UN SECTOR EN AUGE
Barcelona reivindica revisar la fiscalitat dels creueristes i excursionistes que passen per la ciutat
El Port de Barcelona defensa que el sector ja deixa 150 milions de rendes fiscals a Catalunya
La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, apel·la a "anar de la mà amb el port" per controlar els efectes dels creuers
Dijous, 28 d'abril del 2016 - 19:50 CEST
EL PERIODICO
A punt de començar la temporada alta de creuers, per primera vegada el Port de Barcelona, empresaris de la Cambra de Comerç i representants del sector han sumat veus per defensar l'aportació estratègica i econòmica dels gairebé 2,6 milions de creueristes comptabilitzats l'any passat a Barcelona, en un cara a cara amb una de les veus més crítiques amb el sector, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.
La regidora reivindica revisar la fiscalitat que afecta els creueristes (en el marc de la de tots els excursionistes que passen per Barcelona sense pernoctar i no paguen taxa) per donar un retorn més gran a la ciutat, mentre que el Port posa èmfasi en els 150 milions de rendes fiscals que suposen els 800 milions que factura el sector a Catalunya, la majoria a Barcelona.
La cita a la Cambra de Comerç ha servit per presentar amb detall i davant tots els agents implicats l'informe econòmic realitzat pel laboratori d'Economia Aplicada AQR Lab de la Universitat de Barcelona que ja es va avançar l'any passat a la premsa. Les macroxifres ja estaven difoses: cada vaixell que atraca a Barcelona injecta un milió d'euros (amb dades del 2014), a l'any suposen 796 milions dels quals 413 contribueixen al PIB, generen 6.759 llocs de treball a temps complet. Però s'han amanit amb els resultats del 2015, quan el port va créixer fins a gairebé 2,6 milions de creueristes (com el 2011) i ho va fer sobretot amb vaixells que tenen Barcelona com a port base.
Com ja va avançar EL PERIÓDICO, aquest increment fa que els viatgers que inicien i acaben ruta a Barcelona arrivaen al 54%. En aquests casos, la seva despesa és de 202 euros al dia (davant els 53 dels que fan escala d'unes hores). La majoria d'aquests viatgers solen pernoctar a Barcelona abans o després del viatge, de manera que abonen taxa turística a l'hotel. També s'ha de considerar que part d'aquest volum de viatgers són catalans que agafen un creuer, no turistes.
Sobre aquest flux, Gala Pin ha defensat l'aplicació d'algun tipus de gravamen per generar un retorn a la ciutat de l'activitat. La regidora desconeixia el detall de l'actual regulació, però ha reclamat “revisar la fiscalitat”. Posteriorment ha emfatitzat que això seria aplicable, en el marc del pla estratègic del turisme, per als milions d'excursionistes que passen per Barcelona sense pernoctar, arribant en cotxe, tren, autocar i altres transports. No obstant, el consistori encara no sap com es podria articular. El president del Port, Sixte Cambra, assenyala que el port no té veu ni vot sobre aquest aspecte, però ha posat en valor els 150 milions en impostos que el sector deixa cada any a Catalunya, i el mig milió d'euros de contribució al PIB de Barcelona de cada vaixell que atraca. Considera que no tindria sentit aplicar una taxa als que embarquen o acaben ruta a la ciutat “igual que no ho tindria fer pagar als que arriben o se'n van en avió”, ha dit.
Pin no ha parlat en aquesta ocasió de limitar el volum de viatgers ni de contaminació, encara que sí que és un motiu de preocupació per a la FAVB, que ha reactivat la seva campanya Stop Creuers, amb arguments mediambientals, de saturació turística i de condicions laborals. El president del Port s'ha defensat aquesta vegada al·ludint a un estudi municipal del 2015 (de Barcelona Regional) on s'atribueix a l'activitat dels creuers un 1,2% del NOx (òxids de nitrogen) de la ciutat i un 0,2% de les partícules sòlides en suspensió. Una xifra que tendeix a reduir-se perquè la majoria de vaixells gegants que arriben a la capital catalana són de nova generació i ja compleixen les normatives europees, amb cada vegada més vaixells que funcionen amb gas natural liquat.
Pin està d'acord en la desestacionalització de l'activitat per evitar que sigui tan intensiva. En aquest sentit, el port potencia cada vegada més els creuers a l'hivern, amb 413.000 creueristes des del novembre fins al març, que han suposat un increment del 10%. Cambra destaca que els ports saben amb dos anys d'antelació quants vaixells rebran, cosa que permet fer una bona planificació i minimitzar els possibles efectes negatius per a Barcelona. El conseller d'Empresa Jordi Baiget, que ha defensat el pes estratègic del turisme, també ha defensat la seva redistribució cap a “la resta del territori” per desconcentrar-lo.
EL PERIODICO
A punt de començar la temporada alta de creuers, per primera vegada el Port de Barcelona, empresaris de la Cambra de Comerç i representants del sector han sumat veus per defensar l'aportació estratègica i econòmica dels gairebé 2,6 milions de creueristes comptabilitzats l'any passat a Barcelona, en un cara a cara amb una de les veus més crítiques amb el sector, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.
La regidora reivindica revisar la fiscalitat que afecta els creueristes (en el marc de la de tots els excursionistes que passen per Barcelona sense pernoctar i no paguen taxa) per donar un retorn més gran a la ciutat, mentre que el Port posa èmfasi en els 150 milions de rendes fiscals que suposen els 800 milions que factura el sector a Catalunya, la majoria a Barcelona.
La cita a la Cambra de Comerç ha servit per presentar amb detall i davant tots els agents implicats l'informe econòmic realitzat pel laboratori d'Economia Aplicada AQR Lab de la Universitat de Barcelona que ja es va avançar l'any passat a la premsa. Les macroxifres ja estaven difoses: cada vaixell que atraca a Barcelona injecta un milió d'euros (amb dades del 2014), a l'any suposen 796 milions dels quals 413 contribueixen al PIB, generen 6.759 llocs de treball a temps complet. Però s'han amanit amb els resultats del 2015, quan el port va créixer fins a gairebé 2,6 milions de creueristes (com el 2011) i ho va fer sobretot amb vaixells que tenen Barcelona com a port base.
Com ja va avançar EL PERIÓDICO, aquest increment fa que els viatgers que inicien i acaben ruta a Barcelona arrivaen al 54%. En aquests casos, la seva despesa és de 202 euros al dia (davant els 53 dels que fan escala d'unes hores). La majoria d'aquests viatgers solen pernoctar a Barcelona abans o després del viatge, de manera que abonen taxa turística a l'hotel. També s'ha de considerar que part d'aquest volum de viatgers són catalans que agafen un creuer, no turistes.
TREURE'N PROFIT
Però una mica més d'un milió de creueristes passen una mitjana de 4,3 hores a la ciutat, sense pagar taxa turística, ja que aquesta afecta només escales de més de 12 hores, que en la pràctica representen molt poques a qualsevol port, i només a l'abast de petits vaixells de luxe.Sobre aquest flux, Gala Pin ha defensat l'aplicació d'algun tipus de gravamen per generar un retorn a la ciutat de l'activitat. La regidora desconeixia el detall de l'actual regulació, però ha reclamat “revisar la fiscalitat”. Posteriorment ha emfatitzat que això seria aplicable, en el marc del pla estratègic del turisme, per als milions d'excursionistes que passen per Barcelona sense pernoctar, arribant en cotxe, tren, autocar i altres transports. No obstant, el consistori encara no sap com es podria articular. El president del Port, Sixte Cambra, assenyala que el port no té veu ni vot sobre aquest aspecte, però ha posat en valor els 150 milions en impostos que el sector deixa cada any a Catalunya, i el mig milió d'euros de contribució al PIB de Barcelona de cada vaixell que atraca. Considera que no tindria sentit aplicar una taxa als que embarquen o acaben ruta a la ciutat “igual que no ho tindria fer pagar als que arriben o se'n van en avió”, ha dit.
DRETS DELS TREBALLADORS
Pin ha fet una crida a treballar amb el port i el Govern català, i “anar de la mà” per controlar els efectes col·laterals de l'èxit dels creuers i garantir drets de treballadors dels vaixells i dels veïns. A la regidora la preocupa la seva afluència i saturació d'espais com la Rambla. No obstant, a Barcelona hi ha una mitjana de 9.000 creueristes al dia (amb una punta d'uns 31.000 aquest any i dies amb a penes un miler), dels quals el 46% són excursionistes d'unes hores. Un volum molt per sota de les arribades en tren o autocar, que estan també per abordar.Pin no ha parlat en aquesta ocasió de limitar el volum de viatgers ni de contaminació, encara que sí que és un motiu de preocupació per a la FAVB, que ha reactivat la seva campanya Stop Creuers, amb arguments mediambientals, de saturació turística i de condicions laborals. El president del Port s'ha defensat aquesta vegada al·ludint a un estudi municipal del 2015 (de Barcelona Regional) on s'atribueix a l'activitat dels creuers un 1,2% del NOx (òxids de nitrogen) de la ciutat i un 0,2% de les partícules sòlides en suspensió. Una xifra que tendeix a reduir-se perquè la majoria de vaixells gegants que arriben a la capital catalana són de nova generació i ja compleixen les normatives europees, amb cada vegada més vaixells que funcionen amb gas natural liquat.
SUAVITZAR POSICIONS
Malgrat el visible duel, l'ajuntament ha mirat de suavitzar les seves posicions, agraint l'aportació de l'estudi econòmic, però sense deixar d'insistir que són necessaris més estudis sobre el retorn social, el cost que suposa a la ciutat la neteja i la seguretat per l'arribada de viatgers i les fórmules per obtenir més rèdit fiscal d'aquests viatgers.Pin està d'acord en la desestacionalització de l'activitat per evitar que sigui tan intensiva. En aquest sentit, el port potencia cada vegada més els creuers a l'hivern, amb 413.000 creueristes des del novembre fins al març, que han suposat un increment del 10%. Cambra destaca que els ports saben amb dos anys d'antelació quants vaixells rebran, cosa que permet fer una bona planificació i minimitzar els possibles efectes negatius per a Barcelona. El conseller d'Empresa Jordi Baiget, que ha defensat el pes estratègic del turisme, també ha defensat la seva redistribució cap a “la resta del territori” per desconcentrar-lo.
TEMES