divendres, 30 de desembre del 2016

COM ES FABRICA UNA REPÚBLICA?


Capítol 1

Com es fa el pas. Referèndum i què més?

VilaWeb rep el 2017 amb una sèrie especial que explica com es procedirà a la proclamació de la república catalana. Comencem avui amb els conceptes més bàsics. La sèrie es publicarà cada dia feiner fins el 8 de gener.

30.12.2016
La proclamació d’un nou estat, de qualsevol nou estat, es fa per mitjà d’una declaració d’independència. Aquest és el pas fonamental i formal que ho canvia tot. Una declaració d’independència, la fa normalment el parlament i és en realitat una crida a la societat internacional perquè sigui conscient que ha nascut un estat.
La major part dels estats actuals han nascut a partir d’una declaració feta pel parlament i en alguns casos feta només pel govern. Cada vegada hi ha més referèndums de validació, però els països que n’han fet encara són minoria.
Una declaració d’independència implica la necessitat immediata de controlar el territori que es declara independent. El govern del territori que s’independitza assumeix automàticament totes les competències de govern en el seu territori i impedeix que l’antic estat les pugui exercir. Amb vista al reconeixement internacional, aquest punt és clau: ningú no reconeixerà una independència retòrica que no impliqui un exercici real de la sobirania que es declara.
En el cas català, la proposta feta pel govern i el parlament consisteix a aprovar les tres lleis de transitorietat que significaran de fet la proclamació de la independència. La llei del règim jurídic català, coneguda popularment per llei de transició, marcarà el naixement del nou estat. Tanmateix, la llei no entrarà en vigor íntegrament en el moment que sigui aprovada. El pla és que n’entrin en vigor de seguida els articles que han de fer possible d’organitzar el referèndum i la resta de la llei, després de ser aprovada, si escau, en un referèndum que s’ha de fer el setembre del 2017, a tot estirar.

La llei del règim jurídic, la llei de la independència

La peça clau del procés d’independència serà la llei del règim jurídic català. Té per objectiu principal declarar la independència, d’una manera ordenada en termes jurídics, per garantir sempre la continuïtat i la seguretat jurídica tant a les persones com a les empreses com als altres estats.

‘De la llei a la llei’, grans transicions fetes amb ordre

El pas de ‘la llei (espanyola) a la llei (catalana)’ té tot d’antecedents. La major part de les transicions pacífiques que s’han fet al món s’han articulat d’aquesta manera. Així es va dissoldre l’URSS, així es va passar de l’apartheid al règim democràtic a Sud-Àfrica i així es va fer la transició del franquisme a la democràcia a l’estat espanyol.
La llei ha de regular provisionalment els elements estructurals del nou estat i les clàusules generals per garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou estat i la continuïtat i successió ordenada d’administracions. Regularà els elements bàsics com ara el territori, la nacionalitat, la ciutadania, el règim de llengües i les institucions de govern i, a més, declararà la continuïtat, llevat d’excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional.
La llei també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació– dels contractes de l’estat espanyol i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin serveis a l’administració espanyola a Catalunya puguin integrar-se en l’administració del nou estat.
No ha de ser necessàriament una llei gaire densa ni extensa. El Consell Assessor de la Transició Nacional, que l’anomenava ‘llei constitucional provisional’, va arribar a suggerir aquesta possible redacció tocant a la qüestió de la successió d’ordenaments: ‘Les normes jurídiques estatals i autonòmiques, vigents a Catalunya el dia anterior a la proclamació de la independència, hi continuaran vigents i aplicables fins a la seva modificació o derogació per normes aprovades pels òrgans del nou estat en tot allò que no s’oposin a les disposicions de la present llei constitucional provisional. Les referències que s’hi fan a les autoritats o òrgans de l’estat espanyol s’han d’entendre fetes a les autoritats o òrgans catalans homòlegs.’
La llei deixarà clara la voluntat de la república catalana pel que fa a complir el principi de continuïtat dels serveis públics. Els ciutadans del nou estat han de tenir garantida la continuïtat dels serveis prestats fins aquell dia per l’estat espanyol i l’administració pública general. La llei ha de dir que les institucions del nou estat català assumiran directament les funcions que les lleis vigents atribueixen a determinades institucions de l’estat espanyol, o bé que seran suprimides i prou. Per exemple, l’administració perifèrica de l’estat o les subdelegacions del govern a Catalunya desapareixeran perquè deixaran de tenir sentit.

El referèndum, l’eina per a validar la decisió del parlament

Els dos grups parlamentaris independentistes, Junts pel Sí i la CUP, han decidit d’aprovar aquesta llei abans de l’estiu vinent. Una part de la llei entrarà en vigor i una part no, només en espera d’un resultat afirmatiu al referèndum.
El referèndum, per tant, serà l’eina amb què s’aprovarà finalment la llei. Com que ja haurà estat debatuda i adoptada pel parlament, entrarà en vigor l’endemà mateix del referèndum, en el cas que es guanyi. És la combinació de la llei de transitorietat i el referèndum el conjunt que serà la base política i jurídica de la república catalana.
La major part dels actuals estats del món s’han fet independents sense necessitat de referèndum, però en canvi la major part dels estats que s’han fet independents aquests darrers vint-i-cinc anys sí que han fet referèndums, per validar la voluntat democràtica de la població.

dimarts, 27 de desembre del 2016

The New York Times publica un espectacular vídeo en 360 graus dels Castellers de Vilafranca

Ciència i Tecnologia > Internet

The New York Times publica un espectacular vídeo en 360 graus dels Castellers de Vilafranca

'Com construir una torre humana' és el títol del vídeo



Captura de pantalla 2016-12-26 a les 11.27.46

The New York Times ha confegit una sèrie de vídeos en 360 graus que expliquen històries del món i cada dia en publica un. Els protagonistes del vídeo d’avui són els Castellers de Vilafranca, que s’hi veuen carregant un quatre de deu a la plaça de la Vila. L’han titulat ‘Com construir una torre humana’. A més de les imatges, espectaculars, hi ha un text sobreimprès que explica detalls d’aquesta tradició.



[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

diumenge, 25 de desembre del 2016

Sant Esteve, la festa més distintiva del nostre Nadal

Cultura > Cultura popular

Sant Esteve, la festa més distintiva del nostre Nadal

Expliquem per què celebrem la diada de Sant Esteve



Fotografia: Lapidació de Sant Esteve de Boí, MNAC
Fotografia: Lapidació de Sant Esteve de Boí, MNAC
Per què Sant Esteve és una festa tan arrelada a casa nostra? El llibret Celebrem el Nadal, d’Amadeu Carbó, explica aquesta tradició i també un bon reguitzell més. És una obra concebuda per fer entendre què hi ha en l’origen de molts costums i tradicions nadalencs.
Carbó explica que Sant Esteve és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada amb el bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.
És el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, a la primeria el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: ‘Per Nadal cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cadascú a casa seva.’
Al País Valencià i a les Illes Balears la festa de Sant Esteve també es coneix com a segon dia de Nadal. A les Illes també es diu ‘sa mitjana festa’. A Catalunya aquest dia se solen menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de tall. I de postres, sempre cauen neules i torrons. Al País Valencià, Sant Esteve va deixar de ser festiu a la dècada del 1990, però enguany es recuperarà, perquè Nadal s’escau en diumenge.
Per la mateixa raó que Sant Esteve, es justifica la festa del dilluns de Pasqua Florida i la del dilluns de Pasqua Granada: Nadal i les dues pasqües són les festivitats principals del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dimecres, 14 de desembre del 2016

Els 4 Gats celebrarà durant un any el 120è aniversari del restaurant


H_3155692.jpg
El Restaurant 4 Gats ha presentat el programa oficial d’activitats que es faran durant un any per a commemorar el 120è aniversari de l’establiment, inaugurat a Barcelona el 12 de juny del 1897. Durant la presentació de les activitats, s’ha fet públic el cartell guanyador amb què s’il·lustrarà l’efemèride. L’autora del cartell és Noemí Carrau, amb una obra titulada Brindis, que s’ha imposat a la cinquantena de propostes que es van presentar al concurs. Hi ha hagut una desena de quadres finalistes, que formaran part d’una exposició col·lectiva el mes vinent, com a inauguració dels actes de l’aniversari.
Aquest 120è aniversari inclourà un seguit d’activitats que tindran per denominador comú la cultura –concretament, la pintura, la fotografia i la literatura–, la solidaritat i la gastronomia. La primera activitat es farà les tres primeres setmanes de cada mes. Durant aquests dies, el menjador principal del Restaurant 4 Gats esdevindrà una sala d’exposicions que acollirà onze mostres individuals d’artistes com ara Gerard Quintana, Nuria Feijoo, Rocío Bonilla i Pilarín Bayés.
Una altra activitat prevista és el tercer premi literari Ploma 4 Gats, organitzat amb el suport de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. S’hi premien els millors relats originals escrits en català o en espanyol amb una llargada màxima de 3.000 caràcters. Enguany hi haurà una nova categoria, per a més grans de trenta anys. La recepció d’obres originals començarà el mes de març i la gala de lliurament es farà a començament de juny.
D’una altra banda, un diumenge de cada mes s’organitzarà la lectura pública d’un conte que hagi marcat la vida del narrador, que serà un personatge popular de la vida catalana, com ara el doctor Eduard Estivill, l’escriptora Empar Moliner, els músics del grup Gossos i l’actriu Mariona Ribas.
Finalment, el 12 de juny, el dia d’exacte de la fundació del restaurant, es farà un sopar de gala amb personalitats de tots els àmbits de la ciutat i del país. Hi haurà un menú sorpresa i comptarà amb la col·laboració d’un cuiner català de renom.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dimarts, 15 de novembre del 2016

La Conca mostra casos d'èxit de les seves empreses

Economia

MONTBLANC

La Conca mostra casos d'èxit de les seves empreses

          

L'Oficina Jove de la Conca de Barberà, Concactiva, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) organitzen una nova edició del programa Som-hi! Tresors amagats. Casos d'èxit empresarial. Serà un col·loqui d'experiències emprenedores de la comarca que es farà avui, a dos quarts de set de la tarda, a la seu de Concactiva.
La jornada vol palesar que ni tota empresa d'èxit ha de ser tecnològica ni cal travessar l'oceà per aconseguir fundar una empresa viable. I en aquest cas, a la Conca de Barberà hi ha exemples que es podran conèixer de primera mà com ara Maletes Queralt, Lakakús o Succés, que no pertanyen al sector de l'alta tecnologia però que han aconseguit trobar el seu lloc al mercat. Els seus responsables explicaran el camí que han seguit i que pot servir d'inspiració per a altres emprenedors i empresaris. A més, Joan Torrent, professor de la UOC, farà una petita xerrada: Èxits i fra...casos oportuns. També es presentarà la ponència L'acceleradora d'empreses start-up Catalonia, a càrrec d'Ivan Utgé, coordinador de l'Acceleradora Catalunya Sud Start-up Catalonia.

L'Smart City Expo celebra la seva edició més gran

Tecnologia

L'Smart City Expo celebra la seva edició més gran

Del 15 al 17 de novembre, Barcelona acollirà a representants de 600 ciutats, 590 expositors i més de 400 ponents

La cimera sobre ciutats intel·ligents té enguany un enfocament especial dedicat a dotar de més poder als ciutadans

| 14/11/2016 a les 18:38h
Edició de l'Smart City Expo de Barcelona del 2015 | Adrià Costa
Del 15 al 17 de novembre, l'Smart City Expo World Congress reunirà alguns dels majors experts en desenvolupament urbà del món. El recinte de Gran Via de Fira de Barcelona també acollirà a representants de les ciutats que estan liderant la transformació urbana a escala global combinant disciplines com la mobilitat, la tecnologia, eficiència energètica, el medi ambient, l'urbanisme i l'economia del coneixement.

El president de l'SCEWC, Ramon Roca, ha destacat que l'esdeveniment ha arribat a la seva consolidació. "La feina feta fins ara ens posiciona com a referència mundial en el terreny de les ciutats intel·ligents, sent un punt de reunió per a empreses i regions immerses en la transformació cap a millors urbs".

Les ciutats pels ciutadans

La cimera sobre ciutats intel·ligents té enguany un enfocament especial per dotar de més poder a les persones i fer que les metròpolis siguin més humanes. Per debatre aquests processos, representants de tot el món abordaran els objectius i transformacions del futur. A més hi assistiran delegacions governamentals de països com Àustria, Xina -que celebrarà un fòrum de desenvolupament de ciutats xineses en el marc de l'esdeveniment-, Corea del Sud, Dinamarca, Israel, Japó, Noruega i el Regne Unit, entre d'altres.

El programa congressual constarà de set eixos temàtics: Tecnologia, Societat, Governança; Sostenibilitat, Mobilitat, Seguretat i Innovació. Entre els més de 400 ponents que hi participaran, destaca una de les veus més influents en la indústria del BigData, Susan Etlinger, promotora de l'ús efectiu i ètic de les dades socials.

L'escriptor i estrateg polític nord-americà David Bollier, impulsor del moviment dels Commons que busca estendre un sistema de gestió de recursos basat en l'aprofitament de les tecnologies digitals; Parag Khanna, analista geopolític del panorama internacional; i Ellen MacArthur, una de les principals impulsores de l'economia circular i navegant retirada que va trencar el rècord mundial de la circumnavegació en solitari més ràpida.
 

Smart City Expo de Barcelona del 2015 Foto: Adrià Costa

Les novetats més tangibles

A la plaça de l'exposició, espai dedicat a mostrar les últimes tecnologies, es podran provar des del sensor més petit i innovador fins a una plataforma de gestió de dades urbanes capaç de predir quan hi haurà problemes de trànsit o un sistema de clavegueram que permetrà als gestors municipals anticipar-se abans d'una crisi.

Entre les solucions presents al saló també es mostrarà un fanal capaç d'il·luminar, monitoritzar el trànsit i la qualitat de l'aire, i recarregar vehicles elèctrics. A més es veuran diferents versions de vehicles de conducció autònoma o capaços de detectar aparcaments lliures a la ciutat mentre circulen i compartir la seva ubicació. Uns auriculars dissenyats per permetre a persones cegues moure's amb llibertat per la ciutat i un panell solar plegable capaç de desplegar-se tot sol, seguir al sol i emmagatzemar energia seran altres de les novetats.

Els organitzadors de l'Smart City Expo World Congress compten aconseguir enguany una major escalabilitat dels projectes i potenciar l'impacte global de l'exposició.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Ramon Casas, artista influït i influent

Cultura > Art i museus

Ramon Casas, artista influït i influent

‘Ramon Casas, la modernitat anhelada’ és l’exposició central de l’Any Casas i es podrà veure a partir de demà a Sitges



foto_3146111
‘Casas no està exhaurit, en tenim per estona’ diu Ignasi Domènech, comissari de la mostra ‘Ramon Casas, la modernitat anhelada’. Aquesta és la idea principal de l’exposició central de l’Any Casas, que enlloc de concebre-la com una simple antologia s’ha preferit aportar noves mirades sobre el llegat del pintor. Per això la mostra, que s’inaugura demà al Cau Ferrat de Sitges, es planteja com un joc de miralls on les obres de Casas s’exhibeixen al costat de les de Singer Sargent, Picasso, Rusiñol, Toulouse – Lautrec o Sorolla. L’objectiu és visualitzar les influències, analogies i interessos comuns que van existir entre Casas i altres autors contemporanis.
Influït i influent
Quan tenia 15 anys, Ramon Casas va marxar a París a estudiar pintura. Això va fer que el seu estil s’impregnés directament de la tradició pictòrica francesa a través del seu mestre, Carolus –Duran. Però la seva permeabilitat artística no es va acabar aquí i va intercanviar idees  i influències amb molts dels artistes  de l’escena parisenca de finals del segle XIX: Toulouse – Lautrec, John Singer Sargent i sobretot el seu amic Santiago Rusiñol. Però el joc de miralls en l’obra de Casas no acaba aquí perquè el pintor va ser un important espill on es va reflectir la següent generació artística catalana. Tal com ha recordat el comissari de la mostra Francesc Quílez, Casas va tenir una influència molt clara sobre el jove Picasso, tant pel llenguatge i a la poètica com per l’admiració. Però Picasso no va ser l’únic: també hi ha Torres – Garcia i Romero de Torres, entre més.
Modernitat anhelada
Tot això és el que la mostra explica al llarg de cinc àmbits, que arrenquen amb l’etapa formativa de l’artista. Pel que fa al segon àmbit, denominat ‘La poètica de la multitud’, la mostra recull quadres i fotografies de crònica social, que retraten grans grups de ciutadans anònims, sense entrar en individualismes. El recorregut deriva cap al tercer sector, dedicat a la ‘Paradoxa de l’artista modern’, on s’hi poden veure obres de temàtica popular, amb constants escenes taurines i de la cultura del circ. La quarta secció se centra en el caire més bohemi de l’autor mostrant quadres desconeguts i centrats en finals de la dècada de 1890, quan s’inaugura la cerveseria ‘Els Quatre Gats’. Finalment, la mostra acaba amb un homenatge a la dona, combinant retrats que Casas va fer a l’alta burgesia amb quadres que mostren la dona emancipada i moderna, alhora que també s’exposen un conjunt de nus de l’època més lliure de l’artista.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

dilluns, 14 de novembre del 2016

Les vicissituds i llegendes del pont del Diable sobre el riu Llobregat

Tasta el Vallès

Les vicissituds i llegendes del pont del Diable sobre el riu Llobregat

Destruït i construït diverses vegades, l'arc central del pont és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres




Vista del pont del diable a Castellbisbal | Marta Maseras



Diu la llegenda que... "Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes" (Recull Joan Amades 1890-1959).

Més conegut com el pont del diable de Martorell, una bona part també pertany a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Construït a la part més estreta del riu Llobregat, el pont d'origen romà, cap al segle X aC, formava part de la Via Augusta, amb una llargada inicial de 130 metres i 10 metres d'ample, quasi horitzontal i de construcció senzilla, com es pot veure en els extrems del pont. Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.


Placa incorporada al pont del Diable | Marta Maseras



Ha estat reconstruït diverses vegades. Completament destruït per una crescuda de riu, el van reconstruir l'any 1143. Cap al 1283 es va iniciar a càrrec de Bernat Sellés una restauració d'estil gòtic. L'arc central és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres. Aquest pont ja no permetia el pas de vehicles, destinat només a pas d'animals. Cap a l'any 1768, va ser reformat per Juan Martín Cermeño. I finalment l'any 1939 va ser destruït per l'exèrcit republicà per evitar l'entrada de tropes franquistes. El pont que veiem ara quan passem per l'autopista és una reconstrucció del 1963, seguint l'estil gòtic.


A un costat, a la part de Castellbisbal, hi trobem l'Arc del Triomf, que dóna entrada al pont. Segurament n'hi havia un altre a l'altre costat, que no s'hauria conservat. Aquí veiem algunes plaques amb inscripcions romanes que indiquen les legions romanes que hi van treballar al pont (legio X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix).

Atents en passar el riu, el dimoni encara conviu entre nosaltres. Veritat o mentida..., el que sí que és cert, és que el Pont del Diable és de visita obligada.


Passejant per dalt del pont del Diable | Marta Maseras

Detall de l'arc central del pont del Diable a Castellbisbal | Marta Maseras

La llegenda del pont del Diable | Marta Maseras

El rugbi mundial truca a la porta de Catalunya



El rugbi mundial truca a la porta de Catalunya



Els aficionats bascos al rugbi estan d’enhorabona. Euskal Herria és terra de tradició i passió per l’ovalada i la setmana que ve l’Estadi d’Anoeta acollirà un ‘test match’ internacional entre les seleccions d’Estats Units i Tonga. El mes de novembre és sinònim de la “finestra de tardor”, nom amb el que es coneixen la sèrie de partits internacionals que es disputen i que ja van començar el passat cap de setmana.
Com que els compromisos de les seleccions no aturen el calendari dels clubs i el rugbi és un esport emergent per tot el globus alguns d’aquests partits no es juguen on pertocaria. Per exemple, Irlanda va guanyar per primer cop els All Blacks en 108 anys d’història compartida dissabte passat a Chicago. Tonga jugarà amb Estats Units a Sant Sebastià després d’enfrontar-se aquest dissabte a la selecció espanyola. La notícia és que, ben aviat, Catalunya podria emular el País Basc i ser seu de partits de nivell mundial.
El Camp Nou, ple en l'última final del Top14
El Camp Nou, ple en l’última final del Top14
Ja avançava el company Ferran Vital en notícia al diari Ara que Barcelona és una ferma candidata a acollir les finals europees del 2018. De moment és només una possibilitat però el Camp Nou i Montjuïc podrien presentar-se conjuntament com a seus de la Champions Cup i la Challenge Cup. La gran experiència de la final del Top-14 francès, el dia de Sant Joan d’aquest any, amb el rècord d’assistència registrat al coliseu barcelonista és el millor aval per les opcions catalanes. L’European Professional Club Rugby, explicava Vital, és la primera interessada en aquesta possibilitat que el calendari futbolístic habilitaria, ja que les finals de les dues competicions europees es jugarien un cop acabada la Lliga.

Cornellà-El Prat, també

Més enllà d’aquesta possibilitat de finals europees per l’any 2018, l’altra instal·lació futbolística que podria esdevenir camp de rugbi internacional és l’estadi de l’Espanyol, a Cornellà-El Prat. El propi club blanc-i-blau va signar fa quatre anys un conveni amb la Federació Catalana de Rugbi i un viatge del director de màrqueting de l’entitat a Twickenham fa un mes per veure l’Argentina-Austràlia que s’hi va disputar sembla remarcar la possibilitat que aquest camp entri en el circuit internacional, tal i com havia apuntat el diari Marca, i pugui acollir partits com aquest Estats Units-Tonga que es podrà veure a Anoeta.
L'estadi de l'Espanyol
L’estadi de l’Espanyol

La marca Barcelona

Sens dubte el potencial de la marca Barcelona, així com les pròpies característiques de tots tres camps són raons de pes perquè les federacions acabin apostant per Catalunya com a feu ocasional de grans partits de rugbi. Cal entendre que l’esport està en gran creixement de popularitat i que el sud d’Europa és un dels mercats on encara pot explotar més. A nivell de l’Estat espanyol, el rugbi viu també un bon moment de popularitat amb epicentre a Valladolid, capital de la disciplina amb dos equips punters i partits que han omplert fins la bandera el nuevo José Zorrilla, conegut popularment fa anys com “L’Estadio de la Pulmonía”.Un altre sector entusiasmat amb la possibilitat d’acollir esdeveniments internacionals és, òbviament, el turístic que va fer l’agost amb la darrera final del Top-14 i prop de 80.000 visitants francesos en ple pont de Sant Joan.
Fa anys, quan Argentina dubtava sobre si inserir-se en el Sis Nacions europeu o el Tres Nacions de l’Hemisferi Sud per a la competició anual més important de seleccions es va arribar a especular amb Barcelona com a seu fixe de l’albiceleste si reeixia l’opció del nord. No va ser així. I més enllà de la darrera final del Top-14, la USAP també ha jugat en tres ocasions a Barcelona sent la primera de totes, amb Montjuïc ple fins la bandera i guanyant a Toló als quarts de la màxima competició europea, la de més bon record.
L'USAP, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys
L’USAP, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys

La història del rugbi perico

Si finalment Cornellà-El Prat esdevé seu d’algun partit internacional de rugbi es reprendrà una relació històrica com és la del rugbi i l’Espanyol com entitat. I és que el club va ser pioner en la introducció del rugbi a casa nostra acollint el 25 de maig de 1911 el primer partit, en el camp del Carrer Indústria, ple a vessar. El Patrie, un equip format per residents francesos a Barcelona, va guanyar els espanyolistes. Es dóna la circumstància, segons recullen les hemeroteques, que l’equip blanc-i-blau el formaven jugadors de la plantilla de futbol i atletes. Des del 1923 i fins el 1949 l’entitat va disposar de secció de rugbi en un dels episodis més desconeguts per la massa social perica.


dijous, 10 de novembre del 2016

Ferrmed exigirà a Espanya un pla definitiu per impulsar el Corredor del Mediterrani

Ferrmed exigirà a Espanya un pla definitiu per impulsar el Corredor del Mediterrani

El lobby empresarial assegura que la raó per la qual aquesta infraestructura no tira endavant és perquè l'executiu espanyol no hi creu


El lobby empresarial Ferrmed, que lidera els esforços per posar en marxa la totalitat del Corredor del Mediterrani, ha lamentat aquest dijous en una conferència a Brussel·les els problemes per poder enllestir el principal tram de la infraestructura. I ha posat nom i cognoms al culpable: l’Estat espanyol.
“El drama és el govern espanyol”, que no ha escoltat ni a les organitzacions ni als governs regionals, ha assenyalat el secretari general de l'organització, Joan Amorós. Ara, però, amb el nou govern de Rajoy, tornarà a demanar al nou ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que en sis mesos presenti “un pla detallat” perquè el corredor pugui sortir endavant.
L'organització aprofitarà que s’ha nombrat nou ministre per reunir-se aviat i exigir un pla detallat en sis mesos perquè “tot l’ample internacional des de Barcelona fins a Almeria” estigui enllestit a partir del 2018, o “màxim 2019”. Un enllaç que permetria que Barcelona i València poguessin estar finalment connectades. “És una vergonya que les dues ciutats més dinàmiques d’Espanya no estiguin unides”. Amorós creu que és “essencial” la pressió d’aquestes ciutats, que s'ha materialitzat gràcies a les trobades entre la Generalitat catalana i valenciana.
A més, Ferrmed també ha valorat l’ajuda de la Comissió Europea, que és una de les institucions que dóna més suport al Corredor del Mediterrani. Va ser essencial el seu paper l’any 2011, quan  Brussel·les va considerar el corredor com una infraestructura prioritària, en detriment del corredor central sempre anhelat per part de Madrid.
Amb tot, espera que el govern espanyol aquest cop reaccioni, però en cas negatiu creu que serà moment que “ tothom es mobilitzi” incloent-hi “el món empresarial, sindical i els governs regionals”. “Hem denunciat a Madrid infinitat de vegades i ho seguirem denunciant, però que no diguin que no hi ha tràfic, si no hi ha connexions”, ha advertit Amorós. L'organització també demanarà que el 2018 s’hagi elaborat un estudi per desdoblar la línia entre Tarragona i València, ja que els trens només poden circular en un únic sentit.
Segons denuncia Amorós el govern espanyol sempre ha estat reticent a potenciar el Corredor perquè “ tenen una concepció radial de l’Estat”. “El corredor mediterrani és l’únic no radial, ara estan treballant en el sud, amb Alacant i Múrcia, però per anar a Madrid”, lamenta, mentre “el tram que va de València a Barcelona està paralitzat”.
Per aquesta causa, els trens de mercaderies estan obligats a passar per Saragossa i Madrid per arribar a la capital catalana. “Poden dir que inverteixen en el Corredor, però inverteixen sobretot en el Corredor Madriterrani”, ha ironitzat Amorós.
Connexió amb França encara poc eficient
El Corredor té ja alguns trams, però les connexions amb França són deficients, tal i com lamenta Ferrmed. “La línia que tenim no connecta ni amb la terminal del Far [Alt Empordà], ni amb la terminal de La Llagosta, ni amb el polígon industrial del Prat de Llobregat, ni amb Seat, ni amb res. Només connecta amb el Port de Barcelona i encara malament. No hi ha connexions i això és gravíssim”, va explicar Amorós.
Amb tot, l'organització ha valorat que ara sembla que França sí que està fent els deures, “malgrat tot encara hi ha capacitat per fer passar els trens”. Amorós ha avançat que Ferrmed està en negociacions amb l’executiu francès perquè es desdobli la línia entre Montpellier i Perpinyà. Tot i així, les obres entre les línies de Nimes a Montpellier ja s’hauran acabat l’any que ve.

dimecres, 19 d’octubre del 2016

El malbaratament de menjar a les escoles arriba al Congrés

El malbaratament de menjar a les escoles arriba al Congrés

200.000 persones reclamen canviar la llei que impedeix reaprofitar aliments ja cuinats


El malbaratament de menjar a les escoles arriba al Congrés
Jordi Ribot Punti ICONNA
Dimarts, 18 d'octubre del 2016 - 22:06 CEST
EL PERIODICO                                           
Una vintena de plats de sopa i una quantitat semblant de racions de pollastre amb guarnició sortiran d'aquí un parell de dies, empaquetats, congelats i etiquetats com cal, de les cuines d'un menjador escolar per ser repartides en un menjador social. Són les porcions que han sobrat del menú servit aquest dimarts als alumnes del col·legi Maristes Montserrat de Lleida i que seran consumits després pels usuaris de l'associació Arrels, que atén persones en risc d'exclusió social a la capital lleidatana.
“Aquí no es desaprofita res, tot i que hi ha aliments, com els que contenen ou i peix, de què hem de prescindir per raons sanitàries", explica Neus Mor, cap de serveis del col·legi, on diàriament se serveixen entre 700 i 750 dinars. "Tot s'aprofita, tret de si és menjar que s'ha servit al plat als alumnes, aleshores no es recicla”, aclareix.



Entre les aportacions dels Maristes i les de cinc centres educatius més de la ciutat, l'any passat es van recollir al voltant de 8.000 racions de menjar ja preparat a Lleida. No és aquesta l'única experiència que es porta a terme a Catalunya per reduir el malbaratament alimentari als menjadors escolars, també n'hi ha a l'àrea de Barcelona i al Vallès Occidental, però sí que potser és una de les més veteranes. "No sé exactament quant temps fa que vam començar, però deu fer uns quants anys, sí", diu Mor.
“I si el model és vàlid per a tots aquests llocs, si s'han creat protocols, amb l'autorització dels inspectors sanitaris, per garantir el reaprofitament del menjar sobrant en un bon nombre d'escoles, ¿per què no es pot fer igual a tot arreu?”, es pregunta Cristina Romero, una mare d'Empuriabrava (Alt Empordà), que aquest dimecres serà al Congrés dels Diputats entregant les gairebé 225.000 signatures que ha recollit, a través de la plataforma Change.org, per reclamar la revisió de la llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició, perquè els excedents de les cuines escolars puguin ser “reaprofitats o redistribuïts”, assenyala Romero.

MACARRONS EN UNA CARMANYOLA

Una cosa que aparentment no tindria per què tenir més complicacions, posar uns macarrons que han sobrat en una carmanyola en comptes de llençar-los a les escombraries, està prohibit actualment per la llei que regula les normes d'higiene per a l'elaboració, distribució i comerç de menjar preparat i la manipulació d'aliments. “Per motius higiènics i sanitaris, els aliments que han sigut cuinats en un lloc no poden ser després manipulats i traslladats a un altre, si no es prenen una sèrie de mesures a vegades massa exigents”, detalla la mare gironina, que va posar en marxa la campanya després d'assistir fa un any a una reunió sobre el servei de càtering a l'escola del seu fill.
“És un contrasentit que tots els aliments sobrants es desaprofitin, especialment en un moment com aquest en què fan tanta falta a molta gent”, va reflexionar Romero després que l'escola li confessés la quantitat de menjar que acabava als contenidors de residus. "¿Això és el que els volem ensenyar als nostres fills?", es pregunta la progenitora.

REDUIR ELS RISCOS

Per no parlar de l'impacte ambiental que té aquest malbaratament, "tant pels costos de producció com pels d'eliminació", subratlla Joan Marc de Miquel, el tècnic especialista en seguretat alimentària que impulsa diversos projectes contra el malbaratament de menjar. El risc zero no existeix, admet De Miquel. "Però prenent una sèrie de prevencions, com per exemple eliminant els aliments de risc, aquest menjar pot arribar a altres persones", indica. Els aliments de risc són els que contenen ou, els derivats del marisc, els productes de pastisseria i els productes crus, que amb la congelació perden qualitat.
Les condicions perquè l'aliment es mantingui en bon estat passen perquè "arribi al seu destí a la temperatura adequada, és a dir, a més de 65 graus o a menys de 8 graus, si s'han de consumir abans de 24 hores". Si s'ha de menjar després d'aquestes 24 hores, el plat necessita una refrigeració per sota dels 4 graus. "Per això, un altre dels elements a tenir en compte és la proximitat, perquè si la redistribueixes a prop d'on s'ha cuinat disminueixes els riscos de transport", afegeix el tècnic, que forma part de la delegació que aquest dimecres viatja al Congrés.

dijous, 29 de setembre del 2016

La plaça de la Virreina oculta una capella inèdita de Gaudí

UNA JOIA MODERNISTA

La plaça de la Virreina oculta una capella inèdita de Gaudí

L'oratori de la parròquia de Sant Joan de Gràcia s'atribuïa fins ara a Francesc Berenguer, col·laborador de l'arquitecte

L'investigador Josep Maria Tarragona argumentarà la veracitat del descobriment en el congrés mundial dedicat al geni

La plaça de la Virreina oculta una capella inèdita de GaudíLa plaça de la Virreina oculta una capella inèdita de Gaudí
  • ELISENDA PONS
  • ELISENDA PONS

    Dimecres, 28 de setembre del 2016 - 23:29 CEST

    L’ús del trencadís de les cúpules, la cal·ligrafia de les inscripcions en llatí, la creu de Malta, l’elevació del tabernacle, la profusió d’àngels que estan drets amb les mans plegades sobre el pit en lloc de volar i les columnes de l’altar i del combregador amb superfície bombada són algunes pistes que han portat Josep Maria Tarragona, investigador d’Antoni Gaudí, a afirmar que la capella del Santíssim Sagrament de l’església de Sant Joan de Gràcia, a la plaça de la Virreina, és obra de l’arquitecte de la Sagrada Família, la Casa Batlló i La Pedrera.
     
    Fins ara aquest oratori, construït el 1909, s’atribuïa a Francesc Berenguer, mà dreta del geni, des que el 1886 va començar a treballar com a delineant en la construcció del Palau Güell. El 5 d’octubre, Tarragona oferirà la ponència titulada 'Revelant una obra inédita de Gaudí' en el segon congrés mundial sobre el cèlebre arquitecte que acollirà la Universitat de Barcelona.
     
    «Com a biògraf de Gaudí volia conèixer la capella on cada matí rebia la sagristia des de 1906, any en què l’arquitecte se’n va anar a viure a una casa del parc Güell amb el seu pare, Francesc, Roseta, la seva neboda òrfena, i Vicenta, la criada. Des de la muntanya baixava caminant cap a la Sagrada Família. Sempre es parava a la plaça de la Virreina. Així va ser com Gaudí es va convertir en feligrès de la parròquia de Sant Joan de Gràcia, on coincidia amb el seu amic Berenguer», explica Tarragona.
     


    Tarragona reconeix que la primera vegada que el 1999 va entrar a l’oratori se li va disparar el cor. «Vaig viure la mateixa emoció estètica i l’exacta punció religiosa que sento quan admiro obres religioses de Gaudí, com la cripta de la Colònia Güell. No ho vaig dubtar. De seguida en vaig tenir la certesa. Era una obra de Gaudí atribuïda al seu col·laborador. Segur que Berenguer hi va treballar, però el segell de Gaudí no es pot imitar», assegura Tarragona, que ha dedicat 15 anys a l’estudi d’aquesta capella, que es manté oberta al públic a la tarda.
     
    L’oratori s’ha salvat dues vegades del foc a l’estar protegit al soterrani de la casa parroquial. La primera vegada va ser durant la Setmana Tràgica, el juliol de 1909, quan encara estava en fase de construcció, i la segona, durant la guerra civil. Per això, alguns mosaics de la cúpula que envolta l’altar es van malmetre, i després de la contesa en van dissimular l’absència amb dibuixos pintats que imiten el trencadís original. Les altres zones de la sala amb 14 bancs de fusta es conserven millor.

    SENSE DOCUMENTACIÓ

    L’escriptor recorda que Berenguer no tenia el títol d’arquitecte i les seves obres les firmava un company. «No n’he trobat documentació escrita, però la primera crema de l’església ho va destrossar tot. I després, durant la guerra, només es van salvar les reixes i aquest oratori», apunta. Sobre Berenguer, Tarragona assegura que era amic íntim del geni. «Però Gaudí no volia fer-li ombra, i encara menys en aquell moment que va ser el de la seva màxima creativitat», considera. «Entre ells no solia haver-hi papers». afegeix.
     
    La capella no és l’única obra de l’església que Tarragona atribueix a Gaudí. A la façana del carrer de la Creu hi ha un jubé, conjunt arquitectònic d’un balcó central, envoltat de cors i amb una crucifixió a sobre. «Servia perquè el bisbe o els sacerdots donessin la benedicció al poble, el qual no entrava on es feia la missa. El concili de Trento va reformar la litúrgia i llavors tothom podia accedir a missa davant de l’altar major. Els jubés van desaparèixer de les catedrals espanyoles, però en van quedar alguns a França, Bèlgica i al centre d’Europa. Gaudí volia ubicar-ne un a la façana de la Glòria de la Sagrada Família, i a Gràcia va fer els assajos», diu.

    Un itinerari espiritual escrit sobre les cúpules

    La capella del Santíssim Sagrament fa més de 14 metres per 7,2 d'ample. Fins a aquest dimecres no se'n podia trobar cap foto per internet. A l'estar en un soterrani, el sostre no és gaire alt: 5,2 m. Està formada per un absis i quatre cúpules recobertes de trencadís, de colors daurats, blaus, marrons, grocs i rogencs. En cada volta en forma de mitja esfera, el mosaic dibuixa una creu de Malta amb 12 espigues. També s'hi observa una parra amb 12 carràs de raïm, en referència als 12 apòstols. Però el que més crida l'atenció són les inscripcions en llatí escrites amb la cal·ligrafia característica de Gaudí.
    “Gaudí les va escollir sàviament creant un itinerari espiritual des de la porta fins al combregador”, considera Josep Maria Tarragona, biògraf de l'arquitecte. La primera, la més allunyada de l'altar, al·ludeix al sagrament de la confessió: "Tibi dabo claus regni caelorum (A tu et donaré les claus del Regne del cel)".
    La segona i tercera cúpules, segons l'investigador, amaguen l'antífona de les segones vigílies de la Solemnitat del Corpus Christi: “Oh sagrat banquet, en el que es rep Crist es renova la memòria de la seva passió, l'ànima s'omple de gràcia i se'ns dóna una penyora de la futura glòria.
    A la quarta cúpula, la més pròxima a l'altar, la frase elegida és la de Jesús en el sermó eucarístic: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”. En aquesta segona part del discurs del ‘Pa de vida’, Crist revela el misteri de l'Eucaristia, el sagrament mitjançant el qual, per les paraules que el sacerdot pronuncia, es transubstancien el pa i el vi en el cos i la sang de Crist.
    El conjunt del retaule, l'altar i el comulgatorio abans del segon incendi es coneixen solo per fotografies, una d'elles està penjada a l'entrada de l'oratori.