dimecres, 29 de juny del 2016

Polèmica per la participació d'Àngel Ros en un acte d'una entitat d'arrel franquista

Caliu Ilerdenc

Polèmica per la participació d'Àngel Ros en un acte d'una entitat d'arrel franquista

La Crida per Lleida lamenta que l'alcalde hagi celebrat l'aniversari del Caliu Ilerdenc nascut l'any 1941

, Lleida | 29/06/2016 a les 19:45h


Àngel Ros, alcalde de Lleida | ACN
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha participat aquest dimecres a la celebració del 75è aniversari de l’associació cultural Caliu Ilerdenc, acompanyat dels seus membres i el seu president, Pere Clapés, al capdavant. El paer en cap ha agraït la tasca que realitza l’entitat cultural en la defensa i la difusió del patrimoni, la història i les tradicions lleidatanes.

La presència del paer en cap en aquest acte ha irritat la Crida per Lleida, que havia demanat que Ros no hi participés atenent que aquest col·lectiu va estar estretament lligat a la dictadura franquista.

Segons la formació, el Caliu Ilerdenc "va funcionar com un "lobby" de poder durant la dictadura de Franco, ja que era allà es decidien la majoria de càrrecs polítics importants de la ciutat i la província i que entre els autoanomenats caliuencs, hi haurà tots els futurs càrrecs franquistes de la ciutat".
A més, la Crida recorda que aquesta entitat va ser una de les impulsores del "leridanismo", moviment pseudocultural que va intentar la descatalanització Lleida al llarg del franquisme.
 

Les connexions del Grup Planeta amb el complot de Fernàndez Díaz

FERNÁNDEZGATE


País

Les connexions del Grup Planeta amb el complot de Fernàndez Díaz

El grup editorial no té previst fer fora el seu cap de seguretat Antonio López López



Logotip del Grup Planeta (fotografia: Enciclopedia.cat).
Logotip del Grup Planeta (fotografia: Enciclopedia.cat).
El Grup Planeta no té previst de despatxar el seu cap de seguretat, Antonio López López, que ara com ara continua al càrrec, segons que informen a VilaWeb fonts de l’empresa. Recordem que López López apareix a la conversa entre el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández, i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, que el diari Público ha fet públiques, en què es demostra un complot antiindependentista des de les altes esferes del poder. Concretament, sembla que l’any 2014 el cap de l’Oficina Antifrau va demanar l’ajut al Grup Planeta per a investigar al pare d’Oriol Junqueras. Heus ací el fragment de l’entrevista:
«Jo ara intento convèncer el Grup Planeta perquè em faci una investigació –però que no hi aparegui ningú i no sigui gens sospitosa– d’una informació que em va arribar i que no sé si es veritat (i per això no m’atreveixo a prendre-me-la com a tal i l’externalitzo perquè algú la investigui com cal), que és un enriquiment del pare d’Oriol Junqueras al municipi de Puigcerdà, en terrenys i més. (…)He parlat amb el director de seguretat de Planeta, que és un home de la policia, Antonio López López, i li he dit: ‘Escolta, sabent com pensa José Manuel Lara, ens interessa. Si vols, ho podeu fer vosaltres. A mi m’interessa que comproveu adjudicacions, requalificacions, en nom o com a apoderat en els últims vuit anys. Que hi apareguin noms i tal. I després dóna-m’ho, que ja ho posaré en ordre jo’.»
Antonio López López, comissari de policiaEn la compareixença de Daniel de Alfonso al Parlament de Catalunya (vídeo), el cap de l’oficina antifrau va donar més detalls sobre Antonio López López. Segons De Alfonso, l’actual cap de seguretat del Grup Planeta havia estat comissari de policia, i és amic personal seu. Concretament, va dir-ne:
«Em sap greu per aquest grup editorial que no té res a veure amb tot això, però res. Però com que surt el seu nom, i per a netejar-ne la possible sospita o màcula, que ha d’estar immaculat, ho explico: a mi em ve a veure entre moltes altres persones un detectiu privat d’un cert renom. I em porta una certa informació. Li dic que si l’ha obtinguda de manera il·lícita ni la tregui del maletí, que no em serveix de res. No puc investigar el que em proposa, perquè no tinc ni el personal ni els mitjans. I li dic: ‘Pensa alguna altra cosa.’ I em diu: ‘Tinc una idea; tu tens un conegut. Va ser comissari de policia aquí. Sé que sou bons amics. T’has avingut amb tots els comissaris de policia al llarg de la teva vida professional com a jutge. Sé que sou amics. Parla’n amb ell. Ell està al capdavant d’un determinat grup empresarial i editorial. Pregunta-li-ho. Em sembla que ells estarien disposats a col·laborar.»
El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, al Parlament (Foto: ACN)
Daniel de Alfonso, al parlament (fotografia: ACN).
Jo li dic: ‘Mira, si a tu no et puc pagar perquè no tinc ni fons reservats ni mitjans de cap mena, doncs encara menys puc pagar un equip de seguretat d’un grup editorial que em demanarà més diners.
I em diu: ‘No, no. Parla’n amb ell, perquè potser t’ho poden fer.’
I això és el que vaig fer. Vaig parlar-ne amb aquest policia. Ex-policia. I l’ex-policia, com a bon amic, em va rebre. I efectivament l’ex-policia ho va consultar. I al cap de tres o quatre dies em diu: ‘Mira, no. Que no hi veiem res. Que no.’ I això és el que va passar. Ni més, ni menys.»
‘Antonio López López no fa classes a la UB’
Entre els professors del màster de seguretat privada que imparteix la Universitat de Barcelona (UB), hi ha un senyor que es diu Antonio López López. VilaWeb s’ha posat en contacte amb el director del màster, Carlos Villagrasa Alcaide: ‘El mateix nom, persones diferents. L’Antonio López López que fa classes aquí no és del Grup Planeta. Treballa per a El Corte Inglés.’ El setmanari la Directa va publicar la setmana passada aquesta informació sobre policies, i ex-policies, que treballen de caps de seguretat de grans empreses al país. Són policies que es passen a la privada.
El Grup Planeta i la maniobra contra MasUn altre moment en què apareix el nom del Grup Planeta és quan Daniel de Alfonso informa Jorge Fernández Díaz que diversos empresaris estan al corrent, i veuen bé, una operació per a fer fora Artur Mas del capdavant de CDC, i substituir-lo per Germà Gordó. Concretament, el cap de l’Oficina Antifrau diu això a Jorge Fernández Díaz: «He mogut fils pel meu compte. Sempre he anat proposant idees i quan he anat a parlar amb empresaris… T’ho resumeixo molt. Hem anat parlant amb Isidre Fainé: esmorzars cada mes i comentem coses; amb José Luis Bonet [Freixenet], que fins i tot ve als dinars que jo organitzo a Santander a l’estiu; amb Julio Fernández, de l’associació d’empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara [Grup Planeta]… I vas parlant amb empresaris forts i diuen: ‘D’això n’has de parlar, aquesta és la sortida.’»
El Grup Planeta i el procés d’independència
José María Lara Bosch (Foto: ACN)
José María Lara Bosch (Foto: ACN)
Les converses entre Daniel de Alfonso i Jorge Fernández Díaz van ser l’any 2014, quan el Grup Planeta era presidit per José Manuel Lara Bosch (1946-2015), que es va morir poc temps després. Lara Bosch va ser un dels empresaris catalans que més es va pronunciar contra el procés d’independència català. Va arribar a afirmar que si es declarés la independència traslladaria la multinacional fora de Catalunya.
Un cop mort Lara Bosch, l’equip directiu que li va succeir va reafirmar-se en la mateixa direcció. El president del grup, José Crehueras, va dir que la posició del grup ‘és inequívoca’ i el fill menor i conseller delegat del grup, José Lara García, va dir durant la gala dels premis Planeta: ‘Crec que avui pensem exactament igual que el meu pare va dir el 2012’, i que ell ‘no era qui’ per a rectificar el seu pare.
El Grup Planeta i el franquismeEl Grup Planeta va ser fundat per l’avi dels actuals hereus, José Manuel Lara Hernández, que va néixer el 1914 a El Pedroso, Sevilla, i que va acabar essent capità a la Legió espanyola. Va entrar amb les tropes de Franco per la Diagonal de Barcelona. Dels inicis de Lara Hernández, tothom en recorda el nas per als negocis. L’increïble habilitat per a fer diners. Poca gent en recorda cap més habilitat. Tret de gent com ara Xavier Borràs, que va penjar aquest apunt a internet. Son germà, Enric Borràs, fa anys ja hi havia penjat aquests altres dos parlant d’això mateix (1 i 2): el Lara vell, a vint-i-dos anys, entrant amb les armes a la mà a les impremtes de Barcelona. Robant i amenaçant els impressors. En aquest article de VilaWeb, Enric Borràs deia: ‘En Lara feia allò que volia, perquè era el president del sindicat vertical d’arts gràfiques. Amb aquest càrrec, i armat, entrava a les impremtes. Així va començar l’acumulació de capital de l’empresa Lara.’
El Grup Planeta i les televisions
La Sexta NocheGairebé un segle després que l’avi Lara comencés l’editorial, l’actual Grup Planeta és una multinacional que s’estén molt més enllà dels llibres. El poder del grup es troba sobretot a les televisions i mitjans de comunicació. La web del grup explica tota sola fins on arriba el seu poder: ‘És accionista de referència del diari La Razón i d’Atresmedia, que inclou els canals de televisió Antena 3, La Sexta, Neox, Nova i Mega; les emissores de ràdio Onda Cero, Europa FM i Melodía FM; producció de cinema i televisió; portals de televisió i cinema online; i gestió de publicitat multimèdia (televisió, ràdio i internet)’.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Per què puja tant el PP a Barcelona: el districte de les Corts i els vots d’Unió, entre les claus

País > Principat

Per què puja tant el PP a Barcelona: el districte de les Corts i els vots d’Unió, entre les claus

El PP ha estat el tercer partit més votat el 26-J a Barcelona · Ha aconseguit gairebé 12.000 vots més que no pas el 20-D



Mapa electoral de Barcelona per districtes; el 26-J el PP es va imposar a les Corts.
Mapa electoral de Barcelona per districtes; el 26-J el PP es va imposar a les Corts.
La jornada electoral del 26-J va deixar unes quantes sorpreses, però a Barcelona poques coses es van destacar més que la pujada de vots del PP. Va obtenir gairebé 12.000 vots més que el 20-D i va passar de la cinquena posició a la tercera. I primera al districte de les Corts. Com s’explica aquest creixement, sobretot tenint en compte que el seu candidat, Jorge Fernández Díaz, ha estat esquitxat per l’escàndol destapat pel diari Público.
unnamed
Evolució del vot durant les eleccions espanyoles al districte de les Corts (2008 – 2016).
Les Corts és un districte benestant –inclou, per exemple, el barri amb la renda per càpita més alta de Barcelona: Pedralbes–, on les forces de centre i conservadores han estat sempre predominants. El 2008, l’any gran de Carme Chacón, el PSC va guanyar al districte, però el PP i CiU van sumar el 52% dels vots. Quatre anys després aquest percentatge va créixer fins al 62%. CiU va obtenir el millor resultat al districte i a tot el Principat: 16 diputats. El PP esdevenia segona força i Mariano Rajoy obtenia la majoria absoluta.
El 20-D el tàndem PP i CiU va trontollar (37%). Convergència es presentava com a eix central de la coalició Democràcia i Llibertat (DL), però sense Unió. DL va tenir una sagnia de vots considerable, de més del 15%. El partit que encapçalava Duran i Lleida, malgrat no obtenir representació al congrés espanyol, va captar més del 3% dels vots. Una part del sobiranisme, a més, es va decantar per ERC i no per DL. Tanmateix, la candidatura que encapçalava Francesc Homs es va imposar a les Corts. El PP va perdre un 10% dels vots i fou superat per En Comú Podem com a segona força. La davallada del PP va anar acompanyada de la irrupció fulgurant de Ciutadans.

La repetició d’eleccions ha portat a una situació fins ara insòlita: el PP ha guanyat al districte de les Corts. Ha crescut un 21,7%: ha capitalitzat part del suport d’Unió (1.534 vots), que no s’ha presentat, i s’ha nodrit de la caiguda de Ciutadans (1.355 vots). El PP, a més, ha estat afavorit per les pèrdues de vots que han afectat els seus dos rivals per aconseguir el lideratge al districte: CDC i ECP.
La resta de BarcelonaEl PP ha estat capaç de mantenir alguns dels seus bastions, com ara Nou Barris, i ha estat capaç de créixer en més zones de Barcelona. No són efemèrides com la victòria aconseguida al districte de les Corts, però són petits detalls que li han permès d’aplegar aquests 12.000 vots extra. Per exemple, també ha tingut un creixement considerable al cor de l’Eixample: la zona enclosa entre la Diagonal al nord, el carrer de Balmes a l’oest, el carrer de Roger de Llúria a l’est i la plaça de Catalunya al sud.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

diumenge, 26 de juny del 2016

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Sílvia Sagalà
,
22/06/2016

Fires i festes

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Surtdecasa.cat

Reus celebra del 24 al 29 de juny la seva festa major gran

Foto: 

Surtdecasa
Si hi ha uns dies marcats en vermell al calendari dels reusencs són per la Festa Major de Sant Pere, la festa grossa de la ciutat que durant uns dies acull desenes d'actes per a tots els públics. Els reusencs surten de casa pràcticament cada dia perquè sempre hi ha una celebració o una altra en algun punt de la ciutat. Són dies de reunir-se amb amics i família per gaudir plegats dels petits rituals que conformen el conjunt de la festivitat. El millor és que us feu amb un programa, que us perdeu pels carrers de Reus i intenteu participar en totes les activitats possibles, però aquí us en proposem 10 que són imperdibles. Bona Festa Major a tothom!

1. Barraques

Del 23 al 25 de juny
Parc de la Festa
Un dels actes més destacats dels dies previs a Sant Pere són les Barraques de la Festa Major. Quatre dies consecutius de concerts envoltats per les parades de totes les entitats participants. Inicialment el dimecres 22 no hi havia d'haver concerts però finalment hi actuaran els tres finalistes del concurs Reussona, Efecto Vacío, Euler i The Krav Maga. Un dels dies que habitualment congrega més gent al Parc de la Festa és el de la revetlla de Sant Joan. Enguany hi haurà Los Guardians del Pont, amb membres de Sangtraït fent un tribut al grup de rock dur gironí, Juantxo Skalari, Vergüenza Ajena i Mafada. Divendres, la Coordinadora de Barraques Reus ha apostat per programar el rap del lleidatà Pablo Hasél, l'ska d'Itaca Band, el hardcore punk de Kop i el trash-metal de Crisix. El darrer dia, dissabte, comença ben d'hora, a les 19:30 h, amb activitats destinades als més petits de la família, l'animació infantil de Jaume Barri. Els concerts tindran lloc al vespre i aniran a càrrec d'Imoonere, Muyayo Rif, El Son de la Chama, La Sra.Tomasa i Lágrimas de Sangre.
Consulta aquí l'hora d'actuació de cada grup
 

 

2. El Foc de Sant Joan

Dimecres 23, a partir de les 17:30 h
Diversos espais de la ciutat

Com no pot ser de cap altra manera, el foc també és el protagonista de la revetlla de Sant Joan de Reus. Comença a quarts de sis al Santuari de Misericòrdia amb la recepció del Foc del Canigó. El Patronat Sardanista iniciarà el primer tram del recorregut de la torxa de la flama i seran els relleus dels nens i nenes de l'escola Joan Rebull els encarregats de completar-la. El foc arribarà a les 18 h a la plaça de la Llibertat, s'encendrà el peveter i, a ritme de la sardana 'El País a l'Escola', una trentena de delegacions estendran la flama arreu del territori. Ja a la nit, a les 21 h, la regidora de Cultura de Reus, Montserrat Caelles, encendrà la foguera de Sant Joan a la mateixa plaça i, una hora més tard, serà el torn de la cercavila del Foc. Els Bous i la Vedella de Foc, el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac, el Drac petit, la Cabra petita, la Víbria i la Cabra iniciaran la carretillada des de la plaça del Mercadal disposats a perseguir a tot aquell que passi pel seu voltant.
 

 

3. El pregó i la primera tronada

Dijous 24 de juny, a partir de les 19:30 h
Plaça del Mercada
l
Tot i que els actes previs de la Festa Major són múltiples, Sant Pere no comença oficialment fins el dia 24 amb el pregó. Els primers en anar caldejant l'ambient són els Gegants i la Mulassa que, amb les seves ballades al Mercadal, engresquen a tots els que esperen que la pregonera acabi el discurs al Saló de Plens i es dirigeixi al poble per cridar a la festa. Enguany aquest encàrrec el té l'escriptora Marta Magrinyà, la qual, de ben segur, sorprendrà l'audiència amb un relat ben literari que destil·larà passió pels quatre costats. Aquell mateix dia es descobrirà qui és el Tro de Festa 2016, una distinció que s'atorga a una persona que ha ajudat a enriquir el patrimoni festiu de la ciutat. La inauguració de la Festa Major la clou la primera tronada de l'any, sens dubte, per la majoria, el veritable emblema de la festivitat reusenca, una tradició que data, com a mínim, de 1677. Per qui no l'hagi presenciat mai, us direm que consisteix en l'explosió de morters de pólvora que es troben a una distància de tres metres però units entre si per un fil, també de pólvora, que els va encenent d'un a un.
 

 

4. Cercaviles nocturnes

Dijous 24, a partir de les 21 h
Plaça del Mercadal
La Festa Major de Reus té moments molt protocolaris, com Completes o la mateixa professó de Sant Pere; i d'altres, més arrauxats, com les cercaviles. Amb els anys n'han anat apareixent de noves i ara la gresca està garantida durant tres nits. La primera? La més antiga: la Cercavila del Masclet. Té lloc el dia 24, quan acaba la primera tronada de l'any, des del Mercadal. De fet, el pregoner és l'encarregat de fer el primer tast del beuratge típic de la festa fet, a parts iguals, per Vermut Miró i Plim. El recorregut gira entorn de la beguda i hi participen, en forma de cercavila, diversos elements del seguici festiu.
 
Diumenge 26, a partir de les 23:30 h
Plaça del Mercadal
Diumenge 26 és el torn de La Nit de Fer l'Índiu. L'Àliga i els gegants Indis pujaran des de l'Ajuntament fins al Campanaret en cercavila per recollir l'element convidat d'aquest any: el Ball de Cercolets que compleix 20 anys. Junts emprendran el camí de tornada per acabar la nit amb un ball de gralles, cada vegada més popular, que musicaran els Ganxets, els Grallers del Baix Camp i Canya d'Or.
 
Dilluns 27, a partir de les 23:30 h
Fossar Vell
La darrera de les cercaviles és dilluns als peus del campanar. Allí hi apareixerà un fill il·lustre de la ciutat i començarà El Tomet de Sant Ganxet pel voltant de la Prioral amb l'acompanyament musical de Bandsonats i Tocabemolls. En finalitzar, hi haurà concert de festa major amb Metralla.
 

 

5. Presentació de l'Àliga petita

Dissabte 25, a partir de les 10 h
Plaça del Mercadal

L'Àliga ocupa un lloc especial en el seguici festiu de la ciutat, no és l'element més antic ni tampoc el més voluminós, però sens dubte és el més protocolari i això el converteix en una peça especial del seguici. La seva elegància aclapara les mirades dels presents quan passa, especialment en el moment en què dansa un dels seus balls de lluïment. Enguany és un any important per aquesta creació de Manel Llauradó perquè compleix 20 anys i perquè els seus responsables ho celebraran presentant l'Àliga petita, un element que s'incorporarà enguany al seguici festiu petit. Es mostrarà a la ciutadania per primera vegada dissabte 25 al matí i estarà acompanyada pel Drac petit de la Geltrú, la Vibrieta de Tarragona, la Cucafera petita de Tortosa, el Lleonet del Vendrell, el Bou de l'Argentera i, a més, l'Àliga de la Patum Infantil de Berga i la Mulassa petita de Reus, que en seran les padrines. Quan els reusencs ja la coneguin, tots plegats iniciaran una cercavila pels carrers del nucli antic de la ciutat, i acabaran de nou al Mercadal on tindran lloc els balls de lluïment.
 

 

6. Castells

Dissabte 25, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Un altre dels emblemes reusencs són els Xiquets de Reus, la colla castellera de la ciutat que cada vegada aplega més seguidors. Durant les últimes temporades els de la camisa avellana han anat assolint nous reptes i arriben als 35 anys en molt bona forma. Tant que, per celebrar-ho, volen portar a plaça durant la Diada Castellera de Sant Pere el 3 de 9 amb folre més matiner de la seva història. Una construcció que ja van aixecar l'any 2013, després de 17 anys de no aconseguir-ho, mentre signaven la seva millor actuació de la història. Els Xiquets volen continuar fent camí i intentaran aconseguir aquesta nova fita en una actuació on també podrem veure els Nens del Vendrell i la Muixeranga d'Algemesí.
 

 

7. Varietées de Sant Pericu

Del 25 al 27, a partir de les 21 h
Jardins de la Casa Rull

Són moltes les associacions de la ciutat que, amb la seva feina desinteressada, ajuden a enriquir el programa de la Festa Major de Reus. Un d'aquests motors incombustibles és el Bravium Teatre on, des de fa anys, se les empesquen de tots colors per fer-nos passar bones estones. Un exemple el trobem en les Varietées de Sant Pericu, vetllades a la fresca al Jardí de la Casa Rull, amenitzades per diferents actuacions artístiques. La música, la màgia, l'humor o el teatre són alguns dels ingredients d'aquestes exhibicions tan carismàtiques.
 

8. Seguici Petit

Dilluns 27, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Una de les coses més boniques de la Festa Major de Reus és que atrau a la ciutadania des de ben petits. Tots els nens es coneixen el seguici a la perfecció, tenen camisetes i figures dels seus elements preferits i entonen les cançons mentre obren els ulls com a taronges quan els passen per davant. Des de fa uns quants anys, Reus va decidir que volia que els més petits de la casa també poguessin fer desfilar el seguici festiu; per això, poc a poc, s'han anat incorporant rèpliques de les grans de dimensions més reduïdes. Totes elles sortiran en cercavila dilluns dia 27. Enguany ja es comptarà amb la presència de l'Àliga petita, inaugurada uns dies abans, i per Misericòrdia s'hi afegirà un nou element: el Basilisc.
 

9. Completes

Dimarts 28, a partir de les 20 h
Plaça del Mercadal

Els actes més tradicionals de la festa comencen el dia 28 al vespre, a la plaça del Mercadal. El Seguici Festiu al complet ofereix, a les 20 h, els seus primers balls, danses i castells. Des d'allà, inicien l'anada a Completes mentre al Campanar es fa el Toc General de Festa. Com sempre el darrer en abandonar la plaça és l'Àliga que, per protocol, ocupa el darrer lloc, just davant de les autoritats. La jornada està plena de petits grans moments, el primer és el ball solemne curt de l'Àliga a la porta de l'Ajuntament. Quan tots els elements han arribat a la porta de la Prioral de Sant Pere, cap a quarts de deu, comença el Solemne Ofici de Completes i l'obertura de l'arca de l'altar major, on es guarda durant tot l'any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere. Durant la celebració es podran escoltar els 'Goigs de Sant Pere', amb l'acompanyament musical de l'orgue de la prioral. Tot seguit, Toc General de Festa, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la prioral fins a la porta de l'Ajuntament. La festa continua amb les ballades dels Gegants i del bestiari i, quan acaben, l'alcalde surt al balcó del consistori per mostrar un mocador blanc que marca l'encesa de la segona tronada de l'any. Just quan s'acaba té lloc un castell de focs que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanal i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis. Un singular espectacle que s'acompanya per música en viu que permet retrobar un costum antic propi de les festes i solemnitats més importants.
 

 

10. Sant Pere

Dimecres 29, matí: a partir de les 11 h / tarda: a partir de les 18:30 h
Plaça del Mercadal 

La tercera tronada de la festa dóna el tret de sortida als actes més massius del dia del patró de Reus. Es fa a les 11 del mati i, quan acaba, el focus d'atenció no es mou del centre de la plaça perquè és l'escenari de les actuacions individuals de lluïment dels grups festius de la ciutat. A la 1 del migdia, exhibició castellera en solitari dels Xiquets de Reus. L'activitat es reprèn a la tarda, després de dinar, a la Prioral de Sant Pere amb la solemne missa concelebrada que presideix l'arquebisbe Jaume Pujol Balcells. Quan s'acaba, la imatge de Sant Pere surt per la porta de la prioral i després del ball curt de l'Àliga arrenca la professó solemne pels carrers del centre de Reus. Quan la imatge de Sant Pere arriba a plaça, tots els elements del seguici fan una espectacular ballada conjunta i, en acabar, encesa de la quarta i darrera tronada de l'any. A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Quan es torna la imatge a l'urna de l'altar major de la prioral, es procedeix a guardar-la fins a l'any vinent amb les tres claus que custodien l'alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres. El punt final a la festa el posen les darreres ballades del seguici al Mercadal i l'encesa de la Víbria i el Drac, la carretillada de Sant Pere del Ball de Diables i la mostra piromusical.
 
 
 

dijous, 23 de juny del 2016

Nou àudio: De Alfonso diu al ministre que Fainé i altres empresaris planejaven fer fora Artur Mas i posar Germà Gordó

País > Principat

Nou àudio: De Alfonso diu al ministre que Fainé i altres empresaris planejaven fer fora Artur Mas i posar Germà Gordó

També esmenta altres noms d'empresaris el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet



Fotografia: Pere Cardús.
Fotografia: Pere Cardús.
Segons que publicar el diari Público, Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz un plan detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i posar al seu lloc ‘un home de confiança’ que identifica amb l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó. Segons la conversa diversos empresaris estaven disposats a col·laborar en la maniobra contra Mas per a aturar el procés d’independència. Entre altres noms esmenta el director de La Caixa, Isidre Fainé, el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet.
Escolteu i llegiu les frases més destacades del primer àudio:
DA. He mogut fils pel meu compte, sempre he anat proposant idees i quan he anat a parlar amb empresaris…t’ho resumeixo molt. Hem anat parlant amb Isidre Fainé, esmorzars cada mes i comentem coses; amb José Luis Bonet, que inclús ve als dinars que jo organitzo a Santander a l’estiu; amb Julio Fernández, de l’associació d’empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara i vas parlant amb empresaris forts i diuen: ‘això ho has de parlar, aquesta és la sortida’.
DA. I, a Convergència, la persona amb la que jo mantinc…perquè és la persona que en el seu moment el president va dir complint amb la nova Llei de relació Govern de Catalunya i Oficina [Antifrau], a mi em van posar d’interloctur a Germà Gordó.

Escolteu i llegiu les frases més destacades del segon àudio:
DA. A mi no em preocupa el dia 9 de novembre, ministre. Germà Gordó em diu que no es farà, que no es farà per suposat, no ho tiraran endavant amb una suspensió del Tribunal Constitucional.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Els catalans menjaran més d'un milió i mig de coques de Sant Joan

Dijous 23 de juny de 2016

SANT JOAN

La coca de full de pinyons és una de les preferides | Juanma Peláez

Els catalans menjaran més d'un milió i mig de coques de Sant Joan

Reportatge fotogràfic de l'obrador Valero, de Sabadell

La de full de llardons és la preferida, juntament amb la de brioix de crema

Interior alerta de problemes de trànsit a les carreteres catalanes per la revetlla

, Sabadell | 23/06/2016 a les 11:54h
Segons dades del Gremi de Pastissers de Barcelona, els catalans menjarem aquest any unes 1.630.000 coques artesanes, xifra que suposa un increment d’un 2% respecte Sant Joan de 2015. A l’àrea de Barcelona se’n vendran la majoria, unes 920.000.

Pel que fa a preus, cada establiment en posa els seus, però les xifres ronden entre els 16 euros i els 35 euros de mitjana, en funció de la mida i els ingredients. De fet, elements com els pinyons, si són de qualitat, incrementen el preu.

"Si són pinyons de Castella encareixen el preu final, cosa que no passa si els pinyons vénen de la Xina, que són més barats i menys gustosos”, explica Corsellas, de la panificadora Valero, de Sabadell. El preu d’aquest producte varia fins al punt que el primer tipus té un cost de 38 euros el quilo, mentre que el segon baixa fins els 20 euros el quilo.
 
Preparació de la massa. Foto: Juanma Peláez

Tot i que se celebra en menor intensitat, a Sant Joan el seguiran altres festivitats com la revetlla de Sant Pere, el 28 de juny, que permetrà seguir gaudint d’aquests suculents dolços durant tot el que queda de més i ben entrat el proper mes de juliol.

Un obrador artesà

La panificadora sabadellenca Valero fa dies que s’ha posat mans a la feina, i preveu fer en els tres dies previs a la revetlla ni més ni menys que 10.015 coques. “Intentem dedicar tots els recursos personals possibles a fer coques, i fins i tot contractem gent de fora per cobrir la diada”, explica Modest Corsellas, gerent de Valero.
 
La coca de brioix amb fruita també és molt demandada Foto: Juanma Peláez

Per aquest motiu, es deixa temporalment de fer altres tasques menys prioritàries, amb l’objectiu de centrar tots els seus esforços en la jornada. Tota l’activitat d’elaboració de les coques es concentra en l’obrador artesà que la firma té al carrer Cabanyes.

Les coques preferides pels sabadellencs són, segons Corsellas, les de full de llardons, seguides de les de brioix de crema. A la llista s’hi sumen altres clàssics, com ho son les de brioix amb fruites, les de full amb pinyons o les de full farcit de crema.
 
Coca de brioix farcida de nata Foto: Juanma Peláez
 
La coca de full de pinyons és una de les preferides. Foto: Juanma Peláez

Parlem es transforma en operador convergent amb TV, ADSL i fibra

Parlem es transforma en operador convergent amb TV, ADSL i fibra

La companyia oferirà continguts audiovisuals a partir de dilluns amb l'objectiu de llançar la seva pròpia plataforma de TV l'any 2017



Després d'uns mesos d'endarrerir els objectius, l'operadora catalana Parlem oferirà continguts audiovisuals, ADSL i fibra a partir de dilluns. Com ja va avançar l'ARA, aquesta companyia de serveis de telefonia ja s'havia marcat l'objectiu de començar a competir amb els grans del sector a través de l'oferta de diferents serveis i després que gegants com Telefónica, Orange i Vodafone hagin aconseguit recuperar clients de telefonia gràcies a les ofertes de paquets combinats. Tot i això, Parlem es diferenciarà de la resta d'operadors perquè permetrà contractar els serveis per separat i no exclusivament per paquets. 
Aquest anunci arriba el dia després que MásMóvil, segon principal accionista de Parlem (amb un 24% del capital) hagi comprat Yoigo. Per això, Parlem aprofita l'embranzida del seu soci industrial per anunciar plans més ambiciosos d'expansió. Tal com ha explicat aquest dimecres el conseller delegat de Parlem, Ernest Pérez-Mas, l'objectiu de Parlem és arribar als 11 milions d'euros de facturació l'any 2017, de moment aquest any preveu facturar-ne dos. Pel que fa al nombre de clients, Parlem preveu arribar als 25.000 a finals de l'any que ve, actualment en té 7.337, un creixement que preveu assolir gràcies al llançament d'aquest nous serveis però també gràcies a acords amb diferents entitats i associacions. 
Un altre injecció de capital que permet que Parlem es marqui aquestes fites és la nova entrada de nou famílies catalanes al seu accionariat, amb una ampliació de capital també avançada per l'ARA, d'entre 1 i 2 milions d'euros. A més, Pérez-Mas, ha detallat aquest dimecres que abans de finals d'any preveu tancar una altra ampliació de capital per valor de 2,3 milions i que subscriuran antics i nous socis inversors. Fins ara, Parlem ha captat 6,6 milions d'euros. 
Gràcies a l'expansió de MásMóvil, Parlem preveu poder arribar a mig milió de llars a través d'un desplegament de fibra òptica que costarà uns 68 milions d'euros d'inversió, una quantitat que com va explicar el conseller delegat de MásMóvil, Meinrad Spenger, a l'ARA,  assumirà gairebé totalment MásMóvil. 

El cap de setmana llarg i la calor afavoreixen l'èxode per Sant Joan


El cap de setmana llarg i la calor afavoreixen l'èxode per Sant Joan

Interior demana als conductors que avancin la sortida i adverteix que hi pot haver moltes retencions

Agricultura alerta del perill de fer volar fanalets de foc perquè poden provocar incendis

El cap de setmana llarg i la calor afavoreixen l'èxode per Sant Joan
FERRAN NADEU

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimecres, 22 de juny del 2016 - 20:43 CEST
El calendari ha sigut generós aquest any i ha fet caure la festivitat de Sant Joan en divendres, així que la revetlla del solstici d'estiu serà l'antesala d'un llarg cap de setmana de tres dies. A més, la calor serà la nota predominant a la majoria de Catalunya.

Fogueres de Sant Joan 2016 a Barcelona

EL PERIÓDICO
Aquestes perspectives tan favorables afavoriran la tradicional estampida a l'àrea metropolitana de Barcelona. El Servei Català de Trànsit calcula que uns 525.000 vehicles sortiran entre dijous i divendres, motiu pel qual el conseller Jordi Jané ha recordat el precedent del 2011, quan la revetlla també va caure en dijous i moltes famílies van haver de menjar-se la coca a la carretera.
“Que tothom avanci la sortida en la mesura que pugui i els que no puguin que vagin preparats davant una possible retenció de trànsit”, ha recomanat el titular d'Interior, que desplegarà 3.477 mossos durant la nit de Sant Joan i que reforçarà la dotació dels bombers amb 185 efectius.

PERILL D'INCENDI

Una advertència que se suma a la de la Conselleria d’Agricultura, que ha alertat del perill de fer volar fanalets de foc, una moda recent que incompleix la normativa que prohibeix llançar objectes encesos en zones rurals i boscoses.

Augment del 10% en la venda de petards

La revetlla de Sant Joan és la festa més esperada pel sector de la pirotècnia, que aquest any espera incrementar el 10% les vendes respecte al 2015 (en què ja hi va haver un augment del 4%) i que podria suposar que els catalans cremaran uns 19 milions d'euros en petards i coets. Josep Maria Vilardell, president de l'Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya, explica que cada vegada tenen més sortida els elements de color, com ara fonts i bateries, en detriment dels sorollosos trons, que encara segueixen tenint nombrosos seguidors. A més, cada vegada és més habitual que els consumidors comprin paquets familiars que preparen les botigues perquè permeten tenir “varietat a bon preu”.
Els que s'estimin més quedar-se a Barcelona podran triar entre un gran nombre de revetlles. La flama del Canigó sortirà a les 17.30 hores del carrer d'Arístides Mallol i una hora més tard arribarà a la plaça de Sant Jaume, on se celebrarà una festa popular.
El metro funcionarà tota la nit i estarà disponible durant 45 hores seguides, des de dijous a les cinc del matí fins dissabte a les dues de la matinada. TMB reforçarà la seguretat a les estacions del front marítim de la L4 (Ciutadella / Vila Olímpica, Barceloneta i El Maresme / Fòrum), així com les estacions cèntriques de Catalunya, Urquinaona i plaça d'Espanya.
La Guàrdia Urbana també augmentarà els controls al centre de la ciutat, als llocs de gran concentració de persones i a les platges, en una nit en què treballaran 115 bombers de Barcelona per atendre possibles incidències.

NETEJA DE PLATGES

Davant la massiva afluència que s'espera a les platges (unes 55.000 persones), l'ajuntament portarà a terme un dispositiu especial de neteja. Divendres a partir de les sis del matí, 308 operaris i 51 vehicles posaran a punt el litoral perquè estigui net i polit a partir de les 10 hores.
A Girona, la flama del Canigó sortirà a les 18.30 hores del parc de Vista Alegre cap a la plaça del Vi, en què hi ha la seu consistorial, on arribarà cap a les 19 hores. Aquest any totes les persones que ho desitgin podran endur-se la flama a casa gràcies en uns quinqués que es podran adquirir amb aquesta finalitat.
Una traca de focs artificials al costat del balcó del Mediterrani, a la rambla Nova de Tarragona, anunciarà l'inici de la revetlla a les 19.30 hores. Mitja hora més tard, el Ball de Diables rebrà al barri del Serrallo la flama del Canigó. Se celebrarà un sopar popular a la plaça dels Àngels i la festa musical tindrà lloc a la rambla Nova.
A Lleida, la flama del Canigó arribarà a la plaça de Sant Joan a les 20.30 hores, mentre que, localitats com el Pont de Suert, la Vall de Boí, Casòs, Vilaller, Isil i Alins celebraran la baixada de falles, reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat.

Gairebé 1,7 milions de coques per a la festa

El Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província calcula que aquest any es menjaran més d'1.630.000 coques artesanes i de pastisseria, la majoria (unes 920.000) a l'àrea metropolitana de Barcelona, xifra que suposa un augment de les vendes del 2% respecte al 2015. El president del gremi, Elies Miró, explica que les més venudes tornaran a ser les tradicionals de brioix amb fruites i pinyons, seguida de la coca de llardons i la de pinyons farcida de crema, encara que aquest any es poden trobar novetats a les pastisseries, com la coca de croissant caramel·litzada farcida amb mascarpone”.

diumenge, 19 de juny del 2016

La independència s’imposaria en un ‘referèndum legal’, segons un sondatge de La Vanguardia

País > Principat

La independència s’imposaria en un ‘referèndum legal’, segons un sondatge de La Vanguardia

Segons l'estudi, En Comú Podem podria ampliar la victòria en un o dos diputats



img_jalbarran_20160618-201737_imagenes_lv_otras_fuentes_encuesta_gad_3b-keoF-U402599959966SKF-992x558@LaVanguardia-Web
Un sondatge que publica avui La Vanguardia, elaborat per GAD3 entre el 13 i el 16 de juny, indica que el 48,4% dels catalans votaria independència, mentre que tan sols un 35,3% votarien en contra. Un 7,7% reconeix que no aniria a votar i un 8,6% no sap què votaria. En el supòsit que tots els que no saben què votarien acabessin decantant-se pel no —cosa poc versemblant—, el sí a la independència s’imposaria igualment en un ‘referèndum legal’, tal com està formulada la pregunta. Fent aquesta hipòtesi (atribuïnt tots els indecisos al no), el resultat seria del 52,4% de vots a favor de la independència i el 47,6% en contra. Segons el sondatge, un 75,7% dels enquestats estan a favor de fer un ‘referèndum legal’ per decidir sobre la independència.
Vegeu el gràfic:
LVPO03B19_CAS-kkm-U402578259277sB-992x558@LaVanguardia-Web
El sondatge també fa pronòstic electoral del 26-J. Segons l’estudi, En Comú Podem (ECP) podria ampliar el seu avantatge en dos escons a les eleccions del 26-J. El sondatge dibuixa un escenari diferent al que va sortir el 20-D a Catalunya. En concret, afirma que la victòria d’ECP s’ampliaria en gairebé quatre punts de quota vot, passant del 24,7% al 28,4%, cosa que suposaria aconseguir fins a dos escons més: passant de 12 a 13 o 14 el 26-J.
Esquerra Republicana (ERC) mantindria la segona posició però la seva quota de vot podria perdre un diputat dels 9 que va aconseguir el desembre. CDC perdria fins a tres punts en percentatge electoral i entre un i dos diputats dels que va aconseguir el 20-D. Per la seva banda, els socialistes podrien caure més de mig punt, cosa que els costaria un dels vuit diputats que tenen ara. En canvi, Ciutadans i el PP resistirien a l’alça i podrien guanyar un diputat més dels que van aconseguir el desembre passant de 5 a 6 escons.
Ací teniu el gràfic dels resultats:
img_jalbarran_20160618-201737_imagenes_lv_otras_fuentes_encuesta_gad_3b-keoF-U402599959966SKF-992x558@LaVanguardia-Web


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dijous, 16 de juny del 2016

La Wine Catalan House de Barcelona, més aprop



AVC

La Wine Catalan House de Barcelona, més aprop

La patronal del vi català impulsa un gran centre lúdic i cultural del vi i l'enoturisme, a Barcelona, que pretén convertir-se en el quilòmetre zero del sector vitivinícola català

​El 95% d'enoturistes que han visitat Catalunya tenen previst tornar-hi

| 14/06/2016 a les 09:29h

La patronal del vi (L’Associació Vinícola Catalana) va presentar el projecte de la casa del vi català durant la celebració de la seva assemblea a Mon Sant Benet.

Valentí Roqueta, President de l'Associació Vinícola Catalana, va explicar el nous projectes que portarà a terme l'associació, entre els quals, destaca la creació de la Wine Catalan House. Es tracta d'impulsar un gran centre lúdic i cultural del vi i l'enoturisme a Barcelona que pretén convertir-se en el quilòmetre zero del sector vitivinícola català.

"Hem d'estar a l'altura de zones com Bordeus, Napa Valley o Alsàcia i hem d'aprofitar la finestra al món que és la marca Barcelona i integrar-nos. Amb un clar objectiu: posicionar Catalunya com país de vins i com una gran capital enoturística europea" va manifestar el president de l'AVC.

Una iniciativa en la qual s'està treballant des de fa un any i que compta amb el suport de tots els agents implicats en la promoció dels vins i l'enoturisme de Catalunya.

L'Associació Vinícola Catalana està apostant fort per la promoció conjunta dels vins i del territori vitivinícola català i per això portarà a terme diferents activitats en aquest sentit, com és el CARTAVÍ i la creació d'una marca global com a símbol d'identitat d'una zona productora i elaboradora de prestigi com és Catalunya. Marca que a la vegada ha de possibilitar que els cellers siguin més competitius en els mercats internacionals.

Valentí Roqueta va defensar la importància d'invertir en la formació dels futurs professionals i consumidor, "hem d'apropar el vi als més joves des d'un vessant cultural i un consum responsable i moderat. Començant per organitzar seminaris als instituts i a les escoles que expliquin els coneixements bàsics sobre el tast, així com les particularitats dels vins propis de les nostres onze denominacions d'origen catalanes".

Contingut relacionat


El 95% d'enoturistes que han visitat Catalunya tenen previst tornar-hi


05/04/2016