altre cop, es contraposava una suposada Catalunya metropolitana, treballadora i progressista amb una de rural, benestant i conservadora. En motiu d’aquelles declaracions d’en Busqueta, en Marc Sallas ho va explicar de la millor manera possible: “És la vella teoria de les dues Catalunyes, allò que alguns han anomenat ‘soleturisme’, és a dir, la tesi de la divisió ètnica de fons: els catalans de la ceba preocupats per les qüestions nacionals perquè tindrien les qüestions materials garantides i els catalans amb uns altres orígens preocupats fonamentalment per les qüestions materials, per la supervivència, sense preocupacions d’ordre nacional. La Catalunya catalana i socialment reaccionària i la Catalunya social i ‘a-nacional’.”
No sóc capaç d’explicar millor que el Marc Sallas per què aquesta concepció de les “dues Catalunyes” ha estat feliçment superada per l’esquerra independentista (i, de fet, com la superació d’aquesta concepció és ben bé al centre del corpus ideològic de l’esquerra independentista). Com que el ‘soleturisme’ és recurrent, però, sí que vull puntualitzar que aquesta concepció de la Catalunya metropolitana pobra contra la Catalunya rural benestant no s’aguanta des del punta de vista empíric.
Efectivament, l’Idescat recull dades sobre la renda familiar disponible dels municipis de més de 5.000 habitants (i totes les capitals de comarca). La renda familiar disponible mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi, i per tant és una bona mesura per comparar com de “benestants” són diferents municipis. A la figura de sota, he representat les dades que facilita l’Idescat per fer-ne més senzilla la interpretació.
renda_municipis
Figura 1. Renda familiar disponible en municipis de més de 5.000 habitants (i capitals de comarca) comparats amb la renda familiar disponible mitjana de Catalunya (100). Valors per sota de 100 (color rosa o blanc) corresponen a municipis amb menys renda familiar disponible que la mitjana de Catalunya, i valors per sobre (color verd) a municipis amb més renda familiar disponible que la mitjana de Catalunya. No hi ha dades pels municipis que apareixen de color gris.
Observem, doncs, com deia, que la concepció ‘soleturista’ d’una Catalunya metropolitana empobrida contraposada a una de rural benestant és errònia i que, de fet, la Catalunya metropolitana és, en general, més rica que no pas la rural. Per tornar a l’exemple del principi: la renda familiar de Badia del Vallès és un 85.5% de la mitjana de Catalunya (per sota de la mitjana i, efectivament, de les més baixes de l’àrea metropolitana), però la d’Alcanar, per exemple, és del 65.4%! I la de Roses un 67%! I la majoria de capitals de comarca tenen rendes familiars disponibles més baixes que Badia!!
Potser seria el moment que una certa esquerra abandonés aquest discurs que no només és perniciós sinó que, a més, i com veiem, és manifestament contrafactual.
Afegeix un comentari

Els nostres olímpics (Dia 7 – La prèvia)

Els nostres olímpics (Dia 7 – La prèvia)



12:30h – Sergio García
Golf: individual masculí


Segona jornada de la competició de golf, que inverteix l’ordre del primer dia en que Sergio García va acabar amb dos cops sota par i l’11è lloc a la classificació. L’objectiu passa per repetir o millorar actuació i esperar que el temps acompanyi la prova. D’aquí a dos dies ja es reparteixen les medalles: no es pot despistar.
Sergio Garcia

14:30h – Lois Maikel Martínez
Atletisme: Llançament de disc

Debuta l’atletisme als Jocs de Rio i un dels primers en començar a competir a l’estadi olímpic serà l’atleta del Playas de Castellón, nascut a l’Havana (Cuba) i establert des de fa 8 anys al País Valencià. En la seva segona participació olímpica aspira a classificar-se per a la final.
maikelmartinez

15:00h – Beatriu Ferrer-Salat
Hípica: Doma Clàssica / Gran Premi Especial

Per segon dia consecutiu l’amazona catalana tornarà a fer parella amb el seu cavall Delgado per intentar millorar la nota de la fase de classificació i accedir a la prova d’exercici lliure. Necessita acabar entre les 18 millors puntuacions. pot aconseguir-ho.
hipica

16:06h – Aina Cid i Anna Boada
Rem: Dos sense timoner

La Final A compta amb la presència de la jove parella barcelonina / ampostina disposada a plantar cara a algunes de les seves referents i, en definitiva, a les millors del món. Tot el que sigui competir de tu a tu amb les altres 5 parelles de la final serà una fita increïble per a Boada i Cid, que parteixen amb un diploma olímpic i a qui la lluita per les medalles, a priori, havia de quedar fora del seu abast. Són animals competitius.
CpWrOhZWEAACx3Q.jpg_large

15:50h – Pol Moya i Daniel Andújar
Atletisme: 800 metres

L’andorrà Moya arriba a Rio amb l’objectiu de fer el millor paper possible davant alguns dels candidats a podi com el polonès Lewandowski. Andújar, de la seva banda, opta a classificar-se per a les semifinals. El d’Almoradí, de 22 anys, competeix a la mateixa sèrie que Aman o Bosse.
andujar

18:05h – Jordi Xammar i Joan Herp
Vela: 470

La jove parella catalana afrontarà les mànegues 5 i 6 de la classe 470 amb l’objectiu de lluitar per situar-se entre els 10 primers i recuperar posicions a la classificació general. Han de tornar a afinar els detalls i lluitar entre els millors com ja van fer en la primera regata olímpica.
xammar herp

18:15h – Bàrbara Cornudella i Sara López
Vela: 470

A mesura que van disputant mànegues les cosines del maresme es troben més a gust a les aigües brasileres. Ahir, per exemple, ja van acabar una de les regates al top 8 de la competició. L’objectiu passa per continuar millorant i mantenir vives les opcions de disputar la medal race.
cornudellalopez

18:15h – Ivan Pastor
Vela: RS:X

El de Santa Pola afronta les tres darreres regates abans de la medal race situat a la 16a plaça de la general i sabent que no hi ha marge d’error perquè en una cursa va sumar 37 punts que l’obliguen a no fallar. L’accés a la cursa per les medalles (es classifiquen els 10 millors) és francament complicat: Pastor hauria de completar tres mànegues situat al top 10 per tenir esperances.
pastor

18:30h – Rafa Nadal i Roberto Bautista
Tennis: Torneig individual

Els quarts de final obren la primera porta cap a la lluita per les medalles al castellonenc i al manacorí. Nadal, que haurà de reservar forces per a la final de dobles masculina, jugarà contra el brasiler Thomaz Bellucci, que ha derrotat a rivals assequibles en rondes anteriors (Goffin, Cuevas, Brown). Bautista Agut, de la seva banda, s’enfronta a l’argentí Juan Martín Del Potro, el que va ser botxí de Novak Djokovic a primera ronda.
bautista

19:16h – Antonio Arroyo i Marc Sánchez
Natació: 1.500 lliures

La prova del fons en piscina és l’escenari en què competiran a la tercera sèrie el de Viladecans i el mallorquí que intentaran igualar o bé superar els seus millors registres personals. La classificació per a la final (no hi ha semifinals) és pràcticament una utopia.
sanchez

19:40h – Sílvia Navarro – Handbol

4a jornada de l’handbol femení i màxima igualtat al grup A, amb quatre seleccions empatades al capdavant amb dues victòries i una derrota. La selecció espanyola aspira a prendre avantatge amb el partit contra Romania, un dels rivals més assequibles del grup, però que ja ha donat una sorpresa a Rio.
navarro

21:00h – Helena Casas
Ciclisme en pista: velocitat per equips

Helena Casas farà el seu debut olímpic fent parella amb la basca Tania Calvo a la prova de velocitat per equips, en què han aconseguit una de les 8 places olímpiques. En una prova que es resoldrà amb la lluita per les medalles aquesta mateixa nit, Casas i Calvo han de fer el millor crono possible per mirar d’evitar el duel pel 7è lloc.
helena casas.jpg

21:30h – Marc López i Rafa Nadal
Tennis: Dobles masculins

Ha arribat la gran cita de la jornada: Marc López i Rafa Nadal juguen la final del quadre de dobles masculins contra la sorprenent parella romanesa formada per Mergea i Tecau, que han eliminat a argentins, brasilers o nord-americans per arribar fins a la gran cita del torneig. López i Nadal tenen medalla assegurada, però són favorits per a endur-se l’or.
nadallopez

22:00h – Selecció espanyola d’hoquei masculí

Darrer partit del grup A per a l’equip en què brillen jugadors com Roc Oliva, Xavi Lleonart, Quico Cortés o Àlex Casasayas. S’enfronten a la Gran Bretanya amb la tranquil·litat de saber que l’accés a quarts està garantit. Si guanyen o bé empaten, s’asseguraran la segona plaça de grup.
hoquei

22:45h – Selecció espanyola de bàsquet femení

Quarta jornada de la fase de grups i arriba el rival a priori més assequible per a l’equip que Alba Torrens està liderant a la pista cada partit d’aquests Jocs sota la direcció de Laia Palau. El Senegal encara no ha sumat cap triomf. Espanya ha de vèncer per mantenir opcions de lluitar per la segona plaça de grup, que ara mateix ostenta Canadà.
palau

01:50h – Competició de waterpolo masculí

En bona dinàmica després de les dues victòries consecutives contra els EUA i Croàcia, la selecció de Marc Minguell, Dani López Pinedo i companyia afronta el partit teòricament més assequible de la fase de grups contra França. Una victòria els obre de bat a bat la porta dels quarts de final. A les 15:20h hi haurà un autèntic partidàs entre Itàlia i la Croàcia de Xavi Garcia. Al grup A, el Brasil d’Adrià Delgado vol continuar el campionat de somni amb un nou triomf contra Grècia.
español

03:20h – Mireia Belmonte
Natació: 800 lliures

La darrera final de Mireia Belmonte als Jocs Olímpics serà la prova en què és la vigent subcampiona olímpica però en què no ha centrat esforços en els darrers temps. En aquest cas, l’accés a la final ja és un èxit per a la badalonina, que malgrat tot, intentarà plantar cara a les favorites i lluitar per apropar-se al tercer lloc de podi.
belmonte

Cinc milions de joves europeus no estudien ni treballen




Cinc milions de joves europeus no estudien ni treballen

Espanya és el tercer país de la Unió Europea on més ha crescut aquest col·lectiu en l’última década

Segons la Unesco, avui 12 d’agost, Dia Internacional de la Joventut, se celebra “el poder de la creativitat i l’impuls innovador que els joves aporten a totes les societats”. Les dades que va publicar ahir l’oficina d’estadística Eurostat, però, mostren un escenari molt dur per als menors de 24 anys de la Unió Europea (UE). Segons l’organisme, el 2015 uns cinc milions de joves comunitaris d’entre 20 i 24 anys ni estudiaven ni treballaven, un 17,3% del total en aquesta franja d’edat.
L’atur juvenil va empènyer Espanya a la sisena posició del rànquing de joves en aquesta situació, amb un 22,2%, empatada en la mateixa proporció amb Xipre. Itàlia, amb una taxa del 31,1%, és a dir, gairebé un de cada tres joves, encapçala una llista que lideren els països més perjudicats per la crisi econòmica. D’aquesta manera, el segon país amb més proporció dels denominats ni-ni és Grècia, amb un 26,1%, seguida de Croàcia (24,2%) i Romania (24,1%).
Les diferències estructurals que separen el sud i l’est de la UE dels socis comunitaris del nord també són visibles en aquestes dades. Els Països Baixos (amb un 7,2%), Luxemburg (8,8%) i Alemanya, Dinamarca i Suècia (tots tres amb un 9,3%) són els estats membres que registren les taxes més baixes.
Problema estructural
A banda d’estar entre els deu països amb més joves en aquesta situació, Espanya és el tercer soci comunitari on ha crescut més aquesta proporció en l’última dècada. Des del 2006 el percentatge ha passat del 13,2% al 22,2% actual, un increment de nou punts.
Aquest creixement només el van superar Itàlia, on la diferència s’eixampla en 9,5 punts, i Grècia, on va augmentar 9,3 punts. Per contra, en alguns dels països del nord, com Alemanya i Suècia, van aconseguir reduir el nombre de joves que ni estudien ni treballen, en un 5,9% i un 3,4%, respectivament.
Segons el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, aquestes dades tan sols són un reflex del problema estructural que perviu al mercat laboral espanyol. “En els millors anys l’atur juvenil a Espanya sempre ha continuat estant en nivells del 20%, no es pot atribuir només als efectes de la crisi econòmica”, explica. A més, l’acadèmic defensa que aquest tipus d’estadístiques contribueixen a estigmatitzar un segment de la població que sí que vol treballar. “No s’hi inclou quants d’aquests ni-ni estan buscant feina activament o si s’han apuntat a cursos no reglats”, comenta Montalvo.
Per a la UGT, aquesta tendència no mostra signes de canvi a Espanya, malgrat la caiguda continuada de l’atur. El sindicat va denunciar ahir que el nombre de joves que treballen o busquen feina va caure “dràsticament” respecte a l’any passat, ja que hi ha 353.800 treballadors actius menys d’entre 18 i 35 anys, segons s’extreu de les dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa. El sindicat considera que aquest descens es deu a l’extensió de “l’efecte desànim” a tots els trams d’edat, per la “falta d’oportunitats de feina i de formació”.
De fet, un estudi publicat ahir per Adecco revela que els joves espanyols són els més pessimistes respecte a la possibilitat de trobar la primera feina. L’informe recull que un 42,2% dels espanyols entre 18 i 30 anys creuen que no trobaran feina durant el primer any de cerca després d’acabar la seva formació.
Fracàs de la Garantia Juvenil
La publicació d’aquestes dades també posa en el punt de mira un dels programes estrella de la Unió Europea per acabar amb l’atur entre els joves d’entre 16 i 24 anys: la Garantia Juvenil. La UGT va recordar que al maig aquest pla només havia beneficiat 19 de cada 100 menors de 30 anys a Espanya, cosa que considera com un fracàs per a aquesta política comunitària.
En la mateixa línia, el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE) criticava en un informe que, malgrat que la Garantia Juvenil ja té un any de vida, el nombre de sol·licitants continua sent inferior al 20% del total que s’hi podria inscriure. El CJE denuncia la falta de control sobre el tipus de contractes que ofereix el pla, que en moltes ocasions suposen “una precarització de l’ocupació juvenil”. En paraules de la presidenta del CJE, Julia Chica, els joves han passat a ser “el col·lectiu amb el risc més alt d’exclusió social”.