La Plaça Espanya serà l’epicentre de la manifestació de l’11-S
La ‘performance’ omplirà la Gran Via,
el Passeig de Maria Cristina, l’avinguda Paral·lel, el carrer de la Creu
Coberta i el carrer Tarragona per simbolitzar "la unitat estratègica"
La Plaça Espanya serà l’epicentre de la manifestació de l’11-S | A.D.
La manifestació del proper Onze de Setembre tindrà la Plaça Espanya
com a epicentre. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit omplir
la Gran Via, el Passeig de Maria Cristina, l’avinguda Paral·lel, el
carrer de la Creu Coberta i el carrer Tarragona, carrers que conflueixen
en aquesta gran plaça, obra de Puig i Cadafalch. El
motiu pel qual s'ha triat aquest lloc de Barcelona és perquè l'ANC
buscava "una plaça gran on hi confluïssin diversos carrers", ha explicat
la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie. Això servirà per simbolitzar "la unitat estratègica", allò "imprescindible" encara que "no suficient" per aconseguir la independència.
"Volem demostrar que tot i que la gent vingui de punts diversos, aconseguim entendre’ns i arribar a un punt concret; la independència",
ha explicat la secretària de la comissió de mobilitzacions, Carla Solé.
De fet, aquest punt encaixa amb els càntics que s'han escoltat durant
les darreres manifestacions de l'espai independentista. A més
d'escoltar-se proclames a favor de la llibertat dels presos polítics,
darrerament s'ha insistit en la "unitat".
Paluzie ha lamentat que aquest dimarts Esquerra Republicana s'abstingués en la votació sobre una ILP que pretenia declarar la independència. "És un símptoma del que passa quan no treballem a favor de la unitat estratègica;
sembla que l’horitzó es desdibuixi", ha afirmat. En aquest sentit, ha
dit que des del 27 d'octubre del 2017, dia de la declaració
d'independència, hi ha "febleses".
Samarreta blau turquesa
La samarreta de l'11-S de 2019 serà blau turquesa
La samarreta d'enguany serà de color blau turquesa i hi té escrit "Objectiu: independència".
Al mig, a l'alçada del pit, hi ha dibuixada una estrella, que
simbolitza aquesta independència a la qual s'hi arriba amb unitat,
encara que vingui d'orígens diversos.
Òmnium i l'AMI, col·laboradors de la manifestació
Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) col·laboraran en l'organització d'aquesta manifestació. Montse Ortiz,
vocal de la junta directiva de l'entitat presidida per Jordi Cuixart,
ha afirmat que és important reivindicar els drets més fonamentals de la
ciutadania "en aquests moments de persecució i a les portes de la
sentència del judici a la democràcia". "És imprescindible reivindicar la
llibertat d'expressió", ha afirmat, a més d'insistir que la millor
manera de reivindicar aquests drets és "exigint-los".
La manifestació de la Diada confluirà a plaça Espanya i demanarà "unitat estratègica"
Carlota Camps
Barcelona. Dimecres, 26 de juny de 2019
2 minuts
Advertisement
La manifestació de la Diada de l'11-S d'enguany tindrà lloc a la plaça d'Espanya i
als carrers del voltant i tindrà com a objectiu, més enllà de reclamar
la independència i denunciar la repressió, fer una crida als partits i
entitats sobiranistes a construir una "unitat estratègica". Així ho ha
anunciat aquest matí l'ANC, en una roda de premsa conjunta amb Òmnium i
l'AMI, que ha tingut lloc darrera la Font Màgica de Montjuïc.
La plaça d'Espanya serà el punt central de la manifestació, però els
manifestants es començaran a concentrar des dels diferents carrers que
arriben a la plaça: carrer Creu Coberta, Tarragona, Gran Via -en dues direccions-, Paral·lel i l'avinguda Maria Cristina.
La intenció de l'entitat sobiranista és omplir totes aquestes vies amb
l'objectiu de representar que "des de camins diferents ens trobem
d’acord per objectiu comú": "la independència".
Segons ha explicat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie,
aquesta "unitat estratègica" és que "des de la diversitat, i sense
renunciar a res, ens posem d'acord amb un objectiu comú" i ha assegurat
que els sis carrers simbolitzaran els "diversos punts de vista" i la
plaça Espanya el "epicentre" de l'"objectiu comú".
La intenció és omplir bona part d'aquests carrers, tot i que des de l'entitat encara no han concretat quants quilòmetres s'ocuparien i
han emplaçat a futures convocatòries per saber el recorregut final
exacte. El que sí que han deixat clar és que ni es plantegen que la
manifestació d'enguany només ompli la plaça d'Espanya.
Samarreta i lema de la Diada
El lema de la concentració, donat a conèixer també aquest matí, és "objectiu independència". La samarreta és de color blau turquesa
i té una estrella blanca al mig amb unes aspes de color groc, que
simbolitzen els diferents camins i visions del moviment. Properament
l'entitat les posarà a la venda a través de les territorials i també
posarà en marxa el web on els ciutadans es podran apuntar als diferents
trams de la manifestació. De moment, però, no s'ha concretat la data de
llançament.
La d'aquest 2019 serà la vuitena manifestació anual convocada per
l'ANC en motiu de la Diada i per reclamar la independència de Catalunya.
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials d’Alacant · La
festa acaba amb la cremada de les fogueres la nit del 24 de juny
Alacant fa olor de foc i de pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la festa de Sant Joan, les Fogueres.
Les comissions i els foguerers ja les preparen. Es plantaran el dia 20 a
la nit i es cremaran el 24. Una setmana de festa per a celebrar el
solstici d’estiu i la nit més curta de l’any.
Des de bon matí amb les comparses que desperten els veïns fins ben entrada la matinada en barraques i racons, Alacant celebra les festes oficials de la ciutat. És el Sant Joan de més al sud, amb unes característiques ben particulars.
A partir de dissabte, cada migdia, a les dues, hi ha el concurs de mascletaes
per a anar escalfant motors. Però no serà fins la nit del 19 de juny
que no començarà a notar-se del tot la festa en l’ambient de la ciutat.
Aquella nit es plantaran les fogueres infantils i, la nit següent, les fogueres adultes.
El veredicte del concurs de fogueres no es farà esperar gaire: el 21 al
vespre se sabrà la foguera guanyadora. La festa nocturna començarà
dijous al vespre amb la inauguració de barraques i racons, que faran
revetlles amb música i ball fins ben tard.
Ara, el dia gros de la festa és sens dubte el dia de Sant Joan. El 24 de juny al punt de mitjanit, el turó Benacantil s’il·luminarà de la palmera blanca de focs artificials. És el moment culminant de la festa, el tret de sortida de la cremà de les fogueres i les portalaes
de les barraques. Primer és el torn de les fogueres oficials, a la
plaça de l’Ajuntament; en acabat, totes els monuments artístics dels
districtes cremaran sota el foc d’estiu que renova i purifica. Després
hi haurà la tradicional banyà, una remullada per a tota la gent que ha estat a la vora del foc de les fogueres. Podeu veure el programa de les Fogueres 2019
Glossari sobre Fogueres
Banyà: Acte que tanca la celebració de les Fogueres de Sant Joan, la nit del 24 de juny. Després de la cremà,
els bombers que treballen en el control i l’extinció del foc de les
fogueres, dirigeixen les mànegues d’aigua cap als centenars de persones
congregades al voltant dels monuments, de manera que es crea un gran
espectacle popular i col·lectiu d’aigua, foc, passió i diversió. Barraca: Recinte a l’aire lliure, normalment un carrer tancat amb una porta d’accés (portalà),
construïda de fusta i cartó, que es cremarà juntament amb la foguera.
Prenen el nom de les típiques construccions agrícoles de l’horta, per la
construcció ràpida i efímera. Concebudes per a oferir un espai lúdic
durant les festes de Sant Joan, són llocs privats i exclusius només per a
socis, amb una zona d’accés lliure. S’hi pot fer el got i ballar. Bellesa: Cadascun dels districtes de les fogueres de
la ciutat és representat per una xica i una xiqueta que exerceixen el
càrrec de Bellesa adulta i Bellesa infantil. Elles tindran l’opció de
representar la ciutat, optant al procés d’elecció de Bellesa del Foc
d’Alacant i Bellesa del Foc Infantil d’Alacant, que al seu torn
representaran tota la ciutat i la festa. Bellesa del Foc: És la màxima representació de la
festa de les fogueres. Aquest càrrec es va instaurar el 1932 i de
llavors ençà cada mes de maig, entre totes les representants de les
comissions de la ciutat, s’atorga a una jove i una xiqueta (Bellesa del
Foc adulta i Bellesa del Foc infantil), acompanyades al seu torn per sis
dames d’honor triades de la mateixa manera, que representen la festa i
la ciutat d’Alacant. Cercavila: Cada comissió de fogueres fa desfilades
els dies grans de la festa pels carrers del seu barri, a fi d’alegrar
els veïns amb música i visitar establiments o comissions de la vora. Cremà: Acte festiu de cremar la foguera la
nit del 24 de juny. A les dotze de la nit, quan es disparen focs
artificials que formen la palmera des del Benacantil, comença la nit del
foc. A partir d’aquest moment, crema la foguera oficial de l’ajuntament
i simultàniament se senten castells de focs artificials per tota la
ciutat. El temps de vida de les fogueres com a monuments s’ha exhaurit. Dames d’honor: Xiques o xiquetes que acompanyaran la
Bellesa de cada districte durant les Fogueres. Aquesta figura es
trasllada com a acompanyant i suport a la Bellesa del Foc. La Bellesa del Foc i les dames d’honor.Desfilada del Ninot: Es fa el diumenge abans de
començar les festes. És una de les desfilades més divertides. De la
plaça dels Cavalls surten els comissionats de fogueres i barraques
disfressats amb motius que fan al·lusió al ninot més important de la
seva foguera. Despertà: Desfilada amb cercavila, música i pólvora a cadascun dels districtes de la ciutat, quan tot just clareja. Foguera: Construcció de material combustible, fusta i
cartó pedra, composta d’una peça central i escenes amb figures
caricaturesques. És un monument d’art efímer que respon a una línia
temàtica transmesa pels artistes constructors mitjançant els llenguatges
de l’escultura i la pintura. Són als carrers de cada districte
d’Alacant. Es classifiquen en adultes i infantils i, al seu torn, per
categories, segons el pressupost econòmic. Hi ha tantes fogueres com
comissions. Palmera: Espectacle pirotècnic que dóna pas a la cremà.
El dia de Sant Joan a les dotze de la nit es llancen més de mil coets
que, esclatant tots alhora, formen una palmera blanca de focs
artificials que es projecta al Benacantil i il·lumina la ciutat. Veure
la palmera és el senyal d’inici de la cremà de les fogueres, les fogueres infantils i les barraques. Plantà: Acte de posar dretes les fogueres.
El 19 de juny a la nit s’alcen les infantils i el 20 de juny a la nit,
les adultes. És el moment d’acoblar totes les peces i figures que cada
artista ha construït. Els foguerers fan l’acabament de la base amb
motius vistosos. Portalà: Porta d’entrada a les barraques.
Fetes de cartó pedra, fusta i suro, són construïdes pels artesans
foguerers i solen ser de temàtica relacionada amb les tradicions
d’Alacant o amb motius crítics i satírics. Les portalaes també es cremen durant la cremà. Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any
Breu història de les Fogueres
Les Fogueres de Sant Joan tenen l’origen en una festa màgica o ritual
del foc: material purificador que conté força, alegria, destrucció i
renovació. Aquesta festa tradicional es va convertir en la celebració
popular del solstici d’estiu, en què s’encenien fogueres amb mobles i
objectes vells. El 1928, Josep Maria Py va basar-se en el model valencià
per a idear la transformació de les festes de Sant Joan, que acabaren
esdevenint les festes oficials de la ciutat. Va atorgar a la foguera la
importància cabdal de la festa i les pires de foc es van convertir en
monuments al·legòrics de cartó i fusta.
Pel caràcter popular, les fogueres encabeixen tota mena de continguts
i tota mena de grups socials. S’hi integren, en un procés festiu i
creatiu, els qui en formen part activa i també els qui en gaudeixen. La
ciutat es distribueix en una xarxa de districtes en cadascun dels quals
hi ha una comissió responsable d’alçar els monuments.
Fogueres culturals
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant impulsa per tercer
any el programa de Fogueres Culturals. L’objectiu és incentivar els
diversos vessants de la cultura popular i vincular-los amb la festa,
sobretot de les Fogueres. El dissabte 23 a dos quarts de vuit del vespre
es farà una dansà d’Alacant al voltant de la foguera oficial, a la plaça de l’Ajuntament, a càrrec dels grups de dansa Cresol i Posiguet.
Guia per a gaudir de les falles dels Pirineus, Patrimoni de la Humanitat
Diversos municipis del Pirineu fa segles que celebren la festa de
les falles, que aquests últims anys ha agafat més renom arran de la
declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat
A Andorra la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO
el 2015. Tot i que dos pobles dels seixanta-tres que van encapçalar la
candidatura ja han fet les falles –Durro i la Pobla de Segur–, la
majoria es concentren aquest cap de setmana. Què podem fer aquest cap de setmana? deu propostes
Malgrat ser catalogades sota una mateixa etiqueta, les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus –aquest n’és el nom oficial– són molt riques i variades. Cada poble les fa a la seva manera i presenten moltes variants: Falles d’Alins (23 de juny). Una vegada la gent ja
ha sopat, les campanes avisen que ha arribat el moment tan esperat. Els
fallaires, amb ajuda de les llanternes, pugen cap al turó de Sant Quirc.
Però no ho fan del tot a les fosques. Tenen l’ajut dels focs
artificials previs a la baixada, que il·luminen el cel. Un cop acabats,
comença la baixada amb les falles ja enceses. Quan arriben al poble
comença la festa. Els participants dipositen les falles en una gran
foguera i es dóna el tret de sortida de la música. Sant Joan 2019: deu propostes per viure la nit més curta de l’any Falles d’Andorra (23 de juny). Les set parròquies
que conformen el Principiat d’Andorra celebren la revetlla de Sant Joan
d’una manera molt especial, amb la cremada de les falles. La principal
diferència és que a Andorra, les falles són boles lleugeres d’escorça de
bedoll que es fan giravoltar. A Andorra la Vella, el 23 a la nit, els
fallaires recorren els carrers més cèntrics del municipi dibuixant
cercles de foc amb les falles. Al final del recorregut, representen el
Ball de les Bruixes, un espectacle teatral que dóna el tret de sortida a
l’encesa de la foguera. Falles d’Arties (23 de juny). Les i Arties són els
pobles de la Vall d’Aran que conserven aquesta tradició mil·lenària tan
arrelada al Pirineu. La nit de Sant Joan, a Arties s’encén el Taro, un
tronc d’uns vuit metres que prèviament ha estat tallat i preparat pel
poble, i s’arrossega pels carrers, acompanyat de música i dels crits
dels assistents. El recorregut s’allarga fins ben entrada la matinada.
Acaba davant la casa del batlle, on el tronc es deixa totalment
carbonitzat. Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una de les baixades de falles més Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una
de les baixades de falles més especials del Pirineu. S’encenen els
troncs de mida mitjana i els portadors els carreguen a l’espatlla mentre
baixen per la muntanya. A la tarda, els fallaires agafen les falles i
les pugen fins al ‘far’. Allà organitzen una festa mentre esperen que es
faci fosc. Quan és el moment, el poble encén la falla major que hi ha
plantada a la plaça de l’Església. És el senyal que avisa els fadrins
que ja poden encendre les falles i baixar fins al poble fent
ziga-zagues. El trajecte dura unes dues hores. Després, al voltant de la
gran foguera es ballen les quatre danses tradicionals: la marxa dels
fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla. Les falles d’Isil.Falles de Les (23 de juny). Durant la revetlla de
Sant Joan, a Les es crema un tronc anomenat Haro. L’escenari del ritual
és la plaça de l’Haro, on, cap a les deu de la nit, arriba la processó
al ritme de les danses tradicionals dels Corbilhuèrs. Després de la
benedicció, s’encén l’haro i es procedeix a la crema de les halhes, una
mena de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan girar fent
cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits.
La cerimònia acaba amb un ball al voltant de l’haro encès, mentre a la
plaça se serveix vi calent i la coca de Sant Joan. Falles del Pont de Suert (23 de juny). La principal
diferència amb la resta de falles és que els participants, a més de
carregar la falla encesa, porten a sobre unes esquelles que fan un
soroll ensordidor. A més, els fallaires baixen de la muntanya fent
diversos crits, cosa que la converteix en una de les baixades més
eufòriques. Al Pont de Suert, els forasters tenen la possibilitat de
pujar i baixar falles, si ho desitgen i sempre que respectin les normes
de la festa. Abans, cal que s’apuntin a un llistat que hi ha a
l’ajuntament. El 23 de juny, a l’Alta Ribagorça també se celebren les
falles de Boí i Casós. Falles de Vilaller (23 de juny). La principal
diferència amb les altres festes és la forma de les falles. Tenen una
estructura peculiar, diferent de la resta. Són formades per tres taulons
triangulars units amb un filferro i farcits amb trossos de fusta i
teia, que en funció de la quantitat cremaran més o menys. Quan es fa de
nit, des del poble de Vilaller es poden veure rius de foc per la
muntanya. Són els fallaires que baixen per la muntanya per encendre la
gran foguera que hi ha a la plaça de Massaneres. Falles de Barruera (29 de juny). Les falles de
l’Alta Ribagorça, entre les quals hi ha la de Barruera, són de pi i la
forma preferida és la teia, perquè aporta més llum i flama a les
fogueres. El 29 de juny, una filera de llum baixa fent ziga-zagues per
les muntanyes de Barruera. Un cop al poble, donen un parell de voltes
fins a arribar a la plaça Major, on encenen una gran foguera i comença
la festa. Falles d’Erill la Vall (6 de juliol). La primera
setmana de juliol és el torn d’Erill la Vall. Celebren aquesta tradició
en el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol, que va molt més enllà de
les falles. Els primers de pujar a la muntanya són els més menuts. I
els fallaires adults els agafen el relleu passades les deu de la nit. Falles de Taüll (19 de juliol). És una de les falles
que més públic aglutina. Els joves pugen divendres al vespre a una
muntanya pròxima. Allà cremen un pi, el qual després serveix per a
encendre totes les falles. Els fallaires baixen al poble corrent, fan
tres voltes a l’església i amunteguen totes les falles al mig de la
plaça, creant una gran foguera. Aleshores comença la festa. Es reparteix
vi i coca entre els assistents. Falles de Llesp (27 de juliol). Són les últimes
falles, les que les fan especials. Llesp és un poble petit, però el 27
de juliol s’omple de gent amb ganes de viure l’última baixada de falles
de la temporada. Un riu de foc baixa muntanya avall fins a arribar a la
plaça del poble, on els fallaires són rebuts al ritme de la música i el
repic de campanes. Un cop allà, s’apilen les falles i es forma una gran
foguera. Les falles infantils solen començar a les 22.00 i les dels
adults, a les 22.30.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Us oferim una llista de les activitats més destacades del 22 al 23 de juny
Les festes de Corpus, amb la Patum a Berga i la Moma a València, són
algunes de les propostes d’aquest cap de setmana. La resta, les centra
Sant Joan. Us oferim una guia amb deu activitats úniques per a la nit
més curta de l’any. Les falles del Pirineu, les Fogueres d’Alacant i els cavalls a Ciutadella
són algunes de les idees per al cap de setmana. Però la cosa no s’acaba
pas aquí: aquest cap de setmana es fa el Festival Ítaca a l’Estartit. Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any Diferents punts del país. 23 i 24 de juny. La nit de Sant Joan, quan
se celebra el solstici d’estiu, és una de les festes més antigues que
hi ha al país. Segurament per això es presenta de maneres tan variades
arreu: amb cavalls a Menorca, amb grans fogueres al País Valencià i amb
falles al Pirineu… Hem fet una tria de les deu celebracions més
destacades. Més informació: Deu propostes per a viure Sant Joan. Sant Joan a Ciutadella Ciutadella. Fins al 25 de juny. Una de les festes de Sant Joan més
completes i protocol·làries que es fan al país són les de Ciutadella.
Des del primer toc de flabiol fins al darrer, tan sols se succeeixen dos
dies. Però són quaranta-vuit hores molt intenses, plenes de tradició i
protagonitzades per tota mena d’exhibicions eqüestres: el ‘jaleo’ a la
plaça del Born, les corregudes a les Voltes, els caragols entorn del
monestir de Santa Clara, els Jocs del Pla… Més informació: Tot allò que heu de saber sobre aquesta festa protagonitzada pels cavalls. Guia de les falles als Pirineus Diferents pobles dels Pirineus. Fins al 27 de juliol. A Andorra
la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici
d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha
agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la
Humanitat de la UNESCO el 2015. El foc és el gran protagonista d’aquesta
festa, però cada poble té la seva peculiaritat. Més informació: Falles dels Pirineus 2019.
Fogueres de Sant Joan a Alacant Alacant. Fins al 24 de juny. Alacant fa olor de foc i de
pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la
festa de Sant Joan, les Fogueres. El 20 de juny es planten monuments
molt similars a les falles de València, i durant una setmana les
comparses desfilen per tota la ciutat. Finalment, les fogueres es cremen
el 24 de juny a la nit posant el punt final a la festa. Més informació:
Fogueres de Sant Joan a Alacant. La Flama del Canigó Muntanya del Canigó. 22 i 23 de juny. Tal com és tradició, la
Flama del Canigó baixarà aquest cap de setmana de la muntanya per
encendre les fogueres d’arreu del país. Enguany també anirà a l’exili.
Més informació: La Flama del Canigó. Festival Ítaca Sant Joan L’Estartit. 22 i 23 de juny. El festival Ítaca ofereix, un any
més, una proposta alternativa per a celebrar la nit més curta de l’any.
Durant la revetlla de Sant Joan es faran una desena de concerts a la
platja Gran de l’Estartit. Més informació: Ítaca Sant Joan 2019: una revetlla molt musical a l’Estartit. Corpus 2019: catifes de flors, processons, l’ou com balla i la Patum
Diferents punts del país. Fins al 30 de juny. Aquesta festa, creada al
segle XIV per l’Església Catòlica per celebrar el cos de Crist, sempre
ha tingut un rerefons laic molt fort. En l’actualitat pren formes molt
diferents de cap a cap del país. Més informació: Corpus 2019. Guia de la Patum
Berga. Fins al 23 de juny. La sortida, el Tabal, les Maces, les Guites i
els Gegants Vells marquen cada any el començament de la Patum, que es
fa a Berga. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per
la UNESCO l’any 2005, és una festa vinculada a Corpus. Més informació: Guia de la Patum 2019. Processó de Corpus de València València. Fins diumenge. La processó de Corpus de València, que
començarà el 20 de juny, és una de les més riques del país, per la gran
varietat d’elements de cultura popular que en formen part. La festa
grossa serà el diumenge 23 a la tarda, quan sortiran al carrer una
trentena d’elements, entre els quals destaquen les roques, onze
estructures de fusta arrossegades per cavalls que expliquen relats
bíblics i la vida de sants. Més informació: La Moma: emblema i espurna. Les estrenes: La quarta part de ‘Toy Story’ arriba als cinemes en català Repassem la cartellera. Més informació: Les estrenes de la setmana.
La Sagrada Família "per fi" té la llicència d'obres
L'import del permís és el més alt imposat mai des del govern municipal: 4,6 milions d'euros
TOTBARCELONA
per Redacció
L'import rècord per una llicència d'obres a
Barcelona ja és una realitat. L'Ajuntament ha aprovat la llicència
d'obres de la Sagrada Família i el govern municipal ingressarà 4,6
milions d'euros, segons va avançar aquest dijous TV3. Així,
després de més de 130 anys sense el permís oficial, el govern d'Ada
Colau ha enllestit un formalisme que garantirà que la Fundació Junta
Constructora de la Sagrada Família compleixi, a partir d'ara, tots els
requisits necessaris. La mateixa informació, però, recorda que si l'import el facilités una entitat amb ànim de lucre el cost de la llicència s'elevaria fins als 12 milions d'euros –una quantitat que s'ha vist reduïda per la forma jurídica de la fundació–.
La tinent d'alcaldia en funcions, Janet Sanz, ha celebrat aquest divendres que “per fi” la Sagrada Família “pagarà com tothom”.
La sol·licitud de la llicència d’obres es va dur a terme a principis de
març. “La llicència inclou tota l’obra pendent d’execució”, ha dit
Sanz, però no contempla ni la façana de la Glòria ni l’escalinata principal del temple,
al carrer Mallorca, que obligaria a enderrocar diversos edificis i que
ha provocat nombroses protestes veïnals. El futur de l’ampliació es
debatrà amb els veïns en els pròxims mesos per explorar les diverses
opcions que hi ha sobre la taula.
Fi d'una anomalia històrica
D'aquest manera, la llicència d'obres que es va sol·licitar a
l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals l'any 1885 es veu, 134 anys
després, formalitzada. Una anomalia que l'encara govern amb funcions i
el Patrionat de la basílica van iniciar a corregir el 2016 amb unes
negociacions que, a més, aportaran altres beneficis a la ciutat. L'acord
que es va fer públic l'any 2018 assegurava, a més, que els gestors de la Sagrada Família aportarien 36 milions d'euros repartits en diferents compromisos per corregir les despeses municipals que causa la construcció del temple.
D'aquesta inversió, 22 milions d'euros anirien destinats a millorar el transport públic,
7 a l'accessibilitat del metro a l'estació de Sagrada Família, 4 a la
reurbanització de l'entorn i els últims 3 al manteniment de l'espai
públic i la neteja.
Amb tot plegat, la Fundació manté que la data per acabar les obres sigui l'any 2026,
quan se celebrarà el centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí,
detalla la informació de la televisió pública catalana.
La samarreta de l'11-S de 2019 serà blau turquesa
20.06.2019 17:00
