L'època de la Segona República torna al Parlament de Catalunya

L'època de la Segona República torna al Parlament de Catalunya

La mostra ‘Recuperem la memòria històrica: els documents de l'arxiu del Parlament 1932-1939’ recupera els fons documental de la cambra catalana

J.P. | ND 29/05/2015 a les 18:21h

 

L'exposició recupera documents del fons de l'arxiu del Parlament i cessions de particulars
 

El Parlament de Catalunya acull, a la planta baixa del palau, la mostra 'Recuperem la memòria històrica: els documents de l’arxiu del Parlament 1932-1939', una exposició on es recuperen documents de l’època de la segona república espanyola del fons de l’arxiu del Parlament i cessions de particulars amb l'objectiu de recuperar i difondre la memòria històrica de la cambra.

La mostra coincideix amb el trenta-cinquè aniversari del restabliment de la cambra i alhora serveix de preludi dels actes de commemoració del setanta-cinquè de l'afusellament del president Companys, que es commemorarà el 15 d'octubre.
 

L'exposició es pot veure a la planta baixa del Parlament de Catalunya

Entre els documents del fons de l’arxiu destaquen els donats el 1984 per la família de Francesc Villamartín i Canadell, taquígraf del Parlament que va conservar en cinc volums els diaris de sessions del 1932 al 1938; els de la família de Josep Mainar i Pons, funcionari de la cambra que va col·laborar en les obres de rehabilitació del palau entre el 1932 i el 1933 i en va conservar documents, plànols i fotografies, i, de la col·lecció Fornas, diputat de la primera legislatura, els mapes de Catalunya que el geògraf Pau Vila va fer per als estudis sobre la divisió territorial del país el 1936.

Així mateix, destaquen els documents provinents del Mas Perxés, refugi de molts catalans camí de l’exili cap a França, amb documentació generada per l’activitat legislativa, credencials de diputats electes, registres d’ordres presidencials o documentació relativa al personal de la cambra, i els llibres de comptabilitat de la cambra del 1932 al 1938, tornats per l’ajuntament d’Olot.

Documents de particulars

Entre els documents cedits temporalment hi ha els de particulars, amb fotografies i llistes de treballadors de la cambra de l’època republicana, que en alguns casos foren requerides per les autoritats franquistes per represaliar-los, i els de la Fundació Irla, amb els documents d’identitat dels diputats Josep Irla i Salvador Armendares.

També s’hi pot veure un mapa de les rutes de l’exili fet expressament per a l’exposició, diversos documents audiovisuals que recorden l’històric discurs del president Macià en l’obertura del Parlament de l’any 1932, els diputats de l’època i que expliquen com era el palau i la transformació que va experimentar, a més d’una galeria fotogràfica sobre els presidents de la cambra, acompanyada, en el cas del darrer president a l’exili, Francesc Farreras i Duran, de la carta que va adreçar des de Mèxic a qui fos elegit president del Parlament restablert el 1980.

La mostra, inaugurada el passat dijous, es podrà visitar fins a finals de juliol i està oberta a tots els visitants del Parlament. Per a visites al palau que, amb l’exposició, tenen una durada de quaranta-cinc minuts, cal reservar dia i hora a l’apartat de visites de la web del Parlament.

Crida ciutadana a recuperar la memòria històrica

Conjuntament amb la mostra la cambra fa una crida perquè la ciutadania participi en la cerca d’informació sobre la història de la institució. El Parlament posa a disposició l’adreça memoriahistorica@parlament.cat perquè els ciutadans que tinguin indicis d’on es pot trobar documentació de l’etapa republicana s’hi posin en contacte. En aquesta mateixa adreça es poden demanar visites per veure la mostra.

Notícies relacionades

75 anys de l'última reunió de les Corts de la Segona República a Figueres

Dissabte  30.05.2015  06:00

Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol

Repassem en vídeo les protestes històriques més sonades contra el símbol espanyol i el rei, del 1925 fins avui

Vilaweb
La final de la Copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao d'avui al Camp Nou anirà precedida per una sonora xiulada a l'himne espanyol i el rei. Així ho indiquen aquests últims anys, en què han proliferat les escridassades contra aquests dos símbols espanyols. Ja va passar en la mateixa competició i els mateixos protagonistes a Mestalla (València) el 2009 i al Vicente Calderón (Madrid) el 2012. Però, de xiulades a l'himne, n'hi ha hagut moltes més, des del 1925 fins ara.
La clausura del camp de les Corts
El juny del 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, el camp del FC Barcelona de les Corts fou clausurat. El motiu: la xiulada a la 'Marxa reial', l'himne espanyol, en un partit amistós del Barça i el Júpiter com a campions de primera i segona, respectivament, i en homenatge a l'Orfeó Català.

Abans de començar el partit una banda de música de la marina anglesa va interpretar l'himne i una bona part dels dotze mil espectadors que hi havia a les graderies hi va respondre amb una xiulada monumental. Tot seguit la banda va interpretar l'himne britànic, 'God save the King', que tothom va aplaudir calorosament.
L'incident va indignar tant les autoritats, que el governador miltar a Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va ordenar de clausurar l'estadi del Barça durant sis mesos (finalment, en van ser tres). També es va imposar una multa a l'equip i no tan sols es va destituir el fundador del Barça, Joan Gamper, de la presidència del club, sinó que se'l va expulsar a Suïssa.

Un quart de segle de xiulades contra Juan Carlos
Aquell va ser el precedent més antic; entre els més recents, cal destacar la xiulada de l'any 1989, quan Juan Carlos I fou xiulat en la inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc:

Vint anys més tard, l'any 2009, justament en la final de Copa entre el Barça i l'Athletic a Mestalla, hi va haver la gran xiulada a l'himne espanyol i al rei:

I un any més tard, el 2010, els afeccionats blau-grana van dedicar una gran escridassada al rei i a l'himne espanyol durant la final de la Copa de bàsquet, disputada pel Barça i el Madrid a Bilbao:

En la final de la mateixa competició del 2013, disputada entre el Barça i el València, l'escridassada es va reproduir a Vitòria:

No va ésser l'única d'aquell any: n'hi va haver una altra poc després en la inauguració del Mundial de Natació, a Barcelona.
L'última gran xiulada contra l'himne i Juan Carlos es va produir l'any passat, en la final de la Copa de futbol entre el Barça i el Madrid a Mestalla:

Informació relacionada:
Amenaça de sancions si hi ha xiulada a l'himne espanyol a la final de copa
Vols xiular l'himne espanyol com si fossis a la final de la Copa?
POTS VEURE ELS VIDEOS DE XIULADES EN AQUEST MATEIX BLOC

• 

Xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa a Mestalla

Xiulada a l'himne espanyol a la final de la Copa a Mestalla

Gigantesca silbatina al Rey Juan Carlos en el Buesa Arena

Xiulada als reis i a l'himne d'espanya a la final de la copa de basket d...

Xiulada himne espanyol

xiulada al rei Estadi Olímpic de Montjuic

Tancament xiulada himne espanyol Les Corts

El remodelat Mercat del Ninot, en ple funcionament

ANÀLISI mediambiental

Les empreses catalanes rebaixen les seves emissions de CO2 un 9%

L'ensorrament de la indústria dels totxos i les teules va ser clau en el descens.Espanya va comprar a Europa el 2013 més drets d'emissió dels que després va gastar 

EL PERIODICO

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Dimarts, 26 de maig del 2015

EFE / KIKO DELGADO

La central tèrmica d'As Pontes, a la Corunya, una de les instal·lacions incloses en la directiva europea.

La greu crisi que afecta el sector del totxo i les teules, una activitat industrial que utilitza gran quantitat d'energia en el procés de cocció, va ser el principal responsable que el conjunt de les empreses catalanes incloses en la directiva europea d'emissions, 134 en total, reduís la seva producció de diòxid de carboni (CO2) en un 9,2% el 2013 en relació amb el 2012, l'últim any amb dades disponibles, segons mostren els resultats presentats ahir per la fundació Empresa i Clima. En total, incloent-hi també els anomenats sectors difusos (domèstic, transport, agricultura, residus...), que representen aproximadament el 60% del total, la reducció d'emissions a Catalunya va ser del 3,7%.
En línies generals, l'anàlisi de la fundació, titulada Informe de situació de les emissions de CO2 al món l'any 2013, mostra que tant Catalunya com Espanya en el seu conjunt estan fent els deures -almenys, complint els objectius europeus-, segons va destacar el coordinador de la fundació, l'economista Arturo de las Heras. A la Unió Europea, les emissions van disminuir un 0,8% durant el mateix període.
Tot i que la indústria del totxo i les teules representa una part petita del total de les emissions de la directiva a Catalunya, lluny de la generació d'energia, la refinació de petroli o la fabricació de ciment, es tracta d'un sector que ha patit de manera funesta els estralls de la crisi. El 2013, per exemple, no van entregar els seus permisos d'emissió -van tancar- 16 de les 24 empreses existents l'any anterior.
Els problemes de la indústria dels totxos, que es prolonguen en els sectors del ciment i les rajoles, entre altres, han tingut com a conseqüència que Espanya comprés més drets d'emissió de CO2 dels que després ha pogut gastar, és a dir, una pèrdua en va. En el cas concret de Catalunya, això ha provocat un dèficit de més de 2,5 milions de tones de CO2 «que han hagut de ser cancel·lats mitjançant subhasta», va explicar De las Heras.
EMISSIONS PER CÀPITA / Amb aquest descens, les emissions de CO2 a Cata-lunya es van situar en 5,74 tones per persona i any, per sota de la mitjana espanyola i europea de 7,3 i 9 tones, respectivament, uns resultats que obeeixen essencialment a l'elevada dependència de l'energia nuclear.
L'any 2013, Catalunya va representar el 10,7% de les emissions espanyoles subjectes a la directiva europea, darrere d'Andalusia, Astúries i Galícia, tres comunitats amb un pes notable de les plantes tèrmiques de carbó, va recordar Elvira Carles, presidenta de la fundació Empresa y Clima. En aquest sentit, a tot Espanya, la previsió de descens és del 6,2% el 2013 respecte al 2012 a causa que la generació elèctrica per carbó va disminuir un 30% arran de factors ambientals que van afavorir energies renovables com la hidroelèctrica i l'eòlica.
Malgrat aquests descensos, la fundació Empresa y Clima preveu que les emissions tornin a créixer de la mà de la recuperació, tot i que s'espera que no pugin tant «perquè hi ha moltes empreses que estan millorant la seva eficiència energètica, encara que no tant per raons mediambientals, sinó pel cost de l'energia, va concloure De las Heras.

L'empenta dels festivals

Les 360 cites musicals a Catalunya a l'any congreguen 1,5 milions d'espectadors i generen 300 milions d'euros d'impacte econòmic

EL PERIODICO

MARTA CERVERA / BARCELONA

Dimarts, 26 de maig del 2015

FERRAN SENDRA

El festival més concorregut8 El Primavera Sound és la cita musical que més espectadors atrau a Catalunya, amb 200.000, la passada edició.

Els festivals de música s'han convertit en un motor del desenvolupament cultural i econòmic clau per a Catalunya. Ho va afirmar ahir el conseller Ferran Mascarell davant de promotors de les principals cites. Els 360 festivals de tots els gèneres organitzats el 2014 van mobilitzar 1,5 milions d'espectadors. Els pressupostos de tots sumen 60 milions d'euros i es calcula que per cada euro invertit el retorn econòmic és de 5. És a dir, els festivals que se celebren a Catalunya generen un impacte de 300 milions d'euros. Aquestes dades, aportades per Mascarell, certifiquen, segons ell, «l'excel·lència dels professionals que gestionen els festivals».
El sistema d'ajudes reintegrables posades en marxa des del 2013, quan a causa de les retallades les subvencions van tocar fons amb 2,3 milions d'euros, han demostrat que són un instrument útil. «Els festivals de més pressupost que superaven el mig milió d'euros s'hi van acollir per poder pagar els caixets dels artistes per avançat, sense haver d'endeutar-se, amb nosaltres com a soci assumint risc», va informar Jordi Sellas, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). El tracte era molt avantatjós. Si perdien diners, després de l'auditoria de rigor, les pèrdues es convertien en subvenció. Si no, la Generalitat recuperava la inversió que reinvertia en ajudes. «Aquesta fórmula ha funcionat tan bé que ha sigut adoptada a Europa com una de les 10 mesures recomanades com a instrument de finançament cultural», va dir Sellas. Fins ara el retorn aconseguit amb aquest sistema ha sigut del 89%, «una mitjana molt alta».
El Departament de Cultura ha donat suport econòmic aquest 2015 a 89 festivals, aportant 2,2 milions en forma d'ajudes reintegrables del total de 3,75 milions d'euros que s'hi destinen a través de l'ICEC.
Segons opina Sellas, tan importants són els festivals, com el Primavera Sound, que comença aquest dijous a Barcelona i que arriba a 200.000 espectadors, i també el Sónar, col·locats número 1 i 5 respectivament en el rànquing dels 50 millors festivals del món per la revista Time Out, com la tasca dels festivals més petits, amb menys de 80.000 euros de pressupost. «Aquests no tenen tanta visibilitat, però faciliten l'accés a la cultura en zones que s'han de cuidar perquè no quedin desèrtiques», va argumentar. Va destacar la importància que tenen els festivals com a plataformes per donar a conèixer nous artistes. Un 30% dels festivals compten amb ajudes públiques que superen més de la meitat del pressupost. En aquests festivals el 52% dels artistes en cartell són catalans.
Els Amics de les Arts, que avui és grup d'èxit requerit a les millors places, és un clar exemple de jove formació que es va donar a conèixer gràcies als festivals, ja que va començar amb actuacions en alguns dels més petits -alguns ja ni existeixen actualment- i s'ha llançat a muntar-ne un de propi. El seu Festivalot, destinat al públic familiar, se celebrarà a Girona el 6 i 7 de juny. Les comarques gironines ocupen el segon lloc en concentració de festivals: compten amb el més antic, el de Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, i amb el de més inversió privada, el de Peralada, entre altres. Però Barcelona, amb 83, concentra el màxim nombre de festivals.
De cara al futur, l'objectiu és: augmentar els concerts per als músics i el nombre d'espectadors. Comparant-lo amb Europa, el mapa català té «un ecosistema sa», segons Sellas.

El Camp Nou rendeix tribut a Xavi

23/05/2015

Barça

El Camp Nou rendeix tribut a Xavi

Mosaic i tela gegant per Xavi / Efe

Els aficionats acomiaden de peu i amb una llarga ovació el capità, que li traspassa el braçal a Iniesta amb una abraçada especial

Pep Lloveras

El Singular

Xavi, de 35 anys, ja és història del Camp Nou. No del Barça, perquè encara li queden dos partits, dues finals per marxar encara amb un palmarès més espectacular, però aquest vespre la gent blaugrana ha dit adéu a algú que tothom s’ha estimat. Pel seu futbol, únic, com per la seva conducta immaculada durant 17 anys al primer equip, 24 al club. Un mite en majúscules.

Com era de preveure, a les acaballes, al minut 87 ha estat substituït. El públic s’ha posat en peu i li ha dedicat una llarga ovació, amb crits de “Xavi, Xavi”. El vallesà s’ha abraçat amb diversos companys i ha deixat per últim a Iniesta amb qui s’ha fos amb una encaixada especial, donant-li el braçal, com qui li dóna el testimoni per comandar el vestidor. El manxec, de 31 anys, serà el primer capità la temporada que ve.

Un mosaic i una tela gegant amb la imatge de Xavi ha amenitzat l'inici del partit, que ha acabat en empat a 2 (2 gols més de Messi) contra el Dépor. Era el de menys. Era el dia de Xavi. Bé, i també del Dépor, que amb el punt sumat salva la categoria.

El sector digital emergeix com un dels motors de l’economia barcelonina

En dos anys la facturació de les empreses del sector ha passat de 2.000 milions a 6.000 milions d’euros, i s’ha demostrat el seu potencial de creixement

ARNAU ROMANÍ Barcelona | ARA el 23/05/2015 11:43

 Privalia, Atrápalo, Ebay, King.com o Airbnb són algunes de les moltes empreses del sector digital que en els últims anys han aterrat a Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar els seus projectes de negoci, la majoria a escala internacional. I és que la ciutat de Barcelona s’ha convertit en un pol d’atracció d’un sector, el digital, amb molt futur. Les compres online, els videojocs, els cursos formatius a distància, l’ús de les xarxes socials, etc., constitueixen tot un món que actualment genera un munt d’oportunitats de negoci per a noves empreses i emprenedors que busquen un forat al mercat.

Segons un estudi recent realitzat pel clúster Ecommerce&Tech Barcelona, durant l’any 2014 les empreses del sector digital han facturat un total de 6.000 milions d’euros. La dada representa un augment del 200% respecte a l’any 2012, en què la facturació al sector digital va ser de 2.000 milions d’euros.

Aquest important creixement de la facturació respon a l’aposta que des de la ciutat s’ha fet per invertir en el sector, amb l’objectiu de fons de convertir Barcelona en la capital del sud d’Europa en el sector de les tecnologies digitals i la innovació. El Mobile World Congress és un clar exemple de com la ciutat ha lluitat per convertir-se en la capital d’un dels sectors tecnològics -el sector de la telefonia mòbil- amb més projecció de futur, i com gràcies a aquest congrés moltes empreses tecnològiques han invertit en la ciutat, hi han instal·lat les seus i hi han obert nous projectes de mercat.

Atracció internacional i talent local

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que el sector està encara en fase d’expansió i que, per tant, el seu potencial de creixement i de facturació és realment gran. De fet, segons el mateix estudi d’Ecommerce&Tech Barcelona, una de cada tres empreses del sector digital de la ciutat han nascut en els últims 2 anys, i la mitjana de vida de les empreses del sector no arriba encara als 5 anys. És, doncs, un sector jove, però que creix a un ritme molt accelerat. Les xifres de l’estudi en relació a la contractació de treballadors confirmen aquesta accentuada tendència de creixement del sector a la ciutat: durant el 2014, 9.500 professionals han començat a treballar en el sector digital a Barcelona.

L’expansió del sector digital a la ciutat respon bàsicament a dos factors: per una banda a l’atracció internacional d’empreses que veuen Barcelona com una bona seu per instal·lar-s’hi i desenvolupar els seus projectes, i per l’altra a l’accés al talent de nous emprenedors. Els últims anys s’han accentuat el nombre de start-ups -l’anglicisme que s’utilitza per parlar d’empreses de recent creació- engegades per emprenedors que volen posar en marxa el seu projecte de negoci personal en el món digital. Barcelona Activa, una plataforma d’orientació i suport laboral lligada a l’Ajuntament de Barcelona, ha sigut clau per impulsar alguns projectes d’emprenedoria en el sector, ja que ha concedit espais d’incubació i cursos de formació a moltes start-ups que s’han creat els últims anys a la ciutat.

Un clúster per al sector

“Una entitat estable que treballa com a paraigua de l’ecosistema del comerç electrònic i el sector digital”. Així defineix el seu director executiu, Miquel Martí, el que representa Barcelona Tech City, un clúster que agrupa empreses com d’Edreams, LetsBonus o Softonic, i que té per objectiu defensar la posició del sector digital com un sector emergent a la ciutat, treballant conjuntament per potenciar l’activitat econòmica d’aquestes empreses. Entre els avantatges que tenen les més de 250 empreses que formen part del Barcelona Tech City hi figura el suport en la captació de fons de finançament, tant públics com privats, o la promoció del treball col·laboratiu entre organitzacions -el que es coneix com a networking.

El clúster acaba de rebatejar-se amb el nom de Barcelona Tech City, i deixa enrere el nom que havia tingut fins ara: Ecommerce&Tech Barcelona. Miquel Martí justifica aquest canvi de nom com la manera per donar a conèixer d’una manera entenedora la marca Barcelona a nivell internacional: “Hem de jugar a la lliga internacional, estar al nivell dels grans clústers del sector, com els de Nova York, Londres o París”.

Incorporació de noves empreses

Des que es va crear Ecommerce&Tech Barcelona, ara fa un parell d’anys, l’entitat ha anat evolucionant el seu model, ha anat creixent amb la incorporació de noves empreses del sector digital i ha potenciat la internacionalització de la marca Barcelona al sector, que ha crescut de manera vertiginosa durant aquests dos anys verticalment: “Ara hi ha moltes més temàtiques que s’inclouen en el sector digital més enllà del comerç electrònic. Hi ha empreses que es dediquen al desenvolupament de software, d’altres al sector de la telefonia mòbil, d’altres a la formació online, etc. Com a entitat que agrupa aquestes empreses ens hem hagut d’adaptar als nous models comercials del sector”, explica Miquel Martí.

Espanya va rebre 16 milions de turistes fins a l'abril, el 4,4% més.Catalunya, el destí líder, creix el 4,5%.

Espanya va rebre 16 milions de turistes fins a l'abril, el 4,4% més

Catalunya, el destí líder, creix el 4,5%, fins als 4,1 milions de turistes

EL PERIODICO

Divendres, 22 de maig del 2015 - 11.43 h

JULIO CARBÓ

Uns turistes passen davant un quiosc prop de la Sagrada Família, divendres.

Espanya ha rebut en els quatre primers mesos de l'any 16 milions de turistes estrangers, que suposen un increment del 4,4% respecte al mateix període del 2014. Catalunya és el destí líder, amb més de 4,1 milions de turistes estrangers (el 4,5% més, i el 25,6% del total).
El Regne Unit, França i Alemanya van aportar prop del 53% d'arribades en aquest període, i es van registrar increments en tots aquests orígens, mentre que, en termes relatius, van ser els mercats d'Itàlia, els Estats Units, Irlanda, Suïssa, Bèlgica, el Japó, Corea del Sud i la Xina els que van presentar repunts interanuals més elevats, superiors en cada cas al 8%.
El mercat rus va seguir a la baixa, i va acumular fins a l'abril una disminució del 28,3% respecte als mateixos mesos del 2014, a l'emetre 161.813 turistes cap a Espanya, segons l'enquesta de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur), difosa avui pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.
Totes les comunitats autònomes, menys les Canàries, van registrar augments interanuals entre els mesos de gener i abril, i destaquen el de l'11,7% de la Comunitat de Madrid i el del 9,5% de les Balears.

L’estable vot barceloní: dels anys 30 a avui

La Lliga pescava l’any 1934 el gruix de vots en zones que el 2011 havien esdevingut fortins de CiU

JORDI MUÑOZ / TONI RODON / FRANCESC AMAT Politòlegs | ARA 23/05/2015 00:00

Tot i que passin dècades i esdeveniments històrics, hi ha certs patrons electorals que resisteixen el pas del temps. Malgrat tots els canvis urbans, socials, econòmics i polítics, si ens ho mirem amb atenció descobrirem molts elements de continuïtat històrica entre les eleccions municipals a Barcelona de l’any 2011 i del 1934.

Què tenen a veure aquestes dues eleccions? Les separen 77 anys i un món totalment diferent. El 1934 tenien dret a vot 572.209 persones, de les quals van votar 323.484, un 56%. Era el segon cop que votaven les dones i la victòria se la va emportar la Coalició d’Esquerres Catalanes -encapçalada per ERC-, amb el 50,1% dels vots emesos. El republicà Carles Pi Sunyer es va convertir en l’alcalde de la ciutat. El 2011, en canvi, el cens electoral barceloní s’havia duplicat: 1.163.594 persones tenien dret a vot, de les quals en van votar 616.537, un 53%: un percentatge molt semblant al del 1934.

Tant el 1934 com el 2011, la participació es va distribuir de manera desigual a la ciutat. En tots dos casos, tal com ha documentat la historiadora Mercè Vilanova, els barris més benestants de la ciutat van registrar nivells més alts de participació. Per exemple, la participació al districte de Sant Martí va ser del 51,3% el 1934 i del 52% en les municipals del 2011. Així mateix, els districtes de Sarrià-Sant Gervasi o de les Corts continuen sent els més mobilitzats. Tot i els matisos, les zones de la capital catalana més mobilitzades continuen sent les mateixes.

Un patró geogràfic semblant

Però les coincidències no acaben aquí. Els mapes són el millor instrument per detectar i representar aquesta continuïtat històrica. Sota la superfície, en moviment i canvi constant, sembla que hi ha uns corrents de fons que estructuren la societat i la política urbana barcelonina. Si ens fixem en els mapes de resultats de la Lliga Catalana el 1934, i de Convergència i Unió el 2011 hi trobem una correspondència remarcable. El 1934 la Lliga -que va perdre les eleccions per 9 punts- va obtenir els seus millors resultats a l’Eixample i a la part alta de Barcelona, mentre que l’esquerra recollia el seu vot amb especial intensitat a les barriades populars. Un patró molt semblant al vot a CiU el 2011.

Així mateix, el 1934 s’ensumava ja la polarització que viuria Catalunya en les eleccions del 36 i els camps ideològics van tendir a concentrar-se en dos blocs ben definits. La composició social dels barris definia molt la sort electoral dels partits de dretes i esquerres. Mentre els obrers s’articulaven al voltant de les esquerres (dels ateneus populars o les organitzacions obreres), la Barcelona burgesa es concentrava en el vot conservador, ubicat en zones benestants aïllades de fàbriques i d’entorns conflictius. No és res especial, ni cap particularitat barcelonina: la revolució industrial va deixar, per allà on va passar, una profunda marca en la geografia urbana, social i política. El que és més interessant, però, és comprovar com, 77 anys després, el mapa polític de la ciutat manté semblances evidents amb el del 1934. Tot i els canvis, les zones que el 2011 van donar més suport a l’actual alcalde van ser bàsicament les mateixes. Només els nous barris de renda mitjana-alta de la Vila Olímpica i Diagonal Mar són noves incorporacions a la geografia política del centredreta barceloní. L’altre canvi que s’observa és a Ciutat Vella, on el 1934 la Lliga encara hi obtenia uns resultats relativament bons (45,2% de vots) i, en canvi, avui en dia és un territori complex per a CiU, especialment el Raval (un 20% dels sufragis).

El cas del Raval, però, és interessant perquè és justament allà on van començar a desenvolupar-se les anomenades casa-fàbriques a la primera meitat del segle XIX, tal com han documentat Jaume Artigues i Francesc Mas. Més enllà d’això, observem un mapa sorprenentment semblant. Amb tot, la Barcelona industrial dels anys trenta ha deixat pas a una ciutat bàsicament postindustrial i orientada cada cop més clarament als serveis. Tanmateix, hi ha elements d’ancoratge. La tipologia i preus dels habitatges, entre altres factors més intangibles com l’entorn en el qual es viu, actuen com un element de preservació de l’estratificació social a la ciutat. La revolució industrial va estructurar la geografia política de tots els països que la van experimentar, i les seves marques es mantenen en bona part dels casos. Barcelona n’és una mostra, com ha documentat la historiadora Mercè Tatjer tot resseguint les fàbriques de la ciutat. Dilluns, quan comentem els resultats de les eleccions de demà, possiblement parlarem de tots els elements de novetat que trobem. I és lògic que sigui així.

Hi ha fluctuacions, escissions i confluències. Canvis de sigles i de cares. Però la política electoral té uns corrents profunds de continuïtat històrica, que faríem bé de no menysprear si volem entendre el que passa. Sovint aquests elements de continuïtat queden soterrats pels canvis que es produeixen en la superfície, fins al punt de fer-se difícils de resseguir. Fins que mirem els mapes i descobrim elements de continuïtat. El que semblava nou i canviant, de sobte, se’ns revela vell i estable.

L'Aeri de Montserrat compleix 85 anys

L'Aeri de Montserrat compleix 85 anys

En aquest període ha pujat a 17 milions de passatgers i peregrins en més de 200.000 viatges des del riu Llobregat fins al Santuari

Redacció | ND 17/05/2015 a les 11:33h

 

Una de les primeres fotografies de l'Aeri de Montserrat. Foto: Aeri de Montserrat

 

L'Aeri de Montserrat, el telefèric més antic de l'Estat i un dels més antics d'Europa, compleix diumenge 85 anys de vida, en els que ha pujat a 17 milions de passatgers i peregrins en més de 200.000 viatges, des de la falda del massís de Montserrat, al riu Llobregat, fins al santuari de la Moreneta.

El 17 de maig de 1930, l'Aeri de Montserrat, que comunica la línia Barcelona-Manresa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i l'eix del Llobregat amb el Monestir de Montserrat, va fer el seu primer viatge després de gairebé dos anys d'obres.

Els treballs per construir aquest funicular aeri van començar el 8 d'octubre de 1928, tot i que ja es parlava del projecte des de 1922, quan la línia dels FGC, que havia d'unir Manresa i Barcelona, va arribar a Monistrol.

Un any després de l'inici de les obres, el 29 de desembre de 1929, es va constituir la societat Funicular Aeri de Montserrat i cinc mesos més tard va començar a funcionar, convertint-se en un gran atractiu, ja que el transport per cable era una novetat inèdita en aquella època, han recordat els responsables actuals del funicular.

La instal·lació de cables i maquinària va ser realitzada per l'empresa alemanya Bleichert & Co, de Leipzig, que era la signatura d'enginyeria més important del món en aquest tipus d'instal·lacions i que també un any després va construir a Barcelona el telefèric que uneix el port amb la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuïc.

Gairebé un segle després, la maquinària original segueix funcionant, i, segons l'empresa Aeri de Montserrat, els seus mecanismes tenen molt poques avaries gràcies al manteniment i a la qualitat de la instal·lació, que va ser pionera en la seva època.

El telefèric aeri de Montserrat té una longitud de 1.350 metres i salva un desnivell de 544 metres d'altura. En cada viatge, que dura cinc minuts, pot transportar en cada cabina groga a 35 passatgers més un empleat.

El pendent màxim que arriben a superar les dues cabines que cobreixen el trajecte, una de pujada i una altra de baixada, i que en buit pesen cadascuna 2.175 quilos, és de gairebé 45 graus, i poden arribar a assolir una velocitat de 20 quilòmetres per hora.

Les cabines grogues de l'Aeri només van deixar de transportar viatgers com a conseqüència de la Guerra Civil, ja que el 1936 va ser confiscat pels sindicats i va passar a formar part de la Xarxa Ferroviària de l'Estat, i durant el conflicte es va dedicar a traslladar ferits a l'hospital que es va instal·lar al monestir de Montserrat.

En finalitzar la guerra, l'estació de la part inferior, la maquinària, les instal·lacions i el pont sobre el riu Llobregat van quedar destrossats.

Al juliol de 1940, després d'unes obres de rehabilitació, es va reobrir novament l'Aeri de Montserrat, que durant diversos anys va funcionar amb una de les cabines del telefèric de Montjuïc, que va ser tancat i es va desmuntar durant la guerra civil per convertir les seves torres en un lloc estratègic per a la defensa del port de Barcelona, i que no va recuperar l'activitat fins a 1963.

L'Aeri s'ha utilitzat també en situacions d'urgència com la que es va produir el 1986, quan es va haver d'evacuar als monjos del monestir de Montserrat a causa d'un greu incendi que es va declarar a la muntanya.

Al desembre de 2008 també va servir per evacuar 1.500 persones que es trobaven al santuari de Montserrat quan es va produir un despreniment de roques que va tallar els accessos per carretera a la muntanya i va ser l'únic mitjà d'accés i sortida al monestir.

Notícies relacionades

L'abat de Montserrat defensa «que la gent pugui votar»

Calen foc i saquegen l'ermita de Santa Creu a Montserrat

El nou Monestir de Santa Cecília de Montserrat és una realitat

L'artista Jana Sterbak proposa un diàleg entre la seva obra i el fons de Montserrat

La nova caldera de biomassa de Montserrat abastirà deu edificis del recinte

Desaparegut a Montserrat des del 5 d'octubre

XIFRES DE RÈCORD

'La Marató' de TV-3 tanca amb 11.403.593 euros

Des del seu inici, el 1992, el macroprograma ha finançat 680 projectes d'investigació

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Divendres, 15 de maig del 2015 - 16.46 h
'La Marató', el macroprograma solidari de TV-3 que en la seva última edició va estar dedicat a les malalties del cor, va tancar el 31 de març el període de donatius amb una xifra d'11.403.593 euros, segons ha anunciat la Fundació La Marató. Així, la quantitat recaptada després de l'emissió de l'espai (8.864.016 milions), el 14 de desembre, s'ha vist incrementada en 2,5 milions.
A aquest marcador hi han contribuït les diferents fórmules de participació social en el projecte. Entitats i col·lectius de tota mena van organitzar 2.235 activitats populars per tot Catalunya, en què van participar un milió de persones i van sumar més de dos milions d'euros al marcador final. Un total de 2.312 voluntaris es van mobilitzar per atendre els prop de 70.000 donatius telefònics el dia del programa.

Àmplia campanya de sensibilització

Així mateix, el disc i el llibre de 'La Marató' van tenir també una gran acollida: de la 10a edició del compacte se'n van vendre gairebé
170.000 exemplars, i de la setena del llibre, 10.000. 'La Marató' va desplegar també una extensa campanya de sensibilització i
divulgació social sobre les malalties del cor, que va arribar a 210.000 joves d'entre 12 i 18 anys, a través de les 4.412 conferències impartides per 358 professionals de la salut.
Des de la seva primera edició, el 1992, els fons obtinguts pel programa pugen a 142.256.675 euros, dada que l'ha convertit en "un dels principals motors de la investigació científica de Catalunya, una eina de sensibilització i divulgació social sobre les malalties tractades i un estímul de la participació ciutadana", expliquen des de la Fundació. Des d'aquesta primera entrega, els diners recaptats han permès finançar 680 projectes d'investigació biomèdica sobre un ampli conjunt de malalties incurables.

La meitat dels joves espanyols, enganxats a la xarxa

El 8% es veuen atrapats per les xarxes socials com amb altres drogoaddiccions.El 46% reconeixen que han sentit «dependència» d'internet en algun moment 

EL PERIODICO

MANUEL VILASERÓ / MADRID

Dijous, 14 de maig del 2015

FERRAN SENDRA

La dependència d'internet i de les xarxes socials s'acarnissa amb els joves.

Molts pares estan convençuts que els seus fills passen massa hores connectats a internet. No és necessari portar a terme cap estudi per certificar-ho. És un comentari habitual entre els progenitors. El més xocant és que, tot i els conflictes que aquesta qüestió genera en les relacions familiars, gairebé la meitat dels joves admeten que els pares tenen tota la raó. El 46,3% reconeixen que en algun moment han sentit dependència i això els ha provocat la necessitat de desconnectar-se. I una porció més petita, però no menyspreable, un 7,9%, admeten sense embuts que estan enganxats a internet com podrien estar-ho a qualsevol altra drogoaddicció.
Les dades procedeixen d'una nova investigació portada a terme pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, un centre privat creat per la FAD (Fundació d'Ajuda a la Drogoaddicció), que aquesta vegada s'ha centrat en els joves de 16 a 20 anys. Són la generació que va néixer amb internet a casa i que ha viscut des de la pubertat l'explosió de les xarxes socials. L'estudi, denominat Joves en la xarxa: un selfie, és això, un autoretrat en què 800 joves descriuen quina és la seva relació amb el món virtual.
NI INGENUS, NI IGNORANTS / Gairebé cap d'ells concep la seva vida sense els recursos que els ofereix la web, però no són «ni ingenus, ni ignorants, disposen de la informació necessària sobre els riscos que comporta» la navegació, però els assumeixen «perquè aprecien més els seus avantatges», segons el director tècnic de la FAD, Eusebio Mejías. Un dels seus desavantatges és precisament que «enganxen» i «fan que deixis de fer altres coses divertides o necessàries», que et «quedis aïllat» o «provoquen que les persones s'acomodin i siguin més mandroses».
La percepció del que els passa als seus companys també és reveladora. Aquest percentatge que ronda el 8% d'enganxats confessos es transforma en un 41% quan als joves se'ls pregunta si veuen els seus amics bastant o molt dependents de les xarxes. És un comportament molt similar a l'observat amb els conductors quan se'ls pregunta si les seves actituds al volant són prudents i com veuen els altres. La resta sempre ho fa pitjor.
La dimensió del fenomen és quantitativament important. Només en la franja d'edat escollida per l'estudi, traslladant els percentatges a termes absoluts, uns 170.000 adolescents estarien enganxats a internet, mentre que més d'un milió haurien sentit en alguna ocasió aquesta sensació. Pel que fa al temps que passen navegant, el 65% arriba a considerar-lo «una mica excessiu» o «clarament excessiu». És clar que la gran majoria consideren que passen més temps del que necessiten davant les pantalles.
MÉS CIBERASSETJAMENT DEL QUE ES CREU / La coincidència dels joves amb l'opinió dels seus pares no es queda en l'excessiu temps dedicat a la xarxa. En la percepció del risc més greu, el ciberassetjament, 6 de cada 10 enquestats pensen que fins i tot és «més freqüent del que es creu». La seva freqüència seria molt alta a jutjar per les respostes obtingudes. El 58% considera que el ciberbulling o assetjament entre companys es dóna amb bastanta o molta freqüència, un 54% té la mateixa opinió de l'enviament d'imatges privades i compromeses i un 41%, de l'assetjament d'adults a menors. No superen, en canvi, el 22% els joves convençuts que aquestes situacions es donen amb poca freqüència. El director tècnic de la FAD va recordar que els actuals estudis sobre el ciberassetjament dibuixen un àmbit més reduït que potser s'hauria de revisar.
Els joves també saben perfectament que les xarxes faciliten la mentida i l'engany. En una escala d'1 a 10, la frase «les persones menteixen més que cara a cara» obté una puntuació de 7,42. També aproven de sobres afirmacions com les següents: «T'enganyen moltes vegades» (6,75), «resulta inevitable que persones desconegudes sàpiguen coses de tu» (6,87), «et sents més controlat» (6,6), «les relacions són més pobres, més limitades, que les que es tenen cara a cara» (6,67).
Davant d'aquests desavantatges, els joves aprecien igualment avantatges, com «la facilitat més gran de comunicació» (7,51), la constatació que «ajuden a lligar» (6,31) o el fet que «faciliten oportunitats laborals» (5,96) i d'oci (6,06). «Les xarxes són sobretot per a les persones d'aquesta franja d'edat un magnífic vehicle per crear i consolidar relacions, encara que sigui sobre diferents maneres de comunicació, amb normes diferents de les que coneixíem», segons Eusebio Megías.
Una pauta que es repeteix al llarg de totes les respostes és la diferència entre les opinions de nois i noies. La seva percepció dels riscos és més alta per part d'elles i també són més crítiques respecte a l'excés de dedicació i al fet d'estar enganxades. Una diferència que el director tècnic atribueix al fet que les dones se senten en un grau més alt víctimes potencials d'assetjament perquè el pateixen amb més freqüència, però no només a això. També es deuria a una diferent escala de valors en què la prudència, per exemple, té un paper més important entre les noies.

Notícies relacionades

• Una relació més madura

Els 10 museus i les 10 col·leccions més visitades a Catalunya el 2014

La Sagrada Família continua líder indiscutible com a atractiu turístic, però els dos rànquings revelen algunes sorpreses

ARA Barcelona | ARA 15/05/2015 17:19

Més de 23 milions de visitants van passar l'any passat pel conjunt dels museus i col·leccions de Catalunya, segons dades facilitades pels mateixos equipaments al departament de Cultura. Els museus van rebre 10,8 milions de persones, mentre que les col·leccions van registrar una xifra de 12,1 milions de visitants.

A Catalunya hi ha 115 museus amb 107 extensions i 391 col·leccions amb 30 extensions. La Sagrada Família continua líder indiscutible en les prioritats dels visitants, just per davant del Born, que supera dos 'hits' històrics com el Museu Dalí i el Museu del Barça.  

Aquests són els 10 museus més visitats:

1. Teatre-Museu Dalí: 1.534.961

2. Museu del Futbol Club Barcelona: 1.527.812

3. Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona: 1.230.708

4. Fundació Joan Miró: 1.091.468

5. Museu Picasso: 919.814

6. MNAC: 718.230

7. Macba: 324.425

8. Museu d'Arqueologia de Catalunya: 296.333

9. Museu Marítim de Barcelona: 248.989

10. Tresor de la Catedral de Girona: 247.735

 

Aquestes són les 10 col·leccions més visitades:

1. Basílica i Museu de la Sagrada Família: 3.260.880

2. Born Centre Cultural: 1.894.400

3. La Pedrera: 988.582

4. Casa Batlló: 915.357

5. CaixaForum: 775.068

6. CosmoCaixa BCN: 739.649

7. Museu d'Història de Tarragona: 559.685

8. Museu Egipci de Barcelona: 257.537

9. Museu de Cera de Barcelona: 199.420

10. Fundació Fran Daurel. Col·lecció d'Art Contemporani: 167.154

Dijous  07.05.2015  06:00

Autor/s: ACN

El món casteller comença una temporada amb més de 13.000 construccions en 1.200 actuacions

El nombre de castells de vuit que coronats el 2014 és el doble del de fa sis anys

VilawebLa temporada castellera ha arrencat aquest any amb més de 94 colles, 14 en formació, i més de 12.000 castellers en actiu. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) calcula que l'any es tancarà havent portat a plaça més de 13.000 castells en unes 1.200 actuacions i actes amb presència castellera. Des de principis d'any, ja s'han aixecat 2.040 castells, un 10% més que el mateix període de l'any passat. El creixement no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu, ja que el nombre de castells de vuit que es coronen és el doble del de fa sis anys. L'increment de colles fa, segons la CCCC, 'més necessària que mai' la prevenció de lesions per caigudes treballant per mantenir-ho entorn al 3%.
L'any 2009 es van aixecar 6.720 castells, mentre que l'any passat la xifra es va quasi doblar, assolint les 12.493 construccions. La popularització i el creixement del nombre de colles castelleres fa que sigui 'més important que mai' la prevenció de lesions. Així, actualment, el percentatge de caigudes es va tancar l'any passat en un 3%, després d'una caiguda progressiva els últims anys.
Concretament, l'any 1995, les caigudes suposaven un 7,5% del total de castells aixecats, una xifra que en sis anys s'ha reduït a la meitat, segons dades de la CCCC. En aquests quatre primers mesos de l'any, els de menys activitat, l'índex de caigudes ha estat del 2,2%.
Aquestes dades coincideixen amb l'obligatorietat, al setembre, que el pom de dalt (anxaneta, acotxador i dosos) de les colles castelleres universitàries utilitzin sempre casc, com ho fan la resta de colles castelleres. D'aquesta manera, es tanca un cicle iniciat fa 10 anys per trobar un casc que s'adaptés al món casteller, que s'ha anat implantant progressivament.
Així mateix, la CCCC impulsarà una edició en versió vídeo del fulletó 'Fem pinya' per insistir en l'aposta per la seguretat activa.
Més colles i castells de més dificultat
L'increment substancial del nombre de colles castelleres els darrers anys ha suposat, també, una major qualitat en els castells. Si es prenen com a mesura el nombre de castells de vuit aixecats, l'any 2009 se'n van coronar 412, mentre que l'any passat van ser 817. La temporada passada es van descarregar 208 castells de nou pisos per part de dotze colles, mentre que se'n van carregar sis de deu i només un va ser possible descarregar-lo.
Segons la CCCC, no és una tendència 'conjuntural, sinó estructural', motivada pel fort interès que suscita el món casteller.
Josep Maria Cortès, president de la CCCC, no augura 'cap castell especial' durant aquesta temporada, malgrat que reconeix que cada any hi ha alguna 'sorpresa' que les colles en actiu es 'reserven' per presentar durant l'any. Això sí, es mostra convençut que es tornarà a superar el 'rècord' registrat l'any anterior.
En aquesta línia, Cortès ha volgut deixar clar que entre les colles no s'estableix cap competició i, per això, considera 'impossible' fer una previsió de les construccions de gammes extra que s'aixecaran, en una temporada que, any rere any, s'allarga per davant i per darrera i que permet veure castells tots els mesos de l'any.

• 
• 
• 
•