* 1 de gener: España ingressa a la CEE. Entra en vigor l’IVA. * 5 de gener: es mor en accident d’helicòpter a Mali Thierry Sabine, pilot francès i organitzador del rally París-Dakar. Tenia 36 anys. * 19 de gener: es mor Enrique Tierno Galván, alcalde de Madrid. * 28 de gener: explosió del transbordador “Challenger”. Moren els set tripulants. * 22 de febrer: una revolta popular a Filipines acaba amb la dictadura de Ferdinand Marcos. * 28 de febrer: assassinat d’Olof Palme a Estocolm. Tenia 59 anys. * 12 de març: referèndum sobre l’OTAN. Victòria del SÍ, tot i que a Catalunya i Euskadi guanya el NO. * 7 d’abril: un grup de membres de la Crida pinta de color de rosa un vaixell de l’armada USA al port de Barcelona. * 22 d’abril: TV3 inaugura els seus nous estudis a Sant Joan Despí. *26 d’abril: accident a la central nuclear de Txernòbil. * 30 d’abril a 11 de maig: es celebra el segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El primer es va fer l’octubre de 1906. * 7 de maig: final de la Copa d’Europa de futbol a Sevilla. El Barça perd davant l’Steaua de Bucarest a la tanda de penals. * 2 de juny: s’inaugura a Montjuïc, al mateix lloc que ocupava, la reconstrucció del Pavelló d’Alemanya de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, dissenyat per Mies van der Rohe. * 14 de juny: es mor Jorge Luís Borges. Tenia 86 anys. * 18 de juny: es mor Joan Oliver “Pere Quart”. Tenia 86 anys. * 22 de juny: fracàs de la denominada “Operació Reformista”. El Partit Reformista Democràtic, creat per Miquel Roca, obté només 18 escons al Congrés dels Diputats. * 5 de juliol: Rafael Ribó substitueix Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, al capdavant del PSUC. * 9 de juliol: es mor Joan Baptista Cendrós, mecenes i fundador d’Òmnium Cultural. Tenia 70 anys. * 14 de juliol: atemptat de l’extrema dreta contra les llibreries barcelonines Públia-Joan Ballester, a l’Eixample, i Maga, al Guinardó. * 26 de juliol: es mor el director de cinema Vincente Minnelli. Tenia 83 anys. * 15 d’agost: el guitarrista Esteve Fortuny pateix un atac cerebral a Cardedeu mentre actuava amb la Companyia Elèctrica Dharma. Es va morir quatre dies després. * 18 d’agost: tres dies d’incendis a la muntanya de Montserrat obliguen a evacuar el monestir. * 17 d’octubre: la ciutat de Barcelona és elegida seu dels Jocs Olímpics de 1992. * 21 d’octubre: es presenta el primer número de la segona etapa de la “Revista de Catalunya”. * 26 d’octubre: es corre la trenta-dosena edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc. Grau, Garriga i Cardús varen ser-ne els vencedors i el corredor Mingo Parés va patir un accident mortal. Va ser l’última vegada que es varen fer curses a Montjuïc. * 21 de novembre: el president Jordi Pujol és exculpat de les responsabilitats penals del cas Banca Catalana. * 22 de novembre: es mor Alberto Puig Palau, el popular “Tío Alberto”. Tenia 78 anys. * 29 de novembre: es mor l’actor Cary Grant. Tenia 82 anys. * 1 de desembre: s’inaugura a París el Museu d’Orsay.
Les marques locals encaren una segona oportunitat amb nous projectes 100% elèctrics i la revifada dels històrics del trial
ELENA FREIXA Barcelona
La indústria de la motocicleta catalana
vol girar full del període d’economia de subsistència i replegament
dels últims anys. Els degoteig de productes es dóna tant entre els que
han sobreviscut a la crisi -una colla de petites empreses molt
orientades a la motocicleta de muntanya- com entre un seguit de noves
companyies que irrompen en un camp encara molt verge: el de la moto elèctrica.
El camí de futur ve marcat pels dos fronts. D’una banda, el que els
fabricants locals han demostrat que saben fer molt bé, especialitzant-se
en moto de trial, enduro i altres modalitats, explica Pep Palà,
gerent del clúster català que agrupa fabricants de motos i proveïdors.
De l’altra, l’aire fresc que aporten les noves empreses que volen
prendre posicions de cara al futur en àmbits com el de les bateries
elèctriques en els vehicles de dues rodes, afegeix.
L’any 2009 Montesa no va fabricar ni una sola unitat de les seves històriques motos de trial
que aquest any celebren els 70 anys del seu naixement. Un any després,
el 2010, en va produir només 30 unitats destinades íntegrament a
competició. Avui, però, el present de la marca -propietat del grup japonès Honda des dels anys 80-és del tot diferent. “Alguns ens donaven per morts, però estem en un autèntic revival ”, explica a l’ARA Gerard Bosch,
director de la fàbrica de Montesa Honda a Santa Perpètua de Mogoda.
Aquest any la producció de motos Montesa arribarà a les 1.900 unitats, i
el 2016, si tot va com la marca espera, l’increment serà de més del 50%
gràcies al nou model, la Montesa 4RIDE, que llançarà al mercat a partir del mes de gener per captar nous clients aficionats a la moto de muntanya.
“Alguns ens donaven per morts, però estem en un autèntic revival"
Gerard Bosch Director de la fàbrica Montesa Honda
La inversió de 3,3 milions
que acaba d’anunciar Montesa Honda no és un cas aïllat sinó la mostra
que alguna cosa comença a millorar després d’uns anys foscos amb deslocalitzacions i una caiguda de vendes generalitzada al sector.
“No estem tan malament”, insisteix Palà, que relativitza el mal que van
fer les deslocalitzacions de la producció de motocicletes d’ Honda (el 2010), Yamaha (el 2011) i Derbi
(el 2013). Aquestes marques suposaven tres quartes parts de les motos
que es fabricaven cada any a Catalunya (més de 60.000 el 2010). “Vam
perdre els fabricants estrangers, era qüestió de temps que passés, però
la indústria no va desaparèixer, van quedar fabricants de components i
producte propi”, subratlla Palà.
Després del concurs de creditors i de burlar el fantasma del tancament, Gas Gas trepitja terreny segur en mans de Torrot des d’aquesta setmana. Els nous propietaris volen desplegar un pla inversor que suposarà el retorn del primer fabricant de motos de trial i enduro
al mercat després de gairebé un any. Al gener, la planta de Salt
fabricarà un nou model que s’incorporarà a la gamma existent, explica el
conseller delegat de Torrot, Ivan Contreras. L’objectiu és vendre 3.000 unitats el 2016.
Un altre gran supervivent de la crisi ha sigut Rieju, amb un model singular i una gamma àmplia que va des del ciclomotor a la motocicleta escúter urbana. El fabricant de Figueres
preveu un increment del 40% en les vendes aquest any amb 10.000 unitats
comercialitzades a tot el món. Es tracta d’un màxim dels últims sis
anys, però encara és lluny dels rècords precrisi com les 20.000 motos
que va vendre el 2004, explica el seu director general, Jordi Riera.
També hi ha projectes més petits que s’obren pas, com Vertigo. És un projecte nou que ara presenta la primera moto de trial. L’impulsor és l’empresari Ramon Jané,
de l’històric fabricant de cotxets de nadons Jané. Aquests dies la
marca s’estrena per primer cop al saló internacional de la moto de Milà,
explica el gerent de Clustermoto a l’ARA.
L'aposta per les motos elèctriques
El segon puntal naixent en la indústria catalana de les dues rodes el volen erigir les petites empreses que han apostat per la motocicleta elèctrica, ja sigui d’estètica escúter urbana o més esportiva. És el cas de Volta Motorbikes, una nova marca que ja té al mercat un primer model endollable, la Volta BCN, de la qual espera vendre’n 600 unitats durant l’any que ve.
Bultacorepresenta la marca ressorgida que ha canviat la fesomia i que ara és 100% elèctrica amb la nova Brinco, a mig camí entre la moto i la bici elèctrica. Torrot també ha retornat en versió elèctrica amb la moto urbana Muvi,
que es fabricarà a la mateixa planta de Gas Gas. L’empresa té un centre
de R+D a Mataró i ha fet una aposta important per la interconnectivitat
del vehicle i l’ smartphone. L’objectiu és arribar a les 3.000 unitats venudes el 2016, segons Ivan Contreras.
Scutum serà amb tota probabilitat la següent a irrompre en aquesta competició de la moto verda catalana. L’empresa s’ha aliat amb el proveïdor tecnològic Cellnex (nascuda de l’escissió amb Abertis) per industrialitzar una moto elèctrica connectada.
Altres veterans, com Rieju, també fa temps que han incorporat un model elèctric a la gamma, la Mius.
El model, llançat en plena crisi, no ha trobat el seu públic fins ara
al mercat. La marca, però, no tira la tovallola i ara intenta irrompre
en la mobilitat elèctrica tornant als seus orígens: la bicicleta.
“Les noves marques són un bon senyal de la vitalitat del sector"
Jordi Riera Director de Rieju
Tot i ser competidors i atacar els mateixos nínxols de mercat, els
petits fabricants locals estan explorant els avantatges que poden
obtenir travant aliances puntuals en
alguns camps. Unes quantes empreses treballen en una plataforma per
buscar sinergies que els ajudin a ser més competitius, segons han
explicat a l’ARA fonts del sector. Entre els fabricants que participen
en les converses per estrènyer llaços hi ha Volta, Torrot i Rieju,
segons les mateixes fonts. Una de les vies que aborden és la
possibilitat de fer compra conjunta d’algunes peces als proveïdors
per guanyar volum i abaratir els costos. Segons recorden, no és el
mateix anar comprant de mil en mil els components que fer-ho en
quantitats més grans.
Darrere aquest moviment per incrementar la col·laboració
també hi ha raons tecnològiques, segons les mateixes fonts, que
subratllen que en alguns camps les millores requereixen uns recursos
que, per separat, exigirien “molt més temps” de desenvolupament i
aplicació que si es decideix trobar punts per explotar-ho plegats.
El naixement de nous projectes es veu amb bons ulls per part de les
empreses més veteranes, com ara Rieju. “Les noves marques són un bon
senyal de la vitalitat del sector i de la
millora de perspectives de vendes que ja va començar l’any passat i que
aquest 2015 s’està consolidant”, assegura el seu director. El saló internacional de la motocicleta de Milà (ICMA), en què han participat una quinzena d’empreses catalanes
entre marques i proveïdors, ha sigut aquesta setmana el termòmetre del
xup-xup que viu l’empresa catalana. També ha sigut l’oportunitat per
assegurar comandes i clients de tot el món. La indústria, tot i que
petita, està profundament internacionalitzada. Una dada ho demostra: les
marques tenen, de mitjana, el 70% dels ingressos lligats a l’ exportació.
Les ferides del franquisme encara couen a Catalunya
Els historiadors destaquen la persistència ideològica i cultural del règim al país
MARC TORO Barcelona
Milers de plaques, 38 monuments, 26 creus, 20 relleus,
gravats, inscripcions... I així fins a 3.647 símbols del règim
franquista. Aquest és el recompte que el Memorial Democràtic va fer el
2010 en 185 dels 948 municipis catalans. Una estadística que evidencia
com el rastre de la dictadura s’ha mantingut fins a l’actualitat a
Catalunya. La simbologia franquista n’és la part més visible, però no és
l’única. “El franquisme va deixar a Catalunya una herència ideològica i
cultural”, confirma l’historiador Borja de Riquer, i n’explica el
motiu: el sistema democràtic sorgit de la Transició no va saber
“afrontar seriosament” el que va significar el franquisme.
Un dels resultats d’aquesta situació l’apunta el periodista i politòleg Lluc Salellas, autor del llibre El franquisme que no marxa (Edicions
Saldonar): “Es va obviar la responsabilitat política de les persones
que havien comandat el règim i no es va alterar el poder econòmic”. En
el cas de Catalunya, explica Salellas, bona part de la classe
empresarial que es va enfortir gràcies al franquisme “va sortir
reforçada després de 40 anys de dictadura”. “Es tracta d’unes famílies
que continuen tenint una gran presència en l’economia catalana”, afirma.
Entre els casos documentats que s’inclouen al llibre hi ha el de Pedro
Cortina Mauri (la Pobla de Segur, 1908 - Madrid, 1993), empresari,
diplomàtic del franquisme i fundador de la companyia cervesera San
Miguel, de la qual va ser vicepresident fins a la seva mort, l’any 1993;
o l’exemple dels Suqué Mateu, del Grup Peralada: la propietària de les
vinyes i el castell que dóna nom a l’empresa és Carme Mateu, filla del
primer alcalde la Barcelona franquista, Miquel Mateu (Barcelona,
1898-1972). Els Carceller, els Lara Bosch, els Gay de Montellà, els
Samaranch o els Trías Sagnier, entre d’altres, també van passar de la
cúpula franquista a l’elit de la democràcia.
Salellas destaca que aquesta dinàmica és l’origen del que avui es coneix
com a “portes giratòries” entre la política i el món empresarial. “Les
maneres d’actuar del franquisme s’han arrossegat fins ara”, confirma
l’advocat, historiador i president de la Comissió de la Dignitat, Josep
Cruanyes.
També en política? Per De Riquer, el mateix “joc
democràtic” ha impedit que la ideologia franquista sigui significativa
en l’actual sistema de partits, tant català com espanyol, però matisa:
“Si no existeixen organitzacions importants d’extrema dreta i
franquistes és perquè ja són dins de la dreta. Els franquistes d’avui
són al PP”.
Ideologies al marge, De Riquer deixa clar que els
polítics catalans han hagut d’afrontar un dels “costos materials” de la
dictadura: la “caòtica i salvatge política urbanística” dels últims anys
del franquisme. Segons l’historiador, el règim va convertir l’àrea
metropolitana de Barcelona en una zona “difícilment habitable”.
Ajuntaments com els de Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs
han hagut de passar-se 25 anys reparant les “barbaritats” del
franquisme, exemplifica, i recorda que el conjunt de Catalunya està
patint, encara, els dèficits en infraestructures i serveis públics amb
què el país es va trobar l’any 1975.
Els papers i els sumaríssims
Però si hi ha un àmbit que no s’escapa
de l’empremta del règim és el judicial. Els experts destaquen la
influència ideològica de les tradicions franquistes als tribunals. Un
fet que afecta de manera directa Catalunya. I ja no només per les
sentències que carreguen contra l’autogovern, la llengua i la cultura,
sinó també pel mur dels tribunals a l’hora d’investigar i reparar els
efectes de la repressió franquista.
Tal com recorda Cruanyes, Catalunya no ha pogut
resoldre encara l’anul·lació de processos i sentències de la dictadura
-començant per la del president de la Generalitat Lluís Companys-, ni el
retorn de patrimoni decomissat o la investigació dels crims del
franquisme. La Generalitat no disposa de competències necessàries per
desencallar aquesta situació, de manera que les entitats que han
convocat l’acte massiu de condemna al franquisme el 20-D creuen que el
desllorigador és obrir un procés polític i judicial contra la dictadura
en el si d’un eventual estat independent.
El prestigiós diari esportiu L’Équipe destaca els possibles èxits esportius d’una Catalunya independent
Quin lloc ocuparia Catalunya si aconseguís la independència en
divuit mesos com volen els separatistes al poder al parlament? Amb
aquesta pregunta comença una notícia del prestigiós diari esportiu
francès L’Équipe, que tracta dels èxits esportius que podria obtenir una
Catalunya independent. El text destaca que una quarta part de les
medalles olímpiques espanyoles són d’esportistes catalans. I recorda que
a Barcelona (1992) i a Londres (2012), els atletes catalans van obtenir
23 medalles del total de 104 de les de les seleccions espanyoles.
Així mateix, remarca els ‘punts forts’ de Catalunya en l’àmbit
esportiu, com ara els germans Gasol, el pilot de motociclisme Marc
Márquez i l’ex-gimnasta Gervasi Deferr, que va guanyar tres medalles
–dues de les quals d’or– els anys 2000, 2004 i 2008.
L’Équipe ha fet aquest gràfic amb les medalles guanyades per atletes
catalans amb l’equip espanyol als Jocs Olímpics, des del 1948 fins al
2012:
